El Web Negre 073

13
Segona època Número 73 27 abril 2011 1 ...i Sant Jordi va passar com va passar

description

Revista d'humor i sàtira

Transcript of El Web Negre 073

Page 1: El Web Negre 073

Segona èpocaNúmero 73

27 abril 2011

1

...i Sant Jordi va passar com va passar

Page 2: El Web Negre 073

2

ewnCatalunya, Quin Desastre!

Page 3: El Web Negre 073

3

ewnCatalunya, Quin Desastre!

Page 4: El Web Negre 073

4

ewnCatalunya, Quin Desastre!

Page 5: El Web Negre 073

5

ewnCatalunya, Quin Desastre!

Page 6: El Web Negre 073

6

Fa un parell de setmanes que vàreu publicar un escrit molt interessant (com tots els que publiqueu, no vull pas menysprear els altres) on fèieu una pregunta. Preguntàveu qui coi paga la posada en marxa de l’edició en llengua catalana del diari del comte de Godó anomenat “La Vanguardia”. Que, dèieu, això val molt calés i volíeu saber si el “paganu” era el nostre president Mas. El mateix que ens retalla recursos en sanitat, escoles, cultura, justícia... etc, etc... I no ens retalla la jubilació perquè no depèn d’ell, si no...

Doncs bé, el motiu d’escriure-us no és gensmenys que per saber si us han contestat des del Palau de la Generalitat, confirmant o desmentint la sospita, jo crec que ben fonamentada, que manifestàveu molt sàviament, ja dic, fa dues o tres setmanes.

Quan sapigueu alguna cosa, per favor comuniqueu-ho, feu-ho públic, que estic en un no viure. Gràcies.

Innocenci Raventós i Pi

Palau de Plegapeus

ewnCarta al DireCtor

Page 7: El Web Negre 073

7

ewn+teCa per a l’intel·leCte

Page 8: El Web Negre 073

8

ewn+teCa per a l’intel·leCte

Page 9: El Web Negre 073

9

ewn+teCa per a l’intel·leCte

Page 10: El Web Negre 073

10

ewn+teCa per a l’intel·leCte

Page 11: El Web Negre 073

11

per PANXÓewnel Gust i les Ganes

El local que tractem aquesta setmana té l’aire d’haver estat un dels antics hostals des de temps dels traginers. Ens el podem imaginar perfectament amb uns quants carros i un bon grapat de matxos aparcats al davant i els

nostres rebesavis, sorruts ells, a dins, omplint el pap i fent petar la xerrada. Però com que els anys no passen en va, Ca la Gracieta s’ha sabut renovar, ha avençat un segle i la decoració ja és gairebé dels nostres dies: ara costa ben poc d’imaginar l’aparcament ple de Seat 127, Renault 12, Simca 1200 o algun Citroen GS. Un petit esforç més i ens atrapen! Si més no, l’enorme pantalla plana del menjador n’indica la voluntat.Un cop ens han acompanyat a taula –amables, gentils, eficients– ens trobem a gust, la distància amb els veïns és força correcta i no tens aquella sensació d’entrar a la

conversa de la taula del costat perquè no hi tens més remei. Mesures ben calculades, vaja.Ens enfrontem a un menú que ens fa difícil la tria: una bona dotzena de primers i una altra de segons ens fan rutllar el magí. Tot vé de gust! Tots els noms s’entenen i no hi ha trampes. Tot és cuina casolana, i aquesta és la gràcia del local. Els plats, el menú, són honestos i no enganyen. Un cop arriben a taula potser els trobem una mica contundents quant a quantitat, segurament herència dels temps en que els hostals de carretera es consideraven bons si eren uns afartapobres. No és el cas, no patiu, però us puc assegurar que no sortireu amb gana. Personalment, m’estimo més que sigui així que no les preses de pèl de certs llocs amb molta anomenada, amb la cagadeta de mosca al centre d’un plat quadrat de dimensions descomunals.En el preu va inclosa una amanida –no pas gegantina, però molt correcta–, un detall que es va perdent amb el pas dels anys i que honora els establiments que encara el mantenen. Que no es perdi!Del vi de la casa no en podem parlar, perquè entre abstemis i conductors no en vàrem fer els honors. De tota manera, tafanejant les taules veïnes, no vam veure ningú fent ganyotes de fàstic: es deu poder beure.I el personal –ja ho havia dit?–, amable, gentil, eficient, d’aquells que saben que si et tracten bé tens molts nú-meros de tornar-hi i que ho explicaràs als amics, que ells viuen d’això i volen que tornis. Al capdavall, aquest és el gran secret dels restaurants de menú: honestedat i eficiència, la resta és boca-orella. I al restaurant Mercè (Ca la Gracieta) ho saben.

Honestedat i eficiència a bon preu

Restaurant Mercè – Ca la GracietaCarretera de Camprodon, s/n17813 La Vall de Bianya (La Garrotxa)Tel. 972 290 472

Alerta!, la carretera també es diu “Carretera dels túnels de Capsacosta” o C-26. Des de la sortida d’Hostalnou de Bianya, anant cap a Sant Joan de les Abadesses, a uns 1200 metres a mà esquerra, just abans d’una corba sense gaire visibilitat (compte!).És més fàcil anar-hi que explicar-ho. Us deixem les coordenades. Si escriviu aquesta tirallon-ga al Google Maps el clavareu al centre de la pantalla:42º13’03.00”N,2º26’32.20”E

Menú, 11€,amanida inclosa i els cafès a banda

Page 12: El Web Negre 073

12

ewnel Web neGre De babel

Page 13: El Web Negre 073

13

Som, som, som,els cavallers, llers, llersi el que no digui res...:

Néstor MaciàKapManel PuyalJosep Ignasi GrasL’AviSolerQuelDani SausElchicotristeNapiSergi FidalgoBiéJosep BrautJordi ArtigasBritoGiulio LaurenziPedro MolinaQuim PanequeLa Magina dels OusRoger FillolDevilXavier SalvadorPlaga TresJordi CanyissàSeñor PlástikoDr. Coragre

El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinionsdels seus autors. De fet, la majoriade vegades no en tenim, d’això.Quina angúnia, oi?

ewnla traCa Final