El Web Negre 53

26
Segona època Número 53 24 novembre 2010 1 Cara a cara? Quina cara!

description

Revista d'humor i sàtira

Transcript of El Web Negre 53

Page 1: El Web Negre 53

Segona època

Número 53

24 novembre 2010

1

Cara a cara?Quina cara!

Page 2: El Web Negre 53

ewnCARA A CARA? QUINA CARA!

2

Page 3: El Web Negre 53

3

ewnCARA A CARA? QUINA CARA!

Page 4: El Web Negre 53

ewnARA TOCA BOTAR-LOS!

4

Page 5: El Web Negre 53

5

ewnARA TOCA BOTAR-LOS!

Page 6: El Web Negre 53

6

ewnARA TOCA BOTAR-LOS!

Page 7: El Web Negre 53

ewnARA TOCA BOTAR-LOS!

7

Page 8: El Web Negre 53

ewnARA TOCA BOTAR-LOS!

8

Page 9: El Web Negre 53

9

ewnEN TENIM PER A TOTHOM!

Page 10: El Web Negre 53

ewnEN TENIM PER A TOTHOM!

10

Page 11: El Web Negre 53

11

ewnEN TENIM PER A TOTHOM!

Page 12: El Web Negre 53

12

ewnEN TENIM PER A TOTHOM!

Page 13: El Web Negre 53

ewnEN TENIM PER A TOTHOM!

13

Page 14: El Web Negre 53

14

ewnEN TENIM PER A TOTHOM!

Page 15: El Web Negre 53

ewnEN TENIM PER A TOTHOM!

15

Page 16: El Web Negre 53

16

ewnEN TENIM PER A TOTHOM!

Page 17: El Web Negre 53

ewnEN TENIM PER A TOTHOM!

17

Page 18: El Web Negre 53

18

“…i mantingueren la porta en blanc…”RETRAT QUIMÈRIC DE JOAN LAPORTA

ewnEN TENIM PER A TOTHOM!

Page 19: El Web Negre 53

19

ewnEN TENIM PER A TOTHOM!

Página dedicada al vot en blanc

Page 20: El Web Negre 53

ewnTÉ MÉS RAÓ QUE UN SANT!!

Van fent. Com si res.Avui un míting aquí,demà un altre allà. Queara una entrevista a undiari. Que si ara van a

una ràdio. Que si es troben tots aTV3 a fer un debat, i quan acabenencara tenen més ganes i quedenper fer-ne un altre però només ellsdos, com si fossin els únics que te-nen dret a ser votats i els altres quees fotin (sort que la Junta electoralde no-sé-què els ha dit que no, queno és procedent fer aquest cara-ca-ra.) Que si n’hi ha un que ja co-mença a repartit càrrecs...

Ells fan fent, com si res. Com sino sabessin que el que traurà unmolt bon resultat no és pas capd’ells. És l’abstenció. Però ells ja hosaben. I tant que ho saben! Però noen parlen, faran veure que els agafaper sorpresa i es posaran, hipòcritescom són, les mans al cap. I diranque cal fer alguna cosa, que així nopodem anar.

I començaran a dir que si potserllistes obertes, que si potser elselectors haurien de saber qui és elseu diputat i que aquest pogués re-bre a la gent per escoltar els seusproblemes, que si patatim, que sipatatam... Ja els sentirem, ja!

Però ara no hi pensen. Tant con-vençuts estan que són capaços demobilitzar els electors que ara noels preocupa. I quan diumenge ve-gin els que veuran, llavors els aga-farà el canguelo i entonaran un meaculpa col·lectiu. Ja ho veureu.

Que com ho sé? Que tinc unabola de cristall i faig de pitonisso?Que em vull fer el savi, que ho saptot? No! Res d’això! Ho sé perquè acada contesa electoral passa elmateix.

