REVISTA D'INFORMACIO CULTURAL I LOCAL DE V A L L F O G O N A DE BALAGUER, LA RÁPITA, L'HOSTALNOU ILACODOSA

O C T U B R E 2010E L X O P Núm. 74- PREU 1,50 €

Suman03 Editorial04 Vallfogona al dia07 Reportatge Vitralls09 Societat Casal Estiu

10-JPuntaires Escacs Fútbol Estiu 2010 Escala En Hi/Fi

18 Desgranant l’actualitat19 Ajuntament20 La Diada22 Salut23 El carrer Opina24 Un tomb per les rodalies26 Alimentació27 Moda i complements28 Innovado ais fogons29 El Racó de l’enoleg30 Cuina32 Dites d ’ahir I d ’avui?33 Poesia34 Els grans clássics36 Riqueses foranes37 Carta al director38 Per perdre el temps39 A l seu servei

Busca’ns al Facebook i uneix-te al grup El Xop

i estarás al dia de les novetats de la revista

Si us voleu anunciar en propers números

de la revista i col.laborar a fer que sigui

possible, poseu-vos en contacte amb l’Ajuntament

oa ico rreu : rev¡staxop@gma¡l.com

EDITAEl Xop - Apt. de correus 1 Vallfogona de Balaguer

D IRECCIÖ Lourdes Cardona

CO NSELL DE REDACCIÖ Àngels Camarasa, Antonieta Gâzquez, Esther Piqué, Merltxell Rossello, Montse Montoliu i Teresa Balasch.

CO L.LABOREN EN AQUEST N°: Lourdes Cardona, David Marin, Eduard Guiu, Ajuntament, Juli Garcia, Àlex Pérez, Rosa Abad, Esther Piqué, Antonieta Gâzquez, Mercè Plens, Laura Rublô, Àngels Camarasa, Enric IVIillà, Diana Mejia, Dolors Massip, Lp Padrina, Francisco Alias, Àngels Molpeceres, Mihaela Larisa Danila, Hel.lena Gulllén, Joan Betbesé I Oscar Hernando.

D ISSENY, C O M PO SIC IÖ I M AQ UETACIÖ

creaciógràficadissenygràficc a rre rs a n tllu ís , 7 0 b a ix o s

2 5 6 0 0 b a la g u e r

te l./ fa x9 7 3 4 4 5 0 16

m ó b il6 2 5 3 9 7 7 3 9

w w w .c r e a c io g ra f ic a .c o m

in fo @ c r e a c io g ra f ic a .c o m

CO RRECCIÓ Montse Olivart

D IPÓ SIT LEGAL L-136-1992.

La revista El Xop sortirá els mesos de marg, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l'heu d'adreqar a EL XOP, apartat de correus, 1, a la Secretaria de l'Ajuntament o a l’adrega electrónica: revistaxop@gmail.com sempre durant els darrers 25 dies del mes anterior a la publicació.

El Xop, és una publicació plural. La direcció respecta la llibertat d'expressló deis comentaristes i no es fa responsable deis criteris exposats en els artícles firmats ja que son d'exclusiva responsabilitat deis autors i no necesariáment l'opinió d'aquesta revista.

Genera litä t de Ca ta lunya D epa rtam ent de Cu ltu ra

IN S T IT U T

D'ESTUDIS

ILERDENCSl uinlació Pública de la Diputado de Lleida

»«»“«i,Ajuntament de Vallfoaona

EditorialCamí cap a una nova Catalunya

A Catalunya hi ha un abans i un després del 10 de juliol. Aquell dia milers i milers de persones van omplir els carrers del centre de Barcelona per demostrar a Madrid I a la resta d’Espanya que els catalans hem dit PROU. Sota el lema Som una nació, nosaltres decldim i l’organitzacló d’Òmnium Cultural -que es va veure desbordada per l’èxit Indiscutible de la convocatoria-, Barcelona va vlure una de les manifestacions més mutitudináries que es recorden. Una allau de gent -joves, avis, families senceres- van inundar el centre de la ciutat comtal amb diversos objectius però amb un mateix horitzó: demostrar a Espanya i al món sencer que Catalunya és diferent, que la seva gent té una llengua, una cultura I uns trets propis ais q u a I s no e s t e m disposais a renunciar per molt que ho diguin les més a l t e s i n s t á n c i e s j u d i c i a l s .R e c o r d e r n q u e l a multitudlnària protesta tenia la seva raó de ser arran de la retallada implacable de l’Estatut. Però aquell dissabte els manifestants no semblava pas que haguessin sortit al carrer tan sols per l’Estatut, sino que els seus motius anaven més enllà. La nostra veu es va fer sentir ben ait i les nostres reivindicacions van deixar empremta a la premsa internacional (de fet, alguns experts avalen la independència).D’aleshores ençà el panorama politic a Catalunya ha variai. Tant a Catalunya corn a la resta d’Espanya ho tenim clar. El que canvia, però, és la Interpretado que en fa a un i altre costat del que va succeir aquell dissabte de juliol a Barcelona. Només cal fer un repàs a la premsa espanyola de l’endemà per entreveure els interessos dels diaris de Madrid per treure ferra a l’assumpte (la victoria de La Roja al Mundial de Sud-Àfrica els va donar un cop de mà). N’hi ha que van arribar a afirmar que només 56.000 persones van acudir a la crida en defensa de Catalunya. No tinc ni idea del nombre de gent que hi havia, però us pue ben assegurar que ni amb les protestes contra la guerra d'Iraq Barcelona havia quedat tan col-lapsada corn el 10-J. També us pue assegurar que el sentiment que traspuava entre els assistents, afiliats i simpatitzants de diversos colors politics o no, ben pocs cops es tornará a sentir.

OM UNA NA*

Amb l’euforia desfermada fruit d’aquella concentració a Barcelona que va aplegar catalans provinents de tots e ls punts del país comenqávem l’estlu. Però el relax que acom panya aquesta época de l'any no ens ha fet deixar endarrere ¡ aquel la energía, que, -— almenys a mi personalment, W F ¡ em va demostrar que algunacosa pot canviar a Catalunya, que una altra Catalunya és posslble si treballem tots plegats. La societat civil demanava i segueix demanant a crits ais polítics un canvi de rumb. De fet, aquesta passada Diada pels carrers deis nostres pobles i ciutats s’han vist més senyeres que mal i, també, moltes més estelades que mai.Però durant els darrers mesos, la classe política no ha sabut estar a l’algada, sembla que hagi aparcat aquesta qüestió i que tan sois pretengui recuperar-la per treure’n rédit electoral. Si bé és cert que tenim altres problemes a resoldre, no hem d'oblidar la voluntat del poblé. I amb aixó no vull pas assegurar que tots i cadascun deis catalans vulguin la independència de Catalunya. No pas. Però el que és ineludible és que un gran nombre de catalans demana poder escollir el seu futur com a nació. Potser el resultat d’aquesta consulta popular seria mantenir la mateixa relació amb Espanya que en els darrers 25 anys, però com a mínim la ciutadania hauria pogut manifestar­se.Ara que ja es respira un clima preelectoral -recordem que el proper 28 de novembre hi ha eleccions al Parlament- uns i altres, tant els partidaris d’aquesta convocatoria com els que no ho són, tant els que volen una Catalunya independent com els que volen que es mantingui com és avui dia- s’hauran de pronunciar sense embuts. Ara ja no valen mitges tintes, la ciutadania es mereix seriositat i sinceritat i després del 10-J ja no entornará més enganys.De moment, el PSC -després que Montilla encapqalés la manifestació i hagués protagonitzat una picabaralla sobre quin lema havla d’obrir la protesta- sembla haver fet un gir cap al sector més espanyolista del partit. Com explicaríeu sinó que Celestino Corbacho, ministre de Zapatero, ocupi un Hoc destacat a les Mistes? Per contra, enrere queden personatges com per exemple Antoni Castells, que clarament han defensat la seva catalanitat.Qui guanyarà les eleccions no ho sabem. El panorama és distint. Han sortit al terreny de joc noves formacions polítiques. Caldrá veure com entornen els votants la preséncia d’aquests nous partits que fan seu el lema de la manifestació del 10 de juliol. De moment, les enquestes donen la victoria a CiU, però será aixó garantia perqué Artur Mas sigui president de la Generalitat? Governare CiU en solitari o buscará aliats entre els partits que volen emprendre carni cap a la independència. Ara bé, independentment de la incògnita del resultat de les eleccions hi ha una incògnita encara més gran per revelar: la ciutadania anirà a votar o viurem uns deis comicis electorals amb la major abstenció de la historia? L’esperit del 10-J ompllrá els col-legis electorals o els clutadans obviaran el seu dret a vot per demostrar la seva inconformitat amb la situado que viu Catalunya - I aquí tant hem de pensar en el revés que ens ha donat Espanya com en la greu crisi econòmica que ja fa un pareli d’anys que arrosseguem-?El que és segur és que els polítics i els catalans ens hi juguem molt el 28-N. Això no ho hem de dubtar. Passi el que passi, sigui quin sigui el resultat, ens agradi o no, sembla que el 28-N obrirà el carni cap a una nova Catalunya.

al diaper Lourdes Cardona

Un atropellament mortai tenyeix de dol l’excursió a Àger

El que havia de ser un dia d’alegria i distensió va acabar essent una jornada negra per al nostre poble. Qui havia de dir a la quarantena de veìns que es van apuntar a l’excursió que cada any organitza 1’Ajuntament que la vetllada tindria aquest fatal desenllag? El poble sencer es va quedar amb el cor encongit en saber que la sortida a Àger havia acabat amb la mort d’Antónia Guasch, que havia estat víctima d’un atropellament. La visita, enguany dedicada al Monestir de les Avellanes i al Pare Astronomie del Montsec, va discórrer amb normalitat fins pocs minuts després de dos quarts de deu de la nit, just abans que el seguici es dirigís a l'observatori dAger. Segons han explicat testimonis deis fets, l'atropellament es va produir quan la víctima, de 75 anys i molt coneguda a Vallfogona, va creuar la carretera C-12, a l'algada del Port dAger, ja que l'autocar que els duia va aturar­se al voral oposat de la via. En aquell moment, un cotxe, que circulava per la carretera, la va envestir, tot i que no anava a gran velocitat.Membres de l'Ajuntament de Vallfogona que assistien a la sortida van fer els primers auxilis a l ’Antonia, que anava acompanyada de la seva germana, mentre esperaven l 'arribada deis mossos d'esquadra i els servéis sanitaris. Però els seus esforgos van ser inútils per salvar-li la vida, ja que va morir pràcticament a l'acte.Cal precisar que ni a la zona ni a les proximitats hi ha cap pas adequai per a vianants, malgrat que a l'altre costat de la calgada, on estava estacionat l'autobús, hi ha un aparcament. D’aqui que alguns veìns del poble es preguntin si aquest tràgic succés no s’hauria pogut evitar amb una millor senyalització.

IJÌ»xom i dim¿pt< ?| p.AGO<Tr,c

■nioada fa ^ d . la Unto E u ro p a*■» « h.

