BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL DE CALONGE DE SEGARRA Nº 5

Avancen a bon ritme les obres de condicionament dels camins de Calonge

Calonge de Segarra

disposa d’enllumenat

públic renovat

Finalitzades les obres als

cementiris municipals

Participada festa de la

Torronada

La senyalització de les

masies i dels paratges

d’interès, finalitzada

Editorial

El Tossal

El Tossal - �

Edita: Ajuntament de Calonge de SegarraRedacció i maquetació: Anna CantacorpsImpressió: Gràfiques Oller, C. B. Imprès amb paper ecològic

Butlletí d’Informació Municipalde Calonge de Segarra

Març de 2010, any 3, número 5

Sumari

Aquest butlletí es distribueix gratuïtament a totes les cases del municipi de Calonge de Segarra

Editorial ............................................................................................................................................................................................................................................. ....p.2

Coneixem a ...................................................................................................................................................................................................................................... ....p.3

L’ Ajuntament informa .....................................................................................................................................................................................................................p.4

Parlem amb .................................................................................................................................................................................................................................. ....p.12

Ràdio Altiplà ..................................................................................................................................................................................................................................... p.14

Medi ambient .................................................................................................................................................................................................................................. p.16

Activitats i festes ............................................................................................................................................................................................................................. p.19

Coneixem el nostre patrimoni ................................................................................................................................................................................................... p.24

Memòries .......................................................................................................................................................................................................................................... p.27

Telèfons d’interès ........................................................................................................................................................................................................................... p.28

Transport públic .............................................................................................................................................................................................................................. p.28

En aquest any 2010, a Calonge de Segarra s’invertirà una mica

més de 1.200.000 euros (200 milions de les antigues pessetes) en

diferents obres en el municipi, de les quals l’Ajuntament només

haurà d’aportar uns 11.400 euros (l’1% del pressupost de les obres).

Les obres planificades per aquest any són les següents:

El 2010, un any d’obres a Calonge de Segarra

Actuació Pressupost (euros) Subvenció

Condicionament i millora dels camins de

Calonge a Dusfort i a Sant Pere de l’Arç

774.254 (pressupost)

689.932 (import adjudicació)

Actuació subvencionada pel

Departament d’Agricultura i Acció Rural

Condicionament i millora del camí de la

Roca

411.917 Actuació subvencionada pel

Departament d’Agricultura i Acció Rural

Arranjament de diversos camins rurals 113.708 102.237,20 euros del PUOSC 2010

Arranjament de diversos camins rurals 24.434 24.434 euros de la Diputació de

Barcelona

Adequació de la xarxa d’abastament

d’aigua

21.730 21.730 euros del Fons Estatal per a

l’Ocupació i la Sostenibilitat Local

(FEOSL)

Per tant, en aquest 2010 es recolliran alguns dels fruits del treball

i de la gestió de l’equip de govern, que s’ha esforçat en buscar

subvencions per al nostre municipi i millorar de mica en mica

la qualitat de vida dels calongins i de les calongines. No obstant

això, s’està treballant per acabar de madurar altres projectes, com

per exemple l’adequació de les places del Soler i de Mirambell;

l’adequació del castell de Mirambell; la restauració de l’interior de

l’església de Santa Fe; i la construcció d’una nova casa consistorial;

entre d’altres. Esperem que algun d’aquests projectes pugui iniciar-

se a finals del 2010 o inicis del 2011.

Encara queda molt per fer!

Xavier Nadal Masana

Alcalde de Calonge de Segarra

a/e: nadalmx@calongesegarra.cat

L’Elisabet Riera i el Jordi Fitó, de Cal Fania

El Jordi i l’Elisabet són els nous veïns de Mirambell, ja que, des de fa uns mesos, viuen a

l’antiga casa de turisme rural Cal Fania. Ens reben contents i il·lusionats amb la nova vida que han emprès en el món rural, la tranquilitat que això els aporta i la bellesa del paratge que ofereix l’entorn del nucli de Mirambell.

També valoren positivament la bona acollida que han rebut per part dels veïns, i asseguren

trobar-se molt a gust a Cal Fania. Benvinguts a Calonge de Segarra!

Quan temps fa que viviu a Cal Fania?Des de principis del mes de gener d’enguany.

Perquè vàreu decidir venir a viure aquí?Els dos vivíem a Calaf per separat i ja feia un temps que estavem buscant un lloc tranquil per anar a viure junts. Casualment ens va sorgir la oportunitat de llogar aquesta casa i no ens ho vam pensar massa, va ser com “un regal caigut del cel”. N’estem molt contents ja que ho tenim tot molt a prop, a Calaf, i gaudim d’un paisatge i d’una tranquil·litat incomparable a qualsevol ciutat o poble més gran.

Què és allò que més valoreu del municipi?La tranquilitat, l’entorn i la llibertat que t’aporta el fet de viure rodejat d’un paisatge com el que tenim. Valorem molt positivament, també, la rebuda a Mirambell per part dels veïns.

Quines mancances o necessitats creieu que té el municipi?Per ara no trobem cap mancança, sinó el contrari.Som conscients que hem fet un canvi de vida bastant

important i això implica que t’has d’organitzar d’una altra manera, però tot són avantatges. D’entrada ja saps que aquí no hi ha serveis ni comerços però ni són necessaris, tenint Calaf tant a prop, ni propis d’un petit poble com és Mirambell.

Què us ha impactat o sorprès més de la vida quotididana dels seus habitants?Fa poc temps que vivim aquí i de moment no hi ha res que ens hagi sorprès, tampoc ens trobem massa gent. Sí que ens sorprenen coses bones, que en un poble més gran o en una ciutat no pots fer com, per exemple, sortir a passejar amb el gos i que aquest pugui córrer lliurement i descobrir la natura. Això t’aporta una llibertat que no té preu.

Com valoreu la vostra curta estada al municipi?Molt positiva. De moment no podem dir res de dolent, perquè ens hi sentim molt bé. Tot té un procés d’adaptació però els dos ens agrada molt la natura i el camp, un ambient que hem viscut des de petits, i aquí, a Mirambell, el podem gaudir de nou.

El Jordi, l’Elisabet i l’Elvis, davant casa seva.

Coneixem a...

El Tossal - �

Condicionament i millora del camí de la Roca

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) de la Generalitat de Catalunya, a través de

l’empresa pública REGSA, ha tret a publicació la licitació de les obres de condicionament i millora del camí de La Roca. El camí de La Roca comunica la carretera C-1412 amb Calonge de Segarra, passant per les masies de Cal Xelin, Ca l’Agustina i La Roca. Aquest és un tram amb una longitud de 2.234 m. El camí s’arranjarà mitjançant l’aplicació d’un ferm format per una capa de tot-ú a la base i una capa d’asfalt a la part superior. L’actuació també contemplarà les obres de drenatge i de senyalització del camí. L’obra de condicionament del camí de La Roca té un pressupost de 411.917 euros i

està finançada totalment pel DAR. Està previst que les obres s’iniciïn durant aquest 2010.

Cal destacar la rellevància d’aquesta actuació per al municipi de Calonge de Segarra atès que es

disposarà d’aquest camí condicionat, cosa que millorarà la circulació per aquesta via i, al mateix temps, la qualitat de vida dels veïns i veïnes del municipi.

Des de l’Ajuntament s’agraeix al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural la

sensibilitat que ha tingut vers al nostre municipi ja que una obra d’aquesta envergadura no la pot assumir un Ajuntament d’un municipi rural amb un pressupost tant limitat com el nostre.

Camí de la Roca

Subvencions per a l’arranjament de diversos camins

L’Ajuntament realitzarà, durant el present any, l’arranjament de diversos camins mitjançant l’ajut

econòmic d’una subvenció de 102.237 euros, del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya; i d’ una altra, de 24.434 euros, provinent de la Diputació de Barcelona. Les obres contemplaran el condicionament amb tot-ú dels camins de Can Torrescassana, Trivolví i El Bosc del Nadal, entre d’altres. Vista del mal estat d’un tram del camí del Bosc del Nadal.

L’ajuntament informa

El Tossal - �

A finals del mes de novembre passat es van iniciar les obres de condicionament dels camins de Calonge

a Sant Pere de l’Arç; i de Dusfort a Calonge. Després del procés de licitació corresponent, l’empresa pública Regs de Catalunya, S.A.U. (REGSA) va adjudicar l’obra a l’empresa Constructora de Calaf, S.A.U. per un import de 689.932,29 euros, sobre el pressupost inicial de 774.254,95 euros.

