Segona època

Número 31

17 juny 2010

L’altre dia, al TN migdia de TV3, per acotar ambexactitud quan havia passat certa notícia, van deixaranar “fa poc més d’una estona”. Quan és una estona?I mitja estona? I dues estones i quart...?

Regalem DVDs

Pàgina 11

1KAP

ewnPACTE, VAGA, CALÉS? MERDA!

BERNAL

L’AVI

2

ewnPACTE, VAGA, CALÉS? MERDA!

3PUYAL

NÉSTOR

ewnCOSES DE L’AVI

4Continúa a la pàgina següent

L’AVI

Ve de la pàgina anterior

5

ewnCOSES DE L’AVI

66

Vaga general! Tots a la va-ga, companys! Vinga, sor-tiu al carrer, va, va, va, depressa, arrenqueu lesllambordes i feu barrica-

des!! No passaran! Alcem el puny benamunt! Cantem plegats La Interna-cional! Què? Que no us la sabeu? Quesi podeu cantar Algo pequeñito, queaquesta sí que la coneixeu? OLa Macarena? No, coi, que aixòva de debò! Que hem d'anar encontra d'aquest govern que prenunes mesures tan injustes con-tra tot i contra tothom! Que noens tenen en compte a nosal-tres, els sindicats (vaja, ens pas-sen una pasta gansa cada anyen concepte de subvencions,una pasta que t'hi cagues, però ara noés moment de recordar-ho). Ep, que sivoleu anar de vacances, feu, feu, pri-mer és el primer, no ens posem pe-dres al fetge, eh? Primer unes bonesvacancetes, sense passar-se, que heude pensar en els companys que no te-nen feina, després ja farem, quan tot-hom hagi tornat, quan ja ningú no tin-

gui un cèntim a la butxaca, quan tot-hom tingui ben oblidada, rebentada iallunyada la paga extra d'estiu, quantothom estigui altre cop ben empre-nyat serà el moment d'anar a la vagageneral. Que bons que som gestionantel tempo, ens haurien de fer un monu-ment! (Europa, mentrestant, continuaimportant productes barats, mooolt ba-

rats, fabricats a l'altra banda del mónamb salaris i amb horaris, si no d'es-clavitud, com a mínim de vergonya.Ens omplim la boca de paraules comproductivitat, qualitat, competència i,en canvi, no se'ns acut pensar en unavella paraula, rància i passada de mo-da, fora de lloc avui dia però que pas-sada pel sedàs de la modernitat i la

coherència, podria ser ben vigent: pro-teccionisme. No us espanteu! No par-lo de tancar duanes així com així.Parlo d'un –hipotètic– occident unit.Occident per dir-ne d'alguna manera.En comptes de pensar en tornar a pu-jar el nombre d'hores de treball set-manals, com proposen França o Ale-manya entre altres, imagineu una

Europa i uns Estats Units, i al-tres països d'Amèrica, i Aus-tràlia, i... que es neguessin aimportar productes de païsosque no respecten ni horaris nisalaris. Automàticament hau-rien de millorar les condicionsde vida dels treballadors d'a-quelles contrades i la com-petència deixaria de ser des-

lleial. Aquí segurament salvariem mésd'un negoci i tornariem a donar im-portància a la qualitat dels productesque, ara per ara, se n'ha ressentitmoltíssim) Vinga, vaga general, com-panys!! Amunt les Fàries de la terra!Pàries, és “els pàries”!! Pàries? Quèés això? Jo només pensava en fer unpuret després d'esmorzar.

ewnHOMO EMPRENYATVS

per EUGENI BRANDAT

Quan tothom estigui altre copben emprenyat serà el moment

d'anar a la vaga general

Els pàriesde la terra

deixat dit a qui havien de votar el socis del Club.Doncs el meu candidat, l’home que jo havia assenya-lat clarament com a successor meu, no va treure mésque un escadusser 10% dels vots emesos. Quin dis-

gust! Després d’aquest fracàs ja no em puc pos-tular per a res, jo.

