núm

. 39

mar

ç -

abri

l 201

3III

edi

ció

2

El teu comerç

STAFFÉs una iniciativa de:

Federació d’Associacions de Comerci-ants, Industrials i Artesans de Gràcia

Director: Enric Barceló

Redactor en cap: Eduard Ampolla

Col.laboradors: Eloi Babiano, Josep M. Contel i Taller d’Història de Gràcia, Est-her Nosás, Antoni Abad, Ramon Riera, Eloi Castellarnau Fort, Rebeca Rus

Produeix: DeBarris, sccl.

Agraïments: Restaurant Maris que ria Sporting, Núria Carbó, UEC Gràcia

Maquetació: S. Manzanera i M. Vilarnau

Fotografia: Laia Coll

Publicitat: Xavi GarciaTelèfon 627 017 071

Distribució: CET Labor - 90Imprimeix: INDUGRAFDipòsit Legal: B-4671-98

La Federació no es fa responsable del contingut dels articles i notes signades per particulars o col.lectius que hi col.

laboren

DeBarris, sccl.c/ la perla, 31 baixos

debarris@debarris.com Tel. 93 217 44 10

SUMARI

3 EDITORIALEditorial de la revista firmada per Enric Barceló

4 DRETS I DEURESCom protegir la meva empresa dels riscos laborals?

6 ACTUALITATEl Gremi Provincial de Detallistes de Fruites i Hortalisses de Barce-lona ha celebrat amb èxit la seva Trobada 2012

151 COL.LECCIONABLENicomedes Méndez, de profes-sió, botxí, pel Taller d’Història de Gràcia

9 EMPRENEDORSParlem amb Oscar Solà, impulsor d’Espai Mar, molt més que una llibreria nàutica

11 CULTURA POPULAR Repàs per una festa emblemàtica de la Vila: la Revolta de les Quintes

13 CUINADues receptes de peix proposades per la cuinera gracienca Mireia Carbó

3

març 2013 EDITORIAL

Enric Barceló i Durán,president dela Federació

d’Associacionsde Comerciants,

Artesans i Industrials de Gràcia

Estimats amics del comerç,

Em torno a dirigir a vosaltres, per segona vegada, donat que torno a presidir la renovada Federació de Comerciants de Gràcia. M’agradaria, igual que la primera vegada, comptar amb la vostra col.

laboració per fer front als reptes en que es troba el comerç amb la forta crisi, que ja fa temps que patim, i que les previsions indiquen que encara durarà força més.

La Federació vol agrair a l’Ajuntament els esforços en pro del comerç de proximitat, i nosaltres volem col.laborar en fer que la clientela s’adoni de les avantatges de la compra als comerços pròxims.Per tot això, hem endegat una sèrie d’actuacions com la signatura de diversos protocols amb entitats bancàries, agencies de serveis, centres de formació, etc., perquè vosaltres hi trobeu recolzament i suport, que és un dels objectius de la Federació.Un altre objectiu és donar a conèixer els esforços que feu en promo-cions i avantatges pels clients. Per això, a part d’aquesta revista, i altres mitjans de comunicació, disposem setmanalment d’una pàgina sencera a l’Independent de Gràcia, on podeu manifestar aquestes avantatges per la clientela.

I finalment dir-vos que la Federació recolzarà qualsevol iniciativa comercial que proposeu al vostre entorn, i us facilitarà els tràmits i l’organització de la mateixa.

Comptant doncs de nou amb la vostra confiança, estic segur que poc a poc, i entre tots, durem el comerç de Gràcia a bon port.

4

El teu comerç

Com protegir la meva empresa dels riscos penals

oritzar la necessitat de prevenir que es cometin delictes dins la mateixa.

2) Aplicació de Programes Com-pilance i de Prevenció de Blan-queig de capitals.

3) Contractar una Assegurança per a Riscos Penals.

On hi ha mercat hi ha negoci, així les coses, les companyies asse-guradores ja s’han posat les piles respecte la Reforma del Codi Penal, que contempla la responsabilitat penal de les persones jurídiques. Dins el pack de la defensa cor-porativa per a prevenir els riscos penals, els empresaris han de contemplar la possibilitat de con-tractar una assegurança que co-breixi les possibles conseqüències que deriven de la responsabilitat penal de les empreses. L’Advocat, com a bon assessor i consultor, ha d’informar degudament sobre aquesta possibilitat: clausura de locals, inhabilitacions, embarga-ments, les situacions en que un es pot trobar són diverses i per això

cada empresa ha de contractar una assegurança adequada que mantingui a l’empresari fora de perill fins que pugui recuperar-se d’una hipotètica pena de la persona jurídica. No és una qüestió per a deixar passar, i pot incrementar les despeses de la seva empresa, però si els americans, que en temes de gestió empresarial són exemplars ja ho apliquen, per alguna raó serà.I amb això no n’hi ha prou, la pre-venció de riscos penals requereix d’una implementació de mesures molt diverses, que seran diferents a cada empresa atenent a les ca-racterístiques pròpies. Aquestes mesures passen des de programes interns de prevenció, gestió, a tenir espais diàfans, a portar d’excursió als treballadors, vincular i crear empatia del treballador amb l’em-presa, etc.Així que prepari una armadura per a la seva empresa i dormirà tranquil!

