Segona èpocaNúmero 68

23 març 2011

1

“Els bons, que som nosaltres, intervenim per protegir el personal civil”

Polític famós

2

ewnGuerra ad Libi(t)um

3

ewnGuerra ad Libi(t)um

4

ewnJapó rima amb protó

5

ewnJapó rima amb protó

6

ewnJapó rima amb protó

7

ewnJapó rima amb protó

8

ewn+teca per a L’inteL·Lecte

9

ewn+teca per a L’inteL·Lecte

10

ewn+teca per a L’inteL·Lecte

11

per JORDI ARTIGASewneL caLaix deLs ninots

Incomptables hauran estat els dibuixos, en espe-cial acudits humorístics a la premsa, historietes i caricatures del dibuixant català Joaquim Xaudaró Echauz (Vigan, Illes Filipines, 1872- Madrid, 1933), un pioner d’aquests gèneres i també del nostre cinema d’animació al llarg de la seva no

gaire longeva vida, doncs morí als 61 anys en els pri-mers anys de la 2ª República.

Com sol ser habitual a Madrid, pel fet sobretot de que Xaudaró s’establí aviat a la “villa y corte” treballant per a l’ABC i el Blanco y Negro, alguns historiadors i crítics han pràcticament ignorat els seus orígens familiars catalans, la seva formació artística a Barcelona, a l’aca-dèmia de Frederic Trias i a La Llotja –comtemporani de Picasso–, i on fou company d’artistes que esdevindrien famosos com Joaquim Mir i Ricard Urgell, així com de l’inici de la publicació de la seva obra a partir dels darrers anys del segle XIX en revistes catalanes de l’època.

Aquestes publicacions fòren El Gato Negro (1898), Portfolio de Barcelona Cómica (1898-1899), Iris (1899-

Xaudaró, cinc acudits

Continua a la pàgina següent

12

ewneL caLaix deLs ninots

1903) i Pluma y Lápiz (1902), però entre d’altres també a L’Atlàntida i La Hormiga de Oro, publicacions totes elles per adults, humorístiques i d’informació general; en canvi no es coneixen apenes historietes de Xaudaró per als infants. Així he reivindicat aquests aspectes de l’època catalana del dibuixant en un article de 2004 a El Còmic. (1)

PIONER DEL DIBUIX ANIMAT

En canvi molt menys se sap de les seves pel·lícules de dibuix animat pioneres del gènere tant a Catalunya com a Espanya, malgrat que el seguiment que he fet dels diaris i revistes d’aquella època m’ha aportat poques dades noves. Però si que està demostrada la producció i estrena, tal com també ho ha investigat la historiadora Palmira González, de dos curts dedibuixos còmics: “Las aventuras de Jin-Trot” i “Los venenos de Bombay”, tots dos de 1917, produïts per la Momo Films i filmats a la truca de Ramon de Baños. D’ambdós films fins ara no s’ha trobat cap rastre físic i possiblement hagin desaparegut com ha succeït amb una gran part del cinema de l’època “muda”. (2)

De la vida i obra d’en Xaudaró en podríen sortir centenars de dades i anècdotes, ara però em limitaré a comentar els cinc acudits humorístics que he triat corresponents al final de la seva vida tant prolífica en dibuixos. ACUDITS DE 1930 i 1933

Els dos primers foren reproduïts a la revista Lectu-ras el març de 1930 i al peu s’indicava que proveníen del diari madrileny ABC. Els acudits de Xaudaró,

Ve de la pàgina anterior

Continua a la pàgina següent

13

ewneL caLaix deLs ninots

segons la meva opinió, no tenen data de caducitat, son intemporals malgrat que la caracterització de la gent està ambientada en els primers anys trenta. El seu humor és fresc, ratlla l’absurd, i és “blanc” perqué no és groller ni molesta a ningú, encara que alguna de les temàtiques ara serien “politicament incorrectes”.

En “Cuidado con la fruta” queda clar qui és el “sexe dèbil”, el dibuixant tractarà al llarg de la seva obra el te-ma del marit maltractat o amenaçat per la dona (un bon tema per als psicòlegs...). En “Amenidades ferrovia-rias” retrata el tema del trastocament mental d’algunes persones: els protagonistes van en el departament d’un tren que es dirigeix a Barcelona, i les inicials de les butaques corresponen a la companyía “Madrid-Zaragoza-Alicante (MZA)”, quan encara no existia el monopoli de la RENFE.

Els altres tres acudits foren reproduïts a l’Almana-que de Lecturas y de Arte el 1933, l’any de la mort del nostre dibuixant i provenen també del diari madrileny citat. El tema de les visites del metge de capçalera han estat una constant en la història de l’humor gràfic, a “El enfermito” es fa una comparació entre les “dècimes” de febre i les “dècimes” de la poesia... A “El contrato de pesca” un pescador troba la utilitat de tenir tinta de calamar a mà. I, finalment, a “El noctámbulo” un barquer passeja un “alegre” passatger; tant se val que a la mar no hi hagi “serenos” però en canvi si que hi ha “sirenes”!(3)

Si observem, a cada dibuix apareix un gosset d’ore-lles punxegudes, un altre dia us explicaré el “secret” d’aquesta mascota...

Bé, suposo que haureu rigut o almenys somrigut amb la gràcia d’en Xaudaró, si l’humor –diuen– es bo per a la salut, recordeu-vos d’aquest “sant patró” de l’humor i de la nostra publicació que a més és gratis. Si El Web Negre fos en paper estaria a totes les consultes dels metges... com si fos una medecina.

NOTES

(1) “Darrera les petjades catalanes d’en Xaudaró”, El Còmic núm. 20, oct. 2004(2) Palmira González. Els anys daurats del cinema clàs-sic a Barcelona (1906-1923), Publicacions de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona / Edicions 62, 1987(3) Per a qui no sàpigui què eren els “serenos”, diré que eren els que antigament obrien les portes als ciutadans que s’havíen oblidat la clau del portal de casa seva.“Cuidado con la fruta” i “Amenidades ferroviárias”, Lec-turas núm. 106 i 271, març 1930.“El enfermito”, “El contrato de pesca” i “El noctámbulo”, Almanaque de Lecturas y Arte, 1933.

Ve de la pàgina anterior

14

CARGOLS

BACÓL’ESCALADOR

ewnamb un pareLL… de tires

15

ewneL Web neGre de babeL

16

La setmana passada ens posàvem a dis-posició de l’ONU. En realitat no sabem a disposició de qui punyeta ens hem de po-sar, però, perquè no es dubti de nosaltres, ens hi posem, eh?, ens hi posem. Pel que calgui. O no ben bé… Vaja, per fer riure sí, però per altres coses… (Ufff! Sort que el cap de l’Estat Major de l’OTAN no llegeix El Web Negre):

Néstor MaciàKapManel PuyalJosep Ignasi GrasL’AviSolerQuelDani SausElchicotristeNapiBiéJosep BrautJordi ArtigasBritoGiulio LaurenziPedro MolinaQuim PanequeLa Magina dels OusRoger FillolDevilXavier SalvadorWilly TresJordi CanyissàSeñor PlástikoPau Bosch

El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinionsdels seus autors. De fet, la majoriade vegades no en tenim, d’això.Quina angúnia, oi?

ewnLa traca FinaL