ELEMENTS CONSTITUTIUS DEL FET RELIGIS Unitat Didctica 3

0) Activitat inicial: El senyor de les mosques

D'aquesta pellcula existeixen dues versions, una en blanc i negre i l'altra ms moderna, en color. Tant una com l'altra reflecteixen l'argument de la novella de William Golding escrita el 1954 "The lord of the Flies".

Gnere: AventuraDuraci