,es Jornada

Gastronom iques d e cu ,„P « ta b l,m e n ts d e to t W e n *M r t K W n t -.or, d . E J L - Eh

é la g u e r , d .ue n que la n o r m a * « , ** V * " fo 90' » «agricultors. ja

g * Udvur te

I __________Enríe Milla. de Vallfogona de Balaguer. és u n deis cuíners que ofereíx aquests m enus d u ra n t tota la setm ana al restaurant El Dien

Els restaurants que treballen amb flo rs en critiquen la prohibicióUna vintena d'establim ents de Lleida ofereixen fins d iu m ^ n n * -p rodu cte p e r orote*t*r •-

.n«cn ia prohibiciôUna vintena d'establim ents de Lleida ofereixen fins dium enge m enus inspirais en aquest producte p e r protestar contra la norm a de la G eneralitat q ue n 'im pedeix la comercialitzac

I Rl°*,c a 0 . . . dat i va i propletari del restau- els restaurants adherlts a la ini- La ix tie i* »™ * | IXBDA / V4UF0G0NA OC lAtAOUS* * r

rant El D ien d e Vallfogona d e h »*«— J ------U na vintena de restaurante n -’ -

U na v intena de restaurants de Lleida h an im pulsât les Jor- nades G astronom iques de les Flors p er reivindicar l'us d e les flors com estibles, qu e la U E i la G eneralitat n o consideren un alim ent i d e les quais r ih an prohibit la com ercialització si n o h i h a u n estudi previ que en garanteixi la seguretat per a ls consumidora. La iniciativa se celebra a tô t Catalunya i h i prenen part tam bé productors i p astissenes. U n d els m axuns exponents de la protesta contra aquesta m esura és ¡'agricultor halaguen Josep Pàmies, res­ponsable d e l'em presa Pàm ies H orticoles, qu e proporciona flors com estibles a la m ajoria de restaurants catalans.

L es jom ad es se celebraran tins dium enge i consisteixen en la p rom odó i e laborado de di- ferents m eniis am b les flors co­m estibles com a protagonistes.U n dels prom otors de la ini-

... vjCI ICI dd ativa i propietari del restau- e b restaurants adherits a la m i­rant El D ien de Vallfogona d e d ativa després d e la polèm icaBalaguer, Enric M illà, va expli- sorgida a Catalim ya per la pro­car ahir qu e ja son im a trentena h ibid ô de les flors comestibles.

I--------------------------------------------------------------------

Pàmies, el primer a ser advertitL'empresa Pàm ies Hor- ■*=— —— —

* I*x a c a soq a i F ^ b o o t . i le-,

“ V m m u la P ^ a r a i - ran de la creado d 'un bloc. "H a

L em presa Pàm ies Hor­r ó l e s de Balaguer, de ‘ agricultor, ecologista f activista antitransgenics Josep Pàmies. ha estat la pnm era a la qual b Ge­neralitat ha env iat la no­tificado en base a la qual

podra seguir com erd- autzant flors com estibles a n o la b o r a e b tramits preceptius p er com plir dmb la norm ativa de se- guretat alimentària. Tant Pam ies com e b altres productors lam enten que aquests estudis són in v b -

« i que els productors 0 0 e‘s poden assiunir.

E _Les m stal.iacìons de Pamies

Horticoles, a Balaguer

estat tot m olt rápid i encara h a m olts restaurants que s están afegint", va explicar.

Milla, ana com la resta t cuiners que s han adherit a proposta, lam enten la p rohit d ó de la G eneralitat i assegi ren que no nomes perjudic e b agricultors, que haurie d 'inverttr grans quantitats d diners en le lab orad ó d eb es tudis, sino que tam bé e b afect; a ells, ja que es veuran obligafa a modificar alguns d eb píate estrella d e les seves caries.

L 'A génda de Protecdó de la Salut d e la Generalitat es va dirigir la setm ana passada a les em preses que com erdalitzen flors com estibles adverünt-los que p er vendre-les havien de ser acceptades com un "nou alim ent" p er la U nió Europea. Per aoonseguir aquest qualifi- catiu, e b productors haurien de pagar uns estudis "m olt com plexos". Alhora, e b pro­ductora s han solidantzat amb l'em presa d e Pamies. *

La planta de Grefacsa a V a l l f o g o n a tractarà résidus carnis de Mallorca

Incendi de palla a Vallfogona de Balaguer ■ s«-t dntm mi deis bom bers van (rehallar ahir des tic la m atinada fins i miadla per sufocar tu» incendi tic palla.

Tres detinguts quan ¡ntentaven robar al supermercat Carrefour de Vallfogona de Balaguer

La comissió mixta integrada peí Consell de Mallorca i el Govern catalá per tractar el problema deis residus carnis generats a Tilla va resoldre ahir que les despulles siguin traslladades a Ueida perqué siguin tractades al digestor.

L’esmentada comissió també va acordar que será PExecutiu autonómic el que subvencioni els 190 euros de més que costará eliminar aqüestes restes a través d'aquest procediment, que suposará una despesa total de 250 euros per tona davant deis 60 euros que pagaven fins ara (i que continuaran pagant) els productors.

A ix í ho va anunciar ahir el president de les Balears, Francesc Antich, que va explicar que es tracta d'una solució"provisional" que es posará en marxa de forma "immediata" a Tespera que les dos administracions prenguin undecisió "definitiva". Antich espera tindre una solució definitiva per a les illes d'aquí a un any, que és el temps que,segons va destacar, tardará a estar en funcionament la solució final independentment que s'opti per un digestor, una planta de biogás o un forn crematori per a les illes.

Després de la reunió de la comissió m ixta, Antich va dir que els residus generats ais escorxadors mallorquins "jano aniran a la planta de tractaments de Llucmajor", on la pudor ha provocat en els últims dies les protestes deisveins i on la impossibilitat de tractar més deixalles va provocar el tancament temporal de Tescorxador de Palma (Carn Illa ) el 24 d'agost.

Segons el president del Govern balear, amb la decisió presa conjuntament per TExecutiu i la institució insulars ’acaba amb la situado de "dificultat" generada en aquest municipi, derivada d'una problemática que dura des de fa vuit anys.

i™ »«" * « o . « a

diferente produites.

Noguera - Successos

Esci ¡t per Bondia.cat

Dimarts 06, Juliol de 2010 19:59

EQUIPAMENTS

Vallfogona aprova un local sodai per al nudi de la Rápita| VM1KXOHA 0£ BAtAGUC* ! L’ajun- tam ent de Vallfogona de B ala­guer ha tret a Ü d ució la cons- tru ed ó d'un local social i uns vestidors a) nudi de la Rápita. El local es construirá en un so­lar de propietat m unicipal al costal de la pista esportiva per com pletar a ix í la zona lúdica del municipi.

El p ro jecte contem pla una sala pouvaient a la planta bai- xa de lu n m ob le . q ue donará servei a la gent gran i a les en-

ti tais locáis, i tam bé será utilit- zat com a m en jad o r p er al col legi publie, com va confir­mar 1 alcalde de Vallfogona. Sal­vador Fané

A la prim era planta es pre- veu la construcdó d'vms vesti- dors publics, que donaran ser­vei ais usuaris de la pista es ­portiva. El primer edil va apun­tar que les obres s'executaran aquest m ateix any i com pten amb un pressupost de 24 5 .762 euros.

. n. SfcU ■■■■■

Els Mossos d'Esquadra i la Policía Local de Balaguer van enxampar i detenir cap a les tres de la matinada de dilluns tres homes quan presumptament intentaven robar a ('interior del supermercat que Carrefour té a Vallfogona de Balaguer.

En ser alertada d'un possible robatori a Testabliment, la policía va muntar un dispositiu per enxampar els lladres, que van ser localitzats al pati interior del supermercat, per on suposadament haurien accedit per la teulada, segons fonts policials. Tot i que els lladres no van tenir temps d'endur-se res, la policía els va trobar una massa, una destral, aparells per comunicar-se, a més de més material que presumptament haurien utilitzat peí robatori.

Els detinguts són Bemhard G, de 27 anys; Richard K., de 23, ambdós de nacionalitat eslovena; i Constantin D., de 30 anys i originan de Bulgaria.Está previst que declarin aquest dimecres al Jutjat d'Instrucció de Balaguer ^ __

ri

S f lP " -200 gf* cte n la 1a

io g à s a Balaguer— " am b seu aProjetde biogàs a ^L a i n i c i a t i v a é s d e l a v a q u e r í a T o r r e S a n t a m a r i a ,

V a l l f o g o n a , i a v u i s e r á d e b a ' - t * a l a c o m i s s i ód’Urbaruane,

d'Urbanisme

d o i^ . estudiará si . valoritzadó de les dejecdonsla documentaos. aportada és de boví d'aquesta explotadó,

per donar-hi el visti- una de les de més envergadura

' "«v i. calen més del seu sector.L a com issió d'avui tam-

’ ~K*trá una altra planta a «« ia n"hi ha?xaa.' *

c#pw '

acusats d'un delicte de robatori amb força.

entg(a"

Durant un période que podría oscil-lar elitre sis ¡ do tze mesos [

R E D A C C 1 0 / A G E N C IE S | L L E IO A / P A L M ADE M A L L O R C A

Grefacsa tractarà a la planta de Vallfogona de Balaguerresidus carnis procedents de Mallorca. Fonts del Governbalear van apuntar que les primeres deixalles podrienarribar demá m ateix, tot i que des de l'empresa lleidatanaconsideren que les restes no començaran a arribar fins la setmana que ve.

La companyia lleidatana va assenyalar que es tracta d'un | acord temporal amb una durada mitjana estimada en uns 9 mesos, tot i que, finalment, podría oscil-lar entre els 6 i els 12 mesos.

De tota manera, va apuntar que es tractarà d'una s i gquantitat reduida de residus, tenint en compte la baixa

cabanya ramadera que tenen les illes. ijám a ÆjËgælra • . ii¿B »Sa ‘ 'Ty;'•

Grefacsa tracta restes d'animals de Catalunya i, en casos Imatge d'arxiu de les ¡nstal-laoons de Grefacsapuntuáis, té col-laboracions com aquesta amb els Valfogona de Balaguer.ramaders de les Balears.

Coi,,,.,. Dos i H Ï Ï S, , |UI'SI K n ip srtn M u n i„ . Mingue* i Jos,.„ i,r i.

S de I» furria dell,!,,;;'

,|„i' ,],. i , i ,«O insta „ ,,ri,|,i|,|,

r if ilic i, , , l a , 1f e : u il, votala ;1 kR C , en coiiira

AJEDREZ

josep Oms no en e\ Escacs l próxima temí: ndübnopuede atola | ^

Innovado en tomates i cebesL'Escota Agrària rio Vallfogoiia va esposar ahir per a degustaci!) algunos varilláis ri'.uiuoslo: hortalisses || Una solantena rio persones es van interessar per les rie Lleida

I vmmooona ot tiAtaaifR | Urla se tanlena de peraooes van axsislir ahir a ITisfói# Agnina ile Vaillo- gnna de li alague r, a la Noguera, l«-r veure llairt dedicai a la con- .! iv.il u. lie I Iillm . antonimi* i lindel ht (ei una tlcgustació de diversi» productos. El* prillagli instes d'ahir van ser les lómales de lauta, amb una seleceió d'aquesta hortalbsa proccdent de la Noguera, l'Urgell i els IV llars; aixi toni els mclims auldc- lons del pía de Lleida. Un apat lai especial el va tindre el Iasi de cenes de les marques Ceba Coll ile Narg6 i Cebe Rgucrex per ler una compiti jcío de sa­bor* i aromes de les dos. lant de les i mes eom de les cuínades.