Els camins es condicionaran amb un ferm format per una capa de tot-ú a la base i una capa d’asfalt a la

part superior. També es preveu formigonar un tram, ja

que coincideixen pendents superiors al 10% amb radis de gir petits. Per tal d’augmentar la visibilitat i les bones condicions del camí que duu a Dusfort, s’ha eixamplat la intersecció d’accés al nucli de Dusfort des del camí de Cal Mas a Dusfort.

L’actuació també contemplarà les obres de drenatge i de senyalització de camins. Està previst que les

obres finalitzin el mes de maig. Durant aquestes hi haurà talls temporals en la circulació de vehicles pels camins abans esmentats, així com també a les cruïlles que limiten amb aquests camins.

Les obres dels camins de Calonge a Dusfort i a Sant Pere de l’Arç avancen a bon ritme

Aquesta actuació és molt important pel municipi de Calonge de Segarra atès que es disposarà de

dos camins en molt bones condicions que milloraran la circulació per aquestes vies i la qualitat de vida de molts calongins i calongines.

L’obra també permetrà connectar amb bones condicions la carretera B-300 des de Sant Pere de

l’Arç amb la carretera C-1412, sense haver de donar la volta per Calaf, escurçant un trajecte d’uns 12 km. a 5,5 km.

Vista del tram de formigó del camí de Calonge a Dusfort.

Imatge de les obres d’ampliació del camí d’accés a Dusfort. Vista de la cruïlla entre el camí de Calonge a Sant Pere de l’Arç i la

carretera B-300.

Detall del nou accés a Dusfort.

L’ajuntament informa

El Tossal - �

L’ajuntament informa

El Tossal - �

Soterrament de la línia telefònica i d’enllumenat

públic de Dusfort

L’Ajuntament ha soterrat la línia telefònica i d’enllumenat públic que transcorria per la plaça de

Dusfort. Els suports de la línia telefònica presentaven un mal estat i, per tal de millorar l’estètica de la plaça i evitar qualsevol risc de caiguda de la línia telefònica, es va soterrar aquest tram de cablejat. L’actuació va tenir un cost d’uns 6.000 euros.

Tasques de neteja i manteniment al dipòsit

del Ballester

A finals del passat mes de novembre es van realitzar diverses actuacions de manteniment a l’interior del

dipòsit d’aigua, ubicat al turó del Ballester. Les tasques van consistir en netejar tot el dipòsit, ja que hi havia una quantitat important de sediments dipositats en el seu fons; refer les juntes del dipòsit; i tapar les fuites existents. Durant l’obra es van adoptar mesures per tal de garantir el subministrament d’aigua en el municipi, col•locant un camió cisterna en el qual s’introduïa directament l’aigua impulsada des del pou, es clorava i s’incorporava a la xarxa d’aigua municipal. L’obra ha permès millorar la qualitat de l’aigua que prové del dipòsit municipal.

Vista de l’entorn del dipòsit durant les obres de neteja i manteni-

ment.

La subvenció FEOSL �010, destinada a

millorar la xarxa d’aigua

L’Ajuntament ha rebut, del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL), també

anomenat Pla Zapatero 2010, una subvenció de 21.730 euros. Aquest ajut es destinarà a l’adequació i la millora de la xarxa d’abastament d’aigua municipal. Les obres estan previstes que es realitzin durant aquest 2010.

Col·locació de baranes a Mirambell i Aleny

Darrerament, l’Ajuntament ha col•locat baranes de fusta en diferents punts dels pobles de Mirambell

i d’Aleny que presentaven un risc de caiguda. Amb aquesta actuació s’ha pretès millorar la seguretat dels vianants per l’interior d’aquests nuclis.

Vista d’un tram de la barana a davant de Cal Fania de Mirambell.

Vista d’un tram de la barana al nucli d’Aleny.

Vista d’un tram de la barana a la rampa de Cal Grasio de Miram-

bell.

L’ajuntament informa

El Tossal - �

L’ajuntament informa

El Tossal - �

Aleny, Dusfort i Sant Pere de l’Arç renoven l’enllumenat públic

Durant l’any 2009 l’Ajuntament va renovar l’enllumenat públic dels nuclis d’Aleny, Dusfort

i Sant Pere d’Arç. En aquesta obra, s’han substituït els antics fanals per uns de nous amb una estètica més

adequada i pròpia dels pobles rurals. De la mateixa manera, també s’han col•locat nous punts de llum per tal d’il•luminar espais que no en disposaven i, així, millorar l’enllumenat públic dels nuclis.

Vista d’un dels nous fanals a l’entrada d’Aleny. Imatge d’un dels punts de llum col·locats a la plaça de Dusfort.

Detall d’un dels nous fanals instal·lats a l’entrada de Sant Pere de

l’Arç.

Vista d’un nou punt de llum a la façana de l’església de Sant Pere

de l’Arç.

L’ajuntament informa

El Tossal - �

L’ajuntament informa

El pla d’ocupació de la Mancomunitat treballa a Calonge de Segarra

La Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca (MIVS) ha disposat d’un pla d’ocupació

de nou persones per a realitzar diferents tasques de manteniment en els municipis de la Mancomunitat. Concretament, en el nostre municipi, s’han realitzat les següents actuacions:-Plantació de 15 alzines a l’entorn de Santa Fe de Calonge.-Instal•lació d’un sistema de reg per a les alzines.- Col•locació d’unes escales de fusta a l’entorn de Santa Fe.-Neteja de l’entorn del camí de Santa Fe.-Adequació i millora del camí de la font d’Aleny (obra no finalitzada).-Plantació de 8 pins a l’entorn de la pista de Dusfort i d’1 pi a la plaça de Dusfort.

Vista de les noves escales, al nucli d’Aleny, d’accés a la font. Detall de la barana de fusta del camí que porta a la font d’Aleny.

Imatge de les obres a les escales col·locades a l’entorn de Sta. Fe.

Agafadors a les escales de Mirambell

Durant l’any 2009 l’Ajuntament va plaçar diversos baranatges a diferents escales de Mirambell,

concretament en el tram d’escalinata que hi ha des de la Rectoria fins a Cal Fania.

Aquests agafadors permeten disposar d’un suport per pujar i baixar aquest tram i, així, evitar el perill

de possibles caigudes. Aquesta actuació ha tingut un cost d’uns 700 euros. Vista dels passamans a les escales de l’interior de Mirambell.

L’ajuntament informa

L’Ajuntament va dur a terme la primera fase de substitució i millora de la senyalització de les masies

i dels paratges d’interès del municipi durant el mes de setembre del 2009. Després de tramitar i obtenir tots els permisos de les diferents administracions titulars de les carreteres (Generalitat i Diputació), s’han col•locat els senyals que mancaven, els quals estan homologats i autoritzats per les administracions competents.

Aquests rètols s’han col•locat en aquells punts on hi ha poca visualització i s’han de col•locar a peu

de carretera. Amb aquesta segona fase, ja es dóna per finalitzada l’actuació de millora de la senyalització, la qual ha tingut un cost de 33.908 euros i ha estat finançada per l’Ajuntament i pel Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, amb una subvenció de 30.517 euros.

Millora de la senyalització de les masies i dels paratges d’interès

Rètol de l’Alzina, col·locat a la carretera B-300. Senyal que indica El Bosc del Nadal, a la carretera C-1412a.

Cartell que senyala Cal Pere, emplaçat a la carretera B-300. A la carretera N-141a, el rètol de La Caseta.

Rètol de Cal Bep, situat a la carretera B-300.Senyal de Cal Xelin, ubicat a la carretera C-1412a.

El Tossal - �

L’ajuntament informa

El Tossal - 10

Calonge de Segarra, protagonista a “El millor de cada casa”, de COMRàdio

El passat 21 de febrer, el municipi de Calonge de Segarra va esdevenir el motiu del programa

radiofònic “El millor de cada casa”, de l’emissora COMRàdio, emès cada diumenge de 3 a 4 de la tarda. Amb els alcades com a guies, aquest programa pretén descobrir pobles i ciutats: el patrimoni cultural i històric, els costums i les tradicions, la gastronomia i, en definitiva, la realitat d’un territori presentada per als seus propis agents. Pilar Armengol va parlar amb l’alcalde de Calonge de Segarra, qui va explicar la realitat del municipi; així com també es va fer referència a les entitats municipals, amb l’entrevista a un membre de l’Associació Joves de Kalonge. L’entrevista, als estudis de COMRàdio de Barcelona.

