EL VOLTOR QUE ENSEL VOLTOR NEGRE (AEGYPIUS MONACHUS) és la quarta espècie de voltor ibèric que...
1
s el més gros dels carronyaires que en aquest moment podem veure de manera fugissera al cel de les comarques prepirinen- ques, concretament a la reserva de caça de Boumort i a la d’Alinyà, totes dues en terres de l’Alt Urgell, ja que és allà on els darrers anys s’han fet diverses reintroduccions d’aquest voltor, que va desaparèixer de Ca- talunya fa aproximadament un segle. És el més gros dels que esperem veure en un futur amb més assiduïtat a la nostra zona, però també és el més gros dels que solquen el cel europeu i un dels ocells més grossos del món, només superat pel còn- dor dels Andes, ja que en ple vol pot arri- bar a fer fins a tres metres d’envergadura, i pot pesar entre set i tretze quilos. Les reintroduccions, les darreres de les quals han estat aquest mes de març, s’han fet amb aus procedents de la comunitat de Madrid i de Càceres a través del projecte «El retorn del voltor negre a Catalunya», en- gegat pel departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Obra Social de Caixa Cata- lunya, en el qual també col·laboren el Grup de Rehabilitació de la Fauna Autòc- tona i el seu Hàbitat (GREFA), la Fundació per a la Conservació del Voltor Negre (BVCF) i el ministeri de Medi Ambient. S’ha triat aquest indret per a la seva rein- troducció perquè es considera que és el lloc idoni, ja que és a cavall entre les dues po- blacions d’aquesta espècie al sud d’Euro- pa: la Península Ibèrica, on hi ha el de la seva població europea, i França, on també es van fer reintroduccions al parc na- cional de Cevennes, al massís central fran- cès. La reintroducció en aquest indret vol crear un corredor biològic que es considera molt important per a les dues poblacions de voltor negre d’Europa. La muntanya d’Alinyà és l’únic espai na- tural d’Europa on conviuen les quatre es- pècies de voltor (voltor comú, voltor negre, aufrany i trencalòs). Malgrat el nom, els adults són de color marronós, i els que sí que són negres són els exemplars joves. També conegut com a voltor monjo, pel color del cos i perquè té el cap pelat, és una espècie en perill d’ex- tinció; per tant, com de la resta de carron- yaires, n’és prohibida la caça, i és molt sen- sible a la presència humana, ja que és ca- paç d’abandonar el niu amb les cries si se sent molestat. La seva aparença en vol és semblant a la del voltor comú, del qual es diferencia pel color del plomatge, la forma del cap i per tenir el bec molt més sòlid. Té uns hàbits més solitaris que el comú, però també s’a- grupa amb d’altres per buscar menjar. Com els altres voltors, s’alimenta d’ani- mals morts, però, davant d’un cadàver, està per damunt del voltor comú en l’ordre je- ràrquic que estableixen. Es creu que tam- bé és capaç de caçar petits mamífers com conills, llebres, esquirols, llangardaixos... i altres animals malalts. A diferència dels altres voltors que fan el niu als penya-segats i a les roques, el vol- tor negre els fa dalt dels arbres i d’un vo- lum considerable, que augmenta any rere any i que pot fer prop de tres metres de dià- metre i més d’un metre de gruix. Allà, la fe- mella pondrà un ou, que serà incubat per tots dos membres de la parella. É EL VOLTOR QUE ENS FALTAVA EL VOLTOR NEGRE (AEGYPIUS MONACHUS) és la quarta espècie de voltor ibèric que faltava a Catalunya des que en va desaparèixer, fa un centenar d’anys. Les diferents reintroduccions que s’han fet a la comarca de l’Alt Urgell i els bons resultats que estan obtenint fan augurar que ben aviat la seva silueta serà habitual al Prepirineu. Per Jordi Comellas FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL REPORTATGE GRÀFIC DE : JORDI COMELLAS 12 DISSABTE, 28 DE MARÇ DEL 2009 | Regió7 REVISTAFAUNA
Transcript of EL VOLTOR QUE ENSEL VOLTOR NEGRE (AEGYPIUS MONACHUS) és la quarta espècie de voltor ibèric que...
s el més gros dels carronyairesque en aquest moment podemveure de manera fugissera al celde les comarques prepirinen-
ques, concretament a la reserva de caça deBoumort i a la d’Alinyà, totes dues en terresde l’Alt Urgell, ja que és allà on els darrersanys s’han fet diverses reintroduccionsd’aquest voltor, que va desaparèixer de Ca-talunya fa aproximadament un segle.
