Segona època

Número 30

10 juny 2010

Salut i TMB ens proposen “Feu salut, pugeu per les escales”.Està bé que ens ho diguin quan podem triar, però també hopodem veure en accessos sense escales mecàniquesni ascensors. Ho fan per prendre’ns el pèl? Regalem DVDs

Pàgina 12

1NÉSTOR

2

ewnTOT ÉS LA MATEIXA MERDA

KAP

SOLER

ewnTOT ÉS LA MATEIXA MERDA

3PUYAL

PUYAL

4

ROG

ER F

ILLO

L NAPI

ewnTOT ÉS LA MATEIXA MERDA

DANI SAUS

NAPI

ELCHICOTRISTE

ewnTOT ÉS LA MATEIXA MERDA

5

ewnCOSES DE L’AVI

6Continúa a la pàgina següent

L’AVI

Ve de la pàgina anterior

7

ewnCOSES DE L’AVI

Vagi a ferpunyetes persegona vegada,senyora Pilar!

Hi ha tornat. Com ho sentiu, no va tenir-ne prou,que ha tornat a fer un altre article a LaVanguardia deixant verds els que no pensemque els jueus són unes bellíssimes persones,víctimes del terrorisme palestí que els tira pe-

dres per sobre dels murs que els han construït per tenir-lostancadets en una mena de camp de concentració, mireu sien són de bones persones.

Doncs es veu que a la Pilar la van convidar a un sopar alCentre Moral de Gràcia i només veure-la, el primer que livan preguntar va ser: “Pilar, per què aquest odi contraIsrael?” Podeu comptar el rotllo que els hi va encolomar!Podeu comptar que qui va decidir convidar-la es va passartot el sopar amagat sota la taula, evitant les mirades de de-saprovació dels altres companys socis. I podeu comptarque ella s’ho va passar la mar de bé i el sopar el va pair gai-rebé sense adona-se’n.

I ens fa un tastet del que els va dir. Que Espanya s’haconvertit en un focus anti-israelià tan obsessiu, que ja figu-ra en els estudis sobre intolerància. Què us sembla?Espanya no només és famosa perquè no se’n surt de la cri-si, sinó també per ser incomprensiblement intolerant amb eljueus! I ens aclareix el perquè ha passat això, perquè l’acti-visme anti-israelí compta amb el recolzament públic quemolts grups reben dels partit d’esquerres, fins al punt que sialgú vol aconseguir una subvenció, diu, que munti una para-deta pro-palestina.

Coi, Pilar! Ens ho haguessis pogut dit abans això!Nosaltres portem més de dos anys publicant aquest web ino hem rebut cap subvenció de ningú! Si ho haguéssim sa-but ens haguéssim posat a escriure i a dibuixar abillats ambmocadors palestins i, segons tu, ens caurien les subven-cions a dojo!! Collons que en som de rucs! Veus com va béllegir la teva secció de La Vanguardia?

Com podeu suposar l’article continua desgranant unasèrie de conceptes ja molt coneguts en el discurs de la nos-tra Pilar. Que si amb Israel s’atreveix tothom, que com ésque no munten una flotilla per anar contra Iran, que Israel,aquest país petit, té una colla d’enemics poderosos queocupen cadira a la ONU i l’amenacen amb la destrucció nu-clear, que els que han anat a fustigar un exèrcit en una zo-na de conflicte, tornen i són rebuts com a herois i ningú norecorda que són militants d’extrema esquerra que en uneseleccions no es menjarien un rosco i el seu fanatisme anti-israelià només se sosté per la distorsió, la consigna i lamentida. I acaba amb una cita, per fer-se veure:. “Ense-nya’m un heroi i t’escriuré una tragèdia” diu que va dir enFrancis Scott Fitzgerald. I finalitza així, per reblar-ho: “O unsainet”

Pilar, el sainet ja el poses tu.

per MANEL, EL PUYAL

8

ewnPIRATES A LA MEDITERRÀNIA!!RO

GER

FIL

LOL

ewnPIRATES A LA MEDITERRÀNIA!!

