El Son infantil i els seus trastorns

El son infantil i els seus trastorns

Maria Pedrós

Martínez

Dirigit per Neus

Peris

2n BATXILLERAT 2

Institut Montserrat

6 de Novembre

2013


Agraïments

En primer lloc, vull agrair a la meva tutora, la Marta Gimbert i a la Neus Peris, per la

seva orientació i l'ajuda constant durant tot el treball.

També vull agrair a les persones que m’han ajudat amb la meva recerca i hi han

participat, com la Dra. Jurado del Hospital de la Vall d’Hebrón, que molt amablement

em va contestar el meus dubtes de la recerca, i a totes les persones que van

contestar l’enquesta que vaig realitzar sobre els trastorns del son infantil.

Per acabar, vull agrair especialment el suport i la paciència que ha tingut la meva

família i els meus amics a l’hora de realitzar aquest treball.


ÍNDEX

1. Introducció pàg 1

2. El son infantil pàg 2

2.1. Cronologia del son infantil pàg 3

2.2. Com crear un hàbit per anar a dormir pàg 5

2.3. Fases i etapes del son infantil pàg 10

2.4. Collit o llit familiar pàg 12

3.Trastorns del son infantil més freqüents pàg 13

3.1. Insomni pàg 13

3.2. Somnambulisme pàg 15

3.3. Terrors nocturns pàg 17

3.4. Malsons pàg 18

3.5. Somniloquia pàg 21

3.6. Bruxisme pàg 22

4. Trastorns del son infantil menys freqüents pàg 23

4.1. Roncs i apnees pàg 23

4.2. Síndrome de les cames inquietes pàg 25

4.3. Enuresis pàg 26

5. Conclusió pàg 30

6. Bibliografia pàg 31

7. Annexos pàg 33

ANNEX I. Entrevista amb la Dra. Jurado pàg 33

ANNEX II. Enquesta del son infantil pàg 39


1. INTRODUCCIÓ

“Vine aquí

sé que estàs cansada, els ulls se’t fan petits,

deixa'm abraçar-te tendrament i calla

que es molt tard i arribat l'hora de dormir.”

Així comença la cançó “Bona nit “ del grup “Els pets” i aquest també és el

màxim desig de molts pares a l’hora de posar al llit els seus fills.

A través del meu treball intento donar una petita pinzellada a un dels problemes

més habituals a l’ infància: la dificultat per dormir els nens, i els seus trastorns

del son més freqüents que repercuteixen en la vida familiar.

Molts casos seran problemes que acabaran amb l’adolescència sense cap tipus

conseqüència, de manera evolutiva i d’altres necessitaran ajuda mèdica

concreta.

Començo el treball definint les pautes de son que es consideren “normals” en

funció de l’edat del nen i els hàbits mes recomanables per anar a dormir,

continuant desprès pels trastorns mes habituals i a posteriori pels no tant

habituals.

La entrevista amb la Dra. Jurado avala la consultes realitzades del tema a

traves d’Internet i dóna una visió concreta dels problemes que habitualment es

tracten a les Unitats del Son.


Finalment, he fet un mostreig entre varies famílies per veure com els afecta

aquest problema. Curiosament dins de la mateixa família hi ha nens amb

problemes i sense, lo qual avala la idea de que cada nen te les seves pròpies

pautes de son.

2. ELSON INFANTIL

Dormir bé vol dir descansar i reposar energies així com desconnectar del dia i

recarregar piles. Per tant, quan parlem de son infantil ens volem referir al

període diürn o nocturn durant el qual els nens descansen.

Aquest, compleix una funció reguladora i reparadora en l'organisme i també és

essencial per al control de l'energia i la temperatura corporal. Per aquest motiu,

fixar unes determinades normes a l’hora de dormir és molt important per a que

el nen descansi. Uns bons hàbits ajudaran en un futur a que el nen dormi i

impediran l’aparició de trastorns en el son més endavant.

El somni del nadó es troba dividit en quatre etapes que es van aprofundint

progressivament. És molt important respectar aquests intervals sense

interrompre’ls perquè d’aquesta manera es convertiran en un costum per el

nen.

Durant el son infantil els nadons organitzen i assimilen el vist i après durant el

dia, maduren física i psíquicament, i inicien la seva independència del món

exterior i dels seus pares durant un cert temps que varia segons l’edat i la

conducta.


Dormir també és un aliment per al cos del nen. Un nen que no dormi bé

acabarà tenint problemes en el seu comportament i conducta; és per això, que

és tan important inculcar uns bons hàbits i establir uns determinat horaris des

de la més primerenca edat.

2.1. Cronologia del son infantil

Com ja hem dit abans, el somni juga un gran paper en la salut del nadó i dels

nens. Encara que la qualitat del somni d’un nadó no només afecta a la seva

salut sinó al benestar general de la família. Quan el nadó creix i se’l trasllada

del bressol al llit o de l’habitació dels seus pares a la seva pròpia, poden

aparèixer algunes dificultats.

El problema és més preocupant que hi ha és quan el nadó o el nen no dorm el

temps suficient que hauria de dormir. El temps està determinat principalment

per l’edat i el comportament d’aquest; ja que, el comportament pot reflectir en la

qualitat del seu somni.

És aquesta la raó per la qual uns nens necessiten dormir més que altres

independentment de que tinguin la mateixa edat.

Menys de sis mesos d'edat . Durant aquesta edat el rellotge intern

d’un nadó no està encara desenvolupat. Per tant, solen dormir de 16 a

20 hores al dia independentment de que sigui de dia o de nit. A les

primeres setmanes del naixement, el seu somni nocturn es sol

interrompre a intervals de 2 o 3 hores per la seva fam de llet materna.


A partir del segon mes, el nadó ja podrà dormir períodes més llargs de

temps . En el tercer mes, els nadons ja acostumen a dormir una mica

més per les nits, de 6 a 8 hores sense interrupció, i unes 5 hores durant

el dia.

Quatre mesos- Als quatre mesos, la majoria dels nadons solen

dormir sòls a la seva pròpia habitació .És molt important que ho facin

perquè això els hi ajudarà a que els nens aprenguin a dormir per si sols i

a distingir millor entre el dia i la nit. Una rutina d’horaris fixos els hi

ajudarà a establir aquest hàbits i a que conciliïn millor el somni . Els

aportarà més seguretat i tranquil·litat .

De sis a dotze mesos- Als sis mesos , el nadó començarà a dormir

migdiades de unes tres hores durant el dia i dormirà unes 11 hores

durant la nit . En aquesta etapa, ja és recomanable que dormin per si

sols a la seva habitació.

