ISSN: 2339-806X

12

Temps i espais de memria. Revista digital del Memorial Democrtic. Nm 2 (Desembre 2014)

El Valle de los Cados: Un monument nic, una memria controvertida

El Valle de los Cados es va crear per desig personal de Franco amb la finalitat dhonorar i perpetuar la memria dels caiguts en la Cruzada, per, per paradoxes de la histria, en el mateix lloc reposen les restes de milers de soldats i civils republicans. Aquest article tracta dexplicar per qu el Valle de los Cados s un monument singular i nic en una Europa plena de memo-rials que recorden la barbrie bllica del segle XX, i per qu continua sent un lloc de memria controvertida que provoca dolor i enfrontament entre persones de diferents ideologies i sensibilitats religioses.

El 27 de maig de 2011 es va publicar lacord del Consell de Ministres pel qual es creava la Comissi dExperts per al Futur del Val le de los Cados. En el prembul de lOrdre aquest es considerava un lloc de notori valor histric, el smbol monu-mental present ms important de la Guerra Civil i de la dictadura franquista. El Valle de los Cados sindicava a continuaci es va crear i perviu com a lloc de me-mria. No obstant aix, s encara un lloc controvertit en la conscin-cia collectiva dels espanyols.

Dacord amb aquest planteja-ment, lobjectiu primordial de la Comissi era elaborar un informe sobre les possibles actuacions que es podrien dur a terme en relaci amb El Valle de los Cados, segons el marc establert per larticle 16 i la disposici addicional 6a de la llei de memria histrica del 26 de desembre del 2007. Aquest marc contemplava labsncia de celebracions en el recinte dactes poltics i religiosos dexaltaci de la Guerra Civil i de la dictadura i tamb que no es dessacralitzs ni destrus el monument. Es marcava aix una distncia entre postures

Alicia Alted

Catedrtica dHistria Contempornia (UNED)

Passat i pressent

Vista panormica de la zona de Cuelgamuros, a la Serra de Guadarrama, abans que comencessin les obres del Valle de los Cados. Any 1940. EFE

Lobjectiu primordial de la Comissi era elaborar un informe sobre les possibles actuacions que es podrien dur a terme en relaci amb El Valle de los Cados

13

Temps i espais de memria. Revista digital del Memorial Democrtic. Nm 2 (Desembre 2014) Passat i present

extremes, alhora que se situava als membres de la Comissi davant una tasca ben difcil, doncs, entre els monuments i memorials a les vctimes de les atrocitats comeses al llarg del segle XX, el Valle de los Cados s un cas nic per la doble perspectiva de la seva histria i de la seva pervivncia en la memria collectiva de diverses generacions.

La construcci daquest magne conjunt monumental va obeir a un desig personal de Franco, disposat mitjanant un decret de l1 dabril de 1940. El propsit era perpe-tuar la memria daquells que van caure a la nostra gloriosa Croada.

Encara que es volia que les obres de la baslica i el monestir, que havien daixecar-se a la finca cone-guda com Cuelgamuros, al terme municipal de San Lorenzo de El Escorial, es duguessin a terme com ms rpid millor, les dificul-tats de tot tipus que van sorgir en lexecuci del projecte inicial van retardar en vint anys la seva finalit-zaci. En la construcci van treba-llar juntament amb el personal contractat presos poltics que, daquesta manera, redimien una part de la seva condemna. En gran

part, ells van assumir els treballs ms durs, com va ser lexcavaci de la baslica-cripta en la roca granti-ca del cingle on es va edificar.

La Baslica es convert en lloc de reps definitiu dels caiguts al bndol nacional durant la Guerra Civil. A aquest efecte, es van cons-truir vuit osseres, dues als extrems de la nau del creuer i sis a banda i banda de la nau principal. Des del principi, Franco i el seu entorn van concebre aquest ingent mausoleu daquesta manera. En la documen-taci de lpoca s palesa una ve-gada i una altra aquesta intencio-nalitat. A tall dexemple, poc abans que es complissin els deu anys de linici de la guerra, l11 de juliol de 1946, es promulgava una ordre que feia ben palesa la finalitat de la futura ossera: es prorrogava de manera indefinida el termini de deu anys assenyalat per a la durada dels enterraments temporals, quan es tracts denterraments de res-tes de caiguts en la nostra Guerra dAlliberament, tant si van perir en les files de lExrcit Nacional, com si van sucumbir assassinats o exe-cutats per les hordes marxistes.