Eloi Castellarnau FortCA Advocats Penalistes

Amb l’entrada en vigor de la reforma del Codi Penal el des-embre de 2010, l’empresari va haver i ha de començar a conscienciar-se de la imperiosa necessitat d’adquirir els meca-nismes bàsics per prevenir el delicte dins la seva empresa.

Davant aquesta nova situació, l’empresari té dues opcions: ser una empresa passiva (que actuï de forma neutre contra la prevenció de delictes) o bé una empresa acti-va (que adopti les mesures adients per prevenir els riscos penals).Però, què puc fer?, i és més, és necessari que ho faci? Aquí les respostes són diverses. Respecte la primera hem de fer les següents acotacions:1) Entendre què vol dir el Legis-

lador amb “cultura empresari-al” i que “no val fer negocis a qualsevol preu”. L’ Empresari ha d’entendre que fer diners i negocis ha d’instaurar un codi ètic, i que l’empresa ha d’interi-

DRETS I DEURES

5

març 2013

5

NOTÍCIES

El programa d’ajuts al comerç reparteix 10.000 euros

L’Ajuntament de Barcelona va publicar a principis d’any les subvencions per a la realitzacio d’activitats relacionades amb el món del comerç corresponents a l’any 2012 i una desena d’entitats del Districte rebran ajuts econò-mics per sufragar les campanyes realitzades o realitzar-ne de noves durant aquest any amb l’objectiu d’incentivar el consum.L’Associació de Comerciants del carrer Gran va ser la que va rebre una quantitat més gran de diners (6.520 euros) per dinamitzar i potenciar el comerç en l’eix comercial més important de la Vila. Un altre dels enclavaments més importants pel que fa al nombre de botigues, la Traves-sera de Gràcia Nova Travessera, ha rebut la segona subvenció més rellevant (4.196 euros) per les accions de promoció que va efectuar l’any passat. En canvi, l’associació de Comerciants de Travessera-Casc Antic no ha rebut cap ajut econòmic perquè no va fer

la corresponent sol.licitud. A certa distància, l’Associació de Comerciants Portal de la Lli-bertat de Gràcia es beneficia de 1505 euros per l’organització de la Festa del Comerç al carrer i la seva pàgina web. També per promoure el comerç al barri, l ’Associació de Comerciants

de Vallcarca i Rodalies té una subvenció assignada de 1320 euros. Quantitats menors han rebut els comerciants del Coll (300) o els de Bailèn-Sant Antoni Maria Claret (900). En total, les associacions de comerciants del Districte han rebut uns 10.000 euros d’ajuts.

6

El teu comerçNOTÍCIES

Gran èxit de la trobada 2012El Gremi Provincial de Detallistes de Fruites i Hortalisses de Barcelona ha celebrat amb èxit la sevaTrobada 2012, un acte que ha comptat amb la presència de Josep Maria Recasens, director general de Comerç de la Generalitat

de Catalunya, Josep Tejedo, director general de Mercabarna i Raimond Blasi, regidor de Comerç, Consum i Mercats i president de l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona, entre altres personalitats.

Barcelona, 21 de novembre de 2012 – L’Hotel Alimara de Barcelona ha estat l’escenari escollit pel Gremi Provincial de Detallistes de Frui-tes i Hortalisses de Barcelona per celebrar la seva Trobada 2012, un esdeveniment en què s’han reunit ponents i associats pervalorar la situació actual dels gremis en general, i del sector de les fruites i hortalisses en particular. Tots ells han coincidit a valorar el gran èxit de la convocatòria, que ha de servir per exalçar i revitalitzar l’associacionisme, així com per reprendre l’especialització del co-merciant. Josep Maria Recasens, director general de Comerç de la Genera-litat de Catalunya; Josep Tejedo, director general de Mercabarna; Raimond Blasi, regidor de Comerç, Consum i Mercats i president de l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona; Tino Mora, president del Gremi Provincial de Detallistes de Fruites i Hortalisses de Barce-lona; Xavier Boil, directiu del grup

Cutting’s; Ramon Carner, presi-dent del Cercle Català de Negocis; Llorenç Petràs, especialista en bolets; Eduard Soley, comerciant del Mercat de la Boqueria; Alfons Viñuela, consultor de màrqueting i vendes en empreses i organitza-cions; Casimiro Llorens, president del Gremi de Majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona; Gaietà Farràs, president del Consell de Gre-mis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona, i Cesareo González, pre-sident de la Federació Nacional de Detallistes de Fruites i Hortalisses; Jordi Torrades, gerent de l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona i Pere Llorens, president de la Con-federació de Comerç de Catalunya, han assistit a l’acte.La Trobada 2012 representa a la perfecció el procés de revitalització que el Gremi Provincial de Detallis-tes Fruites i Hortalisses de Barce-lona ha sofert en els últims mesos, mitjançant accions com diverses campanyes de promoció en 20 mercats municipals o la creació de