D’un fins als tres anys. A aquesta etapa, els nadons acostumen a

fer migdiades més curtes , d'una o dues hores. Això, ajudarà a que hi

hagi un augment del seu somni durant la nit , en una mitjana de 10 a 13

hores . És important que es segueixi una rutina d' activitats abans de

dormir: el bany , el sopar , el conte i a dormir! El ritual ajudarà molt a que

els nens vegin l’acte de dormir com una activitat més. Als dos anys , el

nen ja podrà triar pijama, el peluix o la joguina amb la qual vol dormir i el

conte desitjat que li expliquin. Això li farà més partícip de la rutina.


Dels tres als sis anys. Als tres anys , els nens passen a dormir una

migdiada de, com a molt, una horeta. I a la nit, necessiten de 10 a 12

hores de son per sentir-se realment descansats . A partir dels quatre

anys, la majoria de nens ja no troben necessària una migdiada i dormen

només en horari diürn.

Dels sis als nou anys. Durant aquests anys , els nens ja només

necessiten aproximadament 10 hores de son durant la nit. Per tant. hi ha

un descens considerable del temps . Abans que els nens es vagin al llit,

és important que gaudeixin d'un moment en privat amb els seus pares

per conversar , compartir secrets , contes...És una bona forma per

preparar-los per la son i donar-los més seguretat.

Dels 10 als 12 anys. A aquesta edat, els nens només necessiten

unes 9 hores de son durant la nit . Tot dependrà de com es trobi el nen


2.2.Com crear un hàbit per anar a dormir

Els cicles del son es van configurant al mateix temps que el desenvolupament

del nadó. Però crear uns determinats hàbits a l'hora de dormir, pot ajudar tant a

descansar bé, com a respectar els horaris d' aixecar-se i anar a dormir .

Dels 3 als 6 mesos

Cap a aquesta edat és el moment idoni per establir les bases perquè aprengui

a dormir bé. Durant les migdiades el nen ha de percebre la llum i habituar-se

als sorolls quotidians de l’ambient familiar. A la nit és necessari que hi hagi un

ambient de foscor i silenci, perquè comenci a distingir el dia i la nit.

Durant a aquesta edat ja es pot començar a introduir el que es coneix com a

ritual “presons”, un ritual que constitueix en duu a terme una sèrie d’activitats

tranquil·les abans de dormir, perquè vagi associant aquestes activitats com

accions d’abans d’anar a dormir.

És també l'ocasió de plantejar passar-li a la seva pròpia cambra , ja que cap als

set o vuit mesos apareix l'etapa de l'angoixa de separació , que podria dificultar

el canvi .

Dels 6 als 12 mesos

Dels 6 als 12 mesos és el moment de refermar el ritual esmentat abans i

habituar-lo a dormir sol.

Hi ha nens als quals els encanta que els expliquin un conte, a altres que els

cantin, etc.


Aquest ritual posa el nen en disposició de dormir però els pares no s’han de

quedar amb ell fins que s'adormi . Després de complir el ritual, els pares s’han

d’acomiadar i sortir de l’habitació del seu fill perquè agafi el son el sol.

És possible que es desperti alguna vegada enmig de la nit i plori perquè es

troba sol i necessita la presencia dels seus pares. Per aquest motiu es

recomana que el nen disposi d’un ninot per dormir i aportar-li seguretat durant

la nit. No es aconsellable que el pares vagin a la cambra a veure el nen ja que

el nen a la llarga s’acostumaria i crearia un mal hàbit.

A partir del primer any de vida

A partir del primer any de vida és molt important mantenir la rutina que s’ha

estat practicant anteriorment i refermar-la. Per refermar-la del tot i aconseguir

que el nen tingui el millor descans possible, haureu de seguir fent les anteriors

indicacions a diari. D’aquesta manera el nen s’habituarà i no tindrà cap

problema a la hora de dormir.

Què no s’ha de fer

Anar a dormir amb el nen al mateix llit o passar-lo al llit dels pares

quan es desperta enmig de la nit

Donar-li la mà o deixar que l’acariciï el cabell o la cara mentre es

dorm.

Deixar que el nen es dormi en algun lloc que no sigui el seu llit

Bressolar-lo o cantar-li mentre es dorm. Això pot provocar que el nen

quan es desperti més tard vulgui que el tornin a bressolar o cantar.


Si el nen es desperta enmig de la nit i reclama la seva presència

convé que no li cridi ni li aixequi la veu. El nen ha d’aprendre a dormir i si

li aixeca la veu ho veurà com un càstig.

L’ambient del son

L’ambient del son és molt important ja que pot influir directament en el descans

del nen. Per aconseguir el millor ambient pel nen cal seguir els passos

següents:

El llit del nen

La superfície sobre la qual dormi el nen és molt important perquè tingui

un bon descans. Tot el món sap que la gent té diferents preferències en

quan a llits i matalassos. Un bon matalàs ajudarà al nen a dormir millor.

La llum

La llum té una gran influencia en el rellotge biològic d’un nen.

Bàsicament, la llum és igual al despertar i la foscor igual a l’hora de

dormir. S’ha descobert que inclús la llum d’un despertador digital pot

provocar el despertar. Per aquest motiu, és important que l’habitació

estigui realment a les fosques durant la nit.

La temperatura

Si un nen dorm en una habitació molt càlida o massa freda, es probable

que el seu son es vegi interromput. Tot el món té les seves pròpies

preferències en quan a la temperatura ideal, però els diversos estudis


realitzats indiquen que la major part dels nens dorm millor en una

habitació fresca (15,5ºC- 21ºC).

Silenci

El nivell de soroll que pertorba un nen varia en funció del nen. Als nens

que els pertorba el soroll, els hi va molt bé adormir-se amb el xiuxiueig

d’una màquina generadora de soroll blanc. El soroll blanc és un son que

conté totes les freqüències i amb la mateixa potència. Es podria

descriure com un soroll inespecífic que existeix de fons sense definir-se.

Aquest soroll pot ser un element molt important perquè el nen dormi bé i

sense interrupcions. El seu so es agradable i persistent, filtra els sorolls

exteriors que podrien despertar el nen i dóna entrada al moment de

dormir.

El silenci o d’utilització de màquines generadores de soroll blanc

ajudaran a crear un ambient agradable en el son del nen.

El dormitori d’un nen ha de transmetre

pau i seguretat. Això significa que mai ha

d’utilitzar-se com un espai de càstig ni

s’ha d’enviar el nen a la seva habitació

quan es porti malament. És important que

el nen es senti a gust i trobi tranquil·litat,

pau i descans a la seva habitació.


2.3. Fases i etapes del son

Com ja hem esmentat abans, el son infantil compleix en el organisme una

funció reguladora i reparadora. També podem dir que el son és essencial per al

control d’energia i la temperatura corporal. En el son existeixen diferents fases i

etapes que van variant amb l’edat.