La jornada va estar oiganil- /udii per Slow Food Terre* de1 i. ,.i, .1,1, di l piugi mi 11 nlliires Irobades, que compta amb Mi|Nirt institucional, per a la con­servado de la diversità! de ver dura, hortalissa i Imita, i d man- tenimi'nt d’espècies autoctone» per evílar que di s-inaiegum Se gora Gerard Balalia, reaptMM- ble de l'entilat, s’lran elabora! catilegs amb les millnrx varíe

ni la Jornada e* van presentar alqunet varietali de tomaie» de taula per a degustar 1*

i tamhé s'ha lei un inventa- evitar ne la pèrdita «-mtqiieixen restaurai«* que eslan al correttidi espceies que eslan rat rise els hàbils almienl.uis, a mes de del» ultìms avance* de l'entilatir obUdadcs i que s'han te donar riquesa a la gastronomia per inimduirdi» a les seues reirai, cotti és el cas de la ce- i ics recepirai culinàrics Irridici ceples. Ber acoraeguir mes va­ne ex contea ernie Arlesa de ons ridai d'espècle» i el seu mane i Coll de Nnrgó. lai pio Scgoit* Baiali.!, moli* tlels lenimenl es Imballa a l’horl de io d'aqucsl» produrne* per cid lalmradurs de rcuiilal sòn Valllogona

l l e iu a

Servei d e suport; El senyor

BARBASIBXVUU Vino de lien ta m

mo 25 1

ESPECTÁCULOS

TurfxiRo uni nuo pani Irsi ddrork*

Revolts, nueva banda de h eav y -ra i que debutará en Benaventde Segriá■ a cuarteto apuesta por | Joan Belsebé fue el I los textos en inglés y j fundador de TOBock, I una cadencia melódica I ungrupodeBalaguer

“*<«• fc iU ta , .,

— Ralaguar

w pativaam bS/oiv^

El DVD del Pepe Marín Rock se estrenará el próximo noviembre

Im illnruni 11 m Tr»

«bm parjrmtóar 'Ala meta m m '

RecórtateleperDavidMarín VITRALLS DE LA SAGRADA FAMILIA,

A L'ESGLÉSIA DE VALLFOGONAL'església parroquial de Vallfogona de Balaguer está emparentada, tôt i que d'una forma remota, amb la Sagrada Familia de Barcelona. Ho explica el constructor Josep Casol, que va participar a mitjans deis anys setanta en les obres d 'am pliac ió de l'esg lés ia vallfogonina. Casol, nascuta Bellvis i résident actualment a Balaguer, manté una relació molt estreta amb Vallfogona, on hi té molts familiars, i no és estrany veure'l els diumenges al mati fent un café i xerrant amb amies a Cal Farré. En un d'aquests diumenges, Josep Casol ens acompanya a l'església i ens ho ensenya."Mireu, mireu aquest vitrail. És una peça única. Volien fer una cosa especial, i així va ser. Tant ho era, d'especial, que el vidre el vam haver de portar a retallar a la Sagrada Familia, on tenien una rpáquina especializada i que feien servir per ais vitralls del temple de Gaudí”.El vitrail acompanya des de llavors les celebracions eclesials de Vallfogona i dóna un curios efecte cromàtic a la il-luminació natural de l'església. Per al seu disseny, es van contractar els servéis del pintor Jordi Vila Rufas, artista nascut a Barcelona el 1924 i reconegut renovador de la pintura i el retaule, amb obra i exposicions a diversos pai'sos. Vila Rufas va dissenyar per a Vallfogona un vitrail de colors vius i expressius, modern. El dibuix representa Sant Miquel Arcángel, a qui está dedicada l'església, aixecant l'espasa amb qué derrota al dimoni, que jeu ais seus peus. En la composició també apareixen l'arbre del coneixement del bé i del mal i la font de la vida, i entre aquests i l'Arcángel un paisatge figuratiu de camps amb unes ton a lita ts de colors caractéristiques de les terres de Ponent. Vila Rufas va deixar en un racé de la composició la seva signatura i la data: 1976.

Pero un cop fet el disseny, a partir d'un model a escala, començava la feina dura per al constructor. “Muntar un vitrail com aquell era tot un repte”, recorda Josep Casol. El disseny dividía el vitrail en multitud de petits fragments que calia retallar, tractar amb pigments i esmalts, i posteriorment col-locar en una paret superior de la ñau de l'església.

Les petites peces résultants s'havien d'unir amb tires de diferent gruix.Per retallar les peces amb la precisió adequada, es van haver de fer servir els servéis del taller de vitralls amb qué treballaven els arquitectes de la Sagrada Familia a Barcelona. Es tractava, recorda Casol, d'un petit espai situât al soterrani del temple de Gaudí. Allá hi havia una máquina de gran precisió que podia retallar les peces amb la forma exacta que els hi havia donat Vila Rufas i a l'escala superior amb qué hauria de ser instal-lada.”Aixó va ser possible perqué dos arquitectes que llavors treballaven en la construcció de la Sagrada Familia van estar supervisant les obres d'ampliació de l'església de Vallfogona, i per aixó van poder fer servir sense problèmes tot aquell instrumental”. Un cop retallades les peces, es van portar a Vallfogona, i Josep Casol les va col-locar,

, t i

una a una i seguint el disseny originai, com qui col-loca les peces d'un trencaclosques on tot ha d'encaixar. “Va ser una teina molt difícil, va donar molt de treball i Cobra es va ter més llarga del que s'havia previst, però ho vam ter amb molta il-lusió”, recorda el constructor.Hi van treballar entre set i deu persones al llarg de l'any i escaig que van durar els treball. A més de l'ampliació de la nau de íesglésia, també es va aprofitar per ampl iar els espais parroquials. I, com a altres peces singulars, Casol va muntar també la pega que aguanta íaltar, amb inscripcions policromades i esmaltades, i la que sosté una estàtua de l'Arcàngel Sant Miquel. “Es va voler ter una gran obra, amb detalls de gran interés i amb un disseny molt modem, van haver families de Vallfogona que van contribuir amb molta generositat perqué això fos posgible”, explica Casol. Eli mateix, de fet, també va haver de posar de la seva part: la complicació inesperada de Cobra va allargar els terminis i va disparar el pressupost, però allò no ho va cobrar. “No vaig guanyar diners, però per mi va ser una gran satisfaccio poder fer una obra important per a aquest poblé que tan estimo i que està feta per durar en el temps”, explica amb orgull.

• INSTAL-LACIONS

• REFORMES

• REPARACIONS

• INSTAL-LACIONS DE GRANJES

• VIVENDES

• MANTENIMENT

• LOCALS COMERCIALS ...

Escoles, 10 • 25680 Vallfogona (Lleida) • Tel. 973 43 21 02 • Mobil 651 997 653

marc-electricitat@hotmail.com

SocietatperEduardGu,uMonesma per passar un estiu diferent

anem tots al casal!

Aquest any hem pogut c o n e i x e r m o l ts personatges intrigants com han estat: el capita Smith, el Spidermoni, la cuinera, I’inspector... Finalment, als monitors del casal ens agradaria dir en veu alta:GRACIES A TOS ELS QUE FEU POSSIBLE QUE ANY RERE ANY AQUEST SOMNI ES CONVERTEIXI EN REALITAT.I des de la proximitat us animem que I’estiu vinent us engresqueu a formar part d’aquesta aventura.

Aquest ha estat el tercer any consecutiu que a Vallfogona s’ha realitzat un casal d’estiu. S’inicià la darrera setmana de Juny i durant tot el mes de Juliol. Amb tots els infants que en formaven part hem tingut l’oportunitat de poder gaudir un any més de les insolites aventures que envolten el casal d’estiu de Vallfogona. Per tal que aquesta activitat sigui possible, al darrere hi ha un seguit de gent com ho son els següents: l ’AMPA, els monitors, l’escola i, com no, els nens i nenes que cada dia es lleven amb un somriure per anar al casal.

SocietatVallfogona, present al 10-J

AVUI

DUMlN&t. 11» *iUCt DEl 2010 '

fls dies com avui han > ■servir per f er iffi *-Op ; puny sobre lataula. i

mostrar que pa ar tots a Tunan rdl crens

han estatcapaQOSi d explicar el que pensa

una part de Catalunya. I Ara^poblebaded.rI qué passaW

jordl Torrentsi MANHtSft

«ja n’estic fart.de'i que ens fan des

i'Estat als Catalans, i hi ha més sortida que

lir la

«E stic veient més estelad« que,s e n ye re s - ia m o e m ta

estar content. Redamóla inde pendencian Roger Roca**cb«h*

«v in e a reclamar la I d istitat del pais.I Catalunya ésun pas 1 que hade ser tractat

digpam entiaraI mateix no passan

Pitu Basart| CASS OEtASEtVA.

Puntaires

r

Torneig fútbol sala

Estiu 2010

Resum economic de la representacìó Escala en HI-FI 2010

El grup del JOVENT de Vallfogona agraeix la nombrosa asslstència a l’actlvltat lúdica de l'ESCALA, EN HI-FI realitzada el passai dia 28 d’agost a la sala poliesportiva. Alhora que es fa un resum economic perqué tots els participants s'assabentin del seu résultat.

TOTAL DESPESES:Hum i so, servei bar i altres 1.440,18 €

TOTAL INGRESSOS:Entrades i bar 1.074,15 €Aportado Ajuntament 366,03 €

GRACIES I FINS L’ANY VINENT !!!

'actualitat

L’I l de novembre del 2008 el Parlament català va acceptar a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de vetar els toros a Catalunya.La plataforma Prou! va aconseguir 180.000 firmes de les 50.000 minimes que s'havien d'entregar en un termini de 120 dies el 5 de juliol del mateix any.

La prim era votació .Hi van assistir al complet els 135 diputáis del Parlament, i en una votació secreta, el 18 de desembre del 2009, es va aprovar el débat amb 67 vots a favor i 59 en contra.

El 3, 4 i 17 de març la Cambra Catalana va acollir dos sessions d'experts per debatre el tema. Va haver-hi una gran presència intel lectual i científica.L'encarregat d 'obrir la sessió va ser Jorge Wagensberg.

La llei.Per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions, el 28 de juliol del 2010 el Parlament va aprovar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que demanava prohibir les curses de braus a tô t el pais. La llei entrará en vigor el 2012. Per tant, als taurins els queda poc menys d'un any i mig per gaudir dels "astados"a la Monumental.- I ’única plaça catalana en actiu.

per Àlex Pérez

Les claus.ERC i ICV-EU partidaris de la prohibició; PP i Ciutadans, en contra.La llibertat de vot dels dos grans partits, CIU i PSC, va acabar per decantar la votació cap al sí. La majoria de diputats nacionalistes va votar que sí. Mentre que la majoria dels socialistes peí no. L’honorab le p rés iden t de la Generalitat, José M ontilla, va comparéixer en roda de premsa després de la votació.Va declarar que ell havia votat no a la prohibició i també va demanar que la prohibició no es converteixi en un nou conflicte entre Catalunya i la resta d'Espanya.