noves campanyes de comunicació. Durant aquest procés, també s’ha redissenyat el logotip del gremi, per tal de modernitzar-ne la imatge. “A Barcelona, des de sempre, els gremis han estat molt importants, ja que la necessitat d’associar-se aporta molts beneficis”, afirma Raimond Blasi.Després de les intervencions de Tino Mora i de Raimond Blasi, ha tingut lloc la primera taula rodona de la Trobada, en la qual s’han tractat temes com la innovació i les especialitats. Per Xavier Boil, directiu del grup Cutting’s, el se-cret de l’èxit de la seva empresa és la innovació, saber adaptar-se a les necessitats del client. Per la seva part, Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis, afirma que “ara el mercat és global, mun-dial” i que “hem de sortir a vendre al món sencer, i això només és pos-sible gràcies a una bona política i a una òptima economia”. Llorenç Petràs, especialista en bolets, recorda que l’especialització és bàsica per poder sobreviure com a comerciant detallista, i que la glo-balització és una arma per poder adaptar-se al mercat actual. Per tancar la primera part de la Troba-da 2012, Eduard Soley, comerciant del Mercat de la Boqueria, ha intro-duït el problema afegit que tenen els venedors de fruites i verdures amb els comerços pakistanesos o xinesos, que obren més de 12 hores al dia. Par tal de fer front a aques-ta situació, el comerç de mercat had’especialitzar-se i aportar un valor afegit de proximitat al client.La segona taula rodona ha tin-gutcoma eix conductor el tema de les entitats i els mercats i, mode-

7

març 2013 NOTÍCIESrat per Jordi Torrades, gerent de l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona, ha servit per valorar la situació actual dels mercats i el futur dels gremis. Josep Tejedo, director general de Mercabarna, ha recalcat que “Mercabarna ha de passar de ser un mercat de mercats a ser una ‘unitat alimentària oberta al Mediterrani’, i no tancar-se única-ment als detallistes”. A parer seu, el mercat ha de garantir la qualitat, la proximitat ila sanitat, i aquests tres pilars són els que els diferen-ciaran de la competència (grans superfícies, supermercats, boti-gues d’estrangers…) i reforçaran el nínxol de mercat. Per la seva part, Gaietà Farràs, president del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona, afirma que “el gremialisme i l’associacionisme són essencials per a la supervi-vència del comerç de barri i que el futur passa per l’especialització i el servei”. A més, “el gremi ha de col·laborar amb l’administració per poder oferir serveis útils als seus agremiats”. Cesareo Gon-zález, president de la Federació Nacional de Detallistes de Fruites i Hortalisses, coincideix en el fet que el camí que s’ha de seguir és el de l’especialització, ja que “estem en contacte amb el consumidor i apor-tem aquest valor afegit al producte. La formació és un altre element bàsic: hem d’aprendre cada dia”. Finalment, Casimiro Llorens, pre-sident del Gremi de Majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona, admet que s’està tornant al model tradicional, a la botiga de barri, a la proximitat.

Per concloure l’acte, s’han entregat unes plaques de reconeixement i Pere Llorens, president de la Con-federació de Comerç de Catalunya, juntament amb Josep Maria Reca-sens, director general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, han estat els encarregats de donar per finalitzada la jornada. Recasens ha recordat que la Generalitat està al

costat del Gremi de Fruites i Hor-talisses de Barcelona i que, “en un moment de dificultats com el que estem vivint, és molt important que els comerciants se sentin orgullo-sos de pertànyer a un col·lectiu professional, i que, a la vegada, en rebin allò que necessiten per ser competitius i per projectar-se com a sector”.

8

El teu comerç

El nou Eix Comercial de Passeig de Sant Joan es va presentar oficialment amb la Setmana de la Dona del 6 al 10 de març, coincidint amb el Dia internacional de la dona treballadora.

Vam convidar tothom a participar de la Setmana de la Dona amb una Gran Festa al Barri de Gràcia pels veïns, amics, comerciants, convidats i turistes que van voler gaudir d’Activitats variades i gratuÏtes.

Vam realitzar un Congrès de Dona Emprenedora per empresàries, botigueres del barri i altres:“SOPAR DE DONES BENÈFIC” activitats solidàries contra el càncer de mama, lectura i adhesió al Manifest Català de la Dona (de l’ICD).Espectacle, música i sopar.

“Marató de Benestar i esport”, balls, exhibició de diferents esports; bitlles catalanes per a gent gran, spiribol per a tota la família pel CEEB, Zumba, Zouklambadabcn, Afroyin i “Gràcia també té platja” amb esports de platja, pel CNB.

També hi va haver activitats gratuïtes per a tota la família, com ara teatre, música, dansa, desfilada de moda de carrer, activitats per nens petits, circ, mostra

de cinema de drets humans (Drets de la Dona).

També vam realitzar un sorteig de productes i regals directes gràcies a la col.laboració de Miguel Griño, Cazcarra, Artidi i botigues associades a l’Eix.

Si encara no ets un comerç associat, suma’t al pro-jecte. Una proposta de dinamització, turisme, cultura, esport i comerç del teu barri i beneficia’t.

Fins la propera.

Alejandra RomanoPresidenta

NOTÍCIES

Neix un nou Eix a Gràcia Al Passeig Sant Joan de Barcelona

EIX COMERCIAL PASSEIG DE SANT JOAN - www.eixpasseigsantjoan.orginfo@eixpasseigsantjoan.org - Bailén 176 entrl. 1ra – 931810977 -

Neix un nou Eix a Gràcia Al Passeig Sant Joan de Barcelona

9

març 2013 Taller d’Història de Gràcia

153

Nicomedes Méndez, de professió, botxí

Podem llegir al diari La Publi-cidad del 29 d’octubre de 1912 que: “...a la edad de 70 años ha fallecido en la casa-torre, situada al final de la calle de las Monjas, ya en término de Vallcarca, el verdugo de esta Audiencia, Nico-medes Méndez, que durante más de 25 años, ha ejercido su triste función, llamada de ejecutor de la justicia...”