Fases del son

Existeixen dues fases del son que es van alternant entre si: el son REM i el son

NO REM

El son REM: És la fase activa del son. En el son REM el cervell es

manté actiu tot el temps. És la fase més curta. El son REM està implicat

en els processos de memòria i aprenentatge. La privació de son REM

dificulta el record dels aprenentatges de la vigília i el d’aprenentatges al

dia següent però no altera la consolidació d'aprenentatges simples. En

els nadons el 50% del temps de son és son REM.

El son NO REM: És la fase més tranquil·la i profunda del son. En

aquesta fase del son, el cervell mostra una activitat cerebral a la de la

vigília. Es la fase del son més llarga. El son NO REM és divideix al seu

torn en quatre fases. Són les fases de relaxació i descans:

o Fase 1. És la transició inicial de vigília a son. El somni és lleuger.

Té una durada d'entre 30 segons i diversos minuts en cada cicle.

o Fase 2. El dormir es fa menys superficial. L'activitat cerebral

s'alenteix més. Durant aproximadament una hora en cada cicle.

o Fases 3 i 4. És la fase de son més profund, durant el qual el cos

descansa més. L'activitat cerebral en aquesta fase és molt lenta.


Etapes del son

La primera etapa del son comença en tancar els ulls, mentre estem

descansant, ja que donem un primer pas cap a la fase 1 del son anomenada

somnolència. En la somnolència el cos inicia una relaxació muscular i la

respiració es torna uniforme. Durant aquesta fase en l’electroencefalograma

s’observa una activitat cerebral similar a l'observada en la fase REM.

Després d’uns minuts en la primera fase, passem a l’anomenada fase 2, on les

ones cerebrals són més lentes que en la primera fase. Posteriorment, el son es

va tornant més profund, fase que rep el nom de son lent o fase 3/4, en què les

ones cerebrals ja són molt lentes, i es necessiten forts estímuls acústics per

despertar el nen. Aquesta fase de son lent predomina sobretot a la primera

meitat de la nit. Passada aquesta fase el son entra en fase REM. La fase més

activa i curta del son amb major activitat cerebral. El conjunt d'aquestes quatre

fases (1, 2, 3/4 i REM) sol tenir una durada de 90-100 minuts i componen el

cicle del son. Aquest cicle es repeteix en 4-5 ocasions durant la nit.


Períodes de vigília i descans

És molt important respectar els intervals de vigília i de descans sense

interrompre’ls perquè es converteixin en un hàbit. Els pares han de crear el

clima apropiat perquè el nadó estableixi el seu propi ritme de son. No el poden

obligar a que agafi el son però si ajudar-lo i respectar el seu propi ritme de

dormir i aixecar-se.

2.4. Collit o llit familiar

S’entén per collit el fet de compartir el llit amb el nadó. Ja sigui en el mateix llit

que els pares, en un bressol o en un llit supletori adossat al dels pares, o en

matalassos a terra. El collit és una pràctica estesa en la nostra societat, però

poques vegades comentada, ja que hi ha moltes persones que no veuen que

sigui convenient dormir amb els seus fills i dependent de la cultura aquesta

pràctica tendeix a ser rebutjada, ja que molta gent sosté que al practicar collit

els nadons, són més insegurs, més temorós i en un futur són menys autònoms.

En moltes cultures s'ha convertit al

collit en una pràctica habitual i natural

, encara que la nostra cultura el

qualifica com poc apropiada .

Avantatges

Els avantatges del collit són molts i

variats. Alguns estudis demostren que


quan el nadó dorm amb la seva mare , aquest aconsegueix un somni més

calmat i profund.

La mare està atenta a nivell inconscient que està compartint llit amb el seu fill ,

així que podrà respondre ràpidament a les necessitats del seu nadó. El seu fill

plorarà menys vegades durant la nit i el seu nivell d'estrès serà menor, cosa

que tindrà un impacte positiu en el seu desenvolupament emocional.

També, el dormir al mateix llit, reforça el vincle afectiu entre els pares i el nen .

Desavantatges

Molts professionals no estan d'acord amb aquesta pràctica ja que consideren

que és perjudicial per al nadó. Afirmen que pot haver-hi un risc d'asfíxia o fins i

tot d'aixafar al nen.

També, s’ha descobert que el dormir amb els pares comporta diversos

problemes de son per al nen. Dormen menys temps, s’aixequen moltes

vegades durant la nit, i els hi costa més agafar el son.

Un altre desavantatge és que a mesura que el nadó creix es torna una mica

intolerable per als pares els cops de peu o els moviments bruscos.

3. Trastorns del son infantil més freqüents

3.1. Insomni

L’ insomni és un dels trastorns més comuns en els nens. Consisteix en la

dificultat per dormir sols, son superficial i descans insuficient. Pot afectar des de

nadons de 6 mesos fins a nens de 5 anys.


Es creu que l' insomni infantil ve associat per dues raons principals: la primera

és la manca d'establir i mantenir una hora fixa perquè el nen es posi a dormir,

que porta al nen a l’ insomni, ja que no podrà desenvolupar un patró de son fix.

Es important que el pares posin una hora fixa per anar a dormir i s’assegurin de

que els seus fills vagin sempre aquella hora a dormir.

La segona raó per la qual els nens poden arribar a patir insomni és coneix com

a desordre de l’associació al principi del son. Aquest desordre de l’associació

ve causat per la falta d’un objecte o una activitat en família que el nen ha

desenvolupat durant la seva infància. Per exemple, un peluix, una manta,

escoltar un conte o veure la televisió abans de dormir, etc.

Símptomes

El nens que pateixen d’ insomni no són nens amb dèficit d’atenció ni de

problemes psicològics. Com ja hem esmentat abans, generalment es tracta de

nens amb hàbits de son mal adquirits.

Els símptomes principals de l’ insomni infantil són:

Actitud “molt desperta” capten amb gran intensitat els fenòmens que hi ha al

seu voltant: ansietat, inseguretat, o bé tranquil·litat i seguretat.

Tenen un son superficial durant el qual es mostren inquiets. Qualsevol petit

soroll els pot arribar a despertar.

Solen comportar-se de manera irritable durant el dia i amb gran

independència cap a la persona que els cuida.


Com es tracta l’ insomni infantil?

El tractament de d’insomni infantil es tractat per el pediatra i de manera

conductural, és a dir, reeducant els hàbits incorrectes. Aquest és el únic

mètode que s’ha demostrat realment eficaç.

L' insomni infantil per tant es tracta fent certs canvis en el seu estil de vida

educant al nen els hàbits del son. En alguns casos es pot aconsellar la hipnosi

per recuperar l'hàbit natural de son del nen. Poques vegades, es recepten

medicaments per acabar amb l’ insomni, si és així, es recepten per un temps

limitat.