De la mateixa manera, el 23 dagost de 1957, un decret llei esta-blia la fundaci de la Santa Cruz del Valle de los Cados amb la finalitat primera de pregar a Du per les nimes dels morts en la Croada Nacional. Per si no fos prou, a la carta que Franco va dirigir als germans de Jos Antonio Primo de Rivera, Miguel i Pilar, a princi-pis de mar de 1959, els escrivia: Conclosa la gran Baslica del Valle de los Cados, aixecada per acollir els herois i mrtirs de la nostra Croada, sens ofereix com el lloc ms adequat perqu hi rebin sepul-tura les restes del vostre germ Jos Antonio, al lloc preferent que li co-rrespon entre els nostres gloriosos caiguts. El 30 de mar es produa el trasllat de les seves restes des de la baslica del monestir de San Lorenzo de El Escorial fins al Valle de los Cados. Dos dies desprs, i

coincidint amb el vint aniversari de la finalitzaci de la Guerra Civil, sinaugurava el monument. Al seu discurs, Franco va insistir-hi una vegada ms: Molt va ser el que a Espanya li va costar aquella gloriosa epopeia del nostre Alliberament perqu pugui caure en oblit. Per la lluita del b contra el mal no acaba, per molt gran que sigui la seva vic-tria. Lanti-Espanya va ser venuda i derrotada, per no est morta.

Malgrat aquesta intencionalitat manifesta, per una terrible ironia de la histria, El Valle de los Cados es convertiria en una gran fossa comu-na on jaurien les restes de venuts i vencedors a la Guerra Civil, presi-dits per les tombes de Jos Antonio Primo de Rivera i del mateix dic-tador Francisco Franco. Aix s el que fa que aquest monument tingui un carcter de singularitat anmala entre el conjunt dels monuments i memorials que shan aixecat per re-cordar les vctimes de les barbries blliques del passat segle.

A mitjans dels anys cinquanta, quan el mausoleu estava preparat per acollir els caiguts a la Guerra de Croada, molts dels familiars dels morts al bndol nacional van pensar que era millor deixar-los all on eren. Llavors va sorgir un problema: calia omplir com fos aquesta immensa ossera. Daquesta manera, el 23 de maig del 1958, el ministre de la Governaci i presi-dent del Consell de les Obres del Monument Nacional als Caiguts,

El 23 dagost de 1957, un decret llei establia la fundaci de la Santa Cruz del Valle de los Cados amb la finalitat primera de pregar a Du per les nimes dels morts en la Croada Nacional

Visita del general Franco, acompanyat de la seva muller, Carmen Polo, als terrenys on sestava aixecant el Valle de los Cados. Any 1940. EFE

ISSN: 2339-806X

14

Temps i espais de memria. Revista digital del Memorial Democrtic. Nm 2 (Desembre 2014)

Camilo Alonso Vega, enviava una carta als governadors civils en la qual els demanava que recaptes-sin la collaboraci dels alcaldes, Gurdia Civil, rectors i autoritats locals, en la tasca de recollida de restes de cadvers enterrades a tombes o fosses comunes de ce-mentiris o a les nombroses fosses comunes disseminades per tot el pas. Aix es podria fer el trasllat al Valle de los Cados a fi de donar-hi sepultura a aquells que van sacrificar-se per Du i per Espanya i als que van caure a la nostra Croada, sense distinci del camp on combateren, segons imposa lesperit cristi de perd que va inspirar la seva creaci, sempre que els uns i els altres fossin de nacio-nalitat espanyola i religi catlica. Restaven clars, doncs, els lmits de lesperit cristi de perd i el sentit unvoc que ms tard es vol-dria interpretar com a generosa reconciliaci per part dels qui van guanyar la guerra.

Com si el temps shagus con-gelat, dcades desprs, a la missa funeral pels caiguts que va tenir lloc a la Baslica el 3 de novembre del 2010, el pare abad que oficiava la missa, Anselmo lvarez Navarrete, va dir en un determinat moment

de la cerimnia: Quan no saccepta un comproms de pau al costat de laltar, cap altre resulta efica.

Segons les dades del registre aparegudes a Patrimoni, entre mar del 1959 i abril del 1983 van ser traslladats al Valle de los Cados 33.847 cadvers. Les in-humacions ms nombroses van tenir lloc als anys 1959, 1961, 1964 i 1968. Per aquest nombre pot sser molt ms elevat, perqu la recerca actual sobre lossera resulta encara molt insuficient. Gran part de les restes mortals procedeixen de la zona republicana, de soldats i civils enterrats a tombes o a fosses comunes i que van arribar al Valle de los Cados, a vegades amb total desconeixement dels seus familiars i molts sense sser identificats.