Amb aquesta petita intro-ducció, aquell diari donava compte de la mort de Méndez, el botxí que va viure gran part de la seva vida a Gràcia, en una torreta al número 270 del ca-rrer de les Monges, avui Verdi.

La pena de mort va estar vi-gent a l’estat espanyol fins a l’aprovació de la Constitució de 1978. Fins aleshores, cen-tenars de persones havien estat ajusticiades pel sistema

conegut com a garrot vil, les darrers de les quals foren l’anarquista Salvador Puig Antich i el delinqüent comú Heinz Ches.

Al llarg de la història macabra de les execucions de condem-nats a la pena capital, apareix el nom d’un dels grans domi-nadors de la tècnica del garrot vil. Aquest fou, sens dubte, el botxí de l’Audiència de Barce-lona Nicomedes Méndez qui a més com queda dit, era veí de Gràcia.

Segons podem llegir, “...en la villa de Haro, a 16 de septiem-bre de 1842, yo, don Cristóbal Castillo, teniente de cura en la Iglesia Parroquial de Santo Tomás Apóstol, bauticé solem-nemente a un niño que nació el

día anterior, 15, en la calle de la Ventilla, a quien puse por nom-bre Nicomedes, hijo legítimo de Santiago Méndez, natural de los Balbases, provincia de Burgos, madre Paula López Moral, na-tural de Burgos, abuelos paternos Francisco Méndez, natural de Balbases, y Juliana Ortega de la misma...”

Nicomedes Méndez López Moral, va contraure matrimoni amb Alejandra Amor abans de complir els vint-i-un anys, interessant-se al cap d’uns anys, en demanar la plaça de botxí a l’Audiència Territorial de Barcelona, que havia pu-blicat l’anunci de la vacant. Malgrat no tenir la data exac-ta de la seva incorporació a l’Audiència es pot estimar que aquesta, es va produir als

>> Garrot Vil

10

El teu comerç

154

voltants de 1875. Desconeixem qualsevulla dada de la seva vida anterior a aquest fet tot i que, creiem, que ja exercia, o bé de botxí, o bé d’aprenent, en diferents Audiències de l’estat espanyol, com ara la de Valladolid, de la que es parla en comentar el seu primer cas.

Efectivament, el que si que tenim ben documentat és la que va ser la seva primera execució. Aquesta es va dur a terme a Manresa, el dia 18 d’agost de 1878, i l’ajusticiat fou en Pere Playà i Serra, acu-sat d’assassinar al seu fillastre de tretze anys. Com diu en Salvador García Jiménez al seu llibre No mataràs, “...el verdugo de Barcelona, habiendo tenido como maestro en la Audiencia de Valladolid a Lorenzo Huertas, no necesitó ningún apoyo para aplastar el cuello a su primer condenado a muerte catalán. A pesar del abrazo cariñoso que le dio el reo cuando se presentó en la capilla para pedirle perdón y ponerle la hopa, el pulso, llegada la hora de la verdad a las ocho de la mañana, no le tembló...”

Dins del poc que encara es coneix d’aquest peculiar per-sonatge, han estat –pel propi

desconeixement- diverses i discrepants les descripcions que de ell s’han fet. Tan aviat llegim que “...Era de baixa alçada, prim, de pell cedrina. Duia sempre una levita negra molt llarga i ampla. Feia servir corbatí del mateix color. El seu cos semblava ballar dintre d’ella, causant les burles de la quitxalla que sortia a la seva trobada en els llocs on havia d’executar algun condemnat. ..” o, tal i com recull el diari Mirador, del 27 d’agost de 1936, una descripció que ens parla de que “...L’ejecutor de la justicia, el botxí, es deia Nicomedes Mén-dez. Era un home de maneres suaus i llenguatge atent. Ningú no hauria dit que fos botxí. Quan es posava en confiança, parlava de les execucions que havia rea-litzat amb una gran naturalitat i com, per exemple, un fuster parla dels mobles que ha fet...”

Méndez tenia també el cos-tum d’assistir als judicis que es celebraven a l’Audiència, ja que el públic en general no li deixava veure altra mena d’espectacles, desprès d’haver pagat l’entrada, com el tea-tre de Tortosa d’on el varen expulsar en reconèixer-lo, perquè venia d’executar un

condemnat: “...dice un perió-dico de Tortosa que en la noche del viernes ocurrió un tumulto durante la representación en el teatro Principal, a consecuencia de haber notado se hallaba entre los concurrentes el verdugo, que regresaba de la última ejecución efectuada en Gandesa, quien se vio obligado a retirarse ante las protestas del público...” (La Paz de Murcia, 8 de enero 1891)

La tragèdia, però, va marcar la vida d’aquest personatge. S’explica que Méndez agafava des de Barcelona un tramvia tirat per cavalls fins arribar a Gràcia, fet que produïa un in-dissimulat rebuig entre la res-ta de passatgers que baixaven del vehicle deixant-lo tot sol a dalt. Dessolat per la humiliant situació que vivia dia rere dia, La Publicidad relata que “...el infeliz se dió perfecta cuenta de su situación, y optó por adquirir una jaquita que utilizava para venir a esta, con objeto de evitar que su presencia en los coches y tranvias siguiera originando aquel espectáculo que deprimia su alma...”