MANEL, EL PUYAL

20

Ells, com si res

Page 21: El Web Negre 53

IRLANDA

CARGOLS

VATICÀ

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

21

Page 22: El Web Negre 53

22

per JIGG

El nom no fa la cosa. Vell Poblenou és undels “nous” restaurants d’aquesta barriadade Barcelona, això sí, situat en el que que-da (no gaire) de la part antiga del nucliurbà primigeni. També és veritat que el res-

taurant es va instal·lar fa poc en el local d’un altre esta-bliment amb certa història local, parlant més pel tempsque feia que era obert que per altres històries. D’en-trada, una característica del Vell Poblenou, que el famés simpàtic als nostres atrotinats ulls, és que no ésd’aquests negocis creats darrerament pensant en elturisme barroer que tot ho envaeix. En tot cas, estariaadreçat a un turisme correcte i coneixedor que no bus-ca directament gerres de sangria però sí que pot bus-car, i molt directament, bons arrossos. L’establiment,entre altres coses, té bona mà pels arrossos, elaboratstots amb la varietat Bomba del Delta de l’Ebre, i quetambé treuen el nas pel menú del migdia. I ja que hisom, parlem-ne: amb un ull posat en el menú tradicio-nal i l’altre en algunes novetats no intranscendents, elresultat de la cuina que presenta aquest restaurant fa-miliar és prou engrescador. Plats variats, a vegadescurts, però pensats amb gràcia i cuinats molt gusto-sos, pa sense enganys i vi correcte.

Parlàvem d’arrossos, però cal mencionar tambéels plats basats en els ous de Calaf i, potser el platestrella, l’hamburguesa del Sánchez amb guarnició:xixina de qualitat presentada en un gruix considerable(que pots escollir més o menys fet) mig embolcalladaen un bon tou de ceba cuita i patates fregides benaconseguides. Senzill, amè, gustós. Com tots elsplats que composen el menú del migdia, en el que espot triar verdures, amanides, pastes, algun plat de cu-llera (si arribeu tard, potser us quedeu sense el caldoo l’escudella), carns (molt correcta la cuixa de xai a labrasa) i peixos del mercat del costat. En les postrespodem trobar alguna que altra sorpresa original. Elservei ràpid i atent no s’entreté amb collonades i la“recepta” final no et trastoca la cartera.

Tot molt articulat, ben pensat i amb un to de quali-tat important. La gent del barri se n’ha adonat, i el lo-cal acostuma a omplir-se al migdia d’un públic tirant abenestant que va des dels grups d’amics ja granadetsque compleixen la trobada setmanal, companys d’ofi-cina, autònoms i professionals qualificats que aprofi-ten per parlar de feina a l’hora de l’àpat, parelles jovesi no tan joves que reben parents o amics i no tenenganes de fer el dinar a casa, fins a algun comensal sol

fullejant el diari... El Vell Poblenou ha sabut traspas-sar fronteres i per la nit acull un bon nombre de clientsd’arreu atrets per una carta ben estructurada i ambcriteri.

Bo, bonici bé de preu

ewnEL GUST I LES GANES

Vell PoblenouTaulat, 95. 08005 BarcelonaTel.: 93 225 01 09

Preu menú migdia: 9 euros.

Fa xamfrà amb el carrer GalceranMarquet (ja sabeu, el famós capitàdels vaixells armats per la Generalitatde Catalunya a Barcelona contra elscorsaris el 1391). Dit així, us podeu quedar igual, demanera que potser cal indicar que és aquatre passes de la rambla delPoblenou i a dues de la plaça de SantBernat Calbó.Una vegada situats a mapa, també ésbo saber que a l’acera dedicada al’intrèpid navegant permet muntaruna terrasseta molt atractiva quan eltemps ho permet. Ara no.

Page 23: El Web Negre 53

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

23

Page 24: El Web Negre 53

24

per JORDI ARTIGASewnEL CALAIX DELS NINOTS

En l'humor gràfic dels dibuixantscatalans de la fi del segle XIX iprimeries del XX és una cons-tant el tema dels pagesos decomarques que baixaven o pu-

javen a "Can Fanga", altrament dita Barce-lona. Ja vaig tractar el tema del desconei-xement de l'idioma imposat que sempre haestat el castellà i ara m'hi torno a referiramb motiu de dos dibuixos magnífics i bendescriptius de’n Jaume Pahissa.