A ix í ja podem dir que Catalunya és, després de Les Canáries

(1991), la segona comunitat en vetar les curses de braus. El següent al respecte té a veure amb les indemnitzacions al sector, que segons un estudi de la Plataforma de Promoción y Difusión de la Fiesta, pot suposar 57 euros per català en concepte.

• TAAPa a a nim a l t r a t o ANItU N C R I M S N » e

Reivindicacions a la Monumental

Ajuntam entFESTES LOCALS 2011ANY 2011/ Vist que la data fixada de festa locals per als tres -Vallfogona de Balaguer:nuclis del municipi, PASQUA GRANADA, dia 13 de juny, també Dies: 9 de maig i dia 29 de setembre (Sant Miquel). ha estat fixada per la Generalität com a FESTA A TOT CATALUNYA, -La Ràpita:LA JUNTA DE GOVERN, PER UNANIMITAT ACORDA: Dies: 9 de maig i 20 de juliol (Sta Margarida). A) FIXAR per a l’exercici 2011 les festes locals següents dels -L’Hostal Nou i la Codosa: nuclis del municipi: Dies: 9 de maig i 22 de juliol.

RESUM OBRES INCLOSES EN EL PLA ÜNIC D'OBRES 1 SERVEIS DECATALUNYA -QUINQUENI 2008-2012OBRES PRESSUPOST SUBV. APORT MPL.2009 - EXECUTADESCOBERTA METÁLICA PISTA POLIESP. LA RÁPITA 133.665,08 112.740,47 20.924,61

CANVI ENLL. 1 REORDENACIÓ DE VORERES C. MAJOR 299.619,65 Subv. Departament de Comerg

149.980,0353.000,00

96.639,62

URBANITZ. TRAVESSERA 57.310,82 R. SOL - C. TERMENS

45.848,86 11.461,96

REPARACIÓ PAVIMENT C. PAU CASALS 27.084,04 11.700,00 15.384,04

PAVIMENT J ENJARDINA! 46.713,00 PL. ALMATA - L’H. NOU 1 LA CODOSA

36.495,84 10.217,16

2010 - EN EXECUCIÓ I PENDENT DE LIQUIDACIÓ DEFINITIVALOCAL SOCIAL I VESTIDOTS A LA RÁPITA (2010-2011) Subv. Diputació de Lleida Millores/Mobiliari a aport. per l’empresa Adjudicatária,

196.610,08 150.043,0045.000,00

2011 - PREVISIÓPAVIMENTACIÓ VARIS CARRERS DELS NUCLIS / REASFALTAR 151.091,00 75.981,84

PAVELLÓ POLIVALENT LA RÁPITA TANCAMENT I COBERTA 105.058,90 84.047,12

CONDICIONAMENT I MI LLORA CAMINS MUNICIPALS 160.275,03 127.438,06

2 0 1 2 -PREVISIÓCONSTRUCCIÓ CENTRE CÍVIC A L’HOSTAL NOU I LA CODOSA 287.088,25 60.000,00

ALTRA INFORMACIÓCONSULTORI MÈDIO LOCALL’Ajuntament de Vallfogona, va signar el passat dia 1 de setembre un CONVENI amb la CONSELLERIA DE SALUT I LA D IPUTACIÓ DE LLEIDA per finangar la construcció del nou CONSULTORI MÈDIO a Vallfogona. El finangament serà del 100% per part de les administracions/Departament de Salut-Servei Català de Salut i Diputació de Lleida, a incloure en el PLA D’EXECUCIÓ D IV E R S IO N S D’INFRAESTRUCTURES SANITÀRIES 2007- 2012.A data d ’aviu s ’ha encarregat la redacció del corresponent projecte d ’obra; L’EMPLAQAMENT serà en els terrenys d ’equipaments municipals, ZONA SAU VALLFOGONA, davant bàscula municipal.

iLa Diada

SalutTractament pel mal de cap, vertlgen I mlgranyes per Rosa Abad Badla

També cal nom brar les meninges o membranes de tensió recíproca: són unes membranes que tenlm dins el cranl i que separen les estructures internes entre elles, és a dir, hi ha una membrana que separa els 2 hemisferis cerebrals, una altra que separa el cervell del ce re ve l... Aqüestes m e m b ra n e s e s tá n en contacte amb la part interna deis ossos craneals i també provoquen tensions.

Un altre factor important és la vascularització, si no arriba la sang correctament i no marxa correctament, també podem tenir problèmes tipus c e fa le e s , v e r t ig e n i migranyes.

En tots 3 casos (cefalees, vertigen i migranes) hem de tenir en compte a la persona com un globalitat, tant a nivell físic (cal mirar la resta del eos, esquena...) com a nivell anímic (estrés...).

CEFALEES O MAL DE CAPEl mal de cap pot ser d’origen tensional: per tensió m úscular, tensió de les s u tu re s , per te n s io n s internes de les meninges... En m oltes ocasions van a com p a n ya ts d ’e s tré s . Es p o d e n t r a c t a r manualment, relaxant les sutures craneals, fent un petit i suau estirament d’un os respecte l’altre. També buscarem relaxar la meninge que pugui estar afectada, segons el recorregut i la localització del mal de cap, pot pensar que l’origen está en una tensió membranosa intracraneal.

M IGRANYESUna migranya és corn un mal de cap més fort de predomini d ’un sol costat i que va acompanyat de sensacions de nausees i, en alguns casos, de vomits.Les alteracions digestives a les migranyes són degudes a que provoquen una alteració del sistema neurovegetatiu (és aquell sistema nervios que controla totes les funcions víscerals, la major part de les quais están c o n tro la d e s per X p a re il c ra n e a l) . El tractament manual es basa en la relaxado de les sutures craneals, les meninges...i, en el cas de les migranyes, no deixarem de fer un tractament visceral. Tractarem l’estomac i el fetge, ja que la migranya va acompanyada de nausees i vomits, cal relaxar aqüestes 2 vísceres i les estructures que puguin tenir relació amb elles, així com relaxarem la sortida del X pareil craneal a la base del crani.

VERTIGENEl vertigen és un rodament de cap, a c o m p a n y a t de s e n s a c ió d ’ in s e g u re ta t i te n s ió de la musculatura cervical. En aquests casos, primer cal treballar la columna cervical i dorsal, alliberarem els bloquejos vertebráis i relaxarem la musculatura. Després treballarem el crani, sobretot al costat que hi hagi el dolor, relaxant les sutures i la musculatura. L’os del cap que mai ens hem de deixar de tractar és el temporal, ja que dins d’eli hi ha tota la cavitat auditiva i de l’equilibri, i també a la sutura entre temporal i l’occipital hi ha un petit forat per on surt el X pareil craneal, és a dir, el nervi del sistema neurovegetatiu que controla la funció visceral.

Actualment, es coneix que els ossos del crani no están soldats entre ells, sinó que les sutures entre os i os no són fixes (tenen un micromoviment entre elles) i están irrigades i ¡nnervades, és a dir, reben aport sanguini i capii.lars nervisos. Les sutures craneals són com teules superposades, per exemple, l’os parietal respecte l’os temporal: el parietal té un bisel extern o, per dir-ho d’una manera més entenedora, és la teula de sota, i el temporal té un bisel intern, és la teula de damunt. Moltes cefalees o mais de cap són degudes a que les sutures están “com prim ides” , és a dir, el te ixit intersutural está tens.

Abans de com ençar a parlar d’aquests tipus de patologies cal comptar alguns apunts bàsics de l’anatomia craneal:El crani no és una “peça s e n c e ra ” , com es c o n e ix popularment. Tothom coneix que al crani tenim l’os frontal, el pariétal, el temporal... pero sempre ens han dit que aquests ossos estan soldats entre ells, ja que durant molts anys es creia que era aixi.

per Esther Piqué i Antonieta Gázquez

El carrer op ina-H i ha p a r e s i p a d r in s irresponsables?Es veu que sí, perqué dins del cotxe ja fa anys que els i nens i nenes han d ’anar a la seva cadireta i lligats. Dones aixó en aquest poblé encara n’hi ha uns quants que s ’ho passen peí folre. Tenen ganes que a lgún dia s’enduguin un ensurt i llavors les la m e n ta c io n s serán g ra n s .

-Veins m olestos per culpa deis gossos i m és a v ia t de is seus am os.Demanen ais propietaris deis animals, si els plau i si no els plau també, que recullin la seva merda i no els deixin pixar en qualsevol fagana ni paret, ja que aquest poblé ja fa prou pudor cada vespre.

-P isc ines retallades.En aquest poblé ja fa anys que les coses es fan sobre la marxa, aquest acabament de la temporada de les piscines ha estât punxegut. Han estafat tres dies ais usuaris, perqué fins una setmana abans no es va decidir de tancar-les el dia 6 i no el 10 corn estàvem acostumats, ni tan sois van posar cap cartell anunciant el dia de tancar. I el dia 7 ja estava tot tancat.A la gent del bar els quedava bastant gènere ja que acabaven de fer una comanda i llavors els van dir que el dia 6 era últim i au! a cobrar a Aseó...

-D iada.El dia 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, es va posar música al poblé durant to t el m atí per celebrar la Festa, pero la sorpresa va ser que la música era de Festa Major i animació, no es va sentir ni una sola sardana. Com volem que la canalla, el jovent, els immigrants i altres entenguin aquesta cultura nostra si fem aquesta mena d’errors amb el poc interés que hi ha?

-B itiles .En aquest poblé hi ha gent aficionada a les bitiles. Per qué abans tenien un espai per poder jugar i ara no en tenen cap?

-M atèria orgànica.Algú hauria d ’explicar ais que encara no ho saben, que es veu que són molts, que al contenidor de la matèria orgànica només s’hi han de llengar les coses que es desfan i no el que s ’hi troba (pedres, m obles, plástics i d’altres).Si s’ha de passar a explicar casa per casa, es fa, segur que es trobaria uns quants voluntaris, perqué bé que se’n troba per a altres coses menys importants.

Ah! I de la neteja deis contenidors qui se’n cuida?

-D ife re n ts v ila ta n s voten d em anar una m illora que tard o d ’hora ens afecta a tots.És canviar la porta del cementiri que, com tothom ja sap, costa molt de tancar i moltes vegades queda mal tancada.Sí, ja sabem que no se n’escapará cap, és pels que hi anem ara que podem.

Un tom b per les roda ¡es

Monestir de Santa Maria de les Franqueses per Mercè Plens

Tipus de recurs: monument historie déclarai l’any 1984 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)Època: romànicUbicacié: es troba situât a uns 4,5 Km de Balaguer. Cal agafar la carretera de Menàrguens i tôt just passada la Torre Ticó desviar-se a la rotonda seguint la senyalització. Un cop al cami asfaltat cal agafar el trencall a la dreta que ens portará fins al monestir.

Referències historiquesEl Monestir de Santa Maria de les Franqueses, cistercenc femeni, fou fundat el 1186 per la comtessa d’Urgell Dolça de Foix, vidua del comte Ermengol VII.La comunitat va arribar a fer força important, amb més de cinquanta monges, quatre sacerdots, un diaca, un subdiaca i vuit serfs.

