El sistema litoral - diba. · PDF filedistingir el temps que fa cada dia, és a dir, la...

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Medi Ambient 4Sèrie_Medi Ambient 4

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Documents de Treball facilita als agents del món local documentació actualitzada per contribuir a millorar la gestió de les polítiques públiques locals.

La revista SAM (Suport a les Activitats ambientals en el Municipi) ha donat informació tècnica i actual als responsables municipals des de la seva primera publicació l’any 1998. La publicació ha anat creixent, i allò que va començar com a butlletí s’ha convertit en un llibre que s’insereix en aquesta col·lecció. Amb els canvis, enfrontarà el repte de mantenir el nivell de qualitat i oferir coneixements i eines sobre els temes que afecten el món de les activitats ambientals i que, per la seva complexitat, requereixen una anàlisi completa.

Aquesta obra aborda els efectes del canvi climàtic al litoral de les nostres costes, amb la intenció de sensibilitzar el món local envers la problemàtica que comporten.

Comte d’Urgell, 187Edi�ci del Rellotge, 2n. pis08036 BarcelonaTel. 934 022 [email protected]/mediambient

Àrea de Medi Ambient

4

El s

iste

ma

lito

ral

El sistema litoral

Un equilibri feble amenaçatpel canvi climàtic

ISBN 978-84-9803-387-8

9 7 8 8 4 9 8 0 3 3 8 7 8

El sistema litoral


El sistema litoral


Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Medi Ambient, 44

CoordinacióSalvador Fuentes Bayó

Secretaria de redaccióLidia Ruano Bernabé

DireccióDomènec Cucurull Descarrega

Consell assessor de redaccióDomènec Cucurull DescarregaFerran Vallespinos RieraInma Pruna GonzálezIsidre Gonzalvo CarnéJosep Manel Esteban CampoManel Pich i PouRamon Rabella PujolSalvador Fuentes Bayó

Assessorament tècnicFerran Vallespinos Riera

© del text: els autorsde l’edició: Diputació de Barcelona

Juny, 2010

Producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de BarcelonaComposició: AddendaTraducció al castellà: Edicions RaimaTraducció a l’anglès: Districte DigitalImpressió: Imprenta RGM, SAISBN: 978-84-9803-387-8Dipòsit legal: Bi-1174-2010

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Marc introductori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Està canviant el clima de la Mediterrània? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Josep Enric Llebot

La urbanització del litoral de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23Joan Alemany Llover

Marc jurídic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

La Llei de costes i el litoral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35Francisco J. Montoya Font

El sistema d’espais naturals protegits i la conservació del litoral . . . . . . . . . . . . . . . . 53Jordi Parpal

Món municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

El Pla estratègic litoral: sistema de seguiment i indicadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67Lucía Cuesta Fernández

El model turístic del litoral mediterrani. Un estudi de cas, Eivissa . . . . . . . . . . . . . . . 77Elisenda Belda, Joan Ribas Tur

La gestió del litoral metropolità . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87Mariano de Gracia Anton

L’experiència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .101

L’equilibri dels sistemes deltaics i els efectes del canvi climàtic. Noves oportunitats de gestió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .103Jordi Serra Raventós, Elisabet Roca Bosch

El medi físic: estratègia d’adaptació al canvi climàtic i gestió sostenible de la costa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .117Jordi Galofré

Sumari

7

8 El sistema litoral

Els efectes del canvi climàtic sobre la biodiversitat marina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .135Rafael Sardà

Canvi climàtic i pesqueres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .153Ana Gordoa Ezquerra

Possibles efectes del canvi climàtic sobre la planificació i l’urbanisme del litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .161Patrícia Giménez Font, Patrícia Lacera Martínez

Món empresarial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .179

El Pla de ports de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .181Rosa Busquets i Vall

Món social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .189

El CEM. 25 anys d’educació ambiental. L’evolució de la platja . . . . . . . . . . . . . . . . .191Flora Portas

Propostes per a l’adaptació i la mitigació dels efectes del canvi climàtic sobre el litoral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .199Ferran Vallespinos

Versión castellana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .211

El sistema litoralUn débil equilibrio amenazado por el cambio climático

English version . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .303

The coastal systemA weak balance threatened by the climatic change

Presentació

9

El Pla de mandat 2008-2011 de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelonainclou, com un dels eixos fonamentals de treball, els aspectes relacionats amb els siste-mes litorals i fluvials. Sovint, aquests espais contenen valors naturals importants, alhoraque reben també demandes ciutadanes relacionades amb el seu ús. De manera cohe-rent amb aquests objectius, s’han fet, a petició dels ajuntaments, diversos treballs permillorar el coneixement d’aquests sistemes i, a la vegada, elaborar propostes per con-servar-los i millorar-los.

El medi litoral és un sistema complex i de gran diversitat i, com a conseqüència, és tam-bé molt fràgil. A les causes prou conegudes d’impacte relacionades amb l’ocupació delterritori i l’erosió de la costa, cal considerar les previstes en els diferents escenaris de can-vi climàtic que es desprenen dels informes de l’IPCC. L’espai costaner estarà especialmentexposat a l’increment de la temperatura de l’aigua de mar, a la modificació de la freqüèn-cia dels fenòmens meteorològics extrems o a l’alteració dels models de propagaciód’onatge. Els governs locals s’enfronten a la necessitat de gestionar tota aquesta problemà-tica en un context de competències compartides.

El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses és una iniciativa de la Unió Europea per assolir uns objec-tius mínims de reducció dels gasos d’efecte hivernacle amb la implicació dels governslocals. En la recent Cimera de Copenhaguen (desembre de 2009) vam tenir l’ocasió, enuna sessió organitzada pel Comitè de les Regions Europeu, d’explicar l’estat actual d’im -plan ta ció del Pacte als municipis de la província de Barcelona. Actualment, 1.220 enslocals europeus s’han adherit al Pacte, dels quals 122 (el 10%) corresponen a municipisde la província de Barcelona. En aquests moments, la major part d’ells es troben elabo-rant o ja implantant el seu Pla d’acció d’energia sostenible, primer compromís d’acordamb el Pacte.

Dels municipis adherits fins ara, 19 són municipis litorals, amb una problemàtica especí-fica i per als quals caldrà, a més, dissenyar polítiques d’adaptació. Per ajudar en aquesttasca, l’Àrea de Medi Ambient ha considerat oportú editar un llibre on es recull la contri-bució de diferents experts reconeguts que permet compondre un escenari actualitzat delconeixement del sistema litoral des dels diferents àmbits implicats, no només analitzantles causes, sinó també proposant solucions. El valor del llibre, més enllà de la novetat dela informació, rau en l’esforç per reunir en un únic document tot un seguit d’informaciódispersa de fonts molt diverses. Agraïm a aquests autors el treball fet per dur a bon ter-


me una iniciativa que escau plenament als objectius del Pla de mandat en relació amb elmedi litoral.

Esperem que l’obra que teniu a les mans us sigui d’utilitat, tant per als electes responsa-bles del disseny de les polítiques locals de lluita contra el canvi climàtic com per als tèc-nics responsables d’implementar-les.

Joan Antoni Baron EspinarPresident delegat de l’Àrea de Medi Ambient

Marc introductori

Està canviant el clima de la Mediterrània?

Josep Enric LlebotDepartament de Física. Universitat Autònoma de BarcelonaMembre de l’Institut d’Estudis Catalans

Marc introductori 13

Entenem bé què és el clima?

El debat sobre la capacitat humana de produir canvis ambientals de dimensió planetària,encara incomprensiblement no tancat en alguns entorns, ha acabat. Des de l’any 1985es tenen evidències mesurades de la davallada de la concentració d’ozó a l’estratosferaa causa de les emissions d’uns compostos sintetitzats durant la meitat del segle xx aixícom, des de 1958, es mesura de manera contínua la concentració de diòxid de carbonia l’atmosfera i es veu que augmenta cada vegada més ràpidament, també com a causade les activitats humanes. Poc després d’aquest descobriment es va saber que la dava-llada de l’ozó a l’estratosfera era a causa de la presència d’halocarburs, i la regulació dela seva substitució per altres amb característiques que no interferien amb l’ozó del’estratosfera s’assolí ràpidament. Pel que fa a l’augment de la concentració de gasos ambefecte d’hivernacle, la solució és molt més difícil, ja que es produeixen i emeten, sobretot,per l’ús del petroli, el carbó i el gas, els anomenats combustibles fòssils, que són la cau-sa del gran desenvolupament assolit a les societats avançades, ja que proporcionen ener-gia concentrada i barata i, per tant, ara per ara són a la base de l’estructura de desenvo-lupament del nostre món.

La creixent concentració de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera fa que aquestaabsorbeixi una proporció superior de l’energia emesa per la superfície terrestre i, per tant,que s’escal�. L’escalfament no és regular arreu i, per tant, d’aquest fenomen es preveu quehi hagi canvis en els patrons de comportament de l’atmosfera, allò que habitualments’anomena canvi climàtic. Tanmateix, parlem habitualment de clima i, a vegades, no in -cloem en aquest mot el signi�cat complet. Una de�nició senzilla i ràpida que ens ve al capintuïtivament sobre què és el clima es refereix al temps mitjà, és a dir, a una mitjana de lesvariables meteorològiques més importants (temperatura, precipitació, humitat, etc.) Noobstant això, en de�nir una mitjana temporal cal precisar els períodes de temps en els qualses calcula: dies, setmanes, mesos, anys. Tanmateix, seguint amb de�nicions intuïtives perdistingir el temps que fa cada dia, és a dir, la meteorologia de la climatologia, es pot dir quela meteorologia correspon al coneixement del temps instantani, és a dir, el comportamentde l’atmosfera propera a la superfície terrestre inferior a deu dies, mentre que la climatolo-gia estudia el comportament mitjà del sistema climàtic en escales de temps, en tot cas supe-riors als deu dies. De fet, és justament aquesta característica sobre el coneixement del tempsmitjà, que la climatologia no ha estat, fins molt recentment, una disciplina d’interès entre


la comunitat científica,1 tot i que des de temps ancestrals el coneixement climatològicha interessat com a pràctica regular: un bon exemple en són els calendaris del pagès queabunden per les nostres conrades. Hi ha una altra característica que també determina elclima i que és especialment rellevant per a l’àrea mediterrània: es tracta de la variabilitat delclima. La variabilitat és una mesura en un indret determinat de com n’és de regular una varia-ble meteorològica. Així, per exemple, atès l’efecte amortidor del mar, la variabilitat de la tem-peratura a les localitats litorals és inferior a la de les localitats interiors. A la Mediterrània, ial litoral de casa nostra en particular, la variabilitat de la precipitació és una de les caracte-rístiques de�nitòries del nostre registre pluviomètric.

Si simplement fem una ullada a la història, el primer que parla en el sentit modern del queavui coneixem com a canvi climàtic va ser Svante Arrhenius,2 un químic i físic suec que l’any1896 presentà a la Societat de Física d’Estocolm una comunicació en la qual suggeria queuna reducció o un augment del quaranta per cent en la concentració d’un component moltminoritari de l’atmosfera, el diòxid de carboni, podia provocar processos que explicarienl’avançament o el retrocés de les geleres. En el seu treball, Arrhenius desenvolupà el queavui anomenem un model de balanç d’energia, que considerava els efectes radiatius deldiòxid de carboni i de l’aigua a temperatura ambient i estudiava les respostes del modela canvis en les concentracions de CO2. Naturalment, aquest treball heretava resultats dela física del segle xIx de Josef Stefan pel que fa a la Llei de l’emissió de la radiació, de KnutAnsgström, sobre els valors dels coe�cients d’absorció del CO2 i del vapor d’aigua, id’Alexander Buchan, sobre les mesures de la temperatura a diferents llocs del planeta. Elmodel formulat per Arrhenius era bastant simple i feia estimacions sobre la re�exió de laradiació per la superfície terrestre i pels núvols o les retroaccions produïdes per la capade gel i de neu que, tenint en compte el coneixement actual, consideraríem ingènues opotser �ns i tot errònies. Arrhenius3 va concloure que la variació del contingut de CO2 i devapor d’aigua de l’atmosfera tenia una gran in�uència en l’equilibri energètic del sistemaclimàtic. Arribà a aquesta conclusió després de realitzar càlculs sense cap ajut mecànicque comportaven entre deu mil i cent mil operacions que va fer a mà en diferents esce-naris d’emissions de CO2. Considerant que les emissions de l’època eren 1, calculà el quepreveia que podria passar quan fossin 0,67; 1,5; 2,0; 2,5; i 3,0. Féu els càlculs per a lesquatre estacions de l’any discriminant la latitud i va concloure que: «...si la quantitat decarbònic augmenta en progressió geomètrica, la temperatura augmentarà en progressióaritmètica». També Arrhenius va obtenir que la variació de la temperatura seria més grana mesura que augmentés la quantitat de diòxid de carboni i la latitud, i que l’increment dela temperatura augmentaria més a l’hivern que a l’estiu. En general, Arrhenius va preveu-re un ascens de la temperatura d’entre cinc i sis graus Celsius quan es dupliqués elcontingut atmosfèric de CO2.

Sorprèn el fet que les prediccions d’Arrhenius siguin tan semblants, des del punt de vistaquantitatiu, als resultats obtinguts mitjançant els so�sticats models numèrics actuals. Pro-

1. Llebot, J. E. (1998): El canvi climàtic. Rubes.2. Llebot, J. E. (2001): «Svante Arrhenius: els albors del canvi climàtic». Medi ambient. Tecnologia i cultura:Onze referències del pensament ambiental. Barcelona.3. Arrhenius, S. (1896): On the influence of carbonic acid in the air upon de temperature of the ground Philo-sophical Magazine. Núm. 41, p. 237-276.


bablement, en aquesta semblança recau també la consideració del físic suec com l’iniciadorde l’advertiment del possible origen antropogènic del canvi climàtic actual. Arrhenius parlàtambé dels impactes. La seva visió, la d’una persona que vivia en un país sotmès als rigorsd’un llarg i dur hivern, i la seva visió positivista del progrés li feren pensar en l’impacte posi-tiu d’un clima menys rigorós, que probablement podria facilitar el desplaçament cap a lati-tuds altes de determinades pràctiques agrícoles i que pal·liaria, en certa manera, el dè�citalimentari de l’època.

La modelització del clima

Des dels treballs d’Arrhenius s’ha avançat molt i actualment es disposa d’un coneixementmolt superior del funcionament del sistema climàtic del que es tenia al començament delsegle xx. D’altra banda, també es disposa d’unes eines, els ordinadors, que permetenobtenir projeccions sobre el futur del clima. No obstant això, per emmarcar adequada-ment els resultats sobre el possible clima del futur cal tenir en compte dues qüestionsfonamentals:

• El clima futur estarà determinat per la composició de l’atmosfera, pel que fa als gasosamb efecte d’hivernacle, que depèn de com hagin evolucionat característiques de lasocietat a tot el món, com són l’economia, la demogra�a i la tecnologia. La predic-ció de com canviaran en el futur aquests elements és molt difícil i els climatòlegs tre-ballen amb el que s’anomena escenaris, que corresponen a hipòtesis de com can-viaran aquestes magnituds a tot el món segons diferents condicions.

• Els models operacionals actuals divideixen el món en unes caixes la grandària de lesquals serveix per determinar la resolució espacial dels resultats del model. Els modelsactuals més utilitzats usen unes caixes que cobreixen una superfície aproximada dedeu mil quilòmetres quadrats, que si bé serveixen per poder entendre’n els efectesen grans regions, no poden donar prou con�ança i precisió per a visions prospecti-ves detallades sobre el què passarà en una zona petita i variada topogrà�cament, comara Catalunya, per exemple.

Què està passant?

A continuació, esmentarem resultats que mostren què està passant amb el clima tant aescala global com, quan sigui possible a dades especí�ques per a Catalunya, que d’algunamanera es pot considerar representativa d’allò que passarà a la Mediterrània, especial-ment a les zones litorals. La major part d’aquests resultats provenen dels treballs del GrupIntergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, en les sigles angleses), querecentment ha publicat un quart informe4 en el qual s’estableix la visió consensuada a esca-la global més recent del fenomen del canvi climàtic i del treball promogut per l’Agència Cata-lana de l’Aigua, adreçat especí�cament a l’aigua i el canvi climàtic a Catalunya.5

4. IPCC (2007): Climate Change 2007: The Phisical Science Basis. Cambridge University Press. 5. Prat, N.; Manzano, A. (ed.) (2009): Aigua i canvi climàtic: diagnosi dels impactes previstos a Catalunya, ACA.

S’està produint el canvi climàtic?

All llarg de tota la terra hi ha una xarxa d’estacions que mesuren la temperatura terrestre.El registre instrumental de la temperatura en estacions terrestres i en vaixells porta a con-cloure que la temperatura super�cial global de l’aire s’ha escalfat 0.76 ± 0,18 °C durantel segle xx. La tendència de l’escalfament és general a tot el planeta i consisteix en elretrocés de les geleres, la reducció de la superfície de neu i el ritme més acceleratd’ascens del nivell del mar durant el segle XX, si es compara amb els darrers mil anys,per exemple. S’ha observat i s’ha documentat l’allargament del període de creixement il’avançament de la �oració i de l’arribada d’espècies migratòries. Algunes espècies de plan-tes, insectes, ocells i peixos s’han desplaçat cap a latituds més altes o cap a zones demés altitud. També sembla que es pot a�rmar que la capa super�cial de l’oceà s’ha escal-fat uns 0,10 °C durant els darrers quaranta anys.

Tanmateix, els canvis més pronunciats s’han produït a les regions polars, especialment del’hemisferi nord. L’anàlisi de dades proporcionades per la informació desclassi�cada pro-cedent de submarins russos i nord-americans indiquen que el gel de l’Àrtic s’ha anat fentmés prim des de mitjan la dècada de 1970. De fet, des que es disposa de mesures de lacobertura de gel fetes des de satèl·lit es constata que la concentració de gel sobre l’Àrtica l’estiu ha disminuït de l’ordre d’un deu per cent; va ser l’estiu de l’any 2007 quan es vaconstatar una superfície de gel menys extensa. Ara bé, la variació de la temperatura noha estat uniforme a tot el planeta al llarg dels anys. L’escalfament més elevat es va pro-duir abans de 1940 i des de 1980 �ns a l’actualitat. No obstant això, l’hemisferi nord haexperimentat un lleuger refredament durant el període 1946-75 i hi ha zones on aquestrefredament s’ha fet molt patent, especialment a l’est del continent americà.

Les causes d’aquesta interrupció en l’escalfament no són clares. Una possible explicacióés l’augment dels compostos de sofre presents a l’atmosfera com a conseqüència de l’úsde carbó com a combustible amb un alt contingut de sofre. A aquestes causes, tambés’hi poden afegir causes naturals, com ara la variació de la lluminositat del sol o les erup-cions volcàniques que han tingut lloc durant aquest període.

L’escalfament mitjà produït durant el segle xx es pot comparar amb altres pertorbacions delclima de temps passats. Per fer aquesta comparació s’usen dades instrumentals, que abas-ten els darrers dos-cents anys, juntament amb dades (conegudes com proxy-data o dadesassimilades) que provenen de l’anàlisi dels anells dels arbres, de l’estudi dels sediments i deles bombolles d’aire dels gels a Groenlàndia o l’Antàrtida. Els resultats d’aquesta anàlisi sónque l’escalfament que hem viscut durant el segle xx és probablement un dels més gransque s’han donat durant els darrers dos mil·lennis,6 tot i que s’han de prendre precaucionsa l’hora d’interpretar aquestes dades, ja que són irregulars en la distribució temporal i espa-cial i, per tant, el grau de con�ança que aporten a l’a�rmació anterior és moderadament petit.

Una altra qüestió és saber si aquest canvi de la temperatura és a causa de factors humans.L’informe de l’IPCC abans esmentat atribueix, amb un alt grau de con�ança, la causa del’escalfament al creixement del contingut atmosfèric de gasos amb efecte d’hi vernacle i,


6. Mann, M. et al. (2008): Proc. Nat. Acad. SciUSA. Núm. 105, p. 13252-13257.


a més, mostra unes simulacions de models numèrics en què s’aconsegueix separar,durant els darrers deu anys, la variabilitat natural i la variabilitat relacionada amb les acti-vitats humanes que, naturalment, és molt superior.

Pel que fa a casa nostra, l’augment de la temperatura de l’aire a la superfície durant elsegle xx ha estat de l’ordre de 0,15 °C per dècada, superior a la mitjana global. Pel quefa al litoral, hi ha un complet registre a l’Estartit des de 1973 a diferents fondàries a l’aigua.En totes es mesura un augment de la temperatura que a la superfície se situa en un 0,34°C per dècada. El fet que l’augment de la temperatura de l’aigua sigui més gran quel’augment de la temperatura de l’aire és a causa del fet que la sèrie de l’Estartit és méscurta. Si s’agafen per a la temperatura els mateixos anys, les dades terrestres i marítimesmantenen la relació prevista.

En canvi, la precipitació no té un comportament tan homogeni arreu. En principi, a mesu-ra que la temperatura atmosfèrica augmenta, es preveu que l’atmosfera contingui més vapord’aigua, i això certament s’ha mesurat. No obstant això, aquest fet no comporta necessà-riament que la precipitació augmenti arreu. Efectivament, a escala regional s’ha mesuratun augment de la precipitació al nord d’Europa, al nord i centre d’Àsia, i en alguns indretsdel continent americà; en canvi, s’ha constatat una disminució al sud d’Àfrica i de l’Àsia,a les regions subsaharianes i globalment a la Mediterrània. A Catalunya l’anàlisi de les sèriesde precipitació anual de què es disposa, que es remunten en un indret �ns al 1786,7 nopresenten una tendència signi�cativa. Només si es tenen en compte els darrers anys espot observar una tendència negativa, és a dir, una disminució de la precipitació anual, peròaquest resultat encara no té signi�cació estadística.8

Pel que fa a l’augment del nivell del mar en el conjunt del planeta, s’ha observat un aug-ment de 3,1 mm/any, d’1,2 mm/any a Marsella i Gènova i, els darrers trenta anys, de4,0 mm/any a l’Estartit.

Hi ha altres canvis mesurats arreu, com ara el retrocés de les glaceres i, sobretot, els can-vis fenològics.9 Al nostre país, com en altres llocs del nostre planeta, s’han observat canvisimportants en els cicles que segueixen les plantes i els animals. En concret a Catalu nya,les fulles dels arbres surten ara de mitjana uns vint dies abans que no pas fa cinquantaanys; floreixen i fructifiquen uns deu dies abans que fa cinquanta anys, i els cauen les fullesmés tard, també al voltant de vint dies respecte del mateix període de temps. També s’hantrobat evidències que alguns insectes, com per exemple les papallones, passen per dife-rents estadis larvaris més ràpidament en resposta a l’escalfament. En definitiva, se sap queen molts llocs del planeta amb la variabilitat regional i específica de cada fenomen biolò-gic s’ha produït l’avançament de fenofases de plantes i animals entre tres i quatre dies perdècada a la primavera.10

7. Sèrie de Barcelona.8. Llasat, M. C. et al. (2009): «Constatacions de caràcter meteorològic a Catalunya» dins Prat, N.; Manzano,A. (ed.): Aigua i canvi climàtic: diagnosi dels impactes previstos a Catalunya, ACA. 9. Peñuelas, J. et al. (2002): «Changed plant and animal life cycles from 1952-2000». Global Change Biology.Núm. 9, p. 131-140.10. Peñuelas, J. et al. (2009): «Impactes, vulnerabilitat i retroalimentacions climàtiques als ecosistemes terres-tres catalans» dins Llebot, J.E. (ed.): 2n Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. [En premsa].


Quan i com canviarà el clima durant el segle XXI

Per projectar cap a un futur pròxim la magnitud que tindrà el canvi climàtic, d’una ban-da, cal conèixer amb un cert grau d’exactitud el funcionament del medi físic, és a dir,cal disposar d’un model fiable, i, d’una altra, cal poder projectar amb precisió quinesseran les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i quina serà l’evolució dels embor-nals. En definitiva, es tracta d’assumir com evolucionarà la societat i la biosfera durantel segle xxI.

Mentre que actualment es disposa de models bastant �ables, pel que fa al coneixementque incorporen del funcionament del medi físic, el segon aspecte, les emissions i l’evoluciódels embornals, és una �ta que gaudeix de moltes més imprecisions. No hi ha models niprevisions �ables que permetin albirar quina serà l’evolució de l’economia mundial en elspropers deu, vint o cinquanta anys ni, per descomptat, se sap quina serà l’estructura deproducció energètica de les societats del futur, ni l’evolució tecnològica. Totes aquestesincerteses són, per tant, tan grans que els resultats que s’obtenen dels models s’hand’acceptar com el que són, uns marcs de referència sobre el que pot passar, i cal enten-dre que els models climàtics, a diferència dels models meteorològics, no fan prediccionssinó que fan projeccions.

Per tal de poder comparar els resultats d’un model amb els dels altres, l’IPCC ha confec-cionat escenaris d’emissions futures que incorporen previsions del Banc Mundial o previ-sions de l’ONU sobre el creixement demogrà�c i econòmic. Aquests escenaris inclouenun ampli espectre d’assumpcions sobre el futur econòmic i el desenvolupament tecnolò-gic. No cal dir el gran nombre d’incerteses existents sobre el creixement econòmic, elsestils de vida, el creixement de la població o els canvis tecnològics. És sobre la based’aquests escenaris i, de manera especial, sobre un escenari de previsions mitjanes ques’han d’entendre les xifres que comentarem a continuació.

Un escenari útil d’utilitzar és el que assumeix el creixement d’emissions durant els darrersvint anys de l’u per cent anual i estipula que �ns a l’any 2050 les emissions dels gasosamb efecte d’hivernacle quedaran estabilitzades als nivells actuals. En el context actualés com si estiguéssim conside rant una situació de mínim o notablement optimista, ja queactualment tots els indicis ens porten a escenaris més intensos pel que fa al forçamentcausat pels gasos amb efecte d’hivernacle. En aquest escenari la temperatura augmen-taria, globalment, a prop de 1,8 °C l’any 2050 respecte de la mitjana dels anys 1980-1999.

L’IPCC11 preveu que l’any 2100 la temperatura haurà augmentat, segons els escenaris,entre 1,1 °C i 6,4 °C, escalfament que en cas que tingués lloc seria el més gran delsdarrers deu mil anys. També es preveu que disminuirà la diferència entre les tempera-tures mínimes i les temperatures màximes a escala global i que les temperatures míni-mes seran més altes, de manera que disminuiran els episodis de fred extrem. En gene-ral, es creu també que augmentaran les precipitacions, tot i que la seva distribucióespacial i temporal serà diferent arreu. Al nostre país, es preveu que augmentin les pre-

11. IPCC, Canvi climàtic 2007: informe de síntesi: resum per a responsables de polítiques. Col·lecció docu-ments, 18, CADS (2009).


cipitacions a l’hivern però que, en canvi, a l’estiu els períodes de secada seran més inten-sos i freqüents. En consonància amb aquest fet, els models preveuen també una dis-minució de la zona coberta per la neu i el gel, així com un ascens del nivell del mar d’entre0,18 i 0,59 metres.

Pel que fa a l’àrea mediterrània, l’augment de la temperatura prevista pels models se situaper sobre de la mitjana mundial i la precipitació, en canvi, per sota, i �ns i tot es preveuuna disminució global que s’albira, en l’escenari més pessimista, que pugui arribar a serd’un vint per cent respecte de les condicions de �nal segle xx. Catalunya no és una excep-ció a aquestes previsions. Justament les previsions dels models regionals, que tenen una�abilitat limitada, albiren un augment de la temperatura mitjana en la franja alta de les pre-visions globals, una tendència que l’augment de la temperatura màxima creixi més que latemperatura mínima i que la precipitació, especialment a les zones litorals i a l’estiu, dis-minueixi considerablement.

Quines seran les conseqüències del canvi climàtic sobre el medi físic?

Com ja s’ha dit a bastament, en general les conseqüències bàsiques a escala global sónl’augment de la temperatura i de la precipitació. En un termini de temps curt probable-ment l’agricultura i el forest es bene�ciaran de la fertilització de diòxid de carboni. Les con-dicions òptimes per als conreus canviaran, per la qual cosa caldran adaptacions signi�-catives a escala regional. En aquest context, aquesta adaptació serà més costosa i difícil

Any

390

380

370

360

350

340

330

320

310

1950 1950 1970 1980 1990 2000 2010

Con

cent

raci

ó de

CO

2 (p

pm)

Concentració de CO2 a Mauna Loa (Hawaiï)


d’assolir en les explotacions petites que en aquelles controlades per grans grups. A més,els canvis en les plagues i en les malalties de les plantes a un escalfament encara estàentès de manera incompleta i, per tant, a escala regional i a llarg termini hi ha encara mol-ta incertesa.

Alguns models projecten la tendència, en zones com les regions mediterrànies, a un crei-xement dels períodes de sequera. Sembla probable que la quantitat de neu a les munta -nyes disminueixi i que la neu es fongui abans com a resultat de l’escalfament atmosfèric,la qual cosa pot afectar el balanç hídric i pot comportar importants impactes associats enla disponibilitat d’aigua dolça. A la vegada, el creixement de la intensitat d’algunes plugesa la tardor i l’hivern i l’hipotètic augment dels episodis de tempestes fortes, els temporalsde llevant, com el que hi ha hagut al �nal de l’any 2008 a casa nostra, poden comportarproblemes en el control de riuades en l’estabilitat de les platges del litoral i canvis en elshàbitats de plantes i animals.

Un altre aspecte important que cal considerar és l’impacte sobre la salut. Sens dubte,l’augment de la temperatura in�uirà sobre la freqüència i la transmissió de malalties infec-cioses, sobre l’efecte a la població d’episodis d’onades de calor i de fred i, naturalment,sobre la qualitat de l’aire i de l’aigua. Tanmateix, es desconeixen les pautes �ns on podenevolucionar aquests canvis. Les variacions de la temperatura i de la precipitació indueixencanvis en els hàbitats dels organismes que actuen com a vectors transmissors de malal-ties (mosquits, rosegadors, etc.). Sembla probable que en haver-hi una freqüència menorde determinats episodis de fred, puguin sobreviure determinats tipus de mosquits que, enles condicions actuals, no sobreviurien. Alguns estudis preveuen una possible incidèn-cia del mosquit de la malària al sud de la península Ibèrica d’aquí a deu anys justamentper aquesta causa. El mateix es pot dir per l’impacte de les onades de fred i de calor. Ésprevisible menys mortaldat a causa de les onades de fred, ja que seran menys freqüents,mentre que probablement hi haurà més episodis de calors extremes, la qual cosa produiràproblemes de salut en persones especialment sensibles.

L’augment d’episodis meteorològics extrems sembla que sigui una altra conseqüènciadel canvi climàtic, atesa la major quantitat d’energia de l’atmosfera. Tanmateix és un delsaspectes més controvertits, ja que �ns ara no s’ha pogut constatar una tendència deter-minada, des d’un punt de vista experimental. No obstant això, una bona part de lapoblació es concentra a les zones costaneres, la qual cosa fa preveure importants impac-tes econòmics d’un nivell del mar més alt i d’una major freqüència d’episodis meteorolò-gics extrems.

Hi ha una concentració segura de gasos efecte d’hivernacle?

Probablement aquesta sigui la pregunta més important quan ens enfrontem a una situa-ció de canvi del clima. Fins on pot aguantar el clima el forçament actual? Hi ha un nivellsegur d’emissions? Certament els mots aguantar o segur que hem utilitzat en les línies ante-riors són equívocs, atès que són relatius i hi ha una bona dosi de subjectivitat en la sevaformulació. La subjectivitat prové de veure el problema del canvi climàtic des de la pers-pectiva d’un europeu12 o d’un nord-americà amb bona capacitat tecnològica per adap-


tar-se, però a costa d’importants costos econòmics, o des de la perspectiva d’un esqui-mal que depèn per a la seva alimentació de l’extensió del gel o d’un habitant de les illesMaldives, conjunt d’unes mil sis-centes illes de corall, per als quals l’extensió del seu paísdepèn de la magnitud de l’ascens del nivell del mar.

Considerant aspectes realistes i pragmàtics, l’actuació davant el canvi climàtic compor-ta dos tipus d’accions fonamentals: la mitigació de les causes del canvi climàtic il’adaptació a les noves condicions climàtiques. La mitigació consisteix en la disminucióde les causes, és a dir, de les emissions. És evident que, ateses les circumstànciesactuals, hi ha la tecnologia disponible per estabilitzar el contingut atmosfèric de diòxid decarboni atmosfèric a 450 ppm o a 600 ppm o a 1.000 ppm. De�nir el nivell és una qües-tió de cost econòmic i de voluntat política i social, i l’any 2009 és molt important per lade�nició del nivell d’estabilització que la comunitat internacional és capaç de plantejar-se.13

Pel que fa a l’adaptació, signi�ca conèixer i, eventualment, canviar aquelles activitats in�uen-ciades pel canvi climàtic. Per exemple, en determinats indrets deixaran de ser rendibles deter-minats conreus i començaran a ser-ho uns altres, o bé s’hauran de construir i/o modi�cardeterminades infraestructures (ports, dics, etc.). Ambdues estratègies, l’adaptació i la miti-gació, depenen de la perspectiva econòmica del país que les considera.

Ara bé, intentant objectivar l’enunciat d’aquest paràgraf, es tractaria de poder contestarsi hi ha una concentració llindar de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera per sobrede la qual es produeixen canvis catastrò�cs en el funcionament de la Terra, o bé si es conei-xen prou bé les conseqüències de l’escalfament causat per l’augment de la concentraciód’aquests gasos, de tal manera que la comunitat cientí�ca sigui capaç de de�nir una con-centració acceptable basant-se en anàlisis de riscos potencials i de danys. Podem inten-tar contestar aquestes qüestions observant què ha succeït en el passat. Hi ha forçaevidències respecte de la variació del CO2 atmosfèric durant èpoques passades en la histò-ria geològica de la Terra. Així, sabem que fa uns cinquanta milions d’anys hi havia entretres i nou vegades més diòxid de carboni a l’atmosfera i, a més, disposem d’indicadorsque mostren que feia molta més calor que ara, ja que, per exemple, hi havia vida abun-dant al cercle polar i la temperatura de les aigües profundes del mar era alta. També s’hantrobat períodes amb variacions sobtades (milers d’anys) del diòxid de carboni atmosfèricrelacionades també amb canvis en la temperatura. D’aquestes oscil·lacions n’hi ha algu-nes en les quals els períodes càlids excedeixen en magnitud les projeccions més pessi-mistes dels models climàtics actuals. Aquests canvis estan associats, a vegades, ambextincions o amb redistribucions d’espècies, però no pas amb una desaparició total de labiosfera.

L’evolució del clima del futur dependrà de la naturalesa del forçament climàtic, és adir, del contingut en gasos amb efecte d’hivernacle de l’atmosfera i de la sensitivitatdel sistema climàtic. Per tant, determinar una concentració acceptable dels gasos amb

12. L’any 2005 la Unió Europea va proposar adoptar mesures per tal de no arribar a un augment de la tem-peratura de dos grau centígrads respecte dels valors de la temperatura mitjana en períodes preindustrials.13. A Copenhaguen el mes de desembre de 2009 és previst que s’adopti alguna decisió sobre aquest aspec-te, ja que s’hauran d’acordar els compromisos dels països per al període 2012-2020 i, per fer-ho, s’ha de sabercap a quin objectiu de concentració de gasos amb efecte d’hivernacle es pretén arribar.


efecte d’hivernacle depèn de la capacitat de determinar la sensitivitat del sistema climà-tic, així com del coneixement exacte dels factors de forçament i dels riscos i les vulnera-bilitats. A més, les conseqüències del canvi climàtic tindran un marcat caràcter regional,i mentre que tots els models projecten un augment global de la temperatura i de les pre-cipitacions, les distribucions temporals i espacials d’aquestes varien de regió a regió i demodel en model. Per tant, és difícil, per no dir impossible, establir una concentracióatmosfèrica de gasos amb efecte d’hivernacle assumible globalment en la qual els ris-cos i els impactes estiguin moderadament relacionats amb l’esforç tecnològic i econò-mic per assolir-la, per la qual cosa actualment es treballa sense tenir aquest nivell dereferència.

Consideracions finals

L’escalfament de l’atmosfera com a conseqüència de l’augment de gasos amb efected’hivernacle no és un fenomen passatger. El futur que s’albira per a aquest segle, �ns i toten el més optimista dels escenaris, amb tota seguretat comportarà un augment de la tem-peratura, una probable disminució de la precipitació a la Mediterrània i un augment del nivelldel mar. En aquest cas el litoral mediterrani i, en particular, el de casa nostra, és un entornde risc davant del canvi climàtic. El risc està caracteritzat també per la important densitat depoblació i d’activitat econòmica que acull. Així doncs, s’ha d’estar atent als recursoshídrics, als ecosistemes marins, a les platges, a les infraestructures, i, sobretot, els efec-tes del canvi climàtic han d’estar presents en els plani�cadors, ja que les accionsd’adaptació són cares i necessiten molt temps. Fa poc més de dos anys es va publicarl’informe Stern,14 una extensa i detallada anàlisi dels aspectes econòmics associats al can-vi climàtic, que va concloure de manera genèrica que econòmicament és més avantatjósadaptar-se que actuar reactivament als impactes del canvi climàtic. La regió mediterràniai especialment el seu litoral, atesa la vulnerabilitat que té davant del fenomen, no en sónuna excepció i hem de ser insistents i ferms davant el problema, simplement per no hipo-tecar-nos el futur.

14. Stern, N.: Stern Review on the Economics of Climate Change. Disponible ahttp://www.hm-treasury.gov.uk/stern_review_report.htm

La urbanització del litoral de Catalunya

Joan Alemany LloveraConsultor especialista en planificació urbana i economia portuària


Introducció

Si s’entén la costa com una línia (o millor com l’estreta franja banyada pel mar) i el litoral comuns espais de terra i de mar, ambdues bandes de la costa on es registra una ample interac-ció entre els dos medis, aquest últim té una amplada diferent segons els fenòmens i les acti-vitats que es considerin. Una visió global i pragmàtica del litoral inclou la divisió administra-tiva, i consisteix a considerar la franja terrestre amb l’amplada dels termes municipalscostaners, i la franja marítima, com el mar territorial (franja de dotze milles des de les líniesde base). És, doncs, una concepció molt estricta i reduccionista de l’espai litoral, ja que depèn,a més de la con�guració natural, de les activitats humanes que s’hi duen a terme. Per a l’estudid’algunes activitats caldria considerar una divisió molt més àmplia que inclogui les comar-ques (i, per tant, una franja d’entre deu i trenta quilòmetres, que supera a bastament els ter-mes municipals que tenen només de tres a cinc quilòmetres) i, per part de mar, la platafor-ma continental (espai marítim des de la costa �ns a una batimetria de dos-cents metres).

Si consideréssim el litoral en sentit més estricte (municipis costaners i mar territorial), hau-ríem de convenir que l’ocupació comprèn diferents processos i activitats molt diverses.La part terrestre es troba ocupada pels elements següents: ciutats i pobles costaners; urba-nitzacions disperses, siguin de primera o segona residència; infraestructures (autopistes,carreteres, ferrocarril); activitats econòmiques (indústries, agricultura, serveis turístics,etc.). La franja marítima s’ha ocupat fonamentalment pels ports i en menor mesura peraltres infraestructures marítimes com ara esculleres de protecció de platges, tubs de cap-tació d’aigües o emissaris per a l’abocament d’aigües i residus.

L’objectiu d’aquest article és descriure breument els processos d’ocupació urbanísti-ca del litoral català i veure’n les incidències sobre aquest espai.

L’ocupació fins a mitjan segle XX

Des dels primers pobladors �ns a mitjan segle xx, l’ocupació del litoral terrestre es va pro-duir fonamentalment per la creació i el creixement dels nuclis urbans sobre la costa. Esva tractar d’un procés molt lent �ns al �nal del segle xVIII i es va accelerar des d’aquestadata �ns a mitjan segle xIx. Al mar, l’ocupació es va produir principalment per la cons-trucció dels ports.

Els primers assentaments humans estables a la costa es deuen a les primeres grans civi-litzacions marítimes. Els grecs foceus provinents de la seva colònia Massàlia (Marsella)s’establiren a Empòrion el segle VI abans de la nostra era. Per aquest port iniciaren elsromans la conquesta de la península Ibèrica l’any 218 aC. En les dècades i segles poste-riors els romans estengueren l’ocupació del litoral fundant diverses ciutats, municipis i vilesper tota la costa. Tàrraco (colònia des del 45 aC), fou la capital d’una àmplia província i vatenir un port de construcció arti�cial, com també tingué port arti�cial Emporiae, l’antigaEmpòrion grega. Durant molts segles foren les úniques construccions al mar �ns que ladinàmica litoral de sediments va reblir completament aquestes dues primeres infraestruc-tures marítimes.

La pax romana al mar va fer possible la creació dels següents nuclis urbans sobre lacosta: Blanda (Blanes), Iluro (Mataró), Bètulo (Badalona), Bàrcino (Barcelona), Tàrraco (Tarra-gona) i Dertosa (Tortosa), aquesta darrera a l’Ebre, a prop de la desembocadura. A més,entre aquests pobles i ciutats es construïren algunes viles romanes, la qual cosa suposàuna primera ocupació de la costa per nuclis urbans bastant distanciats entre els uns delsaltres.

La crisi de l’Imperi romà, les invasions dels pobles del nord, la invasió musulmana, les con-frontacions i la pirateria incidiren negativament en el trà�c marítim i en el procés d’assentamentde la població sobre la costa en la Mediterrània occidental i, particularment, en la costa delque ara és Catalunya. No va ser �ns al segle xI quan s’inicià un nou procés de creixementde les activitats marítimes i, a partir d’aquí, una nova expansió urbana al litoral. A més delcreixement de la ciutat de Barcelona, amb el seu paper de capital catalana, es crearen nouspobles i ciutats a la costa, d’entre els quals destacaren: Cadaqués, Palamós, Sant Feliu deGuíxols, Tossa, Vilanova, Cambrils, Amposta i Alcanar. Altres, com ara Sant Miquel de Cole-ra, Llançà, la Selva, Begur, Palafrugell, etc., es construïren molt a prop de la costa, ja quedesenvolupaven algunes activitats marítimes, però a la vegada estaven millor a l’interior, res-guardades dels perills i problemes que venien del mar. També daten d’aquesta època nom-broses torres de defensa i de guaita amb l’objectiu de protegir els nuclis urbans i les casespairals dels pirates. La població en nuclis urbans a la costa —inclosa la capital Barcelona—devia ser entre quaranta mil i cinquanta mil habitants a la baixa edat mitjana.

El fort creixement dels nuclis urbans costaners a la baixa edat mitjana va ser simultani i esta-va estretament relacionat, sens dubte, amb el progrés de totes les activitats marítimes (cons-trucció i reparació naval, navegació, accions dels corsaris, pesca, càrrega i descàrrega alsports...). En aquesta època, el litoral català era un seguit de ports i poblacions marítimesseparades per espais naturals. Segons les cròniques de l’època, destacaven els portssegüents: Portvendres, Cotlliure, Cadaqués, Roses, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tos-sa, Blanes, Barcelona, Tarragona i Ebre (Port Fangós, Amposta, Tortosa). D’aquests, tenienobres arti�cials —sempre precàries i insu�cients— al �nal del segle xv els ports de Pala-mós, Barcelona i Tarragona. La resta eren platges més o menys resguardades dels tem-porals on es duien a terme les operacions de càrrega i descàrrega dels vaixells.

En els segles xVI i xVII no hi va haver notícies de noves ocupacions destacables ni de crei-xement urbà important sobre la costa catalana, i només el port de Barcelona va registraralgunes obres de millora i ampliació, però sense resoldre els greus problemes de resguardi de rebliment per l’entrada de sorres a l’interior que patia. A la � del segle xVII es van regis-


trar tímids creixements de població sobre la costa i es van crear nous nuclis com ara l’Escalai el Port de la Selva. Al final d’aquest mateix segle la població sobre la costa catalanadevia ser de setanta-cinc mil habitants aproximadament.

En el segle xVIII va començar un altre període d’esplendor per a la marina catalana, lògi-cament acompanyat d’un nou creixement urbà i portuari al litoral. Entre els anys 1718 iel 1787, la població de Catalunya va passar de cinc-cents mil habitants a nou-cents milhabitants, mentre que la població dels municipis costaners augmentava a un ritme moltsuperior quan passaven entre les mateixes dates de noranta mil habitants a dos-cents qua-ranta mil habitants.

Amb les informacions estadístiques que ja en aquesta època ens aporten els censos escomprova com entre els anys 1787 i 1830 la població litoral es mantingué pràcticamentestancada, mentre que en els trenta anys següents (de 1831 a 1860) es tornà a produirun gran creixement que va suposar passar de dos-cents quaranta mil a quatre-cents sismil habitants. Les quatre darreres dècades del segle xIx van conèixer, segons els censosde població, un gran creixement a la costa catalana, que passà dels quatre-cents sis milhabitants als set-cents vuitanta mil habitants (mentre que la població total catalana pas-sava d’un milió sis-cents setanta-quatre mil a un milió nou-cents seixanta-sis mil habitants).Però quasi la totalitat del creixement de la població costanera es va deure a l’expansió dela ciutat de Barcelona, que en aquest període va viure la construcció de l’eixample plani-�cat per Ildefons Cerdà i l’absorció al �nal de segle dels municipis veïns.

Un fenomen interessant que va tenir una incidència especial en el creixement de la pobla-ció costanera va ser el desdoblament de municipis. En molts indrets de la costa hi haviabarraques i construccions precàries que pertanyien a pescadors i mariners de les pobla-cions que, per motius de seguretat, salubritat o d’explotació econòmica del camp, s’havienaixecat terra endins. El creixement de les activitats marítimes, especialment als segles xVIII

i xIx, va fer que aquestes petites construccions es convertissin primer en petits nuclis i des-prés en pobles mariners amb la seva pròpia parròquia que acabaren demanant, i enalguns casos aconseguint, la independència municipal. Reberen els nous noms seguitsde les paraules de Baix, de Mar, Marina o Botigues. Els principals municipis que es crea-


Vista aèria de la platja de Lloretde Mar.Font: Ministerio de M. A. Rural yMarino.


ren seguint aquest procés en el segle xVI foren els següents: Arenys de Mar, que se separàd’Arenys de Munt el 1599; Sant Pol de Mar, que obtingué la independència de SantCebrià de Vallalta el 1574, i Calella de la Costa, que se separà de Pineda el 1527.

En els segles xVIII i xIx es formaren els següents nous nuclis costaners que no s’in de -penditzaren dels municipis originals: Port de Llançà, Calella de Palafrugell, Sant Antoni deCalonge, Botigues del Mar d’Altafulla, Marina de Torredembarra, Botigues de Creixell, barride pescadors de Cambrils. Sí que van obtenir la independència en aquest període elssegüents nous municipis: Portbou (1885), Port de la Selva (1779, 1787), Santa Susanna(1860), Malgrat (1852), Vilassar de Mar (1785), Premià de Mar (1836) i el Masnou (1825).També en aquest període es crearen de nou dos municipis sense tenir relació amb nuclisurbans anteriorment establerts. Aquests foren Sant Carles de la Ràpita, que es va crearcom a fundació reial de Carles III (1780) perquè tenia un port al delta de l’Ebre, i l’Ametllade Mar, poble mariner creat per pescadors valencians (1891). En el segle xx aquest pro-cés ja no es va produir a tants indrets, ja que només es registra la creació de Malgrat (1936)i la divisió de Tortosa amb Deltebre (1977) i Sant Jaume d’Enveja (1978).

A la primera meitat del segle xx es va produir un important creixement de la població sobrela costa catalana, però concentrat en els nuclis urbans existents. La població dels muni-cipis costaners va passar dels set-cents vuitanta mil habitants al milió quatre-cents vint-i-set mil habitants, la qual cosa implicà doblar gairebé la població. El creixement urbà mésimportant en aquest període es va produir a la capital catalana, Barcelona, que va passarde cinc-cents trenta-tres mil habitants a un milió dos-cents vuitanta mil habitants, cosa quesigni�ca que bona part de tot el creixement demogrà�c de la costa es concentrà a Bar-celona. Aquí cal considerar l’absorció dels darrers nuclis urbans independents del pla –Sarriài Horta–, que quan es van unir a la capital comportaren un creixement addicional, però rela-tivament petit, si es compara amb el creixement demogrà�c total.

El 1950 la població dels municipis costaners va representar el 51,3% de la població cata-lana. Aquests valors relatius indiquen que durant la dècada dels anys cinquanta del seglepassat i �ns al començament dels anys seixanta la concentració de població a la costa vaser la més elevada des de l’existència dels censos.

L’ocupació urbanística del litoral entre el 1950 i l’actualitat

En la dècada del 1950 va començar un nou procés d’ocupació del litoral que va consis-tir en la construcció d’urbanitzacions turístiques i de segona residència, paral·lelament alcreixement dels nuclis urbans. Aquest fenomen, que tenia un precedent interessant en laurbanització s’Agaró a Sant Feliu de Guíxols, es va estendre, amb menor qualitat urbanís-tica, per gairebé tota la costa, �ns al punt que va ocupar nombrosos espais que nos’havien urbanitzat entre els nuclis urbans. Aquest fenomen va adquirir molta importànciaa partir de la dècada de 1960 i �ns a l’actualitat i, juntament amb el continu creixementdels pobles i les ciutats, va provocar la quasi total urbanització del litoral de tal manera queentre els límits amb França i amb el País Valencià la primera línia de costa és gairebé uncontinu urbà amb les excepcions de les grans àrees, més o menys protegides segons lesèpoques, del cap de Creus, el massís de Montgrí, el Garraf i el delta de l’Ebre.


Algunes xifres aportades pels censos de població dels municipis costaners i els estudisprevis que va utilitzar el Pla director urbanístic del sistema costaner de la Generalitat(PDUSC) corroboren aquesta tendència.

El creixement de la urbanització costanera i el fenomen de la segona residència es posenclarament de manifest amb les següents dades aportades pels documents de diagnosidel PDUSC: a la Costa Brava, entre 1957 i 1980, s’urbanitzaren quatre mil cent hectàre-es i, entre 1980 i 2003, tres mil cinc-centes hectàrees més; a la Regió Metropolitana deBarcelona la superfície urbanitzada va augmentar des de vint-i-dues mil hectàrees el 1972a les cinquanta mil hectàrees el 2002; al Camp de Tarragona la urbanització de la costava créixer mil cinc-centes hectàrees entre 1988 i 2001. Aquest creixement espectacularde la urbanització costanera ha comportat que actualment el nombre d’habitatges de resi-dents sigui el cinquanta-quatre per cent del total i el de segones residències arribi a serdel quaranta-sis per cent del total. Tenint present que sobre la costa s’hi troben les àreesmetropolitanes de Barcelona i Tarragona, en molts trams del litoral (concretament a tren-ta-nou dels setanta-cinc municipis) els habitatges de segona residència superen els prin-cipals. Els municipis en què els habitatges principals superen els de segona residència sónnomés trenta-sis dels setanta-cinc costaners i es concentren especialment a la Regió Metro-politana de Barcelona, on en són vint-i-set, mentre que a la Costa Brava només hi ha qua-tre municipis i a la Costa de Tarragona, cinc. A la major part de la costa catalana domi-na la segona residència, amb el que això comporta d’urbanització dispersa i extensiva,amb un gran consum de recursos i d’espai per a relativament poques persones.

Si examinem les dades dels censos i padrons, podem comprovar que a la segona meitatdel segle xx i als primers anys del segle xxI el creixement de la població sobre el litoral s’haaccelerat. El 1950 els residents dels municipis costaners eren un milió sis-centes seixan-ta-una mil set-centes trenta-set persones, més de la meitat (el 51,2%) de la població cata-lana, que en aquella data arribava als tres milions dos-cents quaranta mil tres-cents tret-ze habitants (taula 1). Al principi de la dècada de 1960 la població del municipis costanersva arribar a la proporció més alta de la població catalana, �ns a assolir la xifra de dos milionsseixanta-un mil set-cents cinquanta habitants, la qual cosa representava el 52,5% del total.A partir d’aquests anys la població va continuar creixent a la costa, però el conjunt de lapoblació catalana va augmentar a un ritme superior, la qual cosa va comportar que la pro-porció de població dels municipis costaners anés disminuint progressivament �ns al’actualitat: el 1981 la població dels municipis de la costa va representar el 48,2% del totalcatalà; el 2001, el 44,6%, i el 2007, el 44,0%. Els setanta-cinc municipis costaners ocu-pen una superfície que representa el 6,9% de la superfície total de Catalunya, cosa quesi es compara amb les dades de població, indica una fortíssima concentració al llarg dellitoral més pròxim al mar.

Si analitzem l’evolució de la població comarcal (taula 1), la concentració de població enaquesta franja terrestre d’in�uència litoral representada per les comarques de la costa vacontinuar augmentant �ns a l’any 1981, la qual cosa vol dir que a mesura que la poblaciós’anava densi�cant als municipis costaners, el creixement s’anava traslladant més cap al’interior. Si es considera la franja de vint a vint-i-cinc quilòmetres des de la costa, és a dir,totes les comarques litorals més les del Vallès Oriental, el Vallès Occidental i l’Alt Penedès(comarques del prelitoral, però que formen part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que

van créixer molt a partir de 1960, quan el Barcelonès estava pràcticament saturat), la con-centració de població és extraordinària: en aquesta franja que representa menys del tren-ta per cent del territori català, s’hi concentrava l’any 2007 el vuitanta-dos per cent de lapoblació catalana.

Les construccions al mar: els ports de la costa catalana

Les principals construccions que ocupen la ribera marítima són els ports arti�cials. Tam-bé hi ha alguns trencaones de defensa de platges, tubs de captació d’aigües del mar, espi-gons de defensa per a l’evacuació d’aigües pluvials i emissaris submarins per a l’abocamentde residus. Tanmateix, aquestes infraestructures marítimes són molt menys importants queels ports quant a ocupació de la costa.

Fins al principi del segle xx, pràcticament els únics ports amb infraestructures marítimesimportants eren els de Barcelona, Tarragona i Palamós. En la primera meitat del seglexx s’ampliaren considerablement aquest tres ports i es construïren la major part de portspesquers i esportius que hi ha actualment. Roses, l’Escala, Palamós, Sant Feliu de Guí-xols, Blanes, Arenys de Mar, Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Cambrils,l’Ametlla de Mar i Sant Carles de la Ràpita eren els principals ports de Catalunya en ladècada dels anys seixanta del segle passat, quan es va començar a desenvolupar ambforça la nàutica esportiva. Aquesta activitat va tenir els seus orígens al final del segle xIx,quan el 1873 es va fundar la Societat de Regates de Barcelona al port de la capital cata-lana. Poc després, el 1878, es va crear el Club Nàutic de Tarragona. Les instal·lacionsd’aquests clubs i dels que després s’anaren fundant al llarg de la costa als ports pes-quers i petits ports comercials fins a la dècada de 1960 eren uns locals socials reduïtsi un o dos pantalans on podien amarrar les poques embarcacions de lleure que hi havia.Però en la dècada de 1960 la nàutica de lleure es va començar a estendre i a créi-xer de manera que es van anar ocupant més i més espais als ports comercials i pes-quers en àrees que van passar a anomenar-se dàrsenes esportives. En molts casos,els ports existents no eren suficients per assumir el fort creixement de la demandad’embarcacions esportives i de lleure. Per aquest motiu, es va aprovar la Llei de ports


1950 1960 1981 2001 2007

Municipis costaners 1.661.737 2.061.750 2.873.080 2.826.194 3.179.275

Comarques costaneres 2.092.017 2.596.089 4.008.796 4.082.805 4.596.537

Total a Catalunya 1.661.737 3.925.871 5.958.283 6.343.110 7.210.508

Percentatge als municipisde Catalunya 51,2 52,5 48,2 44,6 44,0

Percentatge a les comarquesde Catalunya 64,5 66,1 67,2 64,3 64,7

Font: Censos i padrons de població.

Taula 1. Evolució de la població a la costa catalana (1950-2007)

esportius (1969), la qual permetia construir nous ports exclusivament dedicats a aqueststipus d’embarcacions.

Des de l’aprovació de la Llei de ports esportius s’han construït nombroses instal·lacionsd’aquests tipus i s’han ampliat moltes dàrsenes esportives dins dels ports comercials i pes-quers. L’any 1970 a la costa catalana hi havia mil cinc-cents cinquanta amarradors per aembarcacions de lleure. Pocs anys després, el 1982, quan la competència sobre ports queno són d’interès general va ser traspassada a la Generalitat de Catalunya, el nombred’amarradors (taula 2) va augmentar �ns a deu mil vuit-cents trenta-un. Des d’aquesta darre-ra data, el 1982, en què es va elaborar el Pla de ports esportius de Catalunya, �ns al’actualitat el nombre de ports i d’amarradors no ha parat de créixer. Avui dia hi ha vint-i-


Continua a la pàgina següent

1982 1987 1992 2000 2007

PE Portbou 44 44 44 – 297

PE Colera 133 133 133 150 150

DE Llançà 174 174 497 497 497

DE Port de la Selva 220 231 316 328 328

PE Roses-DE Roses 51 51 51 – 559 (const.)

M Sta. Margarida 500 500 500 1.598 1.100

M Empuriabrava 2.500 2.500 2.500 2.800 2.800

DE l’Escala 435 435 600 600 600

DE l’Estartit 416 416 465 706 738

PE Aiguablava 62 62 62 60 62

PE Llafranc 140 140 140 140 140

P Marina Palamós – – 867 861 867

DE Palamós 359 349 349 209 359

M Port d’Aro 354 354 842 839 862

DE Sant Feliu de Guíxols 260 260 325 325 260

PE Cala Canyelles 132 132 132 132 134

DE Blanes 401 371 391 320 320

DE Arenys de Mar¹ 350 350 413 590 450

P el Balís 400 400 400 775 775

P Mataró – – 1.080 1.080 1.086

P Premià de Mar 274 274 274 274 750 (remod.)

P el Masnou 483 483 483 1.078 1.081

P Marina Badalona – – – – 620

P Port Fòrum – – – – sense dades

P Port Olímpic – – 742 740 743

DE Barcelona² 278 278 688 710 726

P Port Ginesta – 1.004 1.011 1.064 1.063

DE Garraf 60 60 576 589 618

P Aiguadolç 671 671 671 742 742

Taula 2. Evolució de les instal·lacions nàutiques de Catalunya (1982-2007)

cinc mil amarradors en quaranta-sis instal·lacions nàutiques al llarg de la costa catalana,cosa que constitueix la dotació més elevada de totes les comunitats autònomes i una deles més denses de tot el món.

La classi�cació més habitual dels ports catalans que té present les seves funcions i la sevadependència administrativa és la següent:

• Grans ports comercials internacionals. Són els ports de Barcelona i Tarragona. Estanadministrats per autoritats portuàries, integrades a l’organisme Puertos del Estado ads-crit al Ministeri de Foment. Es regeixen per les lleis de ports de 1992 i 1997. Com agrans ports que són, fan tota mena de trà�cs comercials i posseeixen infraestructu-res àmplies i diversi�cades.

• Ports comercials de la Generalitat. Es tracta de ports que han fet recentment o fanactualment algunes operacions comercials concretes a més d’assumir funcions pes-queres i esportives. Són els ports de Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Vilanova i la Gel-trú, i Sant Carles de la Ràpita. Estan gestionats, juntament amb els ports pesquers iesportius, per l’empresa pública Ports de la Generalitat.


1982 1987 1992 2000 2007

DE Vilanova i la Geltrú 349 349 1.004 812 840

P Segur de Calafell 223 223 223 265 223

P Coma-ruga 265 265 265 265 265

P Roda de Barà (en const.) – – – – 500

P Torredembarra – – – 816 820

P Tarragona³ 140 140 140 441 442

P Salou 230 230 230 230 230

DE Cambrils 272 272 480 425 533

P l’Hospitalet-Vandellòs – 575 575 575 575

P Calafat – 387 404 404 404

P Sant Jordi d’Alfama (en remodelació) – – – – 149

DE l’Ametlla de Mar4 225 225 246 257 200

DE l’Ampolla 115 115 405 432 433

DE Sant Carles de la Ràpita 185 377 466 438 489

DE Cases d’Alcanar 130 130 130 118 155

Total 10.831 12.960 19.120 22.685 24.985

1. A partir de 1992 inclou les instal·lacions del Club de Pesca Mar Esport.2. El 1982 i 1987 són les instal·lacions del Club Nàutic i del Club Marítim. A partir de 1992 inclou també la MarinaPort Vell.3. Fins al 1992 és la dàrsena esportiva del port. A partir de 1996 és el nou port esportiu exterior.4. Inclouen altres instal·lacions menors i embarcadors del municipi.

PE: Port esportiu; DE: Dàrsena esportiva; M: Marina; P: Port.

Font: 1982-2000: Pla de ports de Catalunya de 2001; 2007: Informació del Saló Nàutic de Barcelona de 2008.

• Ports pesquers i esportius de la Generalitat. Són ports més petits que els anteriors,tenen exclusivament les funcions pesqueres i esportives, i no poden rebre vaixells gransde comerç o passatge. Estan gestionats també per l’empresa Ports de la Generali-tat. En total hi ha vint-i-sis instal·lacions gestionades per la Generalitat, inclosos elsquatre ports anteriors, encara que moltes d’aquestes infraestructures tenen funcionsquasi exclusivament esportives i algunes d’industrials.

• Ports esportius. Són els dedicats íntegrament a la nàutica esportiva i de lleure. Estracta de concessions administratives que es construeixen i gestionen privadament.Aquests ports, més les dàrsenes esportives dels ports de la Generalitat i dels de Bar-celona i Tarragona, sumen un total de quaranta-sis instal·lacions nàutiques amb apro-ximadament vint-i-cinc mil amarradors, que constitueixen la dotació més gran de totEspanya i una de les més importants de tota la Mediterrània.

Aquest ampli conjunt d’infraestructures marítimes té i continuarà tenint en el futur unsimpactes importants en el litoral. D’una banda, la majoria tenen una important incidèn-cia positiva en l’economia i en l’estructura urbana de les poblacions on estan localitza-des. D’altra banda, han ocupat amplis espais marins i incideixen negativament sobre elmedi allà on es troben i al llarg de tota la costa a través de la interrupció de la dinàmi-ca litoral de sediments. Als ports de les quatre tipologies anteriors, hi ha projectes i pro-postes d’ampliació i, en el cas dels ports esportius, de creixement del nombred’instal·lacions, la qual cosa continuarà sens dubte amb els impactes negatius sobre elmedi en el futur.

Unes primeres conclusions

L’ocupació dels espais litorals, tant en el vessant terrestre com en el marítim, s’ha acce-lerat molt en els darrers quatre decennis, tal com s’ha descrit al llarg d’aquest article. Elsimpactes sobre el medi ambient i el paisatge són molt importants i, en alguns casos,greus, de manera que a mitjà i llarg termini poden fins i tot incidir negativament en elturisme (principal sector econòmic de molts municipis costaners) i la qualitat de vidade la població. Amb l’objectiu principal d’aturar aquests intensos processos de deman-da de l’espai costaner (que potser disminueixin transitòriament en intensitat durant un curtperíode de temps a causa de la crisi immobiliària), la Generalitat de Catalunya ha posaten marxa recentment dos plans (un sobre l’espai terrestre i l’altre sobre l’espai marítim)que poden incidir positivament sobre el nostre litoral. Són el Pla director del sistema urba-nístic costaner (PDUSC) i el Pla de ports.

El PDUSC aprovat l’any 2005 té com a objectiu principal sostreure del procésd’urbanització a la franja de cinc-cents metres tot el sòl qualificat no urbanitzable i bonapart de l’urbanitzable i millorar les propostes sobre el sòl urbanitzable delimitat. Aquestpla crea un fons per a la gestió del sòl no urbanitzable per tal que els ajuntaments queho sol·licitin puguin destinar recursos a millorar aquests espais. El Pla de ports de 2006pretén regular el creixement de l’oferta d’unes instal·lacions nàutiques i dels ports engeneral. El Pla director del sistema urbanístic costaner i el Pla de ports són dos instru-ments molt importants i necessaris per regular el creixement de les construccions al lito-



ral. Tanmateix, cal tenir present que van adreçats especialment a les propostes denoves construccions que en els propers sis o vuit anys constituiran només una petitapart (potser entre un cinc i un deu per cent) de la urbanització del litoral i de l’ofertad’infrae structures marítimes. Per incidir realment sobre el litoral és necessari posar enmarxa estratègies i polítiques concretes de reconversió i de millora dels espais ja cons-truïts i de les instal·lacions nàutiques existents, qüestió que hauria de constituir elsegüent pas clarament estudiat i definit de la política general de totes les administra-cions (la Generalitat en primer lloc, però també les administracions central i locals) permillorar decisivament el litoral de Catalunya.

Marc jurídic

Intentar desenvolupar un treball sobre el tema que enuncia el títol, que, per la seva ampli-tud, no condiciona cap enfocament possible, té el risc que resulti una mica fora de lloc.

Per això, ja ho avanço, l’enfocament que aquí es vol donar és l’estudi de la possible millo-ra de la gestió de la zona costanera a Espanya a partir del marc normatiu i competencialen què es produeix aquesta gestió, i exposar algunes alternatives el desenvolupament deles quals pugui portar a millorar-la.

Com qualsevol tema que afecta la vida dels ciutadans, el que succeeix a la costa no dei-xa indiferent gairebé ningú. La importància de la qüestió rau en el fet que una majoria deciutadans ha escollit la zona costanera com a lloc de residència, conseqüència i causa alho-ra de la fertilitat de l’àrea, de la riquesa de recursos que hi ha, de la seva idoneïtat per esta-blir-hi indústries i de les consegüents dotacions de serveis i infraestructures que tot aixòcomporta. Al nostre país, aquesta situació té una rellevància especial, almenys per dosmotius, a banda de la concentració d’usos que s’ha exposat anteriorment: el seu caràc-ter eminentment litoral, ja que està format per una península d’illes, amb una longitud totalde costa de deu mil quilòmetres aproximadament, i el fet que la zona més propera al marsigui de titularitat pública, la qual cosa implica limitacions al territori contigu al demanial.

Totes dues circumstàncies, juntament amb una legislació específica obsoleta i amb unamanca d’actuacions públiques que tinguessin en compte les característiques especials delterritori costaner, van portar, a partir de la dècada de 1960, al seu deteriorament, descritamb una precisió detallada en l’exposició de motius de la vigent Llei de costes.

Promulgada fa més de vint anys, ja es pot constatar la influència que ha tingut l’entradaen vigor de la Llei sobre la situació actual de la costa espanyola.

No és objecte d’aquest treball aportar dades, estadístiques, etc., sobre com es trobavala costa abans de 1988 i com es troba ara. Aquestes dades no poden tenir una interpre-tació única, i fer-ne una dissecció, per àmbits territorials o per centres d’interès, desbor-da els límits d’aquest treball. D’altra banda, l’experiència pròpia, l’aliena o el recurs a lesil·lustracions gràfiques recollides en mitjans de difusió general o literatura especialitzadaeximeixen d’haver-n’hi de donar les dades.

El que pretenem amb aquest treball és preguntar sobre la mateixa virtualitat de la Llei decostes per gestionar adequadament el litoral, ja que només quan tinguem resposta a aquestinterrogant podrem criticar la seva bondat (en contingut o en aplicació), i si l’aplicació d’altres

Marc jurídic 35

La Llei de costes i el litoral

Francisco J. Montoya Font Enginyer de Camins. Advocat. EconomistaExcap del Servei de Costes de Castelló i Tarragona


normes o actuacions, conjuntament o alternativament a la Llei de costes, pot ajudar a millo-rar la situació.

Encara que no es torni a explicitar, la millora de la costa s’entén no només com una ade-quació millor a la finalitat que té aquesta zona al mateix temps que resulti un lloc on elséssers que l’habiten se sentin còmodes i s’aprofitin dels avantatges que hi concorren, sinóque això s’aconsegueixi de manera eficaç i eficient, ja que l’assignació de recursos a lestasques de gestió, com a públics, ha de ser extremadament acurada.

Per assolir aquest objectiu, tant la definició precisa dels termes que descriuen l’objectedel treball com la seva finalitat són dues condicions prèvies que s’estableixen tant per ala seva elaboració com per a les eventuals lectures i discussions posteriors.

Objectius

El primer objectiu és aclarir quins poden ser els significats de cada terme, per acabar esco-llint el que sigui prou ampli perquè la resta de conclusions tinguin sentit.

Un cop establert aquest primer objectiu amb caràcter previ, la resta d’objectius s’enunciena continuació:

a) Delimitar l’abast dels preceptes de la Llei de costes en tot allò que afecti l’ordenació terri-torial del litoral. Per això, es descriuran tant els preceptes esmentats com les actuacionsque en el seu desenvolupament duen a terme les administracions públiques.

b) Constatar la insuficiència de la legislació específica de costes per dur a terme una orde-nació territorial del litoral, tot això referit tant a l’abast dels preceptes com a la seva apli-cació efectiva.

c) Afavorir el plantejament d’una gestió integrada com a mitjà adequat per a l’ordenaciódel litoral esmentada. A aquest efecte, s’exposaran alguns exemples de legislació d’altrespaïsos que puguin sustentar aquest plantejament.

d) A partir de la descripció anterior de normes i fets, proposar un camí d’actuació per alnostre país que pugui aproximar-nos a la gestió integrada en el marc de la Constitució idels estatuts d’autonomia, tenint en compte les directrius que respecte a això emanen dela Unió Europea.

Els objectius exposats anteriorment, amb les limitacions que l’extensió i l’oportunitat del’estudi requereixen, no intenten assentar cap afirmació inqüestionable ni trobar fórmulesque de manera inequívoca resolguin els problemes d’una gestió adequada del territori cos-taner, sinó reflexionar sobre aquest assumpte. Aquests objectius intenten aclarir els rolsque tenen els diversos actors i apuntar alguna línia d’actuació que permeti obrir un camíper millorar els resultats dels recursos humans i materials que s’utilitzen actualment.

Terminologia

Els conceptes litoral, costa i domini públic maritimoterrestre estan sent utilitzats amb dife-rents significats tant per les normes legals com per la literatura especialitzada, la qual cosa

Marc jurídic 37

comporta tractaments diferents de la problemàtica que susciten en funció de l’abast quese’n doni a cadascun.

Dels dos termes que conformen el títol d’aquest treball, el concepte de litoral pot merèi-xer alguna precisió, ja que, amb Llei de costes, de manera inequívoca, es fa referència ala Llei 22/1988, de 28 de juliol, i al reglament per al seu desenvolupament, aprovat pel Reialdecret 1471/1989, amb les modificacions posteriors, de les quals, pel que fa a aquest estu-di, només té incidència la produïda pel Reial decret 112/1992, que introdueix les correc-cions deduïdes de les sentències del Tribunal Constitucional 149/1991 i 198/1991, queresolen, respectivament, els recursos interposats contra la Llei i contra el Reglament dela Llei.

Sobre el terme litoral s’han donat moltes definicions, i s’ha considerat divers territori enles legislacions dels països en què s’han promulgat normes dirigides a regular la zona cos-tanera.

Sense necessitat d’entrar ara a considerar les diferents definicions o l’espai concret sobreel qual incideixen normes legals, val a dir que totes, d’alguna manera, consideren el lito-ral (que al llarg de l’exposició anomenarem indistintament amb el terme costa, per tal d’evitarrepeticions excessives i poc desitjables) com el territori format per part de mar i part deterra entre els quals es produeix algun tipus d’interacció. Les classes d’interacció, junta-ment amb els llindars que es consideren en cada cas, concreten la definició o aplicacióde cada terme.

Àmbits de la Llei de costes i del litoral

De la Llei de costes

Aquesta breu precisió terminològica ens introdueix en el problema que volem abordar. Enefecte, la Llei de costes no és una llei que, ni pel territori sobre el qual incideix ni pel seuobjecte, es pugui entendre com una llei del litoral. Per això, quan es parla de Llei de cos-tes i litoral, i es pensa que s’aprofundirà sobre la bondat efectiva pel que fa al territori queregula, ens trobem que no es pot assolir aquesta pretensió en el cas espanyol. No obs-tant això, no és superflu que es realitzi aquest estudi si es parteix del fet que la Llei de cos-tes incideix sobre el litoral i, per tant, pot estudiar-se quina hi ha estat la seva influènciaefectiva, i, al mateix temps que s’estableix l’objecte de la Llei i el concepte de litoral, potintroduir-se alguna proposta que modifiqui l’actual situació normativa o d’actuació del’Administració en el litoral.

Igual que la Llei, l’àmbit territorial en el qual se centra aquest treball és, principalment, lapart terrestre del litoral, atès que s’hi dóna la major conflictivitat entre usos i recursos i, d’altrabanda, és on cal una major coordinació entre els diferents actors.

Destaquem, com a element imprescindible per entendre millor la gestió costanera, que elstermes costa o litoral en cap cas no s’identifiquen amb el de domini públic maritimoterres-tre. En efecte, ni pel territori que abasta cadascun, ni per la seva mateixa essència, podenidentificar-se. El domini públic maritimoterrestre és un concepte jurídic la característica prin-

cipal del qual consisteix en el fet que es tracta d’un bé que està fora del comerç, és a dir,que no admet l’existència de cap dret real sobre ell mateix, entre els quals, per descomp-tat, el de propietat. Són característiques pròpies d’aquests béns la inalienabilitat, la impres-criptibilitat i inembargabilitat.

Aquest concepte, provinent del dret romà i recollit en la nostra tradició jurídica, indica queés de «tots els homes», i així és com apareix en el famós text del segle xIII Las siete par-tidas del rey Don Alfonso el Sabio, que, al seu torn, recull textos anteriors, i roman en lalegislació posterior, que pel que fa al nostre tema, es troba en la Llei d’aigües de 1866,la Llei de ports de 1880 i 1928, i, recentment, en la Llei de costes de 1969 i en la vigentde 1988.

El territori que té característiques demanials queda definit en les lleis recents per les carac-terístiques físiques. Són aquestes les que confereixen caràcter demanial a un determinatterritori, i són, al seu torn, les que ho fan adequat per a determinats fins.

Per això, la Llei de costes, en sintonia amb la legislació que la va precedir, estableixen el seu article primer que el seu objecte és: «la determinació, protecció, utilització ipolicia del domini públic maritimoterrestre i especialment de la ribera del mar».

I hi continua en l’article segon dient que l’actuació administrativa sobre aquest demani per-seguirà els fins de:

«a) Determinar el domini públic maritimoterrestre...

b) Garantir l’ús públic del mar i la seva ribera...

c) Regular la utilització racional d’aquests béns en termes que estiguin d’acord amb la sevanaturalesa, els seus fins i amb respecte al paisatge, al medi ambient i al patrimoni artístic.

d) Aconseguir i mantenir un nivell adequat de qualitat de les aigües i de la ribera de la mar.»

En definir els béns que integren aquest domini públic maritimoterrestre, la Llei inclou la ribe-ra del mar, el mar territorial i els recursos naturals de la zona econòmica i la plataformacontinental. Per definir aquests dos darrers conceptes, i també per a la seva regulació, laLlei remet a la legislació específica, i, per tant, queden exclosos de la normativa que con-té la Llei i, igualment, tal com ja s’ha expressat, de l’àmbit d’aquest estudi.

L’article tercer de la Llei defineix la ribera del mar com a part integrada per la zona mariti-moterrestre i les platges. Sense que calgui major precisió per a l’objectiu que ara es pre-tén, només cal indicar que tots dos conceptes es basen en característiques físiques (finson arriben els temporals més grans coneguts o la major marea viva equinoccial i les zonesde dipòsits materials solts dipositats pel mar, el vent marí o per altres causes naturals oartificials, respectivament. Cal precisar que la zona maritimoterrestre inclou també elsterrenys baixos que s’inunden a conseqüència del flux i reflux de les marees, de les ona-des o de la filtració de l’aigua del mar).

Els béns esmentats en els apartats anteriors tenen el caràcter demanial en virtut del quedisposa l’article 132.2 de la Constitució espanyola.

En virtut de la facultat que aquest punt del mateix article de la Constitució atorga a les lleisper establir-lo, en el domini públic maritimoterrestre també s’inclouen altres béns enume-rats en els articles 4 i 5 de la Llei (entre d’altres: els penya-segats sensiblement verticals


en contacte amb el mar o la seva ribera, els illots en aigües interiors i mar territorial, lesobres i instal·lacions construïdes per l’Estat, el domini públic maritimoterrestre, etc.) (fig.1 i 2).

Del territori anomenat litoral o costa

La definició genèrica que s’ha formulat sobre el litoral recull les seves característiques essen-cials. Una definició exacta i precisa, i alhora unànimement acceptada, no ha estat adop-tada fins al moment.

Les discussions entre especialistes per establir aquesta definició només han tingut la vir-tualitat d’aprofundir en el seu contingut. És lògic que sigui així, ja que en l’afany per defi-nir-lo hi ha dues opcions, més distanciades com més s’intenta aconseguir en cada opcióuna adequació millor a la realitat física o a la seguretat jurídica. En efecte, quan es tractade definir l’amplada de zona costanera (en la perpendicular a la línia que separa el mar dela terra), depenent dels factors que es considerin com a essencials per al litoral, com tam-bé de la finalitat que es pretén en definir-lo, l’ordenació territorial, la protecció de recursosnaturals, la zona econòmicament diferenciada i els elements físics que s’hi triïn ens por-ten a establir amplades molt diferents en els diversos trams de costa. Així mateix, com més

Marc jurídic 39

Figures 1 i 2. Delimitació delDPMT que no inclou el litoralsituat a l’interior. Fotos: Servei de Costes de Tarragona.


es vulgui concretar l’adequació de la zona costanera a la realitat física, els trams longitu-dinals que reuneixin les mateixes condicions disminuiran en longitud en la mesura que esvulgui augmentar la precisió.

D’acord amb el que s’ha exposat, la flexibilitat en la definició genèrica de trams concretsés una de les opcions possibles. L’altra opció extrema és la de fixar uns límits precisos pera tota la costa objecte de regulació, amb la variant de dividir-la en trams longitudinals, igual-ment definits amb precisió. Aquesta opció atorga seguretat jurídica, però no assegura queel tram al qual s’aplica el concepte sigui tot costa o que part de la costa no es trobi com-presa en la definició proposada.

Tots dos fins –definició adequada del territori per regular i seguretat jurídica pel que fa a lainclusió d’un territori concret en la regulació costanera– són igualment desitjables, però nos’ha aconseguit plasmar-los simultàniament en una definició de la costa. I això perquè laseguretat jurídica, en la tasca de discernir si un territori es troba en l’àmbit de la costa i,en conseqüència, si els usos que s’hi han de desenvolupar o els drets de propietat sóndiferents dels de la resta del territori, exigeix que la seva delimitació quedi fora d’una inter-pretació arbitrària o tan sols discrecional pels poders públics.

Però una definició rígida que defineixi els límits de manera indubtable corre el risc, mésque probable, que s’incloguin com a costaners terrenys que no tenen aquesta caracte-rística, o, al contrari, que s’excloguin d’aquesta categoria costanera terrenys que sí quela tenen. En ambdós casos, la regulació, tot i ser segura en termes jurídics, dificultaria unagestió adequada i produiria tractaments diferenciats entre territoris que, tenint les matei-xes característiques, resultarien afectats o no per la normativa específica costanera. La solu-ció teòrica de dividir la costa en trams longitudinals en què es pogués establir en cadas-cun l’amplada apropiada resultaria també inviable, ja que el nombre de trams creixeria ambla precisió amb què s’intentés fixar l’amplada en cadascun.

En la pràctica, les solucions adoptades s’han inclinat per acceptar un extrem o l’altre, ouna combinació parcial de tots dos.

Així, a Espanya, el principal propòsit en definir la zona costanera en la Llei de costesés el de diferenciar els béns demanials dels que no ho són, i els criteris fixats són rígids.

En altres casos, com el dels Estats Units, s’utilitzen definicions més genèriques que es con-creten per a les diferents actuacions a la costa. Altres països, com la xina o l’Índia, fixenlímits precisos per a la zona costanera. Finalment, països com Nova Zelanda utilitzen unacombinació relativa de les dues postures (flexibilitat i seguretat jurídica) mitjançant la defi-nició d’una zona costanera bàsica (coastal marine area), en què s’hi apliquen les normesreguladores més importants –d’aquesta manera, s’aconsegueix un grau important de segu-retat jurídica–, i una altra, més àmplia, que inclou l’anterior (coastal environment) i amb límitsmés flexibles, en què s’hi apliquen la resta de mecanismes de gestió costanera.

Continguts i aplicació de la Llei de costes i de la gestió del litoral

Un cop esbossats els conceptes de litoral i Llei de costes, anem a aprofundir, metodolò-gicament, en el contingut de l’un i de l’altre.

Marc jurídic 41

Comencem per indicar les principals diferències que hi ha tant entre el territori al qual vadirigida la Llei i el que constitueix el litoral com entre l’objecte de la Llei i la finalitat que per-segueix l’actuació pública sobre el litoral.

El litoral està format per dos mitjans, amb un límit variable (estacionalment i tendencial-ment) entre l’un i l’altre, entre els quals es produeix un cert grau d’interacció. D’altra ban-da, al litoral conflueixen multitud d’usos i de recursos que donen lloc a una enorme con-flictivitat entre ells.

Així doncs, veiem que, a diferència de la Llei de costes, l’àmbit territorial d’aplicació de laqual està específicament determinat, el del litoral admet diverses determinacions en fun-ció de les interaccions que es considerin per determinar-lo i del grau mínim d’aquestesinteraccions que es consideri rellevant. Per això, per a cada tram de litoral tindrà una ampla-da o una altra en funció de les seves característiques físiques, econòmiques, socials i polí-tiques.

D’altra banda, els objectius que es persegueixen en un cas i en l’altre són diferents. Men-tre que els de la Llei de costes són els esmentats anteriorment, els objectius que es volenaconseguir en el litoral se centren a optimitzar el sistema que un mitjà i l’altre –marítim iterrestre– constitueixen.

Per tal de centrar els uns i els altres, tot seguit ens aturem en els dos conceptes que donentítol a aquest treball.

De la Llei de costes

En conseqüència, interessa estudiar la Llei de costes fonamentalment des dels objectiusque persegueix, per intentar diferenciar-los dels que tracta d’assolir la gestió del litoral.D’aquesta manera, a la part final del treball, procurarem embastar un possible camí quepretengui sintonitzar més els objectius de la Llei amb els de la gestió del litoral. El territo-ri objecte de la Llei és el domini públic maritimoterrestre, amb la incidència que, pel seucaràcter, i a través de les servituds, estableix sobre els seus terrenys veïns.

Els objectius que la Llei tracta d’assolir s’estableixen amb precisió en els articles 1 i 2. Acontinuació, es descriuen succintament els objectius respecte al domini públic maritimo-terrestre:

a) Delimitació

És la tasca primera que regula la Llei i constitueix un pas previ per a la seva aplicació, jaque delimita el territori sobre el qual regeix.

Mitjançant aquesta tasca, de caràcter administratiu i que, en conseqüència, es pot recór -rer davant jurisdicció contenciosa administrativa, es reconeix el límit del costat terra (inte-rior, en nomenclatura de la Llei) del domini públic maritimoterrestre, per mitjà de lesoperacions tècniques o d’investigació que permetin conèixer fins on concorren les carac -terístiques físiques i, si escau, administratives o civils a les quals la Llei, en els articles 2,3 i 4, vincula el caràcter demanial predeterminat pel límit més exterior del mar territorial


o plataforma continental. La seva regulació queda recollida principalment en la Conven-ció per a la Llei del Mar (UNCLOS, en les seves sigles en anglès) de Montego Bay (Jamai-ca) de 1961.

En principi, aquesta operació no hauria de revestir problemes. L’autoritat competent noes discuteix, i és l’Estat. Les característiques físiques, teòricament, no haurien de susci-tar controvèrsia. No obstant això, sovint es qüestiona el resultat de l’activitat administra-tiva de la delimitació davant les instàncies jurisdiccionals. Els motius de controvèrsia pro-venen tant de l’apreciació diferent a què els tècnics arriben sobre la concurrència o no enun determinat territori de les característiques físiques a les quals la Llei vincula el caràcterdemanial com de la interpretació diferent que fa la Llei de la descripció d’aquestes carac-terístiques.

b) Protecció i garantia de l’ús adequat del domini públic maritimoterrestre

La Llei de costes assegura el compliment d’aquests fins enunciant una sèrie de normesa què queden subjectes les activitats i instal·lacions que s’ubiquin a la costa, l’incomplimentde les quals se sanciona en la via administrativa, i establint uns mecanismes de coordina-ció (principalment amb l’ordenació territorial) que assegurin la sinergia entre totes les acti-vitats.

Un repàs breu de cadascun d’aquests mitjans servirà per identificar millor la relació de laLlei amb la gestió del litoral.

S’estableix que el domini públic maritimoterrestre és d’ús públic, lliure i gratuït per a totesaquelles activitats que li són pròpies, com ara estar-s’hi, passejar, banyar-se, pescar,navegar, etc., (tot això sense perjudici que estiguin subjectes a la resta de normativageneral o específica que els sigui d’aplicació, com, per exemple, la regulació de la nave-gació o la pesca, o els codis civil o penal, etc.).

Aquelles activitats no incloses en el paràgraf anterior, així com qualsevol tipus d’instal·lació,només podran fer-se o assentar-se en el domini públic maritimoterrestre si, per la seva natu-ralesa, no poden tenir una altra ubicació i, en qualsevol cas, hauran de disposar d’un títold’ocupació del domini públic maritimoterrestre atorgat per l’Estat (reserva, adscripció, con-cessió o autorització, en funció de la persona física o jurídica que ho demani, i de les carac-terístiques i la finalitat de l’objecte de la sol·licitud), el qual ha de ser previ i independentde qualsevol altre que la normativa estableixi (llicència municipal d’obres o d’activitat, auto-ritzacions d’indústria, comerç, turisme...). La Llei de costes estableix específicament queaquests títols administratius tindran suspesa la seva eficàcia fins a l’obtenció del títold’ocupació del domini públic maritimoterrestre corresponent.

Però la protecció del domini públic maritimoterrestre i la garantia d’un ús adequat no espoden aconseguir exclusivament des del mateix demani. Cal, i així ho corrobora la tradi-ció jurídica, la imposició de determinades limitacions en el contingut de la propietat delsterrenys privats contigus al demani. Aquestes limitacions, a les quals la Llei anomena ser-vituds (no totes són servituds en el sentit estrictament civilista del terme), impedeixen obs-truir el pas de vianants i de vehicles en una franja d’almenys sis metres cap a l’interior res-pecte al límit del domini públic maritimoterrestre, o limiten els usos i la construcció en una

Marc jurídic 43

franja de cent metres (reduïda a vint metres en aquells terrenys que en el moment del’entrada en vigor de la Llei fossin urbans o tinguessin un pla parcial aprovat) o imposencàrregues d’accés perpendicular al domini públic maritimoterrestre.

Un precepte d’indubtables connotacions territorials és l’article 30 de la Llei, que fa referèn-cia a l’anomenada zona d’influència (d’una amplada variable que determinen els instru-ments urbanístics), en la qual es limita la densitat d’edificació i la formació de pantalles arqui-tectòniques, i s’insta la reserva de sòl suficient perquè fora de la zona afectada per la servitudes doti d’aparcaments els llocs costaners als quals hi hagi accés rodat.

Aquests preceptes substantius de la Llei de costes, juntament amb els procedimentals ide competències que abordarem a continuació, són els que tenen més connexió ambl’ordenació del litoral i, per tant, els que més problemes presenten pel que fa a la seva posa-da en pràctica i els que més poden induir a confusió a l’hora de diagnosticar els proble-mes costaners i la seva eventual solució, encara que, al mateix temps, la seva meraexistència destaca la connexió dels àmbits que estem estudiant i, per tant, constitueix, alseu torn, un principi de solució.