3.2.Somnambulisme

El somnambulisme és també un trastorn del son molt comú en els nens. Sol

donar-se a partir dels 3-4 anys d’edat encara que en alguns casos especials

pot durar fins l’edat adulta. Solen produir-se durant les

primeres 3 o 4 hores durant la fase No REM.

Aquesta parasomnia consisteix en repetir durant nit una

conducta apresa de manera automàtica durant el dia de

manera automàtica mentre el nen dorm profundament.

Aquests episodis interrompen el son normal del nen, qui

pot mostrar símptomes de un mal descans al dia següent, encara que aquests

episodis nocturns són considerats alteracions benignes.

Durant els episodis de somnambulisme, el nen pot aixecar-se i caminar sense

estar completament conscient del que l’envolta. Altres accions que pot arribar a


realitzar, varien des de seure sobre el llit, córrer, obrir portes, treure aliments de

la nevera o menjar. Aquestes accions no semblen alarmants encara que no cal

oblidar que el nen està dormit en un estat inconscient, i que això suposa que

aquest es pugui comportar d’una manera maldestre i incongruent.

Si els episodis de somnambulisme es repeteixen amb freqüència cal visitar el

pediatra.

Un altre fet a destacar sobre el somnambulisme, és que no serveix de res

preguntar-li al nen al dia següent sobre lo succeït, ja que el nen rarament

recordarà alguna cosa.

Actualment, es desconeix la causa exacta encara que els experts opinen que

els nens amb antecedents familiars del trastorn són més propensos a patir

aquest episodis. Independentment d’això, també existeixen uns factors que

poden desencadenar que un nen pateixi de somnambulisme.

Falta de son

Ansietat

Altres trastorns del son, com el síndrome d’apnees

Estrès

Què s’ha de fer durant un episodi de somnambulisme?

El millor que es pot fer durant un episodi de somnambulisme es tornar en el

nen al llit intentant no despertar-lo. Per fer-ho, només caldrà dirigir-se al nen

amb un to baix i dolç i dir-li que se’n torni al llit. Cal evitar començar una

conversa i no fer-li ninguna pregunta. Es tracta de tornar-lo al llit sense que es


desperti. Si per un cas ho fes, no li passaria res dolent, només es podria sentir

atordit o confós per trobar-se en un lloc estrany o realitzant una acció que no

recorda.

3.3. Terrors nocturns

Els terrors nocturns són un trastorn del son molt relacionat amb els malsons

amb l’excepció de que és molt més espectacular. El nen, estant adormit,

s’incorpora bruscament al seu llit cridant o plorant molt alterat. Sol mostrar un

comportament de por intens.

Aquest trastorn apareix en els nen a partir dels 2-3 anys i normalment després

d’haver dormit de 1 a 2 hores. Són més habituals en els nens menors de 5

anys. Després d’aquesta edat són poc freqüents.

Es produeixen durant la primera meitat de la nit i rarament els recorden el dia

següent. Aquests episodis solen durar

entre 2 i 10 minuts, en els quals el nen

s’aixeca de cop i comença a cridar alterat,

com si el sofriment fos insuportable. A

part de cridar, el nen es mostra pàl·lid, té

suor freda i és incapaç de saber que esta

passant al seu voltant. És possible que ni reconegui els seus propis pares. Es

troba profundament adormit .


El episodis de terrors nocturns, com ja hem dit abans, solen passar durant la

fase del son més profunda, és a dir, una o dos hores després de que el nen

s’adormi.

No se sap amb exactitud la seva causa encara que es coneixen alguns factors

que poden desencadenar a patir aquest tipus de trastorn.

Son insuficient

Febre o altres malalties

Estrès

Què s’ha de fer durant un terror nocturn?

No es recomanable despertar el nen durant un episodi de un terror nocturn

encara que seria una tasca difícil fer-ho, ja que es troba profundament adormit.

Si es despertes, no recordaria res. El millor que poden fer els pares es

romandre amb el seu fill per vigilar que no es caigui del llit.

Aquests episodis solen ser esporàdics, poden aparèixer per temporades. Si són

molt freqüents, més de tres cops per setmana, i apareixen mes d’un en una nit,

cal consultar-ho amb un pediatra.

3.4. Malsons

Els malsons infantils és un altre dels trastorns més freqüents en la infància.

Podem definir-lo com un somni llarg elaborat, amb molts detalls que provoca en

el nen una forta sensació d’ansietat, por o terror. El contingut d’aquests somnis


pot ser molt variat però en la majoria de casos sempre hi ha un component de

perill per a la integritat física del nen. En

general no fan referència a situacions

reals, exceptuant els nens que hagin

pogut patir situacions traumàtiques.

L’episodi de malson sol acabar amb el

despertar del nen que pot tenir una

sensació d’ansietat o por encara

present.

Es calcula que entre un 10-50% de nens dels 3 als 5 anys pateixen malsons. El

primer episodi sol aparèixer per primera vegada entre els 3 i 6 anys i van

desapareixen amb el temps, no requereixen una intervenció psicològica.

Els malsons solen aparèixer en la fase REM i amb molta més freqüència en la

segona meitat de la nit.

Els seus orígens han estat associats amb diferents agents externs que han

pogut provocar una inquietud en el nen. A mesura que disminueixin les causes

que han provocat els malsons, el nen deixarà de tenir aquests episodis.

Normalment els malsons tenen relació amb fases específiques del

desenvolupament emocional. Encara que també s’han a associat a nens amb

un perfil d’inseguretat per algun motiu familiar o escolar o a nens que han estat

separats de les seves mares durant un llarg període de temps.


Com superar els malsons?

Com ja hem comentat abans, els malsons solen acabar quan el nen es

desperta amb una gran ansietat o por. Vegem ara algunes pautes per saber

com hem actuar en aquests casos:

Els pares han de tranquil·litzar el nen després de que s’aixequi.

Es important que acudin on el nen i que l’escoltin encara que sense entrar

massa en detalls.

Parlar-li amb una veu suau i tractar de demostrar-li que ha sigut tot un

somni i que no ha de patir.

Explicar-li que aquests episodis, encara que molt molestos, segueixen uns

processos normals que es donen durant el creixement i parteixen de la

imaginació del nen. Això reduirà el temor del nen a que es torni a produir.

El parlar sobre el succeït el endemà en un ambient calmat a lúdic, també

ajudarà al nen a obrir-se al seus pares i a treure la por.

Diferències entre els malsons i els terrors nocturns

MALSONS TERRORS NOCTURNS

Normalment el nen es desperta durant

l'episodi i recorda el contingut del

somni.

Tot i que pot incorporar-se del llit i fins

i tot plorar o cridar, resulta molt difícil

despertar-lo. No recordarà res.