>> Preso Model

11

març 2013

155

Taller d’Història de Gràcia

L’escriptor Blasco Ibáñez, empresonat a València per mo-tius polítics, va coincidir amb Méndez en aquesta ciutat amb motiu d’una execució que el botxí havia de dur a terme, en substituir al titular de la plaça que havia traspassat feia poc. En un conte curt titulat Un funcionario, Blasco relata les vivències de les que el va fer partícip en Nicomedes Méndez, a qui l ’escriptor l’anomena Nicomedes Terru-ño, i coneixem el suïcidi de la seva filla en haver trencat el compromís de casament el seu promès, ja que pocs dies abans de l’esdeveniment es va assabentar de la professió del seu futur sogre.

Malgrat que Blasco relata que es va suïcidar amb fòsfor, la realitat fou ben diferent i ens la explica La Vanguardia del dia 28 de març de 1884: “...en una casa de la calle de Urgel fue hallado ayer el cadàver de una muchacha de veinte años, que tenia una herida de arma de fue-go en una sien. La infeliz vivia con su padre que estaba ausente cuando debió ocurrir la muerte. Debajo de la cama fueron encon-trados un cuchillo y una pistola, sospechando que la desgraciada muchacha se haya suicidado, por causas tal vez amorosas, ya que, según se asegura, poco antes de su muerte habia recibido una carta que tal vez la indujo a poner fin a sus dias. Era hija del ejecutor de la Justicia, que fue presa de la mayor desesperación así que penetró en su casa y contempló el sangriento cuadro que ella ofrecía, de modo que hizo nece-saria mucha vigilancia para que no atentará quizás a su vida, quitándole por la violencia una escopeta que habia cogido y no queria soltar...”

Fou aleshores quan, abando-nant el pis del carrer d’Urgell

>> Preso Reina Amalia

que tants records tristos li havia de dur, va optar per anar a viure a la torreta de Gràcia.

Tot i això, al cap de poc mes de dos anys, aquell trist destí que tenia marcat Nicomedes Méndez sorgí de nou en forma d’assassinat del seu altre fill. Sembla ser que, sense que hi hagués cap provocació prèvia, el fill es va veure immers en una baralla a l’actual plaça d’Herenni, a Hostafrancs i, tal i com explicava La Vanguardia del 10 de juliol de 1886: “...en las riñas habidas anteanoche en la plaza del Sol (Hostafranchs) entre dos sujetos, el primero de 28 años, casado, y según nos han asegurado hijo del verdugo de esta capital, recibió dos heridas graves, una en el pecho y otra en el costado izquierdo, falleciendo a los breves momentos...”

Abans de les execucions, Mén-dez sempre es comunicava amb els presos i parlava amb ells, cosa poc corrent entre els altres botxins que anaven no-més a complir el desagradable treball d’ajusticiar els infeliços penats.

Tal i com detallava abans, Méndez era aficionat a assistir als judicis que es celebraven a l’Audiència de Barcelona. Un d’aquests judicis al que va assistir com a espectador i del que desprès seria un dels actors principals va ser el procés del cas Rull, on es jutjava al terrorista i confident policial Joan Rull i Queraltó, també conegut com el Coix de Sants, que entre desembre de 1906 i gener de 1907 va fer esclatar fins a quatre bombes

12

El teu comerçTaller d’Història de Gràcia

156

als voltants de la Rambla de les Flors, per aconseguir ser contractat per vetllar perquè no esclatessin més bombes. Ja com a confident oficial, en-tre febrer i juny, cada vegada que no li pagaven el que volia extorquia al governador civil amb noves bombes. Després de les setze sessions que va durar el procediment, la reso-lució va ser una sentència de mort en contra de Joan Rull.

Nicomedes Méndez, rebutjat per la mateixa societat que l’impel·lia a complir amb la justicia, va dur a terme la seva darrera execució el dia 8 d’agost de 1908. Aquest dia, a la nova presó Model de Barce-lona (1904) es va dur a terme la primera execució amb garrot vil i ell va ser l’encarregat de fer-ho. El pres: Joan Rull i Queraltó, va posar fi a la carre-ra del botxí que, desprès de 30 anys de servei, havia estat qui més execucions havia realitzat de totes les Audiències amb més de cinquanta, per un sou de 33 duros al mes.

Un cop jubilat, i al temps que cuidava el seu hortet, les galli-nes i conills que tenia o es de-dicava amb passió al món dels ocells, Nicomedes Méndez va

voler instal·lar un Palacio de las Ejecuciones al Paral·lel, on te-nia previst “executar” figures de cera mentre explicava les seves vivències i anècdotes (activitat que desenvolupa-ven arreu més d’un dels seus col·legues), però l’Ajuntament de Barcelona li va denegar i, aleshores, sortí un cop a la setmana a una taverna que es deia Can Ramon a fer el seu espectacle de la mort.