Ara bé, us vull donar un nom. El nom d’unhome que sí compleix amb escreix el perfil que

busqueu. Aquest home és el meu director generala can Barça, en Joan Oliver, home de provada fi-

delitat que ara foteràn fora només perquè elvaig designar jo, que ja me’l conec el que haguanyat les eleccions! Doncs jo proposoaquest home, que val molt, és capaç de fer vi-gilar a qualsevol que li resulti sospitós però,això sí, se li haurà de pagar un bon sou, queestà acostumat a viure bé, ell.

Jan LaportaEx Barça (ex Barçalonès)

7

Sóc el que va escriure la setmana passada, enJan. Perdoneu que us torni a molestar (enca-ra que estic segur que no molesto pas, donatque no us deu escriure ningú i encara sortque a mi m’ha agafat per enviar-vos aquests

escrits que us omplen l’espai i us deu anar la mar debé). Doncs el que deia, que us torno a escriure perquèaquesta setmana ha passat un fet que a mi m’ha afec-tat cosa de no dir i vull rectificar la proposta, plena debones intencions, que us feia la setmana passada.

Era pel tema aquest que vau encetar fa temps queesteu cercant un líder per a Catalunya perquè segonsvosaltres ens fa falta un ésser humà amb prou caris-ma que ens tregui de l’atzucac en que es troba elnostre estimat i ara dissortat país. La setmana passa-da em proposava jo mateix. Sí jo. En Jan Laporta. Elgran Laporta que va portat el Barça a aconseguir elsèxits més espectaculars de la història del Club, li se-ria fàcil de portar Catalunya als més alts cims de laprosperitat i benestar polític, econòmic i social. Jo! Jocomplia el perfil! I per això em vaig proposar.

Però vet aquí que el diumenge passat se’n va anar toten orris. La meva autoestima, que com podíeu valorar,era altíssima, va caure en picat només en unes hores.Que en pot ser de dura la vida, collons!

No cal que us digui que va haver eleccions per a lapresidència del Barça per tal de substituir-me a mi queno tenia més remei que plegar. Jo, espavilat com sóc,havia planejat de deixar-ho tot lligat i ben lligat i havia

Carta a la redaccióewnBUSCANT UN LÍDER

PUYAL

ewnEN PILOTES

8KAP PEDRO MOLINA

ewnEN PILOTES

9

ROGER FILLOL

NÉSTOR

La premsa internacional justifica ambraons esotèriques la derrota d’Espanya

El diari conservador The Times justifica laderrota de la selecció espanyola davant deSuïssa (0-1) al Mundial de futbol de Sud-àfricaper la presència de la subdirectora d’esportsde la cadena de televisió Telecinco, SaraCarbonero, a peu de camp durant el partit. Larelació sentimental entre Carbonero i el capitài porter d’Espanya, Iker Casillas, ha estat unade les històries que més han donat a parlarels darrers mesos en el món del cor. El rotatiuha titulat en portada “La xicota del porterposa en marxa la Inquisició espanyola” i hojustifica dient que la presència de Carbonero,considerada per la revista FHM com laperiodista més sexi del món, al darrere de laporteria de Casillas distreia el cancerber,asseveració que han il·lustrat amb unafotografia. Després del partit, la periodista vaentrevistar Casillas, visiblement decepcionat,per primera vegada. (...) Per a molts websxinesos, en canvi, la culpa de la derrotad’Espanya la té Pelé, al qual considerenmalastruc, per haver dit que “la Roja” és lafavorita per guanyar el Mundial. SegonsSina.com, el fet que Pelé hagi assenyalatEspanya com a la campiona en potència del’esdeveniment ha condemnat la selecció, queestà destinada a córrer la mateixa sort que lesaltres esmentades per “O Rei” anteriorment,com Colòmbia el ’94 o Anglaterra, França oItàlia a l’Eurocopa del ’04.

