Una vegada, d’això ja fa molt temps,

l'exèrcit més poderós del món va entrar a Catalunya.

Sí, corria l’any 1808 quan els soldats de Napoleó,

el famós emperador de França,

Van travessar els Pirineus per ocupar les viles i ciutats

del nostre país.

Però heus aquí que, molt a prop de Manresa,

al poble de Santpedor, un noi valent i espavilat com ell

tot sol

els volia plantar cara, als francesos:

Ja ho veuries, si jo fos més gran... –va dir a la

seva mare.

I què faries, tu tot sol? –va preguntar-li ella.

I l’Isidret, que així es deia el noi, li va respondre:

Els declararia la guerra!

Mare de déu! –va exclamar la mare–.

Aquesta és feina d’homes... I tu, per sort, encara ets

petit.

Ben aviat, però a les ciutats més importants

va començar la revolta. I, a les places dels pobles,

la gent feia grosses fogueres: tothom cremava els papers

que duien les ordres i el segell de Napoleó.

Fora l’invasor! Cridaven –els uns.

Volem ser lliures! –exclamaven els altres.

Finalment, quan el governador de Manresa va veure

que el poble, exaltat, no es cansava de reclamar els seus drets,

va fer llegir una proclama per convocar els ciutadans

a allistar-se contra l’exèrcit francès.

No cal dir que aquella notícia va córrer més de pressa

que la pólvora i, de seguida, va arribar a Santpedor.

Visca! Toquem a *sometent! –cridava la gent

pels carrers.

Les campanes del poble van picar i repicar

sense parar

fins que tothom es va reunir a la plaça. I, en un tres i no

res,

es va formar el sometent de Santpedor, és a dir,

un nombrós grup d’homes que no eren soldats,

però que volien defensar-se de l’enemic.

*Sometent:  Conjunt de persones mobilitzades per aquest toc d'alarma.

Des del balcó de casa seva, l’Isidret, ple

d’entusiasme,

seguia tot aquell enrenou:

Mira, mare, ja els hem declarat la guerra!

Déu meu, però si hi ha tot el poble a la

plaça...

–va fer ella, esgarrifada–. Quin *desori!

Jo també vull anar-hi!

No diguis ximpleries, Isidret! Tu ets una

criatura.

–I, d’una *revolada, la mare el va fer entrar cap

dins i va tancar el balcó. *Desori:   Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d'entendre's, en què cadascú tira pel seu costat, en què tothom crida, esvalota, mou gatzara, etc.

*Revolada: Amb un moviment ràpid i violent (estirada, empenta, etc.).

Però, així que la pobra dona es va tornar a ficar

tota plorosa a la cuina, l’Isidret, sense fer soroll,

va fugir escales avall.

Una llarga *renglera d’homes feia cua

davant de l’Ajuntament.

Au, té! Aquest *fusell és per a tu –deia en Josep,

l’*agutzil, que ara anava repartint les armes–.

*Renglera: Conjunt de persones o de coses posades l'una al costat de l'altra o l'una darrere l'altra.

*Fusell: Arma llarga de foc, portàtil, característica dels soldats d'infanteria, però generalitzada a tots els altres cossos armats. *Agutzil: Oficial encarregat de fer complir la llei i de l'administració de justícia en nom del rei o de les constitucions.

Vinga, el següent! Té, i aquest per a tu...

Fins que va tocar el torn a l’Isidret:

I ara jo! Dóna-me’n un a mi també Josep

–va dir ben convençut, amb la veu gens tremolosa.

Tu què hi fas aquí? –Tothom es va mostrar sorprès.

Jo també vull lluitar contra els francesos!

–va cridar el noi, decidit.

Torna-te’n per on has vingut –va dir en Josep,

molt seriós–. Au, que ets l’*hereu de casa teva... Vinga, vés...

La mare sí que et darà guerra... –i va agafar-lo d’una orella

fins a fer-lo *recular un bon tros enllà.

*Hereu: Institució jurídica catalana per la qual el primogènit (que quan és una dona s'anomena pubilla) rep els béns dels seus pares. 

*Recular: Caminar endarrere.

L’isidret va fer veure que se’n tornava cap a casa

tot pansit... Però, un cop el sometent va ser fora del poble,

va entrar d’amagat a l’Ajuntament.

No em quedaré aquí, no... Si almenys trobés una

pistola!

–es deia *adelerat mentre ho regirava tot.

*Adelerat: Ple de deler. Deler: Passió que algú posa en una acció.

Llavors, quan ja es pensava que se n’hauria d’anar

amb la cua entre les cames, va exclamar:

Però què hi tenim aquí? Òndia, un timbal!

I sí, sí: allà en un racó del despatx d’en Ramon,

el secretari, hi havia un magnífic timbal que lluïa com un sol.

I va ser llavors quan, després de rumiar-s’hi un xic,

es va decidir:

Me l’enduc! Potser també em pot servir per donar

*brega

als soldats de Napoleó...