Els morts no parlen, per aix no sels va preguntar res i simple-ment van dur-los a un recinte on

es respirava el que va ser lessncia del nacionalcatolicisme del rgim: la uni de lespasa i la creu, com es veu en tota la simbologia del conjunt, que s alhora una cons-tant evocaci daquesta Guerra de Croada que, per a un dels bn-dols, va ser la Guerra Civil. A ms, van dur-los a un lloc on shavia enterrat en lloc preferent, com a cabdill dun exrcit victoris, el protomrtir Jos Antonio Primo de Rivera. I, a ms, per decisi del govern presidit per Carlos Arias Navarro, confirmada pel rei Juan Carlos, les restes de Franco es van enterrar a una tomba ubicada darrere laltar major i la tomba de Primo de Rivera. A una carta del 22 de novembre del 1975, signada al Palau de la Zarzuela per Jo, el Rei, aquest encomanava al pare abad de la Baslica, Luis Mara de Lojendio Irure, les restes mortals

Malgrat aquesta intencionalitat manifesta, per una terrible ironia de la histria, El Valle de los Cados es convertiria en una gran fossa comuna on jaurien les restes de venuts i vencedors a la Guerra Civil, presidits per les tombes de Jos Antonio Primo de Rivera i del mateix dictador Francisco Franco

Enterrament del general Franco el 23 de novembre de 1975. A la imatge es veu la collocaci de la llosa de granit de 1.500 kg. de pes que, ms tard, va ser assegurada i soldada. EFE.

15

Temps i espais de memria. Revista digital del Memorial Democrtic. Nm 2 (Desembre 2014) Passat i present

de SA EXCELLNCIA [] i aix us recomano les rebeu i les colloqueu al Sepulcre destinat a aquest efecte, situat al presbiteri, entre laltar major i el cor de la Baslica. Avui dia no sha tro-bat cap document que provi que Franco volia ser enterrat al Valle de los Cados. Tampoc es va in-cloure la seva tomba als plnols de construcci del monument. Va ser una decisi dltima hora. La gran contradicci s que, als inicis de la

transici a la democrcia, es va en-terrar el dictador al mateix recinte on es van traslladar les restes de milers de republicans.

Lacord del Consell de Ministres mitjanant el qual es creava la Comissi dExperts va anar precedit duna gran expectaci meditica entorn del Valle de los Cados. El tancament del recinte dut a ter-me pel Govern a fi de reparar la Pietat i els quatre evangelistes que flanquegen la Creu aix com els nombrosos desperfectes a linterior de la Baslica ocasionats per les filtracions daigua van produir irades protestes daquells que veuen al Valle de los Cados un smbol de la Guerra Civil com a Guerra de Croada i una reconciliaci noms possible en virtut duna Creu enar-borada per lintegrisme catlic ms belligerant i intransigent. Com es va arribar a dir, el govern va tancar un lloc de culte i el va convertir en un lloc de peregrinaci, on sanava a escoltar les misses de campanya que els monjos, en clara actitud

desafiadora vers el govern, oficiaven a les portes del recinte tancat.

La Comissi celebr reunions entre el 30 de maig i el 28 de no-vembre del 2011 abans demetre linforme definitiu. La integraven persones procedents de diferents mbits professionals i de diver-ses sensibilitats ideolgiques, poltiques i religioses. Malgrat les diferncies de criteri, des dels primers moments va haver-hi una clara voluntat darribar a acords.

La dona de Franco, Carmen Polo, i la seva germana Isabel, assistint a la missa en record del dictador que va organitzar el Frente Nacional Espaol al Valle de los Cados en motiu del 40 aniversari del cop dEstat EFE

Segons les dades del registre aparegudes a Patrimoni, entre mar del 1959 i abril del 1983 van ser traslladats al Valle de los Cados 33.847 cadvers. . Per aquest nombre pot sser molt ms elevat

Avui dia no sha trobat cap document que provi que Franco volia ser enterrat al Valle de los Cados. Tampoc es va incloure la seva tomba als plnols de construcci del monument.