Tal com s’ha expressat en el paràgraf anterior, la implementació efectiva de la Llei de cos-tes exigeix determinar-ne els òrgans responsables i la coordinació de l’activitat entre ells.Aquesta és la finalitat del títol VI de la Llei de costes.

Les principals competències se li atribueixen a l’Estat a través del Ministeri de MediAmbient i Medi Rural i Marí. Pel que fa a allò que ens interessa ara, entre aquestes com-petències hi ha la d’atorgament de títols d’ocupació del domini públic maritimoterrestre ila d’emissió d’informes en els processos d’ordenació del territori litoral.

En efecte, l’article 205 del Reglament de costes estableix que l’Administració de l’Estatha d’informar sobre els processos d’ordenació territorial i urbanística que incideixin sobreel domini públic maritimoterrestre o les seves zones de servitud, igual que en els projec-tes de ports esportius i vies de transport de competència autonòmica. El mateix article esta-bleix els supòsits en els quals aquest informe té caràcter vinculant.

Del litoral

Els mitjans que s’utilitzen per a la gestió van més enllà dels normatius (encara que elsinclouen) i es converteixen en un problema de gestió o ordenació territorial en el sentit mésampli.

Aquí no haurien de servir els mateixos instruments d’ordenació que per a la resta del terri-tori, ja que les seves característiques de duplicitat de mitjans i variabilitat dels seus límits,com també l’extrema conflictivitat entre ús i recursos, obliguen a aplicar tècniques noves.Aquestes tècniques s’han anomenat Gestió Integrada de la Zona Costanera (GIZC) i tenendiferent abast, però passen per l’establiment d’uns objectius que es duen a terme de mane-ra coordinada (horitzontalment i verticalment) pels diferents responsables. Amb aquest nom,s’ha anomenat un tipus de gestió que vol abastar tots els aspectes que conflueixen en elterritori costaner i que podríem simplificar com una ordenació territorial especial per la com-plexitat del territori que abasta, per les actuacions que ha de coordinar, pels valors en joc


que estan en risc i per les tècniques que utilitza. En el cas de la Unió Europea, és el mèto-de de gestió que el Parlament i el Consell recomanen als estats costaners membres.

Pel que fa a la realitat actual, les formes que revesteix la gestió costanera difereixen en elsdiferents països, però la seva característica principal és la d’integrar les actuacions sec-torials i els diferents nivells d’Administració, comptant en tot cas amb la participació ciu-tadana, a la qual se li subministra un grau de formació en els temes costaners, tot i queno sempre s’aconsegueix.

Si bé una gestió basada en un programa com el del cas dels Estats Units, en principi, potser atractiva, el cert és que la coordinació efectiva de les actuacions sectorials no està total-ment assegurada.

La integració de la normativa costanera en el cas francès també representa, en principi,un punt de partida que està en línia amb la gestió integrada. No obstant això, el seu graud’assoliment no depèn només d’una determinada ubicació de la legislació, sinó de la sevaaplicació efectiva.

El cas de Mèxic, que tractarem tot seguit, presenta trets similars a l’espanyol.

Tal com s’ha indicat, un element fonamental de la GIZC és l’ordenació territorial de l’àmbitcostaner. En aquest punt és on procedeix aclarir, principalment, la relació que hi ha entrela Llei de costes i el litoral.

En efecte, la Llei de costes conté preceptes que afecten aquesta ordenació, però el seuobjecte no és l’ordenació mateixa, sinó materialitzar els objectius de la Llei.

Per entendre millor l’apartat següent, pot ser interessant comparar de manera succinta laregulació legal de la zona costanera en algun cas diferent de l’espanyol.

Un cas pròxim al nostre és el francès. En la Llei del litoral, els seus preceptes es recullenen els articles 146-1 a 146-9 del Codi d’urbanisme, en el capítol VI, denominat «Disposi-cions particulars relatives a certes parts del territori».

L’enquadrament en la legalitat vigent proporciona una aproximació als objectius d’or de -nació que pretén. En efecte, atenent a normes urbanístiques que es refereixen a una partdel territori com a normes particulars, posa en evidència el que prediquem pel que fa auna incardinació del litoral en el territori del qual forma part, encara que amb les particu-laritats ja ressenyades que exigeixen normes addicionals i específiques respecte a la restadel litoral.

Aquestes normes contenen mesures pràctiques relatives a la protecció dels recursosnaturals del litoral: es prohibeixen construccions, principalment fora de les zones queja són urbanes, en una franja de cent metres cap a l’interior de la ribera del mar,s’imposa servitud de trànsit o es restringeix la construcció de vies de transport paral·lelesa la costa.

En la línia de protecció esmentada s’ha creat l’Observatori del Litoral, de naturalesa mix-ta, pública i privada, que, mitjançant la seva adquisició, vol preservar terrenys costanersd’especial valor i vulnerabilitat i mantenir-ne el caràcter costaner.

En aigües interiors s’estableixen plans d’ordenació i gestió.

Marc jurídic 45

Per entendre la connexió entre el territori costaner i la resta del territori, és particularmentrellevant la possibilitat que contempla la Llei de fer excepcions –amb restriccions i caute-les significatives– en alguna de les mesures en nom d’una gestió global millor. La cautelas’imposa mitjançant la intervenció en fixar les excepcions de la prefectura corresponent idel Consell d’Estat.

Així com el concepte de domini públic maritimoterrestre existeix en el dret francès, igualque en l’espanyol, derivat del dret romà, i en bona part les normes recullen aquest fet, unaltre cas diferent, per la distinta evolució que el dret anglosaxó ha tingut des del dret romà,és el dels Estats Units. El seu caràcter federal pot servir, per contraposició al francès, comun altre element de referència per situar la nostra gestió costanera.

Als Estats Units, l’activitat pública de gestió del litoral està encomanada als estats que for-men la Unió. Aquesta activitat la duu a terme cada un dels departaments i institucions ambresponsabilitat en la costa sota un programa específic d’objectius i mitjans propis decada Estat. També és rellevant el fet que els programes adeqüen l’obtenció dels objec-tius a cada tram de costa, tenint-ne en compte les particularitats. Com a exemple, noméscal dir que en alguns estats la línia de set-back, o de retirada de les edificacions respectea la línia que podríem assimilar a l’interior de la nostra zona maritimoterrestre, depèn delgrau d’erosió que es determina en cada cas.

L’acció administrativa sobre la zona costanera correspon principalment als estats. La lleimarc federal és la Coastal Zone Management Act (CZMA) de 1972, modificada el 1990 i1996. Juntament amb aquesta llei, l’Energy Policy Act de 2005 i la Coastal Barrier Act de1982 conformen el nucli legislatiu federal sobre la costa. Altres lleis relatives a aspectesparcials de l’acció federal a la costa completen el panorama legislatiu –com la Lands Sub-merged Act, que defineix el límit exterior de les aigües de cada Estat i, per tant, el de laseva zona costanera, o el National Flood Insurance Program, sobre els ajuts federals perinundacions a la costa.

Pel que fa als nostres interessos, la CZMA té dos elements fonamentals:

a) Estableix uns objectius a la costa. Els estats que voluntàriament s’adhereixin a la con-secució d’aquests fins (el 2001 ho havien fet tots excepte Illinois) han d’elaborar un pro-grama de gestió que intenti assolir-los. Aquest programa s’aprova i es revisa periòdica-ment, com també es posa en pràctica per l’agència estatal National Oceanic andAtmospheric Administration (NOAA), que depèn del Departament de Comerç.

b) Els estats amb el programa aprovat reben ajut econòmic federal per a la seva posa-da en pràctica i el Govern federal es compromet a desenvolupar-ne les activitats i ator-gar les autoritzacions que siguin de la seva competència, ajustades al programa d’aquestEstat.

Cada Estat posa en pràctica el programa a través dels departaments o les agències enl’àmbit de les seves competències, coordinades en el marc del programa.

La zona costanera queda definida en el seu límit exterior, costat mar, per la frontera ambel Canadà en els estats riberencs dels Grans Llacs i pel límit exterior de les aigües de titu-laritat estatal (tres milles nàutiques, en general), tal com es concreta en la Lands Submer-ged Act ja esmentada.


La zona terrestre de la costa s’estén fins on és necessari el seu control, ja que té un impac-te significatiu sobre les aigües contigües.

Un tercer cas de legislació costanera és Mèxic, on es nota la influència de la nostra cul-tura comuna. En aquest país, la zona costanera està integrada, segons el que està esta-blert legalment, per la Zona Federal Maritimoterrestre (ZOFEMAT), en la part terrestre, i pelmar territorial i la Zona Econòmica Exclusiva, en la part marina. Totes elles tenen el caràc-ter de domini públic maritimoterrestre.

Els dos integrants de la part marina es corresponen amb la definició que en fa la Conven-ció de les Nacions Unides sobre la Llei del Mar, feta a Montego Bay (Jamaica) el 1982.

La ZOFEMAT està integrada per les platges, la franja contigua de vint metres d’ample enterra ferma transitable, els terrenys guanyats al mar i les zones humides de caràcter marí.En el cas de marines, també s’inclou una franja a la vora de fins a tres metres d’amplada.

Una delimitació tan estricta presenta el problema ja apuntat de no incloure sempre la zonarealment costanera que mereix una gestió específica. Amb aquesta finalitat, s’apliquen,directament o indirectament, determinats instruments en la gestió costanera. Es tracta deles normes de caràcter ambiental, els plans estatals i municipals de desenvolupament, elsprogrames sectorials de desenvolupament, etc.

La gestió del litoral a Espanya: la incidència de la Llei de costes

La gestió del litoral a Espanya, històricament, no ha constituït una preocupació del’Administració pública.

En general, fins a la segona meitat del segle passat no s’havia posat en valor la zonacostanera. El ràpid desenvolupament del turisme i el desplaçament de la població cap ala costa que es va iniciar en la dècada de 1960 van provocar un creixement de tot tipusd’assentaments a la zona costanera. La legislació de costes existent aleshores datava del’any 1920 i la seva insuficiència era total per preservar el domini públic maritimoterrestreen les seves característiques pròpies. Els plans d’ordenació, amb la regulació recent mit-jançant la Llei del sòl i el desbordament de la capacitat el 1969, tampoc no van alleugerirla situació.

En la part substantiva, el seu contingut es limitava a definir el domini públic maritimoter -restre i a establir les servituds de vigilància i de salvament. La major part de la Llei estavadirigida a fixar les competències dels diferents organismes sobre el domini públic mariti-moterrestre i les seves servituds.

La manca d’eficàcia de la normativa esmentada es va posar de manifest en l’exposició demotius de l’actual Llei de costes de 1988.

La tradició espanyola, recollida en la Llei actual, centra la seva actuació sobre el domi-ni públic maritimoterrestre. Com hem vist, la seva delimitació i regulació d’usos ha com-portat, en bona mesura, l’eliminació efectiva d’usos no apropiats en el domini i l’establimentde servituds, i la retirada cap a l’interior de moltes de les construccions que anteriormentse situaven massa a prop del domini, si no és que l’envaïen.

Marc jurídic 47

En aquest sentit, podem afirmar que la promulgació de la Llei i la seva posada en pràcti-ca han assolit raonablement els seus objectius.

Sense apartar-nos de la incidència de la Llei sobre el domini públic maritimoterrestre, podemdir que hi ha hagut dos aspectes que n’han disminuït el potencial efectiu.

Un d’aquests aspectes ha estat l’existència de situacions consolidades, unes en el mateixdomini públic maritimoterrestre i unes altres en les seves zones contigües afectades perles noves servituds legals, la situació de les quals queda regulada en les disposicions tran-sitòries de la Llei. Com en qualsevol norma, l’adaptació de situacions existents en la sevaentrada en vigor es regula per mitjà d’aquest tipus de disposicions. El fet que molts delstítols tinguin una vigència transitòria fins a 2018, fins i tot alguns superen aquesta data, faque s’hagi de demorar un judici definitiu sobre l’aplicació de la Llei fins que acabi la tran-sitorietat. Quant a les construccions afectades per la servitud i incompatibles amb el seucontingut, el panorama s’estén més en el temps, atès que, en el cas de les afectades perla servitud de trànsit, la situació de les quals pot assemblar-se a la urbanística de forad’ordenació, serà la seva vida efectiva la que en determini la data de desaparició. Les afec-tades exclusivament per la servitud de protecció, en principi, tenen una vida més llarga iimpredictible, ja que s’hi permeten les obres de conservació i millora, sempre que non’augmentin el volum i sense que les millores puguin ser tingudes en compte a l’hora d’unaexpropiació, si s’escau.

Tot i que, a l’efecte d’expropiació, la Llei declara d’utilitat pública totes aquestes construc-cions per raó de defensa i ús del domini públic maritimoterrestre, el cert és que la sevaaplicació amb caràcter general sembla quimèrica, encara que només sigui per raonspressupostàries.

El segon aspecte és que una aplicació teòrica de la Llei en tota la seva potencialitat, reflec-tida, de fet, en moltes situacions, aconsegueix endarrerir les edificacions respecte a la líniade costa, però per ella mateixa tota sola no assegura que les intrusions paisatgístiques,acústiques o contaminants es produeixin fora del litoral, ja que, com s’ha insistit, aquestno coincideix normalment amb el domini públic maritimoterrestre i les zones contigües afec-tades per les seves servituds.

Les accions dutes a terme pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, sota aques-ta i qualsevol altra denominació anterior, per incorporar, mitjançant la seva compra, terrenysadjacents al domini públic maritimoterrestre per tal de preservar-ne les característiques natu-rals, no es poden entendre, a causa de la seva necessària limitació, com un instrumentdefinitiu per aconseguir la posada en valor de tot el litoral.

En definitiva, a Espanya tenim un instrument global de planejament (els plans urbanístics),una Llei de costes, centrada en el domini públic maritimoterrestre, i diverses lleis secto-rials que incideixen sobre la costa. Les virtualitats d’aquests instruments ja han estatexposades.

Les mancances més rellevants per arribar a una GIZC poden sintetitzar-se de la manerasegüent:

a) No existeix cap norma que limiti el litoral en la seva part terrestre. La part marina sí quees protegeix, tal com ho defineix l’article 3 (punts 2 i 3) de la Llei de costes.

b) La competència sobre el litoral només té la coordinació per la via de l’informe que esta-bleix la Llei de costes en el procés de planejament urbanístic en els termes ja exposats del’article 205 del Reglament de costes, la participació per la mateixa via de les comunitatsautònomes i els municipis en els procediments d’atorgament de títols per a l’ocupació iús especial del domini públic maritimoterrestre per part de l’Estat, i la participació no regu-lada uniformement de l’Estat en les comissions d’urbanisme que presideix l’autoritat urba-nística (fig. 3 i 4).

El que s’ha descrit es refereix a la part més aparent de la situació del litoral. Es poden ferconsideracions similars sobre la resta d’usos i recursos existents al litoral. Des dels quepoden resultar més conflictius mediàticament –ubicació de ports nous, regeneració de plat-ges amb sorra, protecció de zones humides– fins als abocaments al mar, són, entred’altres, qüestions en què els usos presenten conflictes, la solució dels quals mai no potsatisfer els interessos contraposats, i, per tant, les decisions s’han de prendre de mane-ra responsable i participativa, tractant d’optimitzar els avantatges i de disminuir els des -avantatges de la solució que finalment es dugui a terme.

c) No hi ha programes d’actuació a la costa regulats normativament ni fòrums estruc-turats legalment on es trobin els diferents òrgans amb competència sobre la costa.

Encara que amb menys problemes que la terrestre, la part marina no està globalment regu-lada. En l’article 3, la Llei de costes remet a la legislació específica de cada matèria.

d) No s’ha promogut cap campanya que amb caràcter general introdueixi a la ciutadaniaen les característiques de la costa ni s’ha estructurat la participació ciutadana en la dis-cussió i eventual solució dels problemes que es presenten a la costa.

Davant aquests fets, que, d’altra banda, no ens allunyen massa de la situació fora de lesnostres fronteres, en el futur cal reflexionar sobre l’inici d’un possible camí gradual cap auna implantació d’una GIZC.

Un avantatge de partida cap a aquesta evolució la constitueix l’existència i avançada regu-lació del domini públic maritimoterrestre.

En efecte, encara que el domini públic maritimoterrestre no abasta tota la costa, sí que hi éspresent, longitudinalment, a tota i en representa, pràcticament en tota la seva longitud, la fran-ja més ampla (la part marina del domini públic maritimoterrestre i la més problemàtica, varia-ble i abundant en recursos; els poders de l’Estat sobre el domini són molt importants i elsusos permesos concorden amb la seva naturalesa). Així mateix, l’experiència i els coneixe-ments adquirits en la gestió del domini públic maritimoterrestre poden ser un element ver-tebrador a l’hora d’establir normes i dur a terme la gestió conjunta de la totalitat del litoral.

La part final d’aquest treball està orientada a reflexionar sobre aquesta possible evolució,i deixa oberta la discussió en els fòrums que es puguin estimar oportuns.

De tot això, deduïm, almenys, dues conseqüències que poden servir per millorar la ges-tió de la costa.

1. Hem vist que l’ordenació territorial urbanística no és instrument suficient per a la ges-tió del territori costaner, ja que amb els seus instruments tradicionals no pot tenir encompte les seves característiques especials.


D’altra banda, els preceptes de la legislació específica de costes, encara que tenen encompte les característiques de la costa, no tenen finalitat omnicomprensiva de regular-lai ordenar-la, ni l’àmbit d’aplicació abasta tota la seva part terrestre.

Així doncs, estem davant d’un dilema que no és nou ni singular. Ja hem apuntat abansun de semblant respecte a la delimitació de la zona costanera.

2. Les mateixes circumstàncies exposades anteriorment permeten afirmar que s’hanassentat les bases per poder instrumentar una autèntica gestió integral. En efecte, si, demanera coordinada, les actuacions derivades de l’ordenació urbanística i de l’aplicacióde la Llei de costes poguessin adequar mínimament el contingut normatiu i desenvoluparen tota la seva potencialitat els recursos humans i materials que ara fomenten aquest afany,s’aconseguiria un nivell raonable d’aplicació pràctica d’una GIZC.

Per recórrer aquest camí cap a una integració en la gestió costanera i aproximar l’àmbitd’actuació a tota la costa mitjançant mètodes que de manera omnicomprensiva trac-tin d’optimitzar el conjunt del sistema costaner, també s’obren dues possibilitats alterna-tives i qualsevol combinació entre elles.

1. D’una banda, incorporar a la nostra normativa costanera les recomanacions que el Con-sell i el Parlament europeus fan als estats membres en el Document 2012/413/CE sobrel’aplicació de la gestió integrada de les zones costaneres a Europa.

Marc jurídic 49

Figures 3 i 4. Efecte produït perla Llei de costes al litoral. Fotos:Servei de Costes Tarragona.


Aquest document conté un plantejament estratègic basat en la protecció del medi ambienti hi propicia unes mesures adequades, econòmicament viables i que impliquen una majorcoordinació de les autoritats que participen en el que denomina interacció mar-terra.

També, en aquesta mateixa línia, es poden prendre aspectes més o menys importants,qualitativament o quantitativament, de la gestió costanera d’altres països en la mesura quela seva incorporació a la situació actual espanyola sigui viable tant en els seus aspectessocials econòmics i culturals, com en els biològics, mediambientals i geogràfics.

2. Difondre a tots els nivells els conceptes que suposen la consideració d’un sistema ricen recursos però vulnerable, i la sostenibilitat del qual depèn, en gran mesura, del man-teniment o millora del nivell econòmic i social del país.

Per això, a banda d’impartir-se amb més profusió els coneixements científics en el marcuniversitari, es podrien difondre entre la població afectada conceptes simples, però moltrepresentatius de les peculiaritats costaneres, com ara la variabilitat de la línia de separa-ció dels dos elements que la componen i la repercussió sobre la planificació d’activitats iconstruccions que s’hi assentin. També, un estudi sobre l’autèntic valor econòmic de lacosta que tingui en compte no només els valors que poden mesurar-se en el mercat, sinótambé les importants externalitats que s’hi donen.

Si com a conseqüència de la difusió dels conceptes anteriors s’incorporés suficientmentuna certa cultura entre la població –en primer lloc, entre la més directament afectada i, pos-teriorment, de manera generalitzada–, s’exigiria, econòmicament i socialment, la neces-sitat de la integració en la gestió costanera.

En aquest àmbit podria tenir lloc la presa de decisions respecte a temes com ara la ubi-cació de ports esportius, els mètodes de regeneració de platges o la defensa de la cos-ta, etc., esmentats anteriorment, de manera que les decisions fossin conseqüència de laponderació adequada de la totalitat d’avantatges i inconvenients que presenten les diver-ses alternatives.

3. En l’aspecte merament administratiu, introduir en tots els documents en què apareguila delimitació del domini públic maritimoterrestre administrativament vigent la inequívocaadvertència de la seva variabilitat per causa de la seva naturalesa.

D’altra banda, l’ordenació costanera, en els termes que actualment es porta a terme,podria anar evolucionant sense canvis traumàtics i incorporar cada vegada més aspec-tes vinculats a les característiques costaneres, com, per exemple, poden ser: facilitar elsaccessos al mar mitjançant vies de transport i/o accessos de vianants, i llocsd’aparcament, i considerar la vulnerabilitat de les edificacions situades a la costa (en elsentit emprat aquí de ser objecte d’interacció amb el mar) sabent que el mar pot arribar-hi en un termini determinat, i establir-ne la vida econòmica d’acord amb aquest termini,amb les conseqüències quant a la seva valoració i possible reubicació o adaptació aaquesta vulnerabilitat que això pugui significar.

El conflicte d’interessos, característic de tota gestió, i, especialment, com s’ha remarcat,de la costanera, tindria així un fòrum institucional de trobada perquè la solució presa tin-gués, objectivament, més garantia de bondat.

Marc jurídic 51

4. Assegurar la qualitat de l’aigua del mar mitjançant el control d’abocaments des de terra(més lligat al problema que ens ocupa) i des del mar. Per això, cal intensificar el controldes del planejament per tenir en compte que les construccions a la costa incloguin unaxarxa adequada de sanejament, depuració i abocament al mar, directament a travésd’emissaris ben projectats i executats, o a través dels canals que acaben al mar.

5. Informar de manera generalitzada de la quantitat i la qualitat de recursos naturals que hiha a la costa i dels específics de cada tram, perquè el comportament de la població es corres-pongui amb el seu valor, i prendre les mesures necessàries perquè això es produeixi real-ment. També, en aquest punt, la intervenció simultània adequada i concurrent dels diferentspúblics tindria una sinergia especial sobre l’aplicació aïllada de cadascun dels recursos.

6. Promoure l’ús de les platges per adequar-lo a la seva naturalesa i que transcendeixi almerament estacional de lloc de bany i per prendre el sol.

Aquest conjunt de mesures apuntades, esbossades simplement com a exemple, podrienresultar útils juntament amb les que es poguessin suggerir des de cada sector, per tald’aconseguir l’objecte perseguit de millorar la gestió costanera i assolir els fins que tant laLlei de costes com l’ordenació del territori cerquen.

Conclusions

A manera de resum, i deixant oberta qualsevol discussió que sobre això es pugui susci-tar, presentem les conclusions següents com a reflexió sobre el que s’ha exposat.

I. El litoral o la costa és un territori que inclou els mitjans marí i terrestre en una ampladavariable fins on ambdós interaccionen. L’amplada d’aquesta banda és diferent segons eltipus de costa i/o els aspectes i/o el nivell que es consideri rellevant en cada cas.

II. L’ordenació del territori costaner requereix instruments específics, ja que està compostper dos elements amb un límit de separació variable en el temps i per un gran nombre derecursos valuosos que competeixen entre ells, la qual cosa genera un grau de conflictivi-tat significativament superior al que es genera a la resta del territori.

III. La Llei de costes no respon a les exigències d’ordenació exposades, ja que ni la sevafinalitat (delimitació, regulació i protecció del domini públic maritimoterrestre) ni el territorisobre el qual s’aplica coincideixen amb els de l’ordenació costanera.

IV. La Llei de costes no només ha estat i és un instrument útil per a aquesta ordenació, jaque està aconseguint, a poc a poc, acomodar l’ús de la franja que inclou el domini públicmaritimoterrestre i els terrenys contigus afectada per la servitud de protecció a usos queconcorden amb el seu caràcter costaner, i igualment pot constituir un nucli sobre el quals’iniciï un procés que condueixi a la gestió integrada de la costa.

V. Una gestió autèntica de la costa passa per integrar i coordinar les polítiques que elsdiferents agents públics i privats hi duen a terme. Aquest ideal de gestió s’anomena Ges-tió Integrada de la Costa i és cap on hi tendeixen a evolucionar els països costaners, inclo-ent-hi el conjunt de la Unió Europea, a través de la recomanació que hi han fet el Parla-ment i el Consell als països amb costa que en formen part.


VI. Perquè sigui eficaç, la gestió integral requereix difondre els aspectes costaners relle-vants entre la població mitjançant programes educatius i, al seu torn, la participació orga-nitzada dels ciutadans en el diagnòstic dels problemes i preses de decisió.

Si alguna de les reflexions, propostes o conclusions exposades poden ajudar a millorar lagestió de la costa i el seu consegüent efecte, haurà satisfet amb escreix la pretensió deles línies precedents.

La costa ha estat des d’antic un dels espais cobejats per la humanitat. Així ho indiquen elgran nombre de restes arqueològiques que s’hi poden trobar, començant per les magní-�ques restes d’Empúries. Ara bé, l’espai litoral és molt més que un espai idoni per als assen-taments humans. Es tracta d’un dels grans espais naturals del nostre país. Gran part dela diversitat natural de Catalunya es localitza en aquesta petita franja que s’esténparal·lela als límits amb el mar. Penya-segats rocallosos on es poden albirar algunes deles meravelles botàniques del país; platges amb les majestuoses dunes a la seva esque-na, on metre a metre les comunitats vegetals canvien substancialment; llacunes costane-res, amb alguna interessant raresa piscícola. O també aiguamolls i zones inundables i sali-nes, d’importància vital per a l’alimentació i la cria d’un bon nombre d’espècies d’ocells,alguns dels quals provenen dels con�ns del continent europeu o africà. No trobarem capaltre ambient que, amb una superfície tant petita (el set per cent del territori català, si aga-fem la franja de cinc-cents metres que determina el Pla director urbanístic del sistema cos-taner (PDUSC, 2004) albergui tanta diversitat natural.

Com a�rma Oriol Nel·lo (Nel·lo, 2006), el clima, l’orogra�a i la persistent humanització delterritori s’han conjugat per crear un dels paisatges més atractius i prestigiosos del Medi-terrani. La riquesa natural, cultural, històrica i humana del litoral català és, doncs, excep-cional. Tanmateix, també és ben cert que, sobretot els darrers dos segles, la pressió a quèha estat sotmesa aquesta petita part de Catalunya ha estat molt elevada. La creixent urba-nització i freqüentació humana del litoral —tot i constituir un evident motor de l’economiacatalana— ha posat en perill la conservació dels seus indubtables valors. Entre els anys1987 i 1997 la velocitat d’ocupació d’espais no urbanitzats per incrementar el parcd’habitatge va ser de mil hectàrees per any (ENPLAN, 2004). Ara bé, també és cert queel ritme d’ocupació ha anat decreixent de manera important els darrers anys (de prop desis mil hectàrees en el període 1987-1992 a poc més de dues mil dues-centes entre el1997 i el 2002, segons la mateixa font). Actualment, segons dades del PDUSC, els setan-ta-cinc municipis que con�guren el litoral català tenen el quaranta-cinc per cent de la pobla-ció catalana, a la qual cosa cal afegir un percentatge elevat en període estival. A més, propdel trenta-cinc per cent del primer quilòmetre costaner està urbanitzat (MIMA 2005).Aquesta forta pressió, juntament amb un cert desordre en el creixement urbanístic ala costa, ha posat de manifest la necessitat de definir figures de protecció dels espaisnaturals costaners de Catalunya.

Marc jurídic 53

El sistema d’espais naturals protegits i la conservació del litoral

Jordi ParpalBiòleg. Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn NaturalDirecció General del Medi Natural. Departament de Medi Ambient i Habitatge

La protecció d’espais naturals a la costa catalana

L’Estatut de Catalunya de l’any 1979 que atorgava a Catalunya competència exclusiva enordenació del territori incloïa en aquest apartat el litoral. Així, l’any 1981 va ser traspassa-da la competència per a la formulació de plans d’ordenació del litoral. Aleshores, les úni-ques excepcions foren la dels parcs nacionals, per als quals s’establia un règim de tute-la estatal, i del domini marítim i terrestre, de competència exclusiva de l’Estat, excepcionsque, amb el temps, s’han anat solucionant

El primer pas de desplegament de l’Estatut en aquest àmbit fou l’aprovació de la Llei12/1985, d’espais naturals, aprovada quatre anys abans que la corresponent llei estatal,la qual cosa va representar uns quants entrebancs jurídics abans que es desplegués de�-nitivament. Aquesta llei, a més de les cinc figures d’especial protecció definides en elquadre inferior —ordenades de major a menor protecció—, també va crear el Pla d’espaisd’in terès natural (PEIN). El PEIN és un pla territorial sectorial aprovat amb l’objectiu d’establiruna xarxa d’espais naturals protegits que sigui congruent, prou àmplia i representativa dela riquesa paisatgística i de la diversitat dels sistemes naturals de Catalunya. A més, el PEINtambé de�neix un seguit de mesures i normes necessàries per a la protecció bàsicad’aquests espais naturals. Per tant, es pot considerar com el paraigua normatiu neces-sari per tal de garantir la protecció i la conservació dels espais que l’integren. El decret queel regula (Decret 328, de l’any 1992) englobava, en el moment de la seva creació, centquaranta-cinc espais que integren un vint-i-un per cent del territori català.

En totes aquestes �gures de protecció descrites, cal afegir-n’hi una darrera, d’àmbit euro-peu que, si bé no implica un grau de protecció elevat, darrerament ha adquirit una granrellevància. Es tracta de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d’espais naturals orien-tada a la conservació del patrimoni natural de la Unió Europea. Aquesta xarxa va sercreada per la Directiva 92/43, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la faunai �ora silvestre —anomenada d’hàbitats—, amb l’objectiu de constituir la peça més impor-tant de la política europea de protecció de la biodiversitat. En la seva creació va absorbirun conjunt d’espais que ja havien estat designats amb anterioritat per a la conservació deles aus en compliment d’una directiva de l’any 1979 (Directiva 79/409, relativa a la con-servació de les aus silvestres). Es tracta dels espais coneguts amb el nom de ZEPA (Zonesd’Especial Protecció per a les Aus).

Així doncs, la Xarxa Natura 2000 està constituïda per dos tipus d’espais: les ZEPA pro-


Figures de protecció especial previstes a la Llei 12/1985

Reserves Naturals Integrals

Parc Nacional

Paratge Natural d’Interès Nacional

Reserves Naturals Parcials

Parcs Naturals

vinents de la Directiva Aus i els LIC (Llocs d’Importància Comunitària), que es desig-nen segons la Directiva d’Hàbitats per a la conservació dels hàbitats i de la restad’espècies no protegides a les ZEPA. Pel que fa als espais LIC, cal que cada Estat els desig-ni com a Zones d’Especial Conservació (ZEC) un cop s’hagin de�nit els mecanismes ade-quats per a la seva protecció i gestió. Com a punt més interessant per a la preservaciódels espais naturals, cal dir que aquesta directiva europea determina que cal assegurarun bon estat de conservació dels hàbitats i de les espècies anomenats d’interès comuni-tari dins els espais de Natura 2000 i que cal analitzar les repercussions que hi pot tenirqualsevol projecte que els pugui afectar. A més, una de les tuteles que exerceix la Comis-sió Europea en el procés de creació de la xarxa Natura 2000 és la de garantir que siguiuna xarxa prou representativa del patrimoni natural europeu. D’aquí el retard en la cons-titució de�nitiva (per alguna cosa es diu Natura 2000!).

A Catalunya la xarxa Natura 2000 anterior a l’any 2006 estava formada de manera exclu-siva per espais del PEIN, que gairebé arribaven a la seva totalitat. Aquesta propostano va ser considerada suficient per la Comissió Europea a l’entendre que no garantia laconservació d’un gran nombre d’hàbitats i d’espècies, incloses les aus. Per aquest motiu,l’any 2004 el Govern català es va proposar ampliar-la.

En el moment en què es van iniciar els treballs d’ampliació de la xarxa Natura 2000, lasituació pel que fa al sistema d’espais protegits del litoral era la següent: dinou espaisinclosos al PEIN amb una superfície total de poc més de sis mil hectàrees i poc menysdel quaranta per cent de costa protegits. Tres d’aquests espais estaven declarats comparcs naturals (cap de Creus, aiguamolls de l’Empordà i delta de l’Ebre) i, a més, tenenal seu interior cinc, tres i dues reserves naturals, ja siguin integrals o parcials, respectiva-ment. A més, cal afegir-hi les dues reserves naturals parcials del delta del Llobregat. Fi -nalment, cal destacar tres espais naturals protegits més que tenen altres �gures de pro-tecció no provinents de la Llei d’espais naturals: el massís del Garraf —amb un pla especialde protecció urbanística aprovat—, les illes Medes —amb una llei especí�ca de proteccióaprovada pel Parlament de Catalunya— i Ses Negres —incloses a l’EIN de Muntanyes deBegur—, designades com a vedat de pesca pel Departament d’Agricultura, Alimentaciói Acció Rural. El sector de Masia Blanca, davant la costa del Vendrell, també va ser desig-nat com a reserva marina pel MAPA, tot i que no estava inclòs al PEIN en aquell moment.Una darrera �gura de protecció, en aquest cas derivada de la Llei de protecció dels ani-

Marc jurídic 55

Parc Natural dels Aiguamolls del’Empordà: exemple d’espainatural protegit des de la dècadade 1980 gràcies a les campanyesactives de protecció del litoral.

mals, és la de reserva natural de fauna salvatge. Al front litoral català hi ha set d’aquestesreserves declarades, quatre de les quals al delta de l’Ebre.

A aquesta xarxa d’espais protegits se’n superposa una altra, provinent de la proteccióurbanística, amb objectius sinèrgics. Es tracta dels plans directors urbanístics del siste-ma costaner, impulsats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i apro-vats l’any 2005. Així doncs, aquests plans s’orienten a ordenar el desenvolupamenturbanístic i evitar l’ocupació dels espais encara no urbanitzats. El PDUSC ha estat unaeina cabdal per treure del procés urbanitzador els sectors no urbanitzables i alguns delsurbanitzables de manera que se n’assegurés la característica d’espai obert. En moltscasos, aquest fet ha permès enllaçar espais ja protegits pel PEIN, per la qual cosa se’npotencia la funcionalitat ecològica. En molts d’altres, els espais inclosos al PDUSC ja havienestat inclosos al PEIN.

Quina és la situació actual?

Arran de diversos requeriments de la Comissió Europea per la insu�cient representació dedeterminats hàbitats i espècies, el mes de setembre de 2006 el Govern de la Generalitatde Catalunya va acordar la inclusió de més d’un milió d’hectàrees dins la xarxa Natura 2000.La voluntat del Govern de la Generalitat va ser que la totalitat de la xarxa s’integrés des


Reserva Natural Parcial delRemolar-Filipines: exempled’espai litoral protegit per a lapreservació de les ausaquàtiques en un entornintensament transformat.

Muntanyes de Begur: exemplede penya-segats litorals d’elevatinterès natural.

del primer moment en el sistema d’espais protegits català, és a dir, que quedés sota elparaigua normatiu del PEIN. Així, amb aquest acord de Govern —publicat al DOGC del 6d’octubre de 2006— el Pla d’espais d’interès natural va passar a tenir poc més d’unmilió d’hectàrees terrestres a més de vuitanta-tres mil hectàrees marines, fet que com-portava una ampliació de gairebé el cinquanta per cent de la superfície anterior.

Aquesta incorporació de nous espais protegits al PEIN, la més important des que es vaaprovar l’any 1992, va ser el resultat de diversos anys de treballs tècnics i d’un importantesforç de consens amb un gran nombre d’actors implicats. Aquests treballs partien de diver-ses prioritats del Departament de Medi Ambient i Habitatge. D’una banda, es tenia la cer-tesa que la superfície en aquell moment inclosa al PEIN no era su�cient per garantir la con-servació del ric patrimoni natural català. De l’altra, la legislació europea obligava a fer unesforç superior quant a territori protegit per tal de poder assegurar els objectius comunsde frenar la pèrdua de biodiversitat i de protecció del patrimoni natural. Fins aleshores, erendiversos els àmbits que tenien una representació massa reduïda dins el PEIN. Un d’aquestsàmbits era el marí i un altre, encara que en menor mesura, la franja litoral, a més d’altressectors com ara els sistemes �uvials o els ambients agraris.

Marc jurídic 57

Figura 1. Mapa del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya


Taula 1. Espais protegits de la franja costanera catalana i de l’àmbit marí

SuperfícieNom de l’espai del PEIN PEIN LIC ZEPA ENPE (ha) total

Aiguamolls de l’Alt Empordà Sí S S PNat, RNat 10.831(les Llaunes i els

Estanys)

Aiguamolls del Baix Empordà Sí S S 471

Barranc de Santes Creus No S N 49

Cap de Creus Sí S S PNat, PNIN (Serra 13.844de Rodes, Cap Gros,i Cap Norfeu) i RNat(Cap Gros, Cap de Creus i Cap Norfeu

Cap de Santes Creus Sí S N 443

Castell-Cap Roig Sí S S 1.229

Costes del Garraf Sí S S 26.474

Costes del Maresme No S N 2.906

Delta de l’Ebre Sí S S PNat, RNat 48.385(Punta de la Banya)

Delta del Llobregat Sí S S RNat 923(la Ricarda-Ca l’Arana,

Remolar-Filipines)

Desembocadura del Gaià Sí (parcial) S N 4

El Foix Sí S S 2.290

El Montgrí Sí S S 5.423

Els Colls-Miralpeix Sí S S 219

Grapissar de la Masia Blanca No S N 441

Illes Medes Sí S S 469

La Plana de Sant Jordi Sí S S 257

La Rojala-Platja del Torn Sí S N 211

L’Albera Sí S S PNIN, RNat 16.309(Vall de Sant Quirze)

Litoral meridional tarragoní Sí S N 4.461

Massís de les Cadiretes Sí S S 9.868

Massís del Garraf Sí S S 14.591

Mines de Can Palomeres No S N 46

Muntanyes de Begur Sí S S 2.311

Muntanyes de Tivissa-Vandellòs Sí S S 13.925

Pinya de Rosa Sí PNIN 99

Platja de Torredembarra i Creixell Sí (parcial) S N 38

Prats de la Pineda No S N 37

Riberes del Baix Ter No S N 1.217


Llei 12/1985PEIN Natura 2000 d’espais naturals

Així doncs, pel que fa a la xarxa d’espais protegits del litoral català, inclosos els espaismarins, la situació actual és de més de cent vuitanta-mil hectàrees protegides. Aquestesinclouen tres-cents quaranta quilòmetres de costa d’un total de vuit-cents quinze quilò-metres (el quaranta-dos per cent del litoral) concentrades sobretot a les zones amb menyspresència històrica humana (especialment el cap de Creus i el delta de l’Ebre). Segonsdades del PDUSC, també es manté un 8,16 per cent de la costa (cinquanta-cinc quilò-metres) de sòl quali�cat com a no urbanitzable.

Actualment, la diversitat de representació dels diversos ambients i usos del sòl al siste-ma d’espais protegits de Catalunya és molt elevada, tal com es mostra en les �gures 2i 3 d’usos del sòl als espais protegits d’aiguamolls litorals i de muntanya litoral respecti-vament:

Si s’observa la xarxa d’espais protegits en conjunt, es pot considerar que és prourepresentativa de l’elevada biodiversitat de Catalunya. Respecte al sistema costaner, tam-bé es podria fer la mateixa consideració, com ho demostra una simple observació dela distribució dels espais protegits del litoral català. Tots els ambients costaners cata-lans estan ben representats en alguna figura de protecció ambiental, des dels mas-sissos rocosos de la costa gironina fins a les grans platges de les comarques tarrago-nines, els afloraments calcaris i de conglomerats quaternaris litorals del sud de Tarragona.També s’hi inclouen alguns trams finals de rius o de rambles clarament mediterrànies,així com gran part de la superfície dels deltes o de zones d’aiguamolls litorals. Gairebétota la serralada litoral catalana, des del cap de Creus fins a la serra de Montsià estàinclosa en algun espai protegit, així com la major part de les llacunes litorals del país.Tanmateix, és igualment cert que la distribució dels espais protegits al llarg de tota lacosta és desigual i esbiaixada. Un simple cop d’ull al mapa ens fa adonar que la majorpart d’espais protegits es concentren a les comarques gironines, on, a més, es localit-zen dos dels tres parcs naturals litorals de Catalunya: el parc natural dels Aiguamolls del’Empordà i el del Cap de Creus.

Marc jurídic 59

SuperfícieNom de l’espai del PEIN PEIN LIC ZEPA ENPE (ha) total

Riu Gaià-albereda de Santes Creus Sí S S 2.998

Riu i estanys de la Tordera No S N 338,5

Sèquia Major Sí S N 17

Tamarit-punta de la Móra i costes del Tarragonès Sí (parcial) S N 1.069

Superfície total 182.192

PEIN: Pla d’espais d’interès naturalENPE: espais naturals de protecció especialPNat: Parc NaturalRNat: Reserva NaturalPNIN: Paratge natural d’interès nacional

Font: Elaboració pròpia.

Llei 12/1985PEIN Natura 2000 d’espais naturals


Administrativament parlant, deu de les dotze comarques litorals tenen alguna part de laseva franja litoral protegida. Només el Maresme i el Barcelonès no en tenen cap, tot i queen ambdós casos els massissos corresponents a les serralades litorals d’ambdues comar-ques sí que ho estan (Collserola, Serralada de Marina, la Conreria i el Montnegre-Corre-dor). A més, al front marítim del Maresme també hi ha un espai protegit (xarxa Natura 2000)per a la conservació dels alguers de posidònia de Mataró.

Si analitzem amb més detall la distribució dels espais protegits costaners, podem obser-var una pauta de distribució clara: gairebé el noranta per cent de la superfície terrestre totalprotegida del litoral correspon a dues tipologies ambientals prou clares: zones deltaiqueso d’aiguamolls d’una certa envergadura o massissos muntanyosos costaners, majorità-riament de la serralada litoral catalana. Quan aquests darrers arriben a la mateixa línia de

Corrents i superf�cies dÕaigua

Zones agr�colesZones urbanesForestal

Erms i conreus abandonats

Pastures arbustives


Corrents i superf�cies dÕaigua Zones agr�coles

Zones urbanes

Forestal

Pastures arbustives

Figura 2. Espais d’aiguamolls litorals

Corrents i superf�cies dÕaigua

Zones agr�colesZones urbanesForestal


Pastures arbustives


Corrents i superf�cies dÕaigua Zones agr�coles

Zones urbanes

Forestal

Pastures arbustives

Figura 3. Espais de muntanya litoral

Marc jurídic 61

costa, és quan s’assoleix un grau més elevat de protecció litoral (per exemple, el cap deCreus, el massís de les Cadiretes o les muntanyes de Vandellòs). També és en aquestsdos casos que els espais protegits adquireixen més envergadura. La resta d’espais lito-rals són de dimensions força més reduïdes i, normalment, con�nats a un petit sector d’elevatvalor natural. Aquests petits espais protegits en la primera versió del PEIN de l’any 1992(Tamarit-punta de la Mora, desembocadura del Gaià o cap de Santes Creus) han adqui-rit més rellevància amb la nova delimitació aprovada l’any 2006 perquè es van enllaçar entreells o perquè en van augmentar considerablement la superfície. En molts casos, a més,aquests espais incorporen una franja de protecció marina que els confereix encara mésvalor natural (costes del Tarragonès, litoral meridional tarragoní o costes del Garraf). Aquestfet, molt destacat a la costa tarragonina, no ho ha estat tant a la costa gironina, on els espaisinclosos al PEIN l’any 1992 ja tenien prou envergadura.

Ara bé, en baixar d’escala i aproximar-nos a la xarxa d’espais protegits des d’una visiólocal és quan podem detectar algunes de les seves mancances. La premsa publica regu-larment notícies sobre la manca de protecció de determinats sectors del litoral català, tam-bé majoritàriament de la costa de Tarragona o Barcelona. La platja dels Muntanyans a Vila-nova i la Geltrú, la platja Llarga a Tarragona, la zona del gorg de Creixell —gran part de laqual fou protegida l’any 2005 amb la modi�cació del PEIN Platja de Torredembarra i Crei-xell. La llista podria ser llarga i és tan sols el re�ex �del de la contraposició d’interessospregonament palesa a la costa. Tanmateix, aquestes reclamacions ens porten a una re�e-xió de fons: L’única opció per a la protecció dels sistemes naturals ha de ser una xar-xa d’espais protegits a nivell nacional? Crec que la resposta a aquesta pregunta és cla-rament que no. La conservació del patrimoni natural efectivament és un dret col·lectiu, peròtambé és un deure de cadascun dels ciutadans i de les administracions que els represen-ten. Cal que tothom, des del seu àmbit d’intervenció, hi col·labori. El sistema d’espais natu-rals protegits de Catalunya és el que és i pretén englobar els espais naturals de més valornatural per al conjunt del país. Ara bé, aquest fet no impedeix que hi hagi molts altresespais naturals amb valor en l’àmbit local que també en requereixen el grau de protecció.En la major part dels casos, sobretot quan parlem del litoral, aquest grau de protecció pas-sa per una protecció urbanística, una protecció que, principalment, és a les mans dels ajun-taments. Amb la col·laboració de la Generalitat i els ajuntaments —i, per tant, superpo-sant una xarxa d’espais protegits nacional i una altra de local—, podem assolir amb mése�càcia l’objectiu comú de conservació del patrimoni natural, de manera anàloga com jaes fa amb el patrimoni cultural.

Els objectius de protecció i els reptes de futur

La nova dimensió del sistema d’espais naturals protegits a Catalunya, després de la sevaampliació l’any 2006, ha representat un canvi molt substancial de la manera de veure elsespais protegits al nostre país. Tradicionalment, la visió d’aquests espais corresponia aàrees poc explotades situades en zones muntanyoses o de grans àrees forestals. La granaposta de la proposta aprovada el 2006 va ser la de superar aquesta barrera psicològi-ca incloent a la xarxa espais íntegrament agrícoles, importants àrees marines, eixos flu-vials i, també, espais litorals. Tal com s’ha dit, el nou sistema d’espais naturals protegits


inclou vuitanta-tres mil hectàrees marines i més de cent mil hectàrees d’espais costaners.L’acord de Govern que aprova la xarxa Natura 2000 agrupa els espais que les inclou envuit tipologies ambientals, d’entre les quals tres corresponen a espais marins, espaisd’aiguamolls litorals i espais de muntanya litoral. Per a aquests, en el document de direc-trius de gestió annex a l’acord de Govern, es destaquen quins són els elements de con-servació preferent, per als quals cal una gestió determinada, i es defineixen les principalslínies de gestió.

Ara bé, el més prioritari és definir quins són els objectius de la xarxa d’espais protegits i,en el cas que ens ocupa, dels espais protegits del litoral. En la figura 4 se’n destaquen elsprincipals. A aquests, s’hi podrien afegir molts altres objectius més concrets —i, sovint,secundaris a aquests—, com ara frenar processos d’urbanització massiva del litoral, limi-tar la creació de continus urbans a la franja de costa, mantenir l’estructura territorial del’àmbit costaner, protegir els espais agrícoles adjacents, assegurar i regular l’accés a lesplatges... Tots aquests objectius passen per la definició d’un model de litoral, seguint larecomanació del Parlament Europeu de l’any 2002 (Recomanació 2002/413/CE), que defi-neix un model de gestió integrada de les zones costaneres (GIZC) i destaca els objectiusque hauria de perseguir aquest model:

• Protegir els ecosistemes costaners.

• Reconèixer l’amenaça del canvi climàtic.

• Aplicar mesures de protecció ecològica que vinculin els nuclis de població.

• Potenciar el desenvolupament econòmic i social sostenible.

• Mantenir zones adequades per a l’ús públic.

• Potenciar la coordinació de totes les actuacions.

Aquests objectius no fan altra cosa que posar de manifest l’elevada relació existent entreels objectius de conservació del patrimoni natural i la forta intensitat de desenvolupamentsocioeconòmic en aquest àmbit, aspectes que han d’anar forçosament units. No obstantaixò, cal un canvi en la jerarquia d’aquests objectius. Hem de deixar de primar l’objectiude desenvolupament econòmic a qualsevol preu i hem de ser capaços d’inclinar labalança cap a la protecció del patrimoni natural, que no és altra cosa que la protecciódel paisatge característic de la costa, el manteniment dels seus valors intrínsecs, en defi-nitiva, en no eliminar «la mare dels ous». La premsa també publica sovint notícies referents

Objectius de la xarxa d’espais protegits litoral

• Conservació dels hàbitats més significatius.

• Conservació de les espècies de flora i fauna pròpies del litoral.

• Conservació dels elements més significatius del patrimoni geològic.

• Potenciar i assegurar la funcionalitat ecològica dels sistemes naturals litorals.

• Millorar la qualitat paisatgística de la franja costanera.

• Minimitzar els riscos ambientals.

Marc jurídic 63

a informes i sentències en contra del model de desenvolupament al litoral, especialmentdel mediterrani. En aquest sentit, no valdrà lamentar-se si aviat hem de començar a regu-lar el temps d’estada a les platges perquè no s’hi cap, o quan els habitants de qualsevolpoble costaner no tinguin un lloc on anar a passejar i veure més enllà de la primera líniade cases, o quan haguem de comprar les verdures de ben lluny perquè no hi ha espai pera les hortes als deltes del nostre país.

A la franja costanera catalana encara queden alguns reptes per assolir. Hem iniciat el camídefinint una xarxa d’espais protegits coherent a nivell de país, i ara cal fer la reflexió a unaescala més detallada per tal de mantenir aquelles peces que encara corren el risc de desa-parèixer. Independentment de l’instrument legal o normatiu que calgui usar, cal evitar-nela urbanització i assegurar-ne el manteniment com a espai natural. Són molts els actorsque intervenen en la gestió de la franja costanera; els espais protegits són només una peçamés del trencaclosques del nostre litoral. L’Administració de l’Estat, la Generalitat, elsgoverns locals; departaments de Medi Ambient, de Política Territoral i Urbanisme,d’Agricultura i Pesca Marítima de totes les administracions; els gestors dels espais prote-gits. Tots aquests actors intervenen en la gestió d’aquesta petita franja de territori, i totsells, amb interessos independents, quan no contradictoris. Cal definir una política con-junta d’acció al litoral i una coordinació completa de les accions que cal dur a terme.De fet, a l’interior dels espais naturals protegits ja hi ha una eina que ha de definir aques-ta acció conjunta. És el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, figura cre-ada per la Llei 127/1985, d’espais naturals, i desenvolupada pel Decret de desplegamentdel PEIN. Cal impulsar la redacció i l’aprovació de tots factors i, sobretot, vetllar perquèes compleixi. El Pla especial, a més, és la figura que ha de determinar la gestió d’aquestsespais. Cal que es creïn les estructures necessàries per a una gestió correcta de cadas-cun d’aquests espais del litoral, incloent-hi òbviament els espais marins. A aquest efecte,un dels principals reptes que es plantegen és el de regular convenientment l’ús públicd’aquests espais. Amb tota seguretat es tracta dels espais amb més pressió perquè s’hiconcentra molta gent en un petit periode de temps estival. La compatibilització d’aquestús social amb la conservació dels seus valors naturals és un dels reptes més impor-tants que es planteja per als espais protegits litorals. Cal que totes les part facin un esforçde responsabilitat per tal que això sigui possible. Perquè així sigui, cal incrementar el graude coneixement de la població sobre els valors naturals d’aquests espais. Cal que la gentsàpiga que on fa volar un estel, també hi cria una espècie d’ocell tan emblemàtica com elcorriol camanegre o hi pot trobar una planta tan bonica com el lliri de mar. Fins i tot, si somcapaços entre tots de fer les coses ben fetes, potser d’aquí uns anys hi podrà tornar acriar una tortuga marina, tal com ho feia no fa pocs anys. El camí que cal fer és llarg, peròla ruta ja està iniciada i està prou claramant marcada.

Bibliografia

CIIRC (2007): Estat de la zona costanera a Catalunya. Generalitat de Catalunya, Bar-celona.

Depana (2000): Fórmules jurídiques de protecció activa del litoral. DEPANA, Barcelona.

Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya (2004): Pla estratè-gic per a la gestió integrada de les zones costaneres de Catalunya. Projecte ENPLAN.DMAH, Barcelona.

Generalitat de Catalunya (2006): «Acord de Govern 112/2006, pel qual es designen zonesd’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la llista de Llocs d’Importància Comu-nitària (LIC)», DOGC. Núm. 4.753 (6 d’octubre), p. 41915.

MALLARACH, J. M. (2008): Protegits, de fet o de dret? Primera avaluació del sistema d’espaisnaturals protegits de Catalunya. ICHN, Barcelona.

Ministeri de Medi Ambient (2005): Hacia una gestión sostenible del litoral español. MIMAM.

NEL·LO, O. (2006): «Els plans directors urbanístics de Catalunya», Espais. Núm. 52, p.30-35.

Recomanació del Parlament Europeu i del Consell de 30 de maig de 2002, sobre l’aplicacióde la gestió integrada de zones costaneres. 2002/413/CE.

Web del DMAH (espais naturals): http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/inici.jsp


Món municipal

Introducció

El litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) s’estén al llarg de 118,6 quilò-metres, des de la desembocadura del Foix fins a la desembocadura de la Tordera, en elsquals es diferencien diferents trams de costa. Conformant aquest front trobem platges desorra (amb defenses costaneres i sense), sectors de costa rocosa, penya-segats, tramsprotegits per esculleres i zones amb obres portuàries. Es tracta d’una franja on es con-centren 2,5 milions d’habitants (un trenta-sis per cent de la població de Catalunya) i quepresenta una densitat mitjana de tres mil sis-cents habitants per quilòmetre quadrat. Enaquest territori es localitzen una gran quantitat de serveis, entre els quals hi ha un aero-port i un port autònom, així com nombroses infraestructures de comunicació viàries i ferro-viàries. Parlem d’un àmbit caracteritzat per una elevada ocupació del sòl i una forta escas-setat de sòl urbanitzable, amb un important continu urbà al front costaner. Tanmateix, hipodem alguns espais oberts, alguns d’ells protegits, arran de mar que afavoreixen la per-meabilitat d’algunes àrees costaneres amb els espais d’interior.

La complexitat en la gestió del medi litoral, en tant que interfase terra-aigua, s’aguditzano solament per la concentració d’activitats i per la forta pressió demogràfica, sinó tam-bé per la diversificació administrativa, competencial i legal existent que molt sovint ten-deix a dificultar actuacions sota una òptica integrada de territori costaner.

En aquest article es presenta l’experiència conjunta dels municipis del litoral de la RMBarran de l’evidència de la manca d’un espai comú per tractar els aspectes específics dellitoral metropolità, de la complexitat de la gestió d’aquest territori i la gran quantitatd’impactes que incideixen sobre un espai extremadament fràgil i altament intervingut.Aquesta experiència es va concretar en el Pla estratègic litoral metropolità propiciat perles característiques i oportunitats de desenvolupament comunes dels municipis costaners.De la mateixa manera també es fa una breu aproximació al seguiment de les propostesdel pla i sobretot als indicadors del litoral desenvolupats més endavant, sota una perspec-tiva més àmplia, i que tenen entre els seus objectius contribuir a fer un seguiment de l’estatdel litoral català i de la seva evolució.

El Pla estratègic litoral: sistema de seguiment i indicadors

Lucía Cuesta FernándezTècnica de l’Observatori del Litoral del Consorci EL FAR

Món municipal 67


El Pla estratègic litoral

Entre els anys 2004 i 2006 es va dur a terme el Pla estratègic litoral de la RMB impulsatpels vint-i-set municipis costaners de la RMB amb el suport de la Generalitat de Catalun-ya, de la Diputació de Barcelona, de la Mancomunitat de Municipis i de l’Autoritat Portuà-ria de Barcelona. L’objectiu del pla era identificar els principals problemes i potenciali-tats de desenvolupament del litoral metropolità i definir una sèrie de propostesestratègiques en el marc d’una visió de conjunt fonamentada en els principis i els criterisde la gestió integrada del litoral. Tal com mostra la figura 1, l’abast del pla comprèn el terri-tori constituït pels municipis costaners de la RMB des de Cubelles fins a Malgrat de Mar,que pertanyen a quatre comarques i ocupen una superfície de quatre-cents setanta-vuitquilòmetres quadrats.

Els orígens del pla es troben en la creació del Fòrum de Municipis del Litoral com un espaide trobada i debat posat en marxa l’any 2002 i impulsat pel Consorci EL FAR mitjançant dife-rents comissions de treball. Derivat d’aquest treball, l’any 2003 van començar els treballs d’unacomissió gestora per tal d’anar més enllà i elaborar un pla estratègic específic d’aquest terri-tori, que es va iniciar un cop constituïda l’Associació Pla Estratègic Litoral l’any 2004.

Respecte al procés d’elaboració, el projecte ha estat coordinat pel Consorci EL FAR, i elstreballs tècnics han estat desenvolupats per l’empresa Mcrit i l’Agència Metropolitana Bar-celona Regional. Al llarg del procés s’ha treballat sobre la base d’una estructura organit-zativa formada per un consell general, una comissió delegada, una secretaria tècnica i grups

Figura 1. Àmbit territorial del Pla estratègic litoral de la RMB

de treball (comissions d’eix, grup de sistemes d’informació geogràfica, comissió asses-sora i de prospectiva i estratègies).

Els treballs tècnics s’han desenvolupat partint de la recerca d’informació, el treball de camp,les reunions amb les comissions i grups de treball, i les jornades tècniques. Aquests tre-balls han permès determinar els trets característics que defineixen el litoral metropolità, ava-luar la situació i establir línies d’actuació futures mitjançant l’anàlisi dels aspectes socio-culturals, dels sectors econòmics que hi actuen, de l’evolució del paisatge i, finalment, d’unaaproximació a la gestió d’aquest medi. D’altra banda, en tractar-se d’un espai litoral el terri-tori d’estudi presenta unes especificitats concretes, raó per la qual s’han dut a terme unasèrie d’estudis específics que també porten associades unes propostes i que han tractatsobre els fons marins, les aigües marines, la dinàmica litoral, els espais no urbanitzats quecal preservar (anomenats espais blau-verds) i la mobilitat.

Un cop identificats els principals problemes i potencialitats, es van definir una sèrie de pro-postes estratègiques. Les grans línies d’acció estratègiques definides al pla giren al vol-tant de la protecció i la millora del paisatge, la restauració ecològica, la transformacióurbana, la reconversió de la xarxa viària, la millora del transport públic, les noves opor-tunitats de desenvolupament econòmic, la cohesió social, la cultura i la gestió integra-da del litoral. Totes aquestes línies d’acció es concreten en un total de trenta-cinc pro-postes estratègiques consensuades, que són el resultat dels treballs tècnics realitzats ique tenen com a objectiu que les administracions amb competències directes sobre ellitoral les incorporin en els seus plans i programes d’actuació, i que els agents del lito-ral tinguin un marc de referència per treballar. El contingut del pla, així com les propos-tes estratègiques, es poden consultar a través del lloc web: <www.consorcielfar.org/ca/documentacio_gestio_del_litoral_arees_de_treball/>.

Una primera valoració, dos anys després de l’aprovació de les propostes estratègiques,permet fer algunes consideracions generals. Entre els punts forts, s’ha de destacar el fetque es disposa d’una sèrie de propostes consensuades pels vint-i-set municipis del lito-ral de la RMB; a més, es tracta de propostes que abasten tots els aspectes relacionatsamb el litoral i és viable fer-ne un seguiment específic. El pla pot esdevenir un punt de par-tida per al treball dels ens locals i una oportunitat per desenvolupar projectes supralocals.Tanmateix i pel que fa als punts febles, s’ha de tenir en compte que el pla no te caràcter

Món municipal 69

Fotografia 1. Vista aèria del frontcostaner de Sant Pol de Mar.Font: Observatori del litoral, Pere de Prada.

vinculant. Una altra consideració que hagués estat positiva hagués estat la priorització decertes propostes i que aquestes estiguessin acompanyades d’una valoració pressupostà-ria, de manera que facilitarien la presa de decisions alhora d’incorporar alguna propostaen els plans d’acció o en la planificació.

Sistema de seguiment i indicadors del litoral de Catalunya

Davant la necessitat de fer el seguiment del Pla estratègic litoral, en particular, i l’evoluciódel litoral, en general, el Consorci EL FAR i l’Agència Metropolitana Barcelona Regional hanimpulsat l’Observatori del Litoral amb el suport de l’Associació Pla Estratègic Litoral i laGeneralitat de Catalunya.

L’Observatori del Litoral es defineix com un instrument al servei dels municipis, entitatsi administracions amb competències al litoral, amb l’objectiu prioritari d’avaluar la situa-ció i evolució del litoral de Catalunya. En la mateixa línia, ha d’oferir eines que ajudin a lapresa de decisions per part dels agents i gestors del litoral, treballant des de la perspectivade la sostenibilitat, així com sensibilitzar i difondre els principals valors d’aquest territori.

Seguiment específic

En un primer nivell, l’Observatori del Litoral fa un seguiment específic de la incorporacióde les propostes estratègiques plantejades al Pla estratègic litoral als plans i programesde les administracions actuants. Tot i que es poden presentar unes primeres tendències,cal considerar que en aquest període s’han produït canvis en l’àmbit polític local i s’ha plan-tejat un nou Pla de mandat 2007-2011 que també cal tenir en compte. A més, ens tro-bem en un moment d’impàs del procés de transferència d’algunes competències enmatèria de costes pel que fa a l’aplicació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

De l’anàlisi duta a terme es pot concloure que la gran majoria de propostes s’incloueníntegrament o parcialment en diferents instruments de planificació, sobretot supramu-nicipal, i aquelles propostes que per la seva especificitat són viables com a iniciativa locals’han considerat només en alguns municipis. A grans trets, es detecta que vint-i-set deles trenta-cinc propostes s’han considerat totalment o parcialment, i fins i tot hi trobemaccions ja desenvolupades.

Les estratègies que més s’han reflectit en plans i programes són aquelles vinculades ales línies d’acció sobre protecció i millora del paisatge, restauració ecològica, transfor-mació urbana i millora del transport públic. Els espais costaners lliures dels municipisdel litoral afectats pel Pla director urbanístic del sistema costaner, l’elaboració del catà-leg del paisatge de la RMB, el programa de manteniment i la restauració de rieres del’Agència Catalana de l’Aigua, diferents plans urbanístics dels municipis del litoral o algu-nes de les propostes del Pla d’infraestructures de transport de Catalunya, en son algunsexemples.

D’altra banda, la majoria d’estratègies de les altres línies també s’han incorporat a dife-rents escales i àmbits d’aplicació, des de la reconversió de la xarxa viària —com ara el


cas de la proposta de reconversió de la N-II—, fins a les noves oportunitats de desenvo-lupament econòmic, la cohesió social i la cultura. La concreció d’aquestes darreres línieses pot trobar en iniciatives com ara el desenvolupament d’activitats vinculades a l’ampliaciódel port i l’aeroport, l’existència de campanyes educatives sobre temàtiques costaneresa diferents municipis o l’ampliació de l’oferta formativa específica de litoral.

Finalment, cal destacar una de les iniciatives impulsades amb relació a la gestió integradadel litoral. Es tracta de la creació del Consorci dels Colls i Miralpeix - Costa del Garraf ambla finalitat de gestionar d’una manera sostenible els àmbits costaner, marí i terrestre de lacomarca del Garraf, tot seguint la Recomanació europea, de 30 de maig de 2002, sobrel’aplicació de la gestió integrada de zones costaneres, que afavoreix la connectivitat biolò-gica d’aquests espais amb el Parc del Garraf i el Parc del Foix. Aquest consorci està format,de moment, pels ajuntaments de Sitges, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i el ConsellComarcal del Garraf, i, per tres departaments de la Generalitat: el de Medi Ambient i Habi-tatge, el d’Alimentació, Agricultura i Acció Rural, i el de Política Territorial i Obres Públiques.

Els indicadors del litoral

En una escala més àmplia, l’Observatori ha desenvolupat una bateria d’indicadors del lito-ral de Catalunya, eina que permet oferir dades i informació del litoral d’una manera sintè-tica i clara a l’abast de tothom. Un dels objectius d’aquesta bateria es poder fer el segui-ment de l’estat del litoral català i la seva evolució. Aquesta eina contribueix perquè els agentsimplicats en la gestió i totes aquelles persones que puguin intervenir en aquest territori dis-posin d’informació actualitzada de l’estat del litoral i, a més, en la mesura que puguin aju-din a desenvolupar les seves activitats i contribuir a la presa de decisions.

Com a concepte teòric es de�neix com a indicador aquell paràmetre que ens permet conèi-xer de manera ràpida i precisa l’estat en què es troba una determinada situació en un lloci en un temps concrets. Així doncs, un conjunt d’indicadors permet saber la condiciód’aquests dos factors, els quals, per extensió, poden apuntar l’estat global de l’entorn enaquell context que s’analitzi. De manera especí�ca, per a l’Observatori del Litoral interes-sa que els indicadors re�ecteixin l’ajust dels programes implementats als objectius �nalsque es persegueixen, és a dir, que contrastin l’efectivitat de les polítiques i actuacions ende-

Món municipal 71

Fotografia 2. Vista aèria de Collsi Miralpeix, costes del Garraf.Font: Observatori del litoral, Pere de Prada.

gades. Un indicador com a tal ha de ser fàcilment mesurable, pràctic, comprensible i des-criptiu i ha d’integrar el màxim nombre d’entrades. D’altra banda, els indicadors també hande permetre fer comparacions temporals i espacials. Per aquest motiu, calen sistemescomuns d’indicadors (bateries d’indicadors).

Tanmateix, la importància que té actualment la recerca d’indicadors e�caços en la gestiódel litoral es fonamenta en la di�cultat de de�nir-los i concretar la seva aplicació, ja queencara hi ha una manca de dades i de coneixement dels ecosistemes litorals i marins quepermeti mesurar les respostes socioeconòmiques i ambientals de la gestió.

L’àmbit de referència considerat en els indicadors és el terme dels municipis del litoralde Catalunya, entenent-los com a límits funcionals a l’hora de parlar d’actuacions que


Figura 2. Indicadors del litoral de Catalunya (2008)

A. Ocupació de l’espai i mobilitat A.1 Percentatge d’ocupació del sòl al litoral

A.2 Repartiment modal de la mobilitat quotidiana

B. Integració social B.1 Cobertura de serveis bàsics

B.2 Grau d’associacionisme

C. Patrimoni natural C.1 Protecció litoral del sòl no transformat

C.2 Diversitat d’aus litorals d’interès comunitari

D. Masses d’aigua D.1 Risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua

D.2 Incidències (episodis de contaminació, escumes...)

D.3 Grau de compliment de la Directiva d’Aigües de bany

E. Economia E.1 Places d’allotjament turístic per 1.000 habitants

E.2 Nombre d’amarradors i places en marines seques

E.3 Intensitat constructiva

E.4 Població ocupada resident/Llocs de treball localitzats

F. Sostenibilitat F.1 Residus generats per habitant i dia als municipis dellitoral

F.2 Consum mitjà d’aigua diari (litres d’aigua/persona/dia)als municipis del litoral

F.3 Consum d’energia

F.4 Estimacions de CO2 eq derivades del consum elèctric

G. Integritat Litoral G.1 Mosaic territorial

G.2 Usos costaners

incideixen al litoral. En alguns casos, el pes de Barcelona resulta excessivament distor-sionador, o en algun altre cas, no es disposa de dades dels municipis més petits. D’altrabanda, en els casos en què aquesta funcionalitat va més enllà dels límits municipals (perexemple, la qualitat de l’aigua) s’ha augmentat l’abast a les necessitats de l’anàlisi. End’altres, s’ha optat per treballar en l’àmbit comarcal o en els àmbits que determina el Platerritorial de Catalunya per manca de dades municipals. Pel que fa a l’àmbit marí, s’ha presla referència de mil metres mar endins.

A la �gura 2, es mostra la relació dels dinou indicadors del litoral, amb una prèvia recopi-lació/plantejament, avaluació (de la informació i dades disponibles) i selecció, i agrupatsper àmbits temàtics.

La sortida grà�ca dels indicadors s’ha elaborat en forma de �txa amb la informació relati-va a l’indicador considerat i s’ha acompanyat de la representació grà�ca i cartogrà�ca deles dades. Els camps incorporats en la �txa aporten la informació su�cient per tal queaquests siguin reproduïbles, i a més inclouen una breu anàlisi de les dades i les contex-tualitzen en el seu marc legal i polític.

A grans trets, segons les dades mitjanes de l’any 2008 sobre ocupació de l’espai i la mobi-litat, un cinquanta-u per cent de la costa està ocupada en els seus primers mil metres ambuna mitjana de seixanta-cinc mil nou-cents setanta desplaçaments intermunicipals. Pel quefa a la protecció del patrimoni natural, un 42,3 per cent d’àrea terrestre i un 28,3 per centd’àrea marina es troben protegits al litoral.

La pressió exercida sobre aquest territori és heterogènia i estacional; tanmateix, les dadesglobals proporcionen una magnitud del nivell d’activitat i desenvolupament econòmic del’àmbit. Hi ha una oferta mitjana de 616,76 places d’allotjament turístic per cada mil habi-tants en un àmbit litoral en el qual el nombre d’amarradors en marines seques és de qua-tre-cents quinze. Pel que fa a habitatges, hi ha 29,3 habitatges construïts per cada mil habi-tants de mitjana i l’índex de persones ocupades residents a un municipi respecte als llocsde treball localitzats és de 1,34. Pel que fa a l’àmbit de la integració social, un dels indi-cadors mostra com el teixit associatiu proporciona una mitjana de 6,65 associacions percada mil habitants.

Món municipal 73

Fotografia 3. Tram de costaescollerat i infraestructuraferroviària al litoral de Vilanova i la Geltrú. Font: Observatori del litoral, Pere de Prada.


Respecte al consum de recursos hídrics al front costaner català es consumeixen una mit-jana de 309 litres d’aigua per persona i dia, i en l’àmbit d’energia elèctrica el consum totaldel litoral és de 1,39 MWh/any, de manera que s’emeten un total de 24.059 Tn CO2 eqderivades del consum elèctric a l’any. Pel que fa a la generació de residus, hi ha una pro-ducció de 2,48 quilograms de residus per persona i dia.

El sistema d’indicadors del litoral de Catalunya plantejat ha estat validat per diversosexperts en la matèria i és pot consultar a través de la pàgina web: <www.consorcielfar.org/ca/documentacio_gestio_del_litoral_arees_de_treball/>.

Consideracions finals i propostes de futur

El valor afegit dels indicadors, en tant que sintètics, els fa, d’altra banda, relatius a l’horad’interpretar-los. Els indicadors aporten un valor afegit, en la mesura que són eines sintè-tiques d’informació però, a nivell de detall, caldria aprofundir en cadascuna de les temà-tiques que tracten.

En aquest sentit es creu rellevant incorporar un indicador de governabilitat —per tal desuplir-ne la manca s’ha inclòs en cada indicador un apartat de context polític— i un indi-cador de l’ocupació de la línia de costa (tant per cent de costa rigiditzada i natural) queacabés de complementar els indicadors d’integritat litoral directament relacionats amb elriscos associats al canvi climàtic.

Per tal de donar un valor afegit als indicadors i fer-los més útils per als agents que hi tre-ballen, es planteja una altra proposta de futur que consisteix a elaborar �txes a escala muni-cipal en què es tinguin en compte els seus indicadors i la seva evolució especí�ca per aaquell àmbit territorial de�nit.

Bibliografia

Associació Pla Estratègic Litoral (2006): Pla estratègic litoral. Edició limitada. Barcelona.

BEFIORE, S. (2003): The Growth of Integrated Coastal Zone Management and the Role ofIndicators in Integrated Coastal Zone Management: Introduction to the special Issue.Ocean and Coastal management, Núm. 46, p. 234-25.

Departament de Medi Ambient i Habitatge (2006): Projecte Europeu DEDUCE. Generali-tat de Catalunya, Barcelona.

Departament de Política Territorial i Obres Públiques (2007-2008): Projecte Europeu Beach-med. Generalitat de Catalunya, Barcelona.

IOC (2003): A reference guide on the Use of Indicators for Integrated Coastal Management.ICAM Dossier 1, IOC Manuals and Guides 45. UNESCO, París.

IOC (2006): A handbook for measuring the progress and outcomes of integrated Coastaland Ocean Management. Manuals and Guides, 46; ICAM Dossier, 2. UNESCO, París.

Món municipal 75

Ministeri de Medi Ambient (2007): Libro verde del medio ambiente urbano. Governd’Espanya.

OLSEN, S. B. (2003): Frameworks and Indicators for Assessing Progress in IntegratedCoastal Management Initiatives. Ocean and Coastal Management. Núm. 46, p. 347-361.

SARDÀ, R. C., et al. (2005): A methodological Approach to be used in Integrated CoastalZone Management Processes: The Case of the Catalan Coast (Catalonia, Spain). Estua-rine and Coastal Shelf Science. Núm. 62, p. 427-439.

SUREDA, V. (2000): Sistema municipal d’indicadors de sostenibilitat. Diputació de Barcelo-na, Barcelona.

Introducció

Aquest article s’emmarca en una iniciativa realitzada des de l’Ajuntament d’Eivissa, enel marc del seu Pla d’excel·lència turística, que es va realitzar entre octubre de 2005 isetembre de 2009. S’ha constatat que els plans d’excel·lència constitueixen un instru-ment idoni per replantejar i debatre sobre els models turístics dels municipis que els acu-llen. És en aquest sentit i des d’aquest marc que l’Ajuntament d’Eivissa es va plantejariniciar una sèrie de debats per discutir el model turístic i de manera específica algunsaspectes de manera més àmplia en successius congressos, conferències i taules ro -dones.

El que aquí presentem constitueixen les conclusions d’una primera jornada, que va tenirlloc durant el mes de maig de 2006 a la ciutat d’Eivissa i del posterior congrés, celebratal principi del mes de desembre del mateix any. Val a dir que són conclusions locals d’unmunicipi específic amb unes particularitats molt especials, però com a destinació madu-ra de sol i platja creiem que tindrà molts punts en comú amb altres municipis del nostrelitoral, i algunes de les seves experiències seran possiblement extrapolables a altres indretsamb característiques semblants.

Les conclusions s’agrupen i organitzen d’acord amb els tres grans temes en què es vaorganitzar el congrés: qualitat, diversi�cació i nous mercats, i comercialització. La línia argu-mental dels debats es va situar en el marc de la gestió i replantejament del model madurde sol i platja: qualitat i obertura de nous mercats.

Abans d’entrar en matèria, volem constatar que la mateixa celebració de les jornades isobretot del congrés, així com l’assistència que hi va haver, fou un primer èxit. Generarles preguntes i el debat era tan important com les possibles respostes. En de�nitiva, sig-ni�ca que a Eivissa ens hem començat a fer preguntes sobre el present i el futur delsector turístic de manera més o menys ordenada. La generació de debat —participa-tiu, informat, públic, obert— sobre el principal tema de l’economia i la societat eivissen-ca, que és el turisme, amb la participació d’empresaris, associacions de veïns, professio-nals, moviments socials, responsables públics i autoritats, etc., és un fet molt important.A altres destinacions fa molts anys que s’han endegat processos d’aquest estil, com ésel cas del Debat Costa Brava o del Debat Costa Daurada. Tanmateix, a Eivissa aquest pro-cés és relativament nou i si bé obre alguna reticència, enceta perspectives molt interes-

Món municipal 77

El model turístic del litoral mediterrani. Un estudi de cas, Eivissa

Elisenda BeldaGerent del Pla d’excel·lència turística. Ajuntament d’Eivissa

Joan Ribas TurESCI - Universitat Pompeu Fabra


sants. Tothom està d’acord que s’han de concertar moltes coses en matèria de turisme iés obvi que no es pot fer sense debat ni diàleg previs.

Els debats com aquest tenen un paper molt important de posada en comú d’informació.Sense que tothom conegui les conseqüències de cada model o cada mesura no es potdecidir cap on es vol anar. La millora del sector turístic d’Eivissa demana del sector públiclideratge institucional, coordinació entre les diferents administracions, concertació i cercade consensos, sempre que sigui possible, amb el sector privat i la ciutadania.

El sector turístic està sotmès a canvis molt importants a escala global: estades més cur-tes, noves maneres de viatjar, noves demandes per part dels consumidors, etc. Com qual-sevol destinació, Eivissa ha d’estar atenta a aquests canvis i nous corrents per apro�tar-ne les oportunitats i fer front a les possibles amenaces.

Al mercat turístic mundial hi ha noves zones, cada vegada més accessibles, que com-porten i comportaran una competència forta els propers anys per a destinacions madu-res com Eivissa. Per exemple, la riba sud de la Mediterrània o zones del Carib irrompenamb moltes places hoteleres i preus baixos als mercats de sol i platja. En la mesura quela competència en preus amb aquestes noves destinacions no té sentit, des de les des-tinacions madures com ara Eivissa cal treballar sobretot en dues direccions complementà-ries: l’augment de la qualitat i la diferenciació del producte, que passa per emfatitzarl’espe ci�citat, l’autenticitat i les particularitats del model turístic eivissenc. Eivissa ha detrobar les maneres de reinventar-se i continuar gaudint d’una imatge i una identitat prò-pia i forta.

Vista aèria de la ciutatemmurallada d’Eivissa, Dalt Vila.

Món municipal 79

La jornada de maig i el congrés de desembre de 2006 van marcar un punt d’in�exió en elprocés de re�exió i diàleg sobre turisme i desenvolupament sostenible a Eivissa. Algunstemes oberts s’han continuat tractant des d’aleshores en conferències i xerrades més espe-cí�ques.

Set factors clau a considerar

Si partim de la base que el model turístic dut a terme al nostre litoral els darrers cinquantaanys és un model madur i que presenta problemes importants de sostenibilitat econòmi-ca i ambiental, els municipis costaners que han viscut d’aquest tipus de turisme hau-ran de replantejar diverses qüestions si volen seguir essent competitius. De les inter ven -cions dels participants en la jornada es poden resumir set factors clau en aquestadirecció:

1. Pensar estratègicament per planificar a llarg termini.

Hi ha un consens en què la planificació a curt termini no funciona. Els temes turístics s’hande pensar de manera estratègica i planificar-los a mig i llarg termini.

Planta marina «posidònia»,inclosa en els béns declaratsPatrimoni de la Humanitat.

La ciutat d’Eivissa, litoralcostaner de ses Figueretes.

2. Pensar en termes de qualitat.

Sembla una obvietat que tenint en compte que el turisme és un dels sectors amb méspotencial econòmic del nostre país hàgim de parlar de qualitat, però la realitat ens demos-tra que aquest factor constitueix una peça clau que cal considerar en els nostres modelsturístics. Es tracta d’una qualitat entesa des de tots els punts de vista possibles, en la qualcal que treballi tot el sector: les institucions públiques, el sector privat (hotels, bars i res-taurants, comerços, activitats complementàries, etc.) i també la ciutadania en general, per-què a un lloc com Eivissa pràcticament tota la població viu de manera directa o indirec-ta del turisme.

3. Gestió mixta pública i privada amb consens social.

Avui dia és impensable que el sector pot seguir funcionant de manera descoordinada i sen-se una estratègia conjunta. Els grans èxits d’algunes destinacions del nostre país han pas-sat per la constitució d’òrgans mixtos de gestió pública i privada, i buscant un fort con-sens social.

Les administracions i el sector privat han de treballar conjuntament i ordenar les prioritatsper tal d’aconseguir objectius comuns. Això ha estat una pràctica inexistent a Eivissa enel passat, on s’ha deixat gairebé el sector a les mans del mercat i on les institucions, apart de promoció, poca cosa més han aportat.

4. Diàleg amb altres sectors.

El model de sol i platja pur té mercat, però presenta problemes de competència impor-tants. Mentrestant, els darrers anys s’ha constatat l’interès dels turistes i visitants d’enriquirles seves vacances amb altres activitats alhora que s’han tornat més exigents en tots sen-tits. Una de les exigències és justament les ganes de conèixer i de fer altres coses que nonomés siguin el lleure a les platges. És en aquest sentit que el sector turístic ha de dialo-gar més intensament amb altres agents i sectors. En el nostre cas en concret, i com a ciu-tat Patrimoni de la Humanitat, el diàleg amb la cultura constitueix un dels elements clauque cal considerar. Així, les institucions responsables del patrimoni han de posar elsesforços en la seva preservació, conservació i difusió, i el sector ha de saber aprofitaraquesta important plusvàlua en la seva oferta com a destinació.

5. Poc finançament municipal.

Els pressupostos de turisme constitueixen un tant per cent molt petit dins els pressupos-tos municipals. Un estudi elaborat per l’Observatori del Grup de Ciutats Patrimoni de laHumanitat d’Espanya1 va constatar que el pressupost en turisme dels ajuntaments no supe-ra en la majoria dels casos l’u per cent dels pressupostos municipals.


1. Boletín del Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad de España. Novembre de 2008.

6. Inversió en destinació més que en promoció.

Els estudis mostren que les destinacions inverteixen més en promoció externa que no pasen promoció i informació en la pròpia destinació. Això comporta en molts casos la man-ca de qualitat dels serveis turístics dependents de les administracions i repercuteix nega-tivament tant en els turistes com en la vida dels residents. D’altra banda, es produeix unfenomen d’estacionalitat extrema: congestió en temporada alta i manca de serveis i acti-vitat en temporada baixa.

Aquesta inversió en la destinació pot tenir en compte aspectes com ara l’obertura de lesoficines de turisme a l’hivern; la senyalització turística direccional tant de vianants com devehicles; la promoció d’activitats culturals, esportives i d’oci; l’obertura dels equipamentsculturals públics; la millora urbana dels espais més freqüentats, etc.

7. Inversió en investigació.

Malgrat l’impacte econòmic que té el turisme a molts municipis costaners, hi ha unaimportant manca en investigació que ajudi a construir un futur més sostenible. És sorpre-nent constatar que hi ha una manca quasi total d’indicadors i de dades que aportin conei-xement per tal de poder planificar d’una manera més ordenada i coherent, o simplementconèixer millor, la realitat. Els pocs estudis que es fan tenen més a veure amb la quantitatde turistes que no a saber quin és el seu perfil (d’on vénen, quants anys tenen, quines sónles seves prioritats quan s’estan al nostre territori, quin poder adquisitiu tenen, etc.). Sen-se totes aquestes dades és molt complicat dissenyar les actuacions que s’han de desen-volupar.

D’altra banda, hi ha molt poques dades sobre la capacitat de càrrega dels municipis, itot el que això comporta i genera de residus, transport, aigua, etc., que en el cas d’Eivissa,com és una illa, esdevé un factor clau.

Per tant, és molt important que les destinacions inverteixin en investigació i recollida dedades que els permetin conèixer més de prop com evoluciona el seu mercat i quina direc-ció cal prendre en determinats moments.

Factors estratègics per a Eivissa

Qualitat. Aspectes públics i privats. Medi ambient, urbanisme, construcció i societat

El turisme, com a activitat econòmica que és, es basa en l’ús dels valors del territori i delpaisatge. És molt important considerar el turisme en clau d’equilibri territorial. El desenvo-lupament del sector turístic al litoral mediterrani en general, i a Eivissa en particular, ha anatmassa lluny en l’ocupació del territori. Aquest problema ambiental representa una ame-naça, no solament per al medi ambient, sinó també per a la sostenibilitat del mateix nego-ci turístic. S’ha dit sovint que sostenibilitat i competitivitat són sinònims en turisme. S’had’abandonar de�nitivament la idea de creixement quantitatiu continu i treballar per rebai-xar-ne la congestió.

Món municipal 81

S’han de trobar maneres de gestionar la capacitat de càrrega en tots els àmbits, tant enl’àmbit general com dels espais que pel seu interès natural o patrimonial demanen una curaespecial. S’ha d’adequar el turisme al territori existent, i no a la inversa.

S’han de preservar els espais encara no urbanitzats que queden a Eivissa. Continuar cons-truint a tot arreu va en contra de la sostenibilitat del negoci turístic i de la competitivitat deles destinacions. A més, també s’oposa a les noves demandes i als nous valors dels con-sumidors.

Els negoci de la construcció i del turisme interaccionen de manera complicada. En parti-cular, l’onada d’expansió immobiliària que s’ha viscut els últims anys ha afegit pressió ala costa i ha actuat en contra de les necessitats de redisseny del sector turístic a molteslocalitats del litoral, alhora que ha fomentat un canvi en el turisme, amb l’augment del turis-me residencial, amb totes les conseqüències que se’n deriven.

Tindran futur els espais capaços de reinventar-se, els espais creatius i els que des del puntde vista territorial implementin estratègies per fer del turisme un factor de competitivitatlocal en un entorn global.

En l’àmbit europeu hi ha iniciatives en el sentit d’una agenda 21 per al turisme, en lalínia de trobar un marc d’actuació i un catàleg de bones pràctiques per als municipisturístics. Aquest pot ser un element interessant per avançar en una gestió turística sos-tenible.

Com que el turisme és el motor de l’economia eivissenca, amb un pes importantíssim, lamajor part d’aspectes socials estan determinats en gran mesura per l’activitat turística. Ésimportant pensar el model turístic també des d’aquesta perspectiva, de manera que esreforci la cohesió social.

• Eivissa presenta unes estadístiques educatives dolentes: taxes baixes de matricula-ció en nivells educatius superiors, taxes elevades de fracàs escolar, etc. La situacióés en bona part fruit de la facilitat per guanyar-se la vida en el sector turístic sensegaire formació. Aquests dè�cits educatius constitueixen un problema social de pri-mer ordre en l’actualitat, però a més comporten una amenaça per al futur perquè nohi haurà professionals preparats per afrontar els reptes que vagin sorgint.


Escultura gegant «L’Ona»,instal·lada en el marc delprojecte culturalMostra deCreativitat, 2008.

• En el mercat de treball, el model turístic eivissenc comporta els problemes típicsdels sectors molt estacionals i que han perdut l’especialització: un model d’ocu -pació poc especialitzat i sovint precari. Millorar el sector passa per recuperar laqualificació, en la qual s’inclou la formació, i la importància de la professionalitza-ció.

Hi ha un problema d’externalitats relacionades amb l’activitat turística —sorolls, neteja, segu-retat, etc.— que es repeteixen temporada rere temporada i que afecten el benestar delsresidents. Cal vetllar perquè aquests problemes es resolguin i millori la convivència entre resi-dents i visitants.

Molts agents del sector manifesten una preocupació pel «tot inclòs», tant per les conse-qüències pel model turístic d’Eivissa en general com sobretot pels efectes sobre l’ofertacomplementària.

La mobilitat és un factor molt important de competitivitat turística i de qualitat. La mobili-tat és un element que presenta greus mancances a l’illa, tant pel que fa a la mobilitat exter-na com interna:

• Mobilitat externa. Eivissa necessita millorar la connexió amb la resta del món fora dela temporada d’estiu. Aquesta millora passa per augmentar les connexions aèries ambla península Ibèrica i Europa. En aquests sentit, poden ser importants les compa nyiesde baix cost. No té sentit intentar parlar de desestacionalització sense començar perplantejar les possibilitats (vols) de connectar Eivissa amb la resta del món de mane-ra regular tot l’any.