9ELCHICOTRISTE

ELCHICOTRISTE

ewnAMB LA CARA TAPADA

NAPI

PUYAL

10

l’home de busqueu (de fet no sé perquè el busqueu,donat que jo sempre he manifestat la meva intencióde salvar Catalunya, tal com he salvat el Barça)

Sí! Jo sóc el vostre cabdill! El Barça estava enfon-sat i jo l’he aixecat. Ara Catalunya està enfonsada i joestic cridat a aixecar-la. Catalunya està com està per-què els dirigents que ha tingut fins ara no han sabutimposar-se i s’han baixat els pantalons davantMadrid. Jo només em baixaré els pantalons als aero-ports per demostrar que un dirigent ha de tenir un ta-rannà “campetxanu” Que n’aprenguin!

Catalans, tranquils que ja sóc aquí!!!

Jan LaportaBarça (Barçalonès)

11

He estat seguint amb interès el debat que heuencetat per tal de cercar un líder per aCatalunya. El vostre plantejament és queCatalunya està en hores baixes i cal buscarun home que ens faci ressorgir, que ens faci

anar cap amunt, un home a qui tothom consideri com a lí-der. M’agrada la idea. I és cert, ara Catalunya travessauna etapa grisa, trista, fosca... M’imagino que cal trobarun home tipus De Gaulle, Churchill, Gandhi... una perso-na amb caràcter, un home de frases contundents, queens faci despertar a tots el catalans, que ens injecti ale-gria i entusiasme, que ens faci estar orgullosos de nosal-tres mateixos i, en definitiva, que tornem a somriure i serfeliços. Que els anys que vinguin siguin els millors de lanostra vida, de la vida de tots el catalans. Hem d’estar “alloro”!!

Bé, si he decidit d’escriure-us, no ha estat perquè elvostre mitjà sigui cap meravella, més aviat és una merdaque no arriba ni a mitjà de comunicació, jo tinc accés di-recte a tots els mitjans de categoria que es fan i es des-fan, aquí i a allà, perquè parlin bé de mi o perquè parlinmalament. Si he decidir d’escriure-us és perquè tanqueuaquest debat d’una vegada i que els quatre lectors i migque teniu parin d’escriure bajanades, donat que jo sóc

Carta a la redacció

ewnBUSCANT UN LÍDER

PUYAL

Ep, gent! Aquesta setmana tornem a sortejar unDVD de la pel·lícula Bullying. Bullying és un filmestrenat l’octubre de 2009, dirigit per Josetxo SanMateo, amb guió d’Ángel García Roldán, produï-da per Els Quatre Gats Audiovisuals i PlotFilms i amb participació de TVE i TVC.

Jo vull un DVD.Què he de fer per guanyar-lo?Molt i molt fàcil: llegir El Web Negre i comptar.Comptar Bullytus! Repartits per tota la revistahi ha, no gaire amagats, un nombre indetermi-nat de Bullyitus, que són uns ninos antipàticscom aquest:

Només cal que ens digueu quants Bullytusheu trobat enviant un correu a

concurs@elwebnegre.comPer cert:EL BULLYTU D’AQUESTA PÀGINA NO COMP-TA PER AL CONCURS!!Teniu temps fins que pengem El Web Negrede la setmana vinent, el 3 de juny. 12

Ara resulta que la clientela exigeix un nombremés alt de Bullytus i se’ns mosquegen. Va elFrederic Salvà i ens deixa anar que “només”ha comptat cinc Bullytus. Què vols que hi fem?Si n’hi havia cinc i n’has comptat cinc, no ésque n’hagis comptat “només” cinc, és que hascomptat els que hi havia. Per no continuar ambaquest mal rotllo i aquesta terrible tensió ques’està generant canviarem de tema i passarema informar-te que ets el guanyador d’aquestasetmana. Això vol dir que t’endús un DVD deBullying. Felicitats! Ens posarem en contacteamb tu per fer-te’l arribar.

I aquesta setmana, un altre. Vinga, animeu-vos,no hi ha cap truc amagat, sortegem de debòaquests DVD!

Ei, i si no us toca el premi, estireu-vos unamica i compreu el DVD, que la pel·li és bonai el gest val la pena.

El Web Negre iEls Quatre Gats regalen DVDs!