La fi de la seva trista vida li arribava als 70 anys, a la seva

torreta del carrer de les Mon-ges envoltat dels seus coloms, conills i gallines. Des d’aquell precís instant passava, en raó de la seva feina, a ser un il·lustre desconegut, amagat al calaix dels mals endreços d’una societat que, amb la ma-teixa força que el necessitava per fer una feina bruta, el rebu-tjava per la mateixa trista raó.

Eloi Babiano

Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis

13

març 2013

9

EMPRENEDORS

Espai Mar, el punt de referència nàutica al cor de la Vila

L’Oscar Solà és l’impulsor d’Es-pai Mar, un llibreria nàutica a la plaça Revolució que ofereix molt més que llibres. De fet, el paper és només un dels fronts que aquest espai té obert amb l’objectiu de ser un punt de re-ferència en la cultura del mar, punt on anem molt fluixos, tot i tenir-lo molt a prop. Fins al juny no complirà el seu primer any a la Vila i tot i les dificultats es mostren optimistes. L’Espai Mar organitza xerrades, sortides, cursos de navegació, i fins i tot un concurs literari. I és que l’oceà els inspira. “Hi ha una manca profunda de cultura nàutica al nostre país, i un dels nostres objectius és fer-ne divulgació”, explica Oscar Solà, un apassionat del mar, incansable a l’hora de trobar propostes que li permetin fer el primer aniversari a l’Espai Mar, ubicat a la plaça Re-volució. Precisament, a més dels llibres (i no només tècnics -hi ha una secció de llibre infantil molt àmplia i diversa, així com llibres d’aventura), aquest racó marítim ofereix uns ‘smart box’, que permet navegar a partir de 59 euros i que ha funcionat molt bé des del Nadal com a regal. “La nostra idea també és desmuntar prejudicis. Navegar no és només per una èlit”, afegeix Solà. Fins ara, ja tenen compta-bilitzades més d’una trentena de graciencs que han provat les seves sortides. També organitzen xerrades amb científics i experts perquè facin divulgació de diversos temes o venen objectes (com ara velers fets amb material reciclat). “Al final es tracta de compartir coneixements i gaudir del mar”, conclou Solà.

14

El teu comerçOCI

10

L’EDITORIAL ESENCIA, presenta la nova novel.la chick lit de Rebeca Rus GINEBRA PARA DOS, ambien-tada en el boig món de la publicitat i ens presenta a una protagonista disposada a tot per triunfar en la seva professió, i encara que ni ella ho sap, en l’amor. Silvia Vega, directora creativa d’una important agència de publi-citat espanyola, viatja a Ginebra amb l’únic objectiu de conseguir com a client una important em-

presa. Silvia té determinació, grans idees i esperit de sacrifi insuperable, però no conta amb l’irresistible Daniel Soler, un dels creatius mes famosos del país, que s’interposarà amb els seus plans per aconseguir l’ascens de la seva vida.GINEBRA PARA DOS és la nova novel.la romàntica on es fa gala del seu sentit de l’humor i del seu peculiar estil propi, irònic, directe i molta frescor.

REBECA RUS nascuda a Madrid l’any 1974, es directora creativa de publicitat i al llarga de la seva carrera ha treballat amb grans campanyes, i també ha rebut importants premis en el seu sector.Es l’autora de SABRINA, DIEZ MANERAS DIFERENTES DE SER LAU-RA I MIENTRAS TANTO EN LONDRES…., publicades per ESENCIA.Actuament és columnista i autora de CON LAS MANOS EN EL TUPPER, secció de cuina novelada de la revista CUORE.

Ginebra para dos de Rebeca Rus

La Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia (UEC de Gràcia) és una entitat arrelada a Gràcia i d’esperit genuïnament català dedicada al foment de la tècnica, la pràctica i la difusió de l’excursionisme en totes les seves facetes, tant esportives com culturals i de lleure, fundada l’any 1940 per la fusió del Centre Excursionista Rafael Casanova (entitat fundada el 1916) i antics components de la secció excur-sionista de l’Orfeó Gracienc. És una de les integrants de la Unió Excursionista de Catalunya, agrupació que aplega d’altres entitats espargides pel nostre país. L’any 1983 se li concedí la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca de difusió i vertebració de l’excursionisme català.La UEC de Gràcia està organitzada en diferents seccions, segons l’activitat:

La UEC de GràciaINICIACIÓ (Per a infants i joves de 6 a 17 anys.)

MUNTANYA (Excursionisme de baixa, mitja i alta muntanya sense complexitat tècnica.)ALTA MUNTANYA I ESCALADA (Sortides de més complexitat tècnica)

VETERANS (Excursions a peu i en autocar, aplecs, marxes...)FOTOGRAFIA i NATURA (Sortides per aprendre i practicar la fotografia de muntanya i de natura.)

CORAL NÚRIA (Dóna a conèixer la cançó de muntanya catalana per diferents contrades.)