Els continguts del somni recordats són

molt elaborats.

Continguts inexistents de l'episodi.

Durant els episodis no solen aparèixer

moviments ni vocalitzacions ja que no

hi ha to muscular. En el cas que

Poden aparèixer verbalitzacions i / o

vocalitzacions per la presència de to

muscular.


aparegui alguna paraula o crit indica el

final del malson.

En despertar: sensació de por i

ansietat associades al record de les

imatges oníriques.

S'experimenta una intensa ansietat

amb gran activació autonòmica.

Apareixen en el somni REM. Apareixen en el somni No REM.

Solen donar-se en la segona meitat de

la nit.

Es donen en la primera meitat de la nit.

Inici entre els 3 i 6 anys. Inici entre els 4 i 12 anys.

Solen remetre a mesura que el nen es

fa gran.

Solen desaparèixer amb el temps i

normalment no necessiten tractament

farmacològic.

3.5. Somniloquia

La somniloquia és un trastorn del son que consisteix en parlar durant el son.

Es solen pronunciar paraules inconnexes, crits, plors, riures o frases sense

sentit. No solen despertar al nen encara que poden ser molestes per a altres

persones. Sempre estan relacionades amb el que es somia.

Sobre el 50% de la població de nens de entre 3 i 10 anys presenta almenys

una vegada al any aquests episodis.

Aquests episodis solen aparèixer a la segona meitat de la nit i sobretot abans

de llevar-se. En la primera segona meitat de la nit el contingut es més elaborat;

en canvi, es més pobre i esta relacionat amb fets més recents si apareix abans

de llevar-se.

Durant un episodi de somniloquia no és necessari acudir al costat del nen ni fer

res en particular. El nen està dormit. Són situacions totalment benignes que

inclús es poden prolongar fins l’edat adulta.


En el tractament d’aquest trastorn es sol utilitzar un dispositiu electrònic que

emet un so desagradable quan el nen comença a parlar durant el son.

3.6. Bruxisme

El bruxisme és també un fenomen habitual en els nens durant el son. Es

produeix per una contractura excessiva dels maxil·lars, que provoca un soroll

característic que sol preocupar als pares però no desperta el nen. Si la

contractura es constant pot produir un desgast en les dentes i les genives.

El bruxisme pot aparèixer a qualsevol

edat encara que és més freqüent a la

infància. Entre el 3 i el 12% del nens de

entre 3 i 7 anys podrien patir-lo.

Aquest trastorn no està associat amb

ninguna fase del son en particular.

Respecte a les causes del trastorn

s’apunten factors tan de caràcter físic,

psicològic i neurofisiològic. Es comú en

nens amb malformacions maxil·lo-facials

i amb mala oclusió dental, sobretot en nens amb síndrome de Down.

El tractament inclou tècniques conductuals, és a dir, relaxació, practica massiva

i un dispositiu electrònic que emet un soroll molest quan el nen comença a

parlar. Per a casos més degradants solen incorporar-se protectors dentals.


4. Trastorns del son infantil menys freqüents

4.1. Roncs i apnees

Molts nens ronquen de vegades, especialment quan estan refredats o tenen el

nas taponat. Es calcula que més del 20% del nens ronquen amb freqüència i

que un 10% ho fan totes les nits, encara que només un 2-3% dels casos el nen

pateix un trastorn del son o d’un problema respiratori.

Aquesta patologia sol aparèixer sobre els 2-3 anys, encara que en alguns

casos aïllats també es pot observar des de el naixement.

Els roncs es deuen a que els fins teixits del final de la gola es relaxen durant el

son i vibren. Les causes poden ser molt diverses:

Una obstrucció en les vies respiratòries com a conseqüència d’un

refredat.

Un grossor excessiu dels teixits de la gola.

Una exposició repetida al fum del tabac.

Un augment de la mida de les amígdales.

Problemes de salut com al·lèrgies, asma, reflux o malalties

neurològiques o l’apnea del son.

Si el nen té un son molt inquiet o fa molt soroll a dormir, respira per la boca o

ronca, pot ser que pateixi un trastorn conegut com apnea del son. El terme

“apnea” significa falta de respiració. El símptoma més preocupant d’aquest

trastorn es que qui el pateix deixa de respirar durant trenta segons. Aquest fet


preocupa els pares però en general no posa en perill la vida del nen i es un

trastorn que es pot tractar.

Les causes més comunes a patir apnees són tenir unes vies respiratòries

estretes, un augment de les amígdales, obesitat o certes anomalies facials.

No tots els nens que ronquen pateixen l’apnea del son, encara que si els roncs

són importants o van acompanyats d’altres símptomes, l’apnea pot ser el

problema.

L’apnea pot provocar una falta de son important i comportar a altres trastorns

del son. L’apnea persistent sense tractar pot desencadenar a problemes de cor,

a un augment de la pressió arterial, problemes d’aprenentatge o hiperactivitat.

Què s’ha de fer quan observem aquesta situació en el nen?

El primer que s’ha de fer és comunicar-ho al pediatra. És preferible si li porteu

una petita filmació de com dorm el nen. En tan sols uns minuts de gravació, el

pediatra podrà comprovar si és necessari realitzar-li més proves per confirmar

el trastorn.

Si és així, s’enviarà el nen a una unitat del son on li practicaran un estudi de

son nocturn (polisomografia). Aquesta prova consisteix en observar el nen

durant una nit i apuntar el nombre d’apnees que realitza i la falta d’oxigen que

comporten aquests episodis de bloqueig de respiració. D’aquesta manera

sabrem el grau de exacte de la malaltia.


El tractament

El tractament consistirà en extirpar les amígdales i les vegetacions. A l’edat

dels 2-3 anys és una operació senzilla amb molt poc risc pel nen. Després de

l’operació, les apnees desapareixen, el nen dorm millor, augmenta de pes i talla

i desapareixen els trastorns de conducta, així com millora ell seu rendiment

escolar.

4.2. Síndrome de les cames inquietes

El síndrome de les cames inquietes consisteix en un malestar en les cames,

difícil d’explicar. No és dolor, ni és dormen les cames, ni és mala circulació. És

una inquietud interior que origina una necessitat de moure les cames. Si ens

posem a caminar o ens movem, la sensació pot desaparèixer temporalment.

Aquesta patologia pot afectar a adults i nens encara que és molt freqüent en els

nens de entre 3 i 12 anys.

Al nen li costarà adormir-se perquè no podrà parar-se quiet. Si aconsegueix

adormir-se, tindrà un son superficial i tornarà a despertar-se.

El que devem fer és observar i escoltar bé al nen. Si quan torna de l’escola diu

que li fan mal les cames i veiem que està inquiet, podem començar a sospitar

de que es podria tractar d’aquest síndrome. A partir d’aquí, ens fixarem si

mentre dorm mou les cames, les mourà quan estigui dormit i els moviments

podran arribar a despertar-lo.