PETROLI

VELOCITAT

MULTES

13

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

ELCHICOTRISTE

NAPI

L’AVI

14

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

PE ESSA... CE?

NÉSTOR

AVANCEM?

SOLER

1515

Fa cinc minuts que m'ha anatde ben poc. Una tia imbècil–“tia” com a despectiu denoia o dona i “imbècil” coma definició a primer cop

d'ull, no com a insult– amb una bici-cleta ha estat a punt d'atropellar-mementre jo passava pel pas de via-nants, amb el meu llum verd i, a més,vigilava que els possibles cotxes quepoguessin venir s'aturessin. El que nocomptava era que una estúpida(ara tampoc no insulto sinó quedefineixo) vingués cagant llets(“cagar llets” no és una definició,és una manera de dir) en sentitcontrari, allò que en diem inco-rrectament “direcció prohibida”,per entendre'ns. No m'ha tocatper centímetres, pocs, ha pujata la vorera sense ni mirar-me ise n'ha anat tan ampla Sicília avallmentre jo em desfogava fotent-li qua-tre mocs que a ella li relliscaven.L'altre dia, al carrer de Sant Pere mésAlt un noi que ja ganapiejava feia elcavallet amb una bici i va posar la ro-da de davant pràcticament a la bocad'un home que passava per allà. Simés no, la molt toixa i l'acròbata delpedal m'han donat tema per a l'Homoemprenyatus: les bicis. Ui les bicis! Uncol·lectiu que diu que se sent en infe-rioritat i, ja veus, com siguis un pobrevianant i estiguis en la seva línia de

pas ja has begut oli. Un col·lectiu peral qual s'han adaptat quilòmetres iquilòmetres de carril especial, de ve-gades amb poca traça, també ho séveure, i de vegades –reconegueu-ho–molt ben fets; en tot cas, el carril biciactual és molt millor que el de fa vint-i-cinc o trenta anys, quan jo també emmovia per la ciutat amb bicicleta. Erainexistent. I els pocs ciclistes d'ales-hores erem molt respectuosos amb la

circulació. Sí que erem els dèbils, nocom ara (mai no se'ns acudia circularper les voreres, que són el lloc delsvianants) i ens protegiem bàsicamentd'una manera: respectant. Respectantsenyals, respectant sentits de circula-ció, respectant semàfors... Recordoun veí meu, un home afable amb untros de veu que imposava, un gran ci-clista convençut. L'home s'emprenya-va molt cada cop que veia una bicisaltant-se un semàfor o cometent al-guna infracció de trànsit. “Si volemque ens respectin hem de ser els pri-

mers a respectar!!”, bramava amb laseva veu de tro. Tenia raó. Tot i les or-denances municipals –parlo deBarcelona però crec que ho puc ferextensiu a tot el país–, avui dia el ci-clista tipus no respecta res, s'enfila ales voreres, passa a fregar dels via-nants, circula en sentit contrari, sesalta els semàfors en vermell... Quesí, que ja ho sé, que ara em direu queper l'actuació d'uns individus no puc

culpabilitzar el col·lectiu i totaixò que es diu, però la veritatés que quan –alguna vegada–veig una bici, sola, aturada enun semàfor, sense cap altre mo-tiu per aturar-se que la presèn-cia del llum vermell, em fa l'e-fecte d'haver vist una peçaespecial, única, pràcticamentintrobable i, no sé ben bé per

què, em reprimeixo les ganes d'a-dreçar-m'hi i de felicitar la persona enqüestió. Aprofito aquestes línies, desd'aquí felicito aquestes persones perla seva manera d'actuar i prometoque, si la timidesa em deixa, la pròxi-ma vegada que vegi alguna bici atura-da en un semàfor m'hi adreçaré per-sonalment. Crec que tardaré mesos...

ewnHOMO EMPRENYATVS

per EUGENI BRANDAT

“Si volem que ens respectin hemde ser els primers a respectar!!”,bramava amb la seva veu de tro

Les bicis,ui, les bicis!!

pel GRAS

No s’hi han posat per poc. El local és gran,molt gran. I hi caben moltes ànimes fa-molenques. Diu la propaganda que estracta d’un restaurant japonès, planxa ivapor, amb més de 1000 metres qua-

drats al cor de Barcelona. Donem fe de la primerapart, però no ens vam dedicar a comptar distàncies.El que sí podem assegurar és que tardes un munt perarribar a la sortida quan vas amb la panxa plena.