Jaume Pahissa i Laporta (Barcelona,1846 - 1928), a més de dibuixant humorísticfou il·lustrador i pintor paisatgista, publicàels seus dibuixos a La Ilustració Catalana,L'Esquella de la Torratxa, La Rambla i LaTomasa, etc. D'aquests dos darrers proce-deixen els dos dibuixos que ara veieu. Fouel pare del conegut compositor de mateixnom Jaume Pahissa.

"HAY PARA ALQUILAR SILLAS"

Ambdós dibuixos incideixen en el des-coneixement de la "lengua oficial" que erael castellà o espanyol per part d'una granpart de la població. Encara ara ens passa amolts catalans, com és el meu cas en que

Coses de l’idioma

Continua a la pàgina següent

Page 25: El Web Negre 53

25

soc d'una generació en que el català eraprohibit i que per tant em vaig haver de pa-gar l'estudi de la meva pròpia llengua, enque al fer la traducció simultània del catalàal castellà, no trobem la paraula justa o lafrase adequada, ja no diguem en el cas deles frases fetes tant difícils de traduïr i quetraduint-les al peu de la lletra produeixen hi-laritat.

Fou el cas del diputat d'ERC al Parla-ment de les Corts espanyoles, en Joan Tar-dà que suà d'alló més a l'intentar traduïr a"sus señorías" aquella frase tant castissaque diu que "el més calent és a l'aigüera" osigui, "lo más caliente está en el fragade-ro"...

Ja ho digué La Trinca en aquella cançóque es deia "Coses de l'idioma" on es par-lava –si no recordo malament– d'un "se-nyor petit i eixerit de Santa Coloma... queva anar a Madrid decidit...", que es pregun-tava com redimonis traduir frases fetes com"n'hi ha per llogar-hi cadires"...

Doncs té, tornant als dos dibuixos dePahissa, un d'ells fou publicat a la portadade La Rambla del 12 de gener de 1901; enell veiem dos autèntics pagesos amb barre-

tina, faixa, vestit de pana, mitges i espar-denyes de betes. Un d'ells davant d'una ca-miseria diu : "Mira Tófol; ja ho deia en Nofreque hi havia molta misèria a ciutat, fins es-criuen a les portes: ¡CA... MISERIA!.

El segon acudit aparegué a l'Almanachde La Tomasa del 1890; en ell es veuen unciutadà amb barret i abric, mentre el pagèsporta una manta a coll, davant l'aparadord'uns queviures. Aquest li pregunta: "¿Queem voldria dir el que vol dir Merluza?–¡Lluç! –Home, senyor... em sembla que alfer-li aquesta pregunta, no li falto."

En fi, coses de l'idioma, per cert, comtraduiríem "tocar el dos"? Toquem doncs eldos i fins la propera. S'admeten sugerèn-cies sobre el tema a la bústia.

Ve de la pàgina anterior

ewnEL CALAIX DELS NINOTS

Page 26: El Web Negre 53

Tots aquests no han volgut fer públic elseu patrimoni, ni el faran mai:

Néstor Macià

Kap

Manel Puyal

Josep Ignasi Gras

L’Avi

Soler

Quel

Dan Saus

Elchicotriste

Bié

Josep Braut

Jordi Artigas

Brito

Giulio Laurenzi

Pedro Molina

Quim Paneque

La Magina dels Ous

Roger Fillol

Devil

Xavier Salvador

Willy

Tres

perquè els fa vergonya reconèixer quevan estrets d'armilla en èpoques de crisii en èpoques de vaques grasses.No tenen remei.

El Web Negre no coincideixnecessàriament amb les opinionsdels seus autors. De fet, la majoriade vegades no en tenim, d’això.Quina angúnia, oi?

ewnTRACA FINAL

26