• Mobilitat interna. Un altre repte és millorar la mobilitat interna d’Eivissa. Pensar en lamobilitat és molt més que construir infraestructures dimensionades pel volum de tràn-sit dels mesos d’estiu. El transport públic de l’illa d’Eivissa s’ha de desenvolupar afons. S’ha de discutir, en termes de capacitat de càrrega, el volum de cotxes que potabsorbir l’illa i les mesures que es poden prendre per gestionar aquest volum de tràn-sit privat. A nivell organitzatiu, s’hauria de crear una autoritat única del transport queabordés la problemàtica de manera integrada.

Nous mercats, en especial el «turisme cultural»

La paraula clau a l’hora de parlar de l’obertura de nous mercats és creativitat, entesaen general com la capacitat de reinventar constantment el model turístic d’una destina-ció.

En turisme cultural i patrimonial pràcticament està gairebé tot per fer a Eivissa, encara queen els darrers anys s’han fet grans avenços en aquest sentit. Les perspectives són bones:primer, perquè és un segment de demanda amb una gran potencialitat de creixement i,segon, perquè la nominació d’Eivissa com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCOexigeix desenvolupar estratègies de protecció, difusió i promoció dels valors en el qualsel turisme pot jugar un bon paper. El patrimoni no es pot difondre sense un procés previde conservació, recuperació i posada en valor. Per aquest motiu, són necessaris mésesforços de sensibilització, formació i informació.

Món municipal 83

Per obrir nous mercats, especialment en turisme cultural, s’ha de treballar amb una visióa mitjà termini, amb un pla estratègic especí�c (complementari, però diferent dels plansd’excel·lència i de la gestió ordinària del turisme d’una destinació). Eivissa ja està treba-llant en aquesta línia amb la xarxa del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanyai ho ha de continuar fent.2

Per desenvolupar el mercat (o els segments de mercat) de turisme cultural i patrimonials’ha de treballar en el disseny i la comercialització de productes i rutes, recursos informa-tius, etc., d’interès cultural. El procés exigeix partir dels recursos patrimonials existents percrear primer productes i �nalment ofertes comercialitzables. Els recursos per ells matei-xos no són su�cients, i �ns i tot recursos patrimonials importants sense la informació il’estructura necessària per gaudir-ne des del punt de vista turístic, desconcerten i desa-nimen els turistes i donen una mala imatge d’una destinació.

El desenvolupament del turisme cultural obre les portes a la col·laboració entre dos monsque s’han donat l’esquena habitualment: el món dels professionals del turisme i el mónde la cultura i les arts (creadors, artistes, etc.). Hi ha espais per treballar i desenvoluparaccions conjuntes, des de l’organització de festivals o exposicions �ns al desenvolupamentde recursos multimèdia, rutes culturals, etc. Les arts es poden convertir d’aquesta mane-ra en un factor molt important d’atracció turística.

L’emergència de la cultura de l’oci porta els turistes a demanar cada vegada més activi-tats lúdiques, esportives o culturals durant la seva estada, la qual cosa augmenta el pesde la de�nició del turisme com a indústria de l’experiència, dedicada a subministrar ele-ments que constitueixin experiències per als turistes.

Un altre segment de mercat amb molt bones perspectives de creixement és el del turis-me professional lligat a convencions, congressos, etc. Desenvolupar aquest segmentdemana també estratègies especí�ques, que han de començar per desenvolupar les ins-tal·lacions i els recursos necessaris per atendre els visitants i, sobretot, solucionar la sevaarribada a l’illa tot l’any des de la península o Europa.

Un nou segment de mercat que es mou i cal considerar és el del turisme accessible.Hi ha propostes molt interessants per convertir l’accessibilitat de les destinacionsen un factor addicional de qualitat i atracció turística.

Noves formes de promoció i comercialització

La promoció turística s’ha de fer de manera especí�ca, tan propera com sigui possible ales destinacions. En particular, en el cas de les illes Balears no serveix el mateix per a totesles illes, perquè cada realitat necessita la seva política concreta, i sovint les illes són com-petència directa entre elles.

Un dels factors de canvi que han irromput amb més força als mercats turístics els últimsanys són les companyies de baix cost, que han abaratit de manera notable el transport


2. Per a més informació: www.ciudadespatrimonio.org

aeri. Així, per exemple, aquestes companyies estan jugant un paper de primer ordre en ladesestacionalització de la Costa Brava. La implicació de les administracions locals —mésproperes al territori— en la gestió aeroportuària és un repte pendent.

Internet és el nou canal de comercialització de productes turístics. Els serveis turístics (pas-satges, reserves d’hotel, etc.) són dels productes més comprats a la xarxa. La potencia-litat de creixement d’aquests nous canals encara és molt gran. Els experts assenyalen queno totes les estratègies són vàlides, i no tots els models de negoci es consoliden, peròque el potencial d’aquesta nova forma de comercialització és enorme.

D’Internet, com a mitjà de promoció de les institucions públiques i privades en matèria turís-tica, es pot dir el mateix que en l’apartat anterior: és un canal bàsic, imprescindible. Tan-mateix cada vegada és més important tenir una bona presència dins la xarxa i aportar-hirecursos, continguts i possibilitats ben desenvolupades.

Els reptes del canvi climàtic

Un estudi recent elaborat des de l’Observatori de Turisme i Cultura de l’Ajuntamentd’Eivissa sobre els reptes que planteja el canvi climàtic per a un lloc com Eivissa, conjun-tament amb les conclusions que es van treure del congrés celebrat el mes de maig de 2008a la ciutat sobre aquest tema, planteja la necessitat de prendre una sèrie de mesures ambcaràcter urgent.

El canvi climàtic comporta que cada vegada sigui més incerta la climatologia que es pottrobar en zones costaneres. Aquest canvi tindrà repercussions en el turisme i l’economia,que es pot veure afectada seriosament en els propers anys. L’augment de les tempera-tures, l’aparició de més bancs de meduses causats per l’escalfament de l’aigua, les for-tes tempestes en plena temporada abans pràcticament inexistents, la pujada del nivell del’aigua amb la conseqüent pèrdua d’algunes platges emblemàtiques i els negocis que lesocupen, les sequeres, les onades de calor, etc., són només alguns dels exemples dels rep-tes que tenen els indrets costaners i la seva vulnerabilitat davant el canvi climàtic. Totsaquests factors provoquen efectes en cadena que poden afectar en pocs anys l’economiad’un lloc com Eivissa, que viu pràcticament del turisme.

Pel contrari, l’estudi també va demostrar que alguns sectors hi veuen una oportunitat, enel sentit de generar noves activitats adreçades a nous públics. Per exemple, el coneixe-ment de l’interior de l’illa, del camp i de les activitats agropecuàries; l’aposta per la con-servació i consum dels productes locals; l’augment de la conscienciació ecològica en totsels processos; el foment de la descoberta turística de les excursions a peu, en bicicleta oen kayak, per exemple; la conservació d’espais verds que fan el rol de segrestadors deCO2, etc. Si la reorientació del model turístic es decanta cap a aquesta direcció, podriaser una font d’arribada de turistes que compensés la pèrdua dels visitants que arribennomés pel sol i la platja.

Perquè això pugui produir-se, però, cal una bona plani�cació i una gestió coordinada entreel sector turístic i la resta de sectors. Cal la conscienciació principalment dels residents,però també dels turistes i operadors turístics que visiten l’illa, que deixen part dels seus

Món municipal 85


bene�cis en projectes de recuperació, conservació i divulgació mediambiental en el terri-tori de destinació.

Conclusions

S’ha començat a generar un procés de debat sobre el model turístic d’Eivissa, un procésen el qual les preguntes són tan importants com les respostes, i en el qual la generacióde coneixement i el diàleg entre les parts són bàsics. Les bones pràctiques d’altres des-tinacions, les experiències d’altres mercats i les investigacions sobre el tema han de gene-rar una base sobre la qual cal experimentar i millorar el sector a Eivissa. El canvi exigeixlideratge i coordinació.

Les qüestions principals són: com cal gestionar el model madur de sol, platja i festa, i coms’han de de�nir i obrir nous mercats, en especial els relacionats amb el patrimoni, la cul-tura i el medi ambient. Dues paraules resumeixen el repte: sostenibilitat i qualitat.

El servei de conservació de platges de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

El territori que forma part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona inclou una extensa franjalitoral, d’una llargada de quaranta-dos quilòmetres aproximadament, trenta-un dels qualssón de platja, i d’una superfície de sorra d’uns dos milions de metres quadrats. Aquestafranja litoral pertany als municipis de Montgat, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Barcelo-na, el Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels. La Mancomunitat de Municipisde l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de la qual són membres els ajuntaments esmen-tats, disposa d’un servei de conservació de platges, creat el 1987, que s’ocupa de dur aterme les tasques de gestió i manteniment que li han estat encomandes i que tenen elssegüents objectius principals:

• Equipar les platges amb aquells elements considerats necessaris per augmentar-nela qualitat, procurar-ne un ús assenyat i garantir la seguretat dels usuaris.

• Oferir un servei més racional i econòmic pel fet que la major dimensió del conjunt delsajuntaments mancomunats forneix unes possibilitats clarament avantatjoses en rela-ció amb les que tindria cada municipi per separat.

Món municipal 87

La gestió del litoral metropolità

Mariano de Gracia AntonCap de la Secció de Manteniment de Platges. Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

• Optimitzar la relació qualitat/cost i fer-ho de manera coordinada amb els municipis iamb altres organismes i administracions que concorren a les platges.

El servei té dos àmbits diferenciats pel que fa a la prestació de serveis: d’una banda, lesplatges de Barcelona i, de l’altra, la resta de les platges metropolitanes.

Platges de Barcelona

Atesa la singularitat de la ciutat, la gestió de les platges de Barcelona es duu a terme demanera conjunta amb altres departaments de l’Ajuntament de Barcelona. Els serveismetropolitans s’encarreguen de les tasques següents:

• Instal·lació i manteniment de dutxes, passeres, papereres, megafonia, torres i cadi-res de vigilància, àrees de jocs, cabines sanitàries, armaris SOS i abalisament de lazona de bany i espigons.

• Llaurat i aireig de la sorra a l’inici de campanya.

Resta de platges metropolitanes

A més de les esmentades per al cas de Barcelona, les tasques desenvolupades a la res-ta de platges metropolitanes són les següents:

• Buidat de papereres i neteja manual diària de l’àmbit de la platja.

• Neteja mecànica de la sorra amb màquines garbelladores.

• Anàlisi i control de la qualitat de la sorra durant la campanya de bany.

Les instal·lacions de les platges metropolitanes

Els equipaments instal·lats a les platges metropolitanes són els que es consideren idonisper a l’obtenció de les millors quali�cacions europees que valoren l’estat de moblament icondícia de les platges i que consisteixen bàsicament en la retolació, l’accessibilitat, lesdutxes, les torres de vigilància, les papereres i l’abalisament d’esculleres.

Retolació

La retolació amb criteris homogenis de les platges metropolitanes neix amb l’objectiud’uni�car, racionalitzar i economitzar els recursos de plani�cació i disseny dels diferentselements que la integren.

La retolació indicativa orienta els visitants sobre els diferents elements que pot trobar a laplatja, com ara dutxes, atenció sanitària, servei de guàrdia urbana, etc. Així mateix, ofe-reix els números de telèfons d’interès i informa de l’estat del mar i de les possibilitats debany mitjançant l’exhibició de la bandera corresponent: verda, bany lliure; groga, màximaprecaució, i vermella, prohibit banyar-se.


Aquests elements han estat fabricats amb Trespa i amb unes prescripcions, fruit del’experiència, que n’asseguren la funcionalitat i durabilitat. Les retolacions han estat seri-gra�ades i estan formades per pictogrames que indiquen aquells usos i pràctiques prohi-bits a les platges.

La informació es completa amb un sistema de megafonia al municipi de Barcelona.

Accessibilitat

Des dels passeigs marítims i les voreres, l’accessibilitat a la sorra i a les zones de dutxesi de bany està assegurada mitjançant passeres de fusta construïdes amb mòduls prefa-bricats i que són de tres tipus: passeres �xes amb base de formigó, passeres �xes detemporada en mòduls rígids i passeres enrotllables per a accés de minusvàlids a la zonade bany.

Món municipal 89

Senyal al passeig

Senyal a la sorra

Mòduls de dutxa

El mòdul de dutxa ha estat un dels elements més estudiats dels que componen els equi-paments de les platges. Els serveis tècnics de la MMAMB han arribat a un model fet d’acerinoxidable, resistent a la corrosió i fàcil de reparar i mantenir. La base és de fusta d’irocoi el mecanisme d’accionament de l’aigua és de tipus presto. Les dutxes estan distribuï-


Passeres d’accés

Accés per a discapacitats

Mòdul dutxa

Torres i cadires de vigilància

Les torres de vigilància també són disseny de la MMAMB i van ser premiades pel FAD l’any1988. Estan construïdes en fusta de bolondo i acer inoxidable, la qual cosa les fa resis-tents a la corrosió. Les torres es complementen amb un sistema de cadires desmunta-bles d’acer inoxidable fondejades a la sorra.

des en mòduls, en els quals hi ha ubicats, també, cadires per garantir-ne l’ús a les perso-nes amb disminucions, i bancs per facilitar-lo als usuaris.

Papereres

En temporada alta s’instal·len papereres disposades a la zona de sorra en bateries i sepa-rades entre elles quaranta metres. La MMAMB n’ha promogut el disseny, que està pen-sat per tal que la bossa hi quedi ben subjecta i sigui fàcil de buidar i de muntar. Aquestdisseny ha guanyat el Premi Delta de Plata-ADI FAD 2005.

Món municipal 91

Papereres de recollida selectiva

Paperera a la sorra

Abalisament

L’abalisament consisteix a col·locar un seguit de boies �otants que senyalitzen les escu-lleres, la zona de dos-cents metres i els canals d’entrada i sortida d’embarcacions.


Abalisament d’espigons

Cadira i torre de vigilància

Armari SOS

Es tracta d’un armari que a l’interior allotja un cèrcol salvavides i el pot utilitzar qualsevolpersona. Està fabricat en polièster i fibra de vidre.

Món municipal 93

Abalisament de la zona de 200 metres

Armari SOS 1

Armari SOS 2

Manteniment de les instal·lacions

Per tal d’assegurar el manteniment de les instal·lacions hi ha vuit persones organitzades enquatre equips. Cada equip té un vehicle taller dotat amb totes les eines necessàries per dura terme qualsevol reparació, i encara es disposa de dos vehicles més per a les tasquesd’inspecció. Tots els vehicles tenen tracció 4x4 per circular damunt la sorra.

Les tasques d’aquest servei de manteniment es poden diferenciar en tres etapes: prèviaa la temporada d’estiu, durant l’estiu i temporada d’hivern.

Manteniment previ a la temporada d’estiu

Aquest manteniment es duu a terme entre els mesos de març i maig, a partir de Setma-

Jocs infantils

Els jocs infantils consisteixen en piràmides tridimensionals realitzades amb cordes reforça-des, gronxadors, elements de trepa i de manteniment físic.


Jocs infantils 1

Jocs infantils 2

Manteniment en temporada d’estiu

Entre els mesos de juny i setembre es controla el bon estat de les instal·lacions mitjançantinspeccions diàries. S’acudeix a fer qualsevol reparació que calgui en el mobiliari de plat-ges i se’n vigila també la bona execució.

Manteniment d’hivern

Aquest manteniment es duu a terme entre els mesos d’octubre i febrer. Després de retirarel mobiliari de les platges es fan les reparacions de taller, així com el manteniment —pintu-ra, neteja, etc.— per tal de deixar-lo en condicions òptimes per a la propera temporada.

El servei de neteja de platges

Prèviament a l’inici de la temporada i coincidint amb les festes de Setmana Santa esprocedeix a llaurar totes les platges metropolitanes. Aquesta operació s’efectua ambtractors equipats amb arades i consisteix a voltejar la sorra �ns a una fondària de cinquan-

na Santa. Consisteix en la instal·lació del mobiliari de temporada de les platges, amb elmuntatge dels elements següents (taula 1):

Món municipal 95

Llaurat

Dutxes 280

Papereres 933

Passeres de fusta 7,5 km

Cadires de vigilància 30

Àrees de joc 19

Senyals de localització 151

Cabines sanitàries 45

Torres de vigilància 16

Megafonia 23 pals d’altaveus

Abalisament de la zona de bany 20.650 m

Abalisament d’espigons 1.300 m

Canals d’embarcacions 9

Taula 1. Instal·lació de mobiliari en temporada de platges

La neteja mecànica s’efectua amb diferent intensitat segons l’època de l’any. Així, des deSetmana Santa fins al mes d’octubre les màquines passen diàriament, i a l’hivern la sorraes neteja dos cops al mes.

ta centímetres aproximadament. L’objectiu del volteig és remoure la sorra en profunditatper tal que les radiacions solars sanegin la sorra. L’acció de les arades es complementaamb la de les garbelladores.

Els treballs de neteja pròpiament dits es duen a terme tant amb procediments mecànicscom manuals, d’acord amb el que s’explica a continuació

Neteja mecànica

La neteja mecànica s’efectua amb màquines garbelladores. La seva funció es remourela sorra en una fondària de deu centímetres aproximadament i abocar-la a un sedàs quedeixa passar la sorra neta i reté els elements gruixuts, els quals són carregats a un bol-quet que la màquina porta incorporat. Aquestes màquines tenen una amplada de treballde 2,40 metres i 4,5 metres cúbics de càrrega. Per a zones menys accessibles i raconss’utilitzen unes màquines garbelladores autopropulsades de mida petita, que tenen unaamplada de vuitanta centímetres.


Garbelladora

Garbelladora

Neteja manual

La neteja manual consisteix en el buidat de les papereres i en les tasques de recollidad’escombraries en aquelles zones on les màquines no poden accedir.

La intensitat d’aquesta neteja varia al llarg de l’any. A l’estiu, quan s’han instal·lat totes lespapereres i es registra una màxima a�uència, la neteja és diària, i els equips ques’encarreguen d’aquesta tasca estan formats per quaranta persones. Per contra, a l’hivern,quan l’a�uència és mínima i només resten instal·lades les papereres dels accessos i llocssingulars, l’equip es redueix a sis persones amb vehicles tot terreny. En temporadesintermèdies, l’equip està format per vint-i-cinc persones.

El buidat de les papereres es fa directament a l’abocador amb camions compactadors.En els cas de la neteja mecànica, els residus s’acumulen en contenidors situats en llocsestratègics, que es porten a l’abocador.

La quantitat de residus recollits a les platges, excloent-ne el municipi de Barcelona, es veuenre�ectits en la següent taula 2, en la qual es distingeix entre temporada alta i baixa, i entrela neteja manual i mecànica.

De les dades anteriors s’extreu que el total de residus retirats de les platges l’any 2008ha estat de 1.007.750 quilograms, dels quals un 20,8 per cent s’han recollit a la tempo-rada baixa i un 79,2 per cent, a la temporada alta. Així mateix, un 42,7 per cent prové dela neteja manual (papereres i àrees inaccessibles) i un 57,3 per cent, de la neteja mecàni-ca. La ràtio de quilo de residu per metre quadrat és d’aproximadament 0,50 kg/m2 any.

Anàlisi de sorra de les platges metropolitanes

Des de l’any 1997, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona,a través del Laboratori de l’Entitat del Medi Ambient, duu a terme un programa de vigilàn-

Món municipal 97

Taula 2. Resum residus 2008

Temporada baixa (any 2008)

Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Total

Neteja manual 8.080 12.300 8.220 4.400 2.720 8.740 44.460

Neteja mecànica 33.000 79.400 10.280 9.440 9.800 23.760 165.680

Total mes 41.080 91.700 18.500 13.840 12.520 32.500 210.140

Temporada alta (any 2008)

Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Total

Neteja manual 23.260 26.510 77.620 110.000 104.040 44.730 386.160

Neteja mecànica 42.880 121.440 61.160 77.900 58.560 49.510 411.450

Total mes 66.140 147.950 138.780 187.900 162.600 94.240 797.610

cia i control de la qualitat sanitària de les platges metropolitanes. L’objectiu bàsic consis-teix a determinar l’efecte de les tasques de neteja de la sorra, no des d’un punt nomésestètic o visual, sinó a partir de l’anàlisi d’indicadors microbiològics. La campanya se cen-tra en el període de més a�uència i abasta diferents punts de les platges metropolitanes,amb excepció del municipi de Barcelona, que realitza uns controls paral·lels. Aquestamemòria presenta els valors obtinguts per als diferents paràmetres microbiològics analit-zats durant l’estiu de 2008.

Punts de mostreig

El Servei d’Espai Públics selecciona anualment els punts de mostreig a cada municipi. Lataula 3 mostra els punts de mostreig de la campanya Estiu-2008:

De cada punt s’analitzen dues mostres: una denominada zona A, que correspon a unamostra obtinguda a deu metres de la línia del mar, on es fa el tractament de neteja i aireigde la sorra amb màquines grans, i una altra denominada zona B, que correspon a una mos-tra obtinguda a la zona d’entrada i sortida dels usuaris de la platja, on també es fa unaneteja, però amb garbelladores.


Taula 3. Campanya Estiu 2008

Punt Municipi Localització

1 Montgat Estació de Montsolís

2 Montgat Banys Montgat

3 Badalona Riera Canyadó

4 Badalona Carrer del Mar

5 Badalona Pantalà de Campsa

6 Sant Adrià Parc Litoral

7 Sant Adrià Platja de la Pau

7.1 Montgat Front del càmping Don Quijote

8 Prat Ll. Platja Club Marítim

9 Prat Ll. Platja del Golf

10 Viladecans Cala de la Murtra

10’ Viladecans Platja Balena Alegre

11 Gavà Carrer de Premià

12 Gavà Carrer Roses

13 Gavà Carrer Sitges

14 Castelldefels Carrer 17

15 Castelldefels Carrer 11

16 Castelldefels Carrer dels banys

17 Castelldefels Carrer Perú-baixador

18 Castelldefels Carrer Uruguai

Freqüència del mostreig

En principi, el mostreig és quinzenal. La presa de mostres s’ha efectuat tots els dillunscompresos entre el 26 de maig i el 22 de setembre. El primer dilluns es van portar a ana-litzar les mostres del punt 1 al punt 9 i el dilluns següent es van portar a analitzar lesmostres del punt 10 al 18. I així successivament, de manera que totes les platges s’hanmostrejat nou vegades al llarg de l’estiu i s’han analitzat un total de tres-centes seixan-ta mostres.

Mètode de mostreig

Les mostres de sorra són recollides per inspectors del Servei de l’Espai Públic de la Man-comunitat de Municipis.

En el punt seleccionat, cal de�nir una superfície d’aproximadament un metre quadrat i calportar cap al centre del quadrat imaginari tota la sorra d’una fondària de quinze a vint cen-tímetres. Allà s’homogeneïtza la sorra i es recull aproximadament un quilogram de sorraen pots prèviament esterilitzats.

La recollida es duu a terme entre les vuit i les deu del matí i, a continuació, es traslladenles mostres directament al laboratori.

Paràmetres analitzats

Coliformes totals. Els coliformes inclouen sota aquesta denominació diferents grups de bac-teris que es caracteritzen per viure com a sapròfits independents o com a microorganis-mes entèrics. Són bacils aerobis, o anaerobis facultatius, gramnegatius. Els coliformes totalspoden ser d’origen molt divers i són indicadors d’activitat microbiològica, tot i que moltsd’ells no afecten directament la salut.

Escherichia Coli

L’Escherichia Coli. És un tipus de bacteri coliforme que habita a les vies intestinals d’humansi animals de sang calenta. Tot i que poques vegades són patògenes i en general això suc-ceeix quan la resistència de l’hoste és baixa, algunes soques poden causar infeccionsdisentèriques, infeccions en les vies urinàries, febres generalitzades... La presènciad’E. Coli a la sorra és un bon indicador de contaminació d’origen fecal, en general pro-duïda per aigües residuals o arrossegada per les aigües pluvials. El fet que hi hagi conta-minació fecal pot suggerir la presència d’altres microorganismes patògens que poden cau-sar malalties com ara gastroenteritis, hepatitis, etc.

Staphylococcus aureus. De manera usual s’utilitza aquesta espècie com a indicador dela presència de bacteris patògens d’origen no fecal. Són bacteris aerobis responsables,entre altres, d’infeccions cutànies. Es caracteritzen per la seva ubiqüitat i per ser molt resis-tents a les condicions ambientals.

Món municipal 99

Processament de la mostra

El mateix dia que les mostres són portades al laboratori, es pesa una quantitat determi-nada de sorra, s’hi afegeix una solució salina i es sacseja durant uns minuts per efectuarun rentat, de manera que els microorganismes presents en els grans de sorra quedin sus-pesos en aquesta solució. És a partir d’aquest sobrenedant on es realitzen les anàlisis, totposant diferents dilucions d’aquest sobrenedant en contacte amb els cultius adequats.

Criteris d’avaluació

En no haver-hi cap reglamentació espanyola per avaluar la qualitat microbiològica de lessorres, s’agafa com a referència el criteri establert per l’Institut Pasteur de Lille respecte ala qualitat de les sorres. En la taula 4 es defineix aquest criteri:

De manera convencional, hem definit un criteri segons les concentracions de coliformesfecals. Tot i el canvi d’unitats (NMP/100g en lloc d’ufc/g), és més restrictiu que l’establertper l’Institut Pasteur:

• Òptima: <100 NMP/100 g

• Bona: 100-10.000 NMP/100 g

• De�cient: >10.000 NMP/100 g

Resultats

Del global dels resultats de l’any 2008, s’observa que un 80% de les mostres han obtin-gut la consideració d’«òptimes»; un 19%, de «bona», i un 1%, de «deficients».

De la valoració global es desprèn un bon estat sanitari de les platges de l’àrea metropoli-tana i l’eficàcia del sistema de neteja emprat per mantenir la salubritat de les sorres.


Paràmetres Satisfactori Acceptable No satisfactori

C. fecals <100 ufc/g 100-10.000 ufc/g >10.000 ufc/g

Bacteris patògens Absència Presència

Taula 4. Criteri d’avaluació

L’experiència

L’equilibri dels sistemes deltaics i els efectesdel canvi climàtic. Noves oportunitats de gestió

Jordi Serra RaventósFacultat de Geologia. Universitat de Barcelona

Elisabet Roca BoschLaboratori d’Estudis Socials de l’Enginyeria Civil (LESEC). Escola Tècnica Superior de Camins, Canals i Ports. UPC

L’experiència 103

Els deltes i el seu equilibri dinàmic

Els elevats costos ambientals i econòmics per fer front a l’erosió costanera i la creixent ocu-pació humana any rere any augmenten la pressió antròpica sobre el sistema litoral i el fancada cop més vulnerable. La Comissió Europea (EC, 2004) xifra l’afectació en un vint percent del litoral europeu i calcula que l’any 2001 es van gastar 3.200 milions d’euros per pro-tegir-lo. A més a més, les incerteses al voltant del canvi climàtic i l’ascens relatiu del nivelldel mar no s’insinuen gaire optimistes pel que fa als seus efectes sobre les costes. Entrela diversitat de costes, els deltes i les costes baixes sorrenques esdevenen les més vul-nerables a partir d’aquest tipus de riscos (IPPC, 2007). En aquest article es fa una sín-tesi que té en compte des dels processos físics que caracteritzen la diversitat de les zonesdeltaiques fins a les possibles actuacions d’acord amb les noves tendències i recomana-cions de la UE, sense oblidar un apartat cada cop més present en la presa de decisionscom és ara la percepció social.

Els deltes són coneguts perquè depenen dels tres factors que controlen la seva ràpida for-mació, geològicament parlant, i el seu equilibri o evolució. Aquests factors són encapça-lats per la dinàmica fluvial i el sediment transportat, la dinàmica marina i les marees. El domi-ni dels processos fluvials en la formació dels deltes presents a les nostres costes pot veure’sminvat per la regulació hidràulica i la retenció de la seva càrrega sòlida, fins al punt quepot arribar a assolir un darrer ordre d’importància en el moment en què la regulació del riués total o gairebé total. Hem pogut apreciar aquest procés en la majoria dels grans del-tes mediterranis amb conques fluvials regulades, sigui de manera progressiva (ex. l’Ebre)o dràsticament (ex. el Nil). Aquest fet queda palès en els diagrames ternaris de classifica-ció dels deltes quan els representem en funció dels factors o condicions actuals, o de lescondicions prèvies a les accions de regulació fluvial (fig. 1).

El canvi o major dependència dels factors de control no fluvials comporta una ràpida i pro-gressiva desestabilització dels elements prominents de la plana deltaica (motes o levées)i del front i costa deltaics. La manca dels sediments que un dia arribaven a la gola del riui eren dipositats en aquell front, o eren reconduïts per la dinàmica marina al llarg de la sevacosta externa, fa que l’acció marina reprengui el sediment que s’havia dipositat i el redis-tribueixi seguint les mateixes pautes dinàmiques, ja que l’energia (clima marí) del medi con-tinuaria essent la mateixa o superior.

Si a més de la reducció del transport sòlid fluvial a la mínima expressió tenim els efectesanunciats del canvi climàtic per a la nostra regió (IPCC, 2007) com ara el descens de lesprecipitacions amb conseqüències sobre el règim fluvial, l’augment generalitzat del nivellmarí i una tendència a incrementar la freqüència i la intensitat dels temporals a mar, totsels factors van en contra de l’estabilitat de l’edifici deltaic. En funció de la intervenció orellevància dels factors climàtics canviants i de la persistència en el temps, s’arribarà a unmodel de formació o evolució deltaica, sempre d’acord amb els condicionants imposatspels trets morfològics i estructurals de la costa (fig. 2).

Quan ens referim al terme equilibri deltaic, hem d’esmentar els factors comentats i la reper-cussió possible de les variacions que ens pot aportar el canvi climàtic quant a la intensi-tat i la freqüència dels temporals, així com la seva intensitat. Això implica canvis per alsdos primers factors, la dinàmica marina i la fluvial, mentre que el darrer factor, la marea,continua essent el menys significatiu i poc susceptible de ser afectat pel canvi climàtic,tan en el cas de la Mediterrània com arreu.

Per la seva morfologia plana i la riquesa dels seus sòls, històricament els deltes han atretles activitats agrícoles, tot i les seves condicions palustres i les malalties endèmiques quehi estan associades. Amb el desenvolupament econòmic han sofert la pressió del’urbanisme de la zona metropolitana i de les grans infraestructures, com és el cas del Llo-bregat, fet que ha generat forts impactes sobre els ecosistemes litorals (aiguamolls, dunes,etc.), els aqüífers i la dinàmica sedimentaria litoral. La pressió recent sobre els sistemes


Fluvial

Onatge Marea

Mississipí

EBRE 1

EBRE 2

Po

Nil

Roine

SenegalGanges-Brahm

Figura 1

Classificació ternària dels factors que controlen el desenvolupament d’un delta, amb alguns exemplesdels deltes més característics (abans de les intervencions humanes). L’Ebre es representa en dos estadis, 1 i 2, ambdós separats per un període de temps de menys de mig segle al llarg del qual, i demanera progressivament accelerada, s’ha arribat a la situació actual d’influència quasi total de l’onatge.

deltaics, preservats fins ara, afecten la seva capacitat per proveir de serveis ecosistèmicscom ara recursos per a l’agricultura i la pesca, el suport físic i el paisatge per a les activi-tats socioeconòmiques que afecten el desenvolupament de les activitats humanes.

Les formacions deltaiques de la costa catalana

La costa catalana es caracteritza per la presència de petits sistemes deltaics, formats apartir de la xarxa de rius i rieres que drenen el continent (conques internes i de l’Ebre), majo-ritàriament encaixats a causa de la variada morfologia litoral i la seva feble o esporàdicacompetència del transport fluvial que en condiciona el desenvolupament, com en el com-plex Fluvià-Muga, Ter o els petits rius i rieres del conjunt del litoral. El factor dominant entots aquests sistemes és l’onatge i el transport litoral que se’n deriva. Els deltes de la Tor-dera, el Llobregat i l’Ebre són els únics que presenten una morfologia típicament deltaica,amb un canal únic i amb forma externa cuspidada en els dos primers i lobulada en el darrer.La seva magnitud, estructura i característiques sedimentàries són força diferents, fet quecondicionarà tant la seva possible vulnerabilitat com la futura evolució davant un clima can-viant i l’ascens del nivell marí.

Una anàlisi conjunta de l’estructura, la litologia i els aqüífers dels deltes de la Tordera,el Llobregat i l’Ebre (fig. 3), com la presentada per Bayó (1997), ens permet distingir enprimer lloc la dimensió i el gradient de les respectives planes deltaiques, així coml’estructura i disposició dels aqüífers. En conjunt, els tres casos són força diferents, la


Processos fluvials

Processos marin

s

Marea

Deriva litoral

Deltes estuari

(Ex. Ganges)Deltes cuspidats

(Ex. Po, Tordera)

Deltes lobulats

(Ex. Ebre)Deltes digitats

(Ex. Mississippí)

Figura 2

Esquema il·lustratiu dels diferents tipus deltaics en funció de la dependència dels tres tipus deprocessos o factors, amb exemples característics (sense escala).

qual cosa ens donarà també la resposta a les característiques de la seva fragilitat, dela diversitat de comportaments previsibles davant de l’afectació pel canvi climàtic o deles actuacions recomanables per pal·liar-ne els efectes.

La situació present, comuna en els tres conjunts deltaics, es caracteritza per una dis-minució substancial del cabal sòlid i de transport de fons dels rius, que arriba a serquasi nul en el cas de l’Ebre (Guillén i Palanques, 1992) o molt baix si es compara ambsituacions anteriors, com el de la Tordera, únic riu no regulat dels tres citats (Rovira 2001,Serra, 2003). Aquesta disminució ha conduït a una situació progressivament desequili-bradora del balanç sedimentari, amb una resposta visible immediata i progressiva en elretrocés de la línia de costa. La mesura d’aquest desequilibri, en funció dels canvis enla línia de costa, s’ha de veure complementada amb els altres processos que modifi-quen el seu valor, com són la subsidència, la compactació de l’edifici deltaic i la varia-ció del nivell marí. Les variacions de la línia de costa observades als tres deltes podenassolir xifres que van fins a alguna desena de metres per any en la seva part frontal, toti que en el cas més sobresortint, com és el de l’Ebre, aquest retrocés de la part frontalés compensat per l’acreció del material erosionat en les parts extremals (Rodríguez, 1999;Valdemoro, 2001; Sánchez, 2008; Galofré, aquest número). Si únicament es fa l’anàlisievolutiva amb el paràmetre de la superfície total emergida, el resultat actual és que al’Ebre hi ha creixement, a causa de la redistribució del material erosionat del front del-taic (sorres) i conduït per l’acció de l’onatge cap a les puntes, fet que no implica guanyen volum del conjunt. En el moment que desapareix el front sorrenc i l’acció del mar es


EbreVall baixa Delta

Xerta Tortosa Roquetas Pol. Ind. Amposta

Mar

Aigües salades congènites

Graves i sorres. AqüíferSuperfície d’erosióRiss-WürmWurmianaHolocè (<10.000 anys)Aigües dolces per rentat ascendentAigües dolces de renovació

Llots i argiles. AqüitardLlots i argiles de plana d’inundació

Mar

Sòcol Pliocènic

Sòcol granític

TorderaVall baixa Delta

Fibracolor

Mar

Sòcol Pliocènic

Sòcol

Pliocènic

LlobregatVall baixa Delta

Molins Cornellà El Prat

Figura 3

Esquema en secció de les unitats sedimentàries i de la hidrogeologia dels deltes de l’Ebre, el Llobregati la Tordera (modificat de Bayó et al, 1997).

fa directament en materials lutítics de la plana o dels marjals, el material erosionat és trans-portat fora del domini costaner, cap al prodelta o la plataforma. Les actuacions previs-tes per afrontar aquesta situació són exposades per Galofré en aquest mateix volum.

Els processos morfodinàmics i la seva evolució recent també són àmpliament conegutsal delta del Llobregat, des dels treballs d’Espinet (1973) i INYPSA (1986) fins als mésrecents motivats per l’ampliació del port de Barcelona i el desviament del riu (CEDEx,1996; CEDEx-GGM, 1998, i APB,1999, entre d’altres) o de la Gestió Integrada (Pla estra -tègic litoral de la RMB, 2006). El conjunt de treballs mostra que tant les infraestructu-res i els canvis de llera del riu com la situació actual del balanç sedimentari condueixena una situació de desequilibri important a l’actual gola del Llobregat i cap a ponentd’aquesta, que es va reduint en aquest sentit, per canviar de signe a les proximitats dePort Ginesta, on hi ha una progradació o balanç sedimentari net. Les actuacions percompensar la regressió important de la zona del Prat preveuen unes aportacions desorres mínimes per mantenir la línia de costa en funció de la seva evolució, en part jarealitzades.

El delta de la Tordera és radicalment diferent dels anteriors, a causa de les característi-ques del sediment aportat pel riu, sorres arcòsiques grolleres, que donen lloc a una cos-ta i un delta altament reflexius si tenim en compte el seu perfil d’alt gradient. Al mateixtemps, el delta està format per una successió en vertical de diferents cossos detríticssuperposats, actualment ben conegut a partir dels treballs fets al delta submergit (Serra,2003; ACA, 2007). La dinàmica fluvial i la litoral també s’han estudiat recentment aixícom la modelització del comportament morfodinàmic (Rovira, 2001; ACA, 2007). Lesdiferències de comportament i evolució entre l’hemidelta nord, al sector de Blanes ide la platja de Sabanell, i les platges de Malgrat és degut a la morfologia d’alt gra-dient del prodelta i a la presència de la barra o spit que es desenvolupa a partir dela gola i condueix el sediment cap a ponent fins a la plataforma interna, fora del domi-ni costaner, a l’alçada de Calella. Les possibles solucions als problemes regressius deldelta haurien d’incloure una gestió racional del sediment transportat per la Tordera, amés o complementàriament, amb possibles intervencions rígides menors per tal de millo-rar l’estabilitat de la costa nord.

Un cop coneguts els processos dominants i la morfodinàmica resultant en cada conjuntdeltaic, l’indicador o element que permetrà conèixer millor com podrà ser l’adaptació delconjunt deltaic als canvis de nivell és la dimensió de l’anomenat prisma litoral, o conjuntde la unitat sorrenca perimetral. En funció del gruix i l’extensió superficial dels materialssorrencs emergits i submergits que voregen l’edifici deltaic, es produirà l’adaptació a lescondicions d’ascens del nivell marí més o menys ràpida tot seguint el model transgressiude les seqüències deltaiques (fig. 4) i de l’energia incident proporcionada per l’onatge(fig. 5). En fondària, la unitat sorrenca passa de forma gradual als fangs prodeltaics. Laresta de formacions sorrenques presents a la superfície deltaica corresponen als sedimentseòlics, dunes actuals o relictes, i als dipòsits de canal, materials que a mesura que siguinrepresos en el procés regressiu, s’incorporaran a les formacions costaneres retrogra-dants. La resta de la plana deltaica és formada per llims de sobreeiximent fluvial o per mate-rials d’origen palustre, materials que no contribuiran de manera acrecional, com els esmen-tats, en els mecanismes d’adaptació a noves situacions eustàtiques.


108 El sistema litorala aa a aaaaaaa aaaaaaaaaa a aaaaaaaaaaa a a a aaaaaaaa a a aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa3

2

1

a aa a aaaaaaa aaaaaaaaaa a aaaaaaaaaaa a a a aaaaaaaa a a aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aa a aaaaaaa aaaaaaaaaa a aaaaaaaaaaa a a a aaaaaaaa a a aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaNM∆

aAluvialPlana deltaica i platjaProdeltaProdelta profundBasamentaAluvialPlana deltaica i platjaProdeltaProdelta profundBasamentaAluvialPlana deltaica i platjaProdeltaProdelta profundBasament

Figura 4

Esquema en secció de l’evolució (de 1 a 3) d’una formació deltaica afectada per l’ascens del nivell marí(1 < ∆NM < 10 m ), en què es mostra el procés regressiu de la plana emergida i la seva acreció vertical,paral·lela a la de l’ascens marí, a costa dels materials erosionats del front deltaic i de l’acció de l’onatge(Modificat d’USC Stratigraphy web, 2008).

0 100 200 300 400

7,5

7,0

6,5

6,0

5,5

5,0

4,5

Altu

ra d

’ona

(m)

Roses

Blanes

Llobregat

Tortosa

Període de retorn (anys)

Figura 5

Estimació de l’altura d’ona de les quatre boies de la xarxa xIOM (modificat de F. Grau, 2009).

Passat i futur de les estratègies de gestió

Des de fa unes dècades el principal problema físic dels deltes catalans és, com hem vist,la seva regressió, l’origen de la qual ha estat la política de grans embassaments que hanretingut sediments que havien de passar a formar part d’aquests sistemes. Les obrestransversals costaneres (ports i espigons) també representen una barrera per a la transferèn-cia d’aquest material sedimentari. Així mateix, la degradació dels hàbitats costaners comara els aiguamolls, les dunes i les platges han eliminat la protecció natural contra els epi-sodis extrems de tempesta. A més, el quart informe de l’IPCC (2007) con�rma que les cos-tes deltaiques són especialment vulnerables a patir les conseqüències del canvi climàtic il’augment del nivell del mar (Zhang, Douglas, & Leatherman, 2004), la qual cosa afegeixcomplexitat, incertesa, intensitat i durabilitat als processos de degradació i pressió queactualment ja estan afectant els deltes.

La lluita contra els fenòmens de la natura es remunta a temps històrics, quan els fenicis,els grecs i els romans construïen ports i defenses costaneres per protegir-se dels tempo-rals o dels canvis del nivell del mar. Tanmateix, l’increment en l’ús de tècniques d’enginyeriadurant la darrera meitat del segle xx ha augmentat la vulnerabilitat d’alguns sistemes lito-rals. Els resultats de l’estudi EUROSION (EC, 2004) demostren que, encara que la pro-tecció és possible, actualment les defenses costaneres poden ser superades per esde-veniments extrems i es desconeix com pot evolucionar la situació en el futur a causa del’elevació del nivell del mar i de la virulència meteorològica, associats al canvi climàtic. Enl’àmbit europeu, set mil sis-cents quilòmetres de costa s’han bene�ciat d’aquests siste-mes de protecció costanera (EC, 2004), però en nombrosos casos l’erosió s’ha resolt local-ment o només temporalment i ha accentuat el problema erosiu aigües avall. A la �, les con-seqüències poden ser catastrò�ques per la resiliència de la costa, és a dir, la seva capacitatnatural de respondre a estressos i canvis ambientals i per portar a terme les seves fun-cions socioecològiques (Woodroffe, 2007; Turner, 2000).

Recuperar la funció protectora que de forma natural ens oferien els sistemes costa-ners pot esdevenir molt costós tant des del punt de vista econòmic, social comambiental. Tant si es fa amb les formes de gestió tradicionals basades en tècniquesd’enginyeria marítima (dura o tova) o bé si es comencen a introduir noves estratègies con-siderades adaptatives, com la de retrocés controlat de la línia de costa o la recreaciód’aiguamolls, aquestes solucions poden comportar grans con�ictes socials. En qualsevolcas, la gestió és una tasca molt complexa.

Per parlar d’estratègies de gestió, ens basarem en una classificació utilitzada en elsinformes del PICC (Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic) sobre l’afectaciódel canvi climàtic a les zones costaneres establerta per Bijlsma et al. (1996). Bàsica-ment, aquesta classificació estableix un gradient d’alternatives (fig. 6) que vand’aquelles més tecnocràtiques que volen controlar els sistemes naturals fins a les mésadaptatives, que pretenen ajustar-se a les dinàmiques naturals. Aquestes alternativessón les següents:

• Protegir, que comporta mantenir la línia de costa utilitzant tècniques d’enginyeria marí-tima. Inclou aquelles situacions en què es duen a terme obres de defensa per millo-rar o mantenir l’estàndard de protecció proporcionat per la línia de defensa existent.


La regeneració de platges i la construcció i manteniment d’estructures de defensacom ara els trencaones i els espigons en són alguns exemples.

• Acomodar, que implica treballar conjuntament amb els processos naturals per reduirels riscos, mentre que es permet el canvi natural de la costa. Es tracta de mantenirl’estàndard natural de defensa, incorporant-hi tot un ventall de mesures per pal·liarl’erosió, com ara construir una platja davant d’un penya-segat desprotegit o bé res-taurar dunes i regenerar aiguamolls.

• Retrocedir, que suposa treballar amb les dinàmiques naturals i deixar més espai al’aigua i els sediments. Consisteix a identificar una nova línia de costa terra endins ifixar-hi les noves defenses, la qual cosa comporta en certs casos eliminar les infra-estructures existents o bé fer canvis en els usos del sòl.

Les incerteses que es presenten a llarg termini sobre la seguretat de les poblacions, el man-teniment d’un gran nombre d’activitats i la biodiversitat costanera fan necessari replante-jar-se algunes estratègies, com ara mantenir de manera artificial la línia de costa, amb obresdures de rigidificació o amb regeneracions massives, que ha estat l’estratègia predomi-nant. Algunes noves estratègies de gestió, com ara el retrocés o el treball conjunt amb elsprocessos naturals, han estat poc implementades a les nostres costes. Des del PICC esconsidera que en alguns casos poden ser estratègies més adaptatives, ja que milloren lacapacitat natural de fer front als esdeveniments extrems. Des de principi dels anys noran-ta del segle passat aquesta nova visió de gestió de l’erosió està essent aplicada en algu-


Mur de protecció

Aiguamolls

Protegir

Acomodar

Retrocedir

a aa a aaaaaaa aaaaaaaaaa a aaaaaaaaa aa a aaaaaaa aaaaaaaaaa a aaaaaaaaaaa a a a aaaaa aa a aaaaaaa aaaaaaaaaa a aaaaaaaaaaa a a a aaaaFigura 6Estratègies generals de gestió de l’erosió i l’ascens del nivell del mar. Font: Elaboració pròpia.

nes zones del Regne Unit i França, on l’erosió és molt greu, com són els casos dels estua-ris d’Essex, els penya-segats de l’illa de Wight i de Criel-sur-Mer. Normalment coincideixamb zones amb un elevat valor ecològic on preval una actuació més en sintonia amb ladinàmica natural, o bé en aquelles situacions en què l’erosió és molt difícil de controlar iels seus costos econòmics són molt alts.

Les incerteses, els temors de l’elevació del nivell del mar i les seves conseqüències, aixícom el cost, l’efectivitat i els impactes ambientals de les obres de defensa costanera ofe-reixen bons arguments per replantejar-se les polítiques de protecció «costi el que costi»per passar a polítiques més suaus que acceptin la naturalesa dinàmica del sistema i inte-grin alternatives com ara la cessió al mar de terres emergides. Això no vol dir que aquesttipus de polítiques s’hagin d’adoptar a totes les zones que cal protegir; hi ha grans ciu-tats o pobles on una protecció més rígida combinada amb tècniques d’enginyeria tova comés ara la regeneració pot ser aconsellable atès l’alt valor dels bens econòmics, socials iculturals existents. En el cas dels nostres deltes, tenim d’una banda el Llobregat, que acausa de la densitat de població i la urbanització, juntament amb una quantitat d’infra -estructures de gran valor estratègic, requereix actuacions dures si es volen conservaraquests usos; de l’altra, tenim l’Ebre i la Tordera, on per la seva relativa naturalitat es podenobrir noves oportunitats per implementar estratègies de gestió d’acomodar o retrocedir.De fet, ja hi ha alguna proposta tant des dels sectors més acadèmics (Picó, 2005) comdes de les institucions competents (Galofré, aquest número) de recuperar una franja deterritori per regenerar antics hàbitats naturals (com ara dunes i aiguamolls) i dotar el sis-tema de la capacitat natural d’afrontar els perills que l’amenacen.

Posicions de la societat davant els riscos d’erosió i les estratègies de gestió

Darrere d’aquestes estratègies de gestió hi ha una forma d’entendre els sistemes costa-ners i de relacionar-nos-hi (Roca, 2008). La cultura en què estem immersos, la nostra expe-riència personal, els mitjans de comunicació i els nostres propis interessos, condicionssocials i escala de valors ens fan tenir una perspectiva diferent sobre el nostre entorn, laqual condiciona la relació que hi establim i, per tant, la nostra conducta ambiental. A ban-da d’aquests factors personals, la percepció també depèn del fenomen observat, la fre-qüència, l’escala i les incerteses que el caracteritzen. Processos com l’augment del nivelldel mar o l’escalfament global, en els quals els canvis es produeixen de manera gradual iels impactes es donen a llarg termini, s’infravaloren.

Ara bé, amb el temps la percepció sobre els efectes del canvi climàtic han anat canviant.Diversos estudis (Tàbara, 2005) mostren que la percepció de la societat catalana sobre lagravetat d’aquest fenomen s’ha anat intensi�cant. Hi ha un ampli reconeixement de la sevaperillositat i dels impactes potencials sobre la costa catalana. Tanmateix, precisament enla capacitat de resposta i les estratègies a implementar per mitigar o adaptar-se al feno-men, s’evidencien un cop més les divergències. Com expressava un entrevistat: «Amb elcanvi climàtic, les previsions no ens afavoreixen però ens haurem d’adaptar a les novescondicions: o bé ens mullem els peus, o bé construïm més obres d’enginyeria que ens pro -tegeixin, o bé tirem enrere i tornem al mar el seu espai».


Les preferències en les actuacions provenen en part de la nostra percepció sobre els sis-temes litorals. Fins ara ha predominant una visió de control, la percepció que els humanssom capaços d’estabilitzar la franja costanera i de mantenir l’equilibri litoral amb tecno-logia ha prevalgut (Roca et al. 2008). Les polítiques de rigidi�cació i arti�cialització imple-mentades les últimes dècades han portar a l’extrem la visió d’estabilitat del sistema i hanfomentat una percepció de l’equilibri costaner com a quelcom estàtic. En concret,l’estabilització dels fronts litorals amb tècniques d’enginyeria per a l’ús massiu d’activitatsturístiques ha contribuït a crear en l’imaginari col·lectiu de la societat uns espais amb fortcaràcter lúdic. Això di�culta poder comprendre la naturalesa dinàmica i canviant del lito-ral resultant de l’estacionalitat i variabilitat climàtica a què està sotmès.

S’ha estès la percepció que els humans podem controlar la natura, en part provocada perles polítiques de protecció costanera de les dècades de 1980 i 1990 basades en gransregeneracions de sorra, que xoca amb una naturalesa altament dinàmica especialment ensistemes sedimentaris com ara els deltes. Amb les previsions del canvi climàtic s’ha intro-duït una nova variable d’incertesa, i la creença que cal treballar amb processos físics i sercapaços d’adaptar-nos-hi i conviure-hi ha començat a tenir més pes, com a mínim desdel discurs. Així, com apuntàvem en l’apartat anterior, les estratègies de recuperar meca-nismes naturals de protecció costanera s’emergeixen com a noves alternatives de ges-tió. Ara bé, aquestes propostes interfereixen directament amb els interessos privats ipoden generar greus con�ictes socials. A més a més, l’e�càcia d’aquestes estratègies gene-ra una gran descon�ança (Villares et al., 2009). La percepció que un sistema dunar rege-nerat i la restauració d’uns aiguamolls poden ser tant o més e�cients que una obra dura,és encara molt feble. Domina la visió —i és lògic, atesa la gran tradició en obra dura quetenim— que la recuperació dels sistemes de defensa naturals tenen justi�cació des delpunt de vista purament conservacionista i no esdevé una veritable defensa contra l’augmentdel nivell del mar i les tempestes.

Per tant, aquest tipus d’intervencions innovadores requereixen molta pedagogia per partdels seus promotors. La integració dels afectats i la participació social des de l’inici enel disseny d’aquests projectes serà fonamental, no solament amb finalitats legitima-dores, sinó per explicar i comunicar les incerteses que hi són associades i, en darrerterme, generar confiança en aquesta nova manera d’afrontar la regressió. Per això, latransparència i l’accés a la informació esdevindran aspectes clau.

Consideracions finals

Els deltes i els riscos que els afecten, com ara l’erosió costanera, es caracteritzen per seraltament complexos, molt dinàmics, en constant canvi i afecten una part important de la socie-tat. La seva gestió és una tasca complexa que passa per, en primer lloc, pel seu coneixe-ment exhaustiu i, a continuació, per reduir les incerteses i optimitzar les solucions (cientí�-ques o tecnològiques) així com per tenir en compte els diferents interessos i percepcionssocials. La vulnerabilitat i la resposta dels deltes davant del canvi climàtic en part depèn dela seva capacitat d’adaptació, que ve determinada per diferents factors, com són les tendèn-cies de la regressió actual, l’ocupació, les infraestructures en risc, la població afectada i lesestratègies de gestió passades. L’apro�tament dels processos dinàmics costaners que han


contribuït a la formació i al desenvolupament dels edi�cis deltaics, alhora que han compen-sat els dè�cits de sediment actuals, així com la resiliència del sistema, podran ajudar a com-pensar en part la tendència regressiva i d’inundació motivades per l’ascens del nivell marí.

La revisió dels principals processos que intervenen en el desenvolupament i l’evolució delssistemes deltaics ha ressaltat problemàtiques com ara la pèrdua de certs hàbitats (plat-ges, dunes, aiguamolls, praderies submarines) i la degradació de funcions ambientals quecontribueixen al desenvolupament de l’activitat humana, com és la pèrdua de la protec-ció de les terres emergides. Hem vist que els deltes catalans tenen un alt valor socioe-cològic, d’una banda perquè són zones humides i acullen una biodiversitat molt valuosa,i també, en el cas del Llobregat, perquè és el suport d’infraestructures estratègiques peral desenvolupament econòmic del país. Per tant, l’alt cost social i ambiental que repre-sentaria la seva pèrdua requereix una re�exió profunda sobre les estratègies que cal imple-mentar per protegir aquests valors i al mateix temps adaptar-nos a una canviant dinàmi-ca global: la del canvi climàtic.

Fins ara la gestió del nostre litoral, com el de moltes de les zones costaneres de la Medi-terrània, s’ha caracteritzat per una forta visió sectorial i fragmentada. Les polítiques de ges-tió s’han basat en la rigidi�cació de la línia de costa. El canvi climàtic, la conservació delsvalors naturals presents en aquests entorns deltaics i la recuperació de la capacitat natu-ral de fer front als riscos erosius requereixen noves estratègies de gestió que ens perme-tin adaptar-nos a les condicions canviants, és a dir, cal fer que el sistema tingui més resi-liència davant de futures sorpreses en alguns casos poc previsibles. I davant de novesformes d’actuació més en consonància amb la natura cal promoure amb valentia la con-�ança de la societat.

Bibliografia

ACA (2007): Estudi de l’evolució de la costa del delta de la Tordera. Informe tècnic FBG-Ecoproges.

APB (1999): Estudi de les necessitats d’aportació i transport de materials per a les obresdel Pla director del port de Barcelona. Informe.

BAYó, A.; CUSTODIO, E.; LOASO, C. (1997): «Las aguas subterráneas en el delta del Ebro».Revista de Obras Públicas. Núm. 3.368, p. 47-65.

BIJLSMA, L. et al. (1996): «Coastal zone and small islands», dins Watson, R.T.; Zinyowera,M.C.; Moss, R.H. (ed.): Climate Change 1995: Impacts, Adaptations, and Mitigation of Cli-mate Change: Scientific-Technical Analyses, p. 289-324. Contribution of Working GroupII to the Second Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change.Cambridge University Press.

CEDEx (1996): Influencia de la regeneración de las playas del delta del Llobregat sobre lahidráulica de las zonas húmedas litorales. Informe.

CEDEx-GGM (1998): Estudio sobre el medio litoral y la incidencia de las actuaciones delPlan Delta. Informe.


ESPINET, B. (1973): Estudio de la estabilización de las playas del delta del Llobregat y pla-nificación de la zona costera. MOPT.

European Comission (EC) (2004): Living with coastal erosion in Europe. Sediment andSpace for Sustainability. Major findings and Policy Recommendations of the EUROSIONproject. The Netherlans.

GRAU, F. (2009): Anàlisi extremal Bayessià de tempestes d’onatge a la costa catalana. Tesi-na. UPC.

GUILLÉN, J.; PALANQUES, A. (1992): «Sediment dynamics and hydrodynamics in the lowercourse of a river regulated by dams: the Ebro river». Sedimentology. Núm. 39, p. 567-579.

Intergovernmental Panel for Climate Change (IPCC) (2007): Climate Change 2007: ThePhys ical Science Basis. WGI Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panelon Climate Change.

INYPSA (1986): Estudio de la regresión del delta del Llobregat. DGPC, G.C.

PICó, M. J. (2005): «Un delta amb futur: les cinc mesures urgents per salvar l’ecosistemaric en biodiversitat». NAT (abril). València.

Pla Estratègic RMB (2006): El litoral, un territori en comú. Ed. Ass. Pla Estratègic del Lito-ral de la RMB, Consorci EL FAR.

ROCA, E. (2008): Bringing public perceptions in the Integrated Assessment of CoastalSystems. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible a:www.tesisenxarxa.net

ROCA, E.; GAMBOA, G.; TÀBARA, J. D. (2008): «Assessing the multidimensionality of coastalerosion risks. Public participation and Multicriteria Analysis (MCA) in a MediterraneanCoastal system». Risk Analysis. Núm. 28(2), p. 399-412.

RODRÍGUEZ, I. (1999): Evolución geomorfológica del delta del Ebro y prognosis de su evo-lución. Tesis doctoral. Universitat d’Alcalá de Henares.

ROVIRA, A. (2001): Balanç de sediment i dinàmica fluvial en un riu de règim hidrològic tran-sitori. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.

SáNCHEZ, M. J. (2008): Evolución y análisis morfodinámico del campo dunar de la Flechadel Fangar (delta del Ebro). Tesis doctoral. Universitat Rey Juan Carlos.

SERRA, J. (1997): «El sistema sedimentario del delta del Ebro». Revista de Obras Públicas.Núm. 3368.

SERRA, J.; MONTORI, C. (2003): «Morphology and Sedimentary processes of the subaequousTordera River Delta». Coastal Sediments Proceedings. Florida.

TÀBARA, J. D. (2005): «Percepció i comunicació sobre el canvi climàtic» dins Llebot, J.E.:El canvi climàtic a Catalunya. IEC, CADS i Meteocat, Barcelona, p. 773-815.

TURNER, R. K. (2000): «Integrating natural and socio-economic science in coastal manage -ment». Journal of Marine Systems. Núm. 25, p. 447-460.


VALDEMORO, H. (2005): La influencia de la morfodinámica en los usos y recursos costeros.Tesis doctoral. Universitat Politècnica de Catalunya.

VILLARES, M.; ROCA, E.; JUNYENT, R. (2009): Valoración social de estrategias de gestión dela erosión en el ámbito del Fangar-la Marquesa, Delta del Ebro. x Jornadas Españolas deCostas y Puertos. Santander, 27 i 28 de maig de 2009.

WOODROFFE, C. D. (2007): «The Natural Resilience of Coastal Systems: Primary Concepts»dins McFadden, L.; Penning-Rowsell, E.; Nicholls, R.J. (ed.): Managing Coastal Vulner -ability. Elsevier, Amsterdam, p. 45-60.

ZHANG, K. Q.; DOUGLAS, B. C.; LEATHERMAN, S. P. (2004): «Global warming and coastal ero-sion». Clim. Change. Núm. 64, p. 41-58.


El medi físic: estratègia d’adaptació al canviclimàtic i gestió sostenible de la costa

Jordi GalofréEnginyer de Camins, Canals i PortsCap de Costes a Tarragona. Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i el Mar. Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí


Introducció

El sistema litoral afecta tots els territoris que tenen zona costanera. Es tracta d’un siste-ma complex que no solament afecta la línia de costa sinó un territori, de mar i terra, moltmés ampli. Tot aquest conjunt se suporta en un medi físic que és el marc de referènciadel present article. De�nir l’àmbit de la zona costanera no sempre és un objectiu fàcil. Perla banda mar tenim diferents límits: el mar territorial que comprèn les dotze milles nàuti-ques, la zona contigua �ns a vint-i-quatre milles nàutiques, la zona econòmica exclusiva�ns a les dues-centes milles nàutiques i la plataforma continental �ns a la batimètrica –dos-cents metres com a criteris més acceptats (Cicin-Sain i Knecht, 1998). Per la bandaterrestre s’estableixen criteris com ara les línies de domini públic marítim terrestre, les líniesde servituds o les d’in�uència. Existeixen, també, criteris administratius com l’àmbit delmunicipi o de la comarca. En aquest sentit, hi ha opinions que consideren que la zona cos-tanera inclou tot l’espai terrestre excepte els deserts; si més no, la nova Directiva Marc del’Aigua de la Comunitat Europea considera que s’han d’incloure les conques hidrogrà�-ques des del naixement del riu �ns a la seva desembocadura i que s’han de diferenciarles aigües super�cials, les de transició i les costaneres. Dins el context espanyol, la zonacostanera pot de�nir-se per costat mar com la comprèn el mar territorial i pel costat terra,cinc-cents metres terra endins des del domini públic marítim-terrestre, zona d’in�uència.Les característiques bàsiques del medi físic que constitueix la zona costanera són: escas-setat, demanda, interfase i fragilitat.

L’objecte d’aquest article és l’anàlisi del medi físic com a suport de la zona costanera, pertal de veure la seva vulnerabilitat i proposar estratègies per a l’adaptació al canvi climàtici la gestió sostenible de la costa.

La zona costanera és de gran importància a causa de diferents activitats que s’hi portena terme. A títol d’exemple, podem citar l’agricultura, els ports, la indústria, les ciutats, l’oci,el turisme i l’ecologia. D’altra banda, la zona costanera és una zona única, valuosa iamenaçada on conflueixen diferents usos i activitats, la qual cosa origina nombrososconflictes. Com a dades més significatives, cal esmentar que segons el Grup Intergo-vernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC), en anglès IntergovernmentalPanel on Climate Change (IPCC), depenent de Nacions Unides, el cinquanta per cent dela població viu en zones costaneres, i, segons el projecte EUROSION de la Comunitat Euro-pea, setanta milions de ciutadans europeus viuen en municipis costaners i més d’un bilió

d’euros en béns i serveis estan localitzats en una franja de cinc-cents metres al voltant dela costa. Les amenaces que més afecten el medi físic que suporta la zona costanera sónl’erosió i la inundació. La protecció contra els efectes de l’erosió i la inundació a Europaascendeix a tres mil dos-cents milions d’euros el 2001 i el cost induït en les activitats huma-nes a causa dels efectes abans esmentats arriben als cinc mil quatre-cents d’euros a l’any.La manera d’enfocar la resolució d’aquesta problemàtica és mitjançant la Gestió Integra-da de les Zones Costaneres (GIZC), que es pot de�nir «com un procés continu i dinàmicles decisions del qual són preses per a un ús, desenvolupament i protecció sostenible dela costa i àrees marines, i recursos» (Cicin-Sain i Knecht, 1998). Per tal de poder aplicarcorrectament una GIZC, cal conèixer bé el medi físic i proposar estratègies d’adaptació igestió sostenible de la costa.

El marc legal que permet enfocar les solucions a la problemàtica descrita es pot resumiren els camps següents:

– Llei 22/88, de 28 de juliol, de costes.

– Reglament que desenvolupa la Llei de costes.

– Llei de ports de l’Estat.

– Lleis de ports de les comunitats autònomes.

– Lleis sectorials, Estat i comunitats autònomes.

– Directiva Marc de l’Aigua, C. E.

– Parcs naturals.

– xarxa Natura 2000.

– Zones RAMSAR.

– Zones d’Especial Protecció per als Ocells (ZEPA).

– Altres.

Un cop fetes les consideracions inicials, a continuació exposarem la problemàtica exis-tent, proposarem solucions per a l’adaptació al canvi climàtic i la gestió sostenible de lacosta, explicarem una aplicació al cas del delta de l’Ebre, i, �nalment presentarem unesconclusions.

Problemàtica existent

El comportament del medi físic com a suport de la zona costanera està controlat per unescauses que produeixen uns efectes. La relació causa-efecte, que és la mateixa que ori-gen-conseqüència, és la base de tots els fenòmens relacionats amb la natura (mètode cien-tí�c). Les primeres afecten directament el medi físic (causes) modi�cant-lo (efectes). Lesamenaces a la zona costanera es poden sintetitzar en l’erosió i la inundació. Ambdues sónefectes negatius sobre la majoria de les activitats que es desenvolupen en el medi físic cos-taner.

Aquestes amenaces i efectes es veuen agreujades per una sèrie de factors i fenòmens,com són la pressió urbanística, l’acció antròpica a la costa, la falta d’aportació de sedi-ments a les platges i canvis en les accions que actuen a la costa per causes naturals i/o


induïdes per l’ésser humà. La pressió urbanística es manifesta bàsicament per l’existènciad’edi�cacions molt properes a la costa que n’impedeixen el desenvolupament morfodinà-mic natural: canvis estacionals, retrocés per temporals, amplada per amortir l’energia del’onatge, etc. A més a més, hi ha l’efecte de barrera arquitectònica que l’aglomeració d’edi -�cacions altes suposa per al moviment de la sorra. L’acció antròpica a la costa es mani-festa per les diferents construccions que alteren la dinàmica marina i el transport de sedi-ments com són espigons, dics, ports, emissaris, etc. La falta d’aportació de sedimentsés conseqüència de l’endegament i la protecció de rius i rieres, de l’extracció massivad’àrids per a la construcció en les dècades passades i per la regulació mitjançant embas-saments dels rius. Els canvis en les accions que actuen a la costa poden tenir el seu ori-gen en variacions temporals per causes naturals del vent, les ones, la pressió atmosfèri-ca, la temperatura, etc. Aquestes variacions poden ser provocades pels humans perl’augment de les emissions de CO2, l’efecte d’hivernacle produït per cert gasos, etc.Ambdues variacions, per causes naturals i/o provocades pels humans, es coneix amb elnom de canvi climàtic i, segons l’últim informe de l’IPCC, (IPCC, 1990), està fortament con-dicionat per l’acció de l’home. Qualsevol estratègia d’adaptació al canvi climàtic i gestiósostenible de la costa haurà de basar-se a actuar, quan es pugui i de diferents maneres iintensitats, sobre aquests factors i fenòmens. A continuació, analitzarem les causes i elsefectes que tenen relació directa amb les amenaces a la costa —erosió i inundació—, aixícom la relació que tenen aquestes amb el canvi climàtic i les estratègies d’adaptació aaquest canvi i, també, la gestió sostenible de la costa d’acord amb la problemàtica des-crita i els factors que condicionen el comportament de la zona costanera.

Els fenòmens d’inundació són provocats bàsicament per la variació i la �uctuació del’onatge, el vent, la pressió atmosfèrica i el nivell mitjà del mar. D’una o altra manera, totesaquestes causes incideixen en la variable cota d’inundació com a conseqüència de la mareaastronòmica, la marea meteorològica i el run-up, així com la pujada del nivell del mar peraltres efectes com, per exemple, els efectes del canvi climàtic. La marea astronòmica pro-voca directament la pujada del nivell del mar; la marea meteorològica té relació amb el vent,i la pressió atmosfèrica i el run-up és la pujada del nivell del mar provocada exclusivamentper l’onatge. La suma de les tres variables —marea astronòmica (MA), marea meteorolò-gica (MM) i run up (RU)— és la cota d’inundació, així com la pujada del nivell del mar peraltres fenòmens (�g. 1). Aquests fenòmens tenen efectes acumulatius, és a dir, que quanes presenten simultàniament els efectes són més importants que la suma de cadascund’ells independentment. Trobem nombrosos exemples dels processos d’inundació quanen moments de marees altes i/o temporals energètics els dics dels ports són sobrepas-sats per les ones o bé les platges desapareixen sota les ones.

Els fenòmens d’erosió estan directament relacionats amb la variació i la �uctuació del nivellmitjà del mar, l’alçada d’ona i la direcció de l’onatge. Tots aquests fenòmens incideixendirectament en l’energia que arriba a la costa i traslladen terra endins la zona d’atac del’onatge i provoquen els fenòmens erosius, ja sigui pel desgast dels penya-segats o cos-tes baixes, o bé pel transport de sediments, transversal i longitudinal, a les platges. Coms’ha comentat anteriorment, el nivell mitjà del mar està regit per la marea astronòmica, lameteorològica i el run-up, com també per altres variacions per causes naturals i/o huma-nes. Cal tenir en compte que des del punt de vista causa-efecte, de la mateixa maneraque amb el fenòmens d’inundació, aquests últims són acumulatius. Existeixen nombro-



sos exemples dels processos d’erosió a la costa quan les platges desapareixen desprésdels temporals o bé els processos erosius aigües avall dels ports. Ambdós fenòmens i lesamenaces analitzades es veuen agreujades per la pressió urbanística, l’acció antròpica ala costa, la falta d’aportació de sediments a les platges i els canvis en les accions que actuena la costa per causes naturals i/o induïdes pels humans.

Els efectes del canvi climàtic a la zona costanera tenen conseqüències en el nivell del mar,el vent, la pressió atmosfèrica, l’alçada d’ona i la direcció de l’onatge. Tots aquests fenò-mens són els responsable de la inundació i l’erosió a la zona costanera. Per tot això espot concloure que les conseqüències del canvi climàtic en aquesta zona tenen relació direc-ta sobre les accions que l’amenacen, tant en les causes com en els efectes. Per tald’analitzar i comprendre el comportament de les variacions dels aspectes que incideixena la costa amb relació al canvi climàtic s’ha fet un estudi encarregat per l’O�cina Espa -nyola de Canvi Climàtic (OECC), al Grupo de Ingeniería Oceanográ�ca y de Costas de laUniversitat de Cantàbria (GIOC, 2004). En l’estudi s’han analitzat totes les dades dispo-nibles, tant de mesures com de previsions, durant el període 1958-2001, a la costa espan-yola, en les variables següents: nivell del mar, vent, pressió atmosfèrica, alçada d’onada i direc-ció de l’onatge.

A continuació, presentem, d’acord amb l’estudi abans esmentat, els resultats de l’anàlisidel comportament de les diferents variables a tota la costa espanyola durant el període1958-2001. De tot això es pot concloure la informació següent:

a) Nivell mitjà del mar: la primera conclusió és que es produeix un increment mitjà de 2,5mm/any. Si ho extrapolem a situacions futures, es preveu que l’any 2050 l’increment res-pecte al moment actual serà de 0,15 m (�g. 2).

a aa a aaaaaaa aaaaaaaaaa a aaaaaaaaaaa a a a aaaaaaaa a a aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaCI MM

RU

MA

Nivell de referència

MA Marea astronòmicaMM Marea meteorològicaRU Run-upCI Marea astronòmica

Nivell de marea

Figura 1. Efectes que incideixen en els fenòmens d’inundació a la zona costanera (GIOC, 2004)


b) Marea meteorològica: té pocs efectes a la costa espanyola.

c) Alçada d’onada mitjana anual: s’observa un increment de l’alçada d’onada a la costacantàbrica; no hi ha canvis a la costa mediterrània, i hi ha un decreixement a les illes Canà-ries i Balears (�g. 3).

2000 2020 2050 2080 2100Any

Escenaris

A1B

A1T

A1FI

A2

B1

B2

La franja gris mostrala banda de confiançaa partir de diversosmodels.

TotIS921,0

0,8

0,6

0,4

0,2

0,0

Niv

ell d

el m

ar (m

)Figura 2. Diferents escenaris de l’ascens del nivell mitjà del mar (GIOC, 2004)

Figura 3. Variació de l’alçada d’ona significativa, Hs, al llarg de la costa espanyola (GIOC, 2004)

44ºN4

3

2

1

0

-1

-2

-3

-4

x 10-3

40ºN

36ºN

32ºN

28ºN

15ºW 10ºW 5ºW 0º 5ºE

d) Alçada d’onada extrema: de les dades es dedueix un increment a la costa gallega i ales illes Canàries; no hi ha canvis a la costa mediterrània, i hi ha un decreixement a la cos-ta de l’Atlàntic sud.

e) Direcció de l’onatge: s’observa una variació signi�cativa al nord-est i a les illes Balearsi Canàries.

f) Velocitat del vent: de les dades es dedueix un increment a les costes cantàbrica i la medi-terrània, i un decreixement a les costes de Galícia i les illes Canàries.

g) Direcció del vent: s’observa un gir cap a l’oest a les costes cantàbrica i gallega i un gircap l’est al sud-est.

Tornant a l’anàlisi causa-efecte, la revisió de les dades històriques s’ha fet des del puntde vista de les causes, ja que es disposa de més dades. En realitat, es tenen molt poquesdades dels efectes, bàsicament fotogra�es aèries i plànols que poden induir a errors perl’escala amb la qual estan fetes i per la falta d’homogeneïtzació de les dades. Evidentment,des d’un punt de vista del medi físic i sobretot per de�nir una estratègia d’adaptació al can-vi climàtic i gestió sostenible de la costa, és més interessant i útil analitzar-ne els efectes.Per aquest motiu, en les previsions i les plani�cacions futures s’intentaran fer des del’òptica dels efectes.

Com a continuació de les dades analitzades durant el període 1958-2001, en el mateixestudi s’han fet extrapolacions per tal de preveure escenaris futurs. En el cas de la costaespanyola s’ha fet una extrapolació �ns a l’any 2050 (GIOC, 2004). Les anàlisis efectua-des es refereixen als efectes del canvi climàtic a la costa espanyola i s’han fet des del puntde vista dels efectes. Els aspectes analitzats són els següents:

• El nivell d’inundació: inclou els efectes de l’onatge, les marees astronòmiques i mete-orològiques i la pujada del nivell del mar. Aquest fenomen és important a les platgesi costes baixes, ja que hi ha un alt i greu risc de inundació.

• El retrocés de la línia de costa: a més a més de considerar el retrocés per la pujadadel nivell del mar, regla de Brunn, en l’estudi també s’han inclòs l’alçada d’ona i lavariació del �ux mitjà d’energia.

• El sobrepassament en les obres marítimes: és rellevant en l’avaluació de la pèrduade funcionalitat de les obres marítimes, ja que incrementa el risc de les vides huma-nes i les infraestructures. Té una gran incidència en els costos de restauració delsdanys.

• Increment del pes dels blocs en les obres marítimes: suposa una pèrdua d’estabilitati té una gran incidència en els costos de manteniment i restauració.

A continuació s’expressen de forma resumida i compacta alguns dels resultats, que s’hanobtingut com a mitjana, partint de les dades de 1958-2001, a l’escenari 2050:

a) Efectes del nivell d’inundació (�g. 4.):

– Costa gallega i illes Canàries: increment de 35 centímetres.

– Zona mediterrània: increment de 20 centímetres.

– Golf de Cadis: increment de 10 centímetres.

b) Retrocés de la línia de costa a les platges a causa de la variació del nivell mitjà del mar:


– Costa gallega, costa cantàbrica i illes Balears: retrocés de 15 metres.

– Golf de Cadis i mar d’Alborà: retrocés de 10 metres.

– Costa nord de la Mediterrània: retrocés de 8 metres.

c) Retrocés de la línia de costa a les platges a causa del gir de l’onatge:

– Costa nord-est, illes Balears i illes Canàries: retrocés màxim de 50 metres.

– Nord de les costes de Galícia i sud de la costa mediterrània: retrocés màxim de 10metres.

– Resta de la costa: retrocés màxim de 20 metres.

d) Sobrepassament en les obres marítimes:

– Costa mediterrània: increment d’un 150-250%.

– Costes de Galícia i el Cantàbric: increment d’un 100%.

– Illes: increment d’un 35%.

e) Increment del pes dels blocs en les obres marítimes:

– Nord de la costa de Galícia i nord de les illes Canàries: increment d’un 40%.

– Costa mediterrània: -10/+10%.

– Golf de Cadis: disminució d’un 40%.

En aquest punt ens trobem al �nal de l’anàlisi de la problemàtica existent. Partint de lesdades històriques (1958-2001), s’han trobat unes tendències de les causes o accions sobrela zona costanera a partir de les quals s’han fet projeccions cap al futur (any horitzó 2050)


Figura 4. Variació del nivell d’inundació al llarg de la costa espanyola (GIOC, 2004)

44ºN0,3

0,25

0,2

0,15

0,1

0,05

0

40ºN

36ºN

32ºN

28ºN


i se n’han analitzat els efectes, que és el que realment interessa al tècnic i gestor. A par-tir d’aquest punt, es podran de�nir les diferents estratègies d’adaptació al canvi climàtic ila gestió sostenible de la costa.

Solucions per a la problemàtica costanera

Un cop analitzats els problemes mitjançant l’estudi de les causes i els efectes tant ambles dades històriques com amb les projeccions futures (2050), cal anar més enllà i fer lespropostes necessàries per trobar solucions i estratègies sostenibles. Les estratègies quecomunament s’accepten (IPCC, 1990) per poder tenir en compte tots aquests fenòmensen les futures actuacions són les següents:

– Estratègia de retrocés.

– Estratègia d’adaptació.

– Estratègia de protecció.

En els paràgrafs següents s’exposaran de manera esquemàtica les característiques genè-riques de cadascuna d’aquestes estratègies:

a) Retrocés:

– Aplicar polítiques de mitigació pel costat terra, als aiguamolls i àrees de marjals, etc.,i introduir el concepte retrocés en les actuacions costaneres.

– Implantar mecanismes i estratègies per a l’adquisició, cessió, donació o transferèn-cia de terreny al domini públic.

– Dotar d’incentius �scals en l’adquisició de terrenys per poder-hi dur a terme actua-cions de retrocés.

– En les àrees vulnerables, evitar la implementació d’àrees desenvolupades (urbaneso industrials) per tal de dur-hi a terme actuacions de retrocés.

– Adaptar el medi físic als previsibles efectes de l’erosió i la inundació.

b) Adaptació:

– Promoure mesures per implantar la Gestió Integrada de Zones Costaneres, tenint encompte els efectes potencials de l’erosió i la inundació com una dada que s’ha detenir en compte.

– Promoure processos de planificació territorial tenint en compte els efectes del’erosió i la inundació i preveure’n les conseqüències (canvi d’usos, adaptació deles normes de construcció a les zones vulnerables, protecció dels ecosistemes enperill, etc.).

– Reavaluar les infraestructures a les zones altament vulnerables.

– Promoure que els efectes d’erosió i inundació siguin inclosos en les normativesd’aplicació a les infraestructures en zones altament vulnerables.

c) Protecció:

– Fixar els límits de les zones que cal protegir com a conseqüència de les estratègiesde l’erosió i la inundació.


– Fixar les línies de servitud de protecció d’acord amb els efectes de l’erosió i la inundació.

– Promoure mesures per al seguiment de les línies de retrocés i fenòmens associats.

– Dissenyar tipologies toves en les alternatives de protecció costanera.

– Promoure la implementació dels efectes potencials de l’erosió i la inundació en el dis-seny dels treballs de protecció costanera i en l’avaluació del seu impacte a les àreesque l’envolten.

Després d’aquesta breu descripció, és fàcil comprendre que els fenòmens d’erosió i inun-dació, que tant condicionen les estratègies, estan relacionats en la majoria dels casospels efectes del canvi climàtic. És per tot això que qualsevol de les estratègies abans de�-nides ha de tenir en compte els efectes del canvi climàtic, adaptant-hi el medi físic, imple-mentant la Gestió Integrada de Zones Costaneres, i tenir-ho present en la plani�cació terri-torial, urbanística, mediambiental i sectorial. És evident que per poder aplicar qualsevold’aquestes estratègies s’han de pensar en els condicionants que incideixen en els fenò-mens com són ara la pressió urbanística, l’acció antròpica a la costa, la falta d’aportacióde sediments a les platges i canvis en les accions que actuen a la costa per causes natu-rals i/o induïdes pels humans.

Cada circumstància requereix l’estratègia més escaient segons la classi�cació del sòl i delsvalors mediambientals de la zona costanera. Per dur a terme una gestió sostenible de lacosta les estratègies que cal aplicar han de ser en primer lloc la de retrocés; segonament,la d’adaptació i, �nalment, la de protecció.

Amb l’objectiu d’aplicar el que s’ha comentat anteriorment a la costa espanyola cal con-siderar les eines legals de què es disposa. Des d’un punt de vista estrictament costanerl’eina més important és la Llei de costes amb tot els seus títols: béns de domini públic marí-tim-terrestre (DPMT), limitacions de la propietat sobre els terrenys contigus a la ribera demar per raons de protecció del DPMT, utilització del DPMT, infraccions i sancions, i com-petències administratives. Si bé la Llei de costes no és una llei de GIZC ni mediambiental,sí que es tracta d’una eina fonamental per poder desenvolupar els objectius d’adaptacióal canvi climàtic i gestió sostenible de la costa, dins les seves possibilitats i competències.

Sota els auspicis de les Nacions Unides —dins el Pla d’acció de la Mediterrània de la con-venció per a la protecció del medi ambient marí i les regions costaneres del Mediterrani, Con-veni de Barcelona, del qual Espanya és membre i dipositària—, el passat mes de gener del2008 es va signar el Protocol de la Gestió Integrada de les Zones Costaneres del Medite-rrani, encara pendent de rati�cació pel mínim de països necessaris per tal que sigui efec-tiu. De totes maneres, en un futur aquest protocol s’haurà d’aplicar a les zones costane-res del Mediterrani. Aquest fet representarà un nou impuls a la gestió costanera tenint encompte que s’introdueix, via protocol, el concepte de la GIZC i els efectes del canvi climà-tic en la gestió de la costa, tot això sota el concepte d’ecosytem approach. Aquest proto-col es desenvolupa en sis parts: «Disposicions generals», «Elements de la GIZC», «Instru-ments per a la GIZC», «Riscos que afecten la zona costanera», «Co operació internacional»i «Disposicions �nals». Sens dubte, serà la primera referència a escala mundial sobre comcal endegar l’estratègia d’adaptació al canvi climàtic i la gestió sostenible de la costa.

A continuació, veurem com es pot aplicar el que acabem d’exposar a un cas concret coma exemple pilot a les amenaces a la costa en un lloc altament vulnerable.


Aplicació al cas del delta de l’Ebre

Una de les zones costaneres més vulnerables de la costa espanyola, catalana i mediterrà-nia és el delta de l’Ebre. Per aquest motiu, gran part de la zona costanera, terra i mar, ésparc natural, ZEPA, RAMSAR i xarxa Natura 2000. A més, el delta està inclòs especí�ca-ment dins el Pla director d’usos del sistema costaner, el Pla territorial de les Terres de l’Ebrei altres estudis i plani�cacions de les diferents administracions.

El delta de l’Ebre és una àrea formada per sediments d’aportació al·luvials amb una super-fície de 325 quilòmetres quadrats (�g. 5). Es pot dividir en l’àrea central, on el riu Ebre trans-corre pel mig del delta �ns a arribar a la desembocadura, i la zona costanera. Aquesta últi-

ma inclou una franja sorrenca de cinquanta quilòmetres al voltant de la línia de costa a marobert i trenta-cinc quilòmetres de línia de costa al voltant de les badies. Si s’analitza la fran-ja sorrenca a mar obert, objecte del projecte pilot, s’hi poden distingir tres parts: la platjasubmergida, la platja seca —amb el seu strand i la berma— i, al darrere, la platja amb elscamps dunars. Aquest sistema existeix on és possible desenvolupar un sistema morfolò-gic complet de platja sorrenca (�g. 6).


Figura 5. Plànol de situació de delta de l’Ebre (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, 2008)

Els diferents sistemes morfològics que es poden trobar al delta de l’Ebre són els següents:

– Una franja deltaica on el sistema platja-duna està completament desenvolupat.

– Una franja deltaica on el sistema platja-duna no s’ha pogut desenvolupar per man-ca d’espai a causa de fenòmens erosius i de pressió antròpica.

– Istmes, puntals i penínsules sorrenques.

De tot el que acabem d’exposar es pot concloure que el comportament natural de la zonacostanera davant el mar obert al delta és el sistema platja-duna. Els camps de dunes reque-reixen l’ocupació d’una franja ampla de terra que permeti que es desenvolupin. Els siste-mes dunars són conseqüència d’accions diferents: la deposició de sorra per dinàmica mari-na i el transport eòlic. Les dunes al delta de l’Ebre tenen tres funcions bàsiques:

– Protegir la costa contra la dinàmica marina generada per l’onatge.

– Protegir la costa contra els fenòmens de pujada del nivell del mar i la subsidència,evitant i impedint, d’aquesta manera, el sobrepassament.

– Desenvolupar un ecosistema de �ora i fauna.

Els sistemes dunars al delta de l’Ebre han estat estudiats a la península del Fangar —bàsi-cament l’única zona on es poden trobar— per diferents autors (M.J. Sánchez García, 2005;I. Rodríguez, 1999; Universitat de Barcelona, 1997; J.A. Jiménez, 1996). De la seva anà-lisi es pot concloure que el sistema dunar és efectiu per la problemàtica que s’està expo-sant. Els problemes d’erosió i inundació es poden tractar si es troben solucions ques’apropin al comportament natural del front deltaic.

El disseny de dunes sorrenques ha de basar-se en l’anàlisi de les accions, forcings, i res-postes que són les responsables del seu comportament. Les marees, l’atac per l’onatge,la pujada del nivell del mar, els corrents longitudinals, la dinàmica eòlica i la subsidènciaestan involucrats en la morfologia i la geometria de les dunes. Molts d’aquests factors estanin�uenciats pel canvi climàtic.

En la �gura 6 poden observar alguns dels paràmetres que de�neixen l’esquema platja-duna:1:M és el talús de la platja submergida, A és l’alçada de la berma, B és la longitud del frontde la platja, C és l’amplada de la platja, D és l’alçada de la duna, E és l’amplada de la partsuperior de la duna i F és l’amplada del peu de la duna. Aquests paràmetres estan relacio-


Figura 6. Esquema d’un sistema morfològic complet de platja sorrenca (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, 2008)

AN.M.M.

A C

D

F

E

M1

nats amb la geologia, la dinàmica marina, els factors atmosfèrics i la dinàmica eòlica. En lataula 1 hi ha representats els paràmetres i els factors que determinen aquesta morfologia.

Alguns paràmetres poden ser avaluats per dades de camp i altres per fórmules analítiques.La geometria de les dunes es pot de�nir per analogia amb la natura basat en les dadesexistents. Les direccions de les dunes al llarg de la costa es poden analitzar com a resul-tat de les dades de camp o també com a conseqüència de l’anàlisi de la rosa dels vents.Per tal de garantir l’adaptació correcta al canvi climàtic i una gestió sostenible de la cos-ta cal permetre la construcció d’aiguamolls darrere el primer cordó dunar i al darrere detot un altre cordó dunar. Les seqüències entre dunes i aiguamolls, que es desenvolupenentre les dunes a la zona interdunar, són conseqüència del comportament natural dels sis-temes costaners i és el resultat de la interacció entre la font de sediments, la dinàmica mari-na i la dinàmica eòlica. En la �gura 7 es mostra un esquema de camp dunar.

Tot això s’ha de desenvolupar tenint en compte que les solucions necessiten reduirl’impacte de la pressió urbanística i l’acció antròpica, per la qual cosa caldrà crear unazona d’amortiment su�cientment ampla al front marítim dins la zona terrestre costanera.Aquestes consideracions estan garantides pels diferents elements de protecció urbanís-tica i mediambiental a la zona. Tanmateix, caldrà de�nir els paràmetres i l’amplada necessà-ria per poder desenvolupar correctament aquestes actuacions. La manca d’aportacionspel riu és, a priori, difícil de solucionar malgrat que s’estan fent estudis per poder transva-sar els sediments retinguts als embassaments a la zona deltaica. A � de considerar els can-vis en les accions que actuen a la costa per causes naturals i/o induïdes pels humans, darre-


Paràmetre Factors afectats

1:M Mida de gra i dinàmica marina

A Mida de gra, run-up i batimetria

B Mida de gra, batimetria i dinàmica marina

C Factors relacionats amb l’erosió, variació de la línia de costa i dinàmica marina

D Dinàmica marina, dinàmica eòlica, mida de gra i pujada del nivell del mar

E Mida de gra, dinàmica marina i dinàmica eòlica

F Mida de gra, dinàmica marina i dinàmica eòlica

Figura 7. Esquema d’un camp dunar (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, 2008)

AN.M.M. D

E

GM

1

Taula 1. Paràmetres que defineixen el sistema platja-duna

re de la zona d’amortiment és possible de�nir algun sistema de dunes rígides al �nal delsistema platja-duna-aiguamoll-duna. Amb aquesta estratègia es tenen en compte elsfenòmens de pujada del nivell del mar. Aquest procés té un importància especial en l’àreadeltaica com a conseqüència de la pujada del nivell del mar, causat pel canvi climàtic induïtper la natura o activitats humanes, agreujat per la consolidació del terreny, la subsidènciai el dè�cit sedimentari.