Es tracta d’un d’aquest bufets lliures en els quetens una taula parada i a la teva disposició tot tipusde bufets (perdó per la repetició) amb menges fres-ques o cuinades i la teva feina és anar agafant el quevols tantes vegades com vulguis. A veure: no ésaquell tipus de locals amb la cinta que va corrent i enels que t’has d’espavilar a pillar platets esquifits, d’unxampinyó, una croqueta o una gamba, a mesura quevan passant pel teu costat i abans que se’ls apropiï lataula del costat, del davant o d’una mica més enllà.No. Aquí t’has d’aixecar i anar a fer un tomb fins el(els) bufet a omplir-te el plat com aquell qui res i tan-

tes vegades com et plagui: tot depèn de “saque” (noconfondre amb la beguda alcohòlica nipona) que tin-guis. Molt bé. Al final, perquè tot a la vida té un final, almarxar pagues un fix (la variació depèn del que de-manis de beguda).

Ja encarat el bufet, et trobes amb productes crus iplats ja cuinats. Pel que fa als cuinats, no presentencap dificultat. En el cas dels crus –verdures i hortalis-ses, peixos, marisc, carns, etcètera...–, ets ben lliurede cruspir-te’ls com més t’agradin, però el que fa lagran majoria de clients, potser encertadament, éstriar-los, posar-los en un plat i portar-los a un atentcuiner a fi i efecte que ens els faci a la planxa o al va-por, segons convingui, a la teva vista. En uns minuts

Tot i més

Guia EWN de restaurants de menúewnEL GUST I LES GANES

Shabu Shabu Bufet japonès, planxa i vapor.Plaça Urquinaona, 308010 BarcelonaTel. 93 304 23 29

No et deixen emportar-te allò que no et potsacabar.

Menú migdia: de dilluns a divendres, 8,95€.Menú nit: de dilluns a dijous, 11,95€.Divendres nit, cap de setmana i festius, 13,95 €.(sempre IVA inclòs). Acaben d’inaugurar i inviten a la primerabeguda fins el 30 de juny.

Nou local a Barcelona del grup Wen(www.grupowen.com). Evidentment hi podeuentrar, però en sortireu igual. Del web, volem dir. 16

Continúa a la pàgina següent

17

reculls el plat, tornes a la teva taula i t’ho menges, queés del que es tracta. En el cas que ens ocupa, el cro-nista confessa que no coneixia, dins d’aquest tipusd’establiments, una oferta de productes tan àmpliacom la que presenta aquest local. Val a dir que quanvas a un japonès d’aquestes característiques ja tensuna idea bastant clara del que pots trobar-hi. Aquít’ensopegues amb el que t’estàs imaginant –és a dir:des dels tradicionals sushi, molt variats, amb l‘impres-cindible wasabi i el gingebre ratlladet (sí, aquella me-na de pernil dolç amb gust de colònia), fins a tot tipusde verdures i bolets crus i cuinats i els plats de pollas-tre, vedella o porc talladets ben petits i guisats ambarròs, verdures o el que sigui de menester, passantpels fideus de totes les llargàries i gruixos, sopa miso,marisc i peix a la planxa... – i amb moltíssimes cosesmés: aquell migdia hi havia, que sorprengués per l’in-habitual en un japonès, botifarres, salsitxes, paella,talls de carn de mesura considerable, rodanxes depeix, llenguados sencers... ah!, i una amplíssima va-rietat de postres: fruites fresques pelades i tallades,gelats, pastissos, iogurts, flams... L’oferta era enorme!Tot i que, evidentment, es pot parlar de que ofereixencuina japonesa, hi havia un gran ventall de productesi preparats d’aquí, versió cuina internacional, per a

captar millor l’heterogènia clientela forana que inundael centre de la ciutat.