elDebat.cat, 11 de juny de 2010

10

per JIGGewnGALERIA DE CARCAMALS

Johan Cruyff,cruyffista

Al natural encara és més caricatura quela farsa que d’ell dibuixen a Cracòvia. Iquan es vol assemblar al ninot televi-siu, sembla que maduri, tot i que nos’escapoleix del cercle carcamal en el que

ell mateix s’ha posicionat. Perquè, això sí, en Cruyff s’hafet a sí mateix. És un creador autodidacta del cruyffisme.En Johan va saber explotar la taronja mecànica per a con-vertir-se en marxant del cruyffisme. Va conquerir ànimesper sempre més liderant unes èpoques glorioses, sobretota un col·lectiu necessitat com pocs d’autoestima com elbarcelonista, però que en massa ocasions han estat glorio-ses “malgrè lui”. Però ja se sap que els culés raonen i enra-onen a la seva manera, tenen els seus gustos arrelats en elfons de l’escut, poquíssima memòria històrica i moltamemòria selectiva –i si no, guaiteu el resultat de les últimeseleccions a president–. I en aquestes circumstàncies potpassar qualsevol cosa. Tot i que ell mateix sempre ha repe-tit que fútbol es fútbol, aquest barroer èmul de Mr. Chancedicta les seves nicieses com els ases es tiren els pets, peròuna munió d’intel·lectuals d’ací i d’allà, de tota mena icondició, des de publicistes poca-soltes a filòsofs poca-pena, o al revés, s’encarreguen de polir i encerar frasesde via estreta, de poca durada i gens recorregut. Peròen fan un pensament, el venen i altres el veneren.

Com a jugador, a Can Barça va guanyar una lliga,però en va cobrar moltes més, en ocasions per treurede banda, una tasca gens feixuga i poc creativa que va

convertir en lucrativa. Com a entrenador de la mateixa ca-sa, no són pocs el que pensen que de les quatre lligues se-guides que es van conquerir, fora de la primera, en la quel’equip blaugrana no va deixar cap opció als altres, les al-tres tres es van guanyar, sí, però... a pesar del mateixCruyff! L’equip va tenir encert i sort, tot i les absurdes deci-sions –que algú amb més cervell i menys pagat de sí ma-

teix haurien considerat aberrants– que van posar enperill en diverses ocasions la feina feta, que era con-siderable, i van portar a finals de lliga d’infart, quan ni

calia ni es mereixia. El mateix camí ple de despropòsitsva dur al que es va considerar el seu final de cicle del’equip d’aleshores i d’ell com entrenador del Barça.Tot i això, com un au fènix, el petard sempre està allà,per sobre del bé i del mal, gràcies a un grup d’acòlits

incondicionals. L’home ha fet mèrits i no para. En períodes

dels Mundials, la fanfàrria s’accentua, com si es trac-tes de vuvuceles sud-africanes, i els espais als mit-

jans d’incomunicació i publicitat augmenten pro-videncialment per a que aquests tipus de

gent faci bullir més l’olla. Ja se sap que totel que es fa pagar car s’acaba valorant més

i de les accions i tarannà d’aquest individuse n’ha arribat a fer una manera de jugar,un estil, una visió del futbol i de la vida. Ila cosa encara dura. Home, potser ja can-ta! Tanta via estreta no pot ser bona.

NÉSTOR

Ep, gent! Aquesta setmana tornem a sortejar unDVD de la pel·lícula Bullying. Bullying és un filmestrenat l’octubre de 2009, dirigit per Josetxo SanMateo, amb guió d’Ángel García Roldán, produï-da per Els Quatre Gats Audiovisuals i PlotFilms i amb participació de TVE i TVC.