És el més gros dels que esperem veureen un futur amb més assiduïtat a la nostrazona, però també és el més gros dels quesolquen el cel europeu i un dels ocells mésgrossos del món, només superat pel còn-dor dels Andes, ja que en ple vol pot arri-bar a fer fins a tres metres d’envergadura,i pot pesar entre set i tretze quilos.
Les reintroduccions, les darreres de lesquals han estat aquest mes de març, s’hanfet amb aus procedents de la comunitat deMadrid i de Càceres a través del projecte «Elretorn del voltor negre a Catalunya», en-gegat pel departament de Medi Ambient iHabitatge i l’Obra Social de Caixa Cata-lunya, en el qual també col·laboren elGrup de Rehabilitació de la Fauna Autòc-tona i el seu Hàbitat (GREFA), la Fundacióper a la Conservació del Voltor Negre(BVCF) i el ministeri de Medi Ambient.
S’ha triat aquest indret per a la seva rein-troducció perquè es considera que és el llocidoni, ja que és a cavall entre les dues po-blacions d’aquesta espècie al sud d’Euro-pa: la Península Ibèrica, on hi ha el dela seva població europea, i França, ontambé es van fer reintroduccions al parc na-cional de Cevennes, al massís central fran-cès. La reintroducció en aquest indret volcrear un corredor biològic que es consideramolt important per a les dues poblacionsde voltor negre d’Europa.
La muntanya d’Alinyà és l’únic espai na-tural d’Europa on conviuen les quatre es-pècies de voltor (voltor comú, voltor negre,aufrany i trencalòs).
Malgrat el nom, els adults són de colormarronós, i els que sí que són negres sónels exemplars joves. També conegut coma voltor monjo, pel color del cos i perquèté el cap pelat, és una espècie en perill d’ex-tinció; per tant, com de la resta de carron-yaires, n’és prohibida la caça, i és molt sen-sible a la presència humana, ja que és ca-paç d’abandonar el niu amb les cries si sesent molestat.
La seva aparença en vol és semblant a ladel voltor comú, del qual es diferencia pelcolor del plomatge, la forma del cap i pertenir el bec molt més sòlid. Té uns hàbitsmés solitaris que el comú, però també s’a-grupa amb d’altres per buscar menjar.
Com els altres voltors, s’alimenta d’ani-mals morts, però, davant d’un cadàver, estàper damunt del voltor comú en l’ordre je-ràrquic que estableixen. Es creu que tam-bé és capaç de caçar petits mamífers comconills, llebres, esquirols, llangardaixos... ialtres animals malalts.
A diferència dels altres voltors que fan elniu als penya-segats i a les roques, el vol-tor negre els fa dalt dels arbres i d’un vo-lum considerable, que augmenta any rereany i que pot fer prop de tres metres de dià-metre i més d’un metre de gruix. Allà, la fe-mella pondrà un ou, que serà incubat pertots dos membres de la parella.
É
EL VOLTORQUE ENSFALTAVA
EL VOLTOR NEGRE (AEGYPIUS MONACHUS) és la quarta espècie de voltor ibèric que faltava aCatalunya des que en va desaparèixer, fa un centenar d’anys. Les diferents reintroduccions ques’han fet a la comarca de l’Alt Urgell i els bons resultats que estan obtenint fan augurar que benaviat la seva silueta serà habitual al Prepirineu. Per Jordi Comellas
FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRALREPORTATGE GRÀFIC DE : JORDI COMELLAS
12DISSABTE, 28 DE MARÇ DEL 2009 | Regió7REVISTA�FAUNA