Aquests locals sociològicament parlant aportenmoltíssimes coses. Pots dedicar-te a observació –ma-re de totes les ciències– dels diversos comporta-ments. Ja sabem que hi ha molta gent que menja mésper la vista que per la gana –i n’hi ha que encara té lavista als dits– i que la temptació de buidar totes lessafates que veus és molt forta. Hi ha qui es preparauns plats que no se’ls salta un torero. Hi ha qui s’aga-fa de cop tots els plats que li caben a la taula (por aque quedar-se sense? Mandra de tornar-se a aixe-car?). Hi ha aquell que, tastaolletes, es prepara platscom si fossin mosaics o trencaclosques... En fi, ja sesap: digues el que menges i et diré el que ets. Hi po-dríem afegir: digues com menges i ....

ewnEL GUST I LES GANES

Ve de la pàgina anterior

ELCHICOTRISTE

ELCHICOTRISTE

ewnEN PILOTES

18

19

Fins fa poc només conei-xia els dissenys gràficsde João Machado (Por-to, 1942) a través delsseus cartells del festival

Cinanima, de la ciutat portuguesad’Espinho, on un cop l’any, pel no-vembre, se celebra des de fa 34anys el Festival Internacional deCinema de Animação i on m’esca-po, de fa una colla d’anys, per arespirar els aires portuguesos.

Però com l’obra de Machado noes prodiga fora de Portugal, es difí-cil conèixer-la. Per sort ara a travésdels web es pot conèixer millor l’o-bra d’un artista sense necessitat dedesplaçament. En la seva pàginawww.joaomachado.com es pottrobar una mostra del seu dissenygràfic aplicat a cartells, llibres, se-gells i logotips. Machado fa tambéobra gràfica, collages, etc. i amb

ella ha participat en certàmens in-ternacionals, però aquesta no cons-ta al web.

Les característiques de la sevaobra, especialment la de cartells(cartazes en portuguès) son la del’ús de colors primaris, tintes pla-nes, sense descartar els difumi-nats, contrastos nets que claramenthan begut en les fonts del pop artnascut als anys 60 del segle XX(recordeu el film “Yellow Subma-rine”), sense oblidar clares referèn-cies a l’art gràfic clàssic del Japódel segle XIX. Sense conèixer enprofunditat la seva obra, crec queprogressivament ha anat depurantel seu estil, expurgant-lo d’un ex-cessiu barroquisme.

Els cartells de João Machado

Continúa a la pàgina següent

per JORDI ARTIGASewnEL CALAIX DELS NINOTS

20

Com en el grafisme clàssic Ma-chado sap que la idea o el missatgehan d’anar al compàs amb la plasmaciógràfica: els colors, les formes i la tipo-grafia.

El cartell d’enguany destinat a anun-ciar el festival Cinanima, que acabad’aparèixer i que podeu comparar ambels dels quatre anys anteriors, ens pre-senta una mà agafant un pom de pel·lí-cules de tots colors que ens recorda unram de flors, el fons i la mà en blancsón un contrapunt que dóna més forçaal ram multicolor. Cal destacar la fideli-tat poc freqüent de Machado amb elfestival d’Espinho, doncs si no m’equi-voco, ha dissenyat sense cap interrup-ció tots els cartells des de fa 34 anys!.

Però a part dels cartells del festival,Machado n’ha fet una sèrie per a diver-

sos anys del “Dia Nacional da Agua” iper al “Dia Mundial da Agua”, el que vafer per la Cámara Municipal d’Almadael 2007 per commemorar el “25 d’Abril”,el del “100 Anos de Cinema Portu-gués”, el del “Festival de Música Luso-Americana”, etc.

Son especialment atractius els se-gells de correus com la sèrie de “Pa-rabéns” (Felicitacions) de 2001, la sèriede “Férias em Portugal” (2004) i entred’altres la sèrie als Jocs Olímpics deBeiging de 2008.

En els logotips també hi ha unabarreja entre els clients particulars i lesinstitucions, com el de la “CasaMunicipal da Juventude” d’Almada(2006), el de la “Portugal Film Com-mission”, o el del restaurant “Bull &Bear” de 1997.