Jo vull un DVD.Què he de fer per guanyar-lo?Molt i molt fàcil: llegir El Web Negre i comptar.Comptar Bullytus! Repartits per tota la revistahi ha, no gaire amagats, un nombre indetermi-nat de Bullyitus, que són uns ninos antipàticscom aquest:

Només cal que ens digueu quants Bullytusheu trobat enviant un correu a

concurs@elwebnegre.comPer cert:EL BULLYTU D’AQUESTA PÀGINA NO COMP-TA PER AL CONCURS!!Teniu temps fins que pengem El Web Negrede la setmana vinent, el 24 de juny. 11

Hi ha qui ens demostra (ja ens ho imaginàvem)que això de comptar Bullytus no és tan difícil,que entre canvi de bolquers i canvi de bolquers(i pel que ens diu en el mail en canvia molts), siun s’ho proposa, pot ser capaç d’una tasca tancientíficointel·lectual com aquesta i, a més, fer-ho bé. Perquè la Yolanda Portolés, que es veuque està feta una marassa, s’ha guanyat unDVD de Bullying per haver comptat correcta-ment els set Bullytus que hi havia repartits perEl Web Negre de la setmana passada. Feli-citats! Ens posarem en contacte amb tu per fer-te’l arribar.

I aquesta setmana, un altre. Vinga, animeu-vos,no hi ha cap truc amagat, sortegem de debòaquests DVD!

Ei, i si no us toca el premi, estireu-vos unamica i compreu el DVD, que la pel·li és bonai el gest val la pena.

El Web Negre iEls Quatre Gatsregalen DVDs!

RECORDEU: EL BULLYTUD’AQUESTA PÀGINA NO

COMPTA PER AL CONCURS,NOMÉS ÉS UNA MOSTRA!!

12

Pipes futboleres

Ara que estem en ple Mundial, cal fer tres coses:

1–Omplir la nevera de cerveses, i la marca de-pendrà de qui vols qui guanyi. Si ets pro-brasiler, ca-nya a la Quilmes. Si et va el jogo bonito brasiler, lamillor opció és la Brahma. Si vols apuntar a la bocade Cristiano Ronaldo i fer un acte d’autoamor quanaixequi la copa de campions del món, aposta per laSagres. I si vols que l’Espanya de Xavi, Puyol, VíctorValdés, Iniesta, Pedrito i Laporta sigui la triomfadora,acumula llaunes de la cervesa de l’Imperi, la Mahou.

2–Tenir el telèfon de Cutrepizza o La TrattoriaMamma Xunga a un lloc visible.

3–Disposar d’un bon carregament de pipes degira-sol. Un partit de futbol sense pipes és com unaposta de sol sense sol, com un sopar romàntic alMc Donald’s, com una platja sense xiringuito. Unamerda.

Però, quines pipes consumim? Ja sabeu les quemés m’agraden, perquè ja us he parlat de la míticamarca que té com a lema publicitari “¿Qué dijo el to-

ro al morir? Siento dejar este mundo sin probar pi-pas Facundo”. Les seves europipas, les blanquillas ilas extra grandes fan patxoca. I ara ja són fàcils detrobar a molts supermercats i grans superfícies, quefins fa tres anys era més fàcil trobar arreu deCatalunya una paperina de coca que una bossa deFacundo.

Si sou fans de les pipes salades, les que et con-verteixen en un camell bevedor de tones mètriquesd’aigua, les Tejanas són una bona opció. Reconec

que tinc debilitat per les pipes d’aquesta marca queestan dins la barreja de kikos, cacauets i altres pro-ductes desconeguts i fascinants. Reconec que lespipes de marca Dia, malgrat que sóc un fan delsseus productes, no estan a l’alçada. El seu preu ésmés que competitiu, però com estem parlant d’unelement imprescindible per gaudir a tope d’un bonpartit de futbol, jo no les compraria. El Piponazo deGrefusa és també una opció interessant, i és unamarca molt fàcil de trobar a botigues de chuches iquioscos de premsa.