Normes de planejament urbanístic per als

municipis que no en disposin

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha redactat unes normes de planejament urbanístic per a tots

els municipis de Catalunya que encara no disposaven de cap tipus de planejament, entre els quals Calonge de Segarra està inclòs.

Aquestes normes permetran, almenys, delimitar el sòl urbà i el sòl urbanitzable. A més, contenen

unes ordenances d’edificació bàsiques i plànols d’ordenació del municipi. Igualment, preveuen reserves d’equipaments i d’espais lliures; i delimiten polígons d’actuació urbanística i sectors de millora urbana. Constitueixen, en definitiva, una eina de planejament bàsica per al municipi. Aquestes normes de planejament seran d’aplicació per un termini màxim de 4 anys, període durant el qual els municipis afectats hauran d’haver aprovat el POUM o bé hauran d’haver tramitat les seves pròpies normes de planejament pel procediment ordinari.

Es preveu que aquestes normes entraran en vigor de manera immediata, entre els mesos d’abril i maig

d’enguany. Un cop l’Ajuntament rebi la documentació final aprovada, aquesta serà publicada al web municipal i també podrà ser consultada a les oficines municipals.

A finals del mes d’octubre del 2009 es van col·locar diversos plafons informatius en el municipi.

Concretament se’n van instal·lar set, un a cada nucli de població i també davant les oficines de l’Ajuntament.D’aquesta manera, els veïns de Calonge de Segarra estan més informats de tot allò que succeeix en el municipi, atès que en aquests plafons s’hi pengen totes les notícies relacionades amb el municipi, com ara edictes, anuncis i altra informació municipal que fins ara només es podia consultar a l’Ajuntament en horari d’atenció al públic.

Calonge de Segarra estrena plafons

informatius

Detall del plafó informatiu col·locat davant l’Ajuntament.

L’ajuntament informa

El Tossal - 11

Informació dels plensACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DEL

12 DE NOVEMBRE DE 2009

Punt 1.- Aprovació de l’acta de la sessió anterior de data 29 de setembre de 2009.Punt 2.- Aprovació provisional de les Ordenances Fiscals, exercici 2010. Punt 3.- Aprovació del conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Calonge de Segarra i la Federació Anoienca de Comerç i Serveis.Punt 4.- Donar compte de Decrets d’Alcaldia.Punt 5.- Precs i preguntes

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DEL 23 DE DESEMBRE DE 2009

Punt 1.- Aprovació de l’acta de la sessió anterior de data 12 de novembre de 2009.Punt 2.- Aprovació del conveni de col•laboració entre el consorci Localret i l’Ajuntament de Calonge de Segarra per a la contractació centralitzada de serveis de telecomunicacions (veu i mòbil), i nomenament de representant.Punt 3.- Aprovació del conveni d’interoperabilitat de sistemes d’informació entre administracions públiques, i nomenament de representant.Punt 4.- Aprovació del conveni entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, l’Institut Català del Sòl i l’Ajuntament de Calonge de Segarra per a les obres de reurbanització dels nuclis històrics del Soler i Mirambell, en el municipi de Calonge de Segarra.Punt 5.- Aprovació del conveni de cooperació entre la Mancomunitat Intermunicipal voluntària Segarrenca i l’Ajuntament de Calonge de Segarra per a la realització de l’actuació denominada “Actualització dels equips per als estudis de Ràdio Altiplà de Calonge de Segarra” (PUOSC 2007/1599)Punt 6.- Aprovació de l’acta de delimitació del terme municipal de Calonge de Segarra i Calaf.Punt 7.- Aprovació de l’acta de delimitació del terme municipal de Calonge de Segarra i Castellfollit de Riubregós.Punt 8.- Donar compte de Decrets d’Alcaldia.Punt 9.- Precs i preguntes

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DEL 28 DE GENER DE 2010

Punt 1.- Aprovació de l’acta de la sessió anterior de data 23 de desembre de 2009.Punt 2.- Aprovació inicial del pressupost exercici 2010 i plantilla

de personal.Punt 3.- Aprovació d’atorgament compensacions econòmiques a favor dels ajuntaments perquè abonin retribucions a determinats càrrecs electes locals, per a l’exercici 2010.Punt 4.-Aprovació del conveni de la prestació a l’àrea d’atenció a les persones, període 2010. Punt 5.-Aprovació de la realització de l’obra “Adequació i millora de la xarxa d’abastament d’aigua potable del municipi de Calonge de Segarra”, inclosa en el Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat Local 2010.Punt 6.- Acceptació de l’ajut derivada del programa complementari “de continuïtat en l’impuls econòmic i de foment de l’ocupació en l’àmbit dels camins i els ateneus i casals locals”, inclosa en el marc del Pla de Concertació XBMQ 2008 – 2011.Punt 7.- Aprovació del projecte d’arranjament de diversos camins rurals en el terme municipal de Calonge de Segarra.Punt 8.- Ratificació de les Resolucions d’Alcaldia número 01.010 i 02.010 de l’Ajuntament de Pujalt, corresponent al Parc Eòlic Pujalt i al Parc Eòlic Alta Anoia.Punt 9.- Donar compte de Decrets d’Alcaldia.Punt 10.- Precs i preguntes

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DEL 4 DE MARÇ DE 2010

Punt 1.- Aprovació de l’acta de la sessió anterior, de data 28 de gener de 2010.Punt 2.- Aprovació definitiva del pressupost exercici 2010 i plantilla de personal.Punt 3.- Acceptació de les ajudes de la Diputació de Barcelona en l’àmbit de serveis socials i d’educació per al 2010, incloses en el Pla de Concertació XBMQ 2008-2011.Punt 4.- Acord de la realització de la Festa del Panellet, com una festa popular i tradicional, amb la col•laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.Punt 5.- Aprovació del Compte de Recaptació exercici 2009 i de la reserva de facultats.Punt 6.- Adjudicació de l’obra “Adequació i millora de la xarxa d’abastament d’aigua potable del municipi de Calonge de Segarra”, inclosa en el Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat Local 2010, a l’empresa Constructora de Calaf, S.A.U.Punt 7.- Aprovació del conveni de col•laboració tipus entre l’Ajuntament de Calonge de Segarra i els/les propietaris/es de les masies i els habitatges aïllats per al cofinançament de l’enllumenat públic.Punt 8.- Donar compte de Decrets d’Alcaldia.Punt 9.-Precs i preguntes

Parlem amb...

El Tossal - 1�

Josep Dalmases, de la Morera

Conversant amb el Josep, els records, les històries i les antigues llegendes de

Calonge de Segarra semblen ser infinites. La seva vida sempre ha estat dedicada a les feines de casa, però també ha mantingut una especial implicació en el municipi i sobretot en l’església. A més, és l’encarregat de tocar la campana, una tasca que ha fet pràcticament tota la vida.

Manté un viu record dels costums i els hàbits de la seva joventut, i explica amb

il·lusió les millores que s’han dut a terme en el municipi durant els darrers anys, cosa que valora molt positivament. Coneixem una mica millor el Josep Dalmases, de la Morera.

On va néixer i a què s’ha dedicat durant la seva vida? Vaig néixer a Calonge, a la Morera, el març del 1927. Vaig estudiar a Dusfort, amb el mestre Sardà, i d’ençà sempre he treballat a casa, cuidant les bèsties i el que fés falta. Llavors, era més valent que ara! També vaig fer jornals com a paleta, algunes temporades, i vaig anar a la mina.

Què recorda de la mina? Com treballaven?Vaig estar a la mina de Cal Vima durant uns tres anys fent constar pel servei, ja que llavors podies triar fer el servei a la fila o a la mina. Els joves que érem de per aquí la vora, preferiem anar a la mina, perquè ho teníem prop de casa i així no havíem de marxar fora.Treballavem gairebé sempre, fins i tot els diumenges, i guanyavem 15 pessetes la jornada. Tot el dia haviem d’estar amunt i avall, a peu, treient el carbó cap a fora amb la pala, o enganxant vagonetes. Recordo que el dia que venia el capità d’Igualada, ens avisaven abans i ràpidament alguns es ficaven les mans al sostre de la mina per embrutar-les de carbó i quan marxava el capità, anaven a jugar a cartes al bar. A mi ja m’estava bé treballar a la mina, la feina era maca i, a més, podia estar estones a casa, no vaig haver de marxar, i encara guanyava aquell jornalet que no estava malament. Però també era un treball perillós i dolent pel cos, perquè de la mina es desprenia un gas que s’agafava als pulmons. Llavors no ho notavem, perquè érem joves i valents, però vaig veure coses molt desagradables dins la mina i fins i tot alguns deien haver-ne vist de morts. Les mines feien que se’ns carreguessin els pulmons i no hi havia

cap metge que ens visités. Dret a llei n’hi havia d’haver, però mai n’havíem vist cap. Abans m’agradava i no em feia res caminar cada dia fins a les Basses, i ara, me’n guardaria prou.