Si és així, deurem comunicar-ho al pediatra. Ell confirmarà la malaltia

mitjançant la història clínica; si desitja estudiar més a fons les sacsejades

nocturnes, sol·licitarà a una Unitat del son que realitzi una polisomnografia.

És important diagnosticar la malaltia correctament, perquè molts nens que la

pateixen no segueixen un bon tractament. Sol confondre’s amb el síndrome

d’hiperactivitat i dèficit d’atenció. Però, en realitat, no es tracta de nens moguts

o inquiets amb dificultats per concentrar-se, sinó que pateixen el síndrome de

cames inquietes. El pediatra ajudarà als pares a no confondre aquests

síndromes.

4.3 Enuresis

La enuresis és un trastorn del son que consisteix en una dificultat per a contenir

la orina per la nit. Concretament, el 25% dels nens i el 15% de les nenes són

pateixen enuresis a l’edat dels 6 anys. Als 12 anys, només el 8% dels nens i el

4% de les nenes ho segueix sent.

A pesar de ser tan freqüent, actualment continua sent un problema mal tractat o

simplement, ignorat. Per resoldre els problemes d’enuresi s’han utilitzat tot

tipus de remeis: càstigs, medicaments, restriccions en la ingesta de l’aigua, etc.

Encara que el cert és que els resultats més eficaços s’han aconseguit

mitjançant tècniques d’aprenentatge i a través de modificacions en la conducta.


Tipus d’enuresis

Es distingeixen dos tipus d'enuresi nocturna:

ENURESI PRIMÀRIA

Nens a partir de 5 anys, que mai han

après a controlar la micció. És el cas més

comú, representa el 80% dels casos.

ENURESI SECUNDÀRIA

Nens que després d'un període de control

(superior a 6 mesos), tornen de nou a fer-

se pis a la nit. És a dir, quan el nen

aconsegueix controlar els esfínters, però

passat un temps torna a perdre el control.

Com detectar l’enuresi?

Com ja hem dit abans, quan un nen es major de 5 anys i és incapaç d’orinar-se

de forma involuntària mentre dorm, ens trobem en un cas clar de enuresis

primària. En qualsevol cas, abans de començar a ensenyar a controlar els

esfínters per si mateix, hem d'assegurar que l'enuresi no està causada per un

problema mèdic.

Per sortir de dubtes, el millor és es porti al nen al pediatra.

Causes de l’enuresi

Les causes de l’enuresi són molt diverses. Avui dia es manegen múltiples

factors com possibles causants del trastorn. Alguns d'ells són els següents:


Retard de la capacitat de "mantenir l'orina"

Bufeta petita. Molt comú en nens amb miccions diürnes freqüents.

Iniciar massa aviat o massa tard el control del pipi.

Presència de son profund. El somni profund impedeix rebre l’avís de

”bufeta plena”.

Per factors neurològics, fisiològics, genètics

Circumstàncies emocionalment crítiques per al nen: canvi de col·legi, de

casa o per el naixement d’un nou germà.

Tractament de l’enuresi

Una vegada hem descartat que el problema d’enuresis del nen no esdevé

d’una causa física, podem començar el tractament.

Els tractaments utilitzats per solucionar la enuresi són :

Medicació

La medicació utilitzada per tractar l’enuresi és:

o Imipramina: Encara que actualment estigui en desús, s’ha utilitzat

durant molts anys per al tractament de l’enuresi.


o Acetat de Desmopresina: Genera en el nen una retenció de

líquid pel que disminueix el volum d’orina durant el son. D’aquesta

manera, disminueix el nombre de nits que el nen mulla el llit.

Alarmes d'enuresi

Les alarmes d'enuresi o detectors d'orina són aparells utilitzats a la nit

que estan proveïts d'un sensor que detecta la humitat, produint a

continuació un soroll perquè el nen s’aixequi i vagi al bany. Aquestes

alarmes s'empren per ensenyar al nen el control de la micció durant la nit

.

S’ha demostrat que la millor forma d'abordar l'enuresi és el tractament amb

ocupació d'alarmes d’enuresis o pipi-stops. La medicació només és eficaç

durant el període en que s’administren els medicaments i pot produir efectes

secundaris en el nen.


5. Conclusió

La realització d’aquest treball, per una banda, m’ha ajudat a aprofundir en els

meus coneixements sobre el son infantil, conèixer l’existència d’unes pautes

adequades per facilitar aquest fi i la necessitat d’implantar uns bons hàbits des

del començament. Molts comportaments a vegades erronis dels pares no

ajuden a l’hora de conciliar el son i creen un espiral de problemes que a mida

que passa el temps son més complicats de solucionar.

Per altre banda, tot i que tenia coneixement dels trastorns més freqüents i

populars, disposava de molt poca informació dels trastorns menys freqüents i

que no per aquest fet deixen de ser importants. Sense anar més lluny, l’enuresi,

encara que sigui un trastorn menys freqüent, crea molts problemes al nens si el

pares no disposen d’informació suficient per fer front al problema sense alarmar

al nen.

La preparació de l’entrevista amb la Dra. Jurado, em va servir per fer un repàs

de la feina feta, vaig intentar trobar preguntes no redundants, sinó preguntes

que aportessin alguna cosa nova al treball i que per altre banda li semblessin

suficientment interessants a la entrevistada.


6. Bibliografia

Adreces electròniques

http://www.guiainfantil.com/sueno/indice.htm

http://www.educapeques.com/escuela-de-padres/consejos-educacion-

hijos/el-sueno-una-rutina-importante.html

http://www.iis.es

http://www.slideshare.net/psicoalmazan/el-sueo-infantil-y-sus-dificultades

http://davalllafiguera.blogspot.com.es/2010/08/rutines-per-millorar-el-son-

infantil.html

http://dormirsinllorar.blogspot.com.es/p/inicio.html

http://www.psicodiagnosis.cat/areaclinica/altres-trastorns-

clinics/trastorns-del-son-infantil/index.php

http://www.freewebs.com/eneuresis-enuresis-nocturna-infantil/

http://www.guiainfantil.com/enuresis/tipos-enuresis.htm

http://www.guiainfantil.com/sueno/indice.htm

http://www.educapeques.com/escuela-de-padres/consejos-educacion-hijos/el-sueno-una-rutina-importante.html

http://www.educapeques.com/escuela-de-padres/consejos-educacion-hijos/el-sueno-una-rutina-importante.html

http://www.iis.es/?page_id=123

http://www.slideshare.net/psicoalmazan/el-sueo-infantil-y-sus-dificultades

http://davalllafiguera.blogspot.com.es/2010/08/rutines-per-millorar-el-son-infantil.html