Parlo de pipes de gira-sol normals, res de dege-neracions com les que es diuen Burger pipes,Tijuana, Superbacon, Barbacoa o similars. No usapropeu a les que tenen “sabors” i “aromes” o aca-bareu com el famós peix mutant de tres ulls amiguetde Bart i Lisa Simpson. No sóc un exquisit, ja ho sa-beu, però fins i tot jo tinc límits. Salut i bon Mundial!

per SERGI FIDALGOewnGASTRONOMIA IMPOSSIBLE

13

NACIONALISME

UNIFORMES

DANI

SAU

S

ELCHICOTRISTE

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

14

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

EMPASTIFA

PUYAL

PROHIBICIONS

NÉSTOR

15

pel GRAS

Els habituals de menú de ciutat i pobla-cions voluminoses celebren que establi-ments com el que ens ocupa conservin,com a mínim, dues característiques queen molts llocs malauradament han desa-

paregut. Una, als clients de les taules properes a lateva, tant si arriben com si marxen, i encara que no t’-hagin vist en sa vida, no els hi costa gens tenir la cor-tesia de desitjar-te “que vagi de gust”. La segona co-sa: el menú contempla l’amanida verda per a fer coixí.Així, d’entrada la cosa ja predisposa. Però a la gentque precisament no té cap gana de fer ni règim ni de-juni, això no basta, evidentment. Sempre en el benentès de que ens referim a l’àmbit del menú de migdiaen dies laborals, de Can Co normalment en surts sa-tisfet. Hem de mencionar que l’establiment presentatambé una carta ben pensada i atractiva i que el ne-goci es dedica també al càtering: això, que podria serun handicap a l’hora de preparar els menús (com pas-

sa en altres llocs) aquí encara és un valor afegit, quees diu quan vols quedar bé. Diríem que el menú deCan Co supera amb escreix la mitjana habitual, per-què a la riquesa de la cuina de la zona, en Sergi, elcuiner i ànima del negoci (amb permís de la Marta), hiafegeix enginy, ganes i bona mà a l’hora de cuinar. Elmenú varia diàriament amb vuit primers i vuit segons,i una amplia gama de postres. Verdura, bistec i dospeixos són fixos cada dia. Crema de verdures, espà-rrecs amb romesco, pastís de tonyina, les patates far-cides, fideuà, arròs a la cassola, truita de patates (ode carbassó), orada al forn, lluç a la planxa... són al-tres mostres dels plats del menú. Procuren que perpostres sempre hi hagi fruita fresca, recuit, mató, io-gurts, pastissos de xocolata i formatge. Va, hi posa-rem un però... no fos cas que ens acusin de ser mas-sa condescendents amb el establiments que ensagraden i ens cauen bé: pot passar que unes cuetesde rap, tot i estar boníssimes, semblin les protagonis-tes d’aquell anunci que predicava que “pez-queñinesno, gracias”, com li va passar a un que jo conec, queencara va haver de contemplar com un al seu davant,i mentre li deia: “home, si posa cuetes no són cues”,es cruspia amb mostres de plaer un complet plat depèsols i favetes en el que hi cantaven els àngels.

El servei amable i diligent, i l’ambient del local,arrodoneixen la tasca que ha començat als fogons, demanera que Can Co és un d’aquells restaurants quedeixen amb bon gust i als que vols tornar sempre,perquè segur que t’aprofita.

Un menúa la Selva

Guia EWN de restaurants de menúewnEL GUST I LES GANES

Restaurant Can Co Avinguda Montserrat, 10La Cellera de Ter (Girona)

La Cellera està entre Anglès i Amer (o encaramés, entre aquestes dues poblacions a lacarretera que va de Santa Coloma de Farners aOlot). Diu el seu web, i és cert, que La Celleraés un petit poble de La Selva, al bell paratge deLes Guilleries. Ara ja no teniu pèrdua.

Tel. 972 42 25 22. Mòbil: 696 42 58 16

Menú migdia dies laborables: 10 euros sensecafè, 10,60 amb cafè inclòs. Hi ha un menú de cap de setmana al mòdicpreu de 16,00 euros.