Quins records conserva de la seva infància i joventut al municipi?Quan era jove fèiem caramelles, era maco i divertit. Recordo que primer les assajavem a l’Agustina i, ja a l’època, durant dos o tres dies voltàvem cantant per les cases de Calonge i pobles de la vora, després es feia l’ofici, i el darrer dia la missa a l’església. Hi havia cases que ens feien entrar i tenien una taula plena de begudes i galetes, com si fós festa major. També hi havia uns trabucaires que animàven la festa i nosaltres fèiem balls de bastons. Érem una bona colla de 25 o 30 joves, i anàvem en un camió de Calaf, gairebé sempre ple. A part de les caramelles, els diumenges anàvem a missa i a vegades venien uns de Calaf que ens ensenyaven a ballar sardanes a la plaça de l’església. En aquells temps hi havia molta fe i el jovent anava molt a missa, recordo que fins i tot la colla del Soler venia a peu per anar a missa a l’església de Santa Fe. De tant en tant anàvem a Calaf caminant o en bicicleta, però no sortíem gaire. No és com ara, llavors a les 9 del vespre havíes de ser a casa, i no podia ser d’altra manera. Quan era jove potser hi havia massa prohibicions però ara massa llibertat. També m’agradava caçar, abans hi havia caça a Calonge, no com ara, que no hi ha gairebé res. Caçavem sobretot conills i llebres. Recordo que en un dia en vaig caçar sis, de llebres!

El Josep, a casa seva, al costat de l’arbre genealògic de la família

Morera, que dóna nom a la casa.

Parlem amb...

El Tossal - 1�

I la guerra civil, com la va viure?Me’n recordo molt, de la guerra. No és el mateix haver-ho vist que sentir-ho explicar. Semblava que havia de durar vuit dies i va durar força més, però quan va arribar aquí ja gairebé s’acabava. Jo devia tenir 12 o 13 anys quan va passar la guerra, recordo que ens havíem d’amagar i hi havia gent que volia venir a refugiar-se a casa, perquè si et trobaven se’t emportaven. Feia terror quan miraves cap a Anfesta i veies tota la solana plena de soldats, igual que si fós un formiguer d’homes a tocar a tocar. Els rojos es ficaven al Tossal de la Gabatxa, i l’altre bàndol vora Ca l’Oliva. Es disparaven i a la nit es feien senyals uns amb els altres. Finalment, els nacionals van comparèixer al Tossal i van fer una carnissada. Recordo que els rojos van entrar a l’església de Santa Fe i van fer caure la campana daltabaix. A casa, per sort, no ens van tocar res, però hi va haver cases que van fer molt mal.

Vostè manté una forta vinculació amb l’església de Santa Fe, a què és degut?Des de petit que ja vaig fer d’escolanet i em semblava que havent-hi una campana i el dia d’un difunt no haver-hi cap senyal de res era molt trist. Quan vaig començar a tocar la campana, primerament ho vaig fer amb els santos. Ara ja no es fa, però, abans, tres quarts d’hora abans de la missa es tocava la campana i s’anava assenyalant cada quart, perquè la gent sapigués quan faltava per començar la missa. Des que hi ha la campana actual sempre me n’he cuidat jo, de tocar-la, ho he fet durant molts anys i encara ara ho continuo fent però ja em vé just perquè s’ha de fer molta força. L’església de Santa Fe té molta història i valor però, tal com està ara d’abandonada, fa llàstima.

Com ha canviat l’església i el seu entorn durant els darrers anys?Abans l’església quedava tota emmurallada i llevat de les dues portes de ferro que hi havia no podies entrar per enlloc. El cementiri era al costat de l’església i a la banda del castell hi enterraven els d’Anfesta. Després, cap a l’any 1950, es va fer el cementiri nou, l’actual, amb nínxols de pedra. El van fer uns paletes de Torà que es quedaven a dormir a la Morera, per no haver de tornar cada dia a Torà. Aquest nou cementiri el van fer en dues parts: un camí la banda del Soler, i l’altra la dels Pilots, que en dèien. Abans el poble de Calonge el partia la riera que puja per la Morera cap a les Quadres. A més, cada banda celebrava la festa major en dues dates diferents, o per Santa Fe o bé el Dilluns de Pasqua. Abans, quan algú es moria, amb el mossèn anàvem a buscar els difunts a les cases i els portàvem quatre homes a coll, hi anàvem amb la creu, una llanterna i una camilla, i cada un de nosaltres portava un braç a la seva espatlla. Llavors no hi

havia camins, passavem per camins rals que eren carreranys plens de pedres, i anàvem força lluny, fins a Anfesta algunes vegades. Els difunts eren enterrats a l’antic cementiri del costat de l’església i, abans d’aquest, hi havia hagut el cementiri conegut com el “Pla de la Malesa”, més avall de la casa Castell, seguint el camí que va a cap a Cal Suau. Fins i tot avui en dia encara hi queden algunes restes d’òssos. Quan era més jove, es feien més misses i hi havia més mossèns que ara, que venien de diferents pobles (Mirambell, Conill, Sant Pesselaç...), fins i tot en alguns funerals hi havia hagut tres capellans. N’hi han passat diversos per Calonge, recordo el Mossèn Salvador, que va estar aquí durant la guerra; després el Mossèn Nisèfaru; també el Mossèn Josep, de Cal Andreu, que havia vingut molt a casa; i el Mossèn Esteve, que organitzava festes, com les de Pasqua.

I el municipi, com ha evolucionat?Abans Calonge era molt diferent. El camí de davant de la Morera, per exemple, no existia. Aquest camí el vam fer picant entre tots els veïns per tenir un camí de la mida d’un carro i, així, estalviar-nos la volta cap a Suau i el Castell per anar a la parròquia. Hi ha hagut canvis importants, com la maquinària, i moltes millores: les carreteres, els camins arreglats, la llum... Recordo que nosaltres vam tenir llum abans del Soler i quan baixava la colla del Soler els diumenges per anar a missa, el meu padrí posava la ràdio perquè la sentissin d’un tros lluny!

De ben segur que conserva un bon grapat d’històries i llegendes de Calonge, faci’ns un tastet d’alguna d’elles. Recordo la història del castell, l’he sentit explicar tota la vida. Es diu que hi va haver una guerra i que si podien guanyar es faria l’església en forma de creu. I aquests deien que els que estaven al castell, la torre dels moros que s’anomenava, els farien morir de gana perquè no els deixaven entrar. Però un dia la vigilància s’hi va trobar un plat ple d’aigua amb un peix que encara botava. A partir d’aquesta llegenda, es diu que hi havia unes mines que baixaven des del Castell, una cap al torrent de la Morera, i l’altre cap al de Sirola. També he sentit dir la llegenda de la construcció de l’església, que la va fer un passamà de soldats treient pedres, ben escairades i planes, una a una de la solana del Rector fins a Santa Fe. Una altra història, que aquesta sí que se sap del cert, és la de l’aiguat del Pilar. Va ser un dotze d’octubre i era dia de mercat quan l’aigua del torrent de la Morera va arribar fins a la pallissa de casa. Deien que volien treure les mules cap a la Gabatxa perquè l’aigua entrava dins. Aquell dia es va ficar a ploure i no va parar de llampegar i tronar durant tot el dia. La meva mare deia que la plana de la Fortesa era com una bassa d’aigua.