La plani�cació futura al delta de l’Ebre ha d’incloure el manteniment de les dunes existentsi la creació de nous sistemes de platja-duna-aiguamolls-duna al llarg de tot el front cos-taner del delta. Els objectius principals d’aquestes noves propostes han de ser els següents:

• Aconseguir una platja més ampla.

• Assegurar un sistema d’amortiment davant els atacs dels temporals.

• Crear un ecosistema de �ora i fauna.

• Aconseguir una protecció contra la pujada del nivell del mar.

Alguns projectes pilots s’estan desenvolupant tenint en compte aquesta nova estratègia perprotegir el delta de l’Ebre basats en la incorporació de terrenys, al domini públic marítim-terres-tre al darrere de la línia de costa, i en el disseny d’un sistema platja-duna-aiguamoll-duna.Recentment s’ha desenvolupat un projecte pilot d’acord amb aquests principis (Ministeri deMedi Ambient, Taller d’Enginyeria Ambiental, 2007). El projecte es desenvolupa en una fran-ja de quatre quilòmetres al marge esquerre del delta al front costaner (�g. 8 i 9).


Figura 8. Planta general del sistema platja-duna-aiguamoll del projecte pilot (Taller d’EnginyeriaAmbiental, 2007)

En aquesta proposta es pot observar que el projecte es desenvolupa en una àrea on abanshi havia camps d’arròs. El disseny d’aquesta solució està basat en l’ocupació, mitjançantla incorporació al domini públic marítim-terrestre, d’una franja costanera de cinc-centsmetres. En aquest espai s’inclou una platja de cent metres d’amplada i un sistema duna-aiguamoll de quatre-cents metres d’amplada (�g. 10). Al �nal de tot, pel costat terra esproposa construir-hi una duna rígida amb material granular, que ha de tenir una doble fun-ció: protegir contra la pujada del nivell del mar i fenòmens d’inundació i servir de base pera una sendera per a vianants i bicicletes al llarg de la costa (�g. 11).

Aquest sistema general platja-duna-aiguamoll-duna és una eina essencial en l’estratègiade gestió sostenible del front costaner del delta de l’Ebre. Els problemes d’erosió, pujadadel nivell del mar i riscos d’inundació i mediambientals han estat considerats en aquestaproposta de solució. La implementació d’aquesta estratègia és un dels objectius fonamen-tals de la gestió integral de la zona costanera al delta de l’Ebre. El primer pas del procésconsisteix a obtenir els terrenys —una franja d’amplada mínima de cinc-cents metres—per incorporar-los al domini públic marítim-terrestre per tal de dur a terme aquest projec-te. L’àrea d’amortiment que aquesta proposta crea és la millor opció per garantir la pro-tecció del delta de l’Ebre contra els riscos naturals, ja que preveu els riscos i els efectesdels temporals, la pujada del nivell del mar, les inundacions i la subsidència al llarg de laLínea de costa i de les àrees que l’envolten. En de�nitiva, aquest projecte pilot és un exem-ple d’una estratègia d’adaptació al canvi climàtic i de gestió sostenible de la costa aplicatal delta de l’Ebre.


Figura 9. Planta de detall del sistema platja-duna-aiguamoll del projecte pilot (Taller d’EnginyeriaAmbiental, 2007)


Figura 10. Secció transversal del sistema platja-duna-aiguamoll-duna abans i després de la proposta (Taller d’Enginyeria Ambiental, 2007)

Figura 11. Duna rígida per prevenir els efectes de pujada del nivell del mar i d’inundació a la partposterior del sistema platja-duna-aiguamoll-duna (Taller d’Enginyeria Ambiental, 2007)

Secció F F’: Platja de pals (estat actual)

Secció F F’: Platja del nen perdut (estat actual)

Secció F F’: Platja de pals

Secció F F’: Platja del nen perdut

Secció A A’

Mota Rec Talús 1:3

Talús 1:3

Talús 1:5 Talús 1:3 Talús 1:5Carril bici

Carril bici

Carril biciCamí per a vianants

Camí per a vianants

Pla

tja

Camí per a vianants

Secció C C’

Secció B B’

20 cm base granular

20 cm terra vegetal

Arrossar

Pedraplè

Platja

Muret de guia

Mota de terreny natural

Maresmes

Terreny natural existent

Espècies arbustives autòctones

Abeurada

5 cm sauló

Formigó HM-20

2

5

13

1

12

11

9

8

7

6

4

3

10

Conclusions

• El medi físic és el suport de la zona costanera que es caracteritza per l’escassetat, lademanda, la interfase i la fragilitat.

• L’estratègia d’adaptació al canvi climàtic i la gestió sostenible de la costa ha de basar-se en la Gestió Integrada de la Zona Costanera (GIZC). La incidència de nombroses acti-vitats en una zona d’alta vulnerabilitat és l’origen molts con�ictes que només es poden resol-dre mitjançant la GIZC.

• El medi físic està condicionat per diferents lleis i normatives d’àmbit europeu, espanyoli català, a més dels convenis internacionals signats.

• L’anàlisi causa-efecte és la més adient en el cas del medi físic si es tenen en compte lesamenaces a la zona costanera com són ara: l’erosió i la inundació. Aquestes amenaceses veuen agreujades per una sèrie de factors i fenòmens, com ara la pressió urbanística,l’acció antròpica a la costa, la falta d’aportació de sediments a les platges i els canvis enles accions que actuen a la costa per causes naturals i/o induïdes per l’ésser humà.

• L’estudi encarregat per l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic al Grupo de IngenieríaOceanográfica y de Costas (GIOC) de la Universitat de Cantàbria (GIOC, 2004) ha ana-litzat les dades disponibles durant el període 1958-2001 a la costa espanyola en les varia-bles següents: nivell del mar, vent, pressió atmosfèrica, alçada d’onada i direcció del’onatge. A partir de l’anàlisi s’han trobat unes tendències que indiquen que en aquestperíode s’hi han produït canvis significatius. Aquest fet ha suposat una anàlisi històricade les causes.

• A part de les tendències sobre les causes, l’interessant és conèixer-ne els efectes; peraquest motiu es va fer en el mateix estudi una projecció dels efectes a l’any horitzó 2050,els quals es var centrar en el nivell d’inundació, el retrocés de la línia de costa, el sobre-passament en les obres marítimes i l’increment del pes dels blocs en les obres marítimes.Els resultats dels efectes serveixen per poder prendre decisions en el futur.

• Les estratègies per a l’adaptació al canvi climàtic i la gestió sostenible de la costa sónles següents: retrocés, adaptació i protecció. Per tal de tenir en compte una gestió sos-tenible de la costa, les estratègies que cal aplicar han de ser: en primer lloc, la de retro-cés; en segon lloc, la d’adaptació i, �nalment, la de protecció.

• Per poder aplicar les estratègies a la costa espanyola es disposa de dues einespotents: la Llei 22/88, de 28 de juliol, de costes, vigent, i el Protocol de la gestió Inte-grada de zones costaneres del Mediterrani dins la Convenció per a la protecció del mediambient marí i de les regions costaneres del Mediterrani, pendent de ratificació pels estatsmembres.

• S’ha aplicat l’estratègia d’adaptació al canvi climàtic i a la gestió sostenible de la zonaal delta de l’Ebre. Es tracta d’una de les zones més sensibles i vulnerables de la costaespanyola, catalana i mediterrània. Per aquest motiu, bona part del delta és parc natural,ZEPA, RAMSAR i xarxa Natura 2000, i està compresa especí�cament dins del Pla direc-tor d’usos del sistema costaner, el Pla territorial de les Terres de l’Ebre i altres tipusd’estudis i plani�cacions de les diferents administracions.


• D’acord amb els diferents sistemes morfològics que es poden trobar al delta de l’Ebrees pot concloure que el comportament natural de la zona costanera al davant del mar ésel sistema platja-duna. Els camps de dunes requereixen l’ocupació d’una franja ampla deterra que permeti que es desenvolupin. Els sistemes dunars són conseqüència de duesaccions diferents: la deposició de sorra per dinàmica marina i el transport eòlic. Les fun-cions de les dunes al delta de l’Ebre són les següents:

– Protegir la costa contra la dinàmica marina generada per l’onatge.

– Protegir la costa contra els fenòmens de pujada del nivell del mar i la subsidència,evitant i impedint, d’aquesta manera, el sobrepassament.

– Crear un ecosistema de �ora i fauna.

• Alguns projectes pilots s’estan desenvolupant tenint en compte aquesta nova estratè-gia per a la protecció del delta de l’Ebre: els projectes es basen en la incorporació al domi-ni públic marítim-terrestre dels terrenys al darrere de la línia de costa per dissenyar-hi unsistema platja-duna-aiguamoll-duna. Recentment s’ha desenvolupat un projecte pilotd’acord amb aquests principis (Ministeri de Medi Ambient, Taller d’Enginyeria Ambiental,2007). El projecte es desenvolupa en una franja de quatre quilòmetres de llargada i un mínimde cinc-cents metres d’amplada, al marge esquerre del delta al front costaner.

• El sistema general platja-duna-aiguamoll-duna és una eina essencial en l’estratègia de ges-tió sostenible del front costaner del delta de l’Ebre i és un dels objectius fonamentals per ala gestió integral de la zona costanera del delta de l’Ebre. L’àrea d’amortiment és la millorgarantia per protegir el delta contra els riscos naturals, ja que preveu els efectes dels tem-porals, la pujada del nivell del mar, les inundacions i la subsidència al llarg de la línia de cos-ta i les àrees que l’envolten. En de�nitiva, aquest projecte pilot és un exemple d’una estratè-gia d’adaptació al canvi climàtic i de gestió sostenible de la costa aplicat al delta de l’Ebre.

Bibliografia

CICIN-SAIN, B.; KNECHT, R. (1998): «Integrated Coastal Zone Management, Concepts andPractices». Island Press. Washington DC i Covelo, Califòrnia.

Grupo de Ingeniería de Costas y Oceanografía (GIOC, 2004). «Impactos en la costa espa-ñola por efecto del cambio climático». Ministeri de Medi Ambient, Madrid.

http://www.mma.es/secciones/cambio_climatico/areas_tematicas/impactos_cc/imp_cost_esp_efec_cc.htm

IPCC (1990): «Strategies for Adaptation to Sea Level Rise». Report of the Coastal ZoneManagement Subgroup of the IPCC Response Working Group. http://www.ipcc.ch

JIMÉNEZ, J. A. (1996): «Evolución costera en el delta del Ebro. Un proceso a diferentes esca-las de espacio y tiempo». Tesis doctoral. Departamento de Ingeniería Hidráulica, Marítimay Ambiental. Universitat Politècnica de Catalunya. Barcelona.

Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (2008): http://www.mma.es/portal/secciones/cambio_climatico


RODRÍGUEZ, I. (1999): «Evolución morfológica del delta del Ebro y prognosis de su evolu-ción». Universidad de Alcalá de Henares. Madrid Fluid Mech. Vol. 80, p. 721-741.

SáNCHEZ, M. J. (2005): Análisis morfodinámico de la flecha dunar de El Fangal (Delta delEbro). Universitat Rey Juan Carlos I, Madrid.

Taller Ingeniería Ambiental (2007): Desarrollo del Plan de actuaciones en el delta del Ebro:mejora medioambiental en la playa de Pals, Bassa de l’Arena y Nen Perdut. Servicio deCostas en Tarragona. Dirección General de Costas, Ministerio de Medio Ambiente.

Universitat de Barcelona (1997): «Estudio de la situación actual y evolutiva de las forma-ciones eólicas litorales del delta del Ebro». Informe técnico. Facultat de Geología. Univer-sitat de Barcelona.


Els efectes del canvi climàtic sobre la biodiversitat marina

Rafael SardàInvestigador científic del Consell Superior d’Investigacions CientífiquesProfessor titular d’ESADE Business SchoolCentre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB)


Introducció

La diversitat biològica (biodiversitat) és un concepte que fa referència a l’àmplia varietatd’éssers vius sobre la terra i els patrons naturals que conforma. La biodiversitat és el resul-tat de milers de milions d’anys d’evolució a través de processos naturals i també recent-ment com a conseqüència de la influència creixent de les activitats de l’ésser humà. Elterme biodiversitat engloba des de la varietat d’ecosistemes del planeta fins a les diferèn-cies genètiques de cada espècie que permeten la combinació de múltiples formes de vida;les interaccions mútues entre elles i amb la resta de l’entorn fonamenten el suport de lavida. Per això, quan parlem de biodiversitat podem fer-ho des d’un pla genètic, o bédes del pla de les espècies i poblacions o d’ecosistemes. Conscients del valor intrín-sec de la diversitat biològica i dels valors ecològics, genètics, socials, econòmics, cientí-fics, educatius, culturals, recreatius i estètics dels seus components, i conscients de laimportància que té per a l’evolució i el manteniment dels sistemes necessaris per a la vidaa la biosfera, durant la realització de la Conferència de Rio, el 1992, es va crear la UnitedNations Framework Convention on Biological Diversity (UNFCBD). El seu document fun-dacional és el punt de partida d’una sèrie d’accions proposades per a la conservaciód’aquest tresor preuat.

La Conferència de Rio també va adoptar la creació de la United Nations Framework Con-vention on Climate Change (UNFCCC), amb l’objectiu de prevenir canvis del clima peri-llosos per a l’espècie humana. La UNFCCC sol utilitzar la informació científica desen-volupada a partir dels treballs fets pel grup d’experts de l’Intergovernmental Panel onClimate Change (IPCC). L’últim informe de l’IPCC (2007) afirma amb certesa que el can-vi climàtic s’està produint i que modificarà els patrons actuals del clima durant tot el segleiniciat, i que els efectes observats són conseqüència directa dels impactes produïts perl’activitat humana. Un informe posterior que relaciona macroeconomia i canvi climàtic(Stern Review) conclou que hauríem de ser capaços de no superar concentracionsatmosfèriques de CO2 superiors a 500 ppm (aquelles concentracions que segons elsmodels actuals podrien incrementar la temperatura mitjana global del planeta en uns2-3 ºC) si no volem entrar en processos de gran incertesa i gran risc. L’increment del’efecte hivernacle de la Terra i, com a conseqüència, el canvi climàtic que això està pro-vocant, constitueix el repte mediambiental més important que apareix en les albors delsegle xxI, juntament amb l’increment de la població mundial. Fets que solien passar en

temps geològics poden arribar a ser observats en el transcurs d’una vida humana, i lapercepció biològica d’un canvi en el clima és també generalitzada. Tota la vida del pla-neta es ressentirà d’aquest canvi pel fet d’haver de readaptar-se de manera ràpida ales noves situacions; òbviament, si és que aquests processos d’adaptació són possi-bles.

A l’entrada d’aquest segle, l’anterior secretari general de Nacions Unides, Kofi Annan, vaposar en marxa la realització d’un ampli estudi per avaluar les conseqüències que els can-vis en els ecosistemes planetaris estan tenint sobre les poblacions humanes. Aquestinforme, conegut com a Millenium Ecosystem Assessment, analitza les relacions entre lasalut dels ecosistemes i el benestar humà (MEA, 2003). L’informe conclou que el canvi climà-tic ha afectat tots els ecosistemes del planeta durant el segle passat, encara que de mane-ra desigual (taula 1), i aquest canvi apareix com la força més important de pèrdua de biodi -versitat en l’actualitat. Els canvis introduïts, combinats amb un ús més gran del sòl i ladispersió d’espècies exòtiques i/o invasores, estan limitant la capacitat de moltes espè-cies d’adaptar-se a les noves realitats. Igualment, aquest problema ha estat valorat recent-ment per la UNFCBD com a molt greu; no obstant això, reconeix que encara som a tempsde mitigar-ne els impactes i adaptar-nos als efectes del canvi climàtic mentre es protegeixla biodiversitat mitjançant una gestió correcta del que també s’anomena capital natural.La biodiversitat es pot ressentir del canvi climàtic, però també pot esdevenir una bonaeina per mitigar-lo.

Encara que és relativament difícil fer grans prediccions sobre la relació entre biodiversitati canvi climàtic a causa de les nombroses incerteses encara subjacents i la dificultat expe-rimental per comprovar hipòtesis de treball més enllà d’observacions efectuades, algunsefectes generals sí que semblen clars:


Tipus d’ecosistema Impacte

Bosc boreal Baix

Bosc temperat Baix

Bosc tropical Baix

Prada temperada Baix

Bioma mediterrani Baix

Pradera tropical i sabana Moderat

Desert Moderat

Aigües interiors Baix

Ecosistemes costaners Moderat

Ecosistemes marins Baix

Ecosistemes insulars Baix

Ecosistemes de muntanya Moderat

Ecosistemes polars Alt

Taula 1. Impacte del canvi climàtic durant l’últim segle en labiodiversitat del planeta (extret de MAE, 2005)

a) Canvis observats en les àrees de distribució de les espècies. Per cada grau centígradde canvi en la temperatura, els grans biomes terrestres del planeta es mouen uns cent sei-xanta quilòmetres (si el clima variés uns quatre graus centígrads durant aquest segle, lesespècies de l’hemisferi nord haurien de moure la seva àrea de distribució uns cinc-centsquilòmetres cap al nord, o el canvi que suposés en altitud, per trobar un nou clima benig-ne) (Thuiller, 2007). No obstant això, l’habilitat de les espècies de poder buscar nous hàbi-tats per a la seva adaptació posterior quedarà restringida pels usos actuals del sòl, quepoden constituir barreres naturals per al seu desplaçament.

b) Canvis fenològics i de relació entre les espècies. Els canvis climàtics poden variar elsperíodes migratoris o els períodes de reproducció de les espècies, i poden provocardesa coblament entre cicles biològics que són necessaris per a un correcte funcionamentdels sistemes naturals. Les relacions coevolutives poden quedar alterades davant elsmecanismes forçats d’adaptació per a algunes poblacions, la qual cosa pot comportar efec-tes ecosistèmics importants.

c) Desubicacions. Alguns ecosistemes poden quedar fora del rang de variació de climanecessari per al seu funcionament; per exemple, en el cas dels ecosistemes polars o elsesculls de corall. Boscos sencers, o els mateixos esculls de corall, podrien desaparèixercom a conseqüència de l’expansió de plagues afavorides per l’increment de la tempera-tura; n’és un exemple el cas de la infestació de pins per part dels escarabats del gènereDendroctonus, que podrien fer desaparèixer boscos que, al seu torn, podrien afavorir, percombustió de la seva fusta, l’efecte hivernacle.

d) Variacions climàtiques i incerteses. Un augment de les temperatures probablement por-tarà associades grans humitats, la qual cosa provocarà canvis en el règim de precipita-cions. No obstant això, els models climatològics també alerten de reduccions regionalsen la humitat –per exemple, a la zona mediterrània–, la qual cosa comportaria un gran estrèshídric. Igualment, i amb moltes incerteses, el canvi climàtic podria propiciar amb més fre-qüència l’aparició de fenomenologies extremes (temporals, sequeres, pluges torrencials...),i això repercutiria en un increment de les pertorbacions acusades sobre els ecosistemes.

e) Espècies clau i/o carismàtiques. Com a conseqüència del canvi climàtic, es coneixencada vegada més efectes indesitjables sobre espècies clau i/o carismàtiques, espèciesnormalment de grans dimensions que presentaran més problemes per desplaçar-se i adap-tar-se si les condicions que necessiten per funcionar es veuen compromeses en les sevesàrees de distribució actuals. A més, aquestes espècies solen tenir un paper destacat enels ecosistemes en els quals es troben, per la qual cosa la seva afectació desencadenaràtota una sèrie d’efectes secundaris.

En qualsevol cas, atès que l’ésser humà ha alterat de manera molt ràpida (la més ràpidade tota la història) els ecosistemes del planeta, el canvi climàtic suposa una pressió afe-gida sobre uns ecosistemes que ja estan sotmesos a un procés de canvi constant, unapressió que pot conduir-nos a un risc molt elevat d’extinció, la qual pot arribar, segons deter-minats escenaris, a un terç de tota la seva biodiversitat (Thomas et al., 2004a).

En el planeta, els mars i oceans tenen un paper essencial en la regulació climàtica pel fetde transportar la calor i transferir energia des de l’atmosfera fins a les seves zones mésprofundes. Mars i oceans estaran molt condicionats pels fenòmens derivats del’escalfament global, i els canvis que resultin en les seves propietats físiques i quími-


ques afectaran, sens dubte, la biodiversitat que suporten. Al començament del segle xIx,Jean-Baptiste Lamarck va escriure: «Els animals que viuen al mar estan protegits de la des-trucció humana de les seves espècies. La seva multiplicació és tan ràpida i són tan gransels seus mitjans per eludir la persecució i les trampes, que no hi ha la menor probabilitatque l’home pugui acabar amb tota una espècie de cap d’aquests animals». Han passatdos-cents anys i és obvi que les prediccions de Lamarck no eren correctes. La biodiver-sitat marina ha sofert una gran quantitat de pressions (sobrepesca, alteració d’hàbitats,contaminació, sobrefreqüentació, desenvolupament costaner, eutrofització, aqüicultura,introducció d’espècies...) que han significat un procés molt ràpid en la degradació de laseva estructura i de les seves funcions ecològiques, la qual cosa ha repercutit molt nega-tivament sobre els béns i serveis ambientals que ens presta.

El canvi climàtic empitjorarà aquesta situació. En el cas dels ecosistemes marins, el nos-tre coneixement no és tan gran com el que tenim dels ecosistemes terrestres i, per tant,les possibilitats de discernir els efectes del canvi climàtic sobre les espècies o sobre elssistemes naturals que s’hi donen és menor. No obstant això, i malgrat aquest gran des-coneixement, algunes tendències semblen clares: s’incrementarà l’estratificació tèrmicade les aigües (zones que separen masses d’aigües amb temperatures diferents); es reduiràla pujada de nutrients a les zones d’afloraments (upwelling); s’acidificarà el mar (reducciódel pH marí) en augmentar l’àcid carbònic marí per una major captura del CO2 atmosfè-ric; es perdran gels polars que podrien afectar els corrents, i, fins i tot, el desglaç de gla-ceres i continents gelats podria pujar de forma dràstica el nivell del mar. Totes suposaranalteracions importants dels ecosistemes marins.

El continent europeu, la seva biodiversitat marina i el canvi climàtic

Un informe recent de l’European Environmental Agency (EEA), elaborat en col·laboracióamb el Joint Research Centre of the European Commission (JRC) i la World Health Orga-nization (WHO), es va presentar l’any passat amb l’objectiu de difondre informació novasobre els possibles impactes del canvi climàtic a través d’indicadors que permetin, d’unabanda, identificar els sectors i les regions més vulnerables respecte al canvi climàtic perestudiar-ne l’adaptació, i, de l’altra, apuntar la necessitat de millorar la monitorització delssistemes per reduir les incerteses sobre el clima futur i els seus impactes (EEA, 2008).L’informe assenyala que a tots els mars europeus s’observen impactes derivats del can-vi climàtic (Halpern et al., 2008). Per regla general, resulta més senzill observar els canvisrelacionats amb les variables físiques, ja que les sèries i observacions de què es disposasón més àmplies (taula 2). En el cas de variables biològiques, les sèries més àmplies quees tenen a Europa són les derivades del Continuous Plankton Recorder (CPR) fetes desde la dècada de 1950. Per regla general, aquestes sèries són molt més curtes i irregulars.El principal impacte global detectat és l’augment de la temperatura superficial de l’aiguamarina; de tota manera, a causa de les diferències entre les regions europees, aquestimpacte es trasllada a la component biològica de manera diferent segons les àrees geogrà-fiques. A l’Atlàntic nord, les observacions realitzades assenyalen moviments cap al nordde les àrees de distribució d’espècies de zooplàncton i peixos, com també una major ampli-


En el cas del litoral espanyol (Anadón et al., 2005), les sèries de l’Institut Espanyold’Oceanografia han detectat un augment de temperatura en totes les costes de la penín-sula, com també canvis en l’estacionalitat i intensitat d’alguns processos oceànics comara els afloraments. Les dades aportades pel nostre país assenyalen que al litoral medi-terrani l’augment mitjà de la temperatura superficial del mar per al període 1948-2005 vavariar entre 0,12 i 0,5 ºC (en alguns casos, sèrie de l’Estartit, a Girona, prop d’1 ºC en elsdarrers trenta anys –comunicació personal–). A profunditats intermèdies, la temperaturava augmentar entre 0,05 i 0,2 ºC i en les capes profundes l’augment de temperatura vaoscil∙lar entre 0,03 i 0,1 ºC. L’increment de temperatura en les capes intermèdies i profun-des, encara que pugui semblar petit, implica que el mar ja ha absorbit quantitats gegan-tines de calor. La salinitat ha augmentat entre 0,03 i 0,09 unitats de salinitat, per la dismi-nució de precipitacions a la Mediterrània i també per la disminució de l’aportació dels riusa causa de les construccions hidràuliques fetes en les seves lleres per a l’aprofitament del’aigua per part dels éssers humans. Per la seva banda, el nivell del mar ha tingut un aug-ment d’entre 2,5 i 10 mm per any, les dades apunten que a més de l’escalfament de lesaigües, altres factors, com ara l’augment de la quantitat de massa d’aigua, podrien ser-ne els responsables directes (Vargas et al., 2007). A banda d’aquests aspectes que par-len de mitjanes, s’ha observat l’increment de situacions climàtiques puntuals desfavora-bles, les anomenades anomalies climàtiques (Cerrano et al., 2000). Tot plegat presenta unainfluència notable sobre la biodiversitat.

Encara que hi ha nombroses observacions sobre canvis en els ecosistemes marins pro-duïts en les últimes dècades, resulta extremadament difícil poder separar els canvis en den-

tud a l’estació de creixement de les espècies. Al Bàltic s’esperen reduccions de la salini-tat de les aigües i de la coberta de gel, i una major estratificació de les aigües, la qual cosapodria provocar grans processos d’hipòxia amb conseqüències molt negatives per a lavida marina, incloent-hi les espècies comercials. A la Mediterrània, s’espera que la tem-peratura de l’aigua marina augmenti i que l’aportació d’aigua dolça al mar es redueixi; totaixò unit no afectarà tant l’estratificació de les aigües, no obstant això, els efectes de lesespècies invasores, afavorides pel canvi tèrmic, podrien donar lloc a alteracions ecosistè-miques importants (ESF, 2007).


Augment de la Augment de la Augment del temperatura superficial temperatura superficial nivell del mar de l’aigua marina de l’aigua marina

(mm/any) ºC/any ºC/anyMars europeus 1992-2007 1871-2006 1982-2006

Atlàntic nord 3,4 0,002 0,03

Mar Bàltic 0,006 0,06

Mar del Nord 0,004 0,05

Mar Negre 7,5 0,003 0,03

Mar Mediterrani 1,5 0,004 0,03

Taula 2. Canvi en algunes variables físiques dels mars europeus (extret de EEA, 2008)

sitats, composició, reclutament, fenologies..., a causa de les variables climàtiques dels can-vis l’origen dels quals s’ha de cercar en variables i activitats d’origen antròpic. La conse-qüència és que el canvi climàtic en el domini marí introdueix un factor afegit a unes comu-nitats de si mateixes molt alterades per altres activitats humanes. Molt probablement esproduiran efectes sinèrgics com a conseqüència d’això. A continuació, presentem algunsexemples d’alteracions en què la variable climàtica podria incidir de manera representati-va i, així, contribuir a produir impactes d’alteració sobre la biodiversitat significatius.

Pèrdua d’espècies

Molt pocs estudis relacionen directament la pèrdua d’espècies marines (o l’extinció, en casd’espècies endèmiques) tenint en compte la variable climàtica com a causa única. No obs-tant això, en general, espècies que han estat condicionades per la sobrepesca, l’alteracióde l’hàbitat, la contaminació, etc., es poden veure encara més impactades com a conse-qüència del canvi climàtic. En un estudi recent sobre la desaparició d’espècies a les illesBalears (Mayol et al., 2000), tan sols en una de les espècies desaparegudes, l’amploia(Sprattus sprattus L. 1758), se n’assenyalava la relació directa i exclusiva amb el canvi climà-tic. En línies generals, es pot considerar que el canvi climàtic té un paper menor com acausa directa de la pèrdua d’espècies a escala regional, tot i que sí que pot ajudar a eli-minar espècies durament castigades per altres impactes.

Límits en la distribució de les espècies

Un dels efectes que més s’atribueix al canvi climàtic, especialment en els hàbitats terrestres,és el canvi en la distribució de les espècies a mesura que s’observen canvis en la tempera-tura mitjana dels hàbitats (fig. 1). L’efecte sempre és doble: d’una banda, el d’espècies quepoden desplaçar-se a zones que abans apareixien com a inhòspites i, de l’altra, el d’aquellesespècies que es veuen amenaçades perquè un escalfament global els redueix l’hàbitat, ambl’exemple paradigmàtic de l’ós polar i la coberta de gel de l’Àrtic. Hi ha canvis en la distribu-


Figura 1. Mesochaetopterusroger. Martín, Gil, Bhaud iCarreras-Carbonell (2008).Espècie d’anèl·lid poliquet, degrandària apreciable, de la qualno se’n tenia notícia a la costacatalana fins tot just fa uns anys.Actualment, s’observa des deBlanes (lloc de descripció) fins aSalou. Podria tractar-se d’unaespècie introduïda en l’actualitat.

ció de les poblacions de peixos a la plataforma continental europea ben documentats. Lescaptures de peixos que tenien rangs de distribució més meridionals s’han incrementat enles últimes dècades (Stebbing et al., 2002) a l’Atlàntic nord, la qual cosa es relaciona ambun increment de la temperatura mitjana de l’aigua i, en conseqüència, amb el canvi climà-tic. D’aquesta manera, s’han observat moviments de sardines i seitons més cap al nord, ide molls i salmó cap a les parts més occidentals de Noruega (Beare et al., 2004; Brandonet al., 2003). A la Mediterrània, un cas ben estudiat que il·lustra aquest efecte és el de l’alatxa(Sardinella aurita Valenciennes, 1847), els límits de distribució de la qual a la Mediterrànianord-occidental es coneixen prou bé (Sabatés et al., 2006). En l’estudi anterior es demos-trava que l’abundància i distribució de l’alatxa es relaciona amb la temperatura de l’aiguaregistrada durant el període de maduració de les gònades. En l’actualitat, s’observa unamajor abundància de larves de l’espècie en zones més fredes de la Mediterrània nord-occi-dental, on abans gairebé no se’n veien, la qual cosa indica l’expansió de l’àrea de distribu-ció de l’espècie a mesura que l’aigua de mar incrementa la seva temperatura.

Invasió d’espècies

En l’actualitat, la invasió d’espècies al·lòctones és un dels fenòmens biològics més asso-ciats amb els patrons de canvi global. En principi, la causa directa de la introducció de espè-cies noves en hàbitats no sol ser la variable climàtica, però està clar que, en segons qui-nes circumstàncies, les variables climàtiques poden afavorir l’aparició posterior de canvisimportants. Aquest és el cas de la Mediterrània, on s’ha observat un increment notablede la temperatura de les aigües (Francour et al., 1994), cosa que ha provocat que es parlid’una certa tropicalització de la seva fauna (Bianchi i Morri, 2003). El cert és que a la Medi-terrània, les espècies invasores solen ser majoritàriament espècies amb afinitat peraigües més calentes, i un augment de la temperatura mitjana de les aigües que li ser-veixen d’acollida les afavoreix (Occhipinti-Ambrogi, 2007; Galil, 2008).

Espècies formadores d’hàbitats

Es pot observar una combinació dràstica si determinades espècies formadores d’hàbitat(ecosystem engineers –Crooks, 2002; Cuddington i Hastings, 2004–) apareixen en algu-na comunitat estable. Normalment sol tractar-se d’espècies invasores que, afavorides coma conseqüència de canvis en les variables climàtiques, acaben desplaçant les espèciesautòctones. Un cas paradigmàtic és el de l’alga Caulerpa taxifolia (Vahl) C. Agardh, àmplia-ment representada en mars tropicals i abundant avui a la Mediterrània nord-occidental, onva arribar com a conseqüència de l’abocament al mar des d’un aquari públic (Bouderes-que et al., 1995; Meinesz et al., 2001, 2002). La C. taxifolia és capaç de recobrir els hàbi-tats del bentos marí de poca profunditat, aniquilant i reemplaçant les comunitats anteriors,i formant una nova comunitat altament monoespecífica. En aquest cas, resulta especial-ment greu la seva competició per l’espai amb la bentos marina Posidonia oceanica (L.)Delile, espècie clímax a la Mediterrània. Tant la C. taxifolia com la seva espècie propera C.racemosa (Forsskål) J. Agardh, també present a la Mediterrània, mostren una correlaciómolt forta del seu creixement amb la temperatura i, per tant, es veuen afavorides pels


patrons de canvi climàtic. El cas de la relació entre C. taxifolia i P. oceanica il·lustra tambéun altre dels patrons generals que el canvi climàtic està introduint en els ecosistemes delplaneta. Els canvis són menors quan els ecosistemes originals estan menys alterats i gau-deixen d’una salut millor. Quan les praderes de P. oceanica són denses i tenen un bon fun-cionament, la seva resistència és més gran i la colonització de C. taxifolia, més feble.

Alteracions en les cadenes tròfiques marines

Algunes de les evidències més convincents en les quals s’adverteix una resposta a la varia-bilitat climàtica regional s’observen en la base de les cadenes tròfiques marines. Lesespècies que es troben en la base d’aquestes cadenes tròfiques (espècies de fitoplànc-ton i zooplàncton) solen respondre de manera més ràpida a les variables tèrmiques i, pos-teriorment, traslladen aquestes respostes a baules superiors de les seves cadenes tròfi-ques. Les espècies de fitoplàncton i zooplàncton sempre han estat molt relacionades ambles variacions de temperatura i amb l’índex NAO (North Atlantic Oscillation Index), fins i toten situacions mediterrànies (Molinero et al., 2005). Les variacions d’aquestes espècies entermes de producció, diversitat, interaccions entre espècies i distribució té efectes ràpidsi acusats sobre les pesqueries i sobre les poblacions d’altres espècies marines com arales aus o les balenes (vegeu revisions a Reid i Edwards, 2001; Drinkwater et al., 2003). Unestudi ben documentat d’aquest canvi és el relatiu al copèpode d’aigües fredes Calanusfinmarchicus (Gunnerus), que, des de la dècada de 1960, ha perdut un seixanta per centde la seva biomassa total (Edwards et al., 2006); aquesta petita espècie ha estat reem-plaçada per d’altres, però amb una productivitat menor. La pèrdua d’aquesta productivi-tat afecta espècies com el bacallà, que de sobte es troba davant situacions de dèficit demenjar, especialment negatiu en els períodes de reclutament. Si hi afegim el problema dela sobrepesca, podem dur aquestes espècies a situacions límit pel fet de canviar l’estructurad’edat de les seves poblacions naturals (Beaugrand et al., 2003). Posteriorment, podemobservar problemes en cascada: a mesura que espècies com el bacallà es redueixen ennombre, altres espècies com la sardina, el seitó o el moll es poden veure afavorides, demanera que els canvis s’amplifiquen. La relació de tots aquests fenòmens amb el can-vi climàtic encara necessita estudis millors, atès que pot tenir repercussions importantsen el cas de les polítiques de pesca.

Les anomalies tèrmiques

Una altra de les conseqüències dels efectes del canvi climàtic és un augment de les ano-menades anomalies tèrmiques, situacions climàtiques en què alguna de les seves varia-bles (bàsicament, la temperatura) no responen als patrons normals estacionals i compor-ten períodes de temps en què es produeixen situacions no esperades. En aquest cas, laconseqüència és el fet que determinades espècies hagin d’adaptar-se i respondre aaquests canvis abruptes. Els efectes són més grans en aquelles espècies que viuen fixa-des al substrat i que, per tant, no poden desplaçar-se a altres àrees on aquestes anoma-lies siguin menys importants. En situacions d’anomalies tèrmiques, s’ha observat una rela-ció directa amb l’arribada d’espècies patògenes que, en alguns moments, poden causar


una mortalitat alta d’espècies. A la Mediterrània nord-occidental s’han observat fenòmensd’aquest tipus com a conseqüència d’augments de la temperatura de l’aigua de mar pro-longats en el temps. Una de les relacions millor estudiades és la infecció majoritària de lagorgònia roja Paramuricea clavata (Risso, 1826), que va produir una mortalitat alta al golfde Lleó com a conseqüència de la seva infestació per l’espècie Vibrio coralliilyticus (pato-gen termodependent de coralls tropicals) durant períodes d’anomalies tèrmiques provo-cades per un augment de temperatura, observada especialment entre els anys 1999 i 2003(Bally i Garrabou, 2007). S’han estudiat altres situacions similars, com ara la infecció deOculina patagonica per Vibrio shiloi a Israel (Rosenberg i Ben-Haim, 2002). Determinadesprediccions apunten que, en el futur, les infeccions per patògens podrien ser una de lescauses més importants de pèrdues de biodiversitat en l’oceà i en els canvis de distribu-ció de les espècies com a conseqüència de la variable climàtica (Schär et al., 2004).

A banda de les consideracions anteriors, les anomalies tèrmiques també poden tenirimportància en el desenvolupament de floracions d’algues tòxiques (Harmful algal bloomso HAB), proliferacions d’algues microscòpiques capaces de generar, acumular i transferircompostos orgànics amb capacitat tòxica per a l’estructura tròfica marina i costanera. Elsdanys generats per les HAB són devastadors per als ecosistemes, ja que redueixen la sevacapacitat per mantenir la biodiversitat d’espècies, degraden el seu hàbitat, incrementenpossibles malalties i produeixen canvis en l’estructura de les seves comunitats. De mane-ra semblant, temperatures elevades i nutrients en el medi, igualment, poden afavorirl’increment d’espècies d’algues oportunistes, com són les acumulacions de bacteris i alguesunicel·lulars filamentoses (fig. 2), que, en alguns moments arriben a desenvolupar matesmolt denses que asfixien les comunitats marines sobre les quals creixen, o com és la presèn-cia de grans extensions de ulvals i altres espècies en el medi marí de l’alt Adriàtic com aconseqüència dels processos d’eutrofització de les seves aigües (Justic, 1982).

Efectes per temporals i altres anomalies climàtiques

De la mateixa manera que en l’increment d’anomalies tèrmiques, les prediccions de can-vi climàtic apunten a un increment de la força dels temporals. Els temporals poden arri-


Figura 2. Mucílags d’alguesunicel·lulars creixent sobreCymodocea nodosa a la platja de la Pineda (Vila-seca,Tarragona). Aquests creixementsd’algues es veuran afavorits coma conseqüència dels incrementsde temperatura.

bar a tenir un efecte negatiu sobre les poblacions que s’assenten en les zones més somesdel litoral i que, en aquestes circumstàncies, es troben exposades a successos catastrò-fics que, fins i tot, poden arribar a rasurar determinats hàbitats marins. Si aquest efectees va fent cada vegada més important, determinats hàbitats estaran més exposats a situa-cions d’estrès mecànic. Un efecte similar, també lligat a la variable climàtica, és l’efecteque produeix en el bentos marí la fricció dels icebergs despresos de les plataformes degel. Aquesta fricció provoca també la rasura dels fons, la pèrdua de la seva colonitzacióbiològica i, per tant, l’inici de nou de períodes de la successió biològica, que en ambientsfreds és un procés molt lent.

L’acidificació de l’oceà

Un dels efectes més preocupants del canvi climàtic a l’oceà i els seus possibles efectes ésla seva acidificació creixent. En el planeta, una tercera part del CO2 atmosfèric el capten elsoceans (Thomas et al., 2004b). L’increment de la concentració de CO2 a l’atmosfera pro-voca la hidròlisi d’aquest gas en l’aigua marina i incrementa la concentració d’ions d’hidrogeni abaixa el pH de l’aigua de mar (l’aigua marina es torna més àcida). Els valors mesuratsactuals presenten reduccions de 0,1 unitats de pH en comparació dels valors preindus-trials, amb escenaris previstos d’assolir reduccions de 0,3 i 0,4 unitats a la darreriad’aquest segle (Orr et al., 2005). Aquest fenomen químic causa l’increment de la concen-tració de CO2 dissolt en l’aigua i el decrement a l’uníson dels ions de carbonat, la qual cosapot tenir conseqüències molt negatives per a tots aquells organismes que necessitenaquests ions per poder formar carbonat càlcic biogènic, ja sigui en forma d’aragonita(coralls, musclos...) o calcita (fitoplàncton amb closques...). En determinades zones mari-nes, al voltant de fonts hidrotermals submarines on es produeixen emissions naturals deCO2, s’han observat deficiències en els processos de calcificació. En són un bon exem-ple les observacions fetes a l’illa d’Ischia, on l’activitat volcànica permet tenir les condi-cions anteriorment exposades en el llit marí; en aquest cas, és fàcil observar l’absènciade molts organismes calcificats, com també deficiències en les closques dels mol·luscspresents. L’acidificació de l’oceà encara imposa pressions més grans a determinats eco-sistemes oceànics com ara els esculls de corall, alterats ja per si mateixos per altresimpactes, i podria tenir efectes impensats (riscos més grans) si alterés significativamentel fitoplàncton i el zooplàncton dels mars i els oceans.

Els ambients costaners

Quan es parla de biodiversitat marina convé no oblidar tampoc totes aquelles comunitatsi ecosistemes que solen coexistir a la zona d’interfase entre els dominis marins i terres-tres: platges, dunes, llacunes costaneres, aiguamolls, manglars, maresmes... Tots aquestshàbitats seran especialment castigats pel canvi climàtic. Sense aprofundir-hi, ja que s’hidedica un capítol especial en aquest monogràfic, sí que convé considerar que les espè-cies adaptades a aquests ambients hauran de respondre a l’augment previsible del nivelldel mar, l’increment d’anomalies climàtiques, l’efecte més gran dels temporals, etc.; i totaixò en una zona de gran assentament humà, és a dir, amb múltiples activitats al seu vol-


tant. En molts casos, especialment en els nostres hàbitats mediterranis, aquests ambientshan estat molt mal tractats i conservats en el passat, i això fa difícil la seva possible adap-tació als nous fenòmens climàtics, amb èmfasi especial en les comunitats de platges idunes, com també en l’espai físic mateix.

Conservar la biodiversitat marina com a efecte mitigador i adaptador davant el canvi climàtic

Els organismes presenten un nombre limitat de respostes per poder sobreviure a canvisen l’ambient, canvis com els que podria introduir el canvi climàtic. Bàsicament, els orga-nismes poden solucionar el problema mitjançant adaptacions lligades a una certa flexibi-litat fisiològica: adaptar-se definitivament al canvi i migrar a llocs on els requeriments siguinmillors per a la seva supervivència (Peck, 2005). Els efectes del canvi climàtic en les varia-bles fisicoquímiques de les zones costaneres i els ecosistemes marins inclouen incrementsdel nivell del mar, reduccions en la coberta de gels, acidificació, i canvis en la salinitat,l’alcalinitat, el règim d’onades, la circulació oceànica i els temporals. No tenim estudis persaber amb detall quina serà la resposta dels organismes marins a aquests canvis, ja queabans mai no hem viscut situacions com aquesta, però sí que és cert que, atès que la varia-ble climàtica és una variable global que actua per sobre d’altres moltes variables regionalsque impacten també en aquests organismes, i atès que s’ha demostrat que els ecosiste-mes sans són molt més resistents als canvis que aquells que han estat prèviament impac-tats, un dels millors consells, a banda de minimitzar les emissions de gasos d’efectehivernacle en terra per no agreujar el problema, és buscar una gestió més adequadadels ambients costaners i marins.

La gestió de costes i del medi marí en general mai no ha tingut cap prioritat en el pas-sat i s’ha fet, per regla general, de manera deficient. En conseqüència, s’han perdutmolts serveis ecològics, cosa que ha provocat més debilitat en el funcionament de laseva biodiversitat. No obstant això, la biodiversitat genera múltiples beneficis a les socie-tats humanes pel fet de ser dipositàries de grans valors ecològics, socioculturals i econò-mics (Constanza et al., 1997; De Groot, 2006). Tots aquests beneficis, juntament ambla seva estructura, constitueixen l’anomenat capital natural, i, com que aquest capitalno ha estat suficientment protegit en el passat, ara és molt més vulnerable als efectesnegatius del canvi climàtic. Els canvis en l’estructura i en les funcions de la biodiversi-tat marina ja estan afectant en gran manera els béns i els serveis ambientals quen’obtenim. Si no som capaços de revertir el procés de degradació de mars i costes enquè hem incorregut com a conseqüència d’una pobra planificació i gestió d’aquestsambients, incrementarem els efectes negatius del canvi climàtic, ja que la degradaciód’aquests ambients els accelerarà. A més, els canvis observats com a efecte dels fenò-mens climàtics són només un avançament d’allò que vindrà, atès que hi ha un incrementde temperatura sobre l’actual en el qual ja no tenim cap possibilitat d’actuar ni de rever-tir (Lovejoy, 2009).

«We will deal with that tomorrow» («ja actuarem demà»). Aquesta frase, extreta de lapel·lícula d’Al Gore Una veritat incòmoda, hauria de quedar desterrada de la memòria deles persones amb responsabilitat en la gestió del medi natural (amb èmfasi especial en el


medi costaner i marí), sobretot quan els escenaris de canvi climàtic ens podrien portar agestionar situacions de molt difícil solució. Durant les darreres dècades hem observat laràpida aparició de nous marcs legals que busquen assegurar un desenvolupament sos-tenible de mars i costes (Olsen, 2001). Són la resposta a una necessitat urgent, ja que,fins i tot contemplant oportunitats per a una explotació continuada dels serveis oferts peraquests ambients naturals, resulta ben certa l’evidència de la seva continuada degrada-ció (MEA, 2003; Worm et al., 2006; The Economist, 2009); degradació que es produeixmalgrat els esforços fets per solucionar problemes puntuals de contaminació, sobre -freqüentació i falta de protecció del capital natural.

A diferència dels models de gestió de costes i oceans actualment en ús, un nou modelbasat en l’enfocament ecosistèmic (ecosystem approach) s’ha desenvolupat i recoma-nat d’acord a les noves eines legals. Aquest nou enfocament («Ecosystem approach: inte-grated management of human activities based on knowledge of ecosystem dynamics toachieve sustainable use of ecosystem goods and services, and maintenance of ecosys-tem integrity» –ICES, 2004–) se centra a analitzar i gestionar adequadament les relacionsque hi ha entre les societats humanes i els ecosistemes que els donen suport. Aquest noumodel ofereix millors oportunitats per aconseguir la sostenibilitat, però al mateix tempsrequereix d’un millor coneixement de com funcionen els ecosistemes, com són capaçosde generar béns i serveis a les poblacions humanes, com aquests beneficis s’obtenen imantenen en el temps, com la degradació provocada afecta el benestar humà i generacostos importants, i com tot això ha de ser usat en els processos de gestió. No obstantaixò, aquest nou enfocament dista molt d’estar, ni tan sols, començant a ser introduït enla gestió de costes i de mars. Per tot això, cal fer innovacions importants en la gestió decostes, mars i oceans, invocar la necessitat de definir drets de propietat en els mars i recla-mar una acció política decidida a favor de la conservació de l’estructura i els processosoceànics (fig. 3).

En relació amb aquest canvi d’enfocament, els mètodes per a la conservació de la bio-diversitat han variat molt durant les últimes dècades. Els enfocaments conservacionis-tes basats en sistemes ecològics estàtics i predictibles, on la biodiversitat s’entenia entermes de riquesa i raresa d’espècies, i la protecció s’enfocava cap a espècies emblemà-


Figura 3. Bocana dels canals de Santa Margarida (Roses,Girona). Un bon exemple de laproblemàtica de la zonacostanera mediterrània. Tot allòque no està protegit (partesquerra de la fotografia) estàtransformat. La transformaciódels espais naturals com aconseqüència d’una gestióinadequada del medi naturalcompromet encara més enl’actualitat l’estructura i elfuncionament d’aquests sistemesdavant els efectes afegits pelcanvi climàtic.

tiques, rares o en perill, o cap a hàbitats monumentals, han estat substituïts per altresmolt més dinàmics i funcionals, intentant conservar la biodiversitat en escales múltiplesdins d’un ecosistema o context paisatgístic juntament amb els processos ecològics queel sustenten. Aquests nous enfocaments no són més apropiats només pel fet de con-servar les funcions i serveis ambientals que la biodiversitat proporciona, sinó també perdesenvolupar estratègies que pal·liïn els efectes negatius de les problemàtiques globals,com ara el canvi climàtic, i que permetin avançar cap a desenvolupaments regionals sos-tenibles. En el medi marí, aquestes polítiques són encara més difícils de dur a terme, jaque no tenim una visualització del seu estat de conservació i és més difícil captar l’opiniópública. No obstant això, algunes qüestions, com les següents, sí que haurien de seròbvies: fer complir la legislació que està en vigor (barques pesqueres amb la potènciade motors adequada, llei de costes, compliment dels convenis internacionals...); recla-mar un esforç per adaptar la nostra regulació a les recomanacions internacionals (ges-tió integrada de zones costaneres, directiva d’estratègia marina, aplicació d’anàlisi decostos/beneficis socials en la presa de decisions, incorporació del ecosystem aproach...);i augmentar les àrees marines protegides d’acord amb les demandes dels organismesinternacionals. És per això que per a la protecció d’aquest mitjà, des de la variableambiental, haurien de ser considerades algunes recomanacions inicials, com ara: la pro-tecció i gestió activa dels hàbitats existents; la protecció i gestió adequada de les espè-cies carismàtiques i claus; l’increment de la mida dels hàbitats protegits existents (mésàrees marines protegides, especialment offshore); l’increment de la connectivitat delshàbitats mitjançant la creació de xarxes ecològiques (l’estructura ecològica principal mari-na); la protecció de nous hàbitats quan sigui possible; la reintroducció d’espècies claudels ecosistemes quan els sigui impossible accedir a hàbitats favorables; i, finalment,controlar l’aparició d’espècies invasores. Lògicament, tot això al mateix temps que vigi-lem que les activitats que es desenvolupen en el medi costaner i marí es facin dinsla legislació vigent i minimitzant-ne al màxim els impactes negatius; és a dir, vigilant laseva ecoefectivitat.

Si, com està demostrat, els ecosistemes que tenen un bon estat de salut estan menysafectats pels efectes derivats del canvi climàtic, resulta obvi que hauríem de centrar elsnostres esforços a no degradar-los més i a restaurar-los sempre que sigui possible. El modelactual de gestió del medi natural, bàsicament un model competencial i molt rígid territo-rialment, no és el model adequat per dur a terme el nostre objectiu. Necessitem un can-vi radical (un canvi de model i no una evolució del model actual) en la forma de planificari gestionar el medi costaner i marí. Necessitem apostar decididament per la Gestió Inte-grada de Zones Costaneres (Sardà, en premsa) i la gestió de mars i oceans des d’un enfo-cament ecosistèmic, que ens faciliti l’adopció d’un model basat en la gestió per proces-sos. Necessitem introduir instruments de planificació integrats i supeditar-los a laplanificació sectorial. Tot això hauria de fer-se de seguida, ja que al mateix temps que lesnoves activitats humanes s’acceleren com a conseqüència dels augments poblacionals ide riquesa, també s’acceleren els impactes que rep el medi natural. Aquests impactes estandebilitant l’estructura i el funcionament de la biodiversitat marina, ens priven d’obtenir elsbéns i serveis ecològics que aquesta biovidersitat ens ofereix i amplifiquen els efectes nega-tius del canvi climàtic en costes, mars i oceans.


Bibliografia

ANADóN. R.; DUARTE, C. M.; FARIñA. C. (2005): «Impactos sobre los ecosistemas marinos y elsector pesquero», dins J. M. Moreno (ed.): Evaluación preliminar general de los impactos enEspaña por efecto del cambio climático. Ministeri de Medi Ambient, Madrid, p. 147-182.

BALLY, M.; GARRABOU, J. (2007): «Thermodependent bacterial pathogens and mass mor-talities in temperate benthic communities: a new case of emerging disease linked to cli-mate change». Global Change Biology. Núm. 13, p. 2078-2088.

BEAUGRAND, G.; REID, P. C. (2003): «Long-term changes in phytoplankton, zooplancton andsalmon related to climate». Global Change Biology. Núm. 9, p. 801-817.

BEARE, D.; BURNS, F.; JONES, E.; PEACH, K.; PORTILLA, E.; GREIG, T. et al. (2004): «An in -crease in the abundance of anchovies and sardines in the north-western North Sea since1995». Global Change Biology. Núm. 10, p. 1209-1213.

BIANCHI, C. N.; MORRI, C. (2003): Global sea warming and «tropicalization» of the Medi-terranean Sea: biogeographic and ecological aspects. Marine Biogeography of theMediterranean Sea: Patterns and Dynamics of Biodiversity. Part 1, p. 319-328.

BRANDER, K.; BLOM G.; BORGES, F.; ERZINI, K.; HENDERSON, G.; MACKENZIE, B. R. et al. (2003):«Changes In Fish Distribution In The Eastern North Atlantic: Are We Seeing A Coherent Re -sponse To Changing Temperature?». ICES Marine Science Symposia. Núm. 219, p. 261-270.

BOUDOURESQUE, CH. F.; MEINESZ, A.; RIBERA, M. A.; BALLESTEROS, E. (1995): «Spread of thegreen alga Caulera taxifolia (Caulerpales, Chlorophyta) in the Mediterranean: possible con-sequences of a major ecological event». Scientia Marina. Núm. 59 (suplement 1), p. 21-29.

CERRANO, C.; BAVESTRELL, G.; BIANCHI, C. N.; CATTANEO-VIETTI, R.; BAVA, S.; MORGANTOI, C.et al.: «A catastrophic mass-mortality episode of gorgonians and other organisms in theLigurian Sea (North-western Mediterranean)». Ecology Letters. Núm. 3, p. 284-293.

COSTANZA, R.; D’ARGE, R.; DE GROOT, R.; FABER, S.; GRASSO, M.; HANNON, B. et al. (1997):«The value of the world’s ecosystem services and natural capital». Nature. Núm. 387, p.253-260.

CROOKS, J. A. (2002): «Characterizing ecosystem level consequences of biological inva-sions: the role of ecosystem engineers». Oikos. Núm. 97, p. 153-166.

CUDDINGTON, K. E.; HASTINGS, A. (2004): «Invasive engineers». Ecological Modelling. Núm.178, p. 335-347.

DE GROOT, R. (2006): «Function-analysis and valuation as a tool to assess land use con-flicts in planning for sustainable, multi-functional landscapes». Landscape and Urban Plan-ning. Núm. 75, p. 175-186.

DRINKWATER, K. F.; BELGRANO, A.; BORJA, A.; CONVERSI, A.; EDWARDS, M.; GREENE, C. H. et al.(2003): «The response of marine ecosystems to North Atlantic climate variability associat -ed with the North Atlantic Oscillation», dins J. Hurrell (ed.): The North Atlantic Oscillation.Geophysical Monograph. Núm. 134, capítol 10.


EDWARDS, M.; LICANDRO, P.; JOHNS, D. G.; JOHN, A. W. G.; STEVENS, D. P. (2006): Ecological Sta-tus Report: results from the CPR survey 2004/2005. SAHFOS Technical Report 3, p. 1-8.

European Environmental Agency (EEA) (2008): Impacts of Europe’s changing climate - 2008indicator-based assessment. EEA Report. Copenhaguen. Núm. 4, p. 213.

European Science Foundation (ESF) (2007): «Impacts of Climate Change on the Europe-an Marine and Coastal Environment - Ecosystems Approach». Marine Board-ESF Posi-tion, Paper 9. Strasburg, p. 82.

FRANCOUR, P.; BOUDOURESQUE, C. F.; HARMELIN J. G.; HARMELIN-VIVIEN, M. L.; QUIGNARD, J. P.(1994): «Are the Mediterranean waters becoming warmer? Information from biologicalindicators». Marine Pollution Bulletin. Núm. 28, p. 523-526.

GALIL, B. S. (2008): «Alien species in the Mediterranean Sea-which, when, where, why?».Hydrobiologia. Núm. 6.006, p. 105-116.

HALPERN, B. S.; WALBRIDGE, S.; SELKOE, K. A.; KAPPEL, C. V.; MICHELI, F.; D’AGROSA, C. et al.:«A Global Map of Human Impact on Marine Ecosystems». Science. Núm. 319, p. 948-952.

ICES (2004): «Report of the ICES Advisory Committee on Fishery Management and Advi-sory Committee on Ecosystems». ICES Advice. Volum I (2), p. 1544.

Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) (2007): The AR4 Synthesis Report, p. 77.

JUSTIC, D. (1987): «Long-term eutrophication of the Northern Adriatic Sea». Ma rine Pollu-tion Bulletin. Núm. 18, p. 281-285.

LOVEJOY, T. (2009): «Climate Change’s Pressures on Biodiversity». State of the World 2009.Worldwatch Institute, p. 67-70.

MAYOL, J.; GRAU, A.; RIERA, F.; OLIVER J. (2000): «Llista vermella del peixos de les Balears».Quaderns de Pesca. Núm. 4, p. 1-126.

MEINESZ, A.; BELSHER, T.; THIBAUT, T.; ANTOLIC, B.; BEN MUSTAPHA, K.; BOUDOURESQUE, C. F.et al. (2001): «The introduced green alga Caulerpa taxifolia continues to spread in the Medi-terranean». Biological Invasions. Núm. 3, p. 201-210.

MEINESZ, A.; SIMBERLOFF, D.; QUAMMEN, D. (2002): Killer Algae. Universitat de Chicago, p. 360.

Milennium Ecosystem Assessment (MEA) (2003): Ecosystems and Human Well-being: Aframework for assessment. Island Press.

MOLINERO, J. C.; IBáñEZ, F.; NIVAL, P.; BUECHER, E.; SOUISSI, S. (2005): «North Atlantic cli mateand northwestern Mediterranean plankton variability». Limnology and Oceanography. Núm.50, p. 1213-1220.

OCCHIPINTI-AMBROGI, A. (2007): «Global change and marine communities: alien species andclimate change». Marine Pollution Bulletin. Núm. 55, p. 342-352.

OLSEN, S. B. (2001): «Inventing governance systems that respond to coastal ecosystemchange» dins von Bodungen, B.; Turner, R. K. (ed.): Science and Integrated CoastalManage ment. Dahlem University Press, Berlín, p. 327-339.


ORR, J. C.; FABRYM, V. J.; AUMENOT, O.; BOPP, L.; DONEY, S. C.; FEELY, R. A. et al. (2005):«Anthropogenic ocean acidi�cation over the twenty-�rst century and its impact on calci -fying organisms». Nature. Núm. 437, p. 681-686.

PECK, L. S. (2005): «Prospects for survival in the Southern Ocean: vulnerability of benth-cio species to temperature change». Antartic Science. Núm. 17, p. 497-507.

REID, P. C.; EDWARDS, M. (2001): «Long-term changes in the pelagos, benthos and �sh eriesof the North Sea». Senckenbergiana Maritima. Núm. 31, p. 107-115.

ROSENBERG, E.; BEN-HAIM, Y. (2002): «Microbial diseases of corals and global warming». Envi-ronmental Microbiology. Núm. 4, p. 318-326.

SABATÉS, A.; MARTÍN, P.; LLORET, J.; RAYA, V.: «Sea warming and fish distribuition: the caseof the small pelagic fish, sardinell aurita, in the western Mediterranean». Global Change Biol -ogy. Núm. 12, p. 2209-2219.

SARDÀ, R. (en premsa): «La estrategia catalana de Gestión Integrada de Zonas Costeras».Armonización de las estrategias de gestión integrada de zonas costeras. Publicaciones deAENOR, Madrid.

SCHäR, C.; VIDALE, P. L.; LUTHI, D.; FREI, C.; HABERLI, C.; LINIGER, M. A. et al. (2004): «Therole of increasing temperature variability in European summer heatwaves». Nature. Núm.427, p. 332-336.

STEBBING, A. R. D.; TURK, S. M. T.; WHEELER, A.; CLARKE, K. R. (2002): «Immigration of south -ern �sh species to south-west England linked to warming of the North Atlantic (1960-2001)». Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom. Núm. 82, p.177-180.

VARGAS, M.; GARCÍA, M. C.; MOYA, F.; TEL, E.; PARRILLA, G.; PLAZA, F. et al. (2007): Cambioclimático en el Mediterráneo español. Institut Espanyol d’Oceanografia, p. 159.

THOMAS, C.; CAMERON, A.; GREEN, R. E.; BAKKENES, M.; BEAUMONT, L. J.; COLLINGHAM, Y. C.;et al. (2004a): «Extinction risk from climate change». Nature. Núm. 427, p. 145-148.

THOMAS H.; BOZEC, Y.; ELKALAY, K.; DE BAAR, H. J. W. (2004b): «Enhanced open ocean stor -age of CO2 from shelf sea pumping». Science. Núm. 304, p. 1005-1008.

The Economist (2009): Troubled waters: a special report on the Sea. (Del 3 al 9 de gener).

THUILLER, W. (2007): «Climate change and the ecologist». Nature. Núm. 448, p. 550-552.

WORM, B.; BARBIER,E. B.; BEAUMONT,N.; EMMETT DUFFY, J.; FOLKE,C. et al. (2006): «Impactsof Biodiversity Loss on Ocean Ecosystem Services». Science. Núm. 314, p. 787-790.

Dossier de recursos

Comissió Europea (Direcció General de Medi Ambient)

• Climate Change: http://ec.europa.eu/environment/climat/home_en.htm


Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Generalitat de Catalunya

• Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya: http://www.cat.sostenible.org

Agència Europea de Medi Ambient

• Climate Change: indicators, reports, data:http://themes.eea.europa.eu/Environmental_issues/climate

Fundació Europea de la Ciència

• Marine Board Position Papers:http://www.esf.org/publications/marine-board.html

Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic

• Climate change: http://www.ipcc.ch

Oficina Espanyola de Canvi Climàtic. Ministeri de Medi Ambient

• El cambio climático en España: Estado de situación:http://www.mma.es/secciones/cambio_climatico

Oficina de Canvi Climàtic al Regne Unit

• Informe Stern: http://www.occ.gov.uk/activities/stern.htm


Canvi climàtic i pesqueres

Ana Gordoa EzquerraCentre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)


El canvi climàtic a causa de l’activitat humana és una realitat reconeguda per la comuni-tat científica i finalment acceptada per la majoria de les autoritats polítiques. Certament,el canvi climàtic que vivim no és el primer que ha conegut el planeta. La successió de escal-faments i glaciacions ha acompanyat la història de la Terra i ha tingut un paper clau enl’evolució dels organismes. No obstant això, la situació actual és de naturalesa diferent ino es coneixen precedents comparables quant a la rapidesa en els canvis.

La concentració de CO2 a l’atmosfera ha augmentat en un trenta-cinc per cent des de mit-jan segle xIx. S’estima que els nivells actuals de concentració no s’han donat des de favint milions d’anys. L’augment en la concentració de CO2 i altres gasos d’efecte hiverna-cle ha provocat un augment de la temperatura global de prop de 0,76 ºC des de l’èpocapreindustrial. Encara que aquest augment es pugui percebre com a petit, els seus efec-tes ja s’estan evidenciant, i es considera que un augment superior a 2 ºC seria catastrò-fic i irreversible. L’augment de la temperatura també afecta, i amb més intensitat, a les mas-ses d’aigua, en què s’ha observat un increment d’1,5 ºC en els últims seixanta anys. Aquestaugment és més evident en les capes superficials, però també s’està produint en aigüesprofundes.

L’escalfament dels oceans, al seu torn, té conseqüències climàtiques, pel fet que elsmars i oceans tenen un paper fonamental en el clima. El sistema de corrents superficialsdistribueix la calor que es rep a les zones tropicals cap a latituds més altes i fredes. Així,el règim de corrents condiciona el clima de les regions, i de manera rellevant el de les situa-des al nord-est europeu. El corrent d’aigua càlida procedent del golf de Mèxic arriba a Euro-pa fins a la regió àrtica. Aquest corrent temperat augmenta la temperatura mitjana del nord-est europeu en uns deu graus. Els corrents superficials no actuen només com a cintestransportadores de calor, sinó que també les utilitzen els organismes i són fonamentals enels desplaçaments de moltes espècies migratòries.

El canvi de les condicions físiques dels oceans podria produir alteracions en el siste-ma actual de corrents que afectarien de manera directa els ecosistemes marins i el règimclimàtic que coneixem actualment.

Es considera la possibilitat d’un debilitament en els corrents oceànics, i, en particular, enel corrent del Golf, amb conseqüències climàtiques locals que podrien induir a un refre-dament de les regions europees, actualment temperades pel corrent. Per tant, a escalaregional, l’efecte de l’escalfament global no implicaria un augment de la temperatura. Les


conseqüències climàtiques globals per una reducció en la intensitat de corrents és méscomplexa de preveure, però podria tenir efectes sobre el sistema de bombament generaldels oceans amb efectes sobre les zones de formació d’aigua profunda i el seu sistemade corrents que connecta els grans oceans.

Si bé mars i oceans influeixen en el clima, també es veuen afectats pel canvi climàtic. Elpaper dels oceans en el canvi climàtic alenteix el canvi en l’atmosfera i en la superfície terres-tre, i minimitza perillosament la percepció general, bàsicament terrestre, que la societat tédel canvi climàtic.

D’una banda, els oceans absorbeixen part de l’increment de calor reduint l’escalfamentatmosfèric i distorsionen la nostra percepció de l’escalfament global.

D’altra banda, els oceans capten per difusió com a mínim el vint per cent de les emissionsanuals de CO2, i aquest fet alenteix l’acumulació de gasos hivernacle a l’atmosfera i el pro-cés de l’escalfament global.

Però, en definitiva, els oceans s’estan escalfant a més velocitat que l’atmosfera i tam-bé s’estan acidificant a causa de l’augment en la concentració de CO2, que afecta elprocés de calcificació dels esquelets i impacta principalment en els organismes ambestructures externes calcàries com els esculls de corall.

L’escalfament global també està modificant la salinitat de les diferents regions oceàniques.En certes zones de latituds altes, la salinitat està disminuint pel desglaç i també per un aug-ment en les precipitacions. En altres àrees es produirà una salinització, ja observada a la

Font: Hamweather.com

Figura 1. Temperatura superficial de l’Atlàntic el febrer de 2009

Mediterrània, a causa d’una major evaporació i d’una disminució de l’aportació d’aiguadolça. La fusió dels gels també produeix una pujada del nivell del mar, i investigacionsrecents consideren que l’augment en els propers cent anys serà d’entre 0,5 i 1,4 metres,el doble del que s’havia previst fins ara. El desglaç de l’Àrtic s’està produint a més velo-citat del que s’esperava. El desglaç complet a l’estiu àrtic es preveia per a l’any 2040, peròactualment es contempla la possibilitat que es produeixi al final de la propera dècada.L’elevació del nivell del mar modificarà els sistemes costaners actuals i alterarà el perfil iels hàbitats litorals, i afectarà els ecosistemes, els recursos i les seves pesqueres.

Els organismes marins adaptats a unes condicions determinades, entre les quals hi ha latemperatura i la salinitat, són factors condicionants clau, extremadament vulnerables alscanvis ambientals. Aquests canvis perjudicaran unes espècies, però podrien afavorird’altres amb uns resultats difícils de predir, amb un efecte en cadena, des dels organis-mes planctònics i les espècies que s’hi alimenten, fins als grans predadors i, finalment, elsector pesquer com a màxim predador del sistema.

Els peixos, majoritàriament, no tenen mecanismes de regulació de la temperatura corpo-ral i estan adaptats a un determinat rang de temperatures, i per això mostren vulnerabi-litat davant les seves alteracions. La temperatura influeix en el metabolisme dels peixos,en el consum d’oxigen, en el seu creixement i també en el desencadenament dels pro-cessos biològics. Un augment de temperatura incrementa el metabolisme, el consumd’oxigen, el creixement, i, per tant, pot avançar l’edat de reproducció i també reduir la lon-gevitat dels individus. Al Pacífic sud-est ja s’ha detectat una velocitat de creixement mésgran en espècies pelàgiques o de superfície. A més, l’eficiència en el transport d’oxigenvaria amb la temperatura: a temperatures altes la concentració d’oxigen en l’aigua es redueixi els peixos ajusten el sistema circulatori i respiratori per extreure suficient oxigen de l’aigua.


Figura 2. Esquema de relació entre clima i activitat pesquera

Ecosistema marí

Activitat pesquera

Clima

Recursosmarins

D’altra banda, el cicle biològic dels organismes s’ajusta a l’estacionalitat ambiental, sincrò-nicament o asincrònicament, com passa amb la pauta reproductora de moltes espèciesi els seus cicles migratoris. L’èxit o el fracàs de la reproducció depenen de la variació deles condicions ambientals i de l’ajustament. Per tant, un increment de temperatura, un des-fasament estacional o una reducció en l’estacionalitat per augment de les temperaturesmínimes poden tenir efectes directes sobre les espècies i, en conseqüència, sobre les sevespreses, predadors i espècies competidores. Una alteració del rellotge biològic de les espè-cies pot produir un desacord entre les primeres etapes de la vida dels peixos i les sevespreses, amb la consegüent disminució de les poblacions. Les poblacions es poden veu-re alterades per efectes menys coneguts dels canvis tèrmics com ara la diferenciació sexual.Encara que la diferenciació sexual termodependent és més comuna en rèptils, també esprodueix en algunes espècies de peixos on un escalfament del medi podria originar unamasculinització en algunes poblacions que perjudicaria el seu potencial reproductor.

La manifestació més visible del canvi climàtic és el desplaçament de les espècies cap a lati-tuds més altes a la recerca d’aigües més fredes. El desplaçament pot ser provocat bé per-què els organismes necessiten temperatures específiques, que ja no es donen a les regionson habitaven, o bé perquè segueixen el desplaçament dels organismes dels quals s’alimenten.A l’Atlàntic ja hi ha nombroses observacions de desplaçament de les espècies. A Europas’ha observat en el moll de roca, el seitó i la sardina. El mateix fenomen s’ha detectat en espè-cies que habitualment no sobrepassaven les costes africanes i que en l’actualitat arriben ales costes gallegues. Al mar del Nord, on l’escalfament des de 1977 fins a 2001 ha estatd’1,05 ºC, dues terceres parts de les espècies, comercials i no comercials, han migrat capal nord o bé a major profunditat a la recerca d’aigües més fredes.

Els desplaçaments d’espècies marines s’han produït en un període de temps molt curt ies reconeix l’impacte que poden tenir sobre l’equilibri dels ecosistemes marins. Les espè-cies que s’han desplaçat es caracteritzen i diferencien de la resta per la seva mida méspetita i cicles de vida ràpids, la qual cosa pot indicar que aquestes característiques es tra-dueixen en una resposta més ràpida i, potser, una major resistència als canvis ambien-tals. Per contra, les espècies amb cicles de vida més lents, que ja són més vulnerables ala sobreexplotació, sembla que també són menys capaces de respondre demogràficamentamb rapidesa al procés d’escalfament. Els diferencials de resposta observats entre espè-


Pesca recreativa al delta del’Ebre, una de les àreespreferents del sector recreatiu a la Mediterrània.

cies de cicle ràpid i de cicle lent poden generar una disrupció en la cadena tròfica dels dife-rents ecosistemes. La gestió i ordenació de les pesqueres de les espècies més sensiblesal canvi climàtic hi ha d’afegir un nivell més gran de protecció.

Les variacions de temperatura i salinitat afecten la densitat de l’aigua, que també influeixsobre els organismes encara que els seus efectes siguin menys evidents. Al mar Bàltic s’estàproduint un augment de la temperatura i una disminució de la salinitat, que, d’una banda,ajustaran la distribució de les poblacions segons la seva tolerància a aquestes variables i,de l’altra, suposaran una pèrdua de pes o densitat de la massa d’aigua superficial. Aquestfet pot afectar l’èxit o supervivència dels ous d’algunes espècies, ja que els ous tenen unaflotabilitat per desenvolupar-se a una determinada profunditat que assegura o optimitzael desenvolupament larvari posterior. Si la densitat de l’aigua varia, els ous trobaran el puntde flotabilitat a diferent profunditat: en aigües menys denses l’ou baixarà en profunditat, iquan l’aigua augmenti la densitat es produirà el procés contrari. Al Bàltic, el declivi de lapoblació de bacallà també s’atribueix al descens de la densitat de l’aigua, que provocal’enfonsament dels ous d’aquesta espècie a profunditats on la concentració d’oxigen ésinferior. Fets com aquest i altres múltiples causes de inviabilitat de les espècies en els seushàbitats naturals han d’estar succeint i passant inadvertits, però no per això amb menysimpacte sobre els ecosistemes i els recursos naturals marins.

La situació de la Mediterrània pot ser encara més crítica que la d’altres regions. A mésde l’augment de la temperatura i la salinitat de les seves aigües, la pèrdua d’hàbitatslitorals a causa de la transformació del litoral per l’activitat humana, l’estat de sobre-explotació dels recursos i la limitada capacitat de producció de la Mediterrània, s’hiafegeix l’amenaça de l’aparició d’espècies exòtiques. Segons l’ONU, el quaranta-qua-tre per cent d’aquestes espècies s’introdueix pel canal de Suez; el vint per cent, per l’aiguade llast dels vaixells; i un set per cent, per l’estret de Gibraltar. La major part de les espè-cies que s’han introduït des de l’obertura del canal de Suez (1869) tendien a romandre ala conca oriental, més càlida que l’occidental, però l’escalfament generalitzat de la concaestà permetent l’arribada de moltes espècies a les nostres costes.

Es creu que hi ha unes cinc-centes espècies exòtiques, i potser les de major impacte sónaquelles que poden destruir els hàbitats naturals, per l’efecte en cadena sobre les espè-cies que alberguen i sustenten, i que afecten també moltes pesqueres litorals. Les prade-


Pescadors de Blanes capturenuna tonyina de gransdimensions. Foto: Àrea de MediAmbient.

ries de Posidonia oceanica –un dels hàbitats més amenaçats per les pràctiquesd’arrossegament en fons il·legals, per l’efecte d’ancoratge dels vaixells i la qualitat de lesaigües– també es veuen ara amenaçades per dues espècies d’algues exòtiques, una intro-duïda accidentalment des de l’aquari de Mònaco (Caulerpa taxifolia) i una altra introduïdapel canal de Suez (Caulerpa racemosa).

Els organismes exòtics comptabilitzats a la Mediterrània són molts i variats, entre els quals:cent cinc espècies de peixos, seixanta-tres de crustacis i cent trenta-set de mol·luscs. Coma aproximació general es considera que el nombre d’espècies exòtiques que s’adapten iinstal·len en un nou hàbitat no supera el deu per cent del total. Encara que aquesta xifraja és elevada per ella mateixa, no s’hauria de descartar que a la Mediterrània se superi.Els avantatges que poden tenir les espècies autòctones pel fet de trobar-se en el seu hàbi-tat natural podrien disminuir, ja que l’hàbitat també s’està modificant.

L’avantatge dels peixos respecte a altres organismes, amb menys mobilitat, o sense, ésque poden desplaçar-se a la recerca d’hàbitats adequats, com ja s’ha observat a l’Atlàntici a altres regions oceàniques. No obstant això, la Mediterrània és com una ratera on la uti-lització de l’estret com a via de sortida és altament improbable.

La vulnerabilitat dels recursos pesquers mediterranis davant l’escalfament global i lapresència d’espècies invasores s’accentua a causa de l’estat de sobreexplotació en quèes troben. Per tant, la gestió de les pesqueres mediterrànies ha de contemplar les novesamenaces existents sobre els recursos, i aplicar polítiques de precaució immediates perassegurar a mitjà i llarg termini aquesta font alimentària.

La FAO ve advertint sobre el fort impacte que l’escalfament global tindrà en la pescai l’aqüicultura, amb importants conseqüències per a la seguretat alimentària d’algunespoblacions. La fràgil situació actual es veurà agreujada pel ràpid increment de la pobla-ció mundial, amb un augment en la demanda d’aliments, que exigeix mesures i actuacionsurgents.

Actualment, el peix representa prop del vint per cent de la proteïna animal en l’alimentacióde més de dos mil vuit-cents milions de persones, i en les zones més pobres pot repre-sentar fins al cinquanta per cent. Aquesta xifra es dispara quan es tracta d’estats insularsen desenvolupament, on el peix pot contribuir amb el noranta per cent de la proteïna ani-mal de la seva dieta. Moltes d’aquestes poblacions es troben en regions tropicals o sub-tropicals, que són precisament les zones on es preveu una disminució en la productivitatdels oceans i on l’augment del nivell del mar representa una amenaça directa per a lespoblacions costaneres.

La pesca de subsistència –activitat en desús als països desenvolupats– es podria tornara implantar a Europa a causa de l’actual situació econòmica. A la conca Mediterrània con-vergeixen una sèrie de factors, com la bondat del clima, el fort component migratori i elnivell d’atur actual, que la situen en condicions òptimes per al desenvolupament d’aquestaactivitat.

Al litoral tarragoní ja s’ha observat la pràctica d’aquesta activitat, sense llicències de pes-ca d’esbarjo i sense coneixement de la legislació existent per part dels practicants. Mal-grat que l’activitat encara està en el seu inici, hi afegeix als ja existents un altre factor de


pressió sobre els recursos litorals, i davant d’això cal adoptar mesures legals i d’integració.Aquestes darreres són fonamentals, ja que els practicants tenen diferent bagatge culturali alguns provenen de països, incloent-hi molts d’europeus, on la pesca per a consum esconsidera un dret i la seva pràctica gairebé no està regulada.

L’impacte dels canvis físics i biològics relacionats amb el clima sobre la pesca i sobre lescomunitats que en depenen –apunta la FAO– serà tan variat com els canvis mateixos. Ésprobable que els efectes siguin tant positius com negatius, i dependran de les circumstàn-cies i vulnerabilitat locals, i de la capacitat d’adaptació de les comunitats afectades.

La magnitud i gravetat de l’impacte econòmic i social en el sector pesquer i en l’aqüiculturadependrà en bona mesura de les polítiques d’adaptació i innovació que es desenvolupinbasades en les oportunitats que ofereixin els nous escenaris ambientals. S’apunta quel’aqüicultura pot representar una d’aquestes oportunitats en algunes regions; en canvi, end’altres, l’efecte pot ser negatiu. L’augment de fenòmens meteorològics com ciclons o inun-dacions, i quan l’augment de temperatura produeixi proliferacions algals i de patògens afec-tarà negativament la cria de determinades espècies.

L’activitat pesquera, a més d’adaptar-se als nous escenaris produïts pel canvi climà-tic, ha de minimitzar la seva contribució actual a aquest procés i atenuar el nivellactual d’emissions de CO2 dels vaixells de pesca. La mitjana de consum a Europa ésde sis-cents quaranta litres de combustible per tona extreta de peix, amb variacions gransentre les diferents modalitats de pesca, tot i que l’arrossegament de fons és el que méscombustible requereix. El sector pesquer podria convergir amb el compromís d’Europa enla reducció del vint per cent de les emissions amb la millora del disseny i l’equipament delsvaixells, i també del seu ús. El sector pesquer, pel fet de ser un dels més afectats perl’escalfament global, hauria de ser el més interessat en prendre les mesures necessàriesper a la reducció de les seves pròpies emissions.

L’èxit de les estratègies d’adaptació pesquera al canvi climàtic exigeix un enfocament inte-gral, conegut com a enfocament ecosistèmic, per entendre i anticipar els canvis ecolò-


Imatge aèria de marea roja,fenomen de proliferació dedeterminades algues unicel·lularsque poden ocasionar danysambientals i econòmics.

gics en cada regió. Sens dubte, un dels reptes que caldrà afrontar en el futur és l’adaptacióde l’actual enteniment dels factors ambientals en les poblacions de peixos per incorpo-rar-los als efectes complexos que produirà el canvi climàtic.

Bibliografía

BRANDER, K. M. (2007): «Global Fish Production and Climate Change». PNAS. Núm. 104,p. 19709-14.

CLARCK, B. M. (2006): «Climate Change: A Looming challange for Fisheries Managamentin South Africa». Marine Policy. Núm. 30, p. 84-95.

EDWARDS, M.; RICHARDSON, A. J. (2004): «Impact of Climate Change on Marine Pelagic Phe-nology and Trophic Mismatch». Nature. Núm. 430, p. 881-884.

MACKENZIE, B. R.; GISLASON, H.; MöLLMANN; KöSTER, F. W. (2007): «Impact of 21st centuryclimate change on the Baltic Sea �sh community and �sheries». Global Change Biology.Núm. 13, p. 1348-1367.

MEEHL, G. A et al. (2005): «How Much Global Warming and Sea level Rise?». Science. Núm.5.716, p. 1769-1772.

OSPINA-áLVAREZ, N.; PIFERRER, F. (2008): «Temperature-Dependent Sex Determination in FishRevisited: Prevalence, a Single Sex Ratio Response Pattern, and Possible Effects of Cli-mate Change». PLoS ONE 3(7): e2837. doi:10.1371/journal.pone.0002837

PERRY, A. L. (2005): «Climate Changes and Distribution Shifts in Marine Fishes». Science.Núm. 308, p. 1912-1915.

RAHMSTORF, S. (2007): «A Semi-Empirical Approach to Projecting Future Sea-Level Rise».Science. Núm. 315, p. 368-370.

ROESSIG, J. M.; WOODLEY, C.M.; CECH, J. J; HANSEN, L. J. (2004): «Effects of Global Clima-te Change on Marine and Estuarine Fishes and Fisheries». Reviews in Fish Biology and Fisheries. Núm. 14, p. 251-275.

SIGLER, M. F.; FOY, R. J.; SHORT, J. W.; DALTON, M.; EISNER, L. B.; HURST, T. P.; MORADO, J. F.;STONE, R. P. (2008): «Forecast fish, shellfish and coral population responses to oceanacidi�cation in the north Paci�c Ocean and Bering Sea: An ocean acidi�cation researchplan for the Alaska Fisheries Science Center». AFSC Processed Rep. 2008-07, p. 35.


Possibles efectes del canvi climàtic sobre la planificació i l’urbanisme del litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona

Patrícia Giménez FontCoordinadora de l’Observatori del Litoral del Consorci El FAR

Patrícia Lacera MartínezTècnica de l’Observatori del Litoral del Consorci EL FAR


Una de les preocupacions de la societat que tradicionalment ha viscut al litoral ha estat lade controlar o reduir els efectes de les �uctuacions del mar sobre el territori costaner. Alllarg dels anys, a partir del coneixement i l’experiència dels efectes de la dinàmica mari-na, s’han realitzat diverses intervencions, algunes més exitoses que d’altres, que hanpermès disposar d’un litoral més o menys controlat.

Ara mateix però, ens trobem davant d’una nova perspectiva de futur. Les previsions delsefectes del canvi climàtic, auguren que el litoral serà un dels principals afectats, en el sen-tit, que les �uctuacions del mar, que �ns ara eren, si més no, conegudes, canvien. Ensafrontem a un període en el que caldrà definir noves actuacions d’adaptació davantdels efectes de la dinàmica marina i perquè no, definir una nova estratègia de preven-ció. La pregunta que se’ns planteja davant d’aquest nou paradigma és si serà possibleaconseguir aquesta adaptació a temps, tenint en compte els diversos graus d’ocupaciódel litoral de Catalunya, com per exemple el del litoral de la Regió Metropolitana de Bar-celona (RMB).

El canvi climàtic a la costa catalana

La zona costanera es caracteritza per tenir unes condicions naturals que li permeten adap-tar-se a la variabilitat de la climatologia i mantenir la seva integritat davant dels canvis gene-rats. Així, es pot considerar que el veritable impacte del canvi climàtic sobre la costa ésl’acceleració de la variabilitat climàtica o el possible llindar que es pugui ultrapassar. Concre-tament els efectes del canvi climàtic sobre l’evolució de la costa es verifiquen a través delcanvi en els agents que controlen l’evolució d’aquesta zona. Així doncs, els principals fac-tors impulsors són el primer element que ha de ser analitzat a l’hora de valorar el possibleimpacte del canvi climàtic, i són els següents: les descàrregues fluvials, l’onatge (direcció,intensitat, duració i persistència) i el nivell mitjà del mar (Sánchez-Arcilla, Jiménez i Sierra, 2005).

En aquest sentit, es pot a�rmar que els principals factors modeladors de la costa asso-ciats al possible canvi climàtic són els següents:

• L’ascens relatiu del nivell mitjà del mar.

• L’augment en la persistència de les tempestes i el lleuger increment en la seva inten-sitat.

• L’augment de la freqüència d’inundacions, amb la consegüent disminució de la capa-citat de recuperació natural dels trams afectats.

• La disminució del volum sedimentari disponible a les costes sorrenques de Catalun-ya, que es deu a l’erosió augmentada per l’ascens relatiu del nivell mitjà del mar i ala disminució de l’aportació sedimentària dels rius.

En qualsevol cas, l’estudi teòric sobre els possibles efectes del canvi climàtic en els dife-rents elements del litoral posa en evidència que petits canvis en els paràmetres que de�-neixen l’onatge incident en la costa així com el constatat augment del nivell mitjà podentenir importants conseqüències en la zona costanera. Tanmateix, cal assenyalar que la vul-nerabilitat de la costa està determinada per la climatologia, la geomorfologia i les estruc-tures existents a cada tram, i que posseeix multiplicitat d’escales. La resposta costaneraobservada depèn en cada cas de l’escala de temps seleccionada per a l’estudi. Aixídoncs, els possibles efectes del canvi climàtic a les platges són altament dependents deles característiques de la platja que es consideri i de la propagació de l’onatge �ns a aques-ta platja, i no és possible aplicar els valors globals a platges concretes sense una anàlisiparticular.

En aquest sentit, les costes penya-segades seran menys vulnerables i menys dinàmi-ques, mentre que les costes sedimentàries amb un volum granular limitat seran les mésvulnerables. Les costes sedimentàries amb un volum «indefinit» de material, encara quesusceptibles a grans canvis per l’impacte de la climatologia, tindran una vulnerabilitatmés limitada. Els dos tipus de costa que estan en un equilibri més fràgil i són mésvulnerables al possible canvi climàtic local són els deltes i els estuaris. En ambdósambients és previsible una acceleració dels actuals processos d’erosió i inundació asso-ciats al canvi climàtic previst. En aquests casos hi ha un augment de la probabilitat dedesaparició dels ecosistemes costaners, a causa de la manca d’espai per a la seva migra-ció i dinamisme natural. En particular, els principals deltes de la costa metropolitana, Llo-bregat i Tordera, juntament amb la resta de les ja escasses zones d’aigua molls costa-ners, apareixen com a directament amenaçats per aquest canvi local en la climatologia.Cal considerar que les zones amb cadenes de dunes a la rereplatja resistiran de mane-ra molt més eficient qualsevol augment en la intensitat de les tempestes o ascens delnivell mitjà del mar.

Per altra banda, les costes altament rigiditzades i ocupades urbanísticament presen-ten un elevat grau de vulnerabilitat davant del canvi climàtic atesa l’escassa capacitatde resposta del sistema.