A partir el segle XIV un seguit de factors propiciaren la decadència del convent. En un intent de millorar-lo s’uniren dos comunitats cistercenques: les Franqueses amb Vallverd (Tragó de Noguera), perô malgrat els esforços el 1474 es van veure obligades a fer la seua adscripció al priorat masculi de Poblet.En aquests moments només hi restaven sis monges.

Els monjos de Poblet l’ocuparen fins al 1700, que fou venut al ciutadà de Balaguer Francesc de Portolà, que el va utilitzar corn a quadra, casa i magatzem.Al llarg del temps ha passai per mans de diferents particulars fins al 2003, que passà a mans d’una societat que vol crear un espai lúdic i didàctic aprofitant els recursos del patrimoni i del medi natural de l’entom.

Descripció i referències artistiquesDe l’antic cenobi sols resta intacte el temple, malgrat que hi ha vestigis clars d’altres elements que conformaven el conjunt monàstic com son el mur de tancament que l’envoltava, la base del claustre, altres dependèneies i el celler.El temple de Santa Maria és una construcció típica del Cister: amb planta de creu llatina, coberta amb volta de cañó al creuer i apuntada en la resta de ñau, i amb tres absis dels quais només un es manifesta a l’exterior. Aquest absis presenta tres finestres i cornisa de mènsules que continúen al llarg de les parets laterals.

El temple conserva tres portes d’accés a l’interior: la principal, i probablement la més tardana, al peu de la ñau; la segona, situada en el mur sud de l’esglèsia immediatament després del transsepte, seria la que comunicada el claustre amb el temple; la tercera i última de les portes es troba al mur oest de la capella de l’Evangeli i conserva restes del que hauria estât un porxo cobert amb volta d’aresta. L’edifici disposa de tres elements d ’il.luminaciô de l’interior. El més destacat des del punt de vista artístic és la rosassa de la cara nord, formada tant a l’interior com a l'exterior per cinc anelles més guardapols, dos decorades amb puntes de diamant i una amb pétais. Finalment es tanca amb una creu grega amb els extrems arrodonits.

Excavacions arqueolôliquesDes de l ’any 2003 s ’han fet un seguit d'actuacions: intervencions a la coberta, una operació perimetral que drena les aigües subterrànies, la restauraci de la porta principal i l’obertura de les portes que donen al claustre i a la cara nord. S ’han dut a terme dos campanyes d’excavació per tal d ’obtenir una primera planta que permeti la redacciô d ’un pia director que serveixi de guia per continuar futures tasques de restauraci. En diferents fases de la re s ta u ra c i s ’ha descobert el c laustre del m onestir amb un conjunt d is ta n ce s annexes envoltades d ’un mur de p ro te cc ió . És previst que les tasques a rqu eo lòg iqu es con tin u ïn en el futur.

C urios ita tsEn uns sondejos arqueològics realitzats el 2004 s ’ha localitzat un forn destinât a la producció de materials de construcció, com ara teules i maons, per abastar el monestir i els volstants en les seus obres noves i de manteniment.Les m esures d ’aquest fo rn , de form a rectangular, son de 3 métrés d ’amplada per 4 de llargada, pel que fa a la cambra de com busti , i disposa d’un praefurnium o accès que encara conserva la volta que el cobria construira amb maons. Pel que fa al laboratori o cambra de cocciô, sembla que es conserva la meitat de restructura en alçat, tot i que les tasques agràries han destruït la volta que el cobria.

Parc de les FranquesesT ip u s de r e c u r s :equipament cultural i parc natural É p o c a : s eg l e XXI (2005)U b icac ió : al voltant del monestir de Santa M a r i a d e l e sFranqueses

C a r a c t é r is t iq u e sLes f i n q u e s queconformen el solar del parc cultural de Santa M a r i a d e l e sFranqueses tenen una dimensió total de mésde 6 hectàrees. La propietat deis terrenys és de la societat d ’ldentirama i la gestié del projecte, així com al recuperacié del monestir, la realitza una com issió amb représentants d ’aquesta societat, el bisbat d ’Urgell (parroquia de Balaguer), Ajuntament

d e B a l a g u e r , Conseil Com arcal, Diputació de Lleida, G e r m a n d a t de Poblet i Associacié d ’A m i c s de les Franqueses.

L ’ o b j e c t i u de l p r o j e c t e é s dissenyar una àrea d idáctica amb un con ju n t d ’àm bits que s ’integrin dins el terreny agrícola d e l ' e n t o r n , a d r e ç a d a a l s infants i als joves pero t am b é als adults.

El projecte inclou la realitzacié dels espais següents:

L’espai d ’aparcam entAmb capacitai per a 80 cotxes i 4 autocars. Hi ha previst un departament amb in form aci del parc.

L’espai del m onestirÉs el centre d'interès del parc i comprèn l'esgiésia i restes arqueolôgiques del seu voltant, que ens permeten apreciar en planta restructura global del monestir.

L’espai d ’acollim entEs pretén recuperar una masia que es troba en un dels laterals del parc. En aquest Hoc el visitant hi podrà trobar referències verbals, gràfiques i escrites amb punts informàtics i audiovisuals. També serà un indret d ’acollida per descansar o menjar.

Bosc de ribera (bultra)Parc forestal amb més de 80 espècies végétais. Inclou més d ’una trentena de fitxes informatives d ’arbres propis d ’un bosc de ribera així com altres plantes de fácil adaptació. Al parc s’hi han instal.lat un pareil de basses per poder estudiar aquest ecosistema.

El passeig de la poesiaRecorregut entre un passeig d ’arbres on es troben escrits, en uns suports de pedra, poemes de poetes catalans de tots els temps.

El carni de la h istoriaItinerari amb ròtuls, panells impresos, diagrames... amb suport auditiu sobre els fets politics, economics, científics i artístics més rellevants de la historia de Catalunya,

marcats per cen tu ries . També expressaran els grans esdeveniments mundials.

El mapa de la MenguaEs tracta d’una construcció sobre el terreny natural del relleu del països de llengua cata lana most rant les d iferents m odalitats del catalá i destacant els punts geográfics més significatius. Hi haurá referents singulars i simbôlics, amb itineraris diversos per terra i per aigua (Mac a r t i f i c i a l , mar M editerránia). També un suport auditiu amb textos l i terar i s , poét i cs i de c a n t a u t o r s ( p l a f o n s ) .

Alim entadoAlgua, hidratado Ì salut per Lau ra R u b lo P iqué

Una bona alimentario sempre està lligada a una bona hidratació. Estar ben hidratat és fonamental per al bon fu n c io n a m e n t del n o stre organisme, fet que adquireix una major rellevància quan fa calor i fem exercici.

Quants cops hem sentit que hem de heure 2 litres d’aigua al dia? Aquest és un conseil que sentim molt a la televisié en alguns anuncis, però en realitat no és del tot cert. Per una correcta hidratació cal ingerir diàriament al voltant de 2 litres de liquid, i això inclou no només l’aigua de l’ampolla o de l’aixeta, sino també els aliments, en especial les truites i verdures, o altres tipus de begudes, corn ara les làcties o els sucs, i tots ells ja ens aporten entre un i mig litre al dia.Una hidratació saludable incideix en les funcions cerebrals i en la capacitai de concentraci, facilita el transport de nutrients i l’eliminaciô de toxines, prevé l’estrenyiment, manté el bon estât de la peli i, entre d’altres, ajuda a l’amortiment de les articulacions i al bon funcionament muscular. La correcta hidratació és un dels factors més importants per prevenir les lésions musculars durant la pràctica d’exercici fisic i per afavorir la recuperaci en el postexercici.Amb pèrdues inferiors a l’l% de liquids en el nostre organisme es veu afectat el rendiment fisic i intel lectual, som més lents i tenim pèrdues de memòria, fets que es veuen agreujats quan la pèrdua és del 2%. Llavors d ism inueix considérablement la capacitai de concentraci i augmenta el rise de le s i si estem fent esport. A partir de pèrdues del 3% la simptomatologia es fa més évident.

Aquests efectes negatius d ' u n a m a l a hidratació es poden V e u r e agreujats per les poblacions de rise, ens referim als nens i a la gent gran.Si fem exercici fisic, el nostre cos nos’enfronta solament a la _ _ _temperatura ambient, sinó queha de neutralitzar l’augment intern de calorque es produeix per la contracció muscular. Amb la suor es perdsobretot aigua i el nostre organisme tolera malament les pèrdues d’aigua,repercuteix en el seu funcionament. La prova és que no podriem viure3 dies sense ingerir aigua.

fet que més de

Amb tôt aixô, i sabent que l’exercici fisic pot arribar a multiplicar per 2 i per 3 les nécessitais hídriques d’una persona, s’estima que 2 de cada 3 esportistes entrenen amb un cert grau de deshidratado.

És important considerar que l’exercici d’una certa intensitat pot alterar la percepció de la set i per tant encara que estiguis deshidratat no tindràs la sensació de set. En canvi quan no estem fent cap esforç i tenim percepció de set, significa que les cèl-lules ja están deshidratades i per tant ja ens falta aigua. És per aixô que no hem d’esperar a tenir set per ingerir liquids.La natura, durant tôt l’any, perô en especial en l’època estiuenca, ens ofereix apetitoses i suculentes fruités i verdures carregades d’aigua, sais minerais, vitamines i antioxidants. Combinades en forma d’amanides, sucs, sopes de verdures, gaspatxos, purés i fins i tôt en forma de gelats, han de constituir el pilar fonamental de la nostra dieta. Les verdures i les fruités no solament contribueixen a mantenir una correcta hidratació, també ens ajuden entre d’altres a protegir la pell de la radiado solar. No hem d’oblidar perô, que és molt important beure aigua en totes les menjades i entre hores per completar les nécessitais hídriques del dia. Pel que fa a les begudes amb alcohol cal recordar que tenen un efecte diürètic i afavoreix la pèrdua de liquids, de manera que mai les hem de considerar corn a recursos hidratants i, per tant, mai han de substituir l’aigua.

M oda ¡ com p lem en ts

per Àngels Camarasa Blogs de moda, els reís de la webDins el mon de la moda, un nou corrent està arrasant. Amb un sol clic pots entrar en mllers de blogs penjats a internet. Entre d’altres, pots visitar les passarel-les internacionals de moda, les revistes del sector, passejar pels carrers de les ciutats més influents dins el mon de la moda -corn ara Milà, Paris, N.Y., Amsterdam...-. Et permet estar a la ültima i veure els mlllors estilismes que porta la gent amb diferents looks. El carrer marca tendència.

Què és un blogUn blog és un lloc web amb entrades Indivlduals, amb comentaris, noticies, videos, coneixements o pensaments de l’editor del blog, que poden ser ampliats o comentats pels lectors. Tôt aixô sota el control de l’editor, que és qui decideix el contingut que apareixerà al seu blog.Poden ser de tipus personal, periodistic, tecnolôgic, educatiu, social, de moda...

