Segona època Número 44

1

Campi quipugui!

PUYAL

DEVIL 2

J o acostumava a anar, el diade la Diada, on hi ha l’està-tua d’en Rafael deCasanova a veure desfilarpartits i institucions. Era un

espectacle que no em perdia cap any.Buscava posar-me a prop d’un paio alt icepat que era l’animador de la festa.Tenia frases i rodolins enginyosos per atots el partits i sindicats. Gastava una veupotent i el sentia tota la concurrència,que, em penso, només venien per sentir-lo (i seguir-lo) a ell. Els mossos i mossesque els feien posar de cara a nosaltres id’esquena a les ofrenes, en una actitudde com dient: aneu al tanto, que us vigi-lem, no us passéssiu pas, en sentir-lotambé se’ls escapava el riure, que jo m’-hi fixava. Era, com dic, el millor de laDiada i un dia a l’any, tots aquells políticscircumspectes que et sortien per la telesempre molt dignes, rebien, diguem-ne,l’escalf del poble de Catalunya que, esticsegur, els feia sentir més humans, tan-mateix.

Ara s’ha acabat! Ara el paio cepat i tots

els seus seguidors i admiradors ens hanposat lluny, ben lluny de l’estàtua d’enCasanova. Des d’on ens han posat, defet, no es veu ni l’estàtua i per tant no esveu qui va a portar-li flors. I els que li por-

ten flors no els arriba l’escalf del poble,tan necessari per sentir-se humans en-cara que només sigui un dia a l’any.

Jo he estat reflexionant i he arribat a con-cloure que els nostres estimats polítics(tots) no es deuen sentir satisfets d’a-questa última Diada, no se senten satis-

fets del que han fet. Es deuen haver ado-nat que l’han cagat. Allunyar-se del pobleo allunyar el poble d’ells, posar-lo lluny,ben lluny d’ells no els ha de satisfer decap manera. Crec que no. Després, encampanya electoral, voldran estar enmigdel poble, llavors sí, repartir fulletons, be-sar criatures, escoltar algun vellet que elsexplica la seva circumstància, fer bromaamb alguna noia de bon veure, en fi, do-nar-se un bany de masses, que diuen.En canvi a cal Casanova, no. I per què?Què els fa por? S’estimen tant i estantant encantats de conèixe’s que els mo-lesta que els xiulin i els esbronquin? Esconsideren perfectes? Deu ser per lamateixa raó que els incomoda una pàgi-na web com la que esteu llegint, que entres anys de vida, encara no s’han dignata donar-nos ni una petita subvenció. Nipetitona, petitona. Res.

Ai Senyor, després es queixaran si ma-dame Abstenció fa acte de presència. Jaho veureu.

Lluny, ben lluny!ewn LA VEU DEL SENY... DEL SENYOR PUYAL

per MANEL, el PUYAL

Què els fa por?S’estimen tant i estan

tant encantats deconèixe’s que els

molesta que els xiulin iels esbronquin? Es

consideren perfectes?

3DANI SAUS

KAP

ewn CAMPI QUI PUGUI!

4

ewnCAMPI QUI PUGUI!

5

ewn CAMPI QUI PUGUI!

ewnCOSES QUE PASSEN

6

PENSIONSPROHIBICIÓ DEL BURCA A FRANÇA

VAGA

A Rajoy li agrada tantla mesura de Sarkozyd’expulsar els gitanos,que ja s’està`plante-

jant, si mai arriba a manar, d’expul-sar d’Espanya primer els gitanos,després els moros, i finalment, totsels catalans

7

E stem en una d’aquellesocasions en que podemparlar de cuina barreja,fusió, transversal... totval però a la vegada tot

és incert: en aquest cas podríem dir quees tracta d’un restaurant italo-argentí-ca-talà, pel tipus de menjar, no pels païsosd’origen dels cambrers, que Déu ni do. Al Maur però –i parlant sempre del localdel carrer Urgell, que és el que conei-xem— la primera constatació és que lafusta és la que domina, tant en la decora-ció com quan es presenta en versió llen-ya, perquè el forn i la brasa de llenya sónla pedra filosofal de l’establiment: tot higira i tot s’hi remet. Una altra constatació:la carta del menú és de les més comple-tes que hem vist mai en aquest tipusd’establiment de bon preu al migdia: potstriar entre uns deu entrants, uns deu se-gons i una altra dotzena de pizzes possi-bles. Gens malament! Sobretot si afegimque els plats que hem tastat no són d’a-quells que semblen la mostra i ja vas benservit, sinó que són des que presentenuna quantitat considerable de teca i, amés a més, i generalment parlant, estan