Tenen un web que val la pena repassar:www.restaurantcanco.com

En la història del nostre còmic ohistorieta hi han hagut poquesdones que hagin destacat, en-guany però, s’ha donat la cir-cumstància que en el recent-

ment celebrat Saló del Còmic s’hanpresentat vàries obres escrites i dibuixadesper dones. Una d’elles és l’àlbum editat perNorma Editorial: Alícia en un món reald’Isabel Franc (guionista) i Susanna martín(dibuixanta).

Les seves autores han tractat un temadifícil com és el d’un càncer en una perso-na, en aquest cas un càncer de pit en laseva protagonista, treient-li ferro a l’as-sumpte amb la utilització de l’humor, comes diu en la promoció “La vida després delcàncer mai no torna a ser igual… Però sifa no fa és el mateix.”

Aquest àlbum s’ha editat en versió cata-lana i castellana. En la catalana la traduccióes deu a Heura Marçal, filla de la conegudaescriptora Mª Mercè Marçal. En la introduc-

ció d’Isabel Franc s’explica: “(…) La idead’escriure sobre aquest tema no va sorgirdel desig de rememorar una etapa tan trà-gica, sinó de la demanda reiterada, d’ami-gues i conegudes, d’explicar-la amb humor.L’elecció del format gràfic parteix del fetque, quan s’està fent un tractament ambquimioteràpia, es té molt més temps per allegir, però poques energies per a fer-ho, ientrar dins el relat per mitjà de la imatgesempre ajuda. Amb aquesta intenció, i mol-ta gosadia, ens hem ajuntat una guionistainexperta i una il·lustradora brillant (tot i queamb poc recorregut), que no s’ha limitat ala mera il·lustració, sino que ha creat moltsdels gags i de les històries dins la mateixahistòria.”

Alícia, un còmicde Franc i Martín

Continúa a la pàgina següent

per JORDI ARTIGASewnEL CALAIX DELS NINOTS

16

17

Veiem una mica qui son les autoresd’Alícia. L’Isabel Franc va nèixer aBarcelona, com a escriptora es donà aconèixer amb la seva primera novel.laEntre todas las mujeres (Tusquets 1992),que fou finalista del Premi “La SonrisaVertical”. És autora de la trilogia de LolaVan Guardia, en edició d’Egales: Con pe-digree, Plumas de doble filo iLa mansiónde las tríbadas, que s’han traduït alfrancès i a l’italià. L’obra No me llames ca-riño va rebre el Premi Shangay el 2004.

Pel que fa a Susanna Martín va nèixertambé a Barcelona el 1976, es llicencià enHistòria a la Universitat de Barcelona, hodeixà per a estudiar il·lustració i pintura al’Escola d’Art i Disseny de La Llotja. Ha tre-ballat en publicitat, premsa, productores decinema i estudis d’arquitectura.

Va guanyar el Premi de Còmic Lambdaen les edicions de 2002 i 2008. Actualmenttreballa a l’Arxiu Històric Municipal deBarcelona.

Ambdues tenen els seus propis blogspots:http://isabelfranc.blogspot.comwww.mystorycomic.blogspot.com

Les vinyetes sòbries i a dos colorsd’Alícia en un món real reflexen una partbasada en coses viscudes i d’altres de pu-ra invenció. Aquesta Alícia, ben lluny del’altra famosa Alícia de les meravelles, ésun aterratge en la realitat de la periodistaAlícia, les seves amigues i el seu entornde tractament mèdic. Una obra que faràsens dubte més suportable el tràngol d’uncàncer a qui el pateixin, mitjançant l’humori la ironia tot fent un cop d’ull de pas alsprototipus de “bellesa femenina” al llarg dela història, des de les venus cel·lulítiquesde la Prehistòria a la silicona a dojo del’actualitat.

L’enhorabona a les seves autores.