PER A PARTICIPAR A CINANIMACom potser entre els lectors d’El

Web Negre hi haurà algún realitzadorde pel·lícules d’animació, aprofito per ainvitar-los a enviar a concurs les sevespel·lícules per a curts, mig i llargmetrat-ges, films d’estudiants i d’escola, i depublicitat i informatius, tots ells exclusi-vament d’animació.

Les produccions han d’haver d’estaracabades després de l’1 de gener de2009. El límit per a enviar els films ésfins el 9 de juliol de 2010 , i el festivaltindrà lloc entre el 8 i el 14 de novembreproper.

Consulteu: http://www.cinanima.pt

Ve de la pàgina anterior

ewnEL CALAIX DELS NINOTS

21

per LA MAGINA DELS OUSewnCREMA DE LLAVIS

Audiència

Dijous passat, en acabar de so-par i endreçar la casa, vaig es-carxofar-me al sofà. Desprésde la jornada laboral ve degust jeure plàcidament, fer

mandra empassant-se el que aboquen elsdels canals per la televisió. Sincerament,pretenia evitar de pensar, aparcar cabò-ries del dia practicant el veritable esportnacional que no és altre que el zàpingcompulsiu.

Així que, acomodada com estava da-vant del televisor, vaig començar a prémerbotons del comandament a distància. I ca-ram, quina distància!

A la 1 feien la sèrie Gran Reserva queanava de l’aparició del cadàver de Palomaa unes vinyes. A la 2 era hora de cinema ila pel·lícula portava per títol Fragil. Con-tinuant amb la meva dèria de trobar un en-treteniment raonable, a l’antena 3 progra-maven talents musicals en l’espai QuieroCantar amb gala final inclosa. Des dels es-tudis de la 4, emetien la sèrie d’intriga ambel capítol Flores para tu tumba. A la tele quefa 5, la cosa anava de Supervivientes: per-

didos en Nicaragua. A la del número 6,¿Quién vive ahí? I, els del plus, Show...

Davant de propostes amb noms eclèc-tics com: Gran Reserva, Fragil, QuieroCantar, Flores para tu tumba, Supervi-vientes: perdidos..., ¿Quién vive ahí? no hade sorprendre que agafats junts de la màesdevinguin un gran Show!

Però ves com són les coses, precisa-ment perquè hi ha qui les diu d’una altramanera, el galliner del popular partit, el delsocialista i alguns ciutadans més, s’esve-ren. Que TV3 passessin Adéu, Espanya?No els ha fet el pes i han aixecant elsbraços al cel! Amb l’oferta plural que hi ha-via, la solució la tenien al dit. Canviar de ca-nal o bé tancar el televisor ja que l’endemàseria un altre dia com així s’ha demostrat.

SANTIAGO

22BRITO

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

BRITO BRITO BRITO 23

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

Els d’El Web Negre també estem pel diàleg social:

Es va reunir amb aquell de Marsans per no sé què d’acomiadar-lo:Néstor Macià

Es va reunir amb el Toxo i el Méndez:Puyal

Creu que el Méndez és un Toxo:J I Gras

El vam treure del llit a altes hores de la matinada:Kap

S’assembla a allò que puja, però amb les lletres canviades (i novolem dir “ollap”):L'Avi

Es va fer de cocos perquè li semblava tropical:Soler

Hi ha qui es creu Napoleon. Ell es creu que és el J.M.Álvarez:Napi

És del Sindicato Vertical de tota la vida:Quim

Calcula el dèficit públic amb la Blackberry:Dani Saus

Han trencat el diàleg entre ells:Jordi Artigas, Roger Seró

Creu que no tots els ganxitos són la mateixa merda:Sergio Fidalgo

És l’amo de la patronal:Elchicotriste

Confonen una vaga general amb un general vago:Bié+Marco

Són els ideòlegs de la reforma laboral:Xavi, Quel

La Merkel estaria orgullosa d’ells:Orcajo, Jordi Arasa, Willy

Ho decideixen tot per decret:Roger Fillol, Devil, Eugeni Brandat, Pere Gil i Juli Vert

La pensió congelada és més barata que la pensió fresca?:Ermengol

Posen el dit a l’ull:Giulio Laurenzi, Carlos Brito, Pedro Molina

ewnTRACA FINAL

L’AVI 24