ISSN: 2339-806X

16

Temps i espais de memria. Revista digital del Memorial Democrtic. Nm 2 (Desembre 2014)

Vaig formar part de la subcomissi per a la dignificaci de les vcti-mes juntament amb lantropleg Francisco Ferrndiz i el pare be-nedict i historiador Hilari Raguer. En aquest context, elaborrem notes sobre els temes segents: Explicaci dels successius ente-rraments existents, Tractament dels enterraments i El Centre dInterpretaci del Valle de los Cados. Aquestes van establir la base dall que es recolliria a linforme final referent al tema.

s cert que la Comissi partia duns condicionants previs i que lacord de creaci de la mateixa es va fer en les acaballes duna legislatura polmica i ja marcada per la crisi econmica. Lactitud dominant a totes les reunions va ser la de conservar all existent com a producte i mostra duns de-terminats esdeveniments que han marcat la histria espanyola recent, per donant-li un nou significat al conjunt per tal que totes les vctimes enterrades siguin iguals i tinguin la mateixa centralitat, respecte i consideraci. Per aquest motiu s necessari que lossera es concebi com a cementiri pblic, al marge de qualsevol connotaci poltica i religiosa, i que les restes de Primo de Rivera deixin docupar el lloc preferent que tenen a la Baslica i que les de Franco siguin exhumades i traslladades a un altre lloc que indiqui la famlia o, si escau, al lloc que sigui considerat digne i ms adequat. En relaci

amb aquest darrer punt va haver-hi un vot particular ems per tres membres de la Comissi, contraris al fet que es traslladessin les restes de Franco, sobretot per limpacte que, a la seva opini, tindria aquest fet en lopini pblica.

A ms, la Comissi consider molt important: primer, que hi ha-gus un lloc a lesplanada del recin-te on els familiars dels republicans all enterrats poguessin honrar la seva memria; segon, que shi ai-xequs un memorial en record de totes les vctimes les restes de les quals jauen al Valle de los Cados i, en tercer lloc, que sexpliqus el monument, una construcci que emmagatzema sofriment i sang, com sindica a linforme. Aquest s el motiu que fa necessari que tots els que vagin a visitar-lo puguin conixer el context sociopoltic de lpoca en qu es va edificar, qui va participar en la seva construcci, per qu i de quina manera es van traslladar les restes dels milers de republicans enterrats al Valle de los Cados

Amb el respecte cap a les con-viccions i creences de cada mem-bre de la Comissi, es va intentar elaborar un informe que pogus contribuir al fet que el monument es contempli com un lloc de re-paraci, veritat i reconciliaci. El temps dir si aix s possible.

Bibliografia mnima:Linforme de la Comissi dExperts per al Futur del Valle de los Cados pot consultar-se a la pgina: http://www.memoriahistorica.gob.es i tamb a: http://politicasdelamemoria.org/

BRCENA, Alberto. La rendicin de penas en el Valle de los Cados. Tesi Doctoral (Madrid, Universidad CEU San Pablo, 2013).CALLEJA, Jos Mara. El Valle de los Cados. Madrid: Espasa Calpe, 2009.FERRNDIZ, Francisco. Guerras sin fin: gua para descifrar el Valle de los Cados en la Espaa Contempornea. Poltica y Sociedad, vol. 48, n. 3, 2011.

LINARES, Pablo. El Valle de los Cados en imgenes. Madrid: ADVC Ediciones, 2014.MNDEZ, Diego. El Valle de los Cados. Idea, proyecto y construccin. Abada de la Santa Cruz del Valle de los Cados, 1982 (2a ed. 2009).OLMEDA, Fernando. El Valle de los Cados. Una memoria de Espaa. Barcelona: Pennsula, 2009.RUBIO, Taro. El Valle de los Cados y la represin franquista. Barcelona: Arola Editors, 2011.SOL i BARJAU, Queralt. El secret del Valle: Els noms dels milers de morts traslladats per Franco des de les fosses catalanes. Sapiens, n. 67, 2008.SOL i BARJAU, Queralt. Inhumados en el Valle de los Cados: Los prime-ros traslados desde la provincia de Madrid. Hispania Nova, n. 9, 2009 (http://hispanianova.rediris.es)SUEIRO, Daniel . El Valle de los Cados. Los secretos de la cripta fran-quista. Barcelona: Editorial Argos Vergara, 1977.

Filmografia:A lombra de la creu (AllOmbra

della Croce). Documental dAles-sandro Pugno, 2013.Avi, et traur daqu. Documental de Montse Armengou i Ricard Belis, 2014(http://www.tv3.cat/3alacarta/).El Valle de los Cados. La obsesin de Franco, 2009 (Antena 3).Franco. Operacin cados, 2009 (Antena 3).El Valle de los Cados. La recon-ciliacin de las dos Espaas, 2014 (ADVC).50 aos del Valle de los Cados, 2009 (Antena 3).

La Comissi partia duns condicionants previs i que lacord de creaci de la mateixa es va fer en les acaballes duna legislatura polmica i ja marcada per la crisi econmica.