*Brega: Baralla, combat.

Mentrestant, un exèrcit imparable de més de

tres mil soldats avançava cap a Manresa.

Aquests catalans s’han atrevit a desafiar

les nostres tropes... –deia un *comandant francès

amb cara de pocs amics.

Ah! Maleïts! Castigarem aquesta ciutat

rebel!

–responia el general al capdavant de la cavalleria–.

Avui rebran una lliçó que no oblidaran mai!

*Comandant: Aquell qui comanda, especialment en l'exèrcit i en la marina. 

Els sometents d’Igualada i de Manresa

també van anar prenent posicions prop del *congost del

Bruc per preparar l’emboscada. Els de Santpedor corrien

per arribar a temps a la batalla. Però, abans d’arribar al

Bruc, l’Isidret finalment els va encalçar:

Espereu-me! –cridava *esbufegant–. Jo també

sóc un dels vostres!

*Congost: Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d'un riu.

*Esbofegant: Respirar molt de pressa, espasmòdicament, per efecte de la fatiga, d'una excitació.

Quan el van veure, tots volien que se’n tornés cap a casa:

On vas, Isidret? Que t’has begut l’enteniment?

–va dir-li en Joan, el de la fusteria.

I aquest timbal? Et penses que és un joc, això?

Au, gira cua...! –va ordenar-li l’Agustí de cal Ferrer.

Deixeu-me lluitar per la pàtria!

–els va contestar ell, tossut com una mula.

Però , aleshores, es van sentir els primers trets

i tots van córrer per unir-se als sometents *emboscats.

 *Emboscar: Posar tropes a l'aguait en un lloc amagat per sorprendre l'enemic.

Quan els santpedorencs es van allunyar,

no us penséssiu pas que l’Isidret es donés per vençut.

Ell i el timbal es van anar enfilant amunt,

muntanya de Montserrat amunt, amb un gran desfici.

Des del front de la batalla, li arribaven la *fressa del

foc i els crits dels combatents. La lluita era ferotge.

Però no es va *esporuguir. Quan va trobar-se en un punt

força enlairat, va començar a tocar el timbal.

A la fi, tots els sometents havien pogut unir les seves

forces.

*Fressa: Soroll continuat, brogit.

*Esporuguir: Fer agafar por. 

De primer, quan l’invasor va passar el congost del Bruc,

va caure a la trampa que els sometents li havien preparat.

Foc i amb ells! –es va sentir que cridava en Josep,

l’agutzil–. I visca Catalunya lliure!

Però, després del primer ensurt, l’exèrcit francès va refer

les seves posicions. De mica en mica, els catalans van haver

de retrocedir. I, tot d’un plegat, es varen trobar acorralats.

Però, de sobte, quan ja es creien perduts...

El redoblament d’un timbal, del timbal de l’Isidret,

va començar a ressonar per tota la muntanya.

I era tan i tan fort el seu ressò, que diríeu que eren a cents

els timbals que sonaven.

Sense *defallir ni un instant, l’Isidret tocava cada cop

amb més força.

Vosaltres resistiu! –cridava als homes del sometent–.

A mi, deixeu-me fer!

Sentiu quants timbals? –va dir tot d’una el general francès

–. Oh, mon Dieu, arriba un gran exèrcit!

Fugim, fugim!

Atrapem-los, ja són nostres! –es va *envalentonar

en Josep, com a cap del sometent de Santpedor.

El nostre timbaler ens ha dut a la victòria!

–va exclamar l’Agustí de cal Ferrer–. Déu et beneeixi, Isidret! –i ell

tocava encara amb més força.

*Defallir: Perdre el coratge o ànim, caure en feblesa.*Envalentonar: Fer que una altra o altres persones es creguin amb forces o ànims suficients per emprendre una acció perillosa o arriscada.

I així va ser com, a la fi, els famosos soldats

del gran Napoleó van ser derrotats.

El nostre heroi va ser rebut al poble

amb nous *repics de campana, i tots els catalans

van pujar a Montserrat a donar gràcies a la Mare de Déu

per aquella llegendària victòria.

*Repicar: Tornar a picar o picar insistentment una cosa.

Propostes Alternatives

Anglès

Once upon a time,

the most powerful army in the world came to Catalonia.

Yes, was in 1808 when soldiers of Napoleon,

the famous emperor of France,

They crossed the Pyrenees and occupied towns and cities

of our country.

Lectura Fàcil

L’any1808, l'exèrcit de Napoleó va entrar a

Catalunya. Els soldats van travessar els Pirineus per ocupar les ciutats del nostre país.

CD

Aquest llibre va acompanyat d’un Cd amb l’àudio del conte i una versió amb

llengua de signes.

Treball realitzat per: Grup Modular 1B

Alexandra CarrésAlex Garcia

Adriana Llobera Aurora Miró

Daniel PeláezNury Yised Sánchez

Universitat Ramon LlullFacultat Blanquerna

Grau en Educació Primària Grup 2N