Trobareu més informació a la pàgina web de l’Entitat: www.uecgracia.cat

15

març 2013 CULTURA POPULAR

11

La representació de la Revolta de les Quintes de 1870 a Gràcia

Dins de l’ampli ventall de propostes que ofereix la cultura popular hi ha també el teatre d’aficcionats o amateur. Una especialitat molt comuna arreu de Catalunya i també a Gràcia. Sovint el teatre d’aficcio-nats o amateur junta esforços amb altres manifestacions de la cultura popular per produir esdeveniments culturals fruit d’aquesta barreja de sinèrgies.Es fàcil recordar la implicació de la secció de teatre del Centre Moral quan cada any prepara uns retalls de teatre pel lliurament del premis dels concursos literaris que orga-nitza conjuntament amb la Fun-dació de la Festa Major de Gràcia.Dins d’aquestes complicitats entre el món del teatre gracienc i una de les colles de cultura popular de Gràcia, la trobem en la represen-tació de la Revolta de les Quintes, que organitzada per la colla dels Trabucaires de Gràcia, aplega persones procedents de diferents seccions de teatre d’entitats de la vila, així com també d’altres grups de cultura popular.La barreja de les inquietuds de totes aquestes persones finalment es veuen reflectides en la repre-sentació que té lloc a la plaça de la Vila de Gràcia, un diumenge del

mes d’abril, que es quan es com-memora l’aniversari dels fets que van succeir el 1870.Aquesta representació s’enmarca dins dels actes de la diada dels Trabucaires de Gràcia, que es va iniciar el 2006, amb només una concentració de trabucaires. Sent a partir de la segona edició, celebrada el 2007, quan, amb la col.laboració i assessorament del Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis quan va començar aques-ta representació, que recrea la manifestació de les dones, la crema dels papers al mig de la plaça, l’in-tervenció d’en Francesc Derch, les barricades per fer front a l’exèrcit i l’assalt final.

Una representació que aplega so-bre un centenar de persones que vestides d’època i amb el foc dels trabucs donen dramatisme als fets viscuts a la vila l’abril de 1870, quan davant del sorteig d’una nova quin-ta les dones de Gràcia assaltaren la casa consistorial i llançaren pel balcó mobles i papers cremant-los al mig de la plaça, mentre una dona tocava a sometent amb la campana de la plaça.Una revolta a la que es van sumar els homes també, que comandats per en Francesc Derch, organit-zaren diferents barricades a les entrades de la vila, aturant així l’entrada de l’exèrcit un dies. Gai-rebé una setmana en la que Gràcia fou bombardejada pels canons que els militars havien instal•lat sobretot al passeig de Gràcia i que malmeteren moltes cases de la vila, inclús la mateix torre del campanar. Finalment l’exèrcit va entrar a Gràcia a sang i foc.Uns fets històrics que any rere any a es tornen a viure a Gràcia, donant-los a conèixer, com si es tractes d’un episodi més de la lite-ratura de canya i cordill.

Josep Maria Contel

16

El teu comerç

12

NOVES INICIATIVES

Emprenedoria juvenil amb “Empenta a Gràcia”

La mesura de govern per incentivar l’emprenedoria juvenial a Gràcia, Empenta a Gràcia, ja s’ha posat en marxa amb un seguit de sessions informatives i formatives de cara a promoure l’emprenedoria i autoocupació

juvenil. Aquesta mesura consta de diferents accions i programes que es duran a terme en els equipaments juvenils del districte: l’Espai Jove La Fontana, el Punt d’Informació Juvenil de Gràcia i el Casal de Joves del Coll.

El programa “Empenta a Grà-cia” s’estendrà fins al mes de juliol i comptarà amb diverses xerrades i activitats al voltant de l’autoocupació i la creació d’empreses.

una, etc. A càrrec de Fernando Pa-niagua, membre de Gràcia Coop.Dimarts 30 d’abril a les 19.30 h a l’Espai Jove La Fontana

Coneix els teus drets i deures laboralsSessió informativa sobre tot el que necessites saber en matèria de drets i deures laborals i quins són els serveis públics on poder infor-mar-te de forma personalitzada.A càrrec de l’Assessoria de Drets i Deures Laborals de la Xarxa de Punts d’informació Juvenils de Barcelona.Dimarts 21 de maig a les 18.30 h, a l’Espai Jove La Fontana

CV CreatiusConeix la importància del CV i aprèn a transformar-lo en una eina creativa i diferenciadora. Podreu veure els exemples de CV més adequats per a cada perfil i candidatura.A càrrec de l’Assessoria de Drets i Deures Laborals de la Xarxa de Punts d’Informació juvenils de BarcelonaDimarts 7 de maig a les 18.30 h a l’Espai Jove la Fontana

Linkedin - Eines socials media aplicades a l’emprenedoriaXerrada informativa on s’exposaran les diferents característiues de les xarxes socials que permeten un ús professional.A càrrec de Yolanda Rey, tècnica d’Orientació i Inserció Laboral de l’Associació ProbensDimarts 14 de maig a les 18.30 h, a l’Espai Jove La Fontana

Crea el teu newsletterXerrada perquè puguis apredre a crear la teva revista digital a través de Mailchimp!Dijous 16 de maig a les 19.30 h, al Casal de Joves del Coll

Finançament cooperatiu - Eco-nomia social i finances ètiques: el cas de Coop 57Aproximació a l’economia social i solidària i al plantejament de les finances ètiques a través de l’experiència pràctica de la cooperativa de serveis financers Coop 57.A càrrec de Xavi Teis, membre de Coop 57Dimarts 4 de juny a les 18.30 h a l’Espai Jove la Fontana

Programa:

La Cooperativa - Sessió informa-tiva sobre el funcionament de les cooperatives.Vols crear una cooperativa o informar-te sobre què és i com funciona? Saps quins són els avantatges d’aquest model empre-sarial? Durant aquesta xerrada es tractarà la situació actual de les cooperatives, els aspectes a tenir en compte a l’hora de formar-ne

Comerciant, si et vols anunciar a El teu

comerç truca’ns i t’informarem 627 017 071

17

març 2013 RECEPTES

13

Carpaccio de gambes a l’oli d’alls

Recepta de MiReia caRbó, inclosa en el llibRe ‘cocinaR sin agobiaRse’

Fina làmina de gambes crues, plat d’exquisida i delicada presentació

per sorprendre als paladars més atractius i sibarites.