Ràdio Altiplà

El Tossal - 1�

Recull d’entrevistes realitzades a Ràdio AltiplàTemporada �00�-�010

Dissabte 3 d’octubre de 2009 va començar la nova temporada del programa TRES DE TOT, de Ràdio

Altiplà. Una temporada farcida de nous continguts que ens ha portat des de conèixer els comerciants de la nostra zona, a “Venent la moto”, fins a repassar els actes culturals micròfon a mà al “Tres de cultura”, o escoltant els catalans emprenyats a “Torna, torna, Serrallonga”, seguint amb la previsió meteorològica i l’agenda setmanal. A més, han tornat les entrevistes més interessants de la comarca i les tertúlies més properes de la nostra actualitat, amenitzades amb les poesies d’ara i de sempre.

Una temporada presentada per Desi Husillos, Vanessa Grau i Angelina Salut, amb la col·laboració de

Ramon Fitó, Marc Piqué, Aloma Giralt, Antònia Balaguer, Laia Segura, Antoni Puig, Albert Borràs, Josep Gatnau, Eloi Fonoll, M.Alba Puigpelat, Josep Mases, Neus Molins, Jaume Echaurren, Lluís Colom, Gemma Buscart i Glòria Padullés. A continuació es descriuen les entrevistes que s’han dut a terme durant aquesta nova temporada:

Programa TRES DE TOT, any 2009:

-3 d’octubre: Desi Husillos entrevista la Plataforma Tenim un Problema, que explica el seu programa d’activitats.-10 d’octubre: Vanessa Grau parla amb Miquel Cribillers, coordinador de Reagrupament.cat a l’Alta Segarra.-17 d’octubre: Teresa Estruch, diputada al Parlament de Catalunya pel PSC, és entrevistada per Angelina Salut, i s’incorpora a la tertúlia.-27 d’octubre: Desi Husillos entrevista a Nati Beraguas, del Servei d’Atenció a la Dona, del Consell Comarcal.-31 d’octubre: Vanessa Grau entrevista a M. Antònia Trullàs, alcaldessa de Calaf, que ens parla de la Fira de Tots Sants.-7 de novembre: Angelina Salut parla amb Enric Senserrich, representant de CiU, i s’incorpora a la tertúlia.-14 de novembre: Emili Castells, president de la Federació Anoienca de Comerç i Serveis, és entrevistat per Desi Husillos.-21 de novembre: Vanessa Grau, Marc Piqué i Aloma Giralt entrevisten a les participants al festival musical “Dones Folk a Cal Macarró”, i participen de la tertúlia amb joves actors i actrius de l’Alta Segarra.

-21 de novembre: Angelina Salut entrevista a Marina Llansana, diputada al Parlament per ERC, i s’incorpora a la tertúlia.-5 de desembre: Marc Piqué conversa amb Ricard Espelt sobre “La teva Alta Anoia”, el nou web que promociona el Consorci de Promoció Turística de l’Alta Anoia.-12 de desembre: Vanessa Grau entrevista l’Associació l’Arada, que presenta el programa d’Atenció de la dependència al medi rural-19 de desembre: Marc Piqué i Aloma Giralt fan un especial dedicat al Nadal a l’Alta Segarra.-2 de gener: Desi Husillos entrevista als patges reials Farik, Farak i Faruk.

Programa TRES DE TOT, any 2010:

-9 de gener: Vanessa Grau parla amb Jordi Servitge, que ens presenta el Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central.-16 de gener: Pere Calbó, representant de PP, és entrevistat per Angeilna Salut, i s’incorpora a la tertúlia.-23 de gener: Desi Husillos entrevista al coordinador d’Unió de Pagesos a l’Anoia, Joan Vidal, i a l’Associació l’Arada, que presenten l’agenda d’activitats al Solsonès.-30 de gener: Vanessa Grau condueix la tertúlia sobre la declaració institucional de la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca sobre l’Alta Segarra, amb Joan Caballol, Marc Sendiu i Jesús Torrens.-6 de febrer: Angelina Salut entrevista a Francina Gabarró, subdelegada del Govern a la Catalunya Central i representant d’Iniciativa els Verds, que s’incorpora a la tertúlia. Marc Piqué, d’altra banda, connecta en directe a la tractorada que organitzen els pagesos per uns preus justos.-13 de febrer: Marc Piqué parla amb Sergi Illa i Jordi Graells, membres de l’organització del Pellofa a Calaf, i es connecta amb el Carnaval de Solsona.-20 de febrer: Dolors Grau, alcaldessa de la Festa de Santa Àgueda, de Torà, és entrevistada per Vanessa Grau. Hi ha connexió en directe, també, amb la festa del Pellofa de Calaf.

Radio Altiplà

-7 de febrer: Angelina Salut entrevista a Jordi Tomàs i a Miquel Cribillers, coordinadors de l’Anoia i l’Alta Segarra, respectivament, de Reagrupament.cat, i tot seguit s’incorporen a la tertúlia.6 de març: Desi Husillos conversa amb Carme Sala, directora de l’obra teatral ÀTIC, acompanyada de gairebé tots els actors.-13 de març: Vanessa Grau entrevista el grup musical de les terres de Lleida, The good people.-20 de març: Angelina Salut entrevista a Teresa Estruch, diputada al Parlament pel PSC, i s’incorpora al tertúlia. També es parla amb Mn. Fermí Manteca, organitzador dels actes del Mil•lenari del Sant Dubte d’Ivorra, per part de Desi Husillos.

Ràdio Altiplà recorda que és una emissora oberta a tothom qui desitgi participar o col·laborar. Si hi

esteu interessats, poseu-vos en contacte amb el Ramon Fitó, al telèfon 93 868 00 90, o bé al 93 868 13 06.

També podeu connectar amb Ràdio Altiplà per mitjà de les noves tecnologies. Entreu al blog de Ràdio

Altiplà (http://radioaltipla.blogspot.com/) i agregueu-vos al grup d’ “Oients R. Altiplà” del facebook, des d’on estareu permanentment informats i podreu dir la vostra.

La Mancomunitat impulsa Ràdio Altiplà

La Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca (MIVS) ha donat un gran impuls a Ràdio

Altiplà. L’Ajuntament de Calonge de Segarra, titular de Ràdio Altiplà, i la MIVS van signar un conveni, a finals del 2009, en el qual la MIVS va cedir una subvenció de 10.926,06 euros, provinent del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, que servirà per renovar els equips de l’estudi de Ràdio Altiplà.

Aquesta actuació permetrà millorar el funcionament tècnic de l’emissora de ràdio i també evitar avaries

en els equips actuals, atès que tenen gairebé onze anys de vida. El segon impuls que ha donat la MIVS a Ràdio Altiplà ha estat l’acord de finançament que han consensuat els diferents municipis que integren la Mancomunitat per tal de subvencionar les despeses de l’emissora de l’Alta Segarra, amb un màxim de 6.000 euros anuals.

L’Ajuntament de Calonge de Segarra està molt satisfet amb aquest acord de finançament de Ràdio Altiplà,

ja que durant aquests primers deu anys de vida de

l’emissora radiofònica, el consistori calongí ha finançat econòmicament les despeses de l’emissora, i fins el juny de l’any 2007 el personal de l’Ajuntament també hi treballava editant i gravant el butlletí de notícies i l’agenda setmanal. Des del juny del 2007, l’Ajuntament de Calaf també ha estat col•laborant amb l’emissora de ràdio, aportant personal propi de l’Ajuntament per gravar el butlletí de notícies i l’agenda setmanal.

Amb el finançament acordat pels municipis que formen la MIVS, es permetrà revitalitzar l’emissora

de ràdio i es dotarà Ràdio Altiplà de noves oportunitats d’innovació. L’Ajuntament de Calonge de Segarra agraeix a la MIVS i a tots els municipis que l’integren (Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Els Prats de Rei, Pujalt, Sant Pere Sallavinera i Sant Martí de Sesgueioles) per la col•laboració en el finançament de Ràdio Altiplà, atès que finançar una emissora radiofònica d’àmbit supramunicipal (on tots aquests municipis en gaudeixen) des d’un únic ajuntament amb pocs recursos, provocava una situació insostenible.

Gravació d’un programa a Ràdio Altiplà, per part d’alumnes

d’acollida a l’estiu de l’I.E.S Alexandre de Riquer.

Bona part del grup que forma Ràdio Altiplà, en el desè aniversari.

El Tossal - 1�

Medi ambient

Primers resultats del compostatge comunitari a Calonge de Segarra

Transcorreguts cinc mesos des de la implantació de la separació de la matèria orgànica amb compostadors

a Calonge de Segarra, s’ha calculat que hi han anat a parar uns 656 kg de restes de menjar. Aquestes aportacions d’orgàniques les han fetes tots els veïns i veïnes dels nuclis de Dusfort, Mirambell, el Soler, Aleny, la Raval d’Aleny i Sant Pere de l’Arç (vegeu gràfic).