Fashion bloggers!Els bloggers i els Street stylers (moda a peu de carrer) s’han introduit per tota la xarxa. Treballen per amor al que fan, alguns van començar corn un hobbie, altres corn a curiositat o simplement per intercanviar inform aciô i experiències. La moda i els compléments son la seva passiô. Internet, el seu mitjà per comunicar-la i exhibir-la. Quan se’ls pregunta per les satisfaccions que se senten en tenir un blog d’aquestes caractéristiques tots coincideixen: “T’adones que molta gent vesteix i pensa com tu, els Intéressa i comparteixen les teves opinions i conseils”.Els bloggers de moda actualitzen les seves pàgines cada dia, penjant les ultimes novetats. El perfil dels bloggers de moda son generalment models o ex- models, estudiants o periodistes de moda... Encara que dins el mon més fashion i cosmopolita, personatges com la TAVI GEVISON, www.tavi-thenewgirlintown.blogspot.com .... una nena de 13 anys, amb un sentit i estil molt peculiar per la moda, fa que estigui respectada per reconeguts dissenyadors internacionals a més d’invitar-la a tota mena de celebracions..

Blogs amb molta influència. D ic t e n les t e n d è n c i e s ?Els bloggers s’han convertit en un referent indispensable per dissenyadors, fotôgrafs, fashion victims i per a tots els que es mouen dins d’aquest món. La gran quantitat de visites que reben converteixen els seus creadors en véritables gurús (idols).Alguns dels més destacats, els que tenen més repercussió mediática i els seus blogs tenen un c o n t i n g u t intéressant son:

THE SARTORIALIST -És un dels blogs de moda més visitais (unes 50.000 visites d iàries) i alhora influent detotel mon.S co t t S c huma n reconeix que va començar visitant pàgines web i algunes eren blogs molt semblants i va decidir fer-ne un de diferent. Aquest fotôgraf ha potenciat el Street s/y/e (moda a peu de carrer) ja que amb la seva càmera diàriament plasma els estilismes amb més personalitat que es troba al carrer de Nova York, captant les actltuds, postures..., a part de la presència física de com porten la roba. De les fotografíes exposades al seu blog, n'ha escrit un llibre, The S a rto ria lis t, éditât per Penguin, que s’ha convertit en un manual de l’estil.

FASHIONOLOGIE - Es un blog personal que transmet les noticies i novetats gairebé a temps real. Aquesta web s’ha unit amb altres d'un cert prestigi per formar una potent xarxa de blogs que comparteixen la mateixa passió per la moda. És imprescindible per estar al dia. A www.fashionisima.es li donen un toe diferent.

CAFÉ MODE - L’equilibri perfecte entre periodisme de moda i la tertulia amb les amigues. És el q u e h a a c o n s e g u i t

Cal destacar que en temps de crisi, trobem

els blogs que ens ajuden i ens donen

idees per confeccionar o “customizar pas a

pas” les tendéncies de la temporada amb

cursets monográfics www.elestudilcdw.

blogs-pot.com

G é r a l d i n e Dormoy. Els continguts dels seu blog són sempre frescos i or iginals. La

publicació ÜExpress l¡ va oferir una seccló de moda a la seva web. Tal i com ella recomana és millor llegir- lo tranquil-lament al matí, al costat d ’ u n b o n c a f é . www.blogs.lexpress.fr/cafe-mode.

FIONA FERRER LEONI - (blog amb estil) Destaca tot el relacionat amb la moda, l’art i la música, amb una agenda completa de totes les activitats, inauguracions, exposicions, concerts... que es mouen dins aquest món. És un b l o g q u e e n g a n x a . w w w . f i on a f e r r e r l e o n i . c o m

nnovacio ais

Coca de tomàquet amb amanlda tèbla de rovellons, espinaos, panses ¡ plnyons

TardorJa és temps de bolets I moites vegades a part dels estofáis I la brasa no sabem com fer-los, avui proposo una amanida divertida amb rovellons. Hem de tenir en compte que els bolets ens poden donar molt de joc a la cuina: escabetxats, arrossos i fins i tot postres, només es tracta de ficar-hi imaginado.

Massa de cocaIngrédients: Amassar 250 g de farina amb un ou, Vi de c/c de llevat, 23 ml d'oli d'oliva, 33 ml de llet i 1 c/c de sal. Elebaoració: Una vegada ja tenim la massa feta la deixem reposar mitja hora, l'estirem i li donem forma de coca 20 cm x7 cm i coíem a 180° durant 12 minuts.)

Confitura de cebaIngrédients: 1 ceba, 50 g de sucre, 20 cc d’oli d’oliva i 50 cc d’aigua.Elaboració: Pelar i tallar a brunoisse la ceba i sofregir amb l’oli d’oliva fins que estigui ben daurada, afegir el sucre i carameHitzar, una vegada estigui ben caramel-litzada afegim l’aigua i deixem reduir a tres quartes parts, posteriorment triturem amb la termomix i tornem a aixecar el bull i reservar en fred. En el cas de voler fer conserva afegir en un pot de vidre i bullir al bany maria 20 minuts.

Altres:Rovellons frescos,Fulles d’espinacs,Panses, Pinyons,Flors, Oli de pinyons,Sorbet de romani,Tomàquets secs amb oli, Confitura de pebrot escalivat,Tomàquets cherry, Oli d’oliva, Sal, Pebre

MUNTATGE: Estirem damunt la massa de coca la confitura de ceba i unes làmines de tomàquet sec, coem durant uns 2 minuts al forn a 190° per escalfar-ho. Muntem damunt la coca les fulles d’espinacs. Per un altre costai saltegem els rovellons en una paella amb oli d’oliva, sal i pebre i per ùltim les panses i els pinyons fiquem damunt l’amanida. Per a l’oli de pinyons torrem al forn breument els pinyons i després els triturem amb oli d’oliva. Decorem amb uns tomàquets cherry i les flors. Amanim amb l’oli de pinyons una mica de la confitura de pebrot i dos quenelles petites de sorbet de romani.

r

6 3 6 1 7 2 0 6 4 m ó v il

f i x e 9 7 3 4 3 2 1 I H

Sofarium

* M AQUINA DE FITNESS

* B O N O S DESCUENTO, * PRECIO ESPECIAL PARA NOVIASPERSONALIZADOS. INCL UIDO DESPLAZAM IENTO A DOMICILIO

* P R O M O C I O N T O D O E L A Ñ O : CHEQUES REGALO PARA AMIGOS. FAMILIARES C O N D E D IC A T O R IA FECHAS ESPECIALES. CUMPLEAÑOS. NAVIDAD ..

per Diana Mejia

El racó de l'enòlegEls vins dolços

En els darrers números del Xop hem parlât de vins de la D.O Costers del Segre, caves i whiskys.Avui proposo un gran desconegut: els vins dolços, un producte la historia del quai ens fa remuntar al segle XIII quan Arnau de Vilanova, metge de la cort dels reis catalans, va descobrir -segurament inspirât en els coneixements dels musulmans de València- els mètodes de destil-lació per obtenir alcohol i la fortificació dels vins amb aquest alcohol, per aturar la fermentació i conservar el sucre residual procèdent del raïm que caracteritza els vins dolços naturals. Podríem fer un repás ais vins de verema tardana, ais vins de gel, al procès de pansificació del raïm, ais vins élaborais amb botrítis o podridura noble, ais vins rancis i la criança de soleres, peró aixó ens ocuparía moites pàgines, parlarem d'alguns dels vins dolços més coneguts que normalment es mariden amb postres.A les botigues especialidades en vins alguns dels més fàcils de trabar serien el vi de gel de Gramona, el Dolç Mataré i l’Etim Verema Tardana.

GRAMONA VI DE GELPensant en els Eiswein (vins de gel), que són obtinguts per congelació del raïm a la vinya, posterior premsat en fred i fermentació a baixa temperatura, Jaume Gramona es va proposar aconseguir un vi de similars caractéristiques sense tenir gelades a la vinya els mesos de collita.L'única manera, també natural, que podia concentrar encara més aquest most després d'una verema tardana, era mitjançant la seva congelació parcial, que suposa un absolut control enolôgic del procès: Supra- estracció i crio-extracció en cambra de fred.S'obtenen vins molt concentrais, afruitats, molt dolços i ácids al mateix temps, la qual cosa els confereix fluídesa i carácter amb capacitat de criança i fascinant evolució en ampolla. Si fem la cata d’algun d’aquests vins com el Riesling - Muscat 2008 el seu análisis sensorial ens diría:• Vista: groe pal-lid amb reflexos or nou.

• Ñas: Notes de pell de cítrics i fruits exótics, préssec. Frese perfum floral, roses, tarongina. Puré de fruits blancs, fines notes de mel i herbes aromàtiques.

• Boca: Essent un vi dolç destaca per la seva gran fluídesa amb una acidesa sorprenentment integrada. Sedós, untuós,la seva harmonía fa que sigui fácil seguir degustant.-lo.

MATARÓVi neg r e dol ç e I a b o r a t principalment amb raïms de la varietat autóctona Matará. El raïm es deixa sobre madurar al cep i la verema té lloc abans que el raïm com enci el p r o c è s d e pansificació.

La maceració té lloc en dipósits d'acer inoxidable durant sis mesos per obtenir u n a m á x i m a extracció de color. Es r e a l i t z e n remuntats diaris per millorar l'extracció. La p a s t a és p r e m s a d a lleugerament.

Posteriorment el vi és criat en bota de roure francés i és embotellat després d'un procés lleuger d'estabilització en la seva cata podríem dir que aquest vi dolq, generós, és per ais amants de la xocolata.Aquest vi és un gran amic per compartir els pecats mésdolqos! No hi ha tants vins que poden aguantar una xocolata pura amb tanta elegancia.El seu color cirera molt fose és fruit d’una Marga maceració de sis mesos.

L’olor a violeta fa joc amb el seu cromatisme.

Té una alegre acidesa que no el fa embafador i un tañí madur que el fa gustos. No en va, el seu pas per roure francés es nota en el seu torrefacte. Uns vins que val la pena provar.

A

L'ABC: L'Aprenentatge

Basic de la Cuina

Des d’aquest espai intentarem donar unes nocions bàsiques dels productes que tenim al nostre abast emprats per a l’elaboraciô dels nostres àpats de cada dia. No es tracta de donar details i ser extensos, sinó de saber una mica de cada aliment i de les possibilitats que té a la cuina. La meva tasca a la cuina és totalment autodidacta, vai a dir que l’experiència és un grau, a part que m’agrada estar entre fogons i cassoles, això sí, el temps just, sols per a fer uns plats bons i alhora pràctics. Som-hi!

L’OLIEstic segura que si parlem d’oli tots pensem en l’oli d’oliva. Som en una terra on podem gaudir majoritàriament d’un excel-lent sue d’arbequina, però hi ha moites classes d’oli d’oliva, així com també podem trobar diferents olis: de gira-sol, de soja, de panis, de sèsam, de nou, de coco...

L' Ol i per Dolors Mateuhttp://blogdecuina. blogspot. com

OLI D’OLIVA:

Podem trobar diverses varietats d’oliva per ter l’oli: arbequina, morruda, verdiell, targa... Alhora que es poden obtenir diverses qualitats d’oli.

- Oli verge, és el de millor qualitat i el més naturai, és l’oli premsat per primera vegada i no porta res més que el sue de l’oliva, la seva acidesa és d’un grau.

- Oli refinat, és el que sol abundar en els supermercats o botigues, és un oli sotmès a un procés quimic.

- Oli de sansa, és el de menor qualitat ja que s’obté de la pasta de premsar les olives, també és un oli refinat.