ben aconseguit: resulten bons, vaja. D’entrada, a la taula ja hi trobes un aperi-tiu de pastanaga crua amb una salseta,que dic jo que podrien canviar perquèsón pocs els que el tasten (segons lesempíriques experiències dels tripaires d’EWN) i un platet amb tomàquets, alls iels olis corresponents per a sucar el pa (iaquí no ens estem d’afegir que el tomà-quet hauria de ser madur, perquè si nosembla d’amanida i no hi ha color: tambého podem corregir) per allò de les torra-des, que és un dels plats que et trobesde primer, al costat d’altres entrants comamanides, escalivada, algunes pastesfresques (cintes a l’all-i-oli, escoltin, moltbones), albergínies farcides... Pel que faals segons, tot i que també hi ha algunguisat, els reis són els plats de carns a labrasa (recordin brasa de llenya): be, porc(les galtes són collonudes), vedella, co-nill, pollastre... en les que pots triar l’a-companyament: patates al caliu, patatesfregides, seques, all i oli o c salsa chimi-churri, mentre que les reines són les piz-zes al forn de llenya (la que llueix el nomde la casa és molt recomanable). Arrodoneixen el plaer i el bon rotllo els

postres, amb una bona quantitat dedolços, el pa i el vi que es deixen empas-sar amb certa gràcia. El servei està pelque ha d’estar, ràpid i diligent, tot i que espot passar de frenada i posar-te la co-manda de la taula del costat. Al migdia,Maur s’omple d’una munió de gent delbarri, que en són clients habituals, i desobrevinguts que repeteixen, perquè ellloc s’ho ben val.

De bona fustaewn EL GUST I LES GANES Guia EWN de restaurants de menú

per JIGG

FITXA

MaurPizzeria – BraseriaUrgell, 9 – 08011BarcelonaTel. 93 423 98 29www.restaurantmaur.com

N’hi han dos més pels rodals: aFloridablanca 119 i aMuntaner 121.Menú migdia, de dilluns adivendres no festius: 10 euros. A part del menú diari i de lacarta, hi ha un menú calçotadaa 24 euros, com anuncia unapissarra tot l’any.

8

ewnCOSES QUE PASSENDISCURSOS

FENT CAMÍ

LOW COST

9

ewnCOSES QUE PASSEN

10

12

Fa mesos i donat que les nostres tresiniciatives tenen el denominador comúd'estar dedicades al dibuix i als dibui-xants, vam decidir fer-ne una presentaciócomuna a la nova seu de l'EspaiMemorial Democràtic de la Generalitatde Catalunya. La web HUMOR A L'ARTestà dedicada al còmic, dibuix d'humor icaricatura, depen de la Biblioteca JaumePerich, que porta el nom del recordat hu-morista gràfic de finals del franquisme itransició, no cal dir que la biblioteca estàespecialitzada en aquests temes i situa-da a Premià de Dalt (Maresme) on a mésl'Ajuntament patrocina el Premi "GatPerich".

D'EL WEB NEGRE no cal que us en par-li aquí perquè ja el coneixeu de sobresels lectors habituals, per tant passaré aparlar-vos del projecte que ja va sent re-alitat: LA MEMÒRIA DELS DIBUI-XANTS o sigui els dibuixants catalans re-presaliats pel franquisme, tot invitant-vosa consultar la web i a enviar les vostresopinions al correu que hi trobareu.

L a setmana passada ELWEB NEGRE ja va pu-blicar l'anunci de la con-vocatòria de presenta-ció de la web HUMOR A

L'ART, de la revista digital EL WEBNEGRE i del projecte de LA MEMÒRIADELS DIBUIXANTS. L'acte tindrà llocel proper: 21 de setembre, dimarts, ales 19 hores a l'ESPAI MEMORIALDEMOCRÀTIC Via Laietana, 69, deBarcelona.

No oblidar...Aquest nostre país té moltes llacunes onregnen l'amnèsia interessada i voluntàriai l'oblit injust, ningú havia reivindicat lamemòria dels dibuixants catalans o tre-ballant aquí d'un llarg periòde històric delsegle XX, quasi 50 anys, i que abarca de1931 a 1977, la Segona República, laguerra civil, la postguerra, l'exili, el llargrègim dictatorial (1939-1975), fins la tran-sició i les primeres eleccions democràti-ques del '77.

I així estiguerem presents presentant elprojecte de la MdD en el "1er. Col.loquiInternacional Memorial Democràtic del'octubre de 2007. Si el que més s'ha es-tudiat fins ara és el tema de la generacióde dibuixants de la República / guerra /exili, havent trobat per exemple al dipòsitjudicial del Govern Militar de Barcelona 6dossiers de processos ,militars contraJosep Alumà, Frederic Sevillano, JosepAlloza, Francesc Nel.lo, Helios Gómez iJosep Escobar, que patiren processos,multes, presó, persecució i exili. No obs-tant l'estudi conformi vagi avançant abar-carà el llarg període franquista, on la pro-

fessió de dibuixant no deixà de ser unrisc, només uns pocs exemples, la cen-sura i les multes que per exemple tinguél'obra de Francesc Vila Rufas "Cesc", lade Jaume Perich o la de Jordi Amorós.Però també les amenaces i atemptats te-rroristes de l'ultradreta com el de la revis-ta "El Papus" de setembre de 1977 o lessuspensions i multes de la revista "PorFavor", entre molts altres episodis queaqui no caben.