A Mirambell i al Soler es van trobar residus no orgànics (impropis), com ara llaunes, filtres de

cigarreta o papers. Tanmateix, darrerament s’ha percebut una millora al respecte que dóna a entendre la bona voluntat dels veïns per dur a terme una correcta separació dels residus a la llar. Respecte a Aleny, van haver-hi aportacions de cendres que ràpidament es van solucionar. Convé recordar que les cendres, tot i provenir de restes orgàniques, no es poden llençar al compostador pel seu component àcid que afectaria les propietats del compost.

Aquesta mesura d’aprofitament de les restes orgàniques de casa portarà que, d’aquí mig any,

es pugui treure compost (adob natural) d’aquests compostadors i els veïns se’n beneficiïn per aplicar-lo als seus horts o jardins. Al mateix temps, aquesta mesura ha afavorit que la taxa de residus no hagi incrementat, ja que s’ha pogut gestionar la matèria orgànica en el mateix lloc on es genera i, per tant, s’estalvien les despeses de transport, de recollida i de gestió. Fins ara, tot aquest material aprofitable es llençava en els contenidors de rebuig i d’aquest es duia a l’abocador, de manera que no se’n treia cap profit. Ara, la població i els establiments de Calonge de Segarra han de fer un pas més: cal que tots separem els altres residus que també són aprofitables, com són els envasos (plàstics, llaunes, porexpan, paper d’alumini, esprais, brics...), el paper, el cartró i el vidre. Si aquest conjunt de residus es porten en el contenidor que correspon a cadascun d’ells, també s’evitarà que tots aquests vagin a l’abocador.

Per a tots els veïns que encara no disposeu del cubell marró en el vostre domicili, recordeu que el

podeu passar a recollir gratuïtament a les oficines de l’Ajuntament.

Evolució de la matèria orgànica als compostadors (KG)

0 ,0 0

2 0 ,0 0

4 0 ,0 0

6 0 ,0 0

8 0 ,0 0

1 0 0 ,0 0

1 2 0 ,0 0

1 4 0 ,0 0

1 6 0 ,0 0

1 8 0 ,0 0

2 0 0 ,0 0

3 1 5 7 7 3 9 5 1 1 0

dia

kg d

e m

atèr

ia o

rgàn

ica

D u s fo rt E l S o le r Mira m b e ll R a va l d 'Ale n y Ale n y S t. P e re Arç

Roser PontAmbientòlogaDetall del cubell marró per a la llar.

Dusfort El Soler Mirambell Raval d’Aleny Aleny St. Pere de l’Arç

Kg. d’orgànica 173,70 91,90 121,50 67,50 113,40 98,10

Grau d’impropis

Evolució dels impropis

Situació de la separació de la matèria orgànica per nuclis de població

El Tossal - 1�

Medi ambient

Zona de desenvolupament

de l’energia eòlica a Calonge de Segarra

El Govern de la Generalitat, a finals del mes de febrer d’enguany, va acordar vuit zones eòliques en el

territori català, fora de les quals no es faran grans parcs eòlics. Una part del municipi de Calonge de Segarra, exactament l’àrea compresa entre el nucli del Soler i la masia de Ca l’Escura, està inclosa en una de les vuit zones de desenvolupament prioritari (ZDP) eòlic de Catalunya. La zona denominada “Anoia–Segarra” integra part dels municipis de Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Estaràs, Ivorra, Pujalt i Sant Ramon. Aquesta zona acollirà com a màxim una potència de 100 MW. La delimitació d’aquestes zones de desenvolupament de l’energia eòlica formen un mapa que determina quines zones de Catalunya poden acollir grans parcs eòlics i, així, ordenar la construcció d’aquestes infraestructures d’energies renovables.

La Generalitat de Catalunya, a partir del mes d’abril, realitzarà un concurs públic per estudiar els projectes

de diferents promotors i adjudicar a una empresa la construcció d’aquests parcs eòlics en aquestes zones de desenvolupament prioritari.

El passat mes de febrer, l’Ajuntament de Calonge de Segarra va realitzar una reunió amb els propietaris

de terrenys inclosos en aquesta zona eòlica per donar a conèixer tota la informació que es disposa fins al moment.

Delimitació de la zona eòlica a Calonge de Segarra.

El 17 de novembre va tenir lloc, al local social de Calonge de Segarra, la jornada tècnica titulada Basses

flexibles: una solució per emmagatzemar els purins; organitzada pel Consorci de gestió de la fertilització agrària de Catalunya (GESFER), i el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR). La sessió va consistir en dues xerrades, una sobre els objectius i les possibilitats de gestió de la fertilització agrària (els avantatges de les basses flexibles), i l’altra sobre els equips de distribució des de les basses fins a la terra.

Després de l’esmorzar, es va realitzar una visita demostració de dues basses flexibles. L’acte

va acollir una setantena d’assistents d’arreu de Catalunya.

Jornada sobre les basses flexibles

Els assistents a la jornada, al local social de Calonge de Segarra.

Visita demostració d’una bassa flexible.

El Tossal - 1�

Medi ambient

Un hivern amb importants nevades

L’hivern 2009-2010 ha estat un dels més intensos dels darrers anys pel que fa a nevades. Durant

aquest hivern hi hagut fins a quatre nevades amb certa intensitat que han emblanquinat el nostre municipi. Les dues nevades més significatives van ser la del 8 de gener, amb uns gruixos d’uns 15 cm; i la del 8 de març, que va acumular gruixos de fins a 40 cm. Durant aquesta temporada hivernal, l’Ajuntament ha hagut de destinar més recursos dels previstos a fi de netejar la neu de les principals vies de comunicació i aplicar potassa per prevenir les gelades a les vies més transitades.

També cal recordar que en cas de nevada, els veïns s’han de netejar la seva part de façana i els carrers

més estrets on no hi poden entrar les màquines

llevaneus contractades per l’Ajuntament. Es necessita la col•laboració de tothom per tal de restablir ràpidament la circulació per l’interior dels pobles i els camins. Des de l’Ajuntament s’agraeix la col•laboració de tots els veïns que van netejar amb tractors de forma desinteressada alguns dels camins municipals i carrers dels pobles.

Aquestes nevades, però, també ens han deixat fotografies per al record. En el web municipal

hi ha un recull d’imatges de la nevada del 8 de març, realitzades per veïns i veïnes del municipi. Aquest és un espai obert a tothom qui disposi de fotografies de la nevada a Calonge de Segarra. Us animem a participar-hi enviant les vostres imatges a l’adreça electrònica calonge@diba.cat

Mirambell. Foto: Elisabet Riera Úrsua

Aleny nevat. Foto: Noemí Farré SelmaParc eòlic nevat. Foto: Anna Cantacorps Centellas

Vistes des d’Aleny. Foto: Xavier Nadal Masana

El Tossal - 1�

Activitats i festes

El Tossal - 1�

Curs de gimnàstica de manteniment

A finals del 2009 Calonge de Segarra va estrenar el curs de gimnàstica de manteniment “No et rovellis!

Fes salut” organitzat per l’Ajuntament de Calonge de Segarra. El curs va rebre una molt bona acollida per part de les veïnes del municipi, tant de les joves com de les més grans, de manera que es van constituir dos grups per tal de donar resposta a tothom qui estava interessat

en realitzar el curs. Les classes es van distribuir en el grup de dimarts i el de dijous, ambdós de 8 a 9 del vespre. Aquest curs de gimnàstica, que va començar el mes d’octubre passat, finalitzarà a finals del mes de maig d’enguany, tal com estava previst inicialment. Tanmateix, després de l’estiu es reemprendrà el curs, donant continuïtat a aquesta activitat.

El grup de dimarts, en un moment de la classe. A punt per començar la classe, el grup de dijous.

Un any més, Calonge recolza la Selecció

Amb motiu del partit amistós que tradicionalment enfronta la selecció catalana de futbol pels volts

de Nadal, enguany amb Argentina com a rival, l’afició calongina va visitar ahir el Camp Nou per donar suport, un any més, al combinat català. El partit es va resoldre amb una victòria de Catalunya (4-2) enfront la selecció argentina, amb gols de Sergio García, Bojan, Sergio i

Moisés, oferint un bon futbol, en el debut de Cruyff com a seleccionador.