Efectes del canvi climàtic detectats

Tot i que són necessaris estudis de detall per tal d’avaluar l’impacte especí�c del canvi climà-tic en cada tram de costa, està constatat que un augment relatiu del nivell mitjà del mar,la disminució progressiva d’aportacions sedimentàries i la major persistència de les borras-ques implicaran una pèrdua de territori i dels ecosistemes costaners. Concretament, i pertal de caracteritzar la situació actual i avaluar els possibles efectes del canvi climàtic a lacosta espanyola, la Universitat de Cantàbria ha dut a terme un estudi per al Ministeri de


Medi Ambient, Medi Rural i Marí (MARM) titulat Efectos del cambio climático en las zonascosteras. A continuació, es presenten els principals resultats analitzats per a l’any objec-tiu 2050.

L’estudi determina que els efectes més importants que el canvi climàtic pot suposar enles platges són la variació de la cota d’inundació i un retrocés, o en el seu cas, avança-ment de la línia de costa. Segons les dades que mostra la �gura 1 es pot concloure quea l’any 2050 es produirà un augment total de la cota d’inundació a tot el litoral espanyoli, per tant, també a la RMB, que és induït principalment per l’augment del nivell mitjà delmar. Com a dada representativa, cal destacar que al Mediterrani s’obté un augmentd’aproximadament vint centímetres.

Pel que fa al retrocés o avançament de la línia de costa, l’estudi assenyala que les plat-ges constituïdes per sorres més �nes i majors profunditats de tall, és a dir, les que rebenles onades més grans, seran aquelles que experimentin el retrocés més important. Coma ordre de magnitud es pot estimar un retrocés d’un metre en la línia de costa per cadacentímetre d’ascens del nivell mitjà del mar. Al Mediterrani s’ha estimat un retrocés devuit metres produït per un augment del nivell mitjà del mar, que és considerat mínim.Un altre paràmetre que pot contribuir a un retrocés addicional de les platges és la varia-ció en la direcció del �ux mitjà d’energia. Aquest retrocés és altament dependent del tipusde platja que es consideri, així com de la propagació que l’onatge pateixi des de profun-ditats inde�nides �ns a la platja en concret. En el cas de la RMB no s’estima a nivell gene-


Font: MARM i Universitat de Cantàbria.

Figura 1. Variació de la cota d’inundació

44ºN 0,3

0,25

0,2

0,15

0,1

0,05

0

40ºN

36ºN

32ºN

28ºN


ral un retrocés gaire destacat per efecte de l’augment del nivell del mar si es compara ambaltres zones de l’Estat espanyol, tal com es pot observar en les �gures 2 i 3, però sí queés més important el retrocés previst com a conseqüència de la variació en la direcció del’onatge, especialment a la zona nord (està previst que aquesta variació afecti principal-ment la Costa Brava situada al nord de la RMB).

De la mateixa manera, aquests canvis en la climatologia provocaran efectes sobre les infra-estructures costaneres. El fet és que les obres marítimes han estan projectades per a unclima d’onatge determinat i qualsevol augment en el nivell mitjà del mar també suposaràun increment en l’energia de les ones que arribin �ns a aquesta estructura i, per tant, unadisminució de la seva seguretat envers la seva destrucció. Des del punt de vista funcio-nal, qualsevol augment del nivell mitjà del mar o de la intensitat de les tempestes supo-sarà un augment de l’ascens de l’aigua sobre aquestes estructures i, per tant, del volumde sobrepassament i paràmetres similars.

Així doncs, el canvi climàtic pot suposar importants canvis en el sobrepassament i la inun-dació, tant en estructures en talús com en estructures verticals que conformen moltsdels passejos marítims de les nostres ciutats. Si tenim en compte les variacions de lesvariables de clima marítim calculades en l’estudi realitzat, es posa de manifest queaquesta variable, el sobrepassament, patirà importants modificacions respecte als valorsactuals i que aquestes variacions adimensionals seran més notables a la zona del Medi-terrani, fins al punt que s’estima un augment relatiu del sobrepassament entre el centcinquanta i els dos-cents per cents, tal com mostra la figura 4.



Figura 2. Retrocés de les platges per l’augment del nivell del mar

44ºN

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

40ºN

36ºN

32ºN

28ºN




Figura 3. Retrocés de les platges per variació en el flux mitjà d’energia

44ºN

80

70

60

50

40

30

20

10

0

40ºN

36ºN

32ºN

28ºN



Figura 4. Variació adimensional del sobrepassament

44ºN

250

200

150

100

50

0

-50

-100

-150

-200

-250

40ºN

36ºN

32ºN

28ºN


L’estudi també ha posat de manifest que el canvi climàtic pot comportar importants con-seqüències quant a l’estabilitat dels dics.

Reptes que cal superar amb relació al canvi climàtic

Segons els experts és cabdal poder detectar canvis en la dinàmica marina i modelar can-vis futurs per poder establir els impactes potencials, i analitzant la vulnerabilitat de la cos-ta, determinar el risc d’impacte pel canvi climàtic. A partir d’aquest fet es poden de�nirles estratègies que cal desenvolupar, que poden ser de retrocés, adaptació o protecció(�g. 5).

L’impacte del canvi climàtic a la costa és una evidència, i les polítiques o estratègies enca-minades a l’adaptació dels efectes del canvi climàtic a la costa han de ser aplicades a totel litoral i, per tant, plantejades globalment.

D’altra banda, el risc associat a l’impacte ha d’avaluar-se localment atesa l’alta varia-bilitat en la vulnerabilitat de les zones costaneres. I les actuacions i inversions per al’adaptació davant els possibles efectes del canvi climàtic s’han de prioritzar mitjançant larealització d’estudis de detall que considerin la vulnerabilitat de les zones estudiades.

És clar que en zones com la RMB, altament intervingudes o en situació d’inestabilitat,l’adaptació és molt més complexa. Molts dels impactes identi�cats poden generar uns cos-


Font: Institut d’Hidràulica Ambiental (Universitat de Cantàbria).

1990

Retrocés

Adaptació

Protecció

Estratègies d’adaptació:

Figura 5. Tipus d’actuacions i mesures

tos socioeconòmics (turisme, infraestructures, desplaçament d’indústries i zones urbanes,etc.) que han de ser avaluats amb la �nalitat de quanti�car adequadament els riscos deri-vats del canvi climàtic.

La costa metropolitana de Barcelona

El litoral de l’àmbit metropolità, per la proximitat a Barcelona i l’atractiu del paisatge marí-tim, ha estat probablement el territori de Catalunya que més s’ha transformat al llarg dela història, d’una manera espontània, o projectada, d’una forma singular en cada ciutat iàmbit territorial, però gairebé sempre acceleradament i amb gran intensitat.

Aquest litoral es caracteritza per concentrar un elevat nombre d’habitants en una estretafranja. Cal assenyalar que tot i l’existent dispersió i redistribució de la població per tot aquestlitoral, el pes de la ciutat de Barcelona continua essent notori: concentra el 63,5% dels habi-tants litorals sobre el vint-i-un per cent de l’espai costaner metropolità. La resta de munici-pis acullen el 36,5% de la població sobre el setanta-nou per cent del territori dels mu -nicipis costaners (ICC, 2007).

Els models d’ocupació del litoral de la RMB

La façana del litoral metropolità és un territori morfològicament i geomorfològicament moltdivers, tant que fa impossible un tractament homogeneïtzador. De nord a sud trobem dife-rents realitats tant físiques com socials que han configurat i han donat lloc a diferentsmodels d’ocupació del sòl.

Des de la plana i el delta de la Tordera, la serralada es disposa en paral·lel a la costa, laqual cosa permet l’assentament de la població en aquest corredor litoral drenat per un sis-tema propi de rieres que han articulat aquests espais. L’estreta franja planera entre la Medi-terrània i la serralada del Montnegre va permetre en altre temps la localitzaciód’assentaments i vies de comunicació. La característica del poblament d’aquesta costasón els assentaments desdoblats, amb un nucli, sovint l’original, a distància del mar i enlai-rat, i un altre de costaner, amb el curs d’una riera que els uneix. Tanmateix, actualment laurbanització ha tendit a fondre’ls tant en la direcció mar-muntanya com els marítims entreells, de manera que s’ha reduït la superfície de camp agrícola i horta, ara ocupada per hiver-nacles (fig. 6).

Aquest paisatge no s’interromp fins al Besòs que, juntament amb el Llobregat, fan retirarla serralada Litoral uns quilòmetres amb relació al mar i conformen les planes de Barce-lona i del delta del Llobregat. Ambdues planes donen lloc a la centralitat històrica de Bar-celona, com a confluència del passadís entre la península Ibèrica i la resta de continent iles sortides naturals de l’interior de Catalunya cap al mar (fig. 7).

Els municipis litorals del Baix Llobregat es caracteritzen per presentar espais agrícoles quepertanyen a petits propietaris que els exploten i que han estat sotmesos a una elevadapressió immobiliària, malgrat que són quali�cats de no urbanitzables, i també a la implan-tació de noves infraestructures. Això no obstant, els nuclis urbans del Prat de Llobregat,



Viladecans i Gavà s’han mantingut més o menys compactes. En canvi, a Castelldefels elcreixement residencial de baixa densitat s’ha estès per tot el terme.

El massís del Garraf representa la darrera presència de la serralada Litoral. Fins al 1882, ambl’obertura dels túnels del ferrocarril, el massís havia imposat severes dificultats al trànsit lito-ral entre les planes i el sud del país i la figura de parc natural i la seva abrupta orografia vanser cabdals per retardar-hi relativament l’ocupació de sòl. Val a dir que des de les dècadesde 1950 i 1960 els termes de Cubelles, Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes van veurecréixer urbanitzacions disperses, sovint d’autoconstrucció, als sectors de muntanya, i queen l’actualitat estan essent sotmeses a processos de legalització i millora. Ara bé, a partir de1990 la millora de les infraestructures viàries —obertura d’autopistes, túnels, ampliacions onoves variants— va intensificar un model d’urbanització dispers, que combinava aquest noupaisatge residencial amb les trames urbanes més antigues i de major densitat (fig. 8).

Figura 6. Vista aèriadel front costanerde Premià de Mar.Font: Observatoridel Litoral, Pere dePrada.

Figura 7. Vista aèria de ladesembocadura del Besòs.Font: Observatori del Litoral, Pere de Prada.

En general es pot a�rmar que el litoral metropolità s’ha especialitzat en l’ocupació residen-cial i ha deixat que les activitats econòmiques amb més oferta de volum d’ocupaciós’hagin instal·lat resseguint els eixos industrials del Llobregat i el Besòs, tant per la dispo-nibilitat de sòl en millors condicions com per l’accés a corredors de ràpida distribució.Aquest doble procés de relocalització de la població i les activitats implica una certa espe-cialització funcional dels àmbits territorials metropolitans a més d’increments notables quanta la mobilitat. En el cas de municipis especialitzats en el sector turístic, sobretot a l’Alt Mares-me i el Garraf, cal afegir la població �otant existent.

En l’àmbit local, les pautes de planejament urbanístic establertes determinen l’ordre i lescaracterístiques urbanes de cada terme, així com la disponibilitat i capacitat dels promo-tors en el consum de sòl urbà o urbanitzable. D’aquesta manera, ens trobem amb muni-cipis com Sant Adrià de Besòs, Badalona, Viladecans i Mataró, ciutats consolidades debase industrial, que presenten percentatges de construcció d’habitatges aïllats per sotadel cinc per cent en el quinquenni 1999-2003. També tenim el cas de Malgrat de Mar,que té només un dos per cent de d’habitatges aïllats construïts, el segon índex més baixde tot el litoral metropolità, després de Sant Adrià de Besòs. Es tracta d’un municipi ambvocació turística, on l’agricultura d’horta continua tenint un pes especí�c important, alho-ra que la plani�cació urbanística ha marcat les pautes d’un creixement contingut i de majordensitat.

La vulnerabilitat de la costa metropolitana

Des del punt de vista urbanístic, la costa metropolitana és molt vulnerable davant el can-vi climàtic, ja que en el conjunt de la RMB la mitjana d’ocupació del sòl (sòl urbà i indus-trial) en el primer quilòmetre de la costa és del 62,58%, en què destaquen els munici-pis de Sant Adrià de Besòs, Barcelona, Badalona, Premià i Castelldefels amb unpercentatge superior al vuitanta-nou per cent. Els municipis menys ocupats són el Pratde Llobregat i Cabrera de Mar, amb uns percentatges inferiors al trenta-cinc per cent(fig. 9).


Figura 8. Vista aèriaentre Cubelles iVilanova i la Geltrú.Font: Observatoridel Litoral, Pere dePrada.

Un altre dels elements que també poden ajudar a de�nir la capacitat d’un municipi per ferfront als efectes del canvi climàtic des del punt de vista de l’urbanisme i la plani�cació ésel valor del seu mosaic territorial. El mosaic territorial fa una anàlisi del territori, conside-rant el paisatge com una entitat funcional on es desenvolupen un conjunt de processosecològics. Així doncs, caracteritzar el paisatge i conèixer la distribució i les interrelacionsentre els seus diferents tipus esdevenen elements d’interès des d’una òptica d’integritatterritorial. Si s’observa la �gura 10, es con�rma la poca coherència en la integritat territo-rial, ja que de mitjana el valor de mosaic territorial és de 61,62 (zero indica molta i cent,poca coherència). Cal destacar els municipis de Barcelona, Premià de Mar, Sitges, Cal-des d’Estrac i Sant Adrià de Besòs amb uns valors més alts (per sobre de setanta), i elsmunicipis de Viladecans, el Prat de Llobregat i Cabrera de Mar, amb valors per sobre dequaranta-nou.

Tot i aquesta situació d’alta ocupació del litoral, fins a l’any 2006 el nombre d’habitatges cons-truïts per mil habitants (també anomenat intensitat constructiva) no s’havia vist afectat. Si esconsideren i es comparen les intensitats constructives mitjanes en els tres períodes 1981-1990,1991-2000 i 2001-2006, s’observa que del primer al segon període es produeix una dava-llada de la intensitat constructiva, que per altra banda, es veu contrarestada en l’últim perío-de, en el qual assoleix els mateixos valors que en el primer. Amb les dades de 2007, s’observaque de mitjana en el litoral metropolità es manté l’activitat, tot i que es pot afirmar l’inici d’uncanvi de tendència després de deu anys de creixement continuat (DMAH, 2007) (fig. 11).


Font: Observatori del Litoral.

Figura 9. Percentatge d’ocupació del sòl al litoral de la RMB

A més de l’estat del medi terrestre, la vulnerabilitat de la costa també vindrà definida perl’ocupació de l’espai marí, sobretot pels efectes que pot tenir sobre la dinàmica marina.

En aquest sentit, hi ha els ports, dics i infraestructures civils que provoquen alteracionssobre el medi marí, els dragatges de manteniment dels ports i el transvasament de sorresper regenerar les platges, l’activitat pesquera, el transport marítim, les instal·lacionsd’aqüicultura, així com les activitats associades al turisme i el lleure, com ara la pràcticade submarinisme o la pesca recreativa. Es tracta d’un conjunt d’activitats que conviuenen l’espai i que sovint con�ueixen en interessos, però que en moltes ocasions donen lloca con�ictes, per la qual cosa necessiten una gestió administrativa que en qualsevol casés complexa, i que els atorga, en els casos que així està regulat, la llicència d’activitat i laconcessió administrativa d’ocupació.

Concretament a la franja del litoral metropolità hi ha disset instal·lacions portuàries que supo-sen una ocupació terrestre d’aproximadament mil tres-centes cinquanta hectàrees i ocu-pen unes nou-centes trenta hectàrees de superfície marina, que de mitjana suposa un portcada set quilòmetres. Excepte una de les instal·lacions portuàries que està dedicadaexclusivament a activitats industrials i altres tres que també es dediquen a activitats comer-cials, gairebé tota la resta combinen activitats esportives i pesqueres.

Pel que fa a altres instal·lacions pesqueres, en aquesta zona hi ha set instal·lacionsd’aqüicultura, d’un total de vint-i-tres a tot el territori català.



Figura 10. Mosaic territorial al litoral de la RMB

També cal tenir present que l’activitat humana directa no solament ocupa allò que es veu,sinó que també arriba a altres indrets no tan presents com són els fons marins. Així, ésimportant esmentar que els fons marins del litoral metropolità també tenen una part de laseva superfície ocupada per altres infraestructures: cablejats submarins, gasoductes,captacions d’aigua, esculls arti�cials i emissaris submarins. A tall d’exemple, hi ha cator-ze emissaris submarins principals, vint-i-un d’emergència, sis en desús i dos d’industrials.Aquestes estructures arti�cialitzen de forma signi�cativa el paisatge submarí, principalmentpel canvi de con�guració de la textura i per l’alienació del biòtop que comporta en la majorpart dels casos la introducció de substrat rocós arti�cial.

Actuacions desenvolupades i en desenvolupament a nivell de planificació i urbanisme

La gestió i l’ordenació de la zona costanera, a qualsevol escala de temps, requereixen unaplanificació que intenti harmonitzar els diferents usos i recursos que aquesta zona supor-ta amb la seva dinàmica natural intrínseca (Sánchez-Arcilla, Jiménez i Sierra, 2005). Elsriscos i les conseqüències sobre la costa derivats del canvi climàtic tenen implicacions moltsimilars als impactes produïts per l’acció humana sobre l’ecosistema costaner quantifica-bles mitjançant els problemes d’erosió, pèrdua d’hàbitats costaners, alteració dels eco-sistemes, etc. En aquest sentit, els possibles efectes del canvi climàtic han d’introduir-se



Figura 11. Intensitat constructiva als municipis de la RMB


com un element més de la gestió integrada de zones costaneres i, per tant, dins de qual-sevol projecte d’aquesta naturalesa. Així mateix, cal implementar mesures que permetinprotegir el litoral mitjançant la introducció d’una planificació i normativa que condueixi alseu manteniment i recuperació.

Agents clau en la gestió del litoral metropolità

Per aconseguir una planificació eficaç, cal la participació de tots els agents que interve-nen al litoral i que aquesta s’adeqüi a la legislació local, autonòmica, estatal i europea queafecti la zona costanera.

En l’àmbit del litoral metropolità, igual que la resta del litoral català, hi ha una gran quan-titat d’agents amb competències i responsabilitats que actuen sobre aquesta estreta fran-ja, tot i que en darrer terme és el nivell municipal el que en la majoria dels casos integra,adapta i executa les polítiques, plans i programes existents. La compartimentació del marccompetencial, tant verticalment (administració central, autonòmica, local) com sectorial-ment (turisme, agricultura, medi ambient, urbanisme, energia, etc.) no solament es reflec-teix sobre la planificació urbanística del litoral, sinó que incideix directament sobre lamanera de dur a terme la gestió i protecció d’aquest espai (taula 1).

Àmbits Agentsd’intervenció Estat Generalitat de Catalunya Àmbit local

Ecologia Ministeri de Medi Departament de Medi Diputació de Barcelona.Ambient, Medi Ambient i Habitatge Àrea MetropolitanaRural i Marí de Barcelona.

Municipi

Agricultura Ministeri de Medi Departament d’Agricultura, Ambient, Medi Alimentació i Acció RuralRural i Marí

Indústria Ministeri d’Indústria, Departament d’Innovació, Turisme i Comerç Universitats i Empresa

Platges Ministeri de Medi Departament de Política Àrea Metropolitana Ambient, Medi Territorial i Obres de Barcelona. Rural i Marí Públiques (Servei de Municipi

Costes)

Turisme Ministeri d’Indústria, Departament d’Innovació, Diputació de Barcelona.Turisme i Comerç Universitats i Empresa Municipi

Ports Ministeri de Foment Departament de Política (Ports de l’Estat) Territorial i Obres Públiques

(Servei de Ports i Ports de la Generalitat)


Taula 1. Relació dels principals agents que intervenen en la gestió del litoral


Context normatiu

Context normatiu en matèria de protecció del litoral

A grans trets, el marc legal en matèria de protecció del litoral és la Llei 22/1988, decostes. Aquesta norma encara vigent i pensada per regular el territori costaner estatald’aproxi madament set mil vuit-cents quilòmetres, malgrat que va ser revolucionària,s’ha demostrat insuficient per fer front a la situació que afecta el nostre litoral (Agui-rre i Font, 2007). Posteriorment s’han creat nous instruments jurídics que en una esca-la molt més local regulen i protegeixen de manera específica els diferents trams decosta. En aquesta escala local, l’urbanisme té un paper clau en l’ordenació del lito-ral. L’actual Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós dela Llei d’urbanisme, modificat pel Decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesuresurgents en matèria urbanística i desplegat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, pelqual s’aprova el reglament de la Llei d’urbanisme, proporciona les eines de planeja-ment supramunicipals necessàries per fer front a aquest repte. Cal remarcar quetambé planteja aquest repte la Recomanació 2002/413/CE del Parlament Europeu idel Consell, de 20 de maig de 2002, sobre l’aplicació de la gestió integrada de zonescostaneres a Europa.

Així, sota aquest context l’any 2005 es va aprovar el Pla director urbanístic del sistema cos-taner (PDUSC). El PDUSC té com a objectius generals identi�car els espais costaners queno han sofert un procés de transformació urbanística i preservar-los de la seva transfor-mació i desenvolupament urbà. El pla, estructurat en dues parts, regula principalment elsòl no urbanitzable, el sòl urbanitzable no delimitat i sectors de sòl urbanitzable delimitatsense pla parcial aprovat dins d’un àmbit d’actuació que comprèn una franja de cinc-centsmetres d’amplada mesurada a partir de la línia d’atermenament del domini públic marítimi terrestre, i alguns àmbits puntuals en sòls d’in�uència de la costa, abastant prop de tren-ta-vuit mil setanta-set hectàrees.

També existeix una normativa de base aplicable a la costa, com la Llei del paisatge, el Platerritorial general de Catalunya i el Pla territorial metropolità o altra plani�cació sectorial quepot afectar la protecció del sòl. En aquest sentit, mitjançant el desenvolupament de la Llei8/2005 del paisatge, s’estan elaborant els catàlegs del paisatge de Catalunya, un instru-ment creat per integrar objectius paisatgístics en la plani�cació i l’ordenació del territori.Recentment s’ha elaborat el Catàleg del paisatge de la RMB, que permet conèixer l’estat

Àmbits Agentsd’intervenció Estat Generalitat de Catalunya Àmbit local

Sanejament Departament de Medi MunicipiAmbient i Habitatge

Urbanisme Departament de Política MunicipiTerritorial i Obres Públiques(Direcció General d’Urbanisme)


del paisatge de l’àmbit, els seus valors i les mesures per millorar-lo amb la �nalitat d’inte -grar-se en el Pla territorial metropolità de Barcelona.

Respecte a planificació de referència, considerant en tot moment el marc establert pelPla territorial general de Catalunya (PTGC), a l’àmbit metropolità actualment està en fased’apro vació el Pla territorial d’àmbit metropolità de Barcelona, el qual estableix les sevesdeterminacions sobre la base de tres estratègies: la d’espais oberts, la d’assentamentsurbans i la d’infraestructures de mobilitat.

A un altre nivell de concreció es troben els plans sectorials, sovint els que estructuren elterritori d’una manera més decisiva. La seva importància estratègica es fa palesa demanera més punyent als territoris més tensionats i amb un major grau d’ocupació, comés el cas del litoral. Entre els plans sectorials que cal remarcar es troba el Pla de ports deCatalunya, el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (2006-2026), el Pla direc-tor d’infraestructures ATM (2001-2010), el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Cata-lunya (2007-2012), el Pla de transport de viatgers de Catalunya (2008-2012), el Plad’espais d’interès natural (1992) i els programes de sòl (2005-2008).

Context normatiu en matèria d’estratègies per fer front al canvi climàtic

Des de l’any 2004, l’Estat espanyol disposa d’un conjunt de polítiques públiques per ferfront al canvi climàtic, entre les quals destaca el Plan nacional de adaptación al cambioclimático (PNACC), aprovat el 2006. El PNACC és el marc de referència per a la coordi-nació entre les administracions públiques en tot allò que fa referència a l’avaluaciód’impactes, vulnerabilitat i adaptació al canvi climàtic a Espanya en els diversos sectorspotencialment afectats. Les primeres línies de treball identificades en les zones costane-res plantejades en el marc del PNACC són les següents:

• Desenvolupament de models de resposta morfodinàmica i ecològica de les principalsunitats de la costa, sota diferents escenaris climàtics.

• Posada en marxa de sistemes de seguiment i presa de dades sistemàtica.

• Cartografia de la vulnerabilitat de la costa davant l’ascens del NMM sota diferents esce-naris de canvi climàtic.

• Avaluació de les estratègies d’abandonament i retrocés, o de protecció.

• Avaluació de l’afectació de l’ascens del NMM sobre els centres urbans costa-ners.

• Avaluació de les opcions d’adaptació mitjançant actuacions relacionades ambl’estabilitat del litoral.

A Catalunya, l’adaptació al canvi climàtic se situa en la intersecció de dues estratègies: ladel desenvolupament sostenible i la de gestió integrada de zones costaneres. L’estratègiade desenvolupament sostenible s’ha configurat mitjançant un procés llarg i complex denegociació i consens entre els diferents agents de la societat catalana, en la qual es defi-neix la importància d’integrar en els processos de decisió públics i privats consideracionsde prevenció ambiental, entre les quals es troba la presa de consciència del canvi climà-tic. Per altra banda, l’estratègia de gestió integrada de zones costaneres es concentra en


les decisions que afecten el sistema litoral, que és un dels sistemes ambientals amb mésrisc davant el canvi climàtic (FEMP, 2006).

Així doncs, en aquest sentit la Generalitat de Catalunya ha configurat la seva políticad’adaptació en dos fronts essencials:

• Crear un sistema d’informació fiable i útil per a la presa de decisions: ordenar, inte-grar i organitzar les dades vàlides obtingudes fins al moment, els sistemes de mesu-ra que s’utilitzen, els indicadors que integren aquestes dades, així com els modelsde simulació i prospectiva.

• Establir un sistema de decisió integrat: posant les bases de la coordinació adminis-trativa i la participació de la societat que facilitin les decisions cada vegada més fona-mentades en el coneixement complet de les conseqüències.

Per dur a terme aquestes tasques, al final de l’any 2006 (Decret 573/2006, de 19 de desem-bre), el Govern de Catalunya es va dotar de dos instruments formals per abordar el can-vi climàtic a Catalunya: l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i la Comissió Interdepartamen-tal del Canvi Climàtic.

Una de les fites aconseguides ha estat el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Cata-lunya 2008-2012, aprovat definitivament el setembre de 2008, l’objectiu del qual és con-tribuir en la part proporcional al compliment del compromís a l’Estat espanyol amb el Pro-tocol de Kyoto, però a la vegada estar preparat per incorporar els acords que s’estannegociant a Europa per reduir els gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) per al període 2013-2020. El Pla marc català de mitigació del canvi climàtic quantifica els esforços que cal ferper a cada sector i identifica les accions que cal dur a terme per mitigar-ne les emissions.En aquests moments s’està treballant amb el Pla d’adaptació al canvi climàtic.

Accions de futur

Les dades obtingudes sobre els efectes del canvi climàtic a les costes mostren la neces-sitat de prendre mesures, tant en l’àmbit local com regional i nacional, amb l’objectiu demitigar, per una banda, i adaptar-se, per altra, a aquestes variacions. A continuació es deta-llen algunes de les polítiques i estratègies que, tot i ser de caràcter genèric en molts casos,es consideren cabdals per fer front al canvi climàtic.

A nivell general convé destacar que és necessari implementar mesures encaminades a pro-tegir el litoral mitjançant la introducció d’una plani�cació i una normativa dirigides a man-tenir-lo i recuperar-lo. Segons els experts és important actuar amb prou antelació per poderanticipar-se al possible canvi climàtic, ja que no serà factible defensar totes les costes bai-xes simultàniament i en un període de temps tan curt. En aquest sentit, els plans i la nor-mativa de protecció del litoral desenvolupats no solament a nivell de la RMB, si no la cos-ta catalana en general, són sens dubte un pas necessari per avançar en aquest objectiu,tot i que encara queda molta feina per fer.

En el mateix sentit, per a zones parcialment ocupades però potencialment recuperables a mitjàtermini, des del Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino (MARM) es proposa anti-cipar la plani�cació territorial necessària per evitar la instal·lació de noves infraestructures o


l’augment de la superfície urbanitzada. Per això és necessari revisar els plans urbanístics id’ordenació del territori o proposar que en les revisions d’aquests plans es tinguin en comp-te els estudis de vulnerabilitat o les recomanacions de l’Administració en aquest sentit.

Existeixen polítiques d’aplicació del retrocés que estan dirigides a l’abandonament deles àrees altament vulnerables i a la reubicació de les infraestructures, cultius, activi-tat industrial i població directament afectada. A la RMB s’estan fent algunes actuacionsen aquest sentit. En trobem un exemple recent en el projecte d’adequació de l’entorn �naldel passeig marítim de Montgat, que ha tingut com a objecte condicionar l’espai de plat-ja alliberat després de la demolició de l’edi�ci dels banys de Sant Gerard.

En el cas de noves ocupacions es proposa concedir permisos condicionats; concessionsadministratives que condicionin la seva durada a horitzons limitats pel possible efecte delcanvi climàtic i que incloguin acords de reubicació i/o demolició.

És important destacar també que la delimitació del Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT)no es troba encara �nalitzada (al litoral metropolità n’hi ha un 87,7%) i el MARM s’enfrontaal repte d’haver-la de revisar per incorporar les previsions dels experts que recomanenaquesta revisió de la franja de costa pública com a mesura de seguretat.

Tanmateix, un dels problemes que sorgeix en aquest tipus d’estratègia és la transforma-ció de terrenys privats en públics. Com a conseqüència d’aquest fet, caldria establir lespolítiques necessàries d’expropiació i les seves indemnitzacions corresponents.

Per altra banda, cal destacar que alguns ajuntaments metropolitans, amb l’objectiud’esmorteir les conseqüències del canvi climàtic, ja estan fent actuacions per adquirir sòla primera línia (per exemple, mitjançant la negociació de permutes de sòl amb propieta-ris privats), com és el cas de la platja Llarga de Vilanova i la Geltrú, on l’Ajuntament ha fetuna aposta per recuperar aquest entorn.

Com succeeix en altres països, una altra possibilitat és incentivar �scalment des delgovern la compra per part d’ens privats o fundacions conservacionistes de terrenys poten-cialment afectats o promoure acords de custòdia entre agents privats i entitats que garan-teixin la protecció d’aquests espais. En aquest sentit el Pla estratègic litoral de la RMB (2005)ja va identi�car per aquest àmbit d’estudi aquells espais lliures existents a la costa metro-politana que per les seves característiques haurien de ser preservats i recuperats. Desta-quen de sud a nord: el riu Foix, els Colls i Miralpeix al Garraf, el delta del Llobregat, l’espaiagrícola de Cinc Sènies, el torrent de la Murtra-riera de Sant Pol, les Torretes de Calella,el pla de Llobet de Santa Susanna i Pineda de Mar i el pla de Grau de la Tordera.

Les polítiques encaminades a l’aplicació d’estratègies d’adaptació es fonamenten en la con-servació de l’ecosistema costaner en consonància amb una ocupació i un ús racionald’àrees vulnerables a l’efecte del canvi climàtic.Probablement, d’entre les tres polítiques pos-sibles, aquesta és la que està més en consonància amb la �loso�a general que regeix el queconeixem com a Gestió Integrada de les Zones Costaneres, atès que es persegueix la recer-ca d’un equilibri principalment entre l’ecosistema natural i els d’usos i infraestructures.

Per altra banda, les polítiques d’aplicació d’estratègies de protecció estan dirigides ala defensa d’àrees vulnerables: poblacions, activitats econòmiques, infraestructures irecursos naturals. Es basen essencialment en l’aplicació individual o mixta d’una


d’aquestes dues tipologies de defensa: tipologies rígides i tipologies toves. Entre les tipo-logies rígides hi ha dics, murs, barreres, espigons, revestiments, etc., així com barreresdavant la intrusió salina. És el cas, per exemple, de les platges de Barcelona, que per trac-tar-se d’un front totalment rigiditzat que pateix la pèrdua de sorra pels temporals, ha estatsotmès a un projecte d’estabilització mitjançant la construcció d’un dic excent, i està pre-vist es desenvolupi la prolongació d’un espigó i la construcció de dics submergits. Les tipo-logies toves inclouen la regeneració de platges, la restauració de dunes, la generaciód’aiguamolls i maresmes, la rehabilitació del transport litoral, la reforestació, etc. , amb nom-brosos exemples al llarg del litoral català.

En qualsevol cas, és important que aquestes actuacions estiguin acompanyadesd’estratègies decidides per frenar l’ocupació urbanística del litoral i d’un canvi del modeleconòmic del territori que respongui a un model d’ús i gestió de la costa més sostenible.Cal que totes les administracions i els sectors implicats hi intervinguin i col·laborin per desen-volupar els canvis necessaris per fer front al canvi climàtic.

Bibliografia

AGUIRRE I FONT, J. M. (2007): L’ordenació del litoral català: els plans directors urbanísticsdel sistema costaner. Atelier.

Associació Pla Estratègic Litoral (2006): Pla estratègic litoral. Ed. limitada, Barcelona.

DEL RÍO, J.; GARCÍA-LAFUENTE, J.; CRIADO, F.; GARCÍA, D.; SáNCHEZ, A.; FONG, B.; VIGO, I. Medi-terranean Sea Level Analysis from 1992 to 2005.

Departament de Medi Ambient i Habitatge (2007): Informe del sector de l’habitatge 2007.Barcelona.

FEMP (2006): Cambio climático en las ciudades costeras. Madrid.

Grupo de Ingeniería Oceanográ�ca y de Costas. Atlas de inundación del litoral peninsularespañol. Documento temático. Universitat de Cantàbria. Ministeri de Medi Ambient. Direc-ció General de Costes.

LOSADA, J. I.: Incertidumbres en la evaluación de impactos y necesidades de adaptaciónen las zonas costeras. Institut d’Hidràulica Ambiental. Universitat de Cantabria. II Jorna-da de Canvi Global. APROMA.

MEDINA, R.; MÉNDEZ, F. J. (2006): «Inundación costera originada por la dinámica marina»dins Unep: Marine and Coastal Ecosystems and Human Well-Being: A Synthesis ReportBased on the Findings of the Millennium Ecosystem Assessment. UNEP: Nairobi.

Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (2006): Plan nacional de adaptación al cam-bio climático. Madrid.

Observatori del Litoral, Consorci EL FAR (2008): Indicadors del litoral de Catalunya. Bar-celona.

SáNCHEZ ARCILLA, A.; JIMÉNEZ, J. A.; SIERRA, J. P. (2005): Zones costaneres: dinàmica sedi-mentària. Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. CADS.

Món empresarial

El Pla de ports de Catalunya

Rosa Busquets i VallSubdirectora general de Ports i Costes. Direcció General de Ports, Aeroports i Costes

Món empresarial 181

El Pla de ports de Catalunya es configura com l’instrument d’ordenació del litoral catalàpel que fa a l’àmbit nàutic i portuari. Amb caràcter de pla territorial sectorial, estableix elscriteris que han de garantir una utilització portuària adequada i racional de la costa cata-lana. El pla té un caràcter ambientalista marcat, que compatibilitza en tots els casos el crei-xement sectorial amb l’objectiu prioritari de salvaguardar un medi especialment sensible.

El Pla de ports es va aprovar mitjançant Decret del Govern de la Generalitat el dia 20 defebrer de 2007 i, per tant, té caràcter normatiu. I si bé la seva vigència és, segons la Lleide ports de Catalunya, indefinida, el pla preveu les actuacions que es realitzaran en el con-junt del sistema portuari català d’aquí a 2015.

Una bona manera d’entrar a conèixer el document i les previsions que inclou és fer un breuapunt sobre com s’estructura formalment i metodològica: el Pla de ports estudia les carac-terístiques del nostre litoral des d’un punt de vista integral, prenent com a referència elsaspectes geològics, meteorològics, de biodiversitat, de clima marítim i de dinàmica lito-ral. Descriu el planejament urbanístic vigent i estudia les condicions socioeconòmiquesactuals i com repercuteix en el sector nàutic. D’aquest estudi previ en surt una zonifica-ció dels 780 km que configuren la costa catalana, on es distingeixen fins a un total de 200trams, agrupats segons el grau de vulnerabilitat ambiental, la morfologia del tram de cos-ta, la informació urbanística existent, i la informació sobre serveis i infraestructures.

Marc socioeconòmic

No es pot obviar la incidència que la situació socioeconòmica i l’evolució de la renda tenenen el sector nàutic i portuari. I, si bé es constata que, assumit un determinat nivell de ren-da, aquest factor deixa de ser determinant en el creixement portuari, i prenen més rellevàn-cia altres elements, com la tradició i cultura marineres, o el foment del sector per part deles administracions públiques, el cert és que el sector es mostra especialment sensible ales variacions que experimenta el marc econòmic.

L’estudi socioeconòmic permet fer una prognosis de l’evolució previsible de l’oferta ila demanda: el pla estudia la progressió de la població resident i flotant, l’ocupació sec-torial, la incidència del sector nàutic en l’economia, el pes de la tradició i cultura marine-res, l’evolució de la renda per capita comparant aquestes dades amb les ràtios d’altres


Comunitats Autònomes i dels països del nostre entorn. L’anàlisi conjunta permet diagnos-ticar les previsions de creixement nàutic i portuari a Catalunya.

Xarxa portuària

En la data actual, Catalunya disposa d’una bona xarxa portuària. Algunes dades curiosespermeten il·lustrar la importància del sector:

Catalunya disposa de 47 ports marítims, a banda dels dos d’interès general: Barcelona iTarragona. Si alineéssim tots els ports, ocuparien al voltant del 6% de la costa catalana.Si es trobessin equidistants, trobaríem un port cada 16,6 km. Si els agrupéssim, la super-fície total ocupada seria de 5 milions de m2. La mitjana d’amarradors esportius per km éslleugerament superior als 37. Els ports marítims ofereixen estada a 29.059 embarcacions,de les prop de 50.500 comptabilitzades a Catalunya l’any 2008.*

Aquesta oferta portuària ve complementada amb la derivada d’altres instal·lacions marí-times, que contindran al voltant de 20.000 embarcacions, entre les instal·lacions de tem-porada i les permanents de baix impacte.

Inventari

Element essencial és inventariar els recursos nàutics que hi ha a Catalunya. Prèvia expo-sició de la situació administrativa —administracions tutelars, règim de gestió—, s’analitza,una a una, les diferents instal·lacions portuàries i marítimes, entenent com a tals els ports,les dàrsenes incloses en les zones de servei portuari, les marines interiors i les instal·lacions

* No hi ha un registre unificat d’embarcacions matriculades, ni de les baixes que es produeixen. Així mateix,el còmput del parc d’embarcacions pateix oscil·lacions, fruit tant de les mancances de registres fiables, comde la mateixa mobilitat i versatilitat del sector. En aquest article, hem aportat dades disponibles, amb els han-dicaps exposats, de l’any 2008.

Marina seca al port del Fòrum.


marítimes, categoria aquesta última que abasta des dels clubs nàutics que hi ha a les plat-ges sense infraestructura marítima als pantalans de temporada, camps de boies, marinesseques, àrees d’hivernada, i d’altres de característiques similars. Cal destacar, per des-conegut, el pes d’aquestes instal·lacions de baix impacte en el conjunt del sistema por-tuari català, i no perdre de vista que donen servei al voltant del 40% de la flota catalana.

Diagnosi i actuacions previstes

Per a cada instal·lació, el Pla de ports defineix l’ús —esportiu, pesquer i/o comercial—, elnombre d’amarradors, els serveis prestats —benzinera, grua, varador, màquines de reco-llida d’aigües de sentina i negres, locals comercials, etc.—, les característiques i l’estat deles infraestructures alhora que defineix les principals debilitats que afecten cada ins-tal·lació: problemes operacionals, funcionals, ambientals, i de connectivitat amb les xar-xes viàries i logístiques, entre d’altres.

Partint d’aquesta anàlisi, que es complementa amb la valoració de les debilitats, amena-ces, fortaleses i oportunitats dels sectors esportiu, pesquer i comercial, es fixen els objec-tius per assolir pel conjunt del sistema portuari català, i les actuacions necessàries per opti-mitzar cadascuna de les instal·lacions.

Com s’ha avançat, el Pla de ports defineix quines són les actuacions concretes que,d’aquí a 2015, s’han de dur a terme en cada instal·lació, ja sigui per conservar o millo-rar les infraestructures, per millorar-ne la gestió ambiental, per corregir impactes gene-rats en el medi o per resoldre dèficits d’ordenació, ocupació o funcionalitat.

Prognosi de futur

Per fer la prognosi de futur, el Pla de ports avalua la demanda que hi ha en els sectorsnàutic esportiu, pesquer i comercial, prenent com a referència les tendències d’evolucióhistòrica, els models econòmics i els motors generadors de la demanda.

Aquests darrers poden agrupar-se, d’una banda, en qualitatius, com són la tradició i cul-tura marineres, l’afició als esports nàutics per part de la població o el foment públic, i, del’altra, en quantitatius, que fan referència a la població resident, el turisme, el nivell econò-mic de la població, i les mateixes condicions climàtiques i geogràfiques de la zona.

La hipòtesi adoptada pel Pla de ports pren com a referència les tendències històriques expe-rimentades els darrers sis anys, i planteja, seguint criteris de sostenibilitat ambiental, unincrement del nombre d’amarradors a Catalunya, d’aquí a 2015, d’un 1,1% de mitjana.Això equivaldria a crear al voltant de 2.832 nous amarradors en ports marítims.

No pot obviar-se, però, la incidència de l’actual situació econòmica en aquestes previsions,traduïda ja en un descens en matriculació d’embarcacions, especialment en les esloressuperiors als 18 metres, i que indubtablement repercutirà en una contenció de la deman-da i una estabilització de l’oferta.


Reequilibri territorial

El Pla de ports s’atribueix per primera vegada la funció de reequilibrar territorialmentl’oferta portuària a Catalunya. Segons dades actuals, les comarques gironines sumenel 48% de l’oferta d’amarradors en ports catalans. Seguits per les comarques barcelo-nines, amb el 34%, i, finalment, les tarragonines, amb el 18% de l’oferta. Contràriament,és a Barcelona i el seu àmbit d’influència on el percentatge de temporalitat és més reduït,i a les poblacions gironines, on la demanda d’amarradors queda més vinculada a lessegones residències. Les actuacions previstes en el Pla de ports han de permetre ree-quilibrar aquests percentatges, estabilitzant-los en un 44% de participació a Girona, un32% a Barcelona, i un 24% a Tarragona, amb el repte d’aconseguir desestacionar lademanda vinculant-la al foment de les activitats nàutiques com a pràctica esportiva id’esbarjo habitual.

Instal·lacions marítimes

Catalunya destaca per l’existència d’una important xarxa associativa, molt aficionadaa la pràctica habitual d’esports nàutics, que gaudeix del mar amb petites embarcacions,d’eslores en molts casos inferiors als 6 m, sovint amb propulsió a vela, i que no reque-reixen un amarrador en un port marítim, sinó, exclusivament, la proximitat al mar i lafacilitat d’accedir-hi. El 4% de la flota catalana, prop de 2.000 embarcacions, es trobendurant tot l’any ocupant zones d’avarada permanents, o espais en marines seques, ins-tal·lacions de baix impacte que es proposen com alternativa als ports convencionals, i quefan possible l’ús habitual de l’embarcació durant tot l’any. El 34% de les embarcacions cata-lanes, de l’ordre de 16.700 embarcacions, s’ubiquen durant els mesos d’estiu en ins-tal·lacions de temporada (pantalans, boies, zones d’avarada) i es desplacen la resta demesos a zones d’hivernada, o altres àrees d’emmagatzematge.

El Pla de ports contempla mantenir aquestes instal·lacions i millorar-ne la gestió, tot faci-litant l’accessibilitat de les embarcacions de petita eslora al mar, per exemple, mitjançantles rampes d’avarada.

Demanda sostenible

Hem parlat de quina seria la demanda sostenible per als propers 11 anys a Catalunya. Femtot seguit un breu esment de les premisses utilitzades per dimensionar una demanda queno exhaureixi la capacitat d’acolliment del litoral:

– La racionalitat en el creixement portuari aconsella preveure l’ocupació dels nousamarradors amb embarcacions que, per les seves característiques, no poden aco-llir-se a altres alternatives (preferentment eslores a partir de 12 metres).

– Es planteja com a situació bona i, per tant, que cal mantenir, l’existència d’un puntd’amarratge en un port marítim per cada 1,7 embarcacions de mitjana. O, el que és elmateix, proporcionar amarradors aproximadament al 60% de les noves embarcacions.


– Una conseqüència directa és la necessitat de mantenir i fomentar les ofertes en ins-tal·lacions marítimes de baix impacte, permanents i de temporada, per cobrir lesnecessitats de la resta de la flota, garantint paràmetres de qualitat en la prestació delsserveis.

– Es preveu la reordenació de les zones portuàries per adaptar-se a aquestes direc-trius, i proporcionar alternatives —com és el cas de les marines seques— a embar-cacions de petita eslora. Es tracta d’aconseguir que de manera progressiva un nom-bre important d’embarcacions s’emmagatzemin fora de l’aigua, i generar així unmenor impacte ambiental, però gaudint dels mateixos serveis i qualitat en la presta-ció. Es fixa com actuació necessària l’optimització dels espais portuaris.

– Es dóna especial importància a fomentar mesures que ajudin a desestacionar lademanda: xàrters, embarcacions compartides, foment de la cultura nàutica, o de lesescoles de vela, en són alguns exemples.

Actuacions per cobrir la demanda

El Pla de ports detalla quines són les actuacions que s’han de dur a terme en els portscatalans fins l’horitzó 2015, i diferencia entre actuacions relacionades amb la infraes-tructura portuària, l’explotació del port, la integració necessària d’aquest en la ciutat,l’adopció de mesures ambientals, la necessitat d’elaborar determinats estudis i laseguretat.

Per definir cada actuació, a la que s’assigna un horitzó temporal determinat, es parteix dela descripció dels problemes detectats que la fan necessària.

És important tenir present que l’execució de les actuacions que es proposen requerirà laredacció dels estudis tècnics i de detall que en garanteixin la viabilitat.

D’altra banda, cal considerar que les actuacions directament lligades a satisfer l’incrementde la demanda, com és el cas d’ampliació de ports existents o de noves construccions —elPla de ports només preveu un nou port, a Cap Salou—, a banda dels estudis i les tramita-cions legalment previstos, dependran en la gran majoria dels casos de la iniciativa privada.D’aquí que el pla les plantegi com factibles, però no obligatòries, i que, de fet, prevegi unapotencialitat de creixement força superior a la que es determina com a sostenible.

Port Ginesta.


Indicadors de seguiment

Com a garantia que tant les administracions com els gestors portuaris avancen en la direc-ció indicada en el Pla de ports, el document estableix un seguit d’indicadors que perme-ten avaluar el grau d’implantació del pla i l’evolució permetrà introduir les modificacionsnecessàries al pla, convertint-lo en un instrument viu.

Entre els indicadors, se n’estableixen de caràcter general per al sector esportiu:

– Evolució de l’oferta d’amarradors en ports marítims segons eslores, i es fixa com atendència desitjable el seu creixement.

– Percentatge d’ocupació anual dels amarradors segons eslores.

– Evolució de les mànegues de les embarcacions en relació amb les eslores.

– Evolució del tipus d’embarcació: motor, vela, catamarans.

– Mitjana de sortides anuals a mar per embarcació.

– Percentatge d’embarcacions amb amarrador en un port marítim, i es fixa com a ten -dència desitjable mantenir l’actual proporció d’1,7.

– Evolució del nombre de places en instal·lacions marítimes de baix impacte.

– Evolució del grau d’ocupació d’aquestes instal·lacions marítimes.

– Evolució de la distribució territorial dels nous amarradors.

Pel que fa al sector pesquer, s’estableixen com a indicadors el seguiment del cens ope-ratiu de la flota amb base a Catalunya, amb l’objectiu d’assolir-ne una reestructuració ambmillores tecnològiques i una evolució de les captures de peix, que es compatibilitzi ambla preservació de les espècies.

Escola de vela. Port de Llafranc.


Els indicadors previstos pel sector comercial es fixen en el nombre de tones embarcadesi desembarcades en els ports comercials, en l’evolució de la mercaderia contenitzada, enel nombre de viatgers que han transitat pels ports catalans i en l’evolució de les línies detransport marítim de curta distància.

S’estableix, també, un seguit d’indicadors amb un caràcter marcadament ambientalista:

– Evolució dels transvasaments de sorres en l’àmbit portuari, amb l’objectiu de resti-tuir la dinàmica litoral alterada i minimitzar la intercepció de la sorra que els ports pro-voquen.

– Avaluació de la implantació de sistemes de gestió ambiental en els ports, ambl’objectiu que l’any 2015 el tinguin implantat tots els ports catalans.

– Avaluació dels sistemes de gestió de residus generats als ports: residus sòlids, aigüesde sentines, aigües residuals, hidrocarburs i olis en general.

– Implantació de mesures energètiques, com làmpades exteriors de VSAP, rellotgesastronòmics o instal·lacions fotovoltaiques.

– Evolució dels consums energètics, amb l’objectiu que es redueixin progressivament

– Evolució de la qualitat de les aigües de les dàrsenes, amb l’objectiu que disminuei-xin les concentracions d’hidrocarburs, coure i la relació de nitrogen i fòsfor.

– Evolució dels paràmetres de formació i conscienciació ambiental del personal delsports.

Finalment, s’estableixen uns indicadors de caràcter general per al conjunt del sistema por-tuari català, que estan relacionats amb la progressiva adaptació dels ports a les personesamb mobilitat reduïda, fins a la total adaptació; amb el compliment de les actuacions pro-posades per cada instal·lació en el pla; amb la redacció dels plans especials que desen-volupen el sistema portuari, i dels plans d’autoprotecció de les instal·lacions; i amb la pro-fessionalització en la gestió portuària, acompanyada d’un increment en la formació delpersonal per millorar la qualitat en la prestació dels serveis.

Instal·lació marítima a Sant Pol de Mar.


Avaluació ambiental del Pla de ports

El Pla de ports ha estat subjecte a un procediment d’avaluació ambiental, en complimentde la Directiva 2001/42 CE, transposada mitjançant Llei 9/2006, de 28 d’abril.

L’informe de sostenibilitat ambiental garanteix la valoració acurada dels efectes signi-ficatius probables que l’aplicació del pla pugui generar sobre el medi ambient, amb espe-cial atenció a la biodiversitat, la població i la salut humana, la fauna, la flora, la terra, l’aigua,els factors climàtics, els bens materials, el patrimoni cultural i el paisatge.

Aquesta valoració permet adoptar les alternatives tècnicament més raonables i més via-bles ambientalment. Permet establir, així mateix, les mesures més idònies per prevenir ireduir qualsevol efecte significatiu negatiu. I garanteix la coherència externa del pla res-pecte la normativa existent, i la coherència interna, que incideix en la relació entre els objec-tius ambientals, les propostes formulades i els indicadors ambientals del Pla de ports.

Totes les actuacions que es proposen en el Pla de ports porten internalitzats criterisambientals, que incorporen així gran quantitat d’actuacions i consideracions ambientalsdestinades a pal·liar possibles impactes dels ports en el medi.

Cal indicar, finalment, que, des del punt de vista ambiental, el Pla de ports compleix ambles línies definides en el VI Programa Marc d’Acció Ambiental de la Unió Europea: millorade l’eficiència energètica a les instal·lacions portuàries i potenciació del transport de mer-caderies per via marítima per contrarestar els efectes del canvi climàtic; zonificació de lacosta catalana per valorar l’impacte de les actuacions proposades; millora de la qualitatde les aigües i reducció de la contaminació marina, acústica i atmosfèrica, com a mesu-res per millorar el medi ambient i la salut de les persones; implantació de sistemes de ges-tió ambiental, gestió de residus i reducció de consums, per garantir un ús sostenible delsrecursos naturals.

Món social

EL CEM. 25 anys d’educació ambiental.L’evolució de la platja

Flora PortasTècnica responsable del CEM

Món social 191

El Centre d’Estudis del Mar (CEM) va obrir les seves portes l’any 1983. Per aquest motiu,durant l’any 2008 s’han celebrat els vint-i-cinc anys de funcionament dedicats a divulgartemes de medi ambient i, més concretament, sobre el litoral i els ecosistemes marins.

El CEM està ubicat al passeig marítim de Sitges, just davant del mar, a la zona de Terra-mar. Ocupa una torre propietat de la Diputació de Barcelona construïda l’any 1929 perl’arquitecte noucentista Josep M. Martino i Arroyo i en la qual destaquen les tendènciesnoucentistes amb elements propis de l’eclecticisme, que consisteix en la barreja d’elementsartístics diversos. (Foto 1)

Des de l’inici el CEM ha estat gestionat per la Gerència de Serveis de Medi Ambient, con-cretament per l’O�cina Tècnica de Sensibilització, Participació i Divulgació.

Un cop reformats, els espais interiors i exteriors de la planta baixa s’han pogut dedicara diferents funcions, de manera que es disposa d’un àmbit per a exposicions i audiovi-suals i un altre per a la docència, l’Aula de natura. A més, el primer pis és un marc ide-al per a trobades i debats. Per aquest motiu, al llarg d’aquests vint-i-cinc anys s’hi handesenvolupat un bon nombre de jornades, xerrades, seminaris, cursos i reunions de petitformat.

Fotografia 1. Centre d’Estudis de Mar. F. Portas.


Les activitats

Per a la divulgació dels temes mediambientals s’utilitzen diversos mitjans. D’una banda,les exposicions i, de l’altra, els programes d’educació, sensibilització i participació. Els des-tinataris són els ciutadans que participen com a públic general, col·lectius diversos (socials,tècnics, cientí�cs...) i el món escolar i de l’ensenyament, que són el sector més nombrós.

Des de bon començament, les exposicions han estat un aspecte rellevant dins les activi-tats del CEM. Al llarg dels anys s’hi han organitzat exposicions creades i realitzades espe-cí�cament pels espais del centre, les quals s’han anat renovant i adaptant a les exigèn-cies de cada moment, ja que en qüestions de medi ambient s’acumulen cada vegada mésexperiències, tecnologies i coneixements. Per tot això, es procura organitzar tres o qua-tre mostres a l’any.

A banda del que s’ha dit en les línies anteriors, també es difonen exposicions d’altres enti-tats o particulars sobre temàtiques de caire més ambiental o marí. És el cas de l’exposicióque s’exhibirà �ns al mes de setembre de 2009, la qual pertany a l’Institut de Ciències delMar (CSIC) de Barcelona. Aquesta mostra tracta de l’oceà austral, un mar que encara esmanté verge, i del mar Mediterrani, com a mar amenaçat per les activitats que hi duen aterme els humans.

També s’han dissenyat exposicions itinerants. Actualment n’hi ha dues a disposiciód’ajuntaments o altres entitats que ho demanin. Una d’aquestes tracta de les comunitatsmarines del nostre litoral amb especial rellevància a les praderies de Posidonia, i l’altra, decom les actituds individuals dels ciutadans contribueixen a la contaminació del fons marí.

Per dur a terme els programes d’educació s’han dissenyat un ventall d’activitats que s’hanagrupat en dos apartats: els itineraris de divulgació i els circuits pedagògics. Al llargd’aquests anys han anat canviant les formes comunicar i les tecnologies de suport. Encanvi, la manera d’assolir els objectius en els programes d’educació s’han seguit utilit-zant, ja que es basen en el fet d’observar i qüestionar per tal de descobrir el medi que ensenvolta.

Fotografia 2. Exposició «La marde deixalles». F. Portas.

Món social 193

Els itineraris de divulgació són recorreguts per llocs concrets en els quals es convida a lare�exió i es pretén sensibilitzar sobre diferents aspectes ambientals de l’entorn. Els itine-raris es duen a terme per la comarca del Garraf i part del Penedès. S’organitzen sis rutes,en cadascuna de les quals es tracten temes diversos. Una d’aquestes rutes es desenvo-lupa al port pesquer de Vilanova i la Geltrú, on es destaca l’activitat pesquera, la sobre-explotació dels recursos i l’impacte del port sobre la costa.

A Sitges i pels seus voltants s’hi desenvolupen dues activitats: un itinerari sobre la trans-formació que han patit petites viles costaneres a causa de l’activitat turística i una ruta quetranscorre per la zona de la franja litoral i on es poden observar els diferents impactes rebutscom a conseqüència de les activitats humanes. Resseguint el curs mitjà i baix del riu Foixes fa un itinerari sobre diferents aspectes dels rius mediterranis. Un altre dels itineraris pas-sa pels municipi de Sant Pere de Ribes, Canyelles �ns a Olèrdola, on es posa en relleu latransformació del paisatge al llarg dels segles. Per últim, disposem d’un itinerari que reco-rre punts concrets del litoral de Cubelles, Sant Pere de Ribes i Sitges, on s’han posat enmarxa projectes de millora i recuperació dels espais litorals.

Els usuaris dels itineraris són grups molt diversos que inclouen grups de jubilats, familiars,escolars, de formació ambiental, centres cívics i turisme tant nacional com estranger.

Els circuits pedagògics es basen en la descoberta de la platja, on es posa en pràctica eltreball d’observació directa i la participació activa. Els circuits, els usuaris principals dels qualssón els escolars des de primària �ns a batxillerat, inclouen una sortida a la platja i un taller.

Durant tot el curs se surt a la platja, on es tracten temes diversos, com ara els ecosiste-mes de la platja, les restes de la platja, els peixos, els invertebrats marins i les algues, lespraderies de fanerògames, les espècies invasores, l’observació d’ocells, l’estudi del’aquari, els per�ls de la platja, l’estudi de la sorra, els moviments de la sorra, els impac-tes de l’activitat humana (pesca, turisme, contaminació). Durant la primavera, s’organitzauna activitat d’immersió amb tub i ulleres per tal d’observar el fons marí i introduir-se enel món del busseig.

Evolució de la platja

El marc principal on s’han anat desenvolupant les activitats del CEM han estat les platgesde Sitges. Tot i que es tracta d’un període curt, al llarg d’aquests vint-i-cinc anys les plat-ges han experimentat modi�cacions i canvis.

Sitges està situada als contraforts del massís del Garraf, que cap a la part nord-est es carac-teritza per ser una costa rocosa, més o menys abrupta i retallada que forma penya-segatsque s’alcen alguns metres per sobre el nivell del mar. Enmig s’hi troben cales amb petitesplatges.

La vila ha anat creixent sobre una petita plana formada per materials al·luvials (grava, sorrai argiles) aportats en el passat per l’actual riera de Ribes, situada al sud-oest, i que s’hananat dipositant sobre formacions del mesozoic i el neogen. Les darreres aportacions desediments sobre aquesta depressió tenen un origen silícic, el qual proporciona un colorlleugerament daurat a la sorra. A més, tota aquesta plana es troba travessada per multi-


tud de petits rierols que �ns fa uns quants anys aportaven sediments al litoral, però queen l’actualitat han quedat absorbits dins les xarxes dels carrers.

El municipi de Sitges compta actualment amb divuit platges, de les quals deu es trobendins l’àmbit del nucli urbà. Fins a la dècada de 1960 les platges naturals de la vila eren laplatja de la Fragata i de la Ribera a la part sud de l’església, i la platja de Sant Sebastià, ala part nord. Allí recalaven les petites barques de pesca i a la vegada, a partir de primerterç del segle xx, ja eren freqüentades per banyistes que gaudien de la platja.

Les comunitats biològiques

Cap al nord de la platja de Sant Sebastià, la costa s’endinsa en el litoral del massís delGarraf. Cap al sud de la platja de la Ribera s’estén la plana deltaica, que es caracteritzaper platges on, a part de la sorra, trobem gran acumulacions de còdols que provenen dela riera de Ribes i a�oraments de roca del fons marí. Aquesta varietat d’ambients es tra-dueix en una diversitat d’organismes que li confereix un alt valor naturalístic. A més,aquesta diversitat no només és a la línia de platja, sinó que també es troba a la zona infra-litoral on es donen les condicions per a la formació de comunitats de roca, comunitats detrí-tiques, comunitats de sorres i graves, comunitats fangoses i praderies de fanerògamesmarines (principalment Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa).

Quan es va iniciar l’activitat del CEM, el tram costaner que hi ha al davant es caracterit-zava per presentar aquesta varietat d’ambients. Una zona amb platja de sorra on encarahi havia vegetació psammò�la i unes plataformes rocoses cobertes d’una gran varietatd’algues i invertebrats. Tanmateix l’any 1984 es van dur a terme una sèrie d’actuacionssobre la platja que van con�gurar el per�l actual i van provocar la desaparició de les pla-taformes rocoses i la vegetació psammò�la.

A més, al llarg d’aquests anys hem anat constatant a través del testimoni de pescadorsartesanals i submarinistes l’empobriment de les comunitats litorals. Tant és així que hi hahagut caladors que s’han convertit en llocs molt degradats en els quals prolifera principal-ment una sola espècie, com és el cas del cargol de punxes (Bolinus brandaris). Fins i tots’ha desenvolupat des de fa quinze anys un nou art de pesca anomenat rastell de cade-

Fotografia 3. Platja de Terramar. F. Portas.

nes o art del cargol, que té com a objectiu principal la pesca d’aquest cargol. Un altre exem-ple és el que ha succeït a les comunitats de fanerògames marines. Avui dia estan en regres-sió, ja que actualment és una praderia seccionada en forma de petits illots, però en el pas-sat hi havia hagut una praderia de Posidonia molt extensa entre Vilanova i la Geltrú i Sitges,coneguda localment com el Brut gran.

Els principals factors que han donat lloc a aquesta situació han estat, per una banda, lacontaminació de l’aigua de mar a causa de l’abocador del Garraf i el riu Llobregat, i, perl’altra, la forta pressió pesquera que han rebut les zones litorals, principalment per causade la pesca d’arrossegament i l’art clar.

Les perspectives de futur són esperançadores i apunten cap a una possible recuperaciód’algunes comunitats marines. D’altra banda, la qualitat de l’aigua millorarà, ja quel’abocador del Garraf ha estat clausurat (2007) i s’ha posat en marxa la depuradora delBaix Llobregat (2002). Un altre factor positiu és que en aquests últims anys i de forma pro-gressiva s’ha exercit un control més rigorós sobre la pesca. De fet, ja fa uns anys que s’hanprotegit unes àrees del fons marí davant el port de Vilanova i la Geltrú amb estructures deciment i ferro.

Un altre aspecte rellevant és que l’any 2006 part de l’àmbit marí litoral de la costa de Sit-ges i Vilanova i la Geltrú han estat incloses com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC)dins la Xarxa Natura 2000. A més, s’han començat a fer els passos necessaris (2005) pera dur a terme un projecte d’esculls arti�cials a Vilanova i la Geltrú i d’una àrea marina pro-tegida, davant les costes de Sitges.

Les platges

Durant la dècada de 1960, quan va començar la intensa activitat turística concentrada enels mesos d’estiu, es va crear la necessitat d’ampliar les àrees de platja de sorra. Això vacomportar la construcció d’espigons perpendiculars a la platja, a continuació de la platjade la Ribera per tal de retenir la sorra.

L’any 1975 ja s’havien construït sis espigons en un tram de costa de dos quilòmetres, elsquals havien format platges d’entre dos-cents cinquanta i tres-cents noranta metres dellargada (distància entre espigons).

En l’últim tram de platja no es va aconseguir retenir la sorra, per la qual cosa, com s’haesmentat anteriorment, entre els anys 1984 i 1985 es van construir quatre espigons cir-culars i dos espigons paral·lels a la platja. Per una banda, l’efecte d’aquests espigons hacomportat la creació d’unes platges en forma de mitja lluna; per altra, hi ha hagut una pèr-dua de diversitat que ha provocat l’empobriment de tota aquesta àrea, tant a la línia deplatja com a la zona submergida �ns a dos o tres metres. Ara bé, l’impacte més gran esva produir al �nal dels anys noranta del segle passat en un episodi de regeneració de plat-ges amb sorres fangoses; �ns fa tres anys no s’han pogut anar recuperant les poquescomunitats que encara hi queden.

Aquestes platges tenen moltes di�cultats per mantenir la sorra acumulada, ja que estansotmeses a una forta erosió, i la tendència al llarg del temps ha estat la pèrdua de sedi-

Món social 195


ment. En aquest procés de regressió, hi entren en joc la con�guració del litoral, les ona-des, els corrents i els vents.

A la costa del Garraf el vent de llevant i l’onatge de l’est són els factors que més incidei-xen sobre el litoral, ja que van associats a fortes tempestes que impliquen pèrdues de sorradurant l’hivern i la tardor. En un per�l equilibrat, durant l’estiu els sediments retornarien desdels dipòsits a pocs metres de fondària cap a les platges, però aquest no és el cas, demanera que les platges van minvant.

Un altre factor que incideix sobre la regressió de les platges és la falta d’aportacions natu-rals de sediments. Les aportacions de sediments provenen principalment del riu Llobre-gat i es mouen gràcies al corrent general de direcció sud-oest paral·lel a la costa, que enels últims decennis han anat disminuint, tal com passa en altres conques.

A aquest fet, s’hi afegeix la construcció de ports que bloquegen el transport de sediments.A part, també ha desaparegut el sistema dunar, amb la qual cosa no es pot comptar ambla capacitat autoregeneradora de les platges.

Actualment el municipi de Sitges està pendent que el Ministeri de Medi Ambient apro-vi un projecte de remodelació de les platges. Es tractaria de buscar una fórmula quepermetés reorientar els espigons per tal d’estabilitzar la sorra de les platges. El projec-te es portaria de forma consensuada amb els diferents sectors socials i econòmics dela vila.

El projecte consistiria a aplicar una primera fase experimental en un tram per després ferles modi�cacions a tota la resta de costa afectada pel projecte. Així doncs, hi ha perspec-tives de nous canvis en el litoral de Sitges per als propers anys, en els quals s’haurand’afrontar nous reptes.

Bibliografia

ASENSI, J. M. (1984): Invertebrats del mar de Sitges. Diputació de Barcelona, Barcelona.

Fotografia 4. Plànol de Sitges. F. Portas.

Món social 197

CERRO DEL, Ll.; Portas, F. (2006): La pesca a Vilanova i la Geltrú. Diputació de Barcelona,Barcelona.

PORTAS, F.; LLORENS, M. (1986): La vida en un espigó. Diputació de Barcelona, Barcelona.

ROMERO, J. (2004): Posidònia: els prats del fons del mar. Col·lecció norai. Núm. 9. Ajun-tament de Badalona, Badalona.

Altres

EUROSION project (2002). Case study in Sitges. Centre d’Estudis Ambientals, Bellaterra.

Propostes per a l’adaptació i la mitigaciódels efectes del canvi climàtic sobre el litoral

Ferran VallespinosCoordinador de l’Àrea de Medi Ambient

Món social 199

Introducció

Al llarg d’aquest llibre es presenta un conjunt de treballs dels diferents especialistes quehan participat en la seva redacció, on es demostra: 1) l’existència certa d’un canvi climà-tic no passatger; 2) l’escalfament és conseqüència de l’augment de gasos amb efected’hivernacle; 3) el litoral mediterrani presenta un nivell alt de risc davant del canvi climàtic;4) els efectes esperats potencien alguns dels impactes indesitjables associats a l’ocupaciórecent del litoral; 5) es veurà afectada la biodiversitat marina i els recursos pesquers, peròtambé moltes infraestructures situades al litoral que es faran ràpidament obsolescents; 6)els efectes sobre el sistema econòmic poden comportar un fort retrocés del grau de desen-volupament humà i moviments migratoris forçats (els anomenats «refugiats climàtics»); 7)la inèrcia del sistema climàtic determina que quan es comencin a experimentar els seusimpactes, ja no hi haurà marge d’actuació.

El llistat d’efectes negatius associats al canvi climàtic es prou conegut, i a mida queavança el coneixement científic es descobreixen nous espais d’interacció. A més, el lito-ral és un medi molt complex a conseqüència dels forts gradients que s’hi produeixen i quepotencien la riquesa de sistemes. Per tant, el litoral és especialment fràgil i ha de ser objec-te d’una atenció prioritària, més enllà de la funció important dels oceans com a principalembornal de CO2.

Malgrat tot aquest conjunt de problemes, s’obren també noves oportunitats de gestiósostenible per a la conservació dels recursos naturals, que inclouen tant mesures demitigació com d’adaptació.

Aquest és un problema global que ha merescut l’atenció de les Nacions Unides, que haorganitzat ben recentment (desembre de 2009) la cimera de Copenhaguen, amb uns resul-tats ben segur insuficients, amb manca d’objectius concrets de reducció a curt termini omitjà (2020, 2050) que evitin els impactes negatius del canvi climàtic, i sense compromi-sos concrets. Tot plegat una mica decebedor, encara que a la vegada pot ser un puntd’inflexió i de llançament de una nova manera d’entendre el desenvolupament econòmic

Anticipant-se a la previsible manca d’acord dels estats, la Unió Europea (en concret, la Direc-ció General de Transports i Energia) va impulsar al mes d’abril de 2008 l’anomenat «Cove-nant of Mayors», amb el qual cercava la implicació dels governs locals en la lluita contrael canvi climàtic. El compromís dels municipis que s’adhereixin al Pacte és el «20/20/20»


(una reducció d’un 20% de l’emissió de GEH, acompanyada d’una millora d’un 20% del’eficiència energètica i la implantació d’un 20% d’energies renovables). En el moment deredactar aquest article, hi ha més de 1.000 municipis d’Europa adherits, 122 de la pro-víncia de Barcelona.

A la pàgina <www.eumayors.eu> hi ha la informació sobre aquesta iniciativa, que té la nove-tat que davant d’un problema global es confia en els governs locals per lluitar eficaçmentcontra el canvi climàtic. Aquest comportament no és freqüent i, per tant, considerem queval la pena valorar en aquest article el nou model que enceta el Pacte d’Alcaldes i Alcal-desses, amb una especial consideració del medi litoral.

El perquè de tot

Aquest article pretén analitzar el paper dels governs locals en relació amb la lluita contrael canvi climàtic. Hi ha dos elements importants que considerar: en primer lloc (figura1),la part majoritària de les emissions de GEH correspon a les emissions anomenades «difu-ses», que es relacionen amb la nostra vida quotidiana (mobilitat, calefacció, edificació, etc),àmbits d’àmplia competència municipal. En segon lloc, són àmbits en els quals els governslocals tenen capacitat normativa (via elaboració ordenances) i també fiscal. Aquesta darre-ra s’expressa, ara per ara, en qüestions com bonificacions a l’impost de vehicles de trac-ció mecànica en funció del tipus de combustible, però hi ha un ampli ventall de possibili-tats relacionades amb els temes d’urbanisme, per exemple. Per tant, els municipis sónpart important del problema però també de la solució.

El compromís dels ajuntaments s’ha concretat en l’adhesió al Pacte d’Alcaldes i Alcaldes-ses, un instrument de caràcter voluntari. Els 122 municipis de la província adherits en aquest

Font: Projecte europeu Euronet 50/50. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient

Ind�stria 27%

Altres 3%Primaris 7%

Dom�stic 18%Transport 36%

Serveis 9%

Figura 1. Desagregació del consum final d’energia per sectors a la província de Barcelona

Món social 201

moment (i que sumen més de 4,5 milions d’habitants) estan distribuïts per totes les comar-ques i inclouen tota mena de volum de població i de característiques (figura 2), fet que impli-ca que la iniciativa ha estat àmpliament acceptada. La ciutat de Barcelona també hi estàadherida però per raons de construcció de la figura no hi surt. Hi ha 19 municipis costa-ners (un 70% de tots els municipis costaners) que s’identifiquen en la figura 3.

Com a conseqüència de l’adhesió al Pacte, cal elaborar un Pla d’acció d’energia soste-nible (PAES) que defineixi les actuacions que desenvolupar a curt i mitjà termini per acom-plir el objectius de reducció dels GEH.

Els municipis costaners presenten una problemàtica específica que a vegades costa dereconèixer. Un exemple clar d’aquesta situació és el Pla estratègic litoral de la RegióMetropolitana de Barcelona (2004-2006), que a partir d’una diagnosi encertada i actua-litzada de la situació planteja un conjunt de propostes que van ser aprovades per plenarien el mes de novembre de 2005, i en les quals el concepte «canvi climàtic» ni tan sols éscitat. Vol dir això que es pretén una gestió integrada del litoral de la regió sense relació ambla lluita contra el canvi climàtic? Rotundament no, ja que moltes de les propostes que esfan (en relació amb la transformació urbana, el transport, la restauració ecològica, etc.) sóna la vegada contribucions significatives per a la reducció dels GEH. Només manca la con-vicció que cal una nova manera transversal de considerar antics problemes.

Font: Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient

300.000

250.000

200.000

150.000

100.000

50.000

0

Poblaci�

Cas

tella

r del

Riu

Alp

ens

Mon

istro

l de

Cal

ders

San

t Cug

at d

e S

esga

rrig

ues

Cas

tellv

� de

Ros

anes

San

t Qui

rze

de B

esor

a

Bag

�

Les

Mas

ies

de V

oltre

g�

Mar

tore

lles

San

ta E

ul�l

ia d

e R

on�a

na

Tian

a

San

ta M

aria

de

Pal

auto

rder

a

Mon

tgat

Cor

bera

de

Llob

rega

t

Pal

au S

olit�

i P

lega

man

s

Car

dede

u

San

ta C

olom

a de

Gra

men

et

Mas

nou

San

t And

reu

de la

Bar

ca

Mon

tcad

a i R

eixa

c

Vic

Cer

dany

ola

del V

all�

s

Vila

nova

i la

Gel

tr�

Cor

nell�

del

Llo

breg

at

LÕH

ospi

tale

t

La franja gris mostrala banda de confian�aa partir de diversosmodels.

Figura 2. Pobles i ciutats de la província de Barcelona adherides al Pacte d’alcaldes i alcaldesses(excepte Barcelona)

En conseqüència, les polítiques locals han de ser bàsiques en la lluita contra el canvi climà-tic, si més no, perquè la majoria de les emissions difuses es produeixen al territori muni-cipal. I en el cas dels municipis costaners, és probable que el seu esforç en mesures miti-gadores (les més complexes, poc conegudes i costoses) haurà de ser superior.

Principals alteracions del sistema litoral associades al canviclimàtic

Els oceans tenen un paper fonamental a mitigar els efectes associats a un excésd’emissió de GEH, ja que actuen com a reguladors de la concentració de CO2 del’atmosfera. No en va, els oceans immobilitzen aproximadament un 90% del carboni totalde la Terra. De les 5 Gt que aproximadament cada any s’injecten a l’atmosfera provi-nents dels combustibles fòssils, es considera que la meitat queda retinguda en els oce-ans per diferents mecanismes, tant químics com biològics. No obstant, no és un pro-cés indiferent ja que té com a conseqüència una acidificació progressiva de les aigüesmarines.


Font: Diputació de Barcelona. Àrea de Medi ambient. 74

Figura 3. Municipis adherits al pacte d’alcaldes i alcaldesses de la provínica de Barcelona. (Generde 2010)

El coneixement científic sobre els efectes del canvi climàtic en el medi marí és prouampli i la bibliografia, abundant. En aquest mateix llibre la majoria d’aquests casos sónconsiderats (Llebot, Serra i Roca, Galofré, Sardà i Gordoa), a la vegada que s’analitzenalguns àmbits especialment sensibles, com el Delta de l’Ebre). A continuació, fem un petitresum com a pas previ per considerar algunes de les polítiques locals.

Alteracions de tipus físic i químic

• Augment de la temperatura de l’aigua. L’escalfament de la Terra tindrà també efectessobre els sistemes marins. L’increment de la temperatura de l’aigua ajudarà la fusió delsgels polars, modificarà la concentració dels gasos en equilibri (especialment CO2 i O2),la qual cosa provocarà una acidificació del mar (que s’ha incrementat un 30% des del’època preindustrial), alterarà les activitats metabòliques dels organismes i originarà can-vis en els models actuals de corrents i altres fenòmens oceànics (com, per exemple, leszones d’aflorament, determinants de la producció biològica).

• Pujada del nivell mitjà del mar (inundació). L’augment del nivell del mar provocarà la inva-sió de la zona costenera, amb un grau diferent de risc en funció de la tipologia de la cos-ta (molt més elevat en costes sorrenques i baixes que en costes escarpades). Aquestasituació serà una amenaça directa als béns econòmics situats a primera línia però tam-bé alterarà el balanç sedimentari.

• Alteració de la trajectòria de les borrasques tropicals. La generació i el desplaçament deles borrasques tropicals queden determinades per petites diferències tèrmiques del’aigua i en el balanç d’energia amb l’atmosfera. Una distribució diferent de temperatu-res pot ocasionar fenòmens de major intensitat, produïts en llocs atípics i amb un reco-rregut diferent, com semblen indicar les dades de la darrera dècada. Es preveuen modi-ficacions en la direcció i intensitat del vent.

• Canvi del règim de precipitacions. El canvi en el model de precipitacions, amb més pesdels fenòmens extrems, tindrà una clara influència sobretot en el medi litoral, ja que unmodel diferent d’aportació d’aigües i materials continentals pot estar en l’origen tant dela modificació de la dinàmica sedimentària com de la distribució de determinades espè-cies.

• Modificació dels models de dinàmica marina. L’alteració del clima marítim provocarà can-vis en els règims de corrents i l’onatge (com la modificació de l’alçada d’ona i la direc-ció de l’onatge). La principal conseqüència es relaciona amb modificacions en el trans-port litoral de sediments i, amb elles, processos de regressió a les platges fins arribar aun nou equilibri, necessàriament diferent de l’actual. Sectors extensos de costes sorren-ques poden experimentar importants dèficits sedimentaris. D’altra banda, els granscorrents marins (com el del Golf) tenen molta influència sobre la climatologia de la sevazona d’influència i també en la producció biològica de les aigües. Qualsevol canvi signi-ficatiu en les trajectòries actuals tindria efectes devastadors en àmplies àrees de laTerra.

• Retrocés de la línia de costa. L’efecte combinat i sinèrgic d’algunes de les alteracionsanteriors tindran com efecte l’erosió de les platges.

Món social 203

Alteracions de tipus biològic

• Reducció de la biodiversitat. L’alteració de les condicions ambientals implicarà la desa-parició de determinades espècies (algunes d’especial significació) i l’aparició d’altresal·lòctones i invasores, adaptades a les noves condicions («tropicalització» del Medite-rrani, per exemple) i que poden tenir una dinàmica explosiva a causa de l’absència dedepredadors. El resultat de tot això és una clara tendència a la reducció dels valors debiodiversitat.

• Modificació de les àrees de distribució d’algunes espècies. L’alteració de les propietatsfísiques de l’aigua de mar (increment tèrmic, alteració de la concentració de gasos, incre-ment del nivell, etc.) crearà noves condicions ambientals que necessàriament implica-ran canvis en l’àrea de distribució de les espècies. Per exemple, les llacunes litorals sóninteressants ecosistemes amb unes peculiars condicions de salinitat. És evident que laseva inundació permanent a causa d’una major altura de la línia d’aigua comportarà unamodificació transcendent.

• Alteració de les xarxes tròfiques. La modificació de les condicions ambientals incidirà,en primer lloc, en les espècies que se situen a la base de les xarxes tròfiques, amb con-seqüències que es trametran al conjunt del sistema.

Alteracions de tipus econòmic i social

• Afectació dels béns econòmics de primera línia de costa. Amb l’ascens del nivell delmar es produiran afectacions en els béns litorals: restriccions de capacitat de funcio-nament d’infraestructures portuàries (sobrepassament en les obres marítimes actuals),inundacions a plantes baixes dels edificis situats a primera línia, destrucció de passeigsmarítims, inutilització de vies de comunicació, pèrdua d’instal·lacions industrials i espor-tives, no funcionalitat dels sistemes de defensa (dics, esculls, etc.), destrucció de sali-nes, etc. En aquest cas, la debilitat del sistema rau en el fet d’haver situat a primera líniatots aquests béns.

• Dificultat en el desguàs de rius i sistemes de clavegueram. Tot el sistema de desguàsdel clavegueram està calculat en relació amb un determinat nivell del mar. El seuincrement crearà dificultats, comparables a les que es produeixen quan una riuada coin-cideix amb una fase de marea alta. Els costos econòmics associats a una modifica-ció de la xarxa de clavegueram en espais urbans consolidats seran realment impor-tants.

• Increment en el nombre de víctimes associades a desastres climàtics. Quasi 300.000morts per culpa del tsunami de desembre de 2004 al sud d’Àsia, o, més recentment, lamort de 100.000 persones pel cicló Nargis a Birmània són dos exemples esfereïdors. Ino només els morts, sinó que també cal comptabilitzar les persones que han perdut lallar o les collites. Resulta difícil avaluar, ara per ara, fins a quin punt aquestes víctimessón una conseqüència directa del canvi climàtic o de l’entestament de situar la residèn-cia en zones d’alt risc. Però aquestes xifres demostren la vulnerabilitat de la zona cos-tanera i que qualsevol dels fenòmens associats al canvi de clima no faran res més queintensificar-la.


• Migracions induïdes pels canvis climàtics. Aquest és el cas d’algunes illes-Estat del Pací-fic, com es va fer palès a la recent cimera de Copenhaguen. Es parla ja de «refugiatsclimàtics» i es calcula que el seu nombre en les properes dècades serà superior aldels refugiats per conflictes bèl·lics.

• Alteració dels recursos pesquers. Els canvis físics i biològics del medi marí afectaran elsrecursos pesquers en un sentit molt difícil de preveure, ja que els experts reconeixen tantefectes positius com negatius.

• Efectes econòmics (negatius i positius). Quan es parla dels efectes del canvi climàtic, nocal oblidar els costos de tipus econòmic en els quals es va centrar l’informe STERN (2006),que valora (de manera que després s’ha considerat prudent) els costos derivats del can-vi climàtic. Conclou que és molt més cara la inacció que l’adopció de les mesuresnecessàries i que, tot plegat, pot suposar un veritable retrocés en el grau de desenvo-lupament humà. En el cas dels municipis costaners, amb un pes important del PIB deri-vat d’una activitat turística (que en Catalunya representa un 12%, concentrada en un 80%a la costa) que es pot veure compromesa pels impactes negatius previstos. Alhora, unanova economia baixa en carboni obre noves possibilitats de negoci i de creaciód’ocupació.

Plans d’acció dels municipis costaners

L’adhesió al pacte d’Alcaldes i Alcaldesses implica l’adopció d’un conjunt de compromi-sos per aconseguir la reducció de les emissions de GEH en un mínim d’un 20% fins l’any2020. Aquest compromís es concreta en un pla d’acció, veritable full de ruta que defineixles actuacions que cal endegar per assolir-ho. La majoria de les propostes són de mitiga-ció i comunes a gran part dels municipis (major eficiència energètica, implantació de dife-rents tipus d’energia renovables, canvis en l’enllumenat públic, millora del transport públic,canvis en la tipologia de les flotes de vehicles municipals, foment de la compra verda, ins-tal·lació de reguladors de climatització i automatització, realització d’auditories, substitu-ció de calderes, creació d’ens de gestió energètica, etc.).

No obstant això, els municipis costaners presenten una problemàtica específica atès queels seus territoris tenen més fragilitat davant dels diferents escenaris de canvi climàtic. D’altrabanda, la normativa aplicable i, sobretot, la distribució de competències són complexes;fins i tot, la Llei de costes no és un instrument suficient (com posa de manifest l’article deMontoya en aquest mateix llibre) per afrontar els nous reptes. Per això, la reflexió que femen relació amb el tipus de mesures que cal adoptar no identifica quina és l’Administraciócompetent. En qualsevol cas, els governs municipals dels municipis costaners han d’estarconvençuts de la necessitat d’aplicar-les.

• Les polítiques de planificació territorial a llarg termini han d’incorporar les variables lligadesal canvi climàtic. Posarem un exemple força aclaridor: els plans d’urbanisme incorporendes de fa uns anys les limitacions derivades de la inundabilitat associada a rius i rieres, ambperíodes de retorn fins a 500 anys. En el cas de la costa, les previsions relatives a la puja-da del nivell mitjà de l’aigua, l’erosió provocada per modificacions en el clima marítim o lafreqüència elevada de fenòmens extrems s’haurà d’incorporar als models que permetin defi-nir aquells espais de territori que han de quedar lliures de nous desenvolupaments urba-

Món social 205

nístics. Les limitacions de propietat que estableix la Llei de costes estan dirigides a laprotecció del domini públic marítim-terrestre i cal analitzar si són suficients en relacióamb l’adaptació al canvi climàtic. I en zones consolidades, el planejament urbanístic hauràde definir polítiques de retrocés que allunyin els béns públics i privats de les zones de riscper inundació o erosió. En aquest sentit, el manteniment d’una amplada suficient de plat-ja, una àrea de «respir» en la interacció terra-mar, serà un element fonamental de les polí-tiques d’adaptació.

• El disseny de les infraestructures litorals incorporarà també les variables lligades al can-vi climàtic. Ports, esculleres de protecció, passeigs marítims, sistemes de desguàsd’aigües residuals o pluvials, vies de comunicació, platges, etc. són alguns exemplesd’infraestructures que hauran de ser projectades atenent els nous valors esperats en lesvariables emprades en el càlcul.

• Mesures per evitar i corregir la regressió de les platges. Les platges són un sistema detransició entre el medi continental i el marí, amb una dinàmica complexa i canviant en eltemps (diferències notables en els perfils d’estiu i d’hivern, per exemple). Les platges con-tenen importants valors naturals i són també un recurs lúdic i turístic. Finalment, cal con-siderar que la disponibilitat d’una amplada suficient de platja és la millor defensa contrala inundació produïda pel augment previsible del nivell de mar, provocat pel canvi climà-tic. Las platges, malgrat la seva important funció, sovint estan sotmeses a processoserosius intensos a causa de l’impacte de determinades obres marítimes, de la reduccióde l’aportació de sòlids per part de rius i rieres, de l’ocupació urbanística de les reser-ves que suposen les zones de dunes i l’alteració de condicions microclimàtiques locals(especialment rellevant en el cas de l’onatge i dels vents). La conservació de les platgesrequereix polítiques d’eliminació de les causes de la regressió i de protecció (esculls i dics,preferiblement submergits) que minimitzin les necessitats d’aportacions extraordinàriesde sorres que, en el cas de ser imprescindibles, hauran de ser dissenyades amb les màxi-mes condicions de sostenibilitat, i incorporar les millors tecnologies disponibles.

• Conservació de la biodiversitat dels sistemes costaners, fonamentada en l’establimentdels instruments de planificació urbanística i d’usos necessaris per al manteniment dela biodiversitat del sistema litoral. El planejament ha de definir un tipus d’ordenació delterritori que minimitzi les ocupacions del litoral (ports esportius, passeigs marítims, zonesd’aparcament, etc.); el pla d’usos de la platja ha de ser compatible amb la conservacióde les comunitats naturals, especialment pel que fa referència a la ubicació de bassesnàutiques, i cal instar a l’Administració competent per a la instal·lació d’esculls artificialsque serveixin de defensa de les comunitats de fanerògames marines davant l’acciód’alguns arts de pesca no selectius. També cal garantir un grau suficient de depuracióde les aigües residuals que són abocades al mar per evitar que l’alteració de les condi-cions físiques i químiques de l’aigua afectin negativament l’estructura de les comunitatslitorals. S’ha d’intentar que les obres de defensa siguin de caràcter biogènic. Totes lesmesures esmentades han de formar part d’un pla d’acció per millorar la biodiversitat delconjunt dels sistemes costaners, necessària no només per la seva contribució al meca-nisme d’embornal del CO2, sinó també pels efectes positius d’algunes comunitats (comles praderies de fanerògames marines) a la conservació del conjunt del sistema.