Si anem a comprar, en què ens hem de fixar?- Oli d’oliva verge extra o conegut també con AOVE (Aceite de oliva virgen extra) és el millor de tots els obtinguts sols per procediments mecànics.- Oli d’oliva verge, és com l’anterior, naturai però amb major acidesa i amb aroma i sabor no tan intensos.- Oli d’oliva, aquest ja té oli refinat, és una barreja i és el que abunda més al mercat, per tant és de qualitat inferior.- Oli de sansa d’oliva, s’obté de pinyols i altres residus de les olives, per tant és el de més baixa qualitat.

Us preguntareu, i el grau d’acidesa?Bé, ara ja no figura a les etiquetes, ja que prestava a confusions. Es podia cometre l’error d’assimilar baixa acidesa amb oli de qualitat,;de fet la qualitat depèn també d’altres factors.

Quin oli podem utilitzar?Evidentment Oli d’oliva verge extra, ara que també el que es pot fer és emprar-lo per consumir en cru: amanides, salses... i per cuinar utilitzar un oli d’oliva verge, però això ho deixo a la vostra elecció. Jo personalment faig anar per tot oli d’oliva verge extra.

Què podem dir més d’oli d’oliva?- És un oli que quan s’escalfa creix, per tant es pot aprofitar millor que els altres. A més, conserva les seves propietats, encara que a més de 180° la seva qualitat es deteriora.- És l’oli adient per fregir, ja que resisteix molt les temperatures altes, fins a 180-200°, però millor no sobrepassar els 170°, és a dir, no cal que fumegi massa ni deixar que es torni fosc, vai la pena llençar l’oli cremai, no és bo per la a salut.- Cal tenir en compte de no barrejar oli nou amb oli usât, es produirien substàncies irritants i potencialm ent toxiques- A l’hora de fregir sempre heu de tenir en compte que l’oli estigui calent i feu-ho amb abundant oli, encara que sembli el contrari, l’aliment que es fregeix n’absorbeix menys. Poseu els aliments secs, cal anar en compte amb els esquitxos, la seva cremada és dolorosa.- És l’oli més sa, és molt rie en greixos monoinsaturats, porta vitamina E i àcids oleics, és bo per a les llagues digestives, per a les malalties cardiovasculars, redueix el co lestero l “d o len t” , els triglicèrids...

OLI DE GIRA SOL:

Al mercat hi ha un pareli de varietats: oli refinat de gira-sol i el que s ’anomena Alt-o le ic, la diferència entre ells és que aquest úItim anuncia que la seva composició s’assembla a l’oli d’oliva, i que per fer-lo s’utilitzen llavors especiáis riques en àcid oleic.

Aquest oli ve de les pipes o llavors del gira-sol, s’extreu de la primera pressió per aprofitar els seus nutrients.A nivell industrial també es fa l’extracció mitjanqant dissolvents autoritzats.La seva acidesa màxima és de 0.2°. També hi ha oli refinat però és de molt baixa qualitat.

A la cuina s’aconsella no fregir amb eli, millor en cru.El motiu és que resisteix menys les altes temperatures i en cas d’utilitzar-lo en fregits cal no reutilitzar-lo.

Particularment l’utilitzo per fer les salses maioneses, ja que té un sabor suau que no “domina” la salsa, cosa que sí que sol passar si s’utilitza l’oli d’oliva.És ciar que segons el plat que acompanya la salsa podem utilitzar el d’oliva o el de gira-sol.

És rie en vitamina E, conté greixos poliinsaturats, redueix també els triglicèrids i el colesterol.

Receptes amb Olí

OLI DE PANÍS: S ’obté per pressió en fred del blat de moro frese, també n’hi ha de refinat. Emprat molt en la industria de la panificació, en l’hoteleria, perfer maioneses, margarines i sempre que es vulgui substituir el grelx animal. Agradable al paladar, potencia el sabor deis aliments. És rio en vitamina E, té moltes propletats que tan que sigui utllitzat també en cosmética.

OLI DE GERMEN DE BLAT: Olí que s’obté del germen de blat, el mlllor, evldentment, és el de la primera premsada. S’utilitza per amanides, salses... i és el q u e s ’ e m p r a majoritárlament per fer margarines. Porta vitamina E, A i és bo per a malalties cardiovasculars, colesterol, triglicérids...

OLI DE SÉSAM: De sabor i olor molt agradable, aquest oli no es refina ja que té sésam que el fa estable i resistent.No és aconsellable emprar- lo per freglr pero sí utilitar­io en cru. Aquest olí també és ideal en la cura corporal, ja que nodrelx i hidrata (porta molta vitamina E)

OLI DE COCO I DE PALMA: Molt ric en grelxos saturats. Per tant, augmenta els nivells de colesterol i no és massa indicat per a l’alimentacló, és el menys saludable I s’utilitza molt en brloixeria industrial i en productes tipus “snaks". La meva opinió: totalment desaconsellable. Cal teñir cura i llegir amb atenció els ingredients deis productes que comprem.

Gairebé totes les receptes porten oli, perô us en diré un pareil en les quais l’oll és el principal protagonlsta.

LACTONESA (maionesa sense ou)Una manera de preparar la salsa maionesa és amb Met i sense ou, pot substituir perfectament la tradicional casolana, almenys durant els mesos de calor. I per als que tenen intolerància a l'ou és perfecta.

Ingredients:1 part de llet, 3 parts d'oli i sal. Abocar en un got ait la llet, l'oll i una mica de sal. Posar el braç de la batedora al fons, quiet i després de poc menys d'un minut, aproximadament, anar aixecant poc a poc, a mesura que veiem que la salsa es lliga, donar un pareil de remenades amunt i avall lentes fins que s'hagi lligat tota.

NOTA: La llet no ha de ser freda.** Podem afeglr una mica de julivert picat, o servir de base per una salsa rosa, una mica d'all... la podem utilitzar corn una maionesa.

OLI D ’A F À B R E G A ( c o n s e rv a d’alfàbrega)Una manera de conservar l’alfàbrega és guardar-la amb oli. A part de tenir unes fulles a punt per fer una salsa al pesto (per exemple) obtindrem un oli perfumat extraordinari ,ideal per regar amanides de qualsevol tipus o plats de pasta.... aportant aroma i sabor.Sabíeu que l'alfàbrega té propletats toniques, calmants, laxants, antiespasmòdiques i somnifères? Si a això li afegim que refresca l'alè, facilita la dlgestié i afavorelx la cura de refredats bronquials és per anar pensant a afegir- la a la nostra dieta, oi?

Ingredients:Fulls d'alfàbrega, Oli d'oliva verge extra, Pots de vidre. Netejar bé les fulles d'alfàbrega, introduir-les en un pot formant capes.Cobrir amb oli d'oliva i pressionar amb una cullereta per eliminar l'aire. Posar un paper d'enfornar i tancar bé el pot.Conservar en Hoc frese i fosc almenys un mes.

NOTA: No rentar les fulles d'alfàbrega amb aigua per evitar que perdin la seva aroma, netejar amb un drap o paper de cuina.** L’alfàbrega es pot emprar per fer una salsa al pesto, per aromatltzar un guisat...** L'oll perfumat resultant és ideal per amanides, salses...** El paper que posem al damunt és el que s’utilitza per posar al forn, normalment tots a casa en tenim i si no es pot trobar fàcilment als comerços.

Benvolgut lector/lectora,

Des d'aquest racé de la revista volem recordar aquelles expressions i dites que hem sentit dir ais postres pares i padrins, i que formen part de la nostra riquesa lingüística i cultural. SI saps alguna dita o expressió i vols donar-la a conéixer, envía­la a la revista.

Dites d'ahir... i d 'avui?

per La P adrina

.El gat mióla, el poll xiula i el parent que em deu diners, quan els hi demano, xiula.

.El qui s ’avessa a mentir, de mentir no es pot desdir.

.Qui endavant no mira, endarrera cau.

.Poques paraules i ben dites.

.Escoltets en reunió són de mala educació.

.Tot forat té el seu peda?.

.Cada olleta té la seva tapadoreta.

.Si has de prendre consell, pren-lo sempre d’home veil.

.Del ric el remei, i del veil el consell.

.Deis pares quan són veils, no descuidis ni un punt d’ells.

.El cap dret i el cor net.

.Si de nit vetlles i de jorn dorms, Déu t ’allunyi deis meus entorns(Del gandul tothom en fuig).

CONSULTA FISIOTERAPEUTA - OSTEOPATA

Rosa Abad Badia• QUÉ ÉS L'OSTEOPATIA? • QUÈTRACTA?

És un sistem a de - M ais d'esquena: lumbàlgies, ciàtiques, hèrnies discals, fuetada cervical,medicina manual global que torticoli, dorsàlgies, dolor muscular, dolor te n s io n a l...posa una especial atenció a - Dolor articu lar i m uscular localitzat: peu, turm ell, genoll, malue, esp a tlles ...¡'estructura i problem es - Contractures muscularsmecànics del eos.

- A lteracions digestives: m ala digestid, estrenyim ent...- A lteracions hepàtiques i biliars: vesícula pesada...- Alteracions uroginecològiques: incontinència urinària, regles doloroses...

• A Q U I ES RECOMANA EL - Alteracions respiratòries.TRACTAMENT?A nadons, nens, adults, avis, - Cefalees (mal de cap), m igranyes, m areigs, vertigens, neuràlgies, sinusitis,em barassades. problem es d'oclusió i ATM.

Pau Casals, 2A • 25680 Vallfogona de Balaguer

Visites concertades - Tel. 619 70 33 66

Culturaper Francisco Alias Poesia

Yo un día volví a nacer

(Dedicada a Antonio Villar)

Yo vi la muerte de cerca yo vi la muerte venir y pude sobrevivir gracias al Ángel de la Guarda que pasaba por allí

Fueron momentos dolorosos en que yo en mi destino le pedía al Dios Divino que me sacara del pozo en el que estaba metido

Primero pensé en mi madre que allí me estaba esperando mi hijo que estaba llorando mis nietas y mi mujer con el dolor tan amargo

En décimas de segundos te pasa por la cabeza tantas cosas que dejas y te vas al otro mundo que allí nada te llevas

Piensas que no verás más a los seres más queridos le pides a Dios Divino que te saque de donde estás y te guíe por buen camino

Por muy enemigo que sea siempre le aconsejaré que no se vaya a meter en un sifón de cabeza y que se meta de pie Ya se van a cumplir dos años en que yo volví a nacer siempre le agradeceré al que me salvó la vida que se llama Rafael

Me marcho con añoranza

Me marcho con añoranza y también con alegría por haber dado a este pueblo lo mejor de mi poesía con eso ya estoy contento

El cielo de mi poesía está a punto de acabar no quiero cansaros más porque esto no es cosa mía molestar a los demás

Voy a dejar de escribir y no trazar más renglones y me van a permitir que les pida mil perdones si alguna vez ofendí

Lo digo de corazón y muchísima alegría que me voy con ilusión sé dedicar mis poesías a toda la población

Mi querida Vallfogona así la quiero llamar porque es una gran señora hornada y acogedora y una joya sin igual

Los años pasan volando y cuando se acaben mis días me seguiréis recordando y más de uno comentando que pena de Paco Alias