http://davalllafiguera.blogspot.com.es/2010/08/rutines-per-millorar-el-son-infantil.html

http://dormirsinllorar.blogspot.com.es/p/inicio.html


http://www.psicodiagnosis.es/areaclinica/otrostrastornosclinicos/trastorno

sdelsueoinfantil/index.php

http://www.chiquimania.com/prevencion/insomnio-infantil-y-su-

tratamiento.html

http://psicologiapositivauruguay.com/2013/02/11/el-colecho-sus-

beneficios-y-desventajas/

http://metode.cat/Els-perques-de-Metode/Per-que-dormim

http://insomnio.comocombatir.com/insomnio-infantil.htm

http://www.uninet.edu/neurocon/congreso-1/conferencias/son-

3.html

http://www.enciclopediasalud.com/categorias/sueno-y-

descanso/articulos/fases-del-sueno

Llibres

ESTIVILL, Eduard. A dormir!. Barcelona: Debolsillo, 2013

PANTLEY,Elisabeth. El sueño del niño de los dos a seis años.

Barcelona: Medici,2009

ESTIVILL E,.DE BEJAR, S. "Duérmete niño" Editorial Plaza y Janes,

1996


7. Annexos

ANNEX I. Entrevista amb la Dra. Jurado

El passat dia 23 de Novembre, la doctora Jurado va tenir l’amabilitat de

concedir-me una entrevista. La Dra. Jurado treballa a la Unitat del son de

l’hospital de la Vall d’Hebrón i és especialista en el tractament dels trastorns del

son. Aquestes són les preguntes que li vaig fer:

1. Quan un problema a l’hora d’anar a dormir es converteix en

un trastorn que requereix tractament?

Si que es veritat que molts problemes del son en els nens no són considerats

trastorns sinó que simplement problemes a l’hora de dormir. Tenir problemes a

l’hora de dormir és molt freqüent en l’ infància. El 30% dels nens tenen algun

tipus de problema al llarg de tota la seva infància.

Per esbrinar si es tracta d’un problema o un trastorn, es pot veure sobretot per

com ho viu la família i el propi nen. Hi ha vegades que és un problema dels que

al cap d’un temps desapareix i que resta importància però els pares es mostren

molt preocupats. Per això, encara que no sigui un problema de molta

importància, es fa un tractament més conductural que farmacològic perquè la

família no es preocupi.

Ara bé, si el problema en el son d’un nen passa a tenir una repercussió en

aquest, ens trobem en el cas d’un trastorn del son. Per tant, podem dir que un

problema en el son és converteix en un trastorn quan un problema a l’hora de

dormir va seguit d’una repercussió. Al dia següent el nen es troba cansat,

irritable, hiperactiu, etc.


2. Quin és el trastorn infantil més freqüent?

El trastorn més freqüent que ens arriba al hospital és el trastorn d’apnees. Nens

que ronquen o tenen dificultat per respirar durant el son. Encara que el trastorn

,de manera general, més freqüent és l’ insomni. Nens que els costa molt

dormir, es desperten amb facilitat... però moltes vegades el pediatra ja els

tracta.

Per tant, el trastorn més freqüent en els nens és l’ insomni però el que més

casos arriben a l’hospital i són tractats és el síndrome d’apnees. Encara que a

diferència del nens amb insomni, els nens amb apnees no són tractats pel

pediatra sinó que es un trastorn que requereix una cura del son i més

endavant, una possible cirurgia.

3. Hi ha algun trastorn que sigui més comú en el sexe masculí

que femení? I algun que sigui més comú de sexe femení que

del masculí?

Hi ha alguns trastorns que sí que amb l’edat són més freqüents en un sexe que

en l’altre. Per exemple, les apnees en l’edat adulta és més freqüent en els

homes, en canvi en els nens el percentatge de nens i nenes estaria més o

menys igualat. En el cas del insomni tampoc existeix diferència de sexe així

com a la resta de trastorns( somnambulisme, cames inquietes...).

4. Quins són els principals motius de patir un trastorn?

En el cas de l’ insomni generalment es conductural, que no hi ha uns bons

hàbits per part de la família. La majoria de vegades, la mare és molt protectora i


es preocupa molt per nen i no deixa al nen acabar d’agafar el seu ritme de son.

Generalment és així, encara que també hi ha excepcions.

En el cas de les apnees el principal motiu és algú més anatòmic. Sol produir-se

perquè les amígdales són molt grans o quan els carnots o els adenoides són

grans.

5. He llegit que la majoria de trastorns infantils desapareixen a

l’adolescència però pot un trastorn persistir fins l’edat adulta?

La majoria de problemes, parlàvem abans que un 30% dels nens patia algun

trastorn durant la infància, desapareixen. Sobretot l’ insomni que quan

comencen la guarderia i creixen acaben d’estructurar el seu horari del son.

Generalment és passatger encara que sí que es veritat que hi ha nens que des

de que son petits que no dormen bé i es gent que persisteix durant el temps.

Aquí , de vegades, venen adults a la consulta i ens diuen que mai han dormit

bé. Llavors hi ha un percentatge de persones que dormen malament, que tenen

un insomni i que ja ho tenien des de petits. Aquest cas no és el més freqüent

encara que si que existeix. Després, el cas dels ronc i les apnees hi hauria gent

que si no se’ls tractes acabarien millorant perquè encara que tinguin unes

amígdales grans a l’ infància durant el creixement pot desaparèixer. Encara que

hi ha nens que si hi ha algú més a part d’això, continuaran tenint apnees.

El que és el somnambulisme, terrors nocturns i tots aquest trastorns si que es

veritat que desapareixen durant l’adolescència, només un 5% del nens tenen

somnambulisme a l’edat adulta.


6. L’ús de videojocs i ordinadors ha afectat en el son dels

nens?

Sí, sobretot que es dormen durant el dia. L’ insomni no tant perquè si s’anessin

a dormir a la seva hora es dormirien però el problema es que es tornen

addictes als videojocs o als mòbils i parlen fins molt tard. Freqüentment,

provoca que quan els nens que han d’anar a l’escola s’adormin durant el dia.

Després hi ha un petit grup que pel fet d’estar tan enganxat als videojocs o

connectats al ordinador, fan que el seu son es retràs i que poc a poc els

dificulta anar-se’n a dormir. Per exemple, fa que la melatonina, que és

l’hormona del son, no es alliberi bé sinó que es alliberi molt més tard. Per tant,

si estan fins tard amb l’ordinador la seva melatonina no es comença a alliberar

fins tard. Per aquest motiu, encara que altres dies es vagin a dormir més aviat

no es podran dormir perquè ja tindran el seu ritme de son alterat.

7. Quins han sigut el avenços més importants en el tractament

dels trastorns del son?