• Retirar del mercat els espais amb valor ecològic. La millor forma de protecció (la qual haestat aplicada amb molt d’èxit a les costes de Gran Bretanya, en unes condicions cer-


tament diferents) és l’adquisició pública de terrenys litorals; la seva retirada del mercatsuposa una protecció definitiva. A Catalunya hi ha dos exemples recents, com són elClub Mediterranée al cap de Creus i les instal·lacions militars de Pals. És evident quel’elevat cost d’aquestes operacions fa impossible l’aplicació generalitzada i que, ara perara, només es tracta de casos singulars. No obstant això, aquesta mesura s’ha d’analitzaramb perspectiva temporal: els efectes del canvi climàtic sobre la nostra costa són a llargtermini (malgrat que alguns dades ens demostren que ja s’estan produint els primer símp-tomes) i, per tant, l’adaptació és compatible també amb operacions a llarg termini, comara canvis en el planejament urbanístic o la intervenció en el mercat, que en una sego-na fase es pot enfocar a tota mena de terrenys, independentment del valor ecològic. Calpensar, també, en la introducció de mecanismes fiscals que ajudin a materialitzar aqueststipus d’operacions, tenint en compte, a més, que els governs locals tenen elements impor-tants de contribució relacionats amb el mercat immobiliari.

• Elaboració de programes per a la correcció de les pressions significatives sobre les mas-ses d’aigua costaneres. L’anàlisi del document IMPRESS (Generalitat de Catalunya,2005) conclou que hi ha un total de vint-i-tres masses d’aigua costaneres que presen-ten pressions significatives per un dels factor considerats o més d’un (alteracions mor-fològiques, contaminació i d’altres relacionades amb activitats econòmiques). Aquestasituació comporta un risc d’incompliment d’objectius DMA, però a la vegada aquestespressions poden crear relacions de sinergia amb les causes de canvi climàtic a leszones costaneres. Caldrà, doncs, elaborar programes de mesures per compatibilitzarl’activitat humana amb el bon estat de les masses d’aigua.

• Creació d’observatoris del litoral. Les polítiques de mitigació i adaptació han d’estar basa-des en un coneixement científic del medi litoral. L’existència de canvis o l’eficàcia de lesmesures només és demostrable per llargues sèries d’observació, molt pobres al nostre lito-ral. Per exemple, en un tema tan important com és la temperatura de l’aigua de mar, noméses disposa de dades significatives a les Illes Medes, des de fa uns 40 anys i obtingudesper l’esforç personal d’un aficionat. Per això, són importants iniciatives com les del pontdel Petroli de Badalona: una col·laboració entre l’Ajuntament i la Universitat ha permès laubicació d’una sèrie de sensors d’observació marítima. I també els equips instal·lats a l’àmbitde l’espai Colls-Miralpeix o els treballs de SPAS per al seguiment de la salut de les prade-ries situades al front de Mataró. Evidentment, hi ha barreres tecnològiques i econòmiquesper al desenvolupament d’aquest tipus d’observacions, que requereixen, a més, la pacièn-cia de la «presa de la dada», ja que el valor és directament proporcional a la durada tem-poral de la sèrie; però les polítiques municipals d’adaptació al canvi climàtic haurien decol·laborar, en la mesura que puguin, en el desenvolupament d’observatoris implicant-hial voluntariat ambiental.

• Gestió integrada. La complexitat dels impactes associats al canvi climàtic, l’existènciade competències compartides a diferents nivells administratius i la interacció de tot elsistema litoral (és evident que el «terreny municipal» no és una unitat suficient per con-siderar la majoria de problemàtiques relacionades amb el canvi climàtic) fa imprescin-dible una gestió integrada de la zona costanera, d’acord amb les recomanacions dela Unió Europea i segons metodologies prou conegudes. Només amb aquest enfoca-ment serà possible implementar les accions d’adaptació que es reconeixen en aquestarticle.

Món social 207

• Comunicació. El percentatge d’emissions atribuïble directament a la gestió municipal ésmodest, ja que en els resultats dels primers PAES, elaborats per la Diputació de Barce-lona, sovint se situa per sota del 5%; el pes més important de les emissions correspona l’activitat bàsica dels ciutadans. Per tant, les accions contra el canvi climàtic requerei-xen la seva complicitat, i així ho ha entès el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, que ha inclòscom a obligació fer plans de comunicació que posin a l’abast de la població els resul-tats dels estudis, defineixin clarament el objectius de mitigació i adaptació, i, alhora, endemanin la col·laboració.

Instruments bàsics de política municipal per implementar els plans d’acció

Els governs locals disposen de diferents instruments per aplicar polítiques de lluita contrael canvi climàtic, els quals es poden resumir en quatre àmbits principals:

• Accions directes. Ja hem vist que les «emissions municipals» són un petit percentatgedel total d’emissions difoses del conjunt del territori. No obstant això, les actuacions enaquest sentit tenen un caràcter exemplificant. La reducció en el consum de recursos ales instal·lacions de la platja, petits aprofitaments d’energies renovables, substituciódels carburants més contaminants als vehicles de neteja i de les làmpades de vapor demercuri als entorns de la platja, actuacions eficaces per evitar la regressió, etc. són exem-ples d’iniciatives que poden endegar els governs locals i que han de tenir un efecte posi-tiu en la implicació dels ciutadans en la lluita contra el canvi climàtic.

• Elaboració de normes reguladores basades en la capacitat de l’Administració local peradaptar i promoure noves ordenances municipals, orientades a mitigar i adaptar el can-vi climàtic a les zones litorals.

• Nou sistema de fiscalitat amb incentius i bonificacions per aquelles actuacions positivesde lluita contra el canvi climàtic. Per exemple, per adquirir terrenys que facilitin l’allunya -ment de béns i serveis de la primera línia de l’aigua.

• Accions d’educació i sensibilització per aconseguir la complicitat dels ciutadans peravançar en els canvis de comportament necessaris per a les noves polítiques de lluitacontra el canvi climàtic.

Conclusions

Aquest article ben segur que no aporta cap novetat en relació amb els coneixements delcanvi climàtic en el sistema costaner. No obstant això, partint del reconeixement que lamajor part de les emissions de GEH es produeixen en àmbits on els governs locals tenenàmplies competències, es fa un resum dels impactes que el canvi climàtic introduirà alssistemes costaners a partir de la informació que els diferents autors han inclòs en aquestvolum. Malgrat que són efectes prou coneguts, no sempre és fàcil resumir-los en un únicdocument, ja que la informació científica és prou dispersa, com es comprova a partir delsdocuments de l’IPCC. En el cas del sistema costaner s’hi afegeix la dificultat que el sis-tema de competències és complex i repartit entre diferents nivells de l’Administració; per


això, en parlar de les accions d’adaptació, no s’identifica a qui corresponen malgrat queels governs locals han de ser els primers interessats en implementar-les, alhora que hand’avançar en els objectius de mitigació que proposen els PAES. El Pacte d’Alcaldes iAlcaldesses reconeix, de forma poc freqüent, el paper dels governs locals en la con-tribució a solucionar una problemàtica tan complexa; disposen de diferents instrumentsper assolir-ho, però sempre la implicació dels ciutadans ha de ser fonamental.

Bibliografia

Consorci EL FAR (2007). «Pla Estratègic litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona»

Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (2008). «Mitigació i adaptació local al can-vi climàtic. Catàleg de propostes».

Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. (2005). «Caracterit-zació de masses d’aigua i anàlisi del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marcde l’Aigua (2000/60/CE) a Catalunya (conques intra i intercomunitàries)».

STERN, N. (2006). Review on the economics of climate change.

Món social 209

Versión castellana

El sistema litoralUn débil equilibrioamenazado por el cambio climático

¿Está cambiando elclima del Mediterráneo?Josep Enric LlebotDepartamento de Física,Universidad Autónoma deBarcelona.Miembro del Institut de EstudisCatalans

¿Entendemos bien qué es el clima?El debate sobre la capacidad hu-mana de producir cambios am-bientales de dimensión planetaria,aún incomprensiblemente no ce-rrado en algunos entornos, ha aca-bado. Desde el año 1985 se tienenevidencias medidas del descensode la concentración de ozono en laestratosfera a causa de las emisio-nes de unos compuestos sintetiza-dos durante la mitad del siglo xx,así como, desde 1958, se mide demanera continua la concentraciónde dióxido de carbono en la at-mósfera y se ve que aumenta cadavez más rápidamente, tambiéncomo causa de las actividades hu-manas. Poco después de este des-cubrimiento se supo que el des-censo del ozono en la estratosferaera a causa de la presencia de ha-locarburos, y la regulación de susustitución por otros con caracte-rísticas que no interferían con elozono de la estratosfera se alcanzórápidamente. En cuanto al aumentode la concentración de gases conefecto invernadero, la solución esmucho más difícil, ya que se produ-cen y emiten, sobre todo, por eluso del petróleo, el carbón y el gas,los llamados combustibles fósiles,que son la causa del gran desarro-llo alcanzado por las sociedadesavanzadas, ya que proporcionanenergía concentrada y barata y, portanto, en estos momentos estánen la base de la estructura de de-sarrollo de nuestro mundo.

La creciente concentración degases con efecto invernadero en laatmósfera hace que ésta absorba

una proporción superior de laenergía emitida por la superficieterrestre y, por tanto, que se ca-liente. El calentamiento no es regu-lar en todos los sitios y, por tanto,de este fenómeno se prevé quehaya cambios en los patrones decomportamiento de la atmósfera,lo que habitualmente se llamacambio climático. Sin embargo,hablamos habitualmente de climay, a veces, no incluimos en estenombre el significado completo.Una definición sencilla y rápida quenos viene a la mente intuitivamentesobre qué es el clima se refiere altiempo medio, es decir, a una me-dia de las variables meteorológicasmás importantes (temperatura,precipitación, humedad, etc.). Noobstante, al definir una media tem-poral hay que precisar los períodosde tiempo en los cuales se cal-cula: días, semanas, meses, años.Sin embargo, siguiendo con defi-niciones intuitivas para distinguirel tiempo que hace cada día, esdecir, la meteorología de la clima-tología, puede decirse que la me-teorología corresponde al conoci-miento del tiempo instantáneo, esdecir, el comportamiento de la at-mósfera cercana a la superficie te-rrestre en un período inferior a diezdías, mientras que la climatologíaestudia el comportamiento mediodel sistema climático en escalasde tiempo, en todo caso superio-res a los diez días. De hecho, esjusto esta característica sobre elconocimiento del tiempo medio,que la climatología no ha sido,hasta muy recientemente, unadisciplina de interés entre la co-munidad científica,1 aunque desdetiempos ancestrales el conoci-miento climatológico ha interesadocomo práctica regular: un buenejemplo son los calendarios del

campesino que abundan pornuestras tierras. Hay otra caracte-rística que también determina elclima y que es especialmente rele-vante para el área mediterránea:se trata de la variabilidad del clima.La variabilidad es una medida enun lugar determinado de la regula-ridad de una variable meteoroló-gica. Así, por ejemplo, y a la vistadel efecto amortiguador del mar, lavariabilidad de la temperatura enlas localidades litorales es inferiora la de las localidades interiores.En el Mediterráneo y en el litoral deCataluña, en particular, la variabi-lidad de la precipitación es unade las características definitorias denuestro registro pluviométrico.

Si simplemente echamos un vis-tazo a la historia, el primero quehabla en el sentido moderno de loque hoy conocemos como cam-bio climático fue Svante Arrhe-nius,2 un químico y físico suecoque en el año 1896 presentó en laSociedad de Física de Estocolmoun comunicado en el que sugeríaque una reducción o un aumentodel cuarenta por ciento en la con-centración de un componentemuy minoritario de la atmósfera, eldióxido de carbono, podía provo-car procesos que explicarían elavance o el retroceso de los gla-ciares. En su trabajo, Arrheniusdesarrolló lo que hoy llamamos unmodelo de balance de energía,que consideraba los efectos ra-diactivos del dióxido de carbono ydel agua a temperatura ambientey estudiaba las respuestas del mo-delo a cambios en las concentra-ciones de CO2. Naturalmente, estetrabajo heredaba resultados de lafísica del siglo xIx de Josef Stefanpor lo que respecta a la ley de la

Marco introductorio 213

Marco introductorio

1. Llebot, J. E. (1998): El canvi climàtic.Rubes.

2. Llebot, J. E. (2001): «Svante Arrhenius:els albors del canvi climàtic». Mediambient. Tecnologia i cultura: Onzereferències del pensament ambiental.Bar celona.

emisión de la radiación, de KnutAnsgström, sobre los valores delos coeficientes de absorción delCO2 y del vapor de agua, y de Ale-xander Buchan, sobre las medidasde la temperatura en diferentes lu-gares del planeta. El modelo for-mulado por Arrhenius era bastantesimple y hacía estimaciones so-bre la reflexión de la radiación porla superficie terrestre y por las nu-bes, o las retroacciones produci-das por la capa de hielo y de nieveque, teniendo en cuenta el cono-cimiento actual, consideraríamosingenuas o quizás incluso erró-neas. Arrhenius3 concluyó que lavariación del contenido de CO2 yde vapor de agua de la atmósferatenía una gran influencia en elequilibrio energético del sistemaclimático. Llegó a esta conclusióndespués de realizar cálculos sinninguna ayuda mecánica, entrediez mil y cien mil operaciones quehizo a mano en diferentes escena-rios de emisiones de CO2. Consi-derando que las emisiones de laépoca eran 1, calculó lo que pre-veía que podría pasar cuando fue-ran 0,67; 1,5; 2,0; 2,5; y 3,0. Hizolos cálculos para las cuatro esta-ciones del año, discriminando lalatitud, y concluyó que: «... si lacantidad de carbono aumenta enprogresión geométrica, la tempe-ratura aumentará en progresiónaritmética». También Arrhenius ob-tuvo que la variación de la tempe-ratura sería más grande a medidaque aumentara la cantidad de dió-xido de carbono y la latitud, y queel incremento de la temperaturaaumentaría más en invierno queen verano. En general, Arrheniusprevió un ascenso de la tempera-tura de entre cinco y seis gradosCelsius cuando se duplicara elcontenido atmosférico de CO2.

Sorprende el hecho de que laspredicciones de Arrhenius sean tan

parecidas, desde el punto de vistacuantitativo, a los resultados obteni-dos mediante los sofisticados mo-delos numéricos actuales. Proba-blemente, en esta semblanza recaetambién la consi de ración del físicosueco como el iniciador del adver-timiento del posible origen antro-pogénico del cambio climáticoactual. Arrhenius habló tambiénde los impactos. Su visión, la deuna persona que vivía en un paíssometido a los rigores de un largoy duro invierno, y su visión positi-vista del progreso lo indujeron apensar en el impacto positivo deun clima menos riguroso, que pro-bablemente podría facilitar el des-plazamiento hacia latitudes altasde determinadas prácticas agríco-las y que paliaría, en cierta ma-nera, el déficit alimentario de laépoca.

La modelización del climaDesde los trabajos de Arrheniusse ha avanzado mucho y actual-mente se dispone de un conoci-miento muy superior del funciona-miento del sistema climático delque se tenía a principios del siglo xx.Por otro lado, también se disponede unas herramientas, los orde-nadores, que permiten obtenerproyecciones sobre el futuro delclima. No obstante, para enmarcaradecuadamente los resultados so-bre el posible clima del futuro, hayque tener en cuenta dos cuestio-nes fundamentales:

• El clima futuro estará determi-nado por la composición de la at-mósfera, por lo que respecta alos gases con efecto invernadero,que depende de cómo hayanevolucionado características de lasociedad en todo el mundo, comoson la economía, la demografía yla tecnología. La predicción decómo cambiarán en el futuro es-tos elementos es muy difícil y losclimatólogos trabajan con lo quese llama escenarios, que corres-ponden a hipótesis de cómo cam-biarán estas magnitudes en todoel mundo según diferentes condi-ciones.

• Los modelos operacionales ac-tuales dividen el mundo en unascajas cuyo tamaño sirve para de-terminar la resolución espacial delos resultados del modelo. Losmodelos actuales más utilizadosusan unas cajas que cubren unasuperficie aproximada de diez milkilómetros cuadrados, que si biensirven para poder entender losefectos en grandes regiones, nopueden dar suficiente confianza yprecisión para visiones prospecti-vas detalladas sobre lo que pa-sará en una zona pequeña y va-riada topográficamente, comoCataluña, por ejemplo.

¿Qué está pasando?A continuación, nombraremos re-sultados que muestran qué estápasando con el clima tanto a es-cala global como, cuando sea po-sible con datos específicos, paraCataluña, que de alguna manerapuede considerarse representativade lo que pasará en el Mediterrá-neo, especialmente a las zonas li-torales. La mayor parte de estosresultados provienen de los traba-jos del Grupo Intergubernamentalde Expertos sobre el Cambio Cli-mático (IPCC, en las siglas ingle-sas), que recientemente ha publi-cado un cuarto informe4 en el cualse establece la visión consensuadaa escala global más reciente del fe-nómeno del cambio climático y deltrabajo promovido por la AgenciaCatalana del Agua, dirigido especí-ficamente al agua y al cambio cli-mático en Cataluña.5

¿Se está produciendo elcambio climático? A lo largo de toda la Tierra hay unared de estaciones que miden latemperatura terrestre. El registroinstrumental de la temperatura en


3. Arrhenius, S. (1896): On the influenceof carbonic acid in the air upon de tem-perature of the ground PhilosophicalMagazine. Núm. 41, págs. 237-276.

4. IPCC (2007): Climate Change 2007:The Phisical Science Basis. CambridgeUniversity Press.

5. Prat, N.; Manzano, A. (ed.) (2009):Aigua i canvi climàtic: diagnosi dels im -pactes previstos a Catalunya, ACA.

estaciones terrestres y en barcoslleva a concluir que la temperaturasuperficial global del aire se ha ca-lentado 0.76 ± 0,18 °C durante elsiglo xx. La tendencia del calenta-miento es general en todo el pla-neta y consiste en el retroceso delos glaciares, la reducción de lasuperficie de nieve y el ritmo másacelerado de ascenso del nivel delmar durante el siglo xx, si se com-para con los últimos mil años, porejemplo. Se ha observado y se hadocumentado el aumento del pe-ríodo de crecimiento y el avancede la floración y de la llegada deespecies migratorias. Algunas es-pecies de plantas, insectos, pája-ros y peces se han desplazadohacia latitudes más altas o haciazonas de más altitud. También pa-rece que puede afirmarse que lacapa superficial del océano se hacalentado unos 0,10 °C durantelos últimos cuarenta años.

Sin embargo, los cambios máspronunciados se han producidoen las regiones polares, especial-mente del hemisferio norte. El aná-lisis de datos proporcionado por lainformación desclasificada proce-dente de submarinos rusos y nor-teamericanos indica que el hielodel ártico se ha ido adelgazandodesde mediados de la década de1970. De hecho, desde que sedispone de medidas de la cober-tura de hielo hechas desde satéli-tes se constata que la concentra-ción de hielo en el ártico en veranoha disminuido un diez por ciento;fue el verano del año 2007 cuandose constató una superficie de hielomenos extensa. Ahora bien, la va-riación de la temperatura no hasido uniforme en todo el planeta alo largo de los años. El calenta-miento más elevado se produjoantes de 1940 y desde 1980 hastala actualidad. No obstante, el he-misferio norte ha experimentadoun ligero enfriamiento durante elperíodo 1946-1975, y hay zonasdonde este enfriamiento se ha he-cho muy patente, especialmenteen el este del continente ameri-cano.

Las causas de esta interrupciónen el calentamiento no son claras.Una posible explicación es el au-mento de los compuestos de azu-fre presentes en la atmósferacomo consecuencia del uso decarbón como combustible, con unalto contenido de azufre. A estascausas, también pueden añadirsecausas naturales, como la varia-ción de la luminosidad del sol o laserupciones volcánicas que han te-nido lugar durante este período.

El calentamiento medio produ-cido durante el siglo xx puedecompararse con otras perturba-ciones del clima de tiempos pasa-dos. Para hacer esta comparaciónse usan datos instrumentales, queabarcan los últimos doscientosaños, junto con datos (conocidoscomo proxy-data o datos asimila-dos) que provienen del análisis delos anillos de los árboles, del es-tudio de los sedimentos y de lasburbujas de aire de los hielos deGroenlandia o la Antártida. Los re-sultados de este análisis muestranque el calentamiento que hemosvivido durante el siglo xx es proba-blemente uno de los más grandesque se han dado durante los últi-mos dos milenios,6 aunque hayque tomar precauciones al inter-pretar estos datos, ya que son irre-gulares en la distribución temporaly espacial y, por tanto, el grado deconfianza que aportan a la afirma-ción anterior es moderadamentepequeño.

Otra cuestión es saber si estecambio de la temperatura es acausa de factores humanos. El in-forme del IPCC antes nombradoatribuye, con un alto grado deconfianza, la causa del calenta-miento al crecimiento del conte-nido atmosférico de gases conefecto invernadero y, además,muestra unas simulaciones demodelos numéricos en que seconsigue separar, durante los últi-mos diez años, la variabilidad na-

tural y la variabilidad relacionadacon las actividades humanas que,naturalmente, es muy superior.

En cuanto a Cataluña, el au-mento de la temperatura del aireen la superficie durante el siglo xx

ha sido del orden de 0,15 °C pordécada, superior a la media global.En cuanto al litoral, hay un com-pleto registro en el Estartit desde1973 a diferentes profundidadesdel agua. En todas se mide un au-mento de la temperatura que en lasuperficie se sitúa en un 0,34 °Cpor década. El hecho de que elaumento de la temperatura delagua sea mayor que el aumentode la temperatura del aire es acausa del hecho de que la seriedel Estartit es más corta. Si se co-gen para la temperatura los mis-mos años, los datos terrestres ymarítimos mantienen la relaciónprevista.

En cambio, la precipitación notiene un comportamiento tan ho-mogéneo en todos los sitios. Enprincipio, a medida que la tempe-ratura atmosférica aumenta, seprevé que la atmósfera contengamás vapor de agua, y eso cierta-mente se ha medido. No obstante,este hecho no comporta necesa-riamente que la precipitación au-mente en todos los sitios. Efectiva-mente, a escala regional se hamedido un aumento de la precipi-tación al norte de Europa, al nortey centro de Asia, y en algunos lu-gares del continente americano;en cambio, se ha constatado unadisminución al sur de áfrica y deAsia, en las regiones subsaharia-nas y globalmente en el Mediterrá-neo. En Cataluña el análisis de lasseries de precipitación anual deque se dispone, que se remontanen algún lugar hasta 1786,7 nopresentan una tendencia significa-tiva. Solo si se tienen en cuenta losúltimos años puede observarseuna tendencia negativa, es decir,una disminución de la precipita-ción anual, pero este resultado aún


6. Mann, M. et al. (2008): Proc. Nat. Acad.SciUSA. Núm. 105, págs. 13252-13257. 7. Serie de Barcelona.

no tiene significación estadística.8

En cuanto al aumento del niveldel mar en el conjunto del planeta,se ha observado un aumento de3,1 mm/año, de 1,2 mm/año enMarsella y Génova y, los últimostreinta años, de 4,0 mm/año en elEstartit.

Hay otros cambios medidos enotros lugares, como el retrocesode los glaciares y, sobre todo, loscambios fenológicos.9 En Cataluña,como en otros lugares de nuestroplaneta, se han observado cam-bios importantes en los ciclos quesiguen las plantas y los animales.En concreto, las hojas de los árbo-les salen ahora de media unosveinte días antes que hace cin-cuenta años; florecen y fructificanunos diez días antes que hace cin-cuenta años, y se les caen las ho-jas más tarde, también alrededorde veinte días respecto del mismoperíodo de tiempo. También se hanencontrado evidencias de que al-gunos insectos, como por ejemplolas mariposas, pasan por diferentesestadios larvarios más rápidamenteen respuesta al calentamiento. Endefinitiva, se sabe que en muchoslugares del planeta con la variabili-dad regional y específica de cadafenómeno biológico se ha produ-cido el avance de fenofases deplantas y animales entre tres y cua-tro días por década en la prima-vera.10

Cuándo y cómo cambiará elclima durante el siglo XXIPara proyectar hacia un futuro pró-ximo la magnitud que tendrá el

cambio climático, por un lado, hayque conocer con un cierto gradode exactitud el funcionamiento delmedio físico, es decir, hay que dis-poner de un modelo fiable, y, porotro, hay que poder proyectar conprecisión cuáles serán las emisio-nes de gases con efecto inverna-dero y cuál será la evolución de losimbornales. En definitiva, se tratade asumir cómo evolucionará lasociedad y la biosfera durante elsiglo xxI.

Mientras que actualmente se dis-pone de modelos bastante fiables,por lo que respecta al conoci-miento que incorporan del funcio-namiento del medio físico, el se-gundo aspecto, las emisiones y laevolución de los imbornales, es unhito que tiene muchas más impre-cisiones. No hay modelos ni previ-siones fiables que permitan atisbarcuál será la evolución de la econo-mía mundial en los próximos diez,veinte o cincuenta años, ni, pordescontado, se sabe cuál será laestructura de producción energé-tica de las sociedades del futuro,ni la evolución tecnológica. Todasestas incertezas son, por tanto,tan grandes que los resultadosque se obtienen de los modelosdeben aceptarse como lo que son,unos marcos de referencia sobrelo que puede pasar, y hay que en-tender que los modelos climáti-cos, a diferencia de los modelosmeteorológicos, no hacen predic-ciones sino proyecciones.

Para poder comparar los resulta-dos de un modelo con los de losotros, el IPCC ha confeccionadoescenarios de emisiones futurasque incorporan previsiones delBanco Mundial o previsiones de laONU sobre el crecimiento demo-gráfico y económico. Estos esce-narios incluyen un amplio espectrode asunciones sobre el futuro eco-nómico y el desarrollo tecnológico.No es necesario recordar el grannúmero de incertezas existentessobre el crecimiento económico,los estilos de vida, el crecimientode la población o los cambiostecnológicos. Es sobre la base

de estos escenarios y, de ma-nera especial, sobre un escenariode previsiones medias en el quedeben entenderse las cifras quecomentaremos a continuación.

Un escenario útil es el que asumeel crecimiento de emisiones du-rante los últimos veinte años deluno por ciento anual y estipula quehasta el año 2050 las emisionesde los gases con efecto inverna-dero quedarán estabilizadas en losniveles actuales. En el contextoactual es como si estuviéramosconside rando una situación de mí-nimos o notablemente optimista,ya que actualmente todos los indi-cios nos llevan a escenarios másintensos por lo que respecta al for-zamiento causado por los gasescon efecto invernadero. En esteescenario la temperatura aumen-taría, globalmente, cerca de 1,8 °Cel año 2050 respecto de la mediade los años 1980-1999.

La IPCC11 prevé que en el año2100 la temperatura habrá au-mentado, según los escenarios,entre 1,1 °C y 6,4 °C, calenta-miento que en caso de que tu-viera lugar sería el más grande delos últimos diez mil años. Tambiénse prevé que disminuirá la diferen-cia entre las temperaturas míni-mas y las temperaturas máximas aescala global y que las temperatu-ras mínimas serán más altas, demanera que disminuirán los episo-dios de frío extremo. En general,se cree también que aumentaránlas precipitaciones, aunque su dis-tribución espacial y temporal serádiferente. En nuestro país, seprevé que aumenten las precipita-ciones en invierno pero que, encambio, en verano los períodosde sequía serán más intensos yfrecuentes. En consonancia coneste hecho, los modelos prevéntambién una disminución de lazona cubierta por la nieve y el


8. Llasat, M. C. et al. (2009): «Constata-cions de caràcter meteorològic a Catalu -nya» en Prat, N.; Manzano, A. (ed.): Aiguai canvi climàtic: diagnosi dels impactesprevistos a Catalunya, ACA.

9. Peñuelas, J. et al. (2002): «Changedplant and animal life cycles from 1952-2000». Global Change Biology. Núm. 9,págs. 131-140.

10. Peñuelas, J. et al. (2009): «Impactes,vulnerabilitat i retroalimentacions climàti-ques als ecosistemes terrestres catalans»en Llebot, J. E. (ed.): 2n Informe sobre elcanvi climàtic a Catalunya. [En prensa].

11. IPCC, Canvi climàtic 2007: informe desíntesi: resum per a responsables de polí-tiques. Colección Documents, 18, CADS(2009).


hielo, así como un ascenso del ni-vel del mar de entre 0,18 y 0,59metros.

En cuanto al área mediterránea,el aumento de la temperatura pre-visto por los modelos se sitúa porencima de la media mundial y laprecipitación, en cambio, por de-bajo, e incluso se prevé una dismi-nución global que se imagina, enel escenario más pesimista, quepueda llegar a ser de un veintepor ciento respecto de las condi-ciones de finales del siglo xx. Ca-taluña no es una excepción a es-tas previsiones. Precisamente lasprevisiones de los modelos regio-nales, que tienen una fiabilidad li-mitada, auguran un aumento de latemperatura media en la franja altade las previsiones globales, unatendencia de que el aumento de latemperatura máxima crezca másque la temperatura mínima y quela precipitación, especialmente enlas zonas litorales y en verano, dis-minuya considerablemente.

¿Cuáles serán lesconsecuencias del cambioclimático sobre el medio físico?Como ya se ha dicho repetida-mente, en general las consecuen-cias básicas a escala global son elaumento de la temperatura y de laprecipitación. En un plazo detiempo corto probablemente laagricultura y el bosque se benefi-ciarán de la fertilización de dióxidode carbono. Las condiciones óp-timas para los cultivos cambiarán,por lo que harán falta adaptacio-nes significativas a escala regional.En este contexto, esta adaptaciónserá más costosa y difícil de alcan-zar en las explotaciones peque-ñas que en aquellas controladaspor grandes grupos. Además, loscambios en las plagas y en las en-fermedades de las plantas a uncalentamiento aún es entendidode manera incompleta y, por tanto,a escala regional y a largo plazohay aún mucha incerteza.

Algunos modelos proyectan latendencia, en zonas como las re-

giones mediterráneas, hacia uncrecimiento de los períodos de se-quía. Parece probable que la can-tidad de nieve en las montañasdisminuya y que la nieve se fundaantes como resultado del calenta-miento atmosférico, lo que puedeafectar el balance hídrico y com-portar importantes impactos aso-ciados en la disponibilidad de aguadulce. A la vez, el crecimiento de laintensidad de algunas lluvias enotoño e invierno y el hipotético au-mento de los episodios de tor-mentas fuertes, los temporales delevante, como el que hubo a fina-les del año 2008 en Cataluña,pueden comportar problemas enel control de las riadas, en la esta-bilidad de las playas del litoral, ycambios en los hábitats de plantasy animales.

Otro aspecto importante que hayque considerar es el impacto so-bre la salud. Sin duda, el aumentode la temperatura influirá sobre lafrecuencia y la transmisión de en-fermedades infecciosas, sobre elefecto en la población de episo-dios de olas de calor y de frío y,naturalmente, sobre la calidad delaire y del agua. Sin embargo, sedesconocen las pautas de hastadónde pueden evolucionar estoscambios. Las variaciones de latemperatura y de la precipitacióninducen a cambios en los hábitatsde los organismos que actúancomo vectores transmisores deenfermedades (mosquitos, roedo-res, etc.). Parece probable que alhaber una frecuencia menor dedeterminados episodios de frío,puedan sobrevivir determinadostipos de mosquitos que, en lascondiciones actuales, no sobrevi-virían. Algunos estudios prevénuna posible incidencia del mos-quito de la malaria al sur de la pe-nínsula ibérica de aquí a diez añosprecisamente por esa causa. Lomismo puede decirse del impactode las olas de frío y de calor. Esprevisible menos mortalidad acausa de las olas de frío, ya queserán menos frecuentes, mientrasque probablemente habrá más

episodios de calores extremos, loque producirá problemas de saluden personas especialmente sensi-bles.

El aumento de episodios meteo-rológicos extremos parece quesea otra consecuencia del cambioclimático, a la vista de la mayorcantidad de energía de la atmós-fera. Sin embargo, es uno de losaspectos más controvertidos, yaque hasta ahora no se ha podidoconstatar una tendencia determi-nada, desde un punto de vistaexperimental. No obstante, unabuena parte de la población seconcentra en las zonas costeras,lo que hace prever importantesimpactos económicos por un niveldel mar más alto y por una mayorfrecuencia de episodios meteoro-lógicos extremos.

¿Hay una concentraciónsegura de gases de efectoinvernadero?Probablemente esta sea la pre-gunta más importante cuando nosenfrentamos a una situación decambio del clima. ¿Hasta dóndepuede aguantar el clima el forza-miento actual? ¿Hay un nivel se-guro de emisiones? Ciertamentelas palabras aguantar o seguro quehemos utilizado en las líneas ante-riores son equívocas, a la vista deque son relativas y hay una buenadosis de subjetividad en su formu-lación. La subjetividad proviene dever el problema del cambio climá-tico desde la perspectiva de uneuropeo12 o de un norte americanocon buena capacidad tecnológicapara adaptarse, pero a costa deimportantes costes económicos,o desde la perspectiva de un es-quimal que depende para su ali-mentación de la extensión delhielo, o de un habitante de les islasMaldivas, conjunto de unas mil

12. En el año 2005, la Unión Europeapropuso adoptar medidas para no llegara un aumento de la temperatura de dosgrados centígrados respecto a los valo-res de la temperatura media en períodospreindustriales.


seiscientas islas de coral, para losque la extensión de su país de-pende de la magnitud del ascensodel nivel del mar.

Considerando aspectos realistasy pragmáticos, la actuación frenteal cambio climático comporta dostipos de acciones fundamentales:la mitigación de las causes delcambio climático y la adaptación alas nuevas condiciones climáticas.La mitigación consiste en la dismi-nución de las causas, es decir, delas emisiones. Es evidente que, ala vista de las circunstancias ac-tuales, existe la tecnología dispo-nible para estabilizar el contenidoatmosférico de dióxido de car-bono atmosférico a 450 ppm o a600 ppm o a 1.000 ppm. Definir elnivel es una cuestión de costeeconómico y de voluntad política ysocial, y el año 2009 es muy im-portante para la definición del nivelde estabilización que la comuni-dad internacional es capaz deplantearse.13

En cuanto a la adaptación, signi-fica conocer y, eventualmente,cambiar aquellas actividades in-fluenciadas por el cambio climá-tico. Por ejemplo, en determinadoslugares dejarán de ser ren tablesdeterminados cultivos y empeza-rán a serlo otros, o bien tendránque construir y/o modificar deter-minadas infraestructuras (puertos,diques, etc.). Ambas estrategias, laadaptación y la mitigación, depen-den de la perspectiva económicadel país que las considera.

Ahora bien, intentando objetivarel enunciado de este parágrafo,se trataría de poder contestar sihay una concentración límite degases con efecto invernadero en laatmósfera por encima de la cual seproducen cambios catastróficos

en el funcionamiento de la Tierra,o bien si se conocen suficiente-mente bien las consecuencias delcalentamiento causado por el au-mento de la concentración de es-tos gases, de manera que la co-munidad científica sea capaz dedefinir una concentración acepta-ble basándose en análisis de ries-gos potenciales y de daños. Po-demos intentar contestar estascuestiones observando qué ha su-cedido en el pasado. Hay muchasevidencias respecto de la varia-ción del CO2 atmosférico duranteépocas pasadas en la historia geo -lógica de la Tierra. Así, sabemosque hace unos cincuenta millo-nes de años había entre tres ynueve veces más dióxido de car-bono en la atmósfera y, además,disponemos de indicadores quemuestran que hacía mucho máscalor que ahora, ya que, por ejem-plo, había vida abundante en elcírculo polar y la temperatura delas aguas profundas del mar eraalta. También se han encontradoperíodos con variaciones súbitas(miles de años) del dióxido de car-bono atmosférico, relacionadastambién con cambios en la tem-peratura. En algunas de estas os-cilaciones hay períodos cálidosque exceden en magnitud a lasproyecciones más pesimistas delos modelos climáticos actuales.Estos cambios están asociados, aveces, con extinciones o con re-distribuciones de especies, perono con una desaparición total dela biosfera.

La evolución del clima del futurodependerá de la naturaleza del for-zamiento climático, es decir, delcontenido en gases con efecto in-vernadero de la atmósfera y de lasensibilidad del sistema climático.Por tanto, determinar una concen-tración aceptable de los gases conefecto invernadero depende de lacapacidad de determinar la sensi-bilidad del sistema climático, asícomo del conocimiento exactode los factores de forzamiento, y delos riesgos y las vulnerabilidades.Además, las consecuencias del

cambio climático tendrán un mar-cado carácter regional, y mientrasque todos los modelos proyectanun aumento global de la tempera-tura y de las precipitaciones, lasdistribuciones temporales y espa-ciales de estas varían de región aregión y de modelo a modelo. Portanto, es difícil, por no decir impo-sible, establecer una concentra-ción atmosférica de gases conefecto invernadero asumible glo-balmente en la cual los riesgos ylos impactos estén moderada-mente relacionados con el es-fuerzo tecnológico y económicopara alcanzarla, por la que actual-mente se trabaja sin tener este ni-vel de referencia.

Consideraciones finalesEl calentamiento de la atmósferacomo consecuencia del aumentode gases con efecto invernaderono es un fenómeno pasajero. Elfuturo que se atisba para este si-glo, incluso en el más optimistade los escenarios, con toda segu-ridad comportará un aumento dela temperatura, una probable dis-minución de la precipitación en elMediterráneo y un aumento delnivel del mar. En este caso, el lito-ral mediterráneo y, en particular, elde Cataluña, es un entorno deries go frente al cambio climático.El ries go está caracterizado tam-bién por la importante densidadde población y de actividad eco-nómica que acoge. Así pues, hayque estar atento a los recursos hí-dricos, a los ecosistemas mari-nos, a las playas, a las infraes-tructuras, y, sobre todo, losefectos del cambio climático hande estar presentes en las planifi-caciones, ya que las acciones deadaptación son caras y necesitanmucho tiempo. Hace poco másde dos años se publicó el informeStern,14 un extenso y detallado13. En Copenhague, en el mes de di -

ciem bre de 2009 estaba previsto adop-tar alguna decisión sobre este aspecto,ya que se deben acordar los compromi-sos de los países para el período 2012-2020 y, para ello, se debe saber hacia quéobjetivo de concentración de gases conefecto invernadero se pretende llegar.

14. Stern, N.: Stern Review on the Eco-nomics of Climate Change. Disponible en http://www.hm-treasury.gov.uk/stern_review_report.htm

análisis de los aspectos económi-cos asociados al cambio climá-tico, que concluyó de manera ge-nérica que económicamente esmás ventajoso adaptarse que ac-

tuar reactivamente ante los im-pactos del cambio climático. Laregión mediterránea y especial-mente su litoral, a la vista de lavulnerabilidad que tiene frente al

fenómeno, no son una excepcióny debemos ser insistentes y fir-mes frente al problema, simple-mente para no hipotecarnos elfuturo.


La urbanización dellitoral de CataluñaJoan Alemany LloveraConsultor especialista enplanificación urbana y economíaportuaria

IntroducciónSi se entiende la costa como unalínea (o mejor como la estrechafranja bañada por el mar) y el lito-ral como unos espacios de tierra yde mar, ambos lados de la costadonde se registra una amplia inte-racción entre los dos medios, esteúltimo tiene una anchura diferentesegún los fenómenos y las activi-dades que se consideren. Una vi-sión global y pragmática del litoralincluye la división administrativa, yconsiste en considerar la franja te-rrestre con el ancho de los térmi-nos municipales costeros, y lafranja marítima, como el mar terri-torial (franja de doce millas desdelas líneas de base). Es, pues, unaconcepción muy estricta y reduc-cionista del espacio litoral, ya quedepende, además de la configura-ción natural, de las actividades hu-manas que se llevan a cabo. Parael estudio de algunas actividadeshabría que considerar una divisiónmucho más amplia que incluya lascomarcas (y, por tanto, una franjade entre diez y treinta kilómetros,que supera los términos municipa-les que tienen solo de tres a cincokilómetros) y, por parte de mar, laplataforma continental (espaciomarítimo desde la costa hasta unabatimetría de doscientos metros).

Si considerásemos el litoral ensentido más estricto (municipioscosteros y mar territorial), debería-mos convenir que la ocupacióncomprende diferentes procesos yactividades muy diversas. La parteterrestre se encuentra ocupadapor los elementos siguientes: ciu-dades y pueblos costeros; urba-nizaciones dispersas, sean deprimera o segunda residencia; in-fraestructuras (autopistas, carre-teras, ferrocarril); actividades eco-nómicas (industrias, agricultura,servicios turísticos, etc.). La franja

marítima se ha ocupado funda-mentalmente por los puertos y enmenor medida por otras infraes-tructuras marítimas, como espi-gones de protección de playas,tubos de captación de aguas oemisarios para el vertido de aguasy residuos.

El objetivo de este artículo esdescribir brevemente los procesosde ocupación urbanística del lito-ral catalán y ver las incidencias so-bre este espacio.

La ocupación hasta mediadosdel siglo XXDesde los primeros pobladoreshasta mediados del siglo xx, laocupación del litoral terrestre seprodujo fundamentalmente por lacreación y el crecimiento de losnúcleos urbanos en la costa. Setrató de un proceso muy lentohasta finales del siglo xVIII y se ace-leró desde esta fecha hasta me-diados del siglo xIx. En el mar, laocupación se produjo principal-mente por la construcción de lospuertos.

Los primeros asentamientos hu-manos estables en la costa se de-ben a las primeras grandes civiliza-ciones marítimas. Los griegosfoceos provenientes de su coloniaMassalia (Marsella) se establecie-ron en Emporion en el siglo VI an-tes de nuestra era. Por este puertoiniciaron los romanos la conquistade la península ibérica en el año218 a. de C. En las décadas y si-glos posteriores los romanos ex-tendieron la ocupación del litoralfundando diversas ciudades, muni-cipios y villas por toda la costa. Ta-rraco (colonia desde el 45 a. de C.),fue la capital de una amplia provin-cia y tuvo un puerto de construc-ción artificial, como también tuvopuerto artificial Emporiae, la antiguaEmporion griega. Durante muchossiglos fueron las únicas construc-ciones en el mar hasta que la diná-mica litoral de sedimentos rellenócompletamente estas dos prime-ras infraestructuras marítimas.

La pax romana en el mar hizoposible la creación de los siguien-

tes núcleos urbanos sobre lacosta: Blanda (Blanes), Iluro (Ma-taró), Betulo (Badalona), Barcino(Barcelona), Tarraco (Tarragona) yDertosa (Tortosa), esta última en elEbro, cerca de la desembocadura.Además, entre estos pueblos yciudades se construyeron algunasvillas romanes, lo que supuso unaprimera ocupación de la costa pornúcleos urbanos bastante distan-ciados unos de otros.

La crisis del Imperio romano, lasinvasiones de los pueblos delnorte, la invasión musulmana, lasconfrontaciones y la piratería inci-dieron negativamente en el tráficomarítimo y en el proceso de asen-tamiento de la población en lacosta en el Mediterráneo occiden-tal y, particularmente, en la costade lo que ahora es Cataluña. Nofue hasta el siglo xI cuando se ini-ció un nuevo proceso de creci-miento de las actividades maríti-mas y, a partir de aquí, una nuevaexpansión urbana en el litoral.Además del crecimiento de la ciu-dad de Barcelona, con su papelde capital catalana, se crearonnuevos pueblos y ciudades en lacosta, de entre los cuales destaca-ron: Cadaqués, Palamós, Sant Fe-liu de Guíxols, Tossa, Vilanova,Cambrils, Amposta y Alcanar.Otros, como Sant Miquel de Co-lera, Llançà, la Selva, Begur, Pala-frugell, etc., se construyeron muycerca de la costa, ya que desarro-llaban algunas actividades maríti-mas, pero a la vez estaban mejoren el interior, resguardadas de lospeligros y problemas que veníandel mar. También datan de estaépoca numerosas torres de de-fensa y de vigía, con el objetivo deproteger de los piratas los núcleosurbanos y las casas solariegas. Lapoblación en núcleos urbanos enla costa —incluida la capital Bar-celona— debía de ser de entrecuarenta mil y cincuenta mil habi-tantes en la Baja Edad Media.

El fuerte crecimiento de los nú-cleos urbanos costeros en la BajaEdad Media fue simultáneo y es-taba estrechamente relacionado,


sin duda, con el progreso de todaslas actividades marítimas (cons-trucción y reparación naval, nave-gación, acciones de los corsarios,pesca, carga y descarga en lospuertos...). En esta época, el lito-ral catalán era una serie de puer-tos y poblaciones marítimas se-paradas por espacios naturales.Según las crónicas de la época,destacaban los puertos siguien-tes: Portvendres, Cotlliure, Cada-qués, Roses, Palamós, Sant Feliude Guíxols, Tossa, Blanes, Barce-lona, Tarragona y Ebre (Port Fan-gós, Amposta, Tortosa). De estos,tenían obras artificiales —siempreprecarias e insuficientes— al finaldel siglo xV los puertos de Pala-mós, Barcelona y Tarragona. Elresto eran playas más o menosresguardadas de los temporales,donde se llevaban a cabo las ope-raciones de carga y descarga delos barcos.

En los siglos xVI y xVII no hubo no-ticias de nuevas ocupaciones des-tacables ni de crecimiento urbanoimportante en la costa catalana, ysolo el puerto de Barcelona regis-tró algunas obras de mejora y am-pliación, pero sin resolver los gra-ves problemas de resguardo y derelleno por la entrada de arenas alinterior que sufría. A finales del si-glo xVII se registraron tímidos cre-cimientos de población en la costay se crearon nuevos núcleos comola Escala y Port de la Selva. Al finalde ese mismo siglo la poblaciónen la costa catalana debía de serde setenta y cinco mil habitantesaproximadamente.

En el siglo xVIII empezó otro perío -do de esplendor para la marinacatalana, lógicamente acompa-ñado de un nuevo crecimiento ur-bano y portuario en el litoral. Entreel año 1718 y el 1787, la poblaciónde Cataluña pasó de quinientosmil habitantes a novecientos mil,mientras que la población de losmunicipios costeros aumentaba aun ritmo muy superior, cuando en-tre las mismas fechas pasaron denoventa mil habitantes a doscien-tos cuarenta mil habitantes.

Con las informaciones estadísti-cas que ya en esta época nosaportan los censos, se compruebaque entre los años 1787 y 1830 lapoblación litoral se mantuvo prác-ticamente estancada, mientrasque en los treinta años siguientes(de 1831 a 1860) se volvió a pro-ducir un gran crecimiento que su-puso pasar de doscientos cua-renta mil a cuatrocientos seis milhabitantes. Las cuatro últimas dé-cadas del siglo xIx conocieron, se-gún los censos de población, ungran crecimiento en la costa cata-lana, que pasó de los cuatrocien-tos seis mil habitantes a los sete-cientos ochenta mil habitantes(mientras que la población totalcatalana pasaba de un millón seis-cientos setenta y cuatro mil a unmillón novecientos sesenta y seismil habitantes). Pero casi la totali-dad del crecimiento de la pobla-ción costera se debió a la expan-sión de la ciudad de Barcelona,que en este período vivió la cons-trucción del Ensanche planificadopor Ildefons Cerdà y la absorción afinales de siglo de los municipiosvecinos.

Un fenómeno interesante quetuvo una incidencia especial en elcrecimiento de la población cos-tera fue el desdoblamiento de mu-nicipios. En muchos lugares de lacosta había barracas y construc-ciones precarias que pertenecíana pescadores y marineros de laspoblaciones que, por motivos deseguridad, salubridad o de explo-tación económica del campo, sehabían levantado tierra adentro. Elcrecimiento de las actividadesmarítimas, especialmente en lossiglos xVIII y xIx, hizo que estaspequeñas construcciones se con-virtieran primero en pequeños nú-cleos y después en pueblos mari-neros con su propia parroquia queacabaron pidiendo, y en algunoscasos consiguiendo, la indepen-dencia municipal. Recibieron losnuevos nombres seguidos de laspalabras de Baix, de Mar, Marinao Botigues. Los principales muni-cipios que se crearon siguiendo

este proceso en el siglo xVI fueronlos siguientes: Arenys de Mar, quese separó de Arenys de Munt en1599; Sant Pol de Mar, que ob-tuvo la independencia de Sant Ce-brià de Vallalta en 1574, y Calellade la Costa, que se separó de Pi-neda en 1527.

En los siglos xVIII y xIx se formaronlos siguientes nuevos núcleos cos-teros que no se independizaronde los municipios originales: Portde Llançà, Calella de Palafrugell,Sant Antoni de Calonge, Botiguesdel Mar de Altafulla, Marina de To-rredembarra, Botigues de Creixell,barrio de pescadores de Cambrils.Sí que obtuvieron la independen-cia en este período los siguientesnuevos municipios: Portbou (1885),Port de la Selva (1779, 1787),Santa Susanna (1860), Malgrat(1852), Vilassar de Mar (1785),Premià de Mar (1836) y Masnou(1825). También en este períodose crearon dos municipios sin te-ner relación con núcleos urbanosanteriormente establecidos. Estosfueron Sant Carles de la Ràpita,que se creó como fundación realde Carlos III (1780) porque tenía unpuerto en el delta del Ebro, y laAmetlla de Mar, pueblo marinerocreado por pescadores valencia-nos (1891). En el siglo xx esteproceso ya no se produjo en tan-tos lugares, ya que solo se regis-tra la creación de Malgrat (1936)y la división de Tortosa con Del -tebre (1977) y Sant Jaume d’En -veja (1978).

En la primera mitad del siglo xx

se produjo un importante creci-miento de la población en la costacatalana, pero concentrado en losnúcleos urbanos existentes. Lapoblación de los municipios cos-teros pasó de los setecientosochenta mil habitantes al millóncuatrocientos veintisiete mil habi-tantes, lo que implicó que casi sedobló la población. El crecimientourbano más importante en esteperíodo se produjo en la capitalcatalana, Barcelona, que pasó dequinientos treinta y tres mil habi-tantes a un millón doscientos


ochenta mil habitantes, cosa quesignifica que buena parte de todoel crecimiento demográfico de lacosta se concentró en Barcelona.Aquí hay que considerar la ab-sorción de los últimos núcleosurbanos independientes del plan–Sarrià y Horta–, que cuando seunieron a la capital comportaronun crecimiento adicional, pero re-lativamente pequeño, si se com-para con el crecimiento demográ-fico total.

En 1950 la población de los mu-nicipios costeros representó el51,3% de la población catalana.Estos valores relativos indicanque durante la década de losaños cincuenta del siglo pasado yhasta principios de los años se-senta la concentración de pobla-ción en la costa fue la más elevadadesde la existencia de los censos.

La ocupación urbanística del litoral entre el 1950 y la actualidad En la década de 1950 empezó unnuevo proceso de ocupación dellitoral que consistió en la cons-trucción de urbanizaciones turísti-cas y de segunda residencia, pa-ralelamente al crecimiento de losnúcleos urbanos. Este fenómeno,que tenía un precedente intere-sante en la urbanización S’Agaróen Sant Feliu de Guíxols, se exten-dió, con menor calidad urbanís-tica, por casi toda la costa, hastael punto de que ocupó numerososespacios que no se habían urbani-zado entre los núcleos urbanos.Este fenómeno adquirió muchaimportancia a partir de la décadade 1960 y hasta la actualidad y,junto con el continuo crecimientode los pueblos y las ciudades, pro-vocó la casi total urbanización dellitoral, de manera que entre los lí-mites con Francia y con el PaísValenciano la primera línea decosta es casi un continuo urbanocon las excepciones de las gran-des áreas, más o menos protegi-das según las épocas, del cabo deCreus, el macizo de Montgrí, elGarraf y el delta del Ebro.

Algunas cifras aportadas por loscensos de población de los muni-cipios costeros y los estudios pre-vios que utilizó el Plan director ur-banístico del sistema costero de laGeneralitat (PDUSC) corroboranesta tendencia.

El crecimiento de la urbanizacióncostera y el fenómeno de la se-gunda residencia se ponen clara-mente de manifiesto con los si-guientes datos aportados por losdocumentos de diagnosis delPDUSC: en la Costa Brava, entre1957 y 1980, se urbanizaron cua-tro mil cien hectáreas y, entre 1980y 2003, tres mil quinientas hectá-reas más; en la Región Metropoli-tana de Barcelona la superficie ur-banizada aumentó desde veintidósmil hectáreas en 1972 a las cin-cuenta mil hectáreas en 2002; enel Camp de Tarragona la urbaniza-ción de la costa creció mil quinien-tas hectáreas entre 1988 y 2001.Este crecimiento espectacular dela urbanización costera ha com-portado que actualmente el nú-mero de viviendas de residentessea el cincuenta y cuatro por cientodel total y el de segundas residen-cias llegue a ser del cuarenta y seispor ciento del total. Teniendo pre-sente que en la costa se encuen-tran las áreas metropolitanas deBarcelona y Tarragona, en muchostramos del litoral (concretamenteen treinta y nueve de los setenta ycinco municipios) las viviendas desegunda residencia superan a lasprincipales. Los municipios en quelas viviendas principales superana las de segunda residencia sonsolo treinta y seis de los setenta ycinco costeros y se concentran es-pecialmente en la Región Metropo-litana de Barcelona, donde sonveintisiete, mientras que en laCosta Brava solo hay cuatro muni-cipios y en la Costa de Tarragona,cinco. En la mayor parte de lacosta catalana domina la segundaresidencia, con lo que eso com-porta de urbanización dispersa yextensiva, con un gran consumode recursos y de espacio para re-lativamente pocas personas.

Si examinamos los datos de loscensos y padrones, podemoscomprobar que en la segunda mi-tad del siglo xx y en los primerosaños del siglo xxI el crecimientode la población en el litoral se haacelerado. En 1950 los residentesde los municipios costeros eranun millón seiscientos sesenta y unmil setecientas treinta y siete per-sonas, más de la mitad (el 51,2%)de la población catalana, que enaquella fecha llegaba a los tres mi-llones doscientos cuarenta miltrescientos trece habitantes (tabla1). Al principio de la década de1960 la población de los munici-pios costeros llegó a la proporciónmás alta de la población catalana,hasta alcanzar la cifra de dos mi-llones sesenta y un mil setecientoscincuenta habitantes, lo que re-presentaba el 52,5% del total. Apartir de estos años la poblacióncontinuó creciendo en la costa,pero el conjunto de la poblacióncatalana aumentó a un ritmo su-perior, lo que comportó que laproporción de población de losmunicipios costeros fuera dismi-nuyendo progresivamente hasta laactualidad: en 1981 la poblaciónde los municipios de la costa re-presentó el 48,2% del total cata-lán; en 2001, el 44,6%, y en 2007,el 44,0%. Los setenta y cinco mu-nicipios costeros ocupan una su-perficie que representa el 6,9% dela superficie total de Cataluña,cosa que si se compara con losdatos de población, indica una for-tísima concentración a lo largo dellitoral más próximo al mar.

Si analizamos la evolución de lapoblación comarcal (tabla 1), laconcentración de población enesta franja terrestre de influencia li-toral representada por las comar-cas de la costa continuó aumen-tando hasta el año 1981, lo quequiere decir que a medida que lapoblación se iba densificado enlos municipios costeros, el creci-miento se iba trasladando más ha-cia el interior. Si se considera lafranja de veinte a veinticinco kiló-metros desde la costa, es decir,


todas las comarcas litorales máslas del Vallès Oriental, el Vallès Oc-cidental y el Alt Penedès (comar-cas del prelitoral, pero que formanparte del área Metropolitana deBarcelona y que crecieron muchoa partir de 1960, cuando el Barce-lonés estaba prácticamente satu-rado), la concentración de pobla-ción es extraordinaria: en estafranja que representa menos deltreinta por ciento del territorio ca-talán, se concentraba en el año2007 el ochenta y dos por cientode la población catalana.

Las construcciones en el mar:los puertos de la costacatalanaLas principales construcciones queocupan la orilla marítima son lospuertos artificiales. También hayalgunos rompeolas de defensade playas, tubos de captación deaguas del mar, espigones de de-fensa para la evacuación de aguaspluviales y emisarios submarinospara el vertido de residuos. Sin em-bargo, estas infraestructuras marí-timas son mucho menos impor-tantes que los puertos en cuanto ala ocupación de la costa.

Hasta principios del siglo xx,prácticamente los únicos puertoscon infraestructuras marítimas im-portantes eran los de Barcelona,Tarragona y Palamós. En la pri-mera mitad del siglo xx se amplia-ron considerablemente estos trespuertos y se construyeron la ma-yoría de puertos pesqueros y de-portivos que hay actualmente. Ro-ses, L’Escala, Palamós, Sant Feliude Guíxols, Blanes, Arenys de Mar,Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Ta-rragona, Cambrils, Ametlla de Mary Sant Carles de la Ràpita eran losprincipales puertos de Cataluñaen la década de los sesenta del si-glo pasado, cuando se empezó adesarrollar con fuerza la náuticadeportiva. Esta actividad tuvo susorígenes a finales del siglo xIx,cuando en 1873 se fundó la So-ciedad de Regatas de Barcelonaen el puerto de la capital catalana.Poco después, en 1878, se creó el

Club Náutico de Tarragona. Lasinstalaciones de estos clubs y delos que después se fueron fun-dando a lo largo de la costa en lospuertos pesqueros y pequeñospuertos comerciales hasta la dé-cada de 1960 eran unos localessociales reducidos y uno o dospantalanes donde podían amarrarlas pocas embarcaciones de re-creo que había. Pero en la décadade 1960 la náutica de recreo em-pezó a extenderse y a crecer demanera que se fueron ocupandomás y más espacios en los puer-tos comerciales y pesqueros enáreas que pasaron a llamarse dár-senas deportivas. En muchos ca-sos, los puertos existentes no eransuficientes para asumir el fuertecrecimiento de la demanda deembarcaciones deportivas y de re-creo. Por este motivo, se aprobó laLey de Puertos Deportivos (1969),que permitía construir nuevospuertos exclusivamente dedica-dos a estos tipos de embarca-ciones.

Desde la aprobación de la Ley dePuertos Deportivos se han cons-truido numerosas instalaciones deeste tipo y se han ampliado mu-chas dársenas deportivas dentrode los puertos comerciales y pes-queros. En el año 1970 en la costacatalana había mil quinientos ama-rres para embarcaciones de re-creo. Pocos años después, en1982, cuando la competencia so-bre puertos que no son de interésgeneral fue traspasada a la Gene-ralitat de Cataluña, el número deamarres (tabla 2) aumentó hastadiez mil ochocientos treinta y uno.Desde esta última fecha, en 1982,en que se elaboró el Plan de puer-tos deportivos de Cataluña, hastala actualidad, el número de puer-tos y de amarres no ha parado decrecer. Hoy en día hay veinticincomil amarres en cuarenta y seis ins-talaciones náuticas a lo largo de lacosta catalana, cosa que consti-tuye la dotación más elevada detodas las comunidades autóno-mas y una de las más densas detodo el mundo.

La clasificación más habitual delos puertos catalanes que tienepresente sus funciones y su de-pendencia administrativa es la si-guiente:

• Grandes puertos comercialesinternacionales. Son los puertosde Barcelona y Tarragona. Estánadministrados por autoridadesportuarias, integradas en el orga-nismo Puertos del Estado adscritoal Ministerio de Fomento. Se rigenpor las leyes de puertos de 1992y 1997. Como grandes puertos,realizan todo tipo de tráfico co-mercial y poseen infraestructurasamplias y diversificadas.

• Puertos comerciales de la Ge-neralitat. Se trata de puertos quehan hecho recientemente o hacenactualmente algunas operacionescomerciales concretas además deasumir funciones pesqueras y de-portivas. Son los puertos de Pala-mós, Sant Feliu de Guíxols, Vila-nova i la Geltrú, y Sant Carles de laRàpita. Están gestionados, juntocon los puertos pesqueros y de-portivos, por la empresa públicaPuertos de la Generalitat.

• Puertos pesqueros y deporti-vos de la Generalitat. Son puertosmás pequeños que los anteriores,tienen exclusivamente funcionespesqueras y deportivas, y no pue-den recibir barcos grandes de co-mercio o pasaje. Están gestiona-dos también por la empresaPuertos de la Generalitat. En totalhay veintiséis instalaciones gestio-nadas por la Generalitat, incluidoslos cuatro puertos anteriores, aun-que muchas de estas infraestruc-turas tienen funciones casi exclu-sivamente deportivas y algunasindustriales.

• Puertos deportivos. Son losdedicados íntegramente a la náu-tica deportiva y de recreo. Setrata de concesiones administra-tivas que se construyen y gestio-nan privadamente. Estos puer-tos, más las dársenas deportivasde los puertos de la Generalitat yde los de Barcelona y Tarragona,suman un total de cuarenta y seisinstalaciones náuticas con aproxi-


madamente veinticinco mil ama-rres, que constituyen la dotaciónmás grande de toda España y unade las más importantes de todo elMediterráneo.

Este amplio conjunto de infraes-tructuras marítimas tiene y conti-nuará teniendo en el futuro unosimpactos importantes en el litoral.Por un lado, la mayoría tienen unaimportante incidencia positiva en laeconomía y en la estructura ur-bana de las poblaciones dondeestán localizadas. Por otro, hanocupado amplios espacios mari-nos e inciden negativamente en elmedio donde se encuentran y a lolargo de toda la costa por la inte-rrupción de la dinámica litoral desedimentos. En los puertos de lascuatro tipologías anteriores hayproyectos y propuestas de am-pliación y, en el caso de los puer-tos deportivos, de crecimiento delnúmero de instalaciones, lo quecontinuará sin duda con los im-pactes negativos en el medio enel futuro.

Unas primeras conclusiones La ocupación de los espacios lito-rales, tanto en el lado terrestrecomo en el marítimo, se ha acele-rado mucho en los últimos cuatrodecenios, tal como se ha descrito

a lo largo de este artículo. Los im-pactos en el medio ambiente y elpaisaje son muy importantes y, enalgunos casos, graves, de maneraque a medio y largo plazo puedenincluso incidir negativamente en elturismo (principal sector econó-mico de muchos municipios coste-ros) y en la calidad de vida de lapoblación. Con el objetivo principalde detener estos intensos proce-sos de demanda del espacio cos-tero (que quizá disminuyan transi-toriamente en intensidad duranteun corto período de tiempo acausa de la crisis inmobiliaria), laGeneralitat de Cataluña ha puestoen marcha recientemente dos pla-nes (uno sobre el espacio terrestrey el otro sobre el espacio marítimo)que pueden incidir positivamentesobre nuestro litoral. Son el Plan di-rector del sistema urbanístico cos-tero (PDUSC) y el Plan de puertos.

El PDUSC, aprobado en el año2005, tiene como objetivo princi-pal sustraer del proceso de urba-nización en la franja de quinientosmetros todo el suelo calificado nourbanizable y buena parte del ur-banizable, y mejorar las propues-tas sobre el suelo urbanizable de-limitado. Este plan crea un fondopara la gestión del suelo no urba-nizable para que los ayuntamien-

tos que lo soliciten puedan desti-nar recursos para mejorar estosespacios. El Plan de puertos de2006 pretende regular el creci-miento de la oferta de las instala-ciones náuticas y de los puertosen general. El Plan director del sis-tema urbanístico costero y el Plande puertos son dos instrumentosmuy importantes y necesariospara regular el crecimiento de lasconstrucciones en el litoral. Noobstante, hay que tener presenteque van dirigidos especialmente alas propuestas de nuevas cons-trucciones que en los próximosseis u ocho años constituirán solouna pequeña parte (quizá entre uncinco y un diez por ciento) de la ur-banización del litoral y de la ofertade infraestructuras marítimas. Paraincidir realmente en el litoral es ne-cesario poner en marcha estrate-gias y políticas concretas de re-conversión y de mejora de losespacios ya construidos y de lasinstalaciones náuticas existentes,cuestión que debería constituir elsiguiente paso claramente estu-diado y definido de la política ge-neral de todas las administracio-nes (la Generalitat en primer lugar,pero también las administracionescentral y locales) para mejorar de-cisivamente el litoral de Cataluña.


La Ley de Costas y el litoral Francisco J. Montoya Font Ingeniero de Caminos, abogado,economista.Exjefe del Servicio de Costas deCastellón y Tarragona

Intentar desarrollar un trabajo so-bre el tema que enuncia el títulopresenta el riesgo de que la ampli-tud del mismo, al no condicionarningún enfoque posible en su de-sarrollo, éste resulte un tanto fuerade lugar.

Por ello, ya se adelanta, el enfo-que que aquí pretende darse esel estudio de la posible mejora dela gestión de la zona costera enEspaña a partir del marco norma-tivo y competencial en el que seproduce esta gestión, y aventuraralgunas alternativas cuyo desarro-llo puedan llevar a mejorarla.

Como cualquier tema que afectala vida de los ciudadanos, lo quesucede en la costa no deja indife-rente a casi nadie. La importanciade la cuestión reside en que unamayoría de ciudadanos ha esco-gido la zona costera como lugarde residencia, consecuencia ycausa a la vez de la fertilidad delárea, de la riqueza de recursosque alberga, de su idoneidad paraestablecer industrias y de las con-secuentes dotaciones de serviciose infraestructuras que todo lo an-teriormente conlleva. En nuestropaís, esta situación cobra especialrelevancia, al menos por dos mo-tivos, además de por la concentra-ción de usos que se han expuestoanteriormente: su carácter emi-nentemente litoral, pues está for-mada por una península de islas,con una longitud total de costa dediez mil kilómetros aproximada-mente, y el hecho de que la zonamás próxima al mar sea de titula-ridad pública, lo que implica limita-ciones al territorio contiguo al de-manial.

Ambas circunstancias, unidas auna obsoleta legislación especí-fica y a una carencia de actuacio-nes públicas que tuvieran encuenta las características especia-les del territorio costero, lo lleva-ron, a partir de la década de 1960,a su deterioro, descrito con deta-llada precisión en la Exposición deMotivos de la vigente Ley de Cos-tas.

Promulgada la ley hace ya treintaaños, ya puede constatarse la in-fluencia que ha tenido su entradaen vigor sobre la situación actualde la costa española.

No es objeto de este trabajo elaportar datos, estadísticas, etc.,sobre cómo se encontraba lacosta antes de 1988 y cómo seencuentra ahora. Dichos datos nopueden tener una interpretaciónúnica, y diseccionarlos, por ámbi-tos territoriales o por centros de in-terés, desborda los límites de estetrabajo. Por otro lado, la experien-cia propia, la ajena o el recurso alas ilustraciones gráficas recogi-das en medios de difusión generalo literatura especializada exone-ran de dar aquí datos al respecto.

Lo que pretendemos con estetrabajo es preguntar sobre la pro-pia virtualidad de la Ley de Costaspara gestionar adecuadamente ellitoral, pues solamente cuandotengamos respuesta a este inte-rrogante, podremos criticar subondad (en contenido o en aplica-ción) y si la aplicación de otrasnormas o actuaciones, conjunta oalternativamente a la Ley de Cos-tas, puede ayudar a mejorar la si-tuación.

Aunque no se vuelva a explicitar,la mejora de la costa se entiendeno solamente como una mejoradecuación a la finalidad que tieneesta zona a la vez que resulte unlugar donde los seres que lo habi-tan se sientan cómodos y se apro-vechen de las ventajas que en lacosta concurran, sino que se con-

siga de manera eficaz y eficiente,pues la asignación de recursos alas tareas de gestión, en cuantopúblicos, debe ser extremada-mente cuidadosa.

Para alcanzar el objetivo citado,tanto la definición precisa de lostérminos que describen el objetodel trabajo como la finalidad delmismo son dos condiciones pre-vias que se establecen tanto parasu elaboración como para suseventuales y posteriores lecturas ydiscusiones.

ObjetivosEl primer objetivo será aclarar cuá-les pueden ser los significados deuno y otro término, para acabareligiendo el que sea lo suficiente-mente amplio como para que elresto de conclusiones tenga sen-tido.

Establecido este primer objetivocon carácter previo, el resto deobjetivos se enuncia a continua-ción:a) Delimitar el alcance de los pre-

ceptos de la Ley de Costas encuanto afecten a la Ordenaciónterritorial del litoral.

Para ello se describirán tanto lospreceptos citados como las ac-tuaciones que en su desarrollo lle-van a cabo las administracionespúblicas.b) Constatar la insu�ciencia de la

legislación especí�ca de costaspara llevar a cabo una Ordenaciónterritorial del litoral, todo ello refe-rido tanto al alcance de los pre-ceptos como a su efectiva aplica-ción.c) Auspiciar el planteamiento de

una gestión integrada como medioadecuado para la citada Ordena-ción del litoral. A tal efecto, se ex-pondrán algunos ejemplos de le-gislación de otros países quepuedan sustentar tal auspicio.d) A partir de la descripción de

normas y hechos anteriores, pro-poner una senda de actuación

Marco jurídico 225

Marco jurídico

para nuestro país que pueda apro-ximarnos a la gestión integrada enel marco de la Constitución y delos estatutos de autonomía, te-niendo en cuenta las directricesque al respecto emanan de laUnión Europea.

Los objetivos anteriormente ex-puestos, con las limitaciones quela extensión y la oportunidad delestudio requieren, no tratan deasentar ninguna a�rmación in-cuestionable ni encontrar fórmulasque de forma inequívoca resuelvanlos problemas de una adecuadagestión del territorio costero, sinore�exionar sobre este asunto. Es-tos objetivos intentan aclarar losroles que desempeñan los diver-sos actores y apuntar alguna líneade actuación que permita abrir uncamino para mejorar los resulta-dos de los recursos humanos ylos materiales que se utilizan ac-tualmente.

TerminologíaLos conceptos litoral, costa y do-minio público marítimo-terrestreestán siendo utilizados con distin-tos signi�cados tanto por normaslegales como por la literatura es-pecializada, lo que conlleva a tra-tamientos diferentes de la proble-mática que suscitan en función delalcance que se dé a cada uno deellos.

De los dos términos que compo-nen el título de este trabajo, el con-cepto de litoral puede merecer al-guna precisión, ya que con Ley deCostas, de forma inequívoca, sehace referencia a la Ley 22/1988de 28 de julio y al reglamento parasu desarrollo aprobado por RealDecreto1471/1989, con las modi-ficaciones posteriores, que por loque respecta a este estudio, sólotiene incidencia la producida porel Real Decreto 112/1992, queintro duce las correcciones dedu-cidas de las sentencias del Tribu -nal Constitucional de 149/1991 y198/1991, que resuelven, respec-tivamente, los recursos interpues-tos contra la Ley y contra el Regla-mento de la Ley.

Sobre el término litoral se handado muchas de�niciones, y sehan considerado diversos territo-rios en las legislaciones de los paí -ses en que se han promulgadonormas que van dirigidas a regularla zona costera.

Sin necesidad de entrar ahora aconsiderar las distintas de�nicio-nes o el espacio concreto sobre elque inciden normas legales, diga-mos que todos, de alguna forma,consideran el litoral (y que a lo largode la exposición lo usa remos indis-tintamente con el término costa, a�n de evitar excesivas repeticionestan poco deseables en nuestroidioma) como el territorio formadopor parte de mar y parte de tierraentre las que se produce algún tipode interacción. Las clases de inte-racción, así como los umbralesque se consideran en cada caso,concretan la de�nición o aplicaciónde cada término.

Ámbitos de la Ley de Costas y del litoralDe la Ley de CostasEsta breve precisión terminoló-gica nos introduce en el problemaque tratamos de abordar. Enefecto, la Ley de Costas no esuna ley que ni por el territorio so-bre el que incide ni por su objetopuede entenderse como una leydel litoral. Por ello, cuando se ha-bla de Ley de Costas y litoral, yse piensa que se va a profundizarsobre la efectiva bondad con res-pecto al territorio que regula, nosencontramos con que dicha pre-tensión no puede alcanzarse enel caso español. No obstante, noes superfluo que este estudio seproduzca si se parte del hechode que la Ley de Costas incidesobre el litoral y, por tanto, puedeestudiarse cuál ha sido su efec-tiva influencia sobre éste, y almismo tiempo que se estableceel objeto de la Ley y el conceptode litoral, se pueda introducir al-guna propuesta que modifique laactual situación normativa o deactuación de la Administraciónen el litoral.

Al igual que la Ley, el ámbito te-rritorial en el que se centra estetrabajo es, principalmente, la parteterrestre del litoral, pues en ella seda la mayor con�ictividad entreusos y recursos y, por otra parte,es donde se necesita una mayorcoordinación entre los distintos ac-tores.

Destaquemos ya como elementoimprescindible para entender me-jor la gestión costera que el tér-mino costa o litoral en ningún casose identi�ca con el de dominiopúblico maríti mo-terrestre. Enefecto, ni por el territorio queabarca uno y otro, ni por su mismaesencia, pueden identificarse. Eldominio público marítimo-terres-tre es un concepto jurídico cuyaprincipal característica consisteen tratarse de un bien que estáfuera del comercio, es decir, queno admite sobre él mismo la exis-tencia de ningún derecho real, y,por supuesto, el de propiedad.Son características propias de es-tos bienes la inalienabilidad, laimpres criptibilidad y la inembarga-bilidad.

Este concepto, proveniente delderecho romano y recogido ennuestra tradición jurídica, indicaque es de «todos los hombres», yasí aparece en el famoso texto delsiglo xIII Las siete partidas del reyDon Alfonso el Sabio, que a suvez recoge textos anteriores, ypermanece en la legislación poste-rior, que por lo que a nuestro temase re�ere, se encuentra en la Leyde Aguas de 1866, la Ley de Puer-tos de 1880 y 1928, y, reciente-mente, se recoge en la Ley de Cos-tas de 1969 y en la vigente de 1988.

El territorio que tiene caracterís-ticas demaniales lo de�nen las le-yes recientes como característi-cas físicas. Son estas últimas lasque con�eren carácter demanial aun determinado territorio, y son, asu vez, las que lo hacen adecuadopara determinados �nes.

Por ello, la Ley de Costas, ensintonía con la legislación que laprecedió, establece en su primerartículo que su objeto es: «La de-


terminación, protección, utilizacióny policía del dominio público marí-timo-terrestre y especialmente dela ribera del mar».

Continúa en el artículo segundodiciendo que la actuación adminis-trativa sobre dicho demanio perse-guirá los �nes de:

«a) Determinar el dominio públicomarítimo-terrestre…b) Garantizar el uso público del

mar y su ribera...c) Regular la utilización racional

de estos bienes en términos acor-des con su naturaleza, sus fines ycon respeto al paisaje, al medioambiente y al patrimonio artístico.d) Conseguir y mantener un ade-

cuado nivel de calidad de lasaguas y de la ribera del mar.»

Al de�nir los bienes que integrandicho dominio público marítimo-terrestre, la Ley incluye la riberadel mar, el mar territorial y los re-cursos naturales de la zona eco-nómica y la plataforma continental.Para de�nir estos dos últimos con-ceptos, así como para su regula-ción, la Ley remite a la legislaciónespecí�ca, y quedan, por tanto,excluidos de la normativa que con-tiene la Ley, y, asimismo, tal ycomo ya se ha expresado, del ám-bito de este estudio.

El artículo tercero de la Ley de�nela ribera del mar como parteintegrada por la zona maríti mo-te-rrestre y las playas. Sin necesidadde mayor precisión para el objetivoahora pretendido, baste indicarque ambos conceptos se basanen características físicas (hastadonde alcanzan los mayores tem-porales conocidos o la mayor ma-rea viva equinoccial y las zonas dedepósitos de materiales sueltosdepositados por el mar, el vientomarino o por otras causas natura-les o arti�ciales, respectivamente.Hay que precisar que la zona ma-rítimo-terrestre incluye también losterrenos bajos que se inundan aconsecuencia del �ujo y re�ujo delas mareas, de las olas o de la �l-tración del agua del mar).

Los bienes citados en los aparta-dos anteriores tienen el carácter

demanial en virtud de lo dispuestoen el artículo 132.2 de la Constitu-ción española.

En virtud de la facultad que elpunto del mismo artículo de laConstitución otorga a las leyespara establecerlo, en el dominiopúblico marítimo-terrestre tambiénse incluyen otros bienes enumera-dos en los artículos 4 y 5 de la Ley(entre otros: los acantilados sensi-blemente verticales en contactocon el mar o su ribera, los islotesen aguas interiores y mar territorial,las obras e instalaciones construi-das por el Estado, el dominio pú-blico marítimo-terrestre, etc.) (�-guras 1 y 2).

Del territorio denominado litoralo costaLa de�nición genérica que se haformulado sobre el litoral recogelas características esenciales delmismo. Una de�nición exacta ypre cisa, a la vez unánimementeaceptada, no ha sido adoptadahasta el momento.

Las discusiones entre especia-listas para establecer esta defini-ción sólo han tenido la virtualidadde profundizar en su contenido.Es lógico que así suceda, pues enel empeño en definirlo se encuen-tran dos opciones, más distan-ciadas cuanto más se intentaconseguir en cada opción unaadecuación mejor a la realidad fí-sica o la seguridad jurídica. Enefecto, cuando se trata de de�nirla anchura de zona costera (en laperpendicular a la línea que se-para el mar de la tierra), depen-diendo de los factores que se con-sideren como esenciales para ellitoral, así como la �nalidad que sepretende al de�nirlo, la ordenaciónterritorial, la protección de recur-sos naturales, la zona económi-camente diferenciada, así comolos elementos físicos que se esco-jan para ello, nos llevan a estable-cer anchuras muy distintas en losdiferentes tramos de costa. Asi-mismo, cuanto más se quiera con-cretar la adecuación de la zonacostera a la realidad física, los tra-

mos longitudinales que reúnan lasmismas condiciones disminuiríanen longitud en la medida que sequiera aumentar la precisión.

De acuerdo con lo expuesto, la�exibilidad en la de�nición genéricade tramos concretos es una delas opciones posibles. La otra op-ción extrema es la de �jar unos lí-mites precisos para toda la costaobjeto de regulación, con la va-riante de dividir ésta en tramoslongitudinales, asimismo de�nidoscon precisión. Esta opción otorgaseguridad jurídica, pero no ase-gura que el tramo al que se aplicael concepto sea todo costa o queparte de ésta no se encuentrecomprendida en la de�nición pro-puesta.

Ambos �nes —de�nición ade-cuada del territorio por regular yseguridad jurídica en cuanto a lainclusión de un territorio concretoen la regulación costera— sonigualmente deseables, pero no seha conseguido plasmarlos simultá-neamente en una de�nición de lacosta. Y ello porque la seguridadjurídica, en la tarea de discernir siun territorio se encuentra en el ám-bito de la costa y, en consecuen-cia, de que los usos que se tienenque desarrollar en él o los dere-chos de propiedad del mismosean distintos a los del resto delterritorio, exige que su delimita-ción quede fuera de su arbitraria osiquiera discrecional interpretaciónpor los poderes públicos.

Pero una definición rígida quede forma indudable defina los lí-mites corre el riesgo, más queprobable, de que se incluyan te-rrenos como costeros cuando notienen esa característica, o, por elcontrario, se excluyan de tal cate-goría costera terrenos que sí ten-gan esa cualidad. En ambos ca-sos, la regulación, aunque seguraen términos jurídicos, dificultaríauna gestión adecuada y produci-ría tratamientos diferenciados en-tre territorios que teniendo lasmismas características resultaríano no afectados por la normativaespecífica costera. La solución

Marco jurídico 227

teórica de dividir la costa en tra-mos longitudinales en los que sepudiera establecer en cada unode ellos la anchura apropiada re-sultaría también inviable, pues elnúmero de tramos crecería con laprecisión con la que en cada unode ellos se intentara fijar su an-chura.

En la práctica, las solucionesadoptadas se han inclinado poraceptar un extremo o el otro, ouna combinación parcial de am-bos.

Así, en España el principal pro-pósito al definir la zona costera enla Ley de Costas es el de identifi-car los bienes demaniales de losque no lo son, y los criterios fijadosson rígidos.

En otros casos, como el de Esta-dos Unidos, se utilizan de�nicionesmás genéricas que se concretanpara las distintas actuaciones en lacosta. Otros países como China ola India �jan límites precisos para lazona costera. Finalmente, paísescomo Nueva Zelanda utilizan unarelativa combinación de las dosposturas (�exibilidad y seguridadjurídica) mediante la de�nición deuna zona costera básica (coastalmarine area), en la cual se aplicanlas normas reguladoras más im-portantes. De esta manera, se lo-gra un grado importante de segu-ridad jurídica, y otra, más amplia,que incluye la anterior (coastal en-vironment) con límites más flexi-bles, a la que se aplican el restode mecanismos de gestión cos-tera.

Contenidos y aplicación de laLey de Costas y de la gestióndel litoralUna vez esbozados los conceptosde litoral y Ley de Costas, vamosa profundizar, metodológicamente,en el contenido de uno y otro.

Empecemos por indicar las prin-cipales diferencias que hay tantoentre el territorio al que va dirigidala Ley y el que constituye el litoral,como entre el objeto de la Ley y la�nalidad que persigue la actuaciónpública sobre el litoral.

El litoral está formado por dosmedios, con un límite variable (es-tacional y tendencialmente) entreuno y otro, entre los cuales se pro-duce un cierto grado de interac-ción. Por otra parte, en el litoralcon�uyen multitud de usos y derecursos que dan lugar a unaenorme con�ictividad entre ellos.

Así pues, vemos que a diferenciade la Ley de Costas, en la que suámbito territorial de aplicación estáespecí�camente determinado, eldel litoral admite varias determina-ciones en función de las interaccio-nes que se consideren para deter-minarlo y del grado mínimo de lasmismas que se crea relevante. Porello, para cada tramo de litoral ten-drá una anchura u otra en funciónde sus características físicas, eco-nómicas, sociales y políticas.

Por otra parte, los objetivos quese persiguen en uno y otro casoson distintos. Mientras que los dela Ley de Costas son los citadosanteriormente, los objetivos quese quieren conseguir en el litoral secentran en optimizar el sistemaque uno y otro medio —marítimoy terrestre— constituyen.

A �n de centrar unos y otros, acontinuación nos detenemos enlos dos conceptos que dan título aeste trabajo.

De la Ley de CostasEn consecuencia, interesa estudiarla Ley de Costas fundamental-mente desde los objetivos que pre-tende para intentar diferenciarlosde los que trata de alcanzar la ges-tión del litoral. De esta manera, enla parte �nal del trabajo, tratare-mos de hilvanar un posible caminoque pretenda sintonizar más losobjetivos de la Ley con los de lagestión del litoral. El territorio objetode la Ley es el dominio públicomarítimo-terrestre, con la inciden-cia que por su carácter, y a travésde las servidumbres, establece so-bre sus terrenos aledaños.

Los objetivos que la Ley trata dealcanzar se establecen con preci-sión en los artículos 1 y 2. A con-tinuación, se describen sucinta-

mente los objetivos respecto aldominio público marítimo-terres-tres:

a) DelimitaciónSe trata de la tarea primera que re-gula la Ley y constituye un pasoprevio para su aplicación, ya quedelimita el territorio sobre la querige.

Mediante esta tarea, de carácteradministrativo y, en consecuencia,recurrible ante jurisdicción conten-cioso-administrativa, se reconoceel límite lado tierra (interior, ennomenclatura de la propia Ley) deldominio público marítimo-terrestre,mediante las operaciones técnicaso de investigación que permitanconocer hasta dónde concurrenlas características físicas y, en sucaso, administrativas o civiles, alas que la Ley, en los artículos 2, 3y 4 vincula el carácter demanial pre-determinado por el límite más exte-rior del mar territorial, o plataformacontinental. Su regulación vienerecogida principalmente en la Con-vención para la Ley del Mar(UNCLOS, en sus siglas en inglés)de Montego Bay (Jamaica) de1961.

En principio, esta operación nodebería revestir problemas. La au-toridad competente no se discute,y es el Estado. Las característicasfísicas, teóricamente no deberíansuscitar controversia. Sin embargo,con frecuencia se cuestiona el re-sultado de la actividad administra-tiva del deslinde ante las instan-cias jurisdiccionales. Los motivosde controversia provienen tanto dela diferente apreciación a la quelos técnicos llegan de la concu-rrencia o no en un determinado te-rritorio de las características físi-cas a las que la Ley vincula elcarácter demanial como de la inter-pretación diferente que hace la Leyde la descripción de las mismas.

b) Protección y garantía del usoadecuado del dominio públicomarítimo-terrestreLa Ley de Costas asegura el cum-plimiento de estos fines enun-


ciando una serie de normas a lasque deben sujetarse las activida-des e instalaciones que en ella seubiquen, cuyo incumplimiento essancionado en la vía administrativay estableciendo unos mecanismosde coordinación (principalmentecon la ordenación territorial) queaseguren la sinergia entre todaslas actividades.

Un repaso breve a cada uno deestos medios servirá para identi�-car mejor la relación de la Ley conla gestión litoral.

Se establece que el dominio pú-blico marítimo-terrestre es de usopúblico, libre y gratuito para todasaquellas actividades que le sonpropias, tales como estar, pasear,bañarse, pescar, navegar, etc.,(todo ello sin perjuicio de que lasmismas estén sujetas al resto denormativa general o especí�ca queles sea de aplicación, como porejemplo, la regulación de la nave-gación o pesca, o códigos civil openal, etc.).

Aquellas actividades no com-prendidas en el párrafo anterior,así como cualquier tipo de instala-ción, sólo podrán asentarse en eldominio público marítimo-terres-tre si por su naturaleza no puedentener otra ubicación, y contar, entodo caso, con un título (reserva,adscripción, concesión o autori-zación, en función de la persona fí-sica o jurídica que lo solicite, lascaracterísticas y la �nalidad del ob-jeto de la solicitud) de ocupacióndel dominio público marítimo-te-rrestre otorgado por el Estado, elcual ha de ser previo e indepen-diente de cualquier otro que lanormativa establezca (licenciamunicipal de obras o de actividad,autorizaciones de industria, co-mercio, turismo...). La Ley de Cos-tas establece especí�camente queestos títulos administrativos ten-drán suspendida su e�cacia hastala obtención del título de ocupa-ción del dominio público marítimo-terrestre correspondiente.

Pero la protección del dominiopúblico marítimo-terrestre y la ga-rantía de un uso adecuado no

pueden conseguirse exclusiva-mente desde el propio demanio.Es necesario, y así lo corrobora latradición jurídica, la imposición dedeterminadas limitaciones en elcontenido de la propiedad de losterrenos privados contiguos al de-manio. Estas limitaciones, a lasque la Ley denomina servidum-bres (no todas son servidumbresen el sentido estrictamente civi-lista del término), impiden obstruirel paso de peatones y de vehícu-los en una franja de al menos seismetros en el interior al límite deldominio público marítimo-terres-tre, o limitan los usos y la cons-trucción en una franja de cien me-tros (reducida a veinte metros enaquellos terrenos que en el mo-mento de la entrada en vigor de laLey fueran urbanos o tuvieran unplan parcial aprobado) o imponencargas de acceso perpendicularal dominio público marítimo-te-rrestre.

Un precepto de indudables con-notaciones territoriales es el artí-culo 30 de la Ley referido a la de-nominada zona de influencia (deancho variable que determinan losinstrumentos urbanísticos), en laque se limita la densidad de edi�-cación así como la formación depantallas arquitectónicas, y seinsta a la reserva de suelo su�-ciente para que fuera de la zonaafectada por la servidumbre sedote de aparcamientos en los lu-gares costeros a los que se tengaacceso rodado.

Estos preceptos sustantivos dela Ley de Costas, junto a los pro-cedimentales y de competenciasque abordamos a continuación,son los que tienen más conexióncon la ordenación del litoral y, porconsiguiente, los que más proble-mas presentan en cuanto a supuesta en práctica y los que máspueden inducir a confusión a lahora de diagnosticar los proble-mas costeros y su eventual solu-ción, aunque, al mismo tiempo,su mera existencia destaca la co-nexión de los ámbitos que esta-mos estudiando y, por consi-

guiente, constituyen, a su vez, unprincipio de solución.

Como se ha expresado en el pá-rrafo anterior, la implementaciónefectiva de la Ley de Costas exigedeterminar los órganos responsa-bles de la misma y la coordina-ción de la actividad entre ellos. Aeste �n se dedica el título VI de laLey de Costas.