La memòria dels dibuixantsewn EL CALAIX DELS NINOTS

per JORDI ARTIGAS

13

6 propostesLes 6 propostes principals que van

avançant a mesura que el temps i elpressupost ens ho permeti son.1.- Exposició la "MdD" amb tot el mate-rial gràfic, escit i audiovisual de què esdisposi. 2.- Edició d'un catàleg-llibre.3.- Col.locació d'una placa a l'edifici onva estar la seu del SDP-Sindicat deDibuixants Professionals a la cantonadaCanuda-Portal de l'Àngel de Barcelona.4.- Creació d'una pàgina web en actiudes de novembre de 2008 que ha obtin-gut una subvenció del "MemorialDemocràtic". 5.- Recuperació de dibui-xos, fotos, textos i altra documentació so-bre els dibuixants del període 1931-1977, investigació en curs. 6.-Documental cinematogràfic sobre laMdD, filmació de vàries entrevistes tam-bé en curs.

Qui somSota el nom de "Zoòtrop Associació

Cultural" hem endegat aquest projecteque està obert a tot aquell que vulguicol.laborar-hi. Som Jordi Morraja, realit-zador de cinema per part del documen-tal que s'està preparant. JaumeCapdevila, company dibuixant a "LaVanguardia", "Mundo Deportivo", ELWEB NEGRE..., i qui escriu com a fun-dador de la MdD. També comptem ambl'important suport de l'Ajuntament dePremià de Dalt: Sebastià Pujol, regidorde Cultura i Eulàlia Ribera de l'Arxiu de

l'Ajuntament. Així com del conegut dibui-xant José Antonio Fernández "Fer"("Avui"), i de l'"Associació Perich SenseConcessions".

AgraïmentsPer acabar voldria agrair als següents fa-miliars i amics d'aquells dibuixants el seurecolzament i escalf per tal de portar en-davant aquest projecte i que hem anat lo-calitzant de mica en mica:Maria Alloza Villagrasa i Pilar García deMarina, germana i neboda de JosepAlloza; Jordi Alumà, fill de Josep Alumà;Família de Vicens Pérez Collado, cosí deRamiro Mondragón del Río; DolorsBonet i Romà Bonet, fills de Romà Bonet"Bon"; Helena i Maite Ferran, fillesd'Enric Ferran; Gabriel Gómez Plana, filld'Helios Gómez; Família de LluísPerotes;Eulàlia Ribó Bagaria, besnéta de LluísBagaria; Edith Davidsen i RosaGalceran, amigues de José MaríaCarnicero;Enric Cluselles, l'únic supervivent d'a-quella generació, i les seves quatre filles;Helena Fàbregas, filla de RicardFàbregas i Fàbregas; Inés Goñi, filla deLorenzo Goñi (Lausana, Suïssa); iConcepció Martínez Pedrero, Agustí Vilai Rita Maria Vila, vídua, fill i germana res-pectivament de Francesc Vila Rufas"Cesc".A tots ells, moltes gràcies!

ewnEL CALAIX DELS NINOTS

14

ewnDE PER RIURE

15

ewnPOESIA QUOTIDIANA DE COMBAT

La nòvia del teu germà

A casa dels meus sogresavui anem a dinar,i no em semblaran uns ogressi hi va la nòvia de ton germà.

Ah, la teua cunyada,tan amable i servicial,quan em ve la fogonadame l'aplaca amb sexe oral.

La xicota de ton germà,ella mai s'equivoca:dilluns m'ho fa amb al ma,i dimecres amb la boca.

INTEL·LECTUAL PUNK

16

ewnEL WEB NEGRE DE BABELRETRATO QUIMÉRICO DE SILVIO BERLUSCONI

Fem possible cada setmana El Web Negreperquè no tenim res millor a fer::

Néstor MaciàPuyalJosep Ignasi GrasKapL'AviSolerErmengolNapiQuimQuelElchicotristeXaviDani SausEugeni BrandatRoger FillolDevilJordi ArtigasBiéSergio FidalgoFranchuintel.lectual PunkMeri GilBritoJuli VertPedro MolinaJosé OrcajoMarçalLa Magina dels OusGiulio LaurenziRicardo PeregrinaJordi ArasaPere GilRoger SeróBernal

17

ewnTRACA FINAL

SOLE

R