Sípia amb carxofes

Recepta de MiReia caRbó, inclosa en el llibRe ‘cocinaR sin agobiaRse’

Qui diu carxofes diu albergínies o pebrots. Com una noia de bona família, per la sípia tot són

pretendents...

18

El teu comerçRECEPTES

14

Per al carpaccio: • 20 gambes fresques• 8 làmines de plàstic (per exemple, de les que

s’utilitzen a les xarcuteries per separar les rodanxes de formatge)

Ingredients

Per l’oli d’alls:• 3 grans d’all• 200 ml d’oli d’oliva• Sal

Per al carpaccio: 1. Pelar les gambes. Treure la tripa (el fil negre que tenen

a l’esquena) amb l’ajut d’un ganivet.2. Col.locar 5 gambes sobre cada làmina i tapar-les

amb una altra làmina. Amb l’ajut d’una paella petita, esclafar les gambes entre tots dos plàstics fins acon-seguir una làmina fina, a la qual se li donarà una forma arrodonida.

3. Congelar el carpaccio fins el moment de servir.

ElaboracióPer l’oli d’alls:1. Tallar els alls en daus molt petits. Posar l’oli

en una paella petita, a foc molt suau, amb els alls, fins que aquests prenguin una mica de color. Salar i deixar refredar.

2. Treure el carpaccio del congelador i aprofitar que està fred per retirar els plàstics i col.locar-ho als plats. Esperar 2 minuts perquè no estigui tan fred i servir-ho amb l’oli d’alls i uns grans de sal gruixuda (o normal).

Podeu decorar els plats amb una branca de julivert o un manat de créixens

Suggeriments

Carpaccio de gambes a l’oli d’alls

• 3 sípies• 6 carxofes• 2 grans d’alls• 1 ceba• 1 copa petita de vi blanc

Ingredients• 1 got d’aigua • 1 crostó de pla• 5 nous pelades• Oli d’oliva• Sal

1. Demanar a la peixateria que netegen les sípies i que reservin la “salsa”. Tallar-les en daus grossos, d’uns dos centímetres.

2. Pelar i picar la ceba i els alls.3. Netejar les carxofes, traient les fulles exteriors, i

reservar els cors en un recipient amb aigua freda i unes branques de julivert o un raig de suc de llimona perquè no es rovelli duran la preparació. Tallar-les en forma de grills.

4. En una cassola amb un bon raig d’oli d’oliva, coure la ceba i l’all.

5. Quan la ceba comenci a agafar color, afegir els grills de carxofa escorreguts i deixar-ho coure durant uns 10 minuts a foc suau.

Elaboració6. Afegir la sípia i saltejar-ho tot uns 10 minuts

més.7. Banyar amb la copa de vi i esperar que

s’evapori l’alcohol.8. Dissoldre “la salsa” de les sípies (fer un tall

petit amb la punta d’un ganivet per poder buidar-les) en el got d’aigua i colar la prepa-ració a la cassola.

9. Afegir una mica més d’aigua per obtenir una mica de salseta.

10. Deixar coure fins que la sípia estigui tendre.11. Finalment, afegir les nous triturades amb

el crostó de pa. Deixar coure uns 5 minuts. Provar i rectificar el punt de sal.

Sípia amb carxofes

SuggerimentsAquest plat quedarà més bo i saborós si el prepareu per avançat. La “salsa” de les sípies aportarà un gran sabor al plat, però si no és possible aconseguir-lo perquè les sípies són congelades, no hi ha cap problema: podeu fer el plat sense la salsa.Aquesta recepta queda deliciosa si s’afegeixen unes patates tallades a daus. Per a que aquest plat quedi més festiu només és necessari afegir unes cloïsses, unes gambes i/o uns musclos.

19

març 2013 ANECDOTARI

15

EL RACÓ AMAGAT

Un racó amagat difícil de trobar si no aixequeu el cap quan aneu passejant pel centre de la Vila. Et perds moltes coses si només mires el terra!!!

Envia’ns un correu amb la resposta, indi-cant el teu nom i DNI, i escriu a l’assumpte El racó amagat, a: elteucomerc@yahoo.es O deixa la teva resposta a Mur Animalons (Trav. de Gràcia, 138) o Las Novedades (Trav. de Gràcia, 321)

SORTEGEM...

Un sopar per a dues persones al restaurant-marisqueria Spor ting, al carrer Maspons.

SUDOKU

SolucióCompletar el tauler utilitzant els nombres de l’1 al 9, sense que es repeteixi cap número en cap línia, columna o bloc.