Las principales competencias sele atribuyen al Estado a través delMinisterio de Medio Ambiente yMedio Rural y Marino. Por lo queahora nos interesa, entre ellas �gu-ran la de otorgamiento de títulosde ocupación del dominio públicomarítimo-terrestre y la emisión deinformes en los procesos de orde-nación del territorio litoral.

En efecto, el artículo 205 del Re-glamento de Costas establece queen los procesos de ordenación te-rritorial y urbanística que incidansobre el dominio público marítimo-terrestre o sus zonas de servidum-bre, la Administración del Estadoinformará en los mismos, al igualque en los proyectos de puertosdeportivos y vías de transportede competencia autonómica. Elmismo artículo establece los su-puestos en los cuales este informetiene carácter vinculante.

Del litoralLos medios que se utilizan para lagestión trascienden a los normati-vos (aunque los incluyen) y se con-vierten en un problema de gestiónu ordenación territorial en su sen-tido más amplio.

Aquí no deberían servir los mis-mos instrumentos de ordenaciónque para el resto del territorio,pues sus características de dupli-cidad de medios y variabilidad desus límites, así como la extremacon�ictividad entre uso y recursos,obligan a implementar nuevas téc-nicas. Estas técnicas han venido adenominarse Gestión Integrada dela Zona Costera (GIZC) y tienendistinto alcance, pero pasan por elestablecimiento de unos objetivosque se llevan a cabo de forma co-ordinada (horizontal y vertical-

Marco jurídico 229

mente) por los distintos respon-sables. Con este nombre, se hadenominado un tipo de gestiónque trata de abarcar todos los as-pectos que con�uyen en el territo-rio costero, y que podríamos sim-pli�car como una ordenaciónterritorial especial por lo complejodel territorio que abarca, por lasactuaciones que debe coordinar,por los valores en juego que estánen riesgo y por las técnicas queutiliza. En el caso de la Unión Eu-ropea, es el método de gestiónque el Parlamento y el Consejo re-comiendan a los estados costerosmiembros.

Por lo que respecta a la realidadactual, las formas que reviste lagestión costera di�eren en los dis-tintos países, pero su caracterís-tica principal es la de integrar lasactuaciones sectoriales y los dis-tintos niveles de Administración,contando en todo caso con la par-ticipación ciudadana, a la que se lesuministra un grado de formaciónen los temas costeros, aunque nosiempre se consigue.

Si una gestión basada en un pro-grama como en el caso de los Es-tados Unidos puede en principioresultar atractiva, lo cierto es quela coordinación efectiva de las ac-tuaciones sectoriales no está total-mente asegurada.

La integración de la normativacostera en el caso francés tambiénrepresenta, en principio, un puntode partida que está en línea con lagestión integrada. No obstante, sugrado de consecución no sólo de-pende de una determinada ubica-ción de la legislación, sino de suaplicación efectiva.

El caso de México, sobre el cualvamos a tratar a continuación, pre-senta rasgos similares al español.

Tal como se ha indicado, un ele-mento fundamental de la GIZC esla ordenación territorial del ámbitocostero. En este punto es dondeprocede aclarar, principalmente, larelación existente entre la Ley deCostas y el litoral.

En efecto, la Ley de Costas con-tiene preceptos que afectan esta

ordenación, pero su objeto no esla ordenación misma, sino mate-rializar los objetivos de la Ley.

Para entender mejor el apartadosiguiente, puede ser interesantecomparar de forma sucinta la re-gulación legal de la zona costeraen algún caso distinto al español.

Un caso próximo al nuestro es elfrancés. En la Ley del Litoral, suspreceptos se recogen en los artí-culos 146-1 a 146-9 del Códigode Urbanismo, en el capítulo VI,denominado «Disposiciones parti-culares relativas a ciertas partesdel territorio».

Su encuadre en la legalidad vi-gente proporciona una aproxima-ción a los objetivos de ordenaciónque pretende. En efecto, aten-diendo a normas urbanísticas, quese re�eren a una parte del territo-rio como normas particulares,pone en evidencia lo que predica-mos respecto a una incardinacióndel litoral en el territorio del queforma parte, aunque con las parti-cularidades ya reseñadas que exi-gen normas adicionales y especí-�cas con respecto al resto dellitoral.

Estas normas contienen medi-das prácticas relativas a la protec-ción de los recursos naturales dellitoral: se prohíben construccio-nes, principalmente fuera de laszonas ya urbanas, en una franja decien metros hacia el interior de laribera del mar, se impone servi-dumbre de tránsito o se restringela construcción de vías de trans-porte paralelas a la costa.

En la línea de protección citadase ha creado el Observatorio delLitoral, de naturaleza mixta, pú-blica y privada, que mediante laadquisición de terrenos costeros,de especial valor y vulnerabilidad,busca preservarlos y mantener sucarácter costero.

En aguas interiores se estable-cen planes de ordenación y ges-tión.

Para entender la conexión entreel territorio costero y el resto del te-rritorio, es particularmente rele-vante la posibilidad que contempla

la Ley de excepcionar —con signi-�cativas restricciones y cautelas—alguna de las medidas en aras deuna mejor gestión global. La cau-tela se impone mediante la inter-vención al �jar las excepciones dela prefectura correspondiente y delConsejo de Estado.

Así como el concepto de domi-nio público marítimo-terrestre existeen el derecho francés, al igual queen el español derivado del derechoromano, y en buena parte las nor-mas recogen este hecho, otrocaso diferente, por la distinta evo-lución que el derecho anglosajónha tenido desde el derecho ro-mano, es el de los Estados Uni-dos. Su carácter federal puedeservirnos, por contraposición alfrancés, como otro elemento dereferencia para situar nuestra ges-tión costera.

En los Estados Unidos la activi-dad pública de gestión del litoralestá encomendada a los estadosque forman la Unión. Esta activi-dad se lleva a cabo por cada unode los departamentos e institucio-nes con responsabilidad en lacosta bajo un programa especí�code objetivos y medios propios decada Estado. Es asimismo rele-vante el hecho de que los progra-mas adecuan la obtención de losobjetivos a cada tramo de costa,teniendo en cuenta las particulari-dades de cada uno. A título deejemplo, baste decir que en algu-nos estados la línea de set-back ode retirada de las edi�cacionesrespecto a la línea que podríamosasimilar a la interior de nuestrazona marítimo-terrestre dependedel grado de erosión que se deter-mina en cada caso.

La acción administrativa sobrela zona costera corresponde prin-cipalmente a los estados. La leymarco federal es la Coastal ZoneManagement Act (CZMA) de1972, modi�cada en 1990 y 1996.Junto con esta ley, la Energy Pol -icy Act de 2005 y la Coastal Bar -rier Act de 1982 componen el nú-cleo legislativo federal sobre lacosta. Otras leyes —como la Lan-


das Submerged Act, que de�neel límite exterior de las aguas decada Estado y, por consiguiente, elde su zona costera, o la NationalFlood Insurance Program, sobrelas ayudas federales por inunda-ciones en la costa— relativas aaspectos parciales de la acciónfederal en la costa completan elpanorama legislativo.

Por lo que respecta a nuestrosintereses, la CZMA tiene dos ele-mentos fundamentales:a) Establece unos objetivos en la

costa. Los estados que volunta-riamente se adhieran a la conse-cución de dichos fines (en 2001 lohabían hecho todos excepto Illi-nois) deben elaborar un programade gestión que intente conseguirdichos objetivos. Este programaes aprobado y revisado periódica-mente, así como puesto en prác-tica por la agencia estatal Natio-nal Oceanic and AtmosphericAdministration (NOAA), que de-pende del Departamento de Co-mercio.b) Los estados con el programa

aprobado reciben ayuda econó-mica federal para su puesta enpráctica y el gobierno federal secompromete a desarrollar sus ac-tividades y otorgar las autorizacio-nes que sean de su competencia,ajustadas al programa de dichoEstado.

Cada Estado pone en práctica elprograma a través de los departa-mentos o las agencias en el ám-bito de sus competencias, coordi-nadas todas ellas en el ámbito dedicho programa.

La zona costera queda de�nidaen su límite exterior lado mar por lafrontera con Canadá en los esta-dos ribereños de los Grandes La-gos, y por el límite exterior de lasaguas de titularidad estatal (tresmillas náuticas, en general), talcomo se concreta en la citadaLands Submerged Act.

La zona terrestre de la costa seextiende hasta donde es necesa-rio su control, ya que tiene un im-pacto signi�cativo sobre las aguascontiguas.

Un tercer caso de legislacióncostera es México, donde se notala in�uencia de nuestra cultura co-mún. En este país, la zona costeraestá integrada según se establecelegalmente por la Zona FederalMarítimo-Terrestre (ZOFEMAT) enla parte terrestre, y por el Mar Te-rritorial y la Zona Económica Ex-clusiva, en la parte marina. Todasellas tienen el carácter de dominiopúblico marítimo-terrestre.

Los dos integrantes de la partemarina se corresponden con lade�nición que hace de la misma laConvención de las Naciones Uni-das sobre la Ley del Mar, de Mon-tego Bay (Jamaica) en 1982.

La ZOFEMAT está integrada porlas playas, la franja contigua deveinte metros de ancho en tierra�rme transitable, los terrenos ga-nados al mar y las zonas húmedasde carácter marino. En el caso demarinas, también se incluye unafranja en su borde de hasta tresmetros de anchura.

Una delimitación tan estricta pre-senta el problema ya apuntado deno incluir siempre la zona real-mente costera que merece unagestión especí�ca. Con este �n,determinados instrumentos directao indirectamente se aplican en lagestión costera. Se trata de lasnormas de carácter ambiental, losplanes estatales y municipales dedesarrollo, los programas sectoria-les de desarrollo, etc.

La gestión del litoral enEspaña: la incidencia de la Leyde CostasLa gestión del litoral en España noha constituido históricamente unapreocupación de la AdministraciónPública.

En general, hasta la segunda mi-tad del siglo pasado no se habíapuesto en valor la zona costera. Elrápido desarrollo del turismo y eldesplazamiento de la poblaciónhacia la costa que se inició en ladécada de 1960 provocaron uncrecimiento de todo tipo de asen-tamientos en la zona costera. Lalegislación de costas entonces

existente databa del año 1920 y suinsu�ciencia era total para preservarel dominio público marítimo-terres-tre en sus características propias.Los planes de ordenación, con sureciente regulación por la Ley delSuelo y el desbordamiento de lacapacidad en 1969, tampoco ali-viaron la situación.

Su contenido se limitaba en suparte sustantiva a de�nir el domi-nio público marítimo-terrestre y aestablecer las servidumbres de vi-gilancia y de salvamento. La ma-yor parte de la ley estaba dirigidaa �jar las competencias de los di-ferentes organismos sobre el do-minio público marítimo-terrestre ysus servidumbres.

La falta de e�cacia de la norma-tiva citada se puso de mani�estoen la Exposición de Motivos de laactual Ley de Costas de 1988.

La tradición española, recogidaen la actual Ley, centra su ac-tuación sobre el dominio públicomarítimo-terrestre. Como hemosvisto, su delimitación y regulaciónde usos ha supuesto, en buenamedida, la efectiva eliminación deusos no apropiados en el dominioy el establecimiento de servidum-bres, y la retirada hacia el interiorde muchas de las construccionesque anteriormente se ubicabanexcesivamente cerca de aquél,cuando no lo invadían.

En este aspecto, podemos a�r-mar que la promulgación de la Leyy su puesta en práctica han lo-grado razonablemente sus objeti-vos.

Sin apartarnos de la incidenciade la Ley sobre el dominio públicomarítimo-terrestre, podemos de-cir que ha habido dos aspectosque han disminuido su potencialefectivo.

Uno de ellos ha sido la existenciade situaciones consolidadas, unasen el propio dominio público marí-timo-terrestre y otras en sus zonascontiguas afectadas por las nue-vas servidumbres legales, cuya si-tuación viene regulada en las dis-posiciones transitorias de la Ley.Como toda norma, la adaptación

Marco jurídico 231

de situaciones existentes a su en-trada en vigor se regula en estetipo de disposiciones. El hecho deque muchos de los títulos tenganuna vigencia transitoria hasta2018, incluso algunos superanesta fecha, hace que haya que de-morar un juicio de�nitivo sobre laaplicación de la Ley hasta quecese la transitoriedad. En cuanto alas construcciones afectadas porla servidumbre e incompatiblescon su contenido, el panorama seextiende más en el tiempo, puesen el caso de las afectadas por laservidumbre de tránsito, cuya si-tuación puede asemejarse a la ur-banística de fuera de ordenación,será la vida efectiva de las mis-mas la que determine la fecha desu desaparición. Las exclusiva-mente por la servidumbre de pro-tección tienen en principio unavida más larga e impredecible,pues en ellas están permitidas lasobras de conservación y mejorasiempre que no aumenten su vo-lumen y sin que las mejoras pue-dan ser tenidas en cuenta a lahora, en su caso, de una expropia-ción.

Aunque la Ley declara de utilidadpública a efectos de expropiacióntodas estas construcciones porrazón de defensa y uso del domi-nio público marítimo-terrestre, locierto es que su aplicación concarácter general parece quimérica,aunque sólo sea por razones pre-supuestarias.

El segundo aspecto es que unateórica aplicación de la Ley entoda su potencialidad, re�ejada dehecho en muchas situaciones,consigue retrasar las edi�cacionesrespecto a la línea de costa, peropor sí sola no asegura que las in-trusiones paisajísticas, acústicaso contaminadoras se produzcanfuera del litoral, pues, éste, comose ha insistido, no coincide nor-malmente con el dominio públicomarítimo-terrestre y sus zonascontiguas afectadas por sus servi-dumbres.

Las acciones llevadas a cabo porel Ministerio de Medio Ambiente y

Medio Rural y Marino bajo esta ycualquier denominación anteriorpara incorporar mediante la com-pra terrenos adyacentes al domi-nio público marítimo-terrestre conobjeto de preservar sus caracterís-ticas naturales, no pueden enten-derse, por su necesaria limitación,como un instrumento de�nitivopara lograr la puesta en valor detodo el litoral.

En de�nitiva, en España tenemosun instrumento global de planea-miento (los planes urbanísticos),una Ley de Costas, centrada en eldominio público marítimo-terres-tre, y varias leyes sectoriales queinciden sobre la costa. Las virtua-lidades de dichos instrumentos yahan sido expuestas.

Las carencias más relevantespara llegar a una GIZC puedensintetizarse a continuación:a) No existe ninguna norma que

limite el litoral en su parte terrestre.La parte marina sí que se protege,tal y como lo de�ne el artículo 3(puntos 2 y 3) de la Ley de Costas.b) La competencia sobre el lito-

ral sólo tiene la coordinación porla vía del informe que establece laLey de Costas en el proceso deplaneamiento urbanístico en lostérminos ya expuestos del artículo205 del Reglamento de Costas, laparticipación por la misma vía delas comunidades autónomas y losmunicipios en los procedimientosde otorgamiento de títulos para laocupación y uso especial del do-minio público marítimo-terrestrepor parte del Estado y la no regu-lada uniformemente participacióndel Estado en las comisiones deurbanismo que preside la autori-dad urbanística (�guras 3 y 4).

La situación descrita se re�ere ala parte más aparente de la situa-ción del litoral. Se pueden hacerconsideraciones similares sobre elresto de usos y recursos existen-tes en el litoral. Desde los que me-diáticamente pueden resultar máscon�ictivos —ubicación de nue-vos puertos, regeneración de pla-yas con arena, protección de zo-nas húmedas— hasta los vertidos

al mar, son, entre otros, cuestionesen las que los usos presentan con-�ictos, que su solución nuncapuede satisfacer los intereses con-trapuestos y, por consiguiente, lasdecisiones se deben tomar deforma responsable y participada-mente, tratando de optimizar lasventajas y de disminuir las des-ventajas de la solución que �nal-mente se lleve a cabo.c) No existen programas de ac-

tuación en la costa reguladosnormativamente ni foros estruc-turados legalmente donde se en-cuentren los distintos órganos concompetencia sobre la costa.

Aunque con menos problemasque la terrestre, la parte marina noestá globalmente regulada. En suartículo 3, la Ley de Costas remitea la legislación especí�ca de cadamateria.d) No se ha promovido ninguna

campaña que con carácter gene-ral introduzca a la ciudadanía enlos caracteres de la costa ni se haestructurado la participación ciu-dadana en la discusión y eventualsolución de los problemas que sepresentan en la costa.

Ante estos hechos, que por otraparte no nos alejan demasiado dela situación fuera de nuestras fron-teras, cabe re�exionar en el futurosobre el inicio de una posible ypaulatina andadura hacia una im-plantación de una GIZC.

Una ventaja de partida hacia estaevolución la constituye la existen-cia y avanzada regulación del do-minio público marítimo-terrestre.

En efecto, aunque el dominio pú-blico marítimo-terrestre no englobatoda la costa, si está presente,longitudinalmente, en toda ella, yrepresenta prácticamente en todasu longitud la franja más ancha dela misma (la parte marina del do-minio público marítimo-terrestrey la más problemática, variable yabundante en recursos, los pode-res del Estado sobre el mismo sonmuy importantes y los usos permi-tidos acordes con su naturaleza).Asimismo, la experiencia y los co-nocimientos adquiridos en la ges-


tión del dominio público marítimo-terrestre pueden ser un elementovertebrador a la hora de establecernormas y llevar a cabo la gestiónconjunta de la totalidad del litoral.

La parte �nal de este trabajo estáencaminada a re�exionar sobreesta posible evolución, y dejaabierta la discusión en los forosque pueda estimarse oportunos.

De lo anteriormente expuestodeducimos al menos dos conse-cuencias que pueden servir paramejorar la gestión en la costa.

1. Hemos visto que la ordena-ción territorial urbanística no esinstrumento suficiente para la ges-tión del territorio costero, pues consus instrumentos tradicionales nopuede tener en cuenta sus carac-terísticas especiales.

Por otro lado, los preceptos de lalegislación especí�ca de costas,aunque sí contemplan las caracte-rísticas de la costa, no tienen �na-lidad omnicomprensiva de regu-larla y ordenarla, ni el ámbito deaplicación alcanza toda su parteterrestre.

Así pues, estamos ante un di-lema que no es novedoso ni sin-gular. Ya hemos apuntado ante-riormente uno semejante respectoa la delimitación de la zona cos-tera.

2. Las mismas circunstancias ex-puestas anteriormente permitena�rmar que se tienen sentadas lasbases para poder instrumentaruna auténtica gestión integral. Enefecto, si de forma coordinada pu-dieran las actuaciones derivadasde la ordenación urbanística y dela aplicación de la Ley de Costasadecuar mínimamente el conte-nido normativo y desarrollar entoda su potencialidad los recur-sos humanos y materiales queahora desarrollan dicho empeño,se conseguiría un razonable nivelde aplicación práctica de unaGIZC.

Para recorrer este camino haciauna integración en la gestión cos-tera y aproximar el ámbito de ac-tuación a toda la costa mediantemétodos que de forma omnicom-

prensiva traten de optimizar elconjunto del sistema costero, tam-bién se abren dos posibilidadesalternativas y cualquier combina-ción de las mismas.

1. Por un lado, incorporar anuestra normativa costera las re-comendaciones que el Consejo yel Parlamento europeos hacen alos estados miembros en el Docu-mento 2012/413/CE, ya citado,sobre la aplicación de la gestión in-tegrada de las zonas costeras enEuropa.

Este documento contiene un plan-teamiento estratégico basado en laprotección del medio ambiente ypropicia al efecto unas medidasadecuadas, económicamente via-bles, y que implican una mayor co-ordinación de las autoridades queparticipan en lo que denominaninteracción mar-tierra.

También, en esta misma línea sepueden tomar aspectos más omenos importantes cualitativa ocuantitativamente de la gestióncostera de otros países en la me-dida en que su incorporación a lasituación actual española sea via-ble tanto en sus aspectos socio-económico-culturales, como enlos biológicos, medioambientales ygeográ�cos.

2. Difundir a todos los niveles losconceptos que suponen la consi-deración de un sistema rico en re-cursos pero vulnerable, y cuyasostenibilidad depende, en granmedida, del mantenimiento o me-jora del nivel económico y socialdel país.

Para ello, además de impartirsecon más profusión los conoci-mientos científicos en el marcouniversitario, podrían difundirseentre la población afectada con-ceptos simples pero muy repre-sentativos de las peculiaridadescosteras, tales como la variabilidadde la línea de separación de losdos elementos que la componen ysu repercusión sobre la plani�ca-ción de actividades y construccio-nes que sobre ella se asienten.También, un estudio sobre el au-téntico valor económico de la

costa que tenga en cuenta no so-lamente los que pueden medirseen el mercado sino también lasimportantes externalidades que allíse dan.

Si como consecuencia de la di-fusión de los conceptos anterioresse incorporara su�cientementeuna cierta cultura entre la pobla-ción, primero, la más directa-mente afectada y, posteriormente,se generalizara, se exigiría eco-nómica y socialmente la necesi-dad de la integración en la gestióncostera.

En este ámbito podrían tener lu-gar la toma de decisiones respectoa temas como los de ubicación depuertos deportivos, métodos deregeneración de playas o defensade la costa, etc., citados anterior-mente, de forma que la decisiónsobre los mismos fuera conse-cuencia de la adecuada pondera-ción de la totalidad de ventajas einconvenientes que presentan lasdistintas alternativas.

3. En el aspecto meramente ad-ministrativo, introducir en todos losdocumentos en que aparezca ladelimitación del dominio públicomarítimo-terrestre administrativa-mente vigente la inequívoca ad-vertencia de su variabilidad por supropia naturaleza.

Por otro lado, la ordenación cos-tera en los términos que actual-mente se lleva a cabo podría irevolucionando sin cambios trau-máticos e incorporando cada vezmás aspectos vinculados a las ca-racterísticas costeras, como, a tí-tulo de ejemplo, pueden ser: faci-litar los accesos al mar mediantevías de transporte y/o accesospeatonales, y lugares de aparca-miento, y considerar la vulnerabi-lidad de las edi�caciones situa-das en la costa (en el sentido aquíempleado de ser interaccionadapor el mar) sabiendo que puedenser alcanzadas por el mar en undeterminado plazo y establecersu vida económica acorde con elmismo, con las consecuencias encuanto a su valoración y posiblereubicación o adaptación a esta

Marco jurídico 233

vulnerabilidad que ello pueda sig-ni�car.

El con�icto de intereses, caracte-rístico de toda gestión y especial-mente, como se ha remarcado,de la costera, tendría así un foroinstitucional de encuentro paraque la solución tomada tuviera,objetivamente, más garantía debondad.

4. Asegurar la calidad del aguadel mar mediante el control de ver-tidos desde tierra (más ligado alproblema que nos ocupa) y desdeel mar. Para ello, se debe intensi-�car tanto el control desde el pla-neamiento para tener en cuentaque las construcciones en la costaincluyen una adecuada red de sa-neamiento, depuración y vertidoal mar, directamente a través deemisarios bien proyectados y eje-cutados, o a los cauces que termi-nan en aquél.

5. Informar de forma generali-zada de la cantidad y calidad derecursos naturales que se encuen-tran en la costa y de los especí�-cos de cada tramo, para que elcomportamiento de la poblaciónse corresponda con el valor deaquéllos, y tomar las medidas ne-cesarias para que se produzcareal mente. También, en este punto,la intervención simultánea ade-cuada y concurrente de los distin-tos públicos tendría una sinergiaespecial sobre la aplicación ais-lada de cada uno de ellos.

6. Promover el uso de las playaspara adecuarlo a su naturaleza yque trascienda a los meramenteestacionales de lugar de baño ypara tomar el sol.

Este conjunto de medidas apun-tadas, esbozadas a simple títulode ejemplo, podrían resultar útilesjunto con las que desde cada sec-tor pudieran sugerirse, a �n deconseguir el perseguido objeto demejorar la gestión costera y alcan-zar los �nes que tanto la Ley deCostas como la ordenación del te-rritorio persiguen.

ConclusionesA modo de resumen de lo ex-puesto, y dejando abierta cual-quier discusión que sobre ellopueda suscitarse, presentamos lassiguientes conclusiones como re-�exión sobre lo expuesto.

I. El litoral o la costa es un terri-torio que incluye los medios ma-rino y terrestre en una anchuravariable hasta donde interaccio-nan ambos. La anchura de dichabanda es diferente según el tipode costa y/o los aspectos y/o el ni-vel que se considere relevante encada caso.

II. La ordenación del territoriocostero requiere instrumentos es-pecí�cos, ya que está compuestopor dos elementos con un límitede separación entre ellos variableen el tiempo y por un gran númerode valiosos recursos que compitenentre ellos, lo que genera un gradode con�ictividad signi�cativamentesuperior a la que se genera en elresto del territorio.

III. La Ley de Costas no res-ponde a las exigencias de ordena-ción expuestas, ya que ni su �na-lidad (delimitación, regulación yprotección del dominio públicomarítimo-terrestre) ni el territorio

sobre el que se aplica coincidencon los de la ordenación costera.

IV. La Ley de Costas no sola-mente ha sido y es un instrumentoútil para dicha ordenación, puesestá consiguiendo paulatinamenteacomodar el uso de la franja que in-cluye el dominio público marítimo-terrestre y los terrenos contiguosafectada por la servidumbre de pro-tección a usos acordes con su ca-rácter costero, así como puedeconstituir un núcleo sobre el que seinicie un proceso que conduzca a lagestión integrada de la costa.

V. Una auténtica gestión de lacosta pasa por integrar y coordinarlas políticas que los distintos agen-tes públicos y privados llevan acabo sobre la misma. Este ideal degestión se ha denominado GestiónIntegrada de la Costa y hacia éltienden a evolucionar los paísescosteros, incluido el conjunto de laUnión Europea, a través de la re-comendación que al efecto hanrealizado el Parlamento y el Con-sejo a los países con costa queforman parte de ella.

VI. Para que sea e�caz, la ges-tión integral requiere difundir losaspectos costeros relevantes entrela población mediante programaseducativos, y, a su vez, la partici-pación organizada de los ciudada-nos en el diagnóstico de los pro-blemas y tomas de decisión.

Si alguna de las re�exiones, pro-puestas o conclusiones expuestaspueden ayudar a mejorar la ges-tión de la costa y su consecuenteefecto sobre ella, habrá colmadocon creces la pretensión de las lí-neas precedentes.


El sistema de espaciosnaturales protegidos y la conservación del litoralJordi ParpalBiólogo, Servicio de Planificacióny Gestión del Entorno Natural.Dirección General del MedioNatural, Departamento de MedioAmbiente y Vivienda, Generalitatde Cataluña

La costa ha sido desde la anti-güedad uno de los espacios codi-ciados por la humanidad. Así loindican el gran número de restosarqueológicos que se pueden en-contrar, empezando por los mag-ní�cos restos de Empúries. Ahorabien, el espacio litoral es muchomás que un espacio idóneo paralos asentamientos humanos. Setrata de uno de los grandes espa-cios naturales de nuestro país.Gran parte de la diversidad naturalde Cataluña se localiza en estapequeña franja que se extiendeparalela a los límites con el mar.Acantilados rocosos donde pue-den atisbarse algunas de las ma-ravillas botánicas del país; playascon las majestuosas dunas a suespalda, donde metro a metro lascomunidades vegetales cambiansustancialmente; lagunas coste-ras, con alguna interesante rarezapiscícola. O también pantanales yzonas inundables y salinas, de im-portancia vital para la alimentacióny la cría de un buen número de es-pecies de pájaros, algunos de loscuales provienen de los con�nesdel continente europeo o africano.No encontraremos ningún otroambiente que, con una super�cietan pequeña (el siete por cientodel territorio catalán, si cogemosla franja de quinientos metrosque determina el Plan director ur-banístico del sistema costero(PDUSC, 2004), albergue tanta di-versidad natural.

Como a�rma Oriol Nel·lo (Nel·lo,2006), el clima, la orografía y la per-sistente humanización del territoriose han conjugado para crear unode los paisajes más atractivos y

prestigiosos del Mediterráneo. La ri-queza natural, cultural, histórica yhumana del litoral catalán es, pues,excepcional. Sin embargo, tambiénes cierto que, sobre todo durantelos últimos dos siglos, la presión aque ha sido sometida esta pe-queña parte de Cataluña ha sidomuy elevada. La creciente urbani-zación y frecuentación humanadel litoral —aunque constituye unevidente motor de la economía ca-talana— ha puesto en peligro laconservación de sus indudablesvalores. Entre los años 1987 y 1997la velocidad de ocupación de espa-cios no urbanizados para incre-mentar el parque de la vivienda fuede mil hectáreas por año (ENPLAN,2004). Ahora bien, también escierto que el ritmo de ocupaciónha ido decreciendo de manera im-portante durante los últimos años(de cerca de seis mil hectáreas enel período 1987-1992 a poco másde dos mil doscientas entre 1997y 2002, según la misma fuente).Actualmente, según datos delPDUSC, los setenta y cinco muni-cipios que con�guran el litoral cata-lán tienen el cuarenta y cinco porciento de la población catalana, a loque hay que añadir un porcentajeelevado en período estival. Ade-más, cerca del treinta y cinco porciento del primer kilómetro costeroestá urbanizado (MIMA 2005). Estafuerte presión, junto con un ciertodesorden en el crecimiento urbanís-tico en la costa, ha puesto de ma-ni�esto la necesidad de de�nir �gu-ras de protección de los espaciosnaturales costeros de Cataluña.

La protección de espaciosnaturales en la costa catalanaEl Estatuto de Cataluña del año1979 que otorgaba a Cataluñacompetencia exclusiva en ordena-ción del territorio incluía en esteapartado el litoral. Así, en el año1981 fue traspasada la compe-tencia para la formulación de pla-nes de ordenación del litoral. En-tonces, la única excepción fue lade los parques nacionales, paralos cuales se establecía un régi-

men de tutela estatal, y del domi-nio marítimo y terrestre, de com-petencia exclusiva del Estado, ex-cepciones que, con el tiempo, sehan ido solucionando.

El primer paso del despliegue delEstatuto en este ámbito fue laaprobación de la Ley 12/1985, deespacios naturales, aprobada cua-tro años antes que la correspon-diente ley estatal, lo que repre-sentó unos cuantos tropiezosjurídicos antes de que se desple-gara definitivamente. Esta ley, ade-más de las cinco figuras de espe-cial protección —ordenadas demayor a menor protección— comoson las Reservas Naturales Inte-grales, el Parque Nacional, el Pa-raje Natural de Interés Nacional,las Reservas Naturales Parciales ylos Parques Naturales tambiéncreó el Plan de espacios de interésnatural (PEIN). El PEIN es un planterritorial sectorial aprobado conel objetivo de establecer una redde espacios naturales protegidosque sea congruente, suficiente-mente amplia y representativa dela riqueza paisajística y de la diver-sidad de los sistemas naturales deCataluña. Además, el PEIN tam-bién define una serie de medidasy normas necesarias para la pro-tección básica de estos espaciosnaturales. Por tanto, puede consi-derarse como el paraguas norma-tivo necesario para garantizar laprotección y la conservación delos espacios que la integran. Eldecreto que lo regula (Decreto328, del año 1992) englobaba, enel momento de su creación, cientocuarenta y cinco espacios que in-tegran el veintiún por ciento delterritorio catalán.

A todas estas figuras de protec-ción descritas, hay que añadir unaúltima, de ámbito europeo que, sibien no implica un grado de pro-tección elevado, últimamente haadquirido una gran relevancia. Setrata de la Red Natura 2000, unared europea de espacios naturalesorientada a la conservación delpatrimonio natural de la Unión Eu-ropea. Esta red fue creada por la

Marco jurídico 235

Directiva 92/43, relativa a la con-servación de los hábitats naturalesy de la fauna y flora silvestre —lla-mada de hábitats—, con el obje-tivo de constituir la pieza más im-portante de la política europea deprotección de la biodiversidad. Ensu creación absorbió un conjuntode espacios que ya habían sidodesignados con anterioridad parala conservación de las aves encumplimiento de una directiva delaño 1979 (Directiva 79/409, rela-tiva a la conservación de las avessilvestres). Se trata de los espaciosconocidos con el nombre de ZEPA(Zonas de Especial Protecciónpara las Aves).

Así pues, la Red Natura 2000 estáconstituida por dos tipos de espa-cios: las ZEPA provenientes de laDirectiva Aves y los LIC (Lugares deImportancia Comunitaria), que sedesignan según la Directiva de Há-bitats para la conservación de loshábitats y del resto de especies noprotegidas en las ZEPA. Por lo querespecta a los espacios LIC, esnecesario que cada Estado los de-signe como Zonas de EspecialConservación (ZEC) una vez sehayan definido los mecanismosadecuados para su protección ygestión. Como punto más intere-sante para la preservación de losespacios naturales, hay que decirque esta directiva europea deter-mina que es necesario asegurarun buen estado de conservaciónde los hábitats y de las especiesllamadas de interés comunitariodentro de los espacios de Natura2000 y que hay que analizar las re-percusiones que puede tener cual-quier proyecto que pueda afectar-les. Además, una de las tutelasque ejerce la Comisión Europeaen el proceso de creación de laRed Natura 2000 es la de garan-tizar que sea una red suficiente-mente representativa del patrimo-nio natural europeo. De aquí elretraso en la constitución defini-tiva (¡por algo se llama Natura2000!).

En Cataluña, la Red Natura 2000anterior al año 2006 estaba for-

mada de manera exclusiva por es-pacios del PEIN, que casi llegabana su totalidad. Esta propuesta nofue considerada suficiente por laComisión Europea al entender queno garantizaba la conservación deun gran número de hábitats y de es-pecies, incluidas las aves. Por estemotivo, en el año 2004 el Gobiernocatalán se propuso ampliarla.

En el momento en que se inicia-ron los trabajos de ampliación dela Red Natura 2000, la situaciónrespecto al sistema de espaciosprotegidos del litoral era la si-guiente: diecinueve espacios in-cluidos en el PEIN con una super-ficie total de poco más de seis milhectáreas y poco menos del cua-renta por ciento de costa protegi-dos. Tres de estos espacios esta-ban declarados como parquesnaturales (cabo de Creus, panta-nales del Empordà y delta delEbro) y, además, tienen en su inte-rior cinco, tres y dos reservas na-turales, ya sean integrales o par-ciales, respectivamente. Además,hay que añadir las dos reservasnaturales parciales del delta delLlobregat. Finalmente, hay quedestacar tres espacios naturalesprotegidos más que tienen otras fi-guras de protección no provenien-tes de la Ley de espacios natura-les: el macizo del Garraf —con unplan especial de protección urba-nística aprobado—, las islas Me-das —con una ley específica deprotección aprobada por el Parla-mento de Cataluña— y Ses Ne-gres —incluidas en el EIN de Mon-tañas de Begur—, designadascomo vedado de pesca por el De-partamento de Agricultura, Ali-mentación y Acción Rural. El sec-tor de Masía Blanca, delante de lacosta del Vendrell, también fue de-signado como reserva marina porel MAPA, aunque no estaba in-cluido en el PEIN en aquel mo-mento. Una última figura de pro-tección, en este caso derivada dela Ley de protección de los anima-les, es la de reserva natural defauna salvaje. En el frente litoralcatalán hay siete de estas reservas

declaradas, cuatro de ellas en eldelta del Ebro.

A esta red de espacios protegi-dos se superpone otra, prove-niente de la protección urbanís-tica, con objetivos sinérgicos. Setrata de los planes directores ur-banísticos del sistema costero,impulsados por el Departamentode Política Territorial y Obras Pú-blicas y aprobados en el año 2005.Así pues, estos planes se orientana ordenar el desarrollo urbanís-tico y evitar la ocupación de losespacios aún no urbanizados. ElPDUSC ha sido una herramientacapital para sacar del proceso ur-banizador los sectores no urbani-zables y algunos de los urbaniza-bles de manera que se asegurasela característica de espacio abierto.En muchos casos, este hecho hapermitido enlazar espacios ya pro-tegidos por el PEIN, por lo que sepotencia la funcionalidad ecoló-gica. En muchos otros, los espa-cios incluidos en el PDUSC ya ha-bían sido incluidos en el PEIN.

¿Cuál es la situación actual?A raíz de diversos requerimientosde la Comisión Europea por la in-suficiente representación de de-terminados hábitats y especies, elmes de setiembre de 2006 el Go-bierno de la Generalitat de Cataluñaacordó la inclusión de más de unmillón de hectáreas en la Red Na-tura 2000. La voluntad del Go-bierno de la Generalitat fue que latotalidad de la Red se integraradesde el primer momento en elsistema de espacios protegidoscatalán, es decir, que quedara bajoel paraguas normativo del PEIN.Así, con este acuerdo de Gobierno—publicado en el DOGC del 6 deoctubre de 2006— el Plan de espa-cios de interés natural pasó a tenerpoco más de un millón de hectá-reas terrestres a más de ochenta ytres mil hectáreas marinas, hechoque comportaba una ampliaciónde casi el cincuenta por ciento de lasuperficie anterior.

Esta incorporación de nuevosespacios protegidos en el PEIN, la


más importante desde que seaprobó en el año 1992, fue el re-sultado de diversos años de traba-jos técnicos y de un importanteesfuerzo de consenso con un grannúmero de actores implicados. Es-tos trabajos partían de diversasprioridades del Departamento deMedio Ambiente y Vivienda. Porun lado, se tenía la certeza de quela superficie en aquel momento in-cluida en el PEIN no era suficientepara garantizar la conservación delrico patrimonio natural catalán. Porotro, la legislación europea obli-gaba a hacer un esfuerzo superioren cuanto a territorio protegidopara poder asegurar los objetivoscomunes de frenar la pérdida debiodiversidad y de protección delpatrimonio natural. Hasta enton-ces, eran diversos los ámbitos quetenían una representación dema-siado reducida dentro del PEIN.Uno de estos ámbitos era el ma-rino y otro, aunque en menor me-dida, la franja litoral, además deotros sectores como los sistemasfluviales o los ambientes agrarios.

Así pues, en cuanto a la red deespacios protegidos del litoral ca-talán, incluidos los espacios mari-nos, la situación actual es de másde ciento ochenta mil hectáreasprotegidas. Estas incluyen tres-cientos cuarenta kilómetros decosta de un total de ochocientosquince kilómetros (el cuarenta ydos por ciento del litoral) concen-tradas sobre todo en las zonascon menos presencia histórica hu-mana (especialmente el cabo deCreus y el delta del Ebro). Segúndatos del PDUSC, también semantiene un 8,16 por ciento de lacosta (cincuenta y cinco kilóme-tros) de suelo calificado como nourbanizable.

Actualmente, la diversidad de re-presentación de los diversos am-bientes y usos del suelo en el sis-tema de espacios protegidos deCataluña es muy elevada, tal comose muestra en las figuras 2 y 3 deusos del suelo en los espacios pro-tegidos de pantanales litorales y demontaña litoral, respectivamente.

Si se observa la red de espaciosprotegidos en conjunto, se puedeconsiderar que es bastante re-presentativa de la elevada biodi-versidad de Cataluña. Respectoal sistema costero, también po-dría hacerse la misma considera-ción, como lo demuestra unasimple observación de la distri-bución de los espacios protegi-dos del litoral catalán. Todos losambientes costeros catalanes es-tán bien representados en algunafigura de protección ambiental,desde los macizos rocosos de lacosta de Girona hasta las gran-des playas de las comarcas deTarragona, los afloramientos cal-cáreos y de conglomerados cua-ternarios litorales del sur de Tarra-gona. También se incluyenalgunos tramos finales de ríos ode ramblas claramente medite-rráneas, así como gran parte dela superficie de los deltas o dezonas de pantanales litorales.Casi toda la sierra litoral catalana,desde el cabo de Creus hasta lasierra de Montsià está incluida enalgún espacio protegido, asícomo la mayor parte de las lagu-nas litorales del país. Sin em-bargo, es igualmente cierto que ladistribución de los espacios pro-tegidos a lo largo de toda la costaes desigual y sesgada. Un simplevistazo al mapa nos muestra quela mayor parte de los espaciosprotegidos se concentran en lascomarcas de Girona, donde, ade-más, se localizan dos de los tresparques naturales litorales de Ca-taluña: el parque natural de lospantanales del Empordà y el delcabo de Creus.

Administrativamente hablando,diez de las doce comarcas litora-les tienen alguna parte de su franjalitoral protegida. Solo el Maresmey el Barcelonés no tienen ninguna,aunque en ambos casos los maci-zos correspondientes a las sierraslitorales de ambas comarcas síque lo están (Collserola, Serraladade Marina, la Conreria y el Mont-negre-Corredor). Además, en elfrente marítimo del Maresme tam-

bién hay un espacio protegido(Red Natura 2000) para la conser-vación de los algares de posidoniade Mataró.

Si analizamos con más detallela distribución de los espaciosprotegidos costeros, podemosobservar una pauta de distribu-ción clara: casi el noventa porciento de la superficie terrestretotal protegida del litoral corres-ponde a dos tipologías ambienta-les muy claras: zonas deltaicas ode pantanales de una cierta en-vergadura, o macizos montañososcosteros, mayoritariamente de lasierra litoral catalana. Cuando es-tos últimos llegan a la línea decosta, es cuando se alcanza ungrado más elevado de protecciónlitoral (por ejemplo, en el cabo deCreus, el macizo de las Cadireteso las montañas de Vandellòs).También es en estos dos casosdonde los espacios protegidosadquieren más envergadura. Elresto de espacios litorales son dedimensiones bastante más redu-cidas y, normalmente, confinadosa un pequeño sector de elevadovalor natural. Estos pequeños es-pacios protegidos en la primeraversión del PEIN del año 1992(Tamarit-Punta de la Mora, de-sembocadura del Gaià o cabo deSantes Creus) han adquirido másrelevancia con la nueva delimita-ción aprobada en el año 2006porque se enlazaron entre ellos oporque aumentaron considera-blemente la superficie. En mu-chos casos, además, estos espa-cios incorporan una franja deprotección marina que les con-fiere aún más valor natural (costasdel Tarragonés, litoral meridionalde Tarragona o costas del Garraf).Este hecho, muy destacado enla costa de Tarragona, no lo hasido tanto en la costa de Girona,donde los espacios incluidos enel PEIN en el año 1992 ya teníansuficiente envergadura.

Ahora bien, al bajar de escala yaproximarnos a la red de espa-cios protegidos desde una visiónlocal es cuando podemos detectar

Marco jurídico 237

algunas de sus carencias. Laprensa publica regularmente noti-cias sobre la falta de protección dedeterminados sectores del litoralcatalán, también mayoritariamentede la costa de Tarragona o Barce-lona. La playa de los Muntanyansen Vilanova i la Geltrú, la playaLlarga en Tarragona, la zona delpozo de Creixell —gran parte de lacual fue protegida en el año 2005con la modificación del PEIN Playade Torredembarra y Creixell. Lalista podría ser larga y es tan soloel reflejo fiel de la contraposiciónde intereses evidentes en la costa.No obstante, estas reclamacionesnos llevan a una reflexión de fondo:¿La única opción para la protec-ción de los sistemas naturales hade ser una red de espacios prote-gidos a escala nacional? Creo quela respuesta a esta pregunta esclaramente que no. La conserva-ción del patrimonio natural efecti-vamente es un derecho colectivo,pero también es un deber de cadauno de los ciudadanos y de lasadministraciones que los repre-sentan. Es necesario que todos,desde su ámbito de intervención,colaboren. El sistema de espaciosnaturales protegidos de Cataluñaes el que es, y pretende englobarlos espacios naturales de más va-lor natural para el conjunto delpaís. Ahora bien, este hecho noimpide que haya muchos otros es-pacios naturales con valor en elámbito local que también requie-ran el grado de protección. En lamayor parte de los casos, sobretodo cuando hablamos del litoral,este grado de protección pasa poruna protección urbanística, unaprotección que, principalmente,está en manos de los ayuntamien-tos. Con la colaboración de la Ge-neralitat y los ayuntamientos —y,por tanto, superponiendo una redde espacios protegidos nacional yotra local—, podemos alcanzarcon más eficacia el objetivo co-mún de conservación del patrimo-nio natural, de manera análoga acomo ya se hace con el patrimo-nio cultural.

Los objetivos de protección y los retos de futuro La nueva dimensión del sistemade espacios naturales protegidosde Cataluña, después de su am-pliación en el año 2006, ha repre-sentado un cambio muy sustancialde la manera de ver los espaciosprotegidos en nuestro país. Tradi-cionalmente, la visión de estos es-pacios correspondía a áreas pocoexplotadas situadas en zonasmontañosas o grandes áreas fo-restales. La gran apuesta de lapropuesta aprobada en 2006 fuela de superar esta barrera psicoló-gica incluyendo en la red espaciosíntegramente agrícolas, importan-tes áreas marinas, ejes fluviales y,también, espacios litorales. Talcomo se ha dicho, el nuevo sis-tema de espacios naturales prote-gidos incluye ochenta y tres milhectáreas marinas y más de cienmil hectáreas de espacios coste-ros. El acuerdo de Gobierno queaprueba la Red Natura 2000agrupa los espacios que incluyeen ocho tipologías ambientales,de entre las cuales tres corres-ponden a espacios marinos, es-pacios de pantanales litorales yespacios de montaña litoral. Paraestos, en el documento de direc-trices de gestión anexo al acuerdode Gobierno, se destacan cuálesson los elementos de conserva-ción preferente, para los que esnecesaria una gestión determi-nada, y se definen las principaleslíneas de gestión.

Ahora bien, lo más prioritario esdefinir cuáles son los objetivos dela red de espacios protegidos y, enel caso que nos ocupa, de los es-pacios protegidos del litoral. En lafigura 4 se destacan los principa-les. A estos podrían añadirse mu-chos otros objetivos más concre-tos —y, a menudo, secundarios aestos—, como frenar procesos deurbanización masiva del litoral, li-mitar la creación de continuos ur-banos en la franja de costa, man-tener la estructura territorial delámbito costero, proteger los espa-cios agrícolas adyacentes, asegu-

rar y regular el acceso a las playas...Todos estos objetivos pasan por ladefinición de un modelo de litoral,siguiendo la recomendación delParlamento Europeo del año 2002(Recomendación 2002/413/CE),que define un modelo de gestiónintegrada de las zonas costeras(GIZC) y destaca los objetivos quedebería perseguir este modelo:

• Proteger los ecosistemas cos-teros.

• Reconocer la amenaza delcambio climático.

• Aplicar medidas de protecciónecológica que vinculen los núcleosde población.

• Potenciar el desarrollo econó-mico y social sostenible.

• Mantener zonas adecuadaspara el uso público.

• Potenciar la coordinación detodas las actuaciones.

Estos objetivos no hacen otracosa que poner de manifiesto laelevada relación existente entre losobjetivos de conservación del pa-trimonio natural y la fuerte intensi-dad de desarrollo socioeconómicoen este ámbito, aspectos que de-ben ir forzosamente unidos. Noobstante, hace falta un cambio enla jerarquía de estos objetivos. De-bemos dejar de primar el objetivodel desarrollo económico a cual-quier precio y debemos ser capa-ces de inclinar la balanza hacia laprotección del patrimonio natural,que no es otra cosa que la protec-ción del paisaje característico de lacosta, el mantenimiento de sus va-lores intrínsecos, en definitiva, elno eliminar a «la madre de los hue-vos». La prensa también publica amenudo noticias referentes a in-formes y sentencias en contra delmodelo de desarrollo en el litoral,especialmente del mediterráneo.En este sentido, no valdrá lamen-tarse si pronto debemos empezara regular el tiempo de estancia enlas playas porque no se cabe, ocuando los habitantes de cualquierpueblo costero no tengan un lugardonde ir a pasear y ver más allá dela primera línea de casas, o cuandodebamos comprar las verduras de


países lejanos porque no hay es-pacio para las huertas de los deltasde nuestro país.

En la franja costera catalana aúnquedan algunos retos por alcanzar.Hemos iniciado el camino defi-niendo una red de espacios prote-gidos coherente a escala de país,y ahora hace falta reflexionar a unaescala más detallada para mante-ner aquellas piezas que aún co-rren el riesgo de desaparecer. Inde-pendientemente del instrumentolegal o normativo que haya queusar, hay que evitar la urbaniza-ción y asegurar el mantenimientocomo espacio natural. Son mu-chos los actores que intervienenen la gestión de la franja costera;los espacios protegidos son solouna pieza más del rompecabezasde nuestro litoral. La Administra-ción del Estado, la Generalitat, losgobiernos locales; departamentosde Medio Ambiente, de PolíticaTerritorial y Urbanismo, de Agricul-tura y Pesca Marítima de todaslas administraciones; los gestoresde los espacios protegidos. Todosestos actores intervienen en lagestión de esta pequeña franja deterritorio, y todos ellos tienen inte-reses independientes, cuando nocontradictorios. Hay que definiruna política conjunta de acción enel litoral y una coordinación com-pleta de las acciones que hay quellevar a cabo. De hecho, en el in-terior de los espacios naturalesprotegidos ya hay una herramientaque debe definir esta acción con-junta. Es el Plan especial de pro-tección del medio natural y del pai-saje, figura creada por la Ley127/1985, de espacios naturales,

y desarrollada por el Decreto deDespliegue del PEIN. Hay que im-pulsar la redacción y la aproba-ción de todos los factores y, sobretodo, velar para que se cumpla. ElPlan especial, además, es la figuraque debe determinar la gestión deestos espacios. Deben crearse lasestructuras necesarias para unagestión correcta de cada uno deestos espacios del litoral, inclu-yendo obviamente los espaciosmarinos. A este efecto, uno de losprincipales retos que se planteanes el de regular convenientementeel uso público de estos espacios.Con toda seguridad se trata delos espacios con más presión por-que se concentra mucha genteen un pequeño período de tiempoestival. La compatibilización deeste uso social con la conserva-ción de sus valores naturales esuno de los retos más importantesque se plantea para los espaciosprotegidos litorales. Es necesarioque todas las partes hagan un es-fuerzo de responsabilidad paraque eso sea posible. Para que asísea, hay que incrementar el gradode conocimiento de la poblaciónsobre los valores naturales de es-tos espacios. Es necesario que lagente sepa que donde hace volaruna cometa, también cría una es-pecie de pájaro tan emblemáticacomo el corriol camanegre opuede encontrar una planta tanbonita como el lirio de mar. In-cluso, si entre todos somos capa-ces de hacer bien las cosas,puede que de aquí a unos añospueda volver a criar una tortugamarina, tal como hacía muchosaños antes. El camino que hay

que recorrer es largo, pero la rutaya ha sido iniciada y está muy cla-ramente marcada.

BibliografíaCIIRC (2007): Estat de la zonacostanera a Catalunya. Generali-tat de Catalunya, Barcelona.Depana (2000): Fórmules jurídi-ques de protecció activa del lito-ral. DEPANA, Barcelona. Departamento de Medio Am-biente y Vivienda. Generalitat deCatalunya (2004): Pla estratègicper a la gestió integrada de leszones costaneres de Catalunya.Proyecto ENPLAN. DMAH, Bar-celona.Generalitat de Catalunya (2006):«Acord de Govern 112/2006, pelqual es designen zones d’especialprotecció per a les aus (ZEPA) is’aprova la llista de Llocs d’Im por -tància Comunitària (LIC)», DOGC.Núm. 4.753 (6 de octubre), págs.41915.MALLARACH, J. M. (2008): Prote-gits, de fet o de dret? Primera ava-luació del sistema d’espais natu-rals protegits de Catalunya. ICHN,Barcelona.Ministerio de Medio Ambiente(2005): Hacia una gestión sosteni-ble del litoral español. MIMAM.NEL·LO, O. (2006): «Els plans direc-tors urbanístics de Catalunya», Es-pais. Núm. 52, págs. 30-35.Recomendación del ParlamentoEuropeo y del Consejo de 30 demayo de 2002, sobre la aplica-ción de la gestión integrada de zo-nas costeras. 2002/413/CE.Web del DMAH (espacios natura-les): http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/inici.jsp

Marco jurídico 239

El Plan estratégico litoral:sistema de seguimientoe indicadores Lucía Cuesta FernándezTécnica del Observatorio delLitoral del Consorcio EL FAR

IntroducciónEl litoral de la Región Metropolitanade Barcelona (RMB) se extiendea lo largo de 118,6 kilómetros,desde la desembocadura del Foixhasta la desembocadura del Tor-dera, en los que se diferencian di-ferentes tramos de costa. Confor-mando este frente encontramosplayas de arena (con y sin defen-sas costeras), sectores de costarocosa, acantilados, tramos prote-gidos por rompeolas y zonas conobras portuarias. Se trata de unafranja donde se concentran 2,5millones de habitantes (un treintay seis por ciento de la poblaciónde Cataluña) y que presenta unadensidad media de tres mil seis-cientos habitantes por kilómetrocuadrado. En este territorio se lo-calizan una gran cantidad de ser-vicios, entre los que hay un aero-puerto y un puerto autónomo, asícomo numerosas infraestructurasde comunicación viaria y ferrovia-ria. Hablamos de un ámbito carac-terizado por una elevada ocupa-ción del suelo y una fuerte escasezde suelo urbanizable, con un im-portante continuo urbano en elfrente costero. Sin embargo, po-demos encontrar algunos espa-cios abiertos, algunos de ellosprotegidos, a lado del mar que fa -vorecen la permeabilidad de algu-nas áreas costeras con los espa-cios de interior.

La complejidad en la gestión delmedio litoral, en tanto que interfasetierra-agua, se agudiza no sola-mente por la concentración de ac-tividades y por la fuerte presióndemográfica, sino también por ladiversificación administrativa, com-petencial y legal existente que muy

a menudo tiende a dificultar actua-ciones bajo una óptica integradade territorio costero.

En este artículo se presenta laexperiencia conjunta de los muni-cipios del litoral de la RMB a raízde la evidencia de la falta de unespacio común para tratar los as-pectos específicos del litoral me-tropolitano, de la complejidad dela gestión de este territorio y lagran cantidad de impactos queinciden en un espacio extremada-mente frágil y altamente interve-nido. Esta experiencia se con-cretó en el Plan estratégico litoralmetropolitano propiciado por lascaracterísticas y oportunidadesde desarrollo comunes de losmunicipios costeros. De la mismamanera también se hace unabreve aproximación al segui-miento de las propuestas del plany sobre todo a los indicadores dellitoral desarrollados más adelante,bajo una perspectiva más amplia,y que tienen entre sus objetivoscontribuir a hacer un seguimientodel estado del litoral catalán y desu evolución.

El Plan estratégico litoral Entre los años 2004 y 2006 sellevó a cabo el Plan estratégico li-toral de la RMB impulsado por losveintisiete municipios costeros dela RMB con el apoyo de la Gene-ralitat de Cataluña, de la Diputa-ción de Barcelona, de la Manco-munidad de Municipios y de laAutoridad Portuaria de Barcelona.El objetivo del plan era identificarlos principales problemas y poten-cialidades de desarrollo del litoralmetropolitano y definir una seriede propuestas estratégicas en elmarco de una visión de conjuntofundamentada en los principios ylos criterios de la gestión integradadel litoral. Tal como muestra la fi-gura 1, el alcance del plan com-prende el territorio constituido porlos municipios costeros de la RMB

desde Cubelles hasta Malgrat deMar, que pertenecen a cuatro co-marcas y ocupan una superficiede cuatrocientos setenta y ochokilómetros cuadrados.

Los orígenes del plan se encuen-tran en la creación del Fórum deMunicipios del Litoral como un es-pacio de encuentro y debatepuesto en marcha el año 2002 eimpulsado por el Consorcio ELFAR mediante diferentes comisio-nes de trabajo. Derivado de estetrabajo, el año 2003 empezaronlos trabajos de una comisión ges-tora para ir más allá y elaborar unplan estratégico específico de esteterritorio, que se inició una vezconstituida la Asociación Plan Es-tratégico Litoral, el año 2004.

Respecto al proceso de elabora-ción, el proyecto ha sido coordi-nado por el Consorcio EL FAR, ylos trabajos técnicos han sido de-sarrollados por la empresa Mcrit yla Agencia Metropolitana Barce-lona Regional. A lo largo del pro-ceso se ha trabajado sobre la basede una estructura organizativa for-mada por un consejo general, unacomisión delegada, una secretaríatécnica y grupos de trabajo (comi-siones de eje, grupo de sistemasde información geográfica, comi-sión asesora y de prospectiva yestrategias).

Los trabajos técnicos se han de-sarrollado partiendo de la bús-queda de información, el trabajode campo, las reuniones con lascomisiones y grupos de trabajo, ylas jornadas técnicas. Estos traba-jos han permitido determinar losrasgos característicos que definenel litoral metropolitano, evaluar lasituación y establecer líneas deactuación futuras mediante el aná-lisis de los aspectos sociocultura-les, de los sectores económicosque actúan, de la evolución delpaisaje y, finalmente, de una apro-ximación a la gestión de este me-dio. Por otro lado, al tratarse de un


Mundo municipal

espacio litoral, el territorio de estu-dio presenta unas especificidadesconcretas, razón por la que se hallevado a cabo una serie de estu-dios específicos que también lle-van asociadas unas propuestas yque han tratado sobre los fondosmarinos, las aguas marinas, la di-námica litoral, los espacios no ur-banizados que hay que preservar(llamados espacios azul-verdes) yla movilidad.

Una vez identificados los princi-pales problemas y potencialida-des, se definieron una serie depropuestas estratégicas. Las gran-des líneas de acción estratégicadefinidas en el plan giran alrededorde la protección y la mejora delpaisaje, la restauración ecológica,la transformación urbana, la re-conversión de la red viaria, la me-jora del transporte público, lasnuevas oportunidades de desa-rrollo económico, la cohesión so-cial, la cultura y la gestión inte-grada del litoral. Todas estaslíneas de acción se concretan enun total de treinta y cinco pro-puestas estratégicas consensua-das, que son el resultado de lostrabajos técnicos realizados y quetienen como objetivo que las ad-ministraciones con competenciasdirectas sobre el litoral las incor-poren en sus planes y programasde actuación, y que los agentesdel litoral tengan un marco de re-ferencia para trabajar. El conte-nido del plan, así como las pro-puestas estratégicas, puedenconsultarse a través del sitio web:<www.consorcioelfar.org/ca/documentacio_gestio_del_l i toral_arees_de_treball/>.

Una primera valoración, dos añosdespués de la aprobación de laspropuestas estratégicas, permitehacer algunas consideracionesgenerales. Entre los puntos fuer-tes, debe destacarse el hecho deque se dispone de una serie depropuestas consensuadas por losveintisiete municipios del litoral dela RMB; además, se trata de pro-puestas que abarcan todos los as-pectos relacionados con el litoral y

es viable hacer un seguimiento es-pecífico. El plan puede convertirseen un punto de partida para el tra-bajo de los entes locales y unaoportunidad para desarrollar pro-yectos supralocales. Sin embargoy por lo que respecta a los puntosdébiles, se debe tener en cuentaque el plan no tiene carácter vincu-lante. Otra consideración que hu-biera sido positiva sería la prioriza-ción de ciertas propuestas y queestas fueran acompañadas deuna valoración presupuestaria,de manera que facilitaran la tomade decisiones a la vez que se in-corporara alguna propuesta en losplanes de acción o en la planifica-ción.

Sistema de seguimiento e indicadores del litoral de Catalunya Frente a la necesidad de hacer elseguimiento del Plan estratégico li-toral, en particular, y la evolucióndel litoral, en general, el ConsorcioEL FAR y la Agencia MetropolitanaBarcelona Regional han impulsadoel Observatorio del Litoral con elapoyo de la Asociación Plan Estra-tégico Litoral y la Generalitat deCataluña.

El Observatorio del Litoral se de-fine como un instrumento al servi-cio de los municipios, entidades yadministraciones con competen-cias en el litoral, con el objetivoprioritario de evaluar la situación yevolución del litoral de Cataluña.En la misma línea, ha de ofrecerherramientas que ayuden a latoma de decisiones por parte delos agentes y gestores del litoral,trabajando desde la perspectivade la sostenibilidad, así como sen-sibilizar y difundir los principalesvalores de este territorio.

Seguimiento específico En un primer nivel, el Observatoriodel Litoral hace un seguimiento es-pecí�co de la incorporación de laspropuestas estratégicas plantea-das en el Plan estratégico litoral alos planes y programas de las ad-ministraciones actuantes. Aunque

pueden presentarse unas primerastendencias, hay que considerarque en este período se han produ-cido cambios en el ámbito políticolocal y se ha planteado un nuevoplan de mandato 2007-2011 quetambién hay que tener en cuenta.Además, nos encontramos en unmomento de impase del procesode transferencia de algunas com-petencias en materia de costaspor lo que respecta a la aplicacióndel Estatuto de autonomía de Ca-taluña.

Del análisis llevado a cabo puedeconcluirse que la gran mayoría depropuestas se incluyen íntegra oparcialmente en diferentes instru-mentos de planificación, sobretodo supramunicipal, y aquellaspropuestas que por su especifici-dad son viables como iniciativalocal se han considerado solo enalgunos municipios. A grandesrasgos, se detecta que veintisietede las treinta y cinco propuestasse han considerado total o par-cialmente, y hasta encontramosacciones ya desarrolladas.

Las estrategias que más se hanreflejado en planes y programasson aquellas vinculadas a las lí-neas de acción sobre protección ymejora del paisaje, restauraciónecológica, transformación urbanay mejora del transporte público.Los espacios costeros libres delos municipios del litoral afectadospor el Plan director urbanístico delsistema costero, la elaboracióndel catálogo del paisaje de laRMB, el programa de manteni-miento y la restauración de rierasde la Agencia Catalana del Agua,diferentes planes urbanísticos delos municipios del litoral o algunasde las propuestas del Plan de in-fraestructuras de transporte deCataluña, son algunos ejemplos.

Por otro lado, la mayoría de es-trategias de las otras líneas tam-bién se han incorporado a dife-rentes escalas y ámbitos deaplicación, desde la reconversiónde la red viaria —como el caso dela propuesta de reconversión de laN-II—, hasta las nuevas oportuni-

Mundo municipal 241

dades de desarrollo económico, lacohesión social y la cultura. Laconcreción de estas últimas líneaspuede encontrarse en iniciativascomo el desarrollo de actividadesvinculadas a la ampliación delpuerto y el aeropuerto, la existen-cia de campañas educativas so-bre temáticas costeras en dife-rentes municipios o la ampliaciónde la oferta formativa específicade litoral.

Finalmente, hay que destacaruna de las iniciativas impulsadascon relación a la gestión integradadel litoral. Se trata de la creación delConsorcio dels Colls y Miralpeix -Costa del Garraf con la finalidad degestionar de una manera sosteni-ble los ámbitos costero, marino yterrestre de la comarca del Garraf,siguiendo la Recomendación eu-ropea, de 30 de mayo de 2002,sobre la aplicación de la gestión in-tegrada de zonas costeras, quefavorece la conectividad biológicade estos espacios con el Parquedel Garraf y el Parque del Foix.Este consorcio está formado, demomento, por los ayuntamientosde Sitges, Vilanova i la Geltrú, SantPere de Ribes y el Consejo Co-marcal del Garraf y por tres depar-tamentos de la Generalitat: el deMedio Ambiente y Vivienda, el deAlimentación, Agricultura y AcciónRural, y el de Política Territorial yObras Públicas.

Los indicadores del litoral En una escala más amplia, el Ob-servatorio ha desarrollado unabatería de indicadores del litoralde Cataluña, herramienta quepermite ofrecer datos e informa-ción del litoral de una manera sin-tética y clara al alcance de todo elmundo. Uno de los objetivos deesta batería es poder hacer elseguimiento del estado del litoralcatalán y su evolución. Esta he-rramienta contribuye a que losagentes implicados en la gestión ytodas aquellas personas quepuedan intervenir en este territo-rio dispongan de información ac-tualizada del estado del litoral y,

además, en la medida en quepuedan, ayuden a desarrollar susactividades y contribuir a la tomade decisiones.

Como concepto teórico, se de-fine como indicador aquel pará-metro que nos permite conocerde manera rápida y precisa el es-tado en que se encuentra una de-terminada situación en un lugar yen un tiempo concreto. Así pues,un conjunto de indicadores per-mite saber la condición de estosdos factores, los cuales, por ex-tensión, pueden apuntar al estadoglobal del entorno en aquel con-texto que se analice. De maneraespecífica, para el Observatoriodel Litoral interesa que los indica-dores reflejen el ajuste de los pro-gramas implementados a los obje-tivos finales que se persigan, esdecir, que contrasten la efectivi-dad de las políticas y actuacionesiniciadas. Un indicador como taldebe ser fácilmente mesurable,práctico, comprensible y descrip-tivo y debe integrar el máximo nú-mero de entradas. Por otro lado,los indicadores también debenpermitir hacer comparaciones tem -porales y espaciales. Por ese mo-tivo, hacen falta sistemas comu-nes de indicadores (baterías deindicadores).

No obstante, la importancia quetiene actualmente la búsqueda deindicadores e�caces en la gestióndel litoral se fundamenta en la di-�cultad de de�nirlos y concretarsu aplicación, ya que aún hay unafalta de datos y de conocimientode los ecosistemas litorales y ma-rinos que permita medir las res-puestas socioeconómicas y am-bientales de la gestión.

El ámbito de referencia conside-rado en los indicadores es el tér-mino de los municipios del litoralde Cataluña, entendiéndolos comolímites funcionales a la hora de ha-blar de actuaciones que incidanal litoral. En algunos casos, el pesode Barcelona resulta excesiva-mente distorsionador, o en algúnotro caso, no se dispone de datosde los municipios más pequeños.

Por otro lado, en los casos en queesta funcionalidad va más allá delos límites municipales (per ejem-plo, la calidad del agua) se ha au-mentado el alcance a las necesi-dades del análisis. En otros, se haoptado por trabajar en el ámbitocomarcal o en los ámbitos que de-termina el Plan territorial de Cata-luña por falta de datos municipa-les. En cuanto al ámbito marino,se ha tomado la referencia de milmetros mar adentro.

A continuación, se muestra la re-lación de los diecinueve indicado-res del litoral, con una previa reco-pilación/planteamiento, evaluación(de la información y datos disponi-bles) y selección, y agrupados porámbitos temáticos (�g. 2).

La salida grá�ca de los indicado-res se ha elaborado en forma de �-cha con la información relativa alindicador considerado y se haacompañado de la representacióngrá�ca y cartográ�ca de los datos.Los campos incorporados en la �-cha aportan la información su�-ciente para que estos sean repro-ducibles, y además incluyen unbreve análisis de los datos y loscontextualizan en su marco legaly político.

A grandes rasgos, según los da-tos medios del año 2008 sobreocupación del espacio y la movili-dad, un cincuenta y uno por cientode la costa está ocupada en susprimeros mil metros con una mediade sesenta y cinco mil novecientossetenta desplazamientos intermuni-cipales. En cuanto a la proteccióndel patrimonio natural, un 42,3 porciento de área terrestre y un 28,3por ciento de área marina se en-cuentran protegidos en el litoral.

La presión ejercida sobre esteterritorio es heterogénea y esta-cional; sin embargo, los datos glo-bales proporcionan una magnituddel nivel de actividad y desarrolloeconómico del ámbito. Hay unaoferta media de 616,76 plazas dealojamiento turístico por cada milhabitantes en un ámbito litoral enel cual el número de amarres enmarinas secas es de cuatrocientos


quince. En cuanto a viviendas, hay29,3 viviendas construidas porcada mil habitantes de media y elíndice de personas ocupadas resi-dentes en un municipio respecto alos puestos de trabajo localizadoses de 1,34. En cuanto al ámbitode la integración social, uno de losindicadores muestra como el te-jido asociativo proporciona unamedia de 6,65 asociaciones porcada mil habitantes.

Respecto al consumo de recur-sos hídricos en el frente costerocatalán se consumen una mediade 309 litros de agua por personay día, y en el ámbito de energíaeléctrica el consumo total del lito-ral es de 1,39 MWh/año, de ma-nera que se emiten un total de24.059 Tn CO2 eq derivadas delconsumo eléctrico al año. Por loque respecta a la generación deresiduos, hay una producción de2,48 kilogramos de residuos perpersona y día.

El sistema de indicadores del li-toral de Cataluña planteado hasido validado por diversos exper-tos en la materia y puede consul-tarse a través de la página web:<www.consorcioelfar.org/ca/documentacio_gestio_del_l i toral_arees_de_treball/>.

Consideraciones finales y propuestas de futuro El valor añadido de los indicado-res, en tanto que sintéticos, loshace, por otro lado, relativos a la

hora de interpretarlos. Los indica-dores aportan un valor añadido,en la medida en que son herra-mientas sintéticas de informaciónpero, a nivel de detalle, habría queprofundizar en cada una de las te-máticas que tratan.

En este sentido se cree relevanteincorporar un indicador de gober-nabilidad —para suplir la ausenciase ha incluido en cada indicadorun apartado de contexto político—y un indicador de la ocupación dela línea de costa (tanto por cientode costa rigidizada y natural) queacabara de complementar los indi-cadores de integridad litoral direc-tamente relacionados con los ries-gos asociados al cambio climático.

Para dar un valor añadido a los in-dicadores y hacerlos más útilespara los agentes que trabajan conellos, se plantea otra propuesta defuturo que consiste en elaborar �-chas a escala municipal en las quese tengan en cuenta sus indicado-res y su evolución especí�ca paraaquel ámbito territorial de�nido.

BibliografíaAssociació Pla Estratègic Litoral(2006): Pla estratègic litoral. Edi-ción limitada. Barcelona.BEFIORE, S. (2003): The Growth ofIntegrated Coastal Zone Manage-ment and the Role of Indicators inIntegrated Coastal Zone Manage-ment: Introduction to the specialIssue. Ocean and Coastal manage -ment, Núm. 46, págs. 234-25.

Departamento de Medio Ambientey Vivienda (2006): Projecte Euro-peu DEDUCE. Generalitat de Ca-talunya, Barcelona.Departamento de Política Territorialy Obras Públicas (2007-2008):Projecte Europeu Beachmed. Ge-neralitat de Catalunya, Barcelona.IOC (2003): A reference guide onthe Use of Indicators for IntegratedCoastal Management. ICAM Dos-sier 1, IOC Manuals and Guides45. UNESCO, París.IOC (2006): A handbook for mea-suring the progress and outco-mes of integrated Coastal andOcean Management. Manualsand Guides, 46; ICAM Dossier, 2.UNESCO, París.Ministerio de Medio Ambiente(2007): Libro verde del medio am-biente urbano. Gobierno de Es-paña.OLSEN, S. B. (2003): Frameworksand Indicators for AssessingProgress in Integrated Coastal Ma -nage ment Initiatives. Ocean andCoastal Management. Núm. 46,págs. 347-361.SARDÀ, R. C., et al. (2005): A metho-dological Approach to be used inIntegrated Coastal Zone Manage -ment Processes: The Case of theCatalan Coast (Catalonia, Spain).Estuarine and Coastal ShelfScience. Núm. 62, págs. 427-439.SUREDA, V. (2000): Sistema munici-pal d’indicadors de sostenibilitat.Diputación de Barcelona, Barce-lona.

Mundo municipal 243

El modelo turístico dellitoral mediterráneo. Un estudio de caso, IbizaElisenda BeldaGerente del Plan de excelenciaturística, Ayuntamiento de IbizaJoan Ribas TurESCI - Universidad Pompeu Fabra

IntroducciónEste artículo se enmarca en unainiciativa realizada desde el Ayun-tamiento de Ibiza, en el marco desu Plan de excelencia turística,que se realizó entre octubre de2005 y setiembre de 2009. Se haconstado que los planes de exce-lencia constituyen un instrumentoidóneo para replantear y debatirsobre los modelos turísticos de losmunicipios que las acogen. Es eneste sentido y desde este marcoque el Ayuntamiento de Ibiza seplanteó iniciar una serie de deba-tes para discutir el modelo turísticoy de manera especí�ca algunosaspectos de manera más ampliaen sucesivos congresos, confe-rencias y mesas redondas.

Lo que aquí presentamos cons-tituyen las conclusiones de unaprimera jornada, que tuvo lugardurante el mes de mayo de 2006en la ciudad de Ibiza y del pos -terior congreso celebrado al prin-cipio del mes de diciembre delmismo año. Hay que decir queson conclusiones locales de unmunicipio específico con unasparticularidades muy especiales,pero como destino maduro de soly playa creemos que tendrá mu-chos puntos en común con otrosmunicipios de nuestro litoral, y al-gunas de sus experiencias seránposiblemente extrapolables aotros lugares con característicassimilares.

Las conclusiones se agrupan yorganizan de acuerdo con los tresgrandes temas en que se orga-nizó el congreso: calidad, diversi-ficación y nuevos mercados, y co-mercialización. La línea argumentalde los debates se situó en elmarco de la gestión y replantea-miento del modelo maduro de sol

y playa: calidad y apertura de nue-vos mercados.

Antes de entrar en materia, que-remos constatar que la misma ce-lebración de las jornadas y sobretodo del congreso, así como laasistencia que hubo, fue un primeréxito. Generar las preguntes y eldebate era tan importante comolas posibles repuestas. En defini-tiva, significa que en Ibiza hemosempezado a preguntarnos sobreel presente y el futuro del sectorturístico de manera más o menosordenada. La generación de de-bate —participativo, informado,público, abierto— sobre el principaltema de la economía y la sociedadibicenca, que es el turismo, con laparticipación de empresarios, aso-ciaciones de vecinos, profesiona-les, movimientos sociales, respon-sables públicos y autoridades, etc.,es un hecho muy importante. Enotros destinos ya hace muchosaños que han arrancado procesosde este estilo, como es el caso delDebate Costa Brava o del DebateCosta Dorada. Sin embargo, enIbiza este proceso es relativamentenuevo y si bien abre alguna reti-cencia, también inaugura pers-pectivas muy interesantes. Todo elmundo está de acuerdo en quedeben concertarse muchas cosesen materia de turismo y es obvioque no puede hacerse sin debateni diálogo previos.

Los debates como este tienenun papel muy importante de puestaen común de información. Sin quetodos conozcan las consecuen-cias de cada modelo o cada me-dida no se puede decidir haciadónde ir. La mejora del sector tu-rístico de Ibiza pide del sectorpúblico liderazgo institucional,coordinación entre las diferentesadministraciones, concertación ybúsqueda de consenso, siempreque sea posible, con el sector pri-vado y la ciudadanía.

El sector turístico está sometidoa cambios muy importantes a es-cala global: estancias más cortas,nuevas maneras de viajar, nuevasdemandas por parte de los consu-

midores, etc. Como cualquier des-tino, Ibiza debe estar atenta a es-tos cambios y nuevas corrientespara aprovechar las oportunida-des y hacer frente a las posiblesamenazas.

En el mercado turístico mundialhay nuevas zonas, cada vez másaccesibles, que comportan y com-portarán una competencia fuertelos próximos años para destinosmaduros como Ibiza. Por ejem-plo, la orilla sur del Mediterráneo ozonas del Caribe irrumpen conmuchas plazas hoteleras y preciosbajos en los mercados de sol yplaya. En la medida en que la com -petencia en precios con estosnuevos destinos no tiene sentido,desde los destinos maduros comoIbiza hay que trabajar sobre todoen dos direcciones complemen-tarias: el aumento de la calidad y ladiferenciación del producto, quepasa por enfatizar la especificidad,la autenticidad y las particularida-des del modelo turístico ibicenco.Ibiza debe encontrar las manerasde reinventarse y continuar disfru-tando de una imagen y una iden-tidad propia y fuerte.

La jornada de mayo y el con-greso de diciembre de 2006 mar-caron un punto de inflexión en elproceso de reflexión y diálogo so-bre turismo y desarrollo sostenibleen Ibiza. Algunos temas abiertosse han continuado tratando desdeentonces en conferencias y colo-quios más específicos

Siete factores clave que considerarSi partimos de la base de que elmodelo turístico llevado a cabo ennuestro litoral los últimos cincuentaaños es un modelo maduro y quepresenta problemas importantesde sostenibilidad económica y am-biental, los municipios costerosque han vivido de este tipo de tu-rismo deberán replantear diversascuestiones si quieren seguir siendocompetitivos. De las intervencio-nes de los participantes en la jor-nada pueden resumirse siete fac-tores clave en esta dirección:


1. Pensar estratégicamente paraplanificar a largo plazo.Hay consenso sobre que la plani-ficación a corto plazo no funciona.Los temas turísticos deben pen-sarse de manera estratégica y pla-nificarse a medio y largo plazo.

2. Pensar en términos de calidad.Parece una obviedad que te-niendo en cuenta que el turismoes uno de los sectores con máspotencial económico de nuestropaís debamos hablar de calidad,pero la realidad nos demuestraque este factor constituye unapieza clave que hay que conside-rar en nuestros modelos turísticos.Se trata de una calidad entendidadesde todos los puntos de vistaposibles, en la que hace falta quetrabaje todo el sector: las institu-ciones públicas, el sector privado(hoteles, bares y restaurantes, co-mercios, actividades complemen-tarias, etc.) y también la ciudada-nía en general, porque en un lugarcomo Ibiza, prácticamente toda lapoblación vive de manera directa oindirecta del turismo.

3. Gestión mixta pública yprivada con consenso social.Hoy en día es impensable que elsector puede seguir funcionandode manera descoordinada y sinuna estrategia conjunta. Los gran-des éxitos de algunos destinos denuestro país han pasado por laconstitución de órganos mixtos degestión pública y privada, y bus-cando un fuerte consenso social.

Las administraciones y el sectorprivado deben trabajar conjunta-mente y ordenar las prioridadespara conseguir objetivos comunes.En el pasado, eso ha sido unapráctica inexistente en Ibiza, dondecasi se ha dejado el sector en ma-nos del mercado y donde las insti-tuciones, aparte de promoción,poca cosa más han aportado.

4. Diálogo con otros sectores.El modelo de sol y playa purotiene mercado, pero presenta pro-blemas de competencia impor-

tantes. Mientras, en los últimosaños se ha constado el interés delos turistas y visitantes de enri-quecer sus vacaciones con otrasactividades a la vez que se hanvuelto más exigentes en todos lossentidos. Una de las exigenciases justamente las ganas de cono-cer y de hacer otras cosas que nosolo sea pasar el tiempo en lasplayas. Es en este sentido que elsector turístico ha de dialogar másintensamente con otros agentes ysectores. En nuestro caso en con-creto, y como ciudad Patrimoniode la Humanidad, el diálogo con lacultura constituye uno de los ele-mentos clave que hay que consi-derar. Así, las instituciones res-ponsables del patrimonio debenponer el esfuerzo en su preserva-ción, conservación y difusión, y elsector ha de saber aprovecharesta importante plusvalía en suoferta como destino.

5. Poca financiación municipal.Los presupuestos de turismoconstituyen un tanto por cientomuy pequeño dentro de los presu-puestos municipales. Un estudioelaborado por el Observatorio delGrupo de Ciudades Patrimonio dela Humanidad de Espanya1 cons-tató que el presupuesto en turismode los Ayuntamientos no superaen la mayoría de los casos el unopor ciento de los presupuestosmunicipales.

6. Inversión en destinación másque en promoción.Los estudios muestran que losdestinos invierten más en promo-ción externa que en promoción einformación en el propio destino.Eso comporta en muchos casos lafalta de calidad de los servicios tu-rísticos dependientes de las ad-ministraciones y repercute negati-vamente tanto en los turistascomo en la vida de los residentes.

Por otro lado, se produce un fenó-meno de estacionalidad extrema:congestión en temporada alta yfalta de servicios y actividad entemporada baja.

Esta inversión en el destinopuede tener en cuenta aspectoscomo la apertura de las oficinasde turismo en invierno; la señali-zación turística direccional tantode viandantes como de vehículos;la promoción de actividades cul-turales, deportivas y de ocio; laapertura de los equipamientosculturales públicos; la mejora ur-bana de los espacios más fre-cuentados, etc.

7. Inversión en investigación. A pesar del impacto económicoque tiene el turismo en muchosmunicipios costeros, hay una im-portante falta de investigación queayude a construir un futuro mássostenible. Es sorprendente cons-tatar que hay una carencia casitotal de indicadores y de datosque aporten conocimiento parapoder planificar de una maneramás ordenada y coherente, o sim-plemente conocer mejor, la reali-dad. Los pocos estudios que sehacen tienen más que ver con lacantidad de turistas que con sabercuál es su perfil (de dónde vienen,cuántos años tienen, cuáles sonsus prioridades cuando están ennuestro territorio, qué poder ad-quisitivo tienen, etc.). Sin todosestos datos es muy complicadodiseñar las actuaciones que de-ben desarrollarse.

Por otro lado, hay muy pocosdatos sobre la capacidad de cargade los municipios, y todo lo queeso comporta, como la genera-ción de residuos, transporte, agua,etc., que en el caso de Ibiza, al seruna isla, se convierte en un factorclave.

Por tanto, es muy importanteque los destinos inviertan en inves-tigación y recogida de datos queles permitan conocer más decerca cómo evoluciona su mer-cado y qué dirección hay que to-mar en determinados momentos.

Mundo municipal 245

1. Boletín del Grupo de Ciudades Patri-monio de la Humanidad de España.Noviembre de 2008.

Factores estratégicos paraIbizaCalidad. Aspectos públicos y privados. Medio ambiente,urbanismo, construcción y sociedadEl turismo, como actividad econó-mica que es, se basa en el uso delos valores del territorio y del pai-saje. Es muy importante considerarel turismo en clave de equilibrio te-rritorial. El desarrollo del sector tu-rístico en el litoral mediterráneo engeneral, y en Ibiza en particular, haido demasiado lejos en la ocupa-ción del territorio. Este problemaambiental representa una ame-naza, no solamente para el medioambiente, sino también para lasostenibilidad del mismo negocioturístico. A menudo se ha dichoque sostenibilidad y competitivi-dad son sinónimos en turismo. Hade abandonarse definitivamente laidea de crecimiento cuantitativocontinuo y trabajar para rebajar lacongestión.

Deben encontrarse maneras degestionar la capacidad de cargaen todos los ámbitos, tanto en elámbito general como en los espa-cios que por su interés natural opatrimonial piden un cuidado es-pecial. Debe adecuarse el turismoal territorio existente, y no a la in-versa.

Deben preservarse los espaciosaún no urbanizados que quedanen Ibiza. Continuar construyendoen todos los sitios va en contrade la sostenibilidad del negocioturístico y de la competitividad delos destinos. Además, también seopone a las nuevas demandas y alos nuevos valores de los consumi-dores.

Los negocios de la construccióny del turismo interaccionan de ma-nera complicada. En particular, laola de expansión inmobiliaria quese ha vivido durante los últimosaños ha añadido presión a la costay ha actuado en contra de las ne-cesidades de rediseño del sectorturístico en muchas localidadesdel litoral, a la vez que ha fomen-tado un cambio en el turismo, con

el aumento del turismo residen-cial, con todas las consecuenciasque se derivan.

Tendrán futuro los espacios ca-paces de reinventarse, los espa-cios creativos y los que desde elpunto de vista territorial implemen-ten estrategias para hacer del tu-rismo un factor de competitividadlocal en un entorno global.

En el ámbito europeo hay inicia-tivas en el sentido de una agenda21 para el turismo, en la línea deencontrar un marco de actuacióny un catálogo de buenas prácticaspara los municipios turísticos. Estepuede ser un elemento interesantepara avanzar en una gestión turís-tica sostenible.

Como el turismo es el motor dela economía ibicenca, con unpeso importantísimo, la mayoríade los aspectos sociales estándeterminados en gran medida porla actividad turística. Es impor-tante pensar el modelo turísticotambién desde esta perspectiva,de manera que se refuerce la co-hesión social.

• Ibiza presenta unas estadísti-cas educativas malas: tasas bajasde matriculación en niveles edu-cativos superiores, tasas eleva-das de fracaso escolar, etc. La si-tuación es en buena parte fruto dela facilidad para ganarse la vida enel sector turístico sin demasiadaformación. Estos déficits educati-vos constituyen un problema so-cial de primer orden en la actuali-dad, pero además comportan unaamenaza para el futuro porque nohabrá profesionales preparadospara afrontar los retos que vayansurgiendo.

• En el mercado de trabajo, elmodelo turístico ibicenco com-porta los problemas típicos delos sectores muy estacionales yque han perdido la especializa-ción: un modelo de ocupaciónpoco especializado y a menudoprecario. Mejorar el sector pasapor recuperar la cualificación, enla que se incluye la formación, yla importancia de la profesionali-zación.

Hay un problema de externalida-des relacionadas con la actividadturística —ruidos, limpieza, segu-ridad, etc.— que se repiten tem-porada tras temporada y que afec-tan al bienestar de los residentes.Hay que velar para que estos pro-blemas se resuelvan y mejore laconvivencia entre residentes y visi-tantes.

Muchos agentes del sector ma-nifiestan preocupación por el «todoincluido», tanto por las consecuen-cias para el modelo turístico deIbiza en general como sobre todopor los efectos sobre la ofertacomplementaria.

La movilidad es un factor muyimportante de competitividad turís-tica y de calidad. La movilidad esun elemento que presenta gravescarencias en la isla, tanto por loque se refiere a la movilidad ex-terna como a la interna:

• Movilidad externa. Ibiza nece-sita mejorar la conexión con elresto del mundo fuera de la tem-porada de verano. Esta mejorapasa por aumentar las conexio-nes aéreas con la península Ibéricay Europa. En este sentido, puedenser importantes las compañías debajo coste. No tiene sentido in-tentar hablar de desestacionaliza-ción sin empezar por plantear lasposibilidades (vuelos) de conectarIbiza con el resto del mundo demanera regular todo el año.

• Movilidad interna. Otro reto esmejorar la movilidad interna deIbiza. Pensar en la movilidad esmucho más que construir infraes-tructuras dimensionadas para elvolumen de tráfico de los mesesde verano. El transporte públicode la isla de Ibiza debe desarro-llarse a fondo. Debe discutirse,en términos de capacidad decarga, el volumen de coches quepuede absorber la isla y las medi-das que pueden tomarse paragestionar este volumen de tráficoprivado. Desde el punto de vistaorganizativo, debería crearse unaautoridad única del transporte queabordara la problemática de ma-nera integrada.


Nuevos mercados, en especialel «turismo cultural»La palabra clave a la hora de ha-blar de la apertura de nuevosmercados es creatividad, enten-dida en general como la capaci-dad de reinventar constante-mente el modelo turístico de undestino.

En Ibiza, si hablamos de turismocultural y patrimonial, práctica-mente está todo por hacer, aun-que en los últimos años se hanhecho grandes avances en estesentido. Las perspectivas sonbuenas: primero, porque es unsegmento de demanda con unagran potencialidad de creci-miento y, segundo, porque la no-minación de Ibiza como Patrimo-nio de la Humanidad por laUNESCO exige desarrollar estra-tegias de protección, difusión ypromoción de los valores en losque el turismo puede tener unbuen papel. El patrimonio nopuede difundirse sin un procesoprevio de conservación, recupe-ración y puesta en valor. Por esemotivo, son necesarios más es-fuerzos de sensibilización, forma-ción e información.

Para abrir nuevos mercados, es-pecialmente en turismo cultural,de debe trabajar con una visión amedio plazo, con un plan estraté-gico específico (complementario,pero diferente de los planes deexcelencia y de la gestión ordina-ria del turismo de un destino).Ibiza ya está trabajando en esta lí-nea con la red del Grupo de Ciu-dades Patrimonio de la Humani-dad de España y debe seguirhacié ndolo.2

Para desarrollar el mercado (olos segmentos de mercado) de tu-rismo cultural y patrimonial sedebe trabajar en el diseño y la co-mercialización de productos y ru-tas, recursos informativos, etc., deinterés cultural. El proceso exigepartir de los recursos patrimonia-

les existentes para crear primeroproductos y finalmente ofertas co-mercializables. Los recursos porsí mismos no son suficientes, e in-cluso recursos patrimoniales im-portantes sin la información y laestructura necesaria para disfrutarde ellos desde el punto de vista tu-rístico, desconciertan y desanimana los turistas y dan una mala ima-gen de un destino.