La sortida, organitzada per l’Associació Joves de Kalonge, amb la col·laboració de l’Ajuntament,

va aplegar una cinquantena de veïns de Calonge de Segarra i rodalies, els quals van recolzar la Selecció en un animat i festiu partit al Camp Nou.

Imatge de l’ambient del Camp Nou durant el partit. El grup de Calonge de Segarra, a les grades de l’estadi.

El Tossal - �0

Activitats i festes

Participada festa de la Torronada

Com ja és tradició, el 24 de desembre, nit de Nadal, Calonge de Segarra celebra la festa de la Torronada.

Enguany, un centenar de veïns del municipi, tant petits com grans, es van reunir al local social de Calonge de Segarra - Bar Restaurant Dusfort a fi de retrobar-se amb els seus i conservar aquesta celebració tant consolidada en el nostre municipi. A banda dels torrons, la coca i un petit pa amb tomàquet, la festa va ser amenitzada per

la visita del Pare Noël, qui va omplir d’il·lusió els més menuts. També es van entregar els premis del II Concurs de dibuix de la postal nadalenca de Calonge de Segarra, la guanyadora del qual va ser la Mireia Centelles, de Cal Beringués, i els guardons del I Concurs de poemes i dites de Nadal, amb l’Annabel Moncunill, de l’Alzina, com a premiada. A més, es van sortejar dues cistelles amb productes artesans propis de la zona.

El Tossal - �1

Activitats i festes

Carme Vilaseca, afortunada en el sorteig d’una cistella. La premiada en la rifa de la segona cistella.

El Pare Noël, amb els més menuts. Entrega de petits obsequis per part del Pare Noël.

La Marta i la Judit Sampere, finalistes del Concurs de dibuix.La Mireia Centelles va rebre el primer premi del Concurs de dibuix.

Pilar Raïch, en representació de la seva filla, Annabel Moncunill,

llegint el poema guanyador.

Els finalistes del Concurs de poemes i dites de Nadal.

Activitats i festes

El Tossal - ��

Calonge de Segarra viu una animada calçotada popular

Diumenge 7 de març es va celebrar, al Bar - Restaurant Dusfort, la II calçotada popular de Calonge de

Segarra, organitzada per l’associació Joves de Kalonge amb el suport de l’Ajuntament. L’esdeveniment va comptar amb una excel·lent participació de més de vuitanta persones. El menú va consistir, a banda dels

calçots, en botifarra amb cigronets de l’Alta Anoia, postres, aigua, vi, cava i cafè. A més a més, i com a novetat d’enguany, la festa va ser amenitzada amb el joc del bingo després del dinar. Els afortunats varen ser el Salvador Bascompta, l’Albert Dalmases, la Lídia Cantacorps, la Teresa Parés i la Mireia Carulla.

Activitats i festes

El Tossal - ��

Jornada d’esquí al Port del Comte

El grup de joves de Calonge de Segarra, a peu de pistes.

El passat dissabte, 27 de febrer, els joves de Calonge varen gaudir d’una sortida a les pistes d’esquí del

Port del Comte. Malgrat el mal temps, la qualitat de la neu era bona, cosa que va permetre la pràctica de l’esquí amb normalitat.

Amb aquesta, ja és la segona esquiada que organitza l’Associació Joves de Kalonge, amb la col·laboració

de l’Ajuntament, i es preveu que l’any vinent se segueixi amb la mateixa tònica.

Mireia Carulla, guanyadora del bingo de la segona ronda.

L’afortunat del primer bingo, l’Albert Dalmases.

Salvador Bascompta, amb el premi de la línia. L’Abel i l’Helena Duocastella, animant el joc del bingo.

Els premiats per la línia al segon torn.

Teresa Parés, recollint el premi de la línia.

Coneixem el nostre patrimoni

El Tossal - ��

L’església de Sant Pere de l’Arç

L’església romànica de Sant Pere de l’Arç –o Sant Pesselaç–, documentada per primer cop el 1038,

servia religiosament les cases que configuraven la vila protegida per la torre de l’Arç.

Inicialment, l’església estava inclosa dins el terme del castell de Calonge i era sufragània de l’església de

Santa Fe, patrona del municipi. De la mateixa manera que aquesta, l’església de Sant Pere de l’Arç va ser oferta pel vescomte de Cardona a la canònica de Sant Vicenç de Cardona a la primera meitat del segle XI tot i que la dependència no consta explícitament fins al 1154.

Consagrada pel bisbe de Vic, per primera vegada el 1117, l’església de Sant Pere de l’Arç va rebre una

elevada consideració i va ser dotada amb els censos de les dominicatures canonicals de Santpassalaç i de la Llobosa. La dotació i la imbricació per part dels vescomtes de Cardona es confirmen el 1147, moment en què finalitza una renovació del temple i el bisbe de Vic torna a consagrar l’església en presència dels principals càrrecs de Sant Vicenç de Cardona.

L’església és considerada parròquia des de finals del segle XIV i, com a sufragània d’aquesta, esdevé

l’antiga parròquia d’Aleny, de manera que l’església de Santa Fe de Calonge conserva el dret de patronat.

Arquitectònicament, l’església de Sant Pere de l’Arç està formada per una sola nau amb un

absis semicircular decorat amb un fris d’arcuacions llombardes i al centre una finestra de doble esqueixada. Els murs són de carreus irregulars disposats en filades horitzontals i en tots s’obren finestres de doble esqueixada coronades amb arcs de mig punt adovellats.

Durant el segle XVIII es van realitzar una sèrie de reformes, com ara la substitució de la primitiva

volta de la nau per una de nova o la modificació de la porta d’entrada el 1866. A la part de ponent hi ha un campanar d’espadanya amb doble obertura, construït també en època moderna. L’església manté un bon estat de conservació i encara s’evidencien les construccions romàniques.

En el seu interior es troba un interessant retaule barroc, recentment restaurat, dedicat a Sant Pere,

juntament amb el retaule també barroc de Sant Crist; el retaule renaixentista de la Verge del Roser; i una pintura barroca.

Vista de la façana de l’església de Sant Pere de l’Arç que mira a

ponent, i el cementiri situat al costat.

Imatge de la façana en la qual es pot apreciar el campanar

d’espadanya.

Detall de la façana encarada a migdia, una vista insòlita anterior a

la construcció de “La Rectoria”. Foto: Pere Grau Guilella.

Coneixem el nostre patrimoni

El Tossal - ��

El retaule major de Sant Pere

El retaule major de Sant Pere de l’Arç és tot una troballa d’art barroc –força ben conservat– a

l’Anoia. El retaule, obra de l’escultor Josep Ribera i de l’escultor Gregori Ferrer, ambdós de Cardona, va ser construït i plantat en un primer moment a Sant Pere de Matamargó (Pinós), el 1642, segons la data que duu un dels dos medallons ovals situats al cimal –concretament el del carrer lateral dret–. El 1793, any de moviments a l’església de Sant Pere de Matamargó, el mateix retaule va ser traslladat a l’església parroquial de Sant Pere de l’Arç, segons també testimonien les xifres d’una data inscrita a cada una de les columnes que separen els carrers centrals. Aleshores, la parròquia de Sant Pere de l’Arç va adquirir el retaule per 200 lliures, tal com s’evidencia a través d’un breu document del Llibre de l’obra de Matamargó, amb data de 31 de desembre de 1792, que diu el següent: <<Carga: Ítem, de 100 lliures que són de la primera paga del retaule major venut als de Sant Pere dels Arçs per preu de 200 lliures>>.

L’estructura del retaule segueix l’esquema tradicional dels retaules barrocs del segle XVII. Consta de cinc

carrers verticals, tres de principals i dos de secundaris, separats per columnes, tres cossos coronats per frontons i un àtic. Al pedestal, amb la mesa de l’altar al centre, trobem les figures de Sant Pere i Sant Pau, ambdós esculpits a les portes que duen a la sagristia.

Cal lamentar la pèrdua de les cinc imatges centrals del retaule –les talles actuals són modernes- així

com també els quatre apòstols que els acompanyaven. Als carrers laterals es presenten les escenes més significatives de la vida de Sant Pere a través de quatre grans plafons.

Al registre superior del carrer lateral esquerra es representa l’aparició de Jesús a Sant Pere quan

aquest fuig de la ciutat de Roma per escapar-se de la mort, tradició coneguda amb la petició de Jesús a Sant Pere “Quo vadis?”.