Els grans clàsslcs

Marla Callas (Primera part p e r Àngels M olpeceres

Maria Kalogeropoulos va néixer a la ciutat de Nova York. Era filia de pares ¡mmigrants grecs. El seu pare es deia George I la seva mare Evangellna. Primerament el matrimoni va tenlr una filia, Jacinthi o Jacky i després va néixer l’esperat barò, Vasili, que malauradament va morir ais tres anys, fet que va afectar molt els pares, especlalment la mare. El dia 2 de desembre de 1923 va néixer Maria, la nostra protagonista, però la seva mare la va rebutjar i no li va perdonar mai que fos una nena.Quan Maria tenia 14 anys, com que la seva mare va veure que tenia aptituds per a l’opera, se la va endur amb la seva germana Jacky a Grècia, on tlndrlen més possibilltats; almenys alxi ho creia la mare. Allí va aconseguir una entrevista per fer una prova amb la soprano espanyola Elvira de Hidalgo, la primera Impressió de la qual va ser una noieta miop, fora grassa i amb molts grans a la cara.Però en sentir com cantava una ària de La Gioconda de Ponchielli, l’actitud de la mestra va canvlar i es va adonar que estava davant d’una gran cantant. Va debutar l’any 1941 amb papers com Norma de Bellini, Caballería Rusticana de Mascagni o Fidelio, l ’ùnica òpera de Beethoven. L’any 1945 va tornar a Nova York. Dos anys més tard la van cridar per cantar el paper protagonista de l’opera La Gioconda d’Amilcare Ponchielli a l’Arena di Verona. El director era el veterà Tulio Serafín, que més tard va tenir molt a veure amb els seus èxits. Amb tot, aquesta primera gala no va transcendir però gràcles a les recomanaclons del mestre Serafín van sorgir diverses ofertes ais teatres itallans per interpretar papers pesants o dificils com Turandot, Aida o Isolda, aquesta darrera de Wagner.

Durant aquest temps la seva carrera era gestionada per l’industriai italià Giovanni Battista Meneghini, que era molt més gran que la cantant, de qui es va enamorar i amb qui es va casar l’any 1949. Aquell mateix any, Maria va meravellar el món interpretant el paper de soprano d'Elvira a II Puritani de Bellini al teatre La Fenice de Venècla, substltulnt una soprano que estava malalta, I també fent el paper de Brunhllde a La Walquiria de Wagner. Això va representar un gran èxit I la va consolidar com estrella.També va participar a l’opera còmica II turco in Italia de Rossini, que havia estat prohibida per immoral. Tres setmanes després interpretava un paper totalment diferent, Kundry a Parsifal, la darrera òpera de Wagner. A les dues representaclons hi va assistir un home elegant, el director de cinema Luchino Visconti, que va visitar Maria al camerino i li va proposar de fer unes òperes amb eli. Maria li va demanar per què i eli li va respondre “perquè estic davant de la millor soprano del segle”. A Maria li va semblar que ni era boig ni ruc i va acceptar. Primer li va proposar Carmen i Maria, que rondava els 100 quilos, va replicar que no es veia movent-se amb aires de gitana. Alhora li va proposar dues òperes de Richard Strauss, però la cantant va respondre que l’aspre Idioma alemany li recordava la guerra i la invasió del seu pais (Maria va interpretar tres òperes de Wagner però sempre en italià).

Maria volia interpretar La Traviata. Tant Visconti com Serafin van coincidir que la noia va triomfar, malgrat el vestuari i que el tenor que feia d'Alfredo no la va ajudar gaire. Maria es va enamorar de Visconti, un home ben piantai i elegant, però eli era homosexual.L’any 1951 va ser maratonià per a Maria, ja que va fer una gira per tot Itàlia. Després es va traslladar a Mèxic, on cantarla al Teatro de Bellas Artes. L’Scala en el passat havia rebutjat Maria però va capitular i li va oferir un dineral que ella va rebutjar.Finalment l’Scala li oferiria una Traviata muntada i dirigida per Visconti. També actuaria a Londres al Covent Garden, onva triomfar amb Aida al costat de Mario de Mònaco. Dos anys més tard, va veure la pel licula Vacaciones en Roma amb Audrey Hepburn i la visió de la noia tan prima la va impactar tant que va demanar a Visconti com quedaria ella si fos tan prima. El director li va contestar que li agradava tal com estava, però que en el paper de La Traviata quedaria ideal ja que la protagonista mor de tuberculosi. Al dia seguent, Maria va comenqar a fer règim i en un any va perdre 31 quilos i va aparèixer la nova Callas. Ja tenia la figura ideal però li mancava la passió de les seves òperes, que va arribar de la mà d’Aristòteles Onassis, l'armador immensament ric. Es van conèixer al setembre de 1957 en una festa a Venècia. El 1959 Onassis va convidar Maria i el seu marit a un creuer al seu iot Christina. Callas i Onassis ja eren amants. Durant un temps, Maria va reduir bruscament les seves aparicions a escena i es va dedicar a una intensa vida social internacional al costat d’Ari, tal com ella l’anomenava. Se’ls va veure junts per tot arreu, als restaurants i night-ciubs de moda.

Maria va comprendre que per fi es complia el seu desig de dona. Continuaven junts però eli s’havia distanciat una mica.

Maria va programar només concerts per al 1963 a Alemanya, Londres, París i Copenhaguen i eli tan sols va assistir a la meitat dels concerts.

Ari havia convidat a un dels seus creuers Lee Ratziwill, germana de Jackie Kennedy i amb qui va ser amant una temporada. Maria va fingir no adonar-se’n. Però quan Onassis va convidar a un dels creuers la primera , va evitar que també hi anés Maria, cosa que no va agradar gens la cantant.

Tot va canviar quan van assassinar el president -època en la qual Maria va comengar a enregistrar discos- i semblava que tot tornava a la normalitat.

Riqueses foranes

M i i n t p n i p i per Mihaela Larisa Danila

Munténia o Alta Wallachia és una provincia histórica romanesa. La capital de Romanía, Bucarest, está situada en aquesta provincia. Es troba situada entre el riu Danubi, les muntanyes deis Carpats, Moldavia i el riu Olt.

B U C O V tN AIU R E S

IL O O V A

TRANSLVANIA

BANAT

PUTERIA

Bucarest (en romanés: Bucure?t¡) és una de les grans atraccions turístiques, a més de ser la capital i la ciutat més gran de Romanía. L’origen de la capital romanesa i la seva etimología están basats en un personatge particular anomenat Bucur, un pastor que es va instal-lar en aqüestes terres i que va construir la primera església. A més, va començar a comerciar amb altres pobles. Així va començar a expandir-se cada vegada més fins arribar a ser el que avui és, una ciutat de més de dos milions d’habitants. El nom oficial Bucuresti significa filis de Bucur (alguna cosa així com Johanson o González).

El fenomen més curios de la cultura romanesa és la supervivència de tradlcions folkloriques fins ais nostres dies, gracies al carácter rural de les comunitats romaneses, que va tenir com a résultat una cultura tradicional excepcionalment creativa i vital. Les riques tradlcions folkloriques van ser alimentades per diverses fonts, que ens porten fins i tôt abans de l’ocupació romana. L’art tradicional inclou tallar en fusta, cerámica, teixidura i costura de vestits, decoracions doméstiques, balls i música folklórica variada.

A Romanía, la cerámica té una tradició de milers d'anys. Remarcable és la cerámica que es produeix a Horezu, regió de Munténia, la característica és “El Gall de Hurez”.

A més deis tradicionals ous de color vermeil, coques, xai i el pa, els costums de Setmana Santa són enriquits per les tradicions regionals.

En la tradició popular els ous pintats tenen poders miraculosos: cura de malalties i protecció de la llar.

La vigilia de la Pasqua, a Munténia es realitza una cerimònia de nádales, compl ex model estructurat, dedicai a una deessa de la vegetació, anomenada Lázaro. Es practica només per dones.

Els costums semblen més aviat ritus màgics destinats a protegir les collites.La fertilitat deis cultius arriba amb el costum de les “Lazaritelor” reminiscéncia d’un antic cuite al sol, en el qual noies molt joves (que encara no han sortit al bali) van de casa en casa, desitjant a tothom abundáncia i salut. En cas de sequera, tenim les “paparudele”. Són joves gitanes, cobertes només amb fulles, bailen recitant cangons destinades a portar la pluja.Abans de la sega el costum “Dragaica" está destinada a protegir la collita i ais homes per mitjá de la dansa de les ’’Dragaicelor”.

Es t racta de sis noies emmascarades que invoquen les forces màgiques per mitjà de cants.

Una de les atraccions per ais turistes és la riquesa del folklore conservada a la regió, que manté el seu específic en la música i els balls populars. Diversos intérprets de música popular van arribar a ser coneguts a tot el país. La regió va donar també uns noms famosos en la cultura romanesa.Els llocs que atreuen major nombre de turistes són la ciutat d'Alexandria i els llocs on és possible la pesca, els llacs o la riba del Danubi.

TTCt t O H X .< T

KP 3**' ■ R , !

Carta al d irector

per Hel.lena Guillén Injustícles de la vlda

Ajusticies, si, perb en agues, eas ¡ajusticies^cep<a«fc I , o , el gue aixO comporta: material, ¡Ubres de a tril Ara gue ¡a estem a selembre,loma a ser mi c,i més de cení euros per/ill, a a o si m s a Catalunya,

els seus i els nostres. , , mgUessin ais seus lectors que havien defer boicot ais productesL'altre dia Regia premsa espanyola lem va ^ ^ Z e l l d o n d v e m r e s , i donava raons absurdes i gens documentaries perdur- catalans, que nosaltres érem molt ncs i quit a e ll no comunicaáó avui en dia etfa veure les coses com ells voten que

rd Z i la n ls « pasar uns 13,093 mdions íeuritsrimenpe gue ^ s Z l r e gue aguí encara aneo, Jas,os, i ¡en, els cdlculs milions d'euros, és a dir, nosaltres financem les pensions dels espany h , p er persona

ri lo t el gue donen, ens ko q u e d é s s m . nndnemun r e s 7 l a „ ia m lCal d i, també gue el difícil fiscal caíala s e s m a ,t i 3.000 e’uro ( fej per unpaís m is espolia, de, mOn), els cala ans lienurebuntmnysde la me, g m ^ ^ ^ m m¡moment s , agues,s 3.000euros guedes ,nemaLOOOtndemsm ^ &

Ha arribat el moment de plantejar-nos seriosament el nostrefutur.

per Joan Betbesé Camí RessaltsBenvolgut Ajuntament,

îasPeZaZfaZTa 7Ïa, “ C ** 77?“ “»»*“ * *> ** “ “

a ! 'Horn, Not,. I e l s p r e v S Z a l a fZ Z F d t t f I t T * “ka‘‘‘‘ m r ‘ i>™ * '» ®massa barns. “ ® * a ,r,madamen, a lt men,re els de La Codosa s

< * * n t o K M . £ & « b ; J Z . r s d e . Z a Z Z L Z Z , * * * “ m < ,s * 4 0 km " 'els cimenis de la nostra r i e e n Z Z l C ^ ’

7 7 tb :7 o T 7 t7 7 tZ Z fttn ^ o i7 Z ^ ,fp, 'tî « - - « * • * » « «O r a r a w s Ô mol, apreciatper aquelh conductors a qui e h Z Z L ttc r

C qUe Sl no actuen aviat’ P°dem patir un greu accident en un futur.