En els nens poc perquè no es poden fer estudis amb fàrmacs en nens. En el

tractament en general dels trastorns del son jo crec que l’avanç més important

ha sigut la melatonina. Com ja he dit abans, la melatonina és una hormona que

es comença a alliberar quan ve la foscor a la nit i és la que en regula el son. Si

que hi ha molts nens petits que tenen trastorns del son perquè no acaben

d’alliberar aquesta hormona. Després hi ha nens adolescents que també els

passa, ja que de forma fisiològica a l’adolescència aquesta hormona és

comença a alliberar més tard. A l’edat adulta aquest problema desapareix i es

reajusta l’horari del son. Per millorar el problema, al 2007 es va començar a


comercialitzar la melatonina i ara els nens i adults amb el problema dormen

millor. La melatonina també se la prenen molts nens amb TBH, hiperactivitat, ja

que els costa molt dormir per la nit.

8. He llegit que per detectar alguns trastorns es realitzen

polisomnografies. Que són exactament les polisomnografies?

Les polisomnografies són uns estudis per detectar possibles anomalies en el

cicle del son. Es col·loquen uns sensors, uns cables, per a veure l’activitat del

cor. Després uns elèctrodes, en una localització concreta. A partir d’aquest

cables i elèctrodes s’obté una activitat que pot ser de diversos tipus segons la

localització d’aquests. Per exemple, els sensors que es col·loquen al cabell

registren l’activitat cerebral per poder detectar la vigília y el son i dins del son

les diferents fases del son. Després un altres elèctrodes que són per controlar

la respiració i estan molt enfocats per a controlar els roncs i les apnees. També

es col·loquen un altres cables a la cama en un múscul molt concret, el tibial

anterior, per a detectar possibles moviments de cama durant el son. Aquest

cable ens permet saber si el pacient pateix del síndrome de cames inquietes.

9. El mètode Estivill un mètode per acabar amb els problemes

del son infantils ha sigut criticat diverses vegades per ser un

mètode massa agressiu. Estàs d’acord?

Jo sempre dic que els pares quan el seu fill té un problema de son sempre

tenen que fer allò amb el que ells se sentin a gust. No hi ha ni mètodes bons ni

mètodes dolents. Hi ha mètodes més adequats per uns nens i menys adequats

per uns altres. Jo, per exemple, faig el mètode Estivill. Crec és lògic perquè en

el que consisteix és en un condicionament clàssic, el nen no tingui ningun tipus


d’associació amb els pares que no requereixi d’ells a l’hora d’anar a dormir. Hi

ha molts pares que la mare l’agafa en braços o el dorm mamant llavors quan el

nen es torni aixecar requerirà de la mare un altre cop per tornar-se a dormir.

Llavors el que es pretén fer és eliminar tota aquesta associació que el nen no

tindrà quan es desperti. Per això es recomanable que tingui algun peluix o un

objecte de transició perquè quan s’aixequi el tingui allà. Estivill diu que s’ha de

deixar sol al nen i els pares han de sortir de l’habitació. Evidentment quan

escrius un llibre tens que fer-lo una mica en general i segurament Estivill

després en la seva clínica ho fa tot personalitzat perquè és que cada nen

requerirà una pauta diferent.

Es veritat que hi ha gent que està en contra del mètode vol el nen amb ell. Per

exemple, a Sud Amèrica i a Àsia el nen dorm amb els pares i no passa res.

Moltes vegades és cultural i depèn del que amb els pares es sentin a gust.

Jo aplico el mètode Estivill perquè crec que té lògica però que depèn de cada

nen perquè hi ha nens que ho passen molt malament i han de seguir un altre

mètode.


ANNEX II. Enquesta dels trastorns del son infantils

Els trastorns del son infantil

L’objectiu d’aquest test es poder detectar possibles trastorns del son

infantil. S’analitzaran inicialment comportaments nocturns i, a posteriori,

diürns, que ens puguin donar pistes per a detectar aquests trastorns del son.

L'interval a analitzar és de nens amb edats compreses entre 3 i 12 anys.

Sexe del fill o filla:

o Femení

o Masculí Li consta conciliar el son a la nit?

o Sí

o No

o De vegades Quan es desperta per la nit, li costa més de mitja hora tornar a conciliar el son?

o Sí

o No Sol despertar-se per la nit plorant i amb malsons?

o Sí

o No De tant en tant té somnis terrorífics o violents?

o Sí

o No Acostuma a roncar mentre dorm?

o Sí

o No Sol fer pauses respiratòries durant el son?


o Sí

o No De tant en tant li grinyolen les dents mentre dorm?

o Sí

o No Respira per la boca mentre dorm?

o Sí

o No Acostuma a fer-se pipi al llit?

o Sí

o No Té dificultat per aixecar-se pel matí?

o Sí

o No Sol mostrar-se molt irritat a l’hora d’aixecar-se?

o Sí

o No Acostuma a tenir mal de cap quan s’aixeca pel matí?

o Sí

o No Esta cansat o es dorm a classe?

o Sí

o No Ha baixat el seu rendiment escolar?

o Sí

o No Millora la seva conducta si dorm més temps?

o Sí

o No


Resultats de l’enquesta:

Població enquestada: 35 nens i nenes d’entre 3 i 12 anys .

Li consta conciliar el son a la nit?

Quan es desperta per la nit, li costa més de mitja hora tornar a conciliar el son?

Sol despertar-se per la nit plorant i amb malsons?

Sí 10 29%

No 19 54%

De vegades 6 17%

Sí 8 23%

No 27 77%

Sí 7 20%

No 28 80%


De tant en tant té somnis terrorífics o violents?

Acostuma a roncar mentre dorm?

Sol fer pauses respiratòries durant el son?

De tant en tant li grinyolen les dents mentre dorm?

Sí 6 17%

No 29 83%

Sí 8 23%

No 27 77%

Sí 2 6%

No 33 94%

Sí 14 40%

No 21 60%


Respira per la boca mentre dorm?

Acostuma a fer-se pipi al llit?

Té dificultat per aixecar-se pel matí?

Sol mostrar-se molt irritat a l’hora d’aixecar-se?

Sí 16 46%

No 19 54%

Sí 8 23%

No 27 77%

Sí 21 60%

No 14 40%

Sí 14 40%

No 21 60%


Acostuma a tenir mal de cap quan s’aixeca pel matí?

Esta cansat o es dorm a classe?

Ha baixat el seu rendiment escolar?

Millora la seva conducta si dorm més temps?

Sí 3 9%

No 32 91%

Sí 6 17%

No 29 83%

Sí 2 6%

No 33 94%

Sí 18 51%

No 17 49%

El Son infantil i els seus trastorns

Documents

Transcript of El Son infantil i els seus trastorns