“Alícia en un món real” d’Isabel Franc (guió)i Susanna Martín (dibuix)Norma Editorial, Barcelona, 2010.Edició en català, 144 pàgines, 18 euros.

Ve de la pàgina anterior

ewnEL CALAIX DELS NINOTS

18

per LA MAGINA DELS OUSewnCREMA DE LLAVIS

Bilderberg

Encara que el nom en tingui unaretirada, Bilderberg no és unamarca de cervesa. Això sí ésun club selecte d’homes i do-nes, una societat que es reu-

neix tres dies a l’any per fer-la petar. És allòque en l’argot popular diem: arreglar elmón. Només que aquests, va, ho fan, i lacosa s’arregla o, si ho desitgen, s’espatllaencara més.

Enguany el lloc escollit de trobada haestat un dolç hotelet dels afores de Sitgeson van quedar per fer costellada del dijousdia 3 al dissabte dia 6 de juny. Vaja, igualetcom feia la majoria de gent d’aquest paísabans de la crisi que, quan quedàvem, en-comanàvem taula al restaurant només que,els de la trobada han llogat l’edifici sencer icontorns no fos cas que se’ls colessin mos-ques.

Per formar part del col·lectiu oligàrquiccaldrà haver fet mèrits amb anterioritat. Sivolen, et poden convidar a seure en un ra-có. Disposar de saques plenes de calerons,ajuda a ser-ne membre. Són gent discreta,banquers, financers, monarques... que fan

del diner filosofia de vida. Res, amb proufeines se’n saben noms i els magnats de lapremsa, casualment, poc n’informen al res-pecte. Total amb una sèrie de cognoms tanestranys com: Rockefeller, Kissinger,Rumsfeld, Sutherland, Wolfowitz, Greens-pan, Soros, Frideriki... què se’n pot espe-rar?

La relació d’assistents és més extensaperò, passen d’un centenar. Alguns ambarrels peninsulars del tipus: Cebrián, León,Entrecanales, Botín, Solbes, Almunia, RuizGallardón, Aguirre Gil de Biedma... hi hanarribat a desfilar en algunes edicions. Pelque fa a la de l’altre dia, Zapatero fou un in-vitat de pedra.

Respecte a l’aportació catalana, unaquadra de mossos barraren l’accés a l’ho-tel. És de suposar que van fer la seva feinaaplicant a la nòmina una retallada del 5 %.

Q#

19BRITO

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

“Lady Gaga también opta por la provocación en su nuevo espectáculo,echando mano de la religión y de la Madonna más irreverente, cuya hija,por cierto, protagoniza su primera portada” – Q# – “EL PÁLIDOESPECTRO DE LA FALSA MADONNA o LA CRUZ DE DOS CARAS,PROVOCATIVA POR FUERA, CONSERVADORA POR DENTRO”

BRITO BRITO 20

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

El Web Negre amb el puny enlaire!

Amunt, els pàries de la terra:Néstor Macià

Amunt, els qui pateixen fam!:Josep Ignasi Gras

Els proletaris criden guerra:Manel Puyal

Tot el món és de guerra un clam:Kap

Del passat no en deixarem cap rastre:L'Avi

Estols d'esclaus tots amunt, tothom:Soler

El món canviarà de base:Napi

No hem estat res, ho serem tot:Quim

És la lluita darrera:Dani Saus

Unim-nos i demà:Jordi Artigas,

La Internacional:Sergio Fidalgo

Serà el gènere humà:Elchicotriste

És la lluita darrera:Xavi, Quel, Bié, Orcajo, Jordi Arasa

Unim-nos i demà:Roger Fillol, Devil, Eugeni Brandat, Pere Gil i Juli Vert

La Internacional:Giulio Laurenzi, Carlos Brito, Pedro Molina

Serà el gènere humà:Ermengol

El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinionsdels seus autors. De fet, la majoria de vegades no en tenim,d’això. Quina angúnia, oi?

ewnTRACA FINAL

NÉSTOR 21