El desarrollo del turismo culturalabre las puertas a la colaboraciónentre dos mundos que se handado la espalda habitualmente: elmundo de los profesionales del tu-rismo y el mundo de la cultura ylas artes (creadores, artistas, etc.).Hay espacios para trabajar y de-sarrollar acciones conjuntas, desdela organización de festivales o ex-posiciones hasta el desarrollo derecursos multimedia, rutas cultu-rales, etc. Las artes pueden con-vertirse de esta manera en un fac-tor muy importante de atracciónturística.

La emergencia de la cultura delocio lleva a los turistas a pedircada vez más actividades lúdicas,deportivas o culturales durante suestancia, lo que aumenta el pesode la definición del turismo comoindustria de la experiencia, dedi-cada a suministrar elementos queconstituyan experiencias para losturistas.

Otro segmento de mercado conmuy buenas perspectivas de cre-cimiento es el del turismo profe-sional ligado a convenciones,congresos, etc. Desarrollar estesegmento pide también estrate-gias específicas, que deben em-pezar por desarrollar las instala-ciones y los recursos necesariospara atender a los visitantes y, so-bre todo, solucionar su llegada a laisla todo el año desde la penínsulao Europa.

Un nuevo segmento de mercadoque se mueve y que hay que con-siderar es el del turismo accesible.Hay propuestas muy interesantespara convertir la accesibilidad delos destinos en un factor adicionalde calidad y atracción turística.

Nuevas formas de promoción y comercializaciónLa promoción turística ha de ha-cerse de manera específica, tancercana a los destinos como seaposible. En particular, en el casode las islas Baleares no sirve lomismo para todas las islas, porquecada realidad necesita su políticaconcreta, y a menudo las islas soncompetencia directa entre ellas.

Uno de los factores de cambioque ha irrumpido con más fuerzaen los mercados turísticos en losúltimos años son las compañíasde bajo coste, que han abara-tado de manera notable el trans-porte aéreo. Así, por ejemplo,estas com pañías están desarro-llando un papel de primer ordenen la deses tacio nalización de laCosta Brava. La implicación de lasadministraciones locales —máscercanas al terri torio— en la ges-tión aeroportuaria es un reto pen-diente.

Internet es el nuevo canal de co-mercialización de productos turís-ticos. Sus servicios turísticos (pa-sajes, reservas de hotel, etc.) sonde los productos más compradosen la red. La potencialidad de cre-cimiento de estos nuevos canalesaún es muy grande. Los expertosseñalan que no todas las estrate-gias son válidas, y no todos losmodelos de negocio se consoli-dan, pero que el potencial de estanueva forma de comercializaciónes enorme.

De Internet, como medio de pro-moción de las instituciones públi-cas y privadas en materia turís-tica, puede decirse lo mismo queen el apartado anterior: es un ca-nal básico, imprescindible. Sinduda, cada vez es más importantetener una buena presencia en lared y aportar recursos, conteni-dos y posibilidades bien desarro-lladas.

Los retos del cambio climáticoUn estudio reciente elaborado desdel Observatorio de Turismo y Cul-tura del Ayuntamiento de Ibiza so-bre los retos que plantea el cam-

Mundo municipal 247

2. Para más información:www.ciudadespatrimonio.org

bio climático para un lugar comoIbiza, conjuntamente con las con-clusiones que se extrajeron delcongreso celebrado el mes demayo de 2008 en la ciudad sobreeste tema, plantea la necesidadde tomar una serie de medidascon carácter urgente.

El cambio climático comportaque cada vez sea más incierta laclimatología que puede encon-trarse en las zonas costeras. Estecambio tendrá repercusiones en elturismo y la economía, que puedeverse afectada seriamente en lospróximos años. El aumento de lastemperaturas, la aparición de másbancos de medusas causados porel calentamiento del agua, las fuer-tes tormentas en plena temporadaantes prácticamente inexistentes,la subida del nivel del agua con laconsecuente pérdida de algunasplayas emblemáticas y los nego-cios que las ocupan, las sequías,las olas de calor, etc., son solo al-gunos de los ejemplos de los retosque tienen los lugares costeros ysu vulnerabilidad frente al cambioclimático. Todos estos factorespro vocan efectos en cadena quepueden afectar en pocos años a laeconomía de un lugar como Ibiza,

que vive prácticamente del tu-rismo.

Por el contrario, el estudio tam-bién demostró que algunos secto-res ven en ello una oportunidad,en el sentido de generar nuevasactividades dirigidas a nuevos pú-blicos. Por ejemplo, el conoci-miento del interior de la isla, delcampo y de las actividades agro-pecuarias; la apuesta por la con-servación y consumo de los pro-ductos locales; el aumento de laconcienciación ecológica en to-dos los procesos; el fomento deldescubrimiento turístico de las ex-cursiones a pie, en bicicleta o enkayak, por ejemplo; la conserva-ción de espacios verdes que man-tienen el rol de secuestradores deCO2, etc. Si la reorientación delmodelo turístico se decanta haciaesta dirección, podría ser unafuente de llegada de turistas quecompensara la pérdida de los visi-tantes que llegan solo por el sol yla playa.

Para que eso pueda producirse,nos obstante, hace falta unabuena planificación y una gestióncoordinada entre el sector turís-tico y el resto de sectores. Hacefalta la concienciación principal-

mente de los residentes, pero tam-bién de los turistas y operadoresturísticos que visitan la isla, quedejan parte de sus beneficios enproyectos de recuperación, con-servación y divulgación medioam-biental en el territorio de destino.

ConclusionesSe ha empezado a generar unproceso de debate sobre el mo-delo turístico de Ibiza, un procesoen el que las preguntas son tanimportantes como las respuestas,y la generación de conocimiento yel diálogo entre las partes son bá-sicos. Las buenas prácticas deotros destinos, las ex periencias deotros mercados y las investigacio-nes sobre el tema han de generaruna base sobre la que hay queexperimentar y mejorar el sectoren Ibiza. El cambio exige liderazgoy coordinación.

Las cuestiones principales son:cómo hay que gestionar el mo-delo maduro de sol, playa y fiesta,y cómo deben definirse y abrirnuevos mercados, en especial losrelacionados con el patrimonio, lacultura y el medio ambiente. Dospalabras resumen el reto: sosteni-bilidad y calidad.


La gestión del litoralmetropolitanoMariano de Gracia AntónDirector de la Sección deMantenimiento de Playas,Mancomunidad de Municipiosdel área Metropolitana deBarcelona

El servicio de conservación deplayas de la Mancomunidadde Municipios del ÁreaMetropolitana de BarcelonaEl territorio que forma parte del áreaMetropolitana de Barcelona incluyeuna extensa franja litoral, de unalongitud de cuarenta y dos kilóme-tros aproximadamente, treinta yuno de los cuales son de playa, yde una superficie de arena de unosdos millones de metros cuadrados.Esta franja litoral pertenece a losmunicipios de Montgat, Badalona,Sant Adrià de Besòs, Barcelona, elPrat de Llobregat, Viladecans,Gavà y Castelldefels. La Manco-munidad de Municipios del áreaMetropolitana de Barcelona, de lacual son miembros los ayuntamien-tos nombrados, dispone de un ser-vicio de conservación de playas,creado en 1987, que se ocupa dellevar a cabo las labores de gestióny mantenimiento que le han sidoencargadas y que tienen los si-guientes objetivos principales:

• Equipar las playas con aquelloselementos considerados necesa-rios para aumentar la calidad, pro-curar un uso juicioso y garantizar laseguridad de los usuarios.

• Ofrecer un servicio más racio-nal y económico por el hecho deque la mayor dimensión del con-junto de los ayuntamientos man-comunados brinda unas posibili-dades claramente ventajosas enrelación con las que tendría cadamunicipio por separado.

• Optimizar la relación calidad/coste y hacerlo de manera coordi-nada con los municipios y conotros organismos y administracio-nes que concurren en las playas.

El servicio tiene dos ámbitos dife-renciados en cuanto a la presta-ción de servicios: por un lado, las

playas de Barcelona y, por otro, elresto de las playas metropolitanas.

Playas de BarcelonaA la vista de la singularidad de laciudad, la gestión de las playasde Barcelona se lleva a cabo demanera conjunta con otros depar-tamentos del Ayuntamiento deBarcelona. Los servicios metropo-litanos se encargan de las laboressiguientes:

• Instalación y mantenimiento deduchas, pasaderos, papeleras,megafonía, torres y sillas de vigi-lancia, áreas de juegos, cabinassanitarias, armarios SOS y baliza-miento de la zona de baño y espi-gones.

• Arado y aireado de la arena alinicio de la campaña.

Resto de playas metropolitanasAdemás de las nombradas en elcaso de Barcelona, las labores de-sarrolladas en el resto de playasmetropolitanas son las siguientes:

• Vaciado de papeleras y lim-pieza diaria del ámbito de la playa.

• Limpieza mecánica de la arenacon máquinas de cribado.

• Análisis y control de la calidadde la arena durante la campaña debaño.

Las instalaciones de las playasmetropolitanasLos equipamientos instalados enlas playas metropolitanas son losque se consideran idóneos para laobtención de las mejores califica-ciones europeas que valoran el es-tado del mobiliario y la limpieza delas playas y que consisten básica-mente en la rotulación, la accesi-bilidad, las duchas, las torres devigilancia, las papeleras y el baliza -miento de los espigones.

RotulaciónLa rotulación con criterios homo-géneos de las playas metropolita-nas nace con el objetivo de unifi-car, racionalizar y economizar losrecursos de planificación y diseñode los diferentes elementos quela integran.

La rotulación indicativa orienta alos visitantes sobre los diferenteselementos que puede encontraren la playa, como duchas, aten-ción sanitaria, servicio de guardiaurbana, etc. Asimismo, ofrece losnúmeros de teléfonos de interés einforma del estado del mar y de lasposibilidades de baño mediante laexhibición de la bandera corres-pondiente: verde, baño libre; ama-rilla, máxima precaución; y roja,prohibido bañarse.

Estos elementos han sido fabri-cados con Trespa y con unasprescripciones, fruto de la expe-riencia, que aseguran la funciona-lidad y durabilidad. Las rotulacio-nes han sido serigrafiadas y estánformadas por pictogramas que in-dican aquellos usos y prácticasprohibidos en las playas.

La información se completa conun sistema de megafonía en elmunicipio de Barcelona.

AccesibilidadDesde los paseos marítimos y lasaceras, la accesibilidad a la arenay a las zonas de duchas y debaño está asegurada mediantepasaderos de madera cons truidoscon mó dulos prefabricados yque son de tres tipos: pasaderosfijos con base de hormigón, pasa-deros fijos de temporada en mó-dulos rígidos y pasaderos enrolla-bles para acceso de minusválidosa la zona de baño.

Módulos de duchaEl módulo de ducha ha sido uno delos elementos más estudiados delos que componen los equipamien-tos de las playas. Los servicios téc-nicos de la MMAMB han llegado aun modelo hecho de acero inoxida-ble, resistente a la corrosión y fácilde reparar y mantener. La base esde madera de iroco y el mecanismode accionamiento del agua es detipo presto. Las duchas están dis-tribuidas en módulos, en los quehay ubicadas, también, sillas paragarantizar el uso a las personascon disminuciones, y bancos parafacilitarlo a los usuarios.

Mundo municipal 249

PapelerasEn temporada alta se instalan pa-peleras dispuestas en la zona dearena en baterías y separadas en-tre ellas cuarenta metros. LaMMAMB ha promovido el diseño,que está pensado para que labolsa quede bien sujeta y sea fá-cil vaciarla y montarla. Este diseñoha ganado el Premio Delta dePlata-ADI FAD 2005.

Torres y sillas de vigilanciaLas torres de vigilancia tambiénson diseño de la MMAMB y fueronpremiadas por el FAD en el año1988. Están construidas en ma-dera de bolondo y acero inoxida-ble, lo que las hace resistentes a lacorrosión. Las torres se comple-mentan con un sistema de sillasdesmontables de acero inoxida-ble fondeadas en la arena.

BalizamientoEl balizamiento consiste en colo-car una serie de boyas flotantesque señalizan los espigones, lazona de doscientos metros y loscanales de entrada y salida de em-barcaciones.

Armario SOSSe trata de un armario en cuyo in-terior se aloja un salvavidas, quepuede utilizar cualquier persona.Está fabricado en poliéster y fibrade vidrio.

Juegos infantilesLos juegos infantiles consisten enpirámides tridimensionales realiza-das con cuerdas reforzadas, co-lumpios, elementos para trepar yde mantenimiento físico.

Mantenimiento de lasinstalacionesPara asegurar el mantenimiento delas instalaciones hay ocho personasorganizadas en cuatro equipos.Cada equipo tiene un vehículo tallerdotado con todas las herramientasnecesarias para llevar a cabo cual-quier reparación, y también se dis-pone de dos vehículos más paralas labores de inspección. Todos

los vehículos tienen tracción 4x4para circular por la arena.

Las labores de este servicio demantenimiento pueden diferen-ciarse en tres etapas: previa a latemporada de verano, durante elverano y temporada de invierno.

Mantenimiento previo a latemporada de veranoEste mantenimiento se lleva acabo entre los meses de marzo ymayo, a partir de Semana Santa.Consiste en la instalación del mo-biliario de temporada de las pla-yas, con el montaje de los elemen-tos siguientes (tabla 1).

Mantenimiento en temporada de veranoEntre los meses de junio y septiem-bre se controla el buen estado delas instalaciones mediante inspec-ciones diarias. Se acude a hacercualquier reparación que sea nece-saria en el mobiliario de playas y sevigila también la buena ejecución.

Mantenimiento de inviernoEste mantenimiento se lleva acabo entre los meses de octubre yfebrero. Después de retirar el mo-biliario de las playas se hacen lasreparaciones de taller, así como elmantenimiento —pintura, limpieza,etc.— para dejarlo en condicio-nes óptimas para la próxima tem-porada.

El servicio de limpieza de playasPreviamente al inicio de la tempo-rada y coincidiendo con las fiestasde Semana Santa se procede aarar todas las playas metropolita-nas. Esta operación se efectúacon tractores equipados con ara-dos y consiste en remover la arenahasta una profundidad de cin-cuenta centímetros aproximada-mente. El objetivo es remover laarena en profundidad para que lasradiaciones solares la saneen. Laacción de los arados se comple-menta con la de las cribas.

Los trabajos de limpieza propia-mente dichos se llevan a cabo

tanto con procedimientos mecáni-cos como manuales, de acuerdocon lo que se explica a continua-ción.

Limpieza mecánica La limpieza mecánica se efectúacon máquinas cribadoras. Su fun-ción es remover la arena en unaprofundidad de diez centímetrosaproximadamente y abocarla a uncedazo que deja pasar la arenalimpia y retiene los elementosgruesos, que son cargados en unvolquete que la máquina lleva in-corporado. Estas máquinas tienenuna anchura de trabajo de 2,40metros y 4,5 metros cúbicos decarga. Para zonas menos accesi-bles y rincones se utilizan unasmáquinas cribadoras autopropul-sadas de medida pequeña, quetienen una anchura de ochentacentímetros.

La limpieza mecánica se efectúacon diferente intensidad según laépoca del año. Así, desde Se-mana Santa hasta el mes de octu-bre las máquinas pasan diaria-mente, y en invierno la arena selimpia dos veces al mes.

Limpieza manualLa limpieza manual consiste en elvaciado de las papeleras y en laslabores de recogida de basurasen aquellas zonas donde las má-quinas no pueden acceder.

La intensidad de esta limpiezavaría a lo largo del año. En verano,cuando se han instalado todas laspapeleras y se registra una má-xima afluencia, la limpieza es dia-ria, y los equipos que se encargande esta labor están formados porcuarenta personas. Por contra, eninvierno, cuando la afluencia esmínima y sólo quedan instaladaslas papeleras de los accesos y lu-gares singulares, el equipo se re-duce a seis personas con vehícu-los todo terreno. En temporadasintermedias, el equipo está for-mado por veinticinco personas.

El vaciado de las papeleras sehace directamente al vertederocon camiones compactadores. En


el caso de la limpieza mecánica,los residuos se acumulan en con-tenedores situados en lugares es-tratégicos, que se llevan al verte-dero.

La cantidad de residuos recogi-dos en las playas, excluyendo elmunicipio de Barcelona, se ve re-flejada en la tabla 2, en la que sedistingue entre temporada alta ybaja, y entre limpieza manual ymecánica.

De los datos de la tabla se extraeque el total de residuos retiradosde las playas en el año 2008 hasido de 1.007.750 kilogramos, delos cuales un 20,8 por ciento sehan recogido en la temporada bajay un 79,2 por ciento, en la tempo-rada alta. Asimismo, un 42,7 porciento proviene de la limpieza ma-nual (papeleras y áreas inaccesi-bles) y un 57,3 por ciento, de lalimpieza mecánica. La ratio dequilo de residuo por metro cua-drado es de aproximadamente0,50 kg/m2 año.

Análisis de arena de las playasmetropolitanasDesde el año 1997, la Mancomu-nidad de Municipios del área Me-tropolitana de Barcelona, a travésdel Laboratorio de la Entidad delMedio Ambiente, lleva a cabo unprograma de vigilancia y controlde la calidad sanitaria de las playasmetropolitanas. El objetivo básicoconsiste en determinar el efectode las labores de limpieza de laarena, no desde un punto sola-mente estético o visual, sino a par-tir del análisis de indicadores micro-biológicos. La campaña se centraen el perío do de más afluencia yabarca diferentes puntos de lasplayas metropolitanas, con excep-ción del municipio de Barcelona,que realiza unos controles parale-los. Esta memoria presenta los va-lores obtenidos para los diferentesparámetros microbiológicos anali-zados durante el verano de 2008.

Puntos de muestreoEl Servicio de Espacios Públicosselecciona anualmente los puntos

de muestreo en cada municipio.La tabla 3 muestra los puntos demuestreo de la campaña Verano-2008:

De cada punto se analizan dosmuestras: una denominada zonaA, que corresponde a una mues-tra obtenida a diez metros de la lí-nea del mar, donde se hace eltratamiento de limpieza y aireo dela arena con máquinas grandes, yotra denominada zona B, que co-rresponde a una muestra obte-nida en la zona de entrada y sa-lida de los usuarios de la playa,donde también se hace una lim-pieza, pero con máquinas decriba.

Frecuencia del muestreo En principio, el muestreo es quin-cenal. La toma de muestras seha efectuado todos los lunescomprendidos entre el 26 demayo y el 22 de septiembre. Elprimer lunes se llevaron a analizarlas muestras del punto 1 al punto9 y el lunes siguiente se llevaron aanalizar las muestras del punto 10al 18. Y así sucesivamente, demanera que todas las playas sehan muestreado nueve veces a lolargo del verano y se han anali-zado un total de trescientas se-senta muestras.

Método de muestreoLas muestras de arena son reco-gidas por inspectores del Serviciodel Espacio Público de la Manco-munidad de Municipios.

En el punto seleccionado, hayque definir una superficie de apro-ximadamente un metro cuadradoy hay que llevar al centro del cua-drado imaginario tota la arena deuna profundidad de quince aveinte centímetros. Allí se homo-geneiza la arena y se recoge apro-ximadamente un kilogramo dearena en botes previamente este-rilizados.

La recogida se lleva a cabo en-tre las ocho y las diez de la ma-ñana y, a continuación, las mues-tras se trasladan directamente allaboratorio.

Parámetros analizadosColiformes totales. Los coliformesincluyen bajo esta denominacióndiferentes grupos de bacterias quese caracterizan por vivir como sa-prófitos independientes o comomicroorganismos entéricos. Sonbacilos aerobios, o anaerobios fa-cultativos, gramnegatius. Los co-liformes totales pueden ser de ori-gen muy diverso y son indicadoresde actividad microbiológica, aun-que muchos de ellos no afectandirectamente a la salud.

Escherichia ColiLa Escherichia Coli. Es un tipo debacteria coliforme que habita enlas vías intestinales de humanos yanimales de sangre caliente. Aun-que pocas veces son patógenas yen general eso sucede cuando laresistencia del huésped es baja,algunas cepas pueden causar in-fecciones disentéricas, infeccio-nes en las vías urinarias, fiebresgeneralizadas... La presencia deE. Coli en la arena es un buen in-dicador de contaminación de ori-gen fecal, en general producidapor aguas residuales o arrastradapor las aguas pluviales. El hechode que haya contaminación fecalpuede sugerir la presencia deotros microorganismos patóge-nos que pueden causar enferme-dades como gastroenteritis, he-patitis, etc.Staphylococcus aureus. De ma-

nera usual se utiliza esta especiecomo indicador de la presenciade bacterias patógenas de origenno fecal. Son bacterias aerobiasresponsables, entre otras, de in-fecciones cutáneas. Se caracteri-zan por su ubicuidad y por sermuy resistentes a las condicionesambientales.

Procesamiento de la muestraEl mismo día en que las muestrasson llevadas al laboratorio, se pesauna cantidad determinada dearena, se añade una solución sa-lina y se agita durante unos minu-tos para efectuar un lavado, demanera que los microorganismos

Mundo municipal 251

presentes en los granos de arenaqueden suspendidos en esta so-lución. Es a partir de este sobre-nadante donde se realizan losanálisis, poniendo diferentes diso -lu ciones de este sobrenadante encontacto con los cultivos adecua-dos.

Criterios de evaluaciónAl no haber una reglamentaciónespañola para evaluar la calidadmicrobiológica de las arenas, setoma como referencia el criterio

establecido por el Instituto Pas-teur de Lille respecto a la calidadde las arenas. En la tabla 4 se de-fine este criterio:

De manera convencional, hemosdefinido un criterio según las con-centraciones de coliformes feca-les; aunque el cambio de unidades(NMP/100 g en lugar de ufc/g) esmás restrictivo que el establecidopor el Instituto Pasteur:

• óptima: <100 NMP/100 g• Buena: 100-10.000 NMP/100 g• Deficiente: >10.000 NMP/100 g

ResultadosDel global de los resultados delaño 2008, se observa que un80 por ciento de las muestrashan obtenido la consideración de«óptima»; un 19 por ciento, de«buena», y un 1 por ciento, de «de-ficiente».

De la valoración global se des-prende un buen estado sanitariode las playas del área metropoli-tana y la eficacia del sistema delimpieza utilizado para mantenerla salubridad de las arenas.


El equilibrio de lossistemas deltaicos y los efectos del cambioclimático. Nuevasoportunidades degestiónJordi Serra RaventósFacultad de Geología,Universidad de BarcelonaElisabet Roca BoschLaboratorio de Estudios Socialesde Ingeniería Civil (LESEC),Escuela Técnica Superior deCaminos, Canales y Puertos de Barcelona, UPC

Los deltas y su equilibriodinámicoLos elevados costes ambientales yeconómicos para afrontar la ero-sión costera y la creciente ocupa-ción humana año tras año aumen-tan la presión antrópica sobre elsistema litoral y lo hacen cada vezmás vulnerable. La Comisión Euro-pea (EC, 2004) cifra la afectaciónen un veinte por ciento del litoraleuropeo y calcula que en el año2001 se gastaron 3.200 millonesde euros para protegerlo. Además,las incertezas alrededor del cambioclimático y el ascenso relativo delnivel del mar no se insinúan muyoptimistas en cuanto a sus efectossobre las costas. Entre la diversi-dad de costas, los deltas y las cos-tas bajas arenosas son las másvulnerables a partir de este tipo deriesgos (IPPC, 2007). En este artí-culo se hace una síntesis que tieneen cuenta desde los procesos físi-cos que caracterizan la diversidadde las zonas deltaicas hasta lasposibles actuaciones de acuerdocon las nuevas tendencias y reco-mendaciones de la UE, sin olvidarun apartado cada vez más pre-sente en la toma de decisionescomo es la percepción social.

Los deltas son conocidos por-que dependen de los tres factoresque controlan su rápida formación,geológicamente hablando, y su

equilibrio o evolución. Estos facto-res van encabezados por la diná-mica fluvial y el sedimento trans-portado, la dinámica marina y lasmareas. El dominio de los proce-sos fluviales en la formación delos deltas presentes en nuestrascostas puede verse menguadopor la regulación hidráulica y la re-tención de su carga sólida, hastael punto de que puede llegar a al-canzar un último orden de impor-tancia en el momento en que la re-gulación del río es total o casi total.Hemos podido apreciar este pro-ceso en la mayoría de los grandesdeltas mediterráneos con cuen-cas fluviales reguladas, sea de ma-nera progresiva (ej. el Ebro) o drás-ticamente (ej. el Nilo). Este hechose hace patente en los diagramasternarios de clasificación de losdeltas cuando los representamosen función de los factores o lascondiciones actuales, o de las con -diciones previas a las acciones deregulación fluvial (fig. 1).

El cambio o la mayor dependen-cia de los factores de control nofluviales comporta una rápida yprogresiva desestabilización de loselementos prominentes de la pla-nicie deltaica (motas o levées) ydel frente y costa deltaicos. La faltade los sedimentos que un día lle-gaban a la desembocadura del ríoy eran depositados en ese frente,o eran reconducidos por la diná-mica marina a lo largo de su costaexterna, hace que la acción marinaretome el sedimento que se habíadepositado y lo redistribuya si-guiendo las mismas pautas diná-micas, ya que la energía (clima ma-rino) del medio continuaría siendola misma o superior.

Si además de la reducción deltransporte sólido fluvial a la mí-nima expresión tenemos los efec-tos anunciados del cambio climá-tico para nuestra región (IPCC,2007), como es el descenso de lasprecipitaciones con consecuen-

cias sobre el régimen fluvial, el au-mento generalizado del nivel ma-rino y una tendencia a incrementarla frecuencia y la intensidad de lostemporales en el mar, todos losfactores van en contra de la esta-bilidad del edificio deltaico. En fun-ción de la intervención o relevanciade los factores climáticos cam-biantes y de la persistencia en eltiempo, se llegará a un modelo deformación o evolución deltaica,siempre de acuerdo con los con-dicionantes impuestos por los ras-gos morfológicos y estructuralesde la costa (fig. 2).

Cuando nos referimos al términoequilibrio deltaico, debemos nom-brar los factores comentados y larepercusión posible de las varia-ciones que puede aportarnos elcambio climático en cuanto a laintensidad y la frecuencia de lostemporales, así como su intensi-dad. Eso implica cambios paralos dos primeros factores, la diná-mica marina y la fluvial, mientrasque el último, la marea, continúasiendo el menos significativo ypoco susceptible de ser afectadopor el cambio climático, tanto enel caso del Mediterráneo comodel resto.

Por su morfología plana y la ri-queza de sus suelos, histórica-mente los deltas han atraído lasactividades agrícolas, a pesar desus condiciones palustres y de lasenfermedades endémicas que tieneasociadas. Con el desarrollo eco-nómico han sufrido la presión delurbanismo de la zona metropoli-tana y de las grandes infraestruc-turas, como es el caso del Llo-bregat, hecho que ha generadofuertes impactos sobre los ecosis-temas litorales (pantanos, dunas,etc.), los acuíferos y la dinámicasedimentaria litoral. La pre sión re-ciente sobre los sistemas deltai-cos, preservados hasta ahora,afectan a su capacidad para pro-veer de servicios ecosistémicos,

La experiencia 253

La experiencia

como recursos para la agriculturay la pesca, el soporte físico y elpaisaje para las actividades so-cioeconómicas que afectan el de-sarrollo de las actividades huma-nas.

Las formaciones deltaicas de la costa catalanaLa costa catalana se caracterizapor la presencia de pequeñossistemas deltaicos, formados apartir de la red de ríos y rieras quedrenan el continente (cuencas in-ternas y del Ebro), mayoritaria-mente encajados a causa de lavariada morfología litoral y de la dé-bil o esporádica competencia deltransporte fluvial que condicionael desarrollo, como en el com-plejo Fluvià-Muga, Ter o los pe-queños ríos y rieras del conjuntodel litoral. El factor dominante entodos estos sistemas es el oleajey el transporte litoral que derivade ello. Los deltas del Tordera, elLlobregat y el Ebro son los únicosque presentan una morfología tí-picamente deltaica, con un canalúnico y con forma externa encúspide en los dos primeros y lo-bulada en el último. Su magni-tud, estructura y característicassedimentarias son muy diferen-tes, hecho que condicionará tantosu posible vulnerabilidad como lafutura evolución frente a un climacambiante y el ascenso del nivelmarino.

Un análisis conjunto de la estruc-tura, la litología y los acuíferos delos deltas del Tordera, el Llobregaty el Ebro (fig. 3), como la presen-tada por Bayó (1997), nos permitedistinguir en primer lugar la dimen-sión y el gradiente de las respec-tivas planicies deltaicas, así comola estructura y disposición de losacuíferos. En conjunto, los tres ca-sos son muy diferentes, lo que nosdará también la respuesta a lascaracterísticas de su fragilidad, dela diversidad de comportamientosprevisibles frente a la afectaciónpor el cambio climático o de lasactuaciones recomendables parapaliar los efectos.

La situación presente, común enlos tres conjuntos deltaicos, se ca-racteriza por una disminuciónsubstancial del caudal sólido y detransporte de fondo de los ríos,que llega a ser casi nulo en el casodel Ebro (Guillén y Palanques,1992) o muy bajo si se comparacon situaciones anteriores, comoel del Tordera, único río no regu-lado de los tres citados (Rovira2001, Serra, 2003). Esta disminu-ción ha conducido a una situa-ción progresivamente desequili-bradora del balance sedimentario,con una respuesta visible inme-diata y progresiva en el retrocesode la línea de costa. La medida deeste desequilibrio, en función delos cambios en la línea de costa,ha de verse complementada conlos otros procesos que modificansu valor, como son la subsidencia,la compactación del edificio del-taico y la variación del nivel ma-rino. Las variaciones de la líneade costa observadas en los tresdeltas pueden alcanzar cifras quevan hasta alguna decena de me-tros por año en su parte frontal,aunque en el caso más sobresa-liente, como es el del Ebro, esteretroceso de la parte frontal escompensado por la acreción delmaterial erosionado en las partesextremas (Rodríguez, 1999; Val-demoro, 2001; Sánchez, 2008;Galofré, este número). Si única-mente se hace el análisis evolutivocon el parámetro de la superficietotal emergida, el resultado actuales que en el Ebro hay crecimiento,a causa de la redistribución delmaterial erosionado del frente del-taico (arenas) y conducido por laacción del oleaje hacia las pun-tas, hecho que no implica au-mento en volumen del conjunto.En el momento en que desapa-rece el frente arenoso y la accióndel mar se hace directamente enmateriales lutíticos de la planicie ode los marjales, el material erosio-nado es transportado fuera deldominio costero, hacia el prodeltao la plataforma. Las actuacionesprevistas para afrontar esta situa-

ción son expuestas por Galofré eneste mismo volumen.

Los procesos morfodinámicosy su evolución reciente tambiénson ampliamente conocidos enel delta del Llobregat, desde lostrabajos de Espinet (1973) yINYPSA (1986) hasta los másrecientes motivados por la am -pliación del puerto de Barcelonay el desvío del río (CEDEx, 1996; CEDEx-GGM, 1998, y APB,1999,entre otros) o de la Gestión Inte-grada (Plan estratégico litoral de laRMB, 2006). El conjunto de traba-jos muestra que tanto las infraes-tructuras y los cambios de caucedel río como la situación actual delbalance sedimentario conducen auna situación de desequilibrio im-portante en la actual desemboca-dura del Llobregat y hacia ponientede esta, que se reducen en estesentido, para cambiar de signo enlas proximidades de Port Ginesta,donde hay una progradación o ba-lance sedimentario limpio. Las ac-tuaciones para compensar la re-gresión importante de la zona delPrat prevén unas aportaciones dearenas mínimas para mantener la lí-nea de costa en función de su evo-lución, en parte ya realizadas.

El delta del Tordera es radical-mente diferente de los anteriores,a causa de las características delsedimento aportado por el río, are-nas arcósicas bastas, que dan lu-gar a una costa y un delta alta-mente reflexivos si tenemos encuanta su perfil de alto gradiente.Al mismo tiempo, el delta está for-mado por una sucesión en verticalde diferentes cuerpos detríticossuperpuestos, actualmente muyconocido a partir de los trabajoshechos en el delta sumergido (Se-rra, 2003; ACA, 2007). La diná-mica fluvial y la litoral también sehan estudiado recientemente asícomo la modelización del com-portamiento morfodinámico (Ro-vira, 2001; ACA, 2007). Las dife-rencias de comportamiento yevolución entre el hemidelta norte,en el sector de Blanes y de laplaya de Sabanell, y las playas de


Malgrat es debido a la morfologíade alto gradiente del prodelta y ala presencia de la barra o spit quese desarrolla a partir de la de-sembocadura y conduce el sedi-mento hacia poniente hasta laplataforma interna, fuera del do-minio costero, a la altura de Cale-lla. Las posibles soluciones a losproblemas regresivos del deltadeberían incluir una gestión ra-cional del sedimento transpor-tado por el Tordera, además ocomplementariamente, con posi-bles intervenciones rígidas meno-res para mejorar la estabilidad dela costa norte.

Una vez conocidos los procesosdominantes y la morfodinámica re-sultante en cada conjunto del-taico, el indicador o elemento quepermitirá conocer mejor cómo po-drá ser la adaptación del conjuntodeltaico a los cambios de nivel esla dimensión del llamado prisma li-toral, o conjunto de la unidad are-nosa perimetral. En función delgrueso y la extensión superficialde los materiales arenosos emer-gidos y sumergidos que rodeanel edificio deltaico, se producirá laadaptación a las condiciones deascenso del nivel marino más omenos rápida siguiendo el modelotransgresivo de las secuenciasdeltaicas (fig. 4) y de la energía in-cidente proporcionada por elolea je (fig. 5). En profundidad, launidad arenosa pasa de formagradual a los fangos prodeltaicos.El resto de formaciones arenosasen la superficie deltaica corres-ponden a los sedimentos eólicos,dunas actuales o relictos, y a losdepósitos de canal, materialesque a medida que sean retoma-dos en el proceso regresivo, seincorporarán a las formacionescosteras retrogradantes. El restode la planicie deltaica está for-mada por limos de desborda-miento fluvial o por materiales deorigen palustre, materiales que nocontribuirán de manera acrecio-nal, como los nombrados, en losmecanismos de adaptación anuevas situaciones eustáticas.

Pasado y futuro de lasestrategias de gestiónDesde hace unas décadas el prin-cipal problema físico de los deltascatalanes es, como hemos visto,su regresión, cuyo origen ha sidola política de grandes embalsesque han retenido sedimentos quedebían pasar a formar parte deestos sistemas. Las obras trans-versales costeras (puertos y espi-gones) también representan unabarrera para la transferencia deeste material sedimentario. Asi-mismo, la degradación de los há-bitats costeros como los pantana-les, las dunas y las playas haneliminado la protección naturalcontra los episodios extremos detormentas. Además, el cuarto in-forme del IPCC (2007) confirmaque las costas deltaicas son es-pecialmente vulnerables a sufrirlas consecuencias del cambio cli-mático y el aumento del nivel delmar (Zhang, Douglas, & Leather-man, 2004), lo que añade com-plejidad, incerteza, intensidad ydurabilidad a los procesos de de-gradación y presión que actual-mente ya están afectando a losdeltas.

La lucha contra los fenómenosde la naturaleza se remonta atiempos históricos, cuando los fe-nicios, los griegos y los romanosconstruían puertos y defensascosteras para protegerse de lostemporales o de los cambios delnivel del mar. Sin embargo, el in-cremento en el uso de técnicasde ingeniería durante la última mi-tad del siglo xx ha aumentado lavulnerabilidad de algunos siste-mas litorales. Los resultados delestudio EUROSION (EC, 2004) de-muestran que, aunque la protec-ción es posible, actualmente lasdefensas costeras pueden ser su-peradas por acontecimientos y sedesconoce cómo puede evolucio-nar la situación en el futuro acausa de la elevación del nivel delmar y de la virulencia meteoroló-gica, asociados al cambio climá-tico. En el ámbito europeo, sietemil seiscientos kilómetros de costa

se han beneficiado de estos siste-mas de protección costera (EC,2004), pero en numerosos casosla erosión se ha resuelto local-mente o solo temporalmente y haacentuado el problema erosivoaguas abajo. Al final, las conse-cuencias pueden ser catastróficaspara la resiliencia de la costa, esdecir, su capacidad natural de res-ponder a estreses y cambios am-bientales y para llevar a cabo susfunciones socioecológicas (Woo-droffe, 2007; Turner, 2000).

Recuperar la función protectoraque de forma natural nos ofrecíanlos sistemas costeros puede sermuy costoso tanto desde el puntode vista económico y social comoambiental. Tanto si se hace con lasformas de gestión tradicionalesbasadas en técnicas de ingenieríamarítima (dura o blanda) o bien sise empiezan a introducir nuevasestrategias consideradas adapta-tivas, como la de retroceso con-trolado de la línea de costa o larecreación de pantanales, estassolu ciones pueden comportargrandes conflictos sociales. Encualquier caso, la gestión es unalabor muy compleja.

Para hablar de estrategias degestión, nos basaremos en unaclasificación utilizada en los in-formes del PICC (Grupo Intergu-bernamental sobre el Cambio cli-mático) sobre la afectación delcambio climático en las zonascosteras establecida por Bijlsmaet al. (1996). Básicamente, estaclasificación establece un gradientede alternativas (fig. 6) que vandesde las más tecnocráticas, quequieren controlar los sistemas na-turales hasta las más adaptativas,que pretenden ajustarse a las di-námicas naturales. Estas alternati-vas son las siguientes:

• Proteger, que comporta man-tener la línea de costa utilizandotécnicas de ingeniería marítima. In-cluye aquellas situaciones en quese llevan a cabo obras de defensapara mejorar o mantener el están-dar de protección proporcionadopor la línea de defensa existente.

La experiencia 255

La regeneración de playas y laconstrucción y el mantenimientode estructuras de defensa comolos rompeolas y los espigones sonalgunos ejemplos.

• Acomodar, que implica traba-jar conjuntamente con los proce-sos naturales para reducir los ries-gos, mientras que se permite elcambio natural de la costa. Setrata de mantener el estándar na-tural de defensa, incorporando unabanico de medidas para paliar laerosión, como construir una playadelante de un acantilado desprote-gido o bien restaurar dunas y rege-nerar pantanales.

• Retroceder, que supone tra-bajar con las dinámicas naturalesy dejar más espacio al agua y a lossedimentos. Consiste en identificaruna nueva línea de costa tierraadentro y fijar las nuevas defensas,lo que comporta en ciertos casoseliminar las infraestructuras exis-tentes o bien hacer cambios enlos usos del suelo.

Las incertezas que se presentana largo plazo sobre la seguridadde las poblaciones, el manteni-miento de un gran número de ac-tividades y la biodiversidad cos-tera hacen necesario replantearsealgunas estrategias, como mante-ner de manera artificial la línea decosta, con obras duras de rigidifi-cación o con regeneraciones ma-sivas, que ha sido la estrategiapredominante. Algunas nuevasestrategias de gestión, como elretroceso o el trabajo conjuntocon los procesos naturales, hansido poco implementadas ennuestras costas. Desde el PICC seconsidera que en algunos casospueden ser estrategias más adap-tativas, ya que mejoran la capaci-dad natural de hacer frente a losacontecimientos extremos. Desdeprincipios de los años noventa delsiglo pasado esta nueva visión degestión de la erosión está siendoaplicada en algunas zonas delReino Unido y Francia, donde laerosión es muy grave, como sonlos casos de los estuarios de Es-sex, los acantilados de la isla de

Wight y de Criel-sur-Mer. Normal-mente coincide con zonas con unelevado valor ecológico dondeprevalece una actuación más ensintonía con la dinámica natural, obien en aquellas situaciones enque la erosión es muy difícil decontrolar y sus costos económi-cos son muy altos.

Las incertezas, los temores de laelevación del nivel del mar y susconsecuencias, así como el coste,la efectividad y los impactos am-bientales de las obras de defensacostera ofrecen buenos argumen-tos para replantearse las políticasde protección «cueste lo quecueste» para pasar a políticas mássuaves que acepten la naturalezadinámica del sistema e integrenalternativas como la cesión al marde tierras emergidas. Eso noquiere decir que este tipo de po-líticas deban adoptarse en todaslas zonas que hay que proteger;hay grandes ciudades o pueblosdonde una protección más rígidacombinada con técnicas de inge-niería blanda como la regenera-ción puede ser aconsejable a lavista del alto valor de los bieneseconómicos, sociales y culturalesexistentes. En el caso de nuestrosdeltas, tenemos por un lado elLlobregat, que a causa de la den-sidad de población y la urbaniza-ción, junto con una cantidad deinfraestructuras de gran valor es-tratégico, requiere actuacionesduras si se quieren conservar es-tos usos; por otro, tenemos elEbro y el Tordera, donde por surelativa naturalidad pueden abrirsenuevas oportunidades para im-plementar estrategias de gestiónde acomodar o retroceder. De he-cho, ya hay alguna propuestatanto desde los sectores másacadémicos (Picó, 2005) comodesde las instituciones competen-tes (Galofré, este número) de re-cuperar una franja de territoriopara regenerar antiguos hábitatsnaturales (como dunas y pantana-les) y dotar el sistema de la capa-cidad natural de afrontar los peli-gros que la amenazan.

Posiciones de la sociedadfrente a los riesgos de erosióny las estrategias de gestiónDetrás de estas estrategias degestión hay una manera de enten-der los sistemas costeros y de re-lacionarse con ellos (Roca, 2008).La cultura en que estamos inmer-sos, nuestra experiencia personal,los medios de comunicación ynuestros propios intereses, con-diciones sociales y escala de valo-res nos hacen tener una perspec-tiva diferente de nuestro entorno,lo que condiciona la relación queestablecemos y, por tanto, nuestraconducta ambiental. Aparte de es-tos factores personales, la percep-ción también depende del fenó-meno observado, la frecuencia, laescala y las incertezas que lo ca-racterizan. Procesos como el au-mento del nivel del mar o el calen-tamiento global, en los que loscambios se producen de maneragradual y los impactos se dan alargo plazo, se infravaloran.

Ahora bien, con el tiempo la per-cepción de los efectos del cambioclimático ha ido cambiando. Di-versos estudios (Tàbara, 2005)muestran que la percepción de lasociedad catalana de la gravedadde este fenómeno se ha ido in-tensificando. Hay un amplio reco-nocimiento de su peligrosidad yde los impactos potenciales en lacosta catalana. Sin embargo, pre-cisamente en la capacidad de res-puesta y las estrategias que imple-mentar para mitigar o adaptarse alfenómeno se evidencian una vezmás las divergencias. Como ex-presaba un entrevistado: «Con elcambio climático, las previsionesno nos favorecen, pero tendremosque adaptarnos a las nuevas con-diciones: o bien nos mojamos lospies, o bien construimos más obrasde ingeniería que nos protejan, obien volvemos atrás y le devolve-mos al mar su espacio».

Las preferencias en las actuacio-nes provienen en parte de nuestrapercepción de los sistemas litora-les. Hasta ahora ha predominadouna visión de control, la percep-


ción de que los humanos somoscapaces de estabilizar la franjacostera y de mantener el equili-brio litoral con tecnología ha pre-valecido (Roca et al. 2008). Laspolíticas de rigidificación y artifi-cialización implementadas en lasúltimas décadas han llevado al ex-tremo la visión de estabilidad delsistema y han fomentado una per-cepción del equilibrio costerocomo algo estático. En concreto,la estabilización de los frentes li-torales con técnicas de ingenieríapara el uso masivo de activida-des turísticas ha contribuido acrear en el imaginario colectivode la sociedad unos espacioscon fuerte carácter lúdico. Esodificulta poder comprender la na-turaleza dinámica y cambiantedel litoral resultante de la estacio-nalidad y variabilidad climática aque está sometido.

Se ha extendido la percepción deque los humanos podemos contro-lar a la naturaleza, en parte provo-cada por las políticas de protec-ción costera de las décadas de1980 y 1990 basadas en grandesregeneraciones de arena, quechoca con una naturaleza alta-mente dinámica especialmente ensistemas sedimentarios como losdeltas. Con las previsiones delcambio climático se ha introducidouna nueva variable de incerteza, y lacreencia de que hay que trabajarcon procesos físicos y ser capacesde adaptarnos y convivir ha co-menzado a tener más peso, comomínimo desde el discurso. Así,como apuntábamos en el apartadoanterior, las estrategias de recupe-rar mecanismos naturales de pro-tección costera emergen comonuevas alternativas de gestión.Ahora bien, estas propuestas in-terfieren directamente con los inte-reses privados y pueden generargraves conflictos sociales. Además,la eficacia de estas estrategias ge-nera una gran desconfianza (Villareset al., 2009). La percepción de queun sistema de dunas regenerado yla restauración de unos pantanalespueden ser tan o más eficientes

que una obra dura, es aún muy dé-bil. Domina la visión —y es lógico,a la vista de la gran tradición enobra dura que tenemos— que larecuperación de los sistemas dedefensa naturales tienen justifica-ción desde el punto de vista pura-mente conservacionista y no seconvierte en una verdadera defensacontra el aumento del nivel del mary las tormentas.

Por tanto, este tipo de interven-ciones innovadoras requieren mu-cha pedagogía por parte de suspromotores. La integración de losafectados y la participación socialdesde el inicio en el diseño de es-tos proyectos será fundamental, nosolamente con finalidades legitima-doras, sino para explicar y comuni-car las incertezas que van asocia-das y, en último término, generarconfianza en esta nueva manerade afrontar la regresión. Por eso, latransparencia y el acceso a la infor-mación serán aspectos clave.

Consideraciones finalesLos deltas y los riesgos que lesafectan, como la erosión costera,se caracterizan por ser altamentecomplejos, muy dinámicos, en cons -tante cambio, y afectan a una par-te importante de la sociedad. Sugestión es una labor compleja quepasa, en primer lugar, por su cono-cimiento exhaustivo y, a continua-ción, por reducir las incertezas y op-timizar las soluciones (científicas otecnológicas) así como por tener encuenta los diferentes intereses ypercepciones sociales. La vulnera-bilidad y la respuesta de los deltasfrente al cambio climático en par-te depende de su capacidad deadaptación, que viene determina-da por diferentes factores, comoson las tendencias de la regresiónactual, la ocupación, las infraestruc-turas en riesgo, la población afec-tada y las estrategias de gestión pa-sadas. El aprovechamiento de losprocesos dinámicos costeros quehan contribuido a la formación y aldesarrollo de los edificios deltaicos,a la vez que han compensado losdéficit de sedimento actuales, así

como la resiliencia del sistema, po-drán ayudar a compensar en par-te la tendencia regresiva y de inun-dación motivadas por el ascensodel nivel marino.

La revisión de los principales pro-cesos que intervienen en el desa-rrollo y la evolución de los sistemasdeltaicos ha resaltado problemáti-cas como la pérdida de ciertos há-bitats (playas, dunas, pantanales,praderías submarinas) y la degra-dación de funciones ambientalesque contribuyen al desarrollo de laactividad humana, como es la pér-dida de la protección de las tierrasemergidas. Hemos visto que losdeltas catalanes tienen un alto va-lor socioecológico, por un lado por-que son zonas húmedas y acogenuna biodiversidad muy valiosa, ytambién, en el caso del Llobregat,porque es el soporte de infraes-tructuras estratégicas para el de-sarrollo económico del país. Portanto, el alto coste social y ambien-tal que representaría su pérdida re-quiere una reflexión profunda sobrelas estrategias que hay que imple-mentar para proteger estos valoresy al mismo tiempo adaptarnos auna cambiante dinámica global: ladel cambio climático.

Hasta ahora la gestión de nues-tro litoral, como el de muchas delas zonas costeras del Mediterrá-neo, se ha caracterizado por unafuerte visión sectorial y fragmen-tada. Las políticas de gestión sehan basado en la rigidi�cación dela línea de costa. El cambio climá-tico, la conservación de los valoresnaturales presentes en estos en-tornos deltaicos y la recuperaciónde la capacidad natural de hacerfrente a los riesgos erosivos re-quieren nuevas estrategias degestión que permitan adaptarnosa las condiciones cambiantes, esdecir, hay que hacer que el sis-tema tenga más resiliencia antefuturas sorpresas en algunos ca-sos poco previsibles. Y ante nue-vas formas de actuación más enconsonancia con la naturalezacabe promover con valentía lacon�anza de la sociedad.

La experiencia 257

BibliografíaACA (2007): Estudi de l’evolucióde la costa del delta de la Tordera.Informe técnico FBG-Ecoproges. APB (1999): Estudi de les necessi-tats d’aportació i transport de ma-terials per a les obres del Pla direc-tor del port de Barcelona. Informe.BAYó, A.; CUSTODIO, E.; LOASO, C.(1997): «Las aguas subterráneasen el delta del Ebro». Revista deObras Públicas. Núm. 3.368,págs. 47-65.BIJLSMA, L. et al. (1996): «Coastalzone and small islands» en Wat-son, R. T.; Zinyowera, M. C.; MOSS,R. H. (ed.): Climate Change 1995:Impacts, Adaptations, and Mitiga-tion of Climate Change: Scientific-Technical Analyses, págs. 289-324.Contribution of Working Group II tothe Second Assessment Report ofthe Intergovernmental Panel on Cli-mate Change. Cambridge Univer-sity Press.CEDEx (1996): Influencia de la re-generación de las playas del deltadel Llobregat sobre la hidráulicade las zonas húmedas litorales. In-forme.CEDEx-GGM (1998): Estudio so-bre el medio litoral y la incidenciade las actuaciones del Plan Delta.Informe. ESPINET, B. (1973): Estudio de laestabilización de las playas deldelta del Llobregat y planificaciónde la zona costera. MOPT.European Comission (EC) (2004):Living with coastal erosion in Eu-rope. Sediment and Space forSustainability. Major findings andPolicy Recommendations of theEUROSION project. The Nether-lans.GRAU, F. (2009): Anàlisi extremalBayessià de tempestes d’onatge ala costa catalana. Tesina. UPC.

GUILLÉN, J.; PALANQUES, A. (1992):«Sediment dynamics and hy-drodynamics in the lower courseof a river regulated by dams: theEbro river». Sedimentology. Núm.39, págs. 567-579.Intergovernmental Panel for Cli-mate Change (IPCC) (2007):Climate Change 2007: The Phys -ical Science Basis. WGI Fourth As-sessment Report of the Intergo-vernmental Panel on ClimateChange. INYPSA (1986): Estudio de la re-gresión del delta del Llobregat.DGPC, G.C.PICó, M. J. (2005): «Un delta ambfutur: les cinc mesures urgents persalvar l’ecosistema ric en biodiver-sitat». NAT (abril). Valencia. Pla Estratègic RMB (2006): El lito-ral, un territori en comú. Ed. Ass.Pla Estratègic del Litoral de laRMB, Consorci El Far. ROCA, E. (2008): Bringing publicperceptions in the Integrated As-sessment of Coastal Systems. Te-sis doctoral. Universitat Autònomade Barcelona. Disponible en:www.tesisenxarxa.netROCA, E.; GAMBOA, G.; TÀBARA, J.D. (2008): «Assessing the multidi-mensionality of coastal erosionrisks. Public participation and Mul-ticriteria Analysis (MCA) in a Medi-terranean Coastal system». RiskAnalysis. Núm. 28(2), págs. 399-412.RODRÍGUEZ, I. (1999): Evolución ge-omorfológica del delta del Ebro yprognosis de su evolución. Tesisdoctoral. Universidad de Alcaláde Henares. ROVIRA, A. (2001): Balanç de sedi-ment i dinàmica fluvial en un riude règim hidrològic transitori. Te-sis doctoral. Universitat de Barce-lona.

SáNCHEZ, M. J. (2008): Evolución yanálisis morfodinámico del campodunar de la Flecha del Fangar(delta del Ebro). Tesis doctoral.Universidad Rey Juan Carlos. SERRA, J. (1997): «El sistema sedi-mentario del delta del Ebro». Re-vista de Obras Públicas. Núm.3368. SERRA, J.; MONTORI, C. (2003):«Morphology and Sedimentaryprocesses of the subaequous Tor-dera River Delta». Coastal Sedi-ments Proceedings. Florida.TÀBARA, J. D. (2005): «Percepció icomunicació sobre el canvi climà-tic» en Llebot, J. E.: El canvi climà-tic a Catalunya. IEC, CADS i Mete-ocat, Barcelona, págs. 773-815.TURNER, R. K. (2000): «Integratingnatural and socio-economic sciencein coastal manage ment». Journalof Marine Systems. Núm. 25,págs. 447-460.VALDEMORO, H. (2005): La influenciade la morfodinámica en los usos yrecursos costeros. Tesis doctoral.Universidad Politécnica de Cata-luña. VILLARES, M.; ROCA, E.; JUNYENt,R. (2009): Valoración social de es-trategias de gestión de la erosiónen el ámbito del Fangar-la Mar-quesa, Delta del Ebro. x JornadasEspañolas de Costas y Puertos.Santander, 27 y 28 de mayo de2009.WOODROFFE, C. D. (2007): «TheNatural Resilience of Coastal Sys-tems: Primary Concepts» en Mc-Fadden, L.; Penning-Rowsell, E.;Nicholls, R. J. (ed.): ManagingCoastal Vulner ability. Elsevier,Amsterdam, págs. 45-60.ZHANG, K. Q.; DOUGLAS, B. C.; LEAT-HERMAN, S. P. (2004): «Global war-ming and coastal erosion». Clim.Change. Núm. 64, págs. 41-58.


El medio físico:estrategia de adaptaciónal cambio climático y gestión sostenible de la costaJordi GalofréIngeniero de Caminos, Canales y Puertos.Director de Costas en Tarragona,Dirección General deSostenibilidad de la Costa y el Mar,Ministerio de Medio Ambiente yMedio Rural y Marino, Gobiernode España

IntroducciónEl sistema litoral afecta a todos losterritorios que tienen zona costera.Se trata de un sistema complejoque no solo afecta a la línea decosta sino a un territorio, de mar ytierra, mucho más amplio. Todoeste conjunto se soporta en unmedio físico que es el marco dereferencia del presente artículo.Definir el ámbito de la zona costerano siempre es un objetivo fácil.Por el lado del mar tenemos dife-rentes límites: el mar territorial, quecomprende las doce millas náuti-cas, la zona contigua hasta veinti-cuatro millas náuticas, la zonaeconómica exclusiva hasta lasdoscientas millas náuticas y la pla-taforma continental hasta la bati-métrica: doscientos metros comocriterios más aceptados (Cicin-Sain y Knecht, 1998). Por el ladoterrestre se establecen criterioscomo las líneas de dominio pú-blico marítimo terrestre, las líneasde servitud o las de influencia.Existen, también, criterios admi-nistrativos como el ámbito del mu-nicipio o de la comarca. En estesentido, hay opiniones que consi-deran que la zona costera incluyetodo el espacio terrestre exceptolos desiertos; cuanto menos, lanueva Directiva Marco del Aguade la Comunidad Europea consi-dera que deben incluirse lascuencas hidrográficas desde elnacimiento del río hasta su de-sembocadura y que deben dife-renciarse las aguas superficiales,las de transición y las costeras.

Dentro del contexto español, lazona costera puede definirse por ellado de mar como la que com-prende el mar territorial y por el ladode tierra, quinientos metros tierraadentro desde el dominio públicomarítimo-terrestre, zona de influen-cia. Las características básicas delmedio físico que constituye la zonacostera son: escasez, demanda,interfase y fragilidad.

El objeto de este artículo es elanálisis del medio físico comoapoyo de la zona costera, paraver su vulnerabilidad y proponerestrategias para la adaptación alcambio climático y la gestión sos-tenible de la costa.

La zona costera es de gran im-portancia a causa de diferentesactividades que se llevan a caboen su ámbito. A título de ejemplo,podemos citar la agricultura, lospuertos, la industria, las ciudades,el ocio, el turismo y la ecología.Por otro lado, la zona costera esuna zona única, valiosa y amena-zada donde confluyen diferentesusos y actividades, lo que originanumerosos conflictos. Como da-tos más significativos, hay que de-cir que según el Grupo Intergu-bernamental de Expertos sobre elCambio Climático (GIECC), en in-glés Intergovernmental Panel onClimate Change (IPCC), depen-diente de las Naciones Unidas, elcincuenta por ciento de la pobla-ción vive en zonas costeras, y, se-gún el proyecto EUROSION de laComunidad Europea, setenta mi-llones de ciudadanos europeos vi-ven en municipios costeros y másde un billón de euros en bienes yservicios están localizados en unafranja de quinientos metros alrede-dor de la costa. Las amenazasque más afectan al medio físicoque soporta la zona costera son laerosión y la inundación. La pro-tección contra los efectos de laerosión y la inundación en Europaascienden a tres mil doscientosmillones de euros en 2001 y elcoste inducido en las actividadeshumanas a causa de los efectosantes nombrados llegan a los

cinco mil cuatrocientos euros alaño. La manera de enfocar la re-solución de esta problemática esmediante la Gestión Integrada delas Zonas Costeras (GIZC), quepuede definirse «como un procesocontinuo y dinámico cuyas deci-siones son tomadas para un uso,desarrollo y protección sosteniblede la costa y áreas marinas, y recur-sos» (Cicin-Sain y Knecht, 1998).Para poder aplicar correctamenteuna GIZC, hay que conocer bien elmedio físico y proponer estrate-gias de adaptación y gestión sos-tenible de la costa.

El marco legal que permite enfo-car las soluciones a la problemá-tica descrita puede resumirse enlos siguientes campos:

– Ley 22/88, de 28 de julio, decostas.

– Reglamento que desarrolla laLey de Costas.

– Ley de Puertos del Estado.– Leyes de puertos de las comu-

nidades autónomas.– Leyes sectoriales, Estado y co-

munidades autónomas.– Directiva Marco del Agua, C. E.– Parques naturales.– Red Natura 2000.– Zonas RAMSAR.– Zonas de Especial Protección

para los Pájaros (ZEPA).– Otros.Una vez hechas las considera-

ciones iniciales, a continuación ex-pondremos la problemática exis-tente, propondremos solucionespara la adaptación al cambio cli-mático y la gestión sostenible de lacosta, explicaremos una aplica-ción al caso del delta del Ebro, y,finalmente presentaremos unasconclusiones.

Problemática existenteEl comportamiento del medio fí-sico como soporte de la zonacostera está controlado por unascausas que producen unos efec-tos. La relación causa-efecto, quees la misma que origen-conse-cuencia, es la base de todos losfenómenos relacionados con lanaturaleza (método científico). Las

La experiencia 259

primeras afectan directamente almedio físico (causas) modificándolo(efectos). Las amenazas a la zonacostera pueden sintetizarse en laerosión y la inundación. Ambos sonefectos negativos sobre la mayoríade las actividades que se desarro-llan en el medio físico costero.

Estas amenazas y efectos se venagravados por una serie de fac-tores y fenómenos, como son lapresión urbanística, la acción an-trópica en la costa, la falta deaportación de sedimentos a lasplayas y cambios en las accionesque actúan en la costa por causasnaturales y/o inducidas por el serhumano. La presión urbanística semanifiesta básicamente por laexistencia de edificaciones muycercanas a la costa que impidenel desarrollo morfodinámico natu-ral: cambios estacionales, retro -ceso por temporales, anchurapara amor tiguar la energía del ole-aje, etc. Además, está el efectode barrera arquitectónica que laaglomeración de edificaciones al-tas supone para el movimiento dela arena. La acción antrópica a lacosta se manifiesta por las diferen-tes construcciones que alteran ladinámica marina y el transporte desedimentos como son espigones,diques, puertos, emisarios, etc. Lafalta de aportación de sedimen-tos es consecuencia del encau-zamiento y la protección de ríos yrieras, de la extracción masiva deáridos para la construcción en lasdécadas pasadas y por la regula-ción mediante el embalse de losríos. Los cambios en las accionesque actúan en la costa pueden te-ner su origen en variaciones tem-porales por causas naturales delviento, las olas, la presión atmos-férica, la temperatura, etc. Estasvariaciones pueden ser provoca-das por los humanos por el au-mento de las emisiones de CO2, elefecto invernadero producido porciertos gases, etc. Ambas varia-ciones, por causas naturales y/oprovocadas por los humanos, seconocen con el nombre de cam-bio climático y, según el último in-

forme del IPCC, (IPCC, 1990), estáfuertemente condicionado por laacción del hombre. Cualquier es-trategia de adaptación al cambioclimático y gestión sostenible de lacosta deberá basarse en actuar,cuando se pueda y de diferentesmaneras e intensidades, sobre es-tos factores y fenómenos. A con-tinuación, analizaremos las causasy los efectos que tienen relación di-recta con las amenazas a la costa—erosión y inundación—, asícomo la relación que tienen éstascon el cambio climático y las estra-tegias de adaptación a este cam-bio y, también, la gestión sosteniblede la costa de acuerdo con la pro-blemática descrita y los factoresque condicionan el comporta-miento de la zona costera.

Los fenómenos de inundaciónson provocados básicamente porla variación y la fluctuación delolea je, el viento, la presión atmos-férica y el nivel medio del mar. Deuna u otra manera, todas estascausas inciden en la variable cotade inundación como consecuenciade la marea astronómica, la mareameteorológica y el run-up, asícomo la subida del nivel del marpor otros efectos como, por ejem-plo, los efectos del cambio climá-tico. La marea astronómica pro-voca directamente la subida delnivel del mar; la marea me -teorológica tiene relación con elviento, y la presión atmosférica y elrun-up es la subida del nivel delmar provocada exclusivamente porel oleaje. La suma de las tres varia-bles —marea astronómica (MA),marea meteorológica (MM) y runup (RU)— es la cota de inundación,así como la subida del nivel delmar por otros fenómenos (fig. 1).Estos fenómenos tienen efectosacumulativos, es decir, que cuandose presentan simultáneamente losefectos son más importantes quela suma de cada uno de ellos inde-pendientemente. Encontramos nu-merosos ejemplos de los proce-sos de inundación cuando enmomentos de mareas altas y/otemporales energéticos los diques

de los puertos son sobrepasadospor las olas o bien las playas desa-parecen bajo las olas.

Los fenómenos de erosión es-tán directamente relacionados conla variación y la fluctuación del ni-vel medio del mar, la altura de laola y la dirección del oleaje. Todosestos fenómenos inciden directa-mente en la energía que llega a lacosta y trasladan tierra adentro lazona de ataque del oleaje y provo-can los fenómenos erosivos, yasea por el desgaste de los acanti-lados o costas bajas, o bien por eltransporte de sedimentos, trans-versal y longitudinal, en las playas.Como se ha comentado anterior-mente, el nivel medio del mar estáregido por la marea astronómica,la meteorológica y el run-up, comotambién por otras variaciones porcausas naturales y/o humanas.Hay que tener en cuenta quedesde el punto de vista causa-efecto, de la misma manera quecon los fenómenos de inundación,estos últimos son acumulativos.Existen numerosos ejemplos delos procesos de erosión en lacosta cuando las playas desapa-recen después de los temporaleso bien los procesos erosivos aguasabajo de los puertos. Ambos fenó-menos y las amenazas analizadasse ven agravados por la presiónurbanística, la acción antró pica enla costa, la falta de aportación desedimentos a las playas y loscambios en las acciones que ac-túan en la costa por causas natu-rales y/o inducidas por los huma-nos.

Los efectos del cambio climáticoen la zona costera tienen conse-cuencias en el nivel del mar, elviento, la presión atmosférica, laaltura de ola y la dirección del olea -je. Todos estos fenómenos son losresponsables de la inundación y laerosión en la zona costera. Portodo ello puede concluirse que lasconsecuencias del cambio climá-tico en esta zona tienen relación di-recta con las acciones que la ame-nazan, tanto en las causas comoen los efectos. Para analizar y


comprender el comportamiento delas variaciones de los aspectos queinciden en la costa con relación alcambio climático se ha hecho unestudio encargado por la OficinaEspañola de Cambio Climático(OECC), al Grupo de IngenieríaOceanográfica y de Costas de laUniversidad de Cantabria (GIOC,2004). En el estudio se han anali-zado todos los datos disponibles,tanto de medidas como de previ-siones, durante el período 1958-2001, en la costa española, en lassiguientes variables: nivel del mar,viento, presión atmosférica, alturade ola y dirección del oleaje.

A continuación, presentamos, deacuerdo con el estudio antes nom-brado, los resultados del análisisdel comportamiento de las dife-rentes variables en toda la costaespañola durante el período 1958-2001. De todo eso puede con-cluirse la siguiente información:a) Nivel medio del mar: la pri-

mera conclusión es que se pro-duce un incremento medio de 2,5mm/año. Si lo extrapolamos a si-tuaciones futuras, se prevé que elaño 2050 el incremento respectoal momento actual será de 0,15 m(fig. 2).b) Marea meteorológica: tiene

pocos efectos en la costa espa-ñola.c) Altura de ola media anual: se

observa un incremento de la alturade ola en la costa cantábrica; nohay cambios en la costa mediterrá-nea, y hay un decrecimiento en lasislas Canarias y Baleares (fig. 3).d) Altura de ola extrema: de los

datos se deduce un incrementoen la costa gallega y en las islasCanarias; no hay cambios en lacosta mediterránea, y hay un de-crecimiento en la costa del Atlán-tico sur.e) Dirección del oleaje: se ob-

serva una variación significativa enel noroeste y en las islas Balearesy Canarias.f) Velocidad del viento: de los da-

tos se deduce un incremento enlas costas cantábrica y mediterrá-nea, y un decrecimiento en las

costas de Galicia y las islas Cana-rias.g) Dirección del viento: se ob-

serva un giro hacia el oeste en lascostas cantábrica y gallega, y ungiro hacia el este en el sureste.

Volviendo al análisis causa-efecto, la revisión de los datos his-tóricos se ha hecho desde elpunto de vista de las causas, yaque se dispone de más datos. Enrealidad, se tienen muy pocos da-tos de los efectos, básicamentefotografías aéreas y planos quepueden inducir a errores por la es-cala con la que están hechos ypor la falta de homogeneizaciónde los datos. Evidentemente,desde el punto de vista del mediofísico y sobre todo para definir unaestrategia de adaptación al cam-bio climático y gestión sosteniblede la costa, es más interesante yútil analizar los efectos. Por estemotivo, las previsiones y las plani-ficaciones futuras se intentarán ha-cer desde la óptica de los efectos.

Como continuación de los datosanalizados durante el período1958-2001, en el mismo estudiose han hecho extrapolacionespara prever escenarios futuros. Enel caso de la costa española se hahecho una extrapolación hasta elaño 2050 (GIOC, 2004). Los aná-lisis efectuados se refieren a losefectos del cambio climático en lacosta española y se han hechodesde el punto de vista de losefectos. Los aspectos analizadosson los siguientes:

• El nivel de inundación: incluyelos efectos del oleaje, las mareasastronómicas y meteorológicas, yla subida del nivel del mar. Este fe-nómeno es importante en las pla-yas y costas bajas, ya que hay unalto y grave riesgo de inundación.

• El retroceso de la línea decosta: además de considerar elretroceso por la subida del niveldel mar, regla de Brunn, en el es-tudio también se han incluido laaltura de ola y la variación delflujo medio de energía.

• El sobrepaso de las obras ma-rítimas: es relevante en la evalua-

ción de la pérdida de funcionali-dad de las obras marítimas, yaque incrementa el riesgo de las vi-das humanas y las infraestructu-ras. Tiene una gran incidencia enlos costos de restauración de losdaños.

• Incremento del peso de los blo-ques en las obras marítimas: su-pone una pérdida de estabilidad ytiene una gran incidencia en loscostes de mantenimiento y res-tauración.

A continuación se expresan deforma resumida y compacta algu-nos de los resultados, que se hanobtenido como media, partiendode los datos de 1958-2001, en elescenario 2050:a) Efectos del nivel de inunda-

ción (fig. 4.):– Costa gallega e islas Canarias:

incremento de 35 centímetros.– Zona mediterránea: incremento

de 20 centímetros.– Golfo de Cádiz: incremento de

10 centímetros.b) Retroceso de la línea de costa

en las playas a causa de la varia-ción del nivel medio del mar:

– Costa gallega, costa cantábricae islas Baleares: retroceso de 15metros.

– Golfo de Cádiz y mar de Albo-rán: retroceso de 10 metros.

– Costa norte del Mediterráneo:retroceso de 8 metros.c) Retroceso de la línea de costa

en las playas a causa del giro deloleaje:

– Costa noreste, islas Baleares eislas Canarias: retroceso máximode 50 metros.

– Norte de las costas de Galiciay sur de la costa mediterránea: re-troceso máximo de 10 metros.

– Resto de la costa: retrocesomáximo de 20 metros.d) Sobrepaso de las obras marí-

timas:– Costa mediterránea: incre-

mento de un 150-250%.– Costas de Galicia y el Cantá-

brico: incremento de un 100%.– Islas: incremento de un 35%.e) Incremento del peso de los

bloques en las obras marítimas:

La experiencia 261

– Norte de la costa de Galicia ynorte de las islas Canarias: incre-mento de un 40%.

– Costa mediterránea: -10/+10%.– Golfo de Cádiz: disminución

de un 40%.En este punto nos encontramos

al final del análisis de la problemá-tica existente. Partiendo de los da-tos históricos (1958-2001), se hanencontrado unas tendencias delas causas o acciones sobre lazona costera a partir de las cualesse han hecho proyecciones haciael futuro (año horizonte 2050) y sehan analizado los efectos, que eslo que realmente interesa al téc-nico y gestor. A partir de estepunto, se podrán definir las dife-rentes estrategias de adaptación alcambio climático y la gestión sos-tenible de la costa.

Soluciones para laproblemática costeraUna vez analizados los problemasmediante el estudio de las causasy los efectos tanto con los datoshistóricos como con las proyec-ciones futuras (2050), hay que irmás allá y hacer las propuestasnecesarias para encontrar solu-ciones y estrategias sostenibles.Las estrategias que comúnmentese aceptan (IPCC, 1990) para po-der tener en cuenta todos estosfenómenos en las futuras actua-ciones son las siguientes:

– Estrategia de retroceso.– Estrategia de adaptación.– Estrategia de protección.En los parágrafos siguientes se

expondrán de manera esquemá-tica las características genéricasde cada una de estas estrategias:a) Retroceso:– Aplicar políticas de mitigación

por el lado de tierra, en los panta-nales y áreas de marjales, etc., eintroducir el concepto de retro-ceso en las actuaciones costeras.

– Implantar mecanismos y estra-tegias para la adquisición, cesión,donación o transferencia de te-rreno al dominio público.

– Dotar de incentivos fiscales laadquisición de terrenos para po-

der llevar a cabo actuaciones deretroceso.

– En las áreas vulnerables, evitarla implementación de áreas desa-rrolladas (urbanas o industriales)para llevar a cabo actuaciones deretroceso.

– Adaptar el medio físico a losprevisibles efectos de la erosión yla inundación.b) Adaptación:– Promover medidas para im-

plantar la Gestión Integrada de Zo-nas Costeras, teniendo en cuentalos efectos potenciales de la ero-sión y la inundación como un datoque se ha de tener en cuenta.

– Promover procesos de plani-ficación territorial teniendo encuenta los efectos de la erosión yla inundación y previendo las conse-cuencias (cambio de usos, adap -tación de las normas de construc-ción en las zonas vulnerables,protección de los ecosistemas enpeligro, etc.).

– Reevaluar las infraestructurasen las zonas altamente vulnera-bles.

– Promover que los efectos deerosión e inundación sean inclui-dos en las normativas de aplica-ción a las infraestructuras en zo-nas altamente vulnerables.c) Protección:– Fijar los límites de las zonas

que hay que proteger como con-secuencia de las estrategias de laerosión y la inundación.

– Fijar las líneas de servitud deprotección de acuerdo con losefectos de la erosión y la inunda-ción.

– Promover medidas para el se-guimiento de las líneas de retro-ceso y fenómenos asociados.

– Diseñar tipologías blandas enlas alternativas de protección cos-tera.

– Promover la implementación delos efectos potenciales de la ero-sión y la inundación en el diseño delos trabajos de protección costeray en la evaluación de su impactoen las áreas que lo rodean.

Después de esta breve descrip-ción, es fácil comprender que los

fenómenos de erosión e inunda-ción, que tanto condicionan lasestrategias, están relacionados enla mayoría de los casos por losefectos del cambio climático. Espor eso que cualquiera de las es-trategias antes definidas debe te-ner en cuenta los efectos del cam-bio climático, adaptándose almedio físico, implementando laGestión Integrada de Zonas Cos-teras, y tenerlo presente en la pla-nificación territorial, urbanística,medioambiental y sectorial. Es evi-dente que para poder aplicar cual-quiera de estas estrategias debepensarse en los condicionantesque inciden en los fenómenos,como son la presión urbanística, laacción antrópica en la costa, lafalta de aportación de sedimen-tos en las playas y cambios en lasacciones que actúan en la costapor causas naturales y/o inducidaspor los humanos.

Cada circunstancia requiere laestrategia más adecuada segúnla clasificación del suelo y de losvalores medioambientales de lazona costera. Para llevar a cabouna gestión sostenible de la costa,en primer lugar hay que aplicar laestrategia de retroceso; en se-gundo lugar, la de adaptación y, fi-nalmente, la de protección.

Con el objetivo de aplicar lo quese ha comentado anteriormente ala costa española hay que consi-derar las herramientas legales deque se dispone. Desde un puntode vista estrictamente costero laherramienta más importante esla Ley de Costas con todos sus tí-tulos: bienes de dominio públicomarítimo-terrestre (DPMT), limita-ciones de la propiedad sobre losterrenos contiguos a la orilla delmar por razones de protección delDPMT, utilización del DPMT, in-fracciones y sanciones, y compe-tencias administrativas. Si bien laLey de Costas no es una ley deGIZC ni medioambiental, sí que setrata de una herramienta funda-mental para poder desarrollar losobjetivos de adaptación al cambioclimático y gestión sostenible de la


costa, dentro de sus posibilidadesy competencias.

Bajo los auspicios de las Nacio-nes Unidas —dentro del Plan deacción del Mediterráneo de laconvención para la protección delmedio ambiente marino y las re-giones costeras del Mediterráneo,Convenio de Barcelona, del cualEspaña es miembro y deposita-ria—, el pasado mes de enero de2008 se firmó el Protocolo de laGestión Integrada de las ZonasCosteras del Mediterráneo, aúnpendiente de ratificación por elmínimo de países necesarios paraque sea efectivo. De todas mane-ras, en un futuro este protocolodeberá de aplicarse a las zonascosteras del Mediterráneo. Estehecho representará un nuevo im-pulso a la gestión costera te-niendo en cuenta que se intro-duce, vía protocolo, el conceptode la GIZC y los efectos del cam-bio climático en la gestión de lacosta, todo ello bajo el conceptode ecosytem approach. Este pro-tocolo se desarrolla en seis partes:«Disposiciones generales», «Ele-mentos de la GIZC», «Instrumen-tos para la GIZC», «Riesgos queafectan a la zona costera», «Co -operación internacional» y «Dispo-siciones finales». Sin duda, será laprimera referencia a escala mun-dial sobre cómo hay que arrancarla estrategia de adaptación alcambio climático y la gestión sos-tenible de la costa.

A continuación, veremos cómopuede aplicarse lo que acabamosde exponer, en un caso concreto,como ejemplo piloto, a las amena-zas a la costa en un lugar alta-mente vulnerable.

Aplicación al caso del delta del EbroUna de las zonas costeras másvulnerables de la costa española,catalana y mediterránea es el deltadel Ebro. Por este motivo, granparte de la zona costera, tierra ymar, es parque natural, ZEPA,RAMSAR y Red Natura 2000.Además, el delta está incluido es-

pecíficamente en el Plan directorde usos del sistema costero, elPlan territorial de las Tierras delEbro y otros estudios y planifica-ciones de las diferentes adminis-traciones.

El delta del Ebro es un área for-mada por sedimentos de aporta-ción aluvial con una superficie de325 kilómetros cuadrados (fig. 5).Puede dividirse en el área central,donde el río Ebro transcurre por enmedio del delta hasta llegar a ladesembocadura, y la zona cos-tera. Esta última incluye una franjaarenosa de cincuenta kilómetrosalrededor de la línea de costa enmar abierto y treinta y cinco kiló-metros de línea de costa alrededorde las bahías. Si se analiza la franjaarenosa en mar abierto, objeto delproyecto piloto, pueden distin-guirse tres partes: la playa sumer-gida, la playa seca —con sustrand y la vereda— y, detrás, laplaya con los campos de dunas.Este sistema existe donde es po-sible desarrollar un sistema morfo-lógico completo de playa arenosa(fig. 6).

Los diferentes sistemas morfoló-gicos que se pueden encontrar enel delta del Ebro son los siguientes:

– Una franja deltaica donde elsistema playa-duna está comple-tamente desarrollado.

– Una franja deltaica donde elsistema playa-duna no se ha po-dido desarrollar por falta de espa-cio a causa de fenómenos erosi-vos y de presión antrópica.

– Istmos, puntales y penínsulasarenosas.

De todo lo que acabamos de ex-poner puede concluirse que elcomportamiento natural de la zonacostera delante de mar abierto enel delta es el sistema playa-duna.Los campos de dunas requieren laocupación de una franja amplia detierra que permita que se desarro-llen. Los sistemas de dunas sonconsecuencia de acciones diferen-tes: la deposición de arena por di-námica marina y el transporte eó-lico. Las dunas en el delta del Ebrotienen tres funciones básicas:

– Proteger la costa contra la di-námica marina generada por eloleaje.

– Proteger la costa contra los fe-nómenos de subida del nivel delmar y la subsidencia, evitando eimpidiendo, de esta manera, el so-brepaso.

– Desarrollar un ecosistema deflora y fauna.

Los sistemas de dunas en eldelta del Ebro han sido estudiadosen la península del Fangar —bási-camente la única zona donde sepueden encontrar— por diferentesautores (M. J. Sánchez García,2005; I. Rodríguez, 1999; Universi-dad de Barcelona, 1997; J. A. Ji-ménez, 1996). De su análisis puedeconcluirse que el sistema de du-nas es efectivo para la problemá-tica que se está exponiendo. Losproblemas de erosión e inunda-ción pueden tratarse si se encuen-tran soluciones que se acerquen alcomportamiento natural del frentedeltaico.

El diseño de dunas arenosasdebe basarse en el análisis de lasacciones, forcings, y respuestasque son las responsables de sucomportamiento. Las mareas, elataque del oleaje, la subida del ni-vel del mar, las corrientes longitu-dinales, la dinámica eólica y la sub-sidencia están involucradas en lamorfología y la geometría de lasdunas. Muchos de estos factoresestán influenciados por el cambioclimático.

En la figura 6 podemos observaralgunos de los parámetros quedefinen el esquema playa-duna:1:M es el talud de la playa sumer-gida, A es la altura de la berma, Bes la longitud del frente de la playa,C es la anchura de la playa, D esla altura de la duna, E es la an-chura de la parte superior de laduna y F es la anchura del pie dela duna. Estos parámetros estánrelacionados con la geología, ladinámica marina, los factores at-mosféricos y la dinámica eólica.En la tabla 1 están representadoslos parámetros y los factores quedeterminan esta morfología.

La experiencia 263

Algunos parámetros pueden serevaluados por datos de campo yotros por fórmulas analíticas. Lageometría de las dunas puede de-finirse por analogía con la natura-leza basada en los datos existen-tes. Las direcciones de las dunas alo largo de la costa pueden anali-zarse como resultado de los datosde campo o también como conse-cuencia del análisis de la rosa delos vientos. Para garantizar laadaptación correcta al cambio cli-mático y una gestión sostenible dela costa hay que permitir la cons-trucción de pantanales detrás delprimer cordón de dunas y detrásde todo otro cordón de dunas. Lassecuencias entre dunas y pantana-les, que se desarrollan entre lasdunas a la zona interdunar, sonconsecuencia del comportamientonatural de los sistemas costeros yes el resultado de la interacciónentre la fuente de sedimentos, ladinámica marina y la dinámica eó-lica. En la figura 7 se muestra unesquema de campo o de dunas.

Todo esto debe desarrollarse te-niendo en cuenta que las solucio-nes necesitan reducir el impactode la presión urbanística y la ac-ción antrópica, por lo que será ne-cesario crear una zona de amorti-guación suficientemente amplia enel frente marítimo dentro de lazona terrestre costera. Estas con-sideraciones están garantizadaspor los diferentes elementos deprotección urbanística y medio-ambiental de la zona. Sin em-bargo, será necesario definir losparámetros y la anchura necesariapara poder desarrollar correcta-mente estas actuaciones. La faltade aportaciones del río es, a priori,difícil de solucionar a pesar de quese están haciendo estudios parapoder trasvasar los sedimentosretenidos en los embalses de lazona deltaica. A fin de considerarlos cambios en las acciones queactúan en la costa por causasnaturales y/o inducidas por loshumanos, detrás de la zona deamortiguación es posible definiralgún sistema de dunas rígidas al

final del sistema playa-duna-pan-tanal-duna. Con esta estrategia setienen en cuenta los fenómenosde subida del nivel del mar. Esteproceso tiene una importancia es-pecial en el área deltaica comoconsecuencia de la subida del ni-vel del mar, causada por el cambioclimático inducido por la natura-leza o por las actividades huma-nas, agravado por la consolida-ción del terreno, la subsidencia y eldéficit sedimentario.

La planificación futura en el deltadel Ebro debe incluir el manteni-miento de las dunas existentes y lacreación de nuevos sistemas deplaya-duna-pantanal-duna a lolargo de todo el frente costero deldelta. Los objetivos principales deestas nuevas propuestas debenser los siguientes:

• Conseguir una playa más am-plia.

• Asegurar un sistema de amor-tiguación frente a los ataques delos temporales.

• Crear un ecosistema de flora yfauna.

• Conseguir una protección con-tra la subida del nivel del mar.

Algunos proyectos piloto se es-tán desarrollando teniendo encuenta esta nueva estrategia paraproteger el delta del Ebro basa-dos en la incorporación de terre-nos en el dominio público marí-timo-terrestre detrás de la líneade costa, y en el diseño de un sis-tema playa-duna-pantanal-duna.Recientemente se ha desarrolladoun proyecto piloto de acuerdo conestos principios (Ministerio de Me-dio Ambiente, Taller de IngenieríaAmbiental, 2007). El proyecto sedesarrolla en una franja de cuatrokilómetros en el margen izquierdodel delta en el frente costero (fig.8 y 9).

En esta propuesta puede obser-varse que el proyecto se desarro-lla en un área donde antes habíacampos de arroz. El diseño deesta solución está basado en laocupación, mediante la incorpora-ción al dominio público marítimo-terrestre, de una franja costera de

quinientos metres. En este espa-cio se incluye una playa de cienmetros de ancho y un sistemaduna-pantanal de cuatrocientosmetros de ancho (fig. 10). Al finalde todo, por el lado de tierra sepropone construir una duna rígidacon material granular, que debetener una doble función: protegercontra la subida del nivel del mar yfenómenos de inundación, y servirde base para una senda para vian-dantes y bicicletas a lo largo de lacosta (fig. 11).

Este sistema general playa-duna-pantanal-duna es una herramientaesencial en la estrategia de gestiónsostenible del frente costero deldelta del Ebro. Los problemas deerosión, subida del nivel del mar yriesgos de inundación y medioam-bientales han sido consideradosen esta propuesta de solución. Laimplementación de esta estrategiaes uno de los objetivos fundamen-tales de la gestión integral de lazona costera en el delta del Ebro.El primer paso del proceso con-siste en obtener los terrenos —unafranja de anchura mínima de qui-nientos metros— para incorporar-los al dominio público marítimo-te-rrestre para llevar a cabo esteproyecto. El área de amortiguaciónque crea esta propuesta es la me-jor opción para garantizar la pro-tección del delta del Ebro contralos riesgos naturales, ya que prevélos riesgos y los efectos de lostemporales, la subida del nivel delmar, las inundaciones y la subsi-dencia a lo largo de la línea decosta y de las áreas que la rodean.En definitiva, este proyecto pilotoes un ejemplo de una estrategia deadaptación al cambio climático yde gestión sostenible de la costaaplicado al delta del Ebro.

Conclusiones• El medio físico es el soporte de

la zona costera que se caracterizapor la escasez, la demanda, la in-terfase y la fragilidad.

• La estrategia de adaptación alcambio climático y la gestión sos-tenible de la costa ha de basarse


en la Gestión Integrada de la ZonaCostera (GIZC). La incidencia denumerosas actividades en unazona de alta vulnerabilidad es elorigen de muchos conflictos quesolo pueden resolverse mediantela GIZC.

• El medio físico está condicio-nado por diferentes leyes y norma-tivas de ámbito europeo, españoly catalán, además de los conve-nios internacionales firmados.

• El análisis causa-efecto es elmás adecuado en el caso del me-dio físico si se tienen en cuentalas amenazas a la zona costera,como la erosión y la inundación.Estas amenazas se ven agrava-das por una serie de factores y fe-nómenos, como la presión urba-nística, la acción antrópica en lacosta, la falta de aportación de se-dimentos a las playas y los cam-bios en las acciones que actúanen la costa por causas naturalesy/o inducidas por el ser humano.

• El estudio encargado por la Ofi -cina Española de Cambio climáticoal Grupo de Ingeniería Oceanográ-fica y de Costas (GIOC) de la Uni-versidad de Cantabria (GIOC,2004) ha analizado los datos dis-ponibles durante el período 1958-2001 en la costa española en lassiguientes variables: nivel del mar,viento, presión atmosférica, alturade ola y dirección del oleaje. Apartir del análisis se han encon-trado unas tendencias que indi-can que en este período se hanproducido cambios significativos.Este hecho ha supuesto un análi-sis histórico de las causas.

• A parte de las tendencias sobrelas causas, lo interesante es cono-cer los efectos; por este motivose hizo en el mismo estudio unaproyección de los efectos al añohorizonte 2050, que se centró enel nivel de inundación, el retrocesode la línea de costa, el sobrepasoen las obras marítimas y el incre-mento del peso de los bloques enlas obras marítimas. Los resulta-dos de los efectos sirven para po-der tomar decisiones en el futuro.

• Las estrategias para la adap-

tación al cambio climático y lagestión sostenible de la costa sonlas siguientes: retroceso, adap-tación y protección. Para teneren cuenta una gestión sosteniblede la costa, las estrategias quehay que aplicar deben ser: en pri-mer lugar, la de retroceso; en se-gundo lugar, la de adaptación y,finalmente, la de protección.

• Para poder aplicar las estrate-gias en la costa española se dis-pone de dos herramientas pode-rosas: la Ley 22/88, de 28 de julio,de costas, vigente, y el Protocolode la gestión integrada de zonascosteras del Mediterráneo dentrode la Convención para la protec-ción del medio ambiente marino yde las regiones costeras del Medi-terráneo, pendiente de ratificaciónpor los estados miembros.

• Se ha aplicado la estrategia deadaptación al cambio climático y ala gestión sostenible de la zona enel delta del Ebro. Se trata de unade las zonas más sensibles y vul-nerables de la costa española, ca-talana y mediterránea. Por estemotivo, buena parte del delta esparque natural, ZEPA, RAMSAR yRed Natura 2000, y está compren-dida específicamente dentro delPlan director de usos del sistemacostero, el Plan territorial de lasTierras del Ebro y otros tipos deestudios y planificaciones de lasdiferentes administraciones.

• De acuerdo con los diferentessistemas morfológicos que pue-den encontrarse en el delta delEbro puede concluirse que el com -portamiento natural de la zonacostera delante del mar es el sis-tema playa-duna. Los campos dedunas requieren la ocupación deuna franja amplia de tierra que per-mita que se desarrollen. Los siste-mas de dunas son consecuenciade dos acciones diferentes: la de-posición de arena por dinámicamarina y el transporte eólico. Lasfu

El sistema litoral - diba. · PDF filedistingir el temps que fa cada dia, és a dir, la...

Documents

Transcript of El sistema litoral - diba. · PDF filedistingir el temps que fa cada dia, és a dir, la...