El segon plafó, situat al registre inferior del mateix carrer, ens mostra l’escena en la qual Jesús entrega

les claus del cel a sant Pere en presència dels apòstols. Al carrer lateral dret hi ha dues escenes narratives més. Al registre superior d’aquest carrer trobem el plafó que representa el martiri de Sant Pere quan aquest és crucificat cap per avall. Al registre inferior del carrer lateral dret es mostra l’escena de la vocació de sant Pere, sobre un fons de mar en onades i Pere agenollat davant Jesús darrere l’atenta mirada de dos personatges embarcats que podrien ser els apòstols Jaume i Joan.

Als carrers centrals trobem dos petits plafons situats als braços del sagrari. El plafó de l’esquerra representa

l’Epifania i el de la dreta exposa les figures de dos sants patrons advocats contra la pesta força populars: Sant Sebastià i Sant Roc, amb el gos, acompanyats d’un àngel. Aquests dos plafons coronen dues fornícules, la de la dreta conté una talla de Sant Antoni Abat i la de l’esquerra una de Sant Isidre, ambdues afegides posteriorment. (continua a la següent pàgina)

Detall del “Quo vadis?”. Imatge de l’escena de la voca-

ció de Sant Pere.

Vista del retaule major de Sant Pere.

Coneixem el nostre patrimoni

El Tossal - ��

Al carrer central es mostra una talla –tampoc originària del retaule– del sant que dóna nom i és dedicat el

retaule, Sant Pere. Al registre superior del mateix carrer es representa l’escena del Calvari i, coronant el retaule, hi ha la figura del Pare etern que culmina i presideix el retaule amb la mà esquerra subjectant la bola del món, mentre que amb la mà dreta beneeix l’assemblea. L’estructura del retaule és típicament barroca; es tracta

d’una construcció de fusta ricament tallada i recoberta d’una capa de guix i cola daurada i policromada. En alguns elements decoratius, com ara els vestits, es pot apreciar la tècnica de l’estofat, tan característica de l’època. Aquesta consisteix en aplicar una capa de pa d’or sobre la qual es pinten motius decoratius o s’aplica un color llis que un cop sec, es dibuixa, tot rascant la pintura, per fer aparèixer de nou l’or de la base.

El retaule de la Verge del Roser

El retaule de la Verge del Roser, de fusta policromada, destaca per ser una de les poques mostres

renaixentistes que es conserven a l’Anoia. Aquest és datat el segle XVI, i probablement fou restaurat el 1793. La figura central de la Verge del Roser, però, és una talla moderna de guix.

El retaule de Sant Crist

El retaule de Sant Crist data del 1793 i és de fusta policromada amb una talla de guix posterior

dedicada a Sant Crist. Es creu que aquest retaule anava acompanyat de l’altar de Sant Crist, trobat durant les tasques de restauració.

Imatge d’un dels plafons, amb Sant Cosme i Sant Damià il·lustrats.

Detall del retaule de la Verge del Roser.

Vista del retaule de Sant Crist. Imatges de l’altar de Sant Crist.

El retaule de Sant Sebastià

El retaule de Sant Sebastià és una pintura

al tremp sobre mur. Les teles corresponen a Sant Antoni de Pàdua i Sant Miquel dels Sants –natural de Vic–. Cal lamentar, d’aquest retaule, el seu mal estat de conservació. Imatge de l’altar de Sant

Sebastià.

Memòries

(Ordre d’esquerra a dreta)

1) JOSEP VINYALS2) ANTONIO VALLS (CAL BARTOMEU DE CONILL)3) JOSEP BASOMBA (LA MANRESANA)4) MIQUEL RAURICH (CAL MARIANET D’ALENY)5) PERE ALSINA (CA L’ESCURA)6) JOSEP MONTANER (CAL ROVIRA DEL SOLER)7) MUSOLAS8) FERNANDO CREUS (CAL BAIONA DEL SOLER)9) MARCEL·LÍ SUGRANYES (CAL SUGRANYES)

Aquesta fotografia, datada l’any 1943, mostra els nens que anaven en bicicleta a les escoles de Dusfort, amb el mestre Sardà.

Fotografia cedida per Montserrat Centelles, de Cal Rovira.

L’Ajuntament agraeix als col·laboradors que ens fan arribar fotografies antigues i, al mateix temps, anima a tothom qui tingui imatges antigues d’interès, que cedeixi una còpia a l’Ajuntament, per l’arxiu del municipi. D’aquesta manera, podrem garantir la continuïtat de publicar les nostres memòries i disposarem d’un arxiu històric que ens permetrà guardar les fotografies i, a la llarga, exposar-les.

3 45

67

8 921

El Tossal - ��

Telèfons d’interès Transport públic

RENFE (T. 902 240 202)

BCN BCN MANRESA CALAF LLEIDA SANTS PL. CATALUNYA

08.00 08.11 09.25 10.12 11.50 15.00 15.05 16.21 17.05 18.50 18.45 18.50 20.07 20.55 22.27

LLEIDA CALAF MANRESA BCN BCN PL. CATALUNYA SANTS

08.44 10.15 11.11 12.12 12.27 15.44 17.15 18.15 19.27 19.32 19.18 20.57 21.55 23.09 23.14

ALSINA GRAELLS (T. 932 656 592). De dilluns a diumenge.

CALAF IGUALADA BARCELONA 09.14 10.05 10.45 19.29 20.05 21.00

BARCELONA IGUALADA CALAF 07.30 08.27 09.01 17.00 17.57 18.31Llocs de sortida de Barcelona: Estació del Nord (Arc de Triomf - Metro Línia 1) i Avda. Diagonal (Palau Reial - Metro Línia 3). Sortida 15 min. més tard que des de l’Estació del Nord.

Ajuntament .........................................................................93 868 04 09

Ràdio Altiplà ........................................................................93 868 00 90

..................................................................................................93 868 13 06

Ambulància (Urgències) ....................................................................061

ABS Calaf ...............................................................................93 869 87 79

Emergències ..........................................................................................112

Mossos d’esquadra .............................................................................088

Farmàcia de Calaf ..............................................................93 869 85 06

Informació Generalitat ......................................................................012

Informació Telefònica....................................................................11818

IES Alexandre de Riquer ..................................................93 868 04 14

CEIP Alta Segarra ...............................................................93 869 82 96

FECSA Avaries .....................................................................900 77 00 77

FECSA Informació ..............................................................902 50 77 50

Repsol butà ..........................................................................93 803 15 17

Funerària Montaner ..........................................................93 869 84 91

Parròquia de Calaf .............................................................93 869 85 40

INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT ABS CALAF

ABS CALAF 93 869 87 79URGÈNCIES 061

CENTRE OBERT LES 24 HORES DEL DIAPer demanar hora de visita, cal trucar a

Sanitat Respon: 902 111 444

Horaris Ajuntament

De dilluns a divendres de 9:00 h a 14:00 h, i dijous de 16:00 h a 19:00 h

www.calongesegarra.cat

TRANSPORTS CASTELLÀ (T. 902 026 028)

CALAF MANRESA MANRESA CTRA. DE CARDONA ESTACIÓ AUTOBUSOS

De dilluns a divendres:

08.00 08.25 08.30 10.00 10.25 10.30 15.30 15.55 16.00 18.30 18.55 19.00Dissabtes no festius:

07.30 08.25 08.30

MANRESA MANRESA CALAF ESTACIÓ AUTOBUSOS CTRA. DE CARDONA

De dilluns a divendres:

14.00 14.05 14.30 19.00 19.05 19.30Dissabtes no festius:

12.20 12.30 13.30Trajectes per l’Eix Transversal (C-25). Para a Calaf (Passeig Sta. Calamanda i Bombers),

Rajadell i Manresa.

HISPANO IGUALADINA (T. 938 044 451)

CALAF IGUALADA BARCELONADe dilluns a divendres:

06.55 07.30 08.35 10.30 11.00 15.15 16.00 17.05Dissabtes:

08.00 09.00 10.05 15.15 16.00 17.05

BARCELONA IGUALADA CALAFDe dilluns a divendres:

10.50 12.00 12.45 17.20 19.00 19.45Dissabtes:

11.05 12.15 13.00 17.45 19.00 19.45 Lloc de sortida de Barcelona: Avgda. Diagonal (davant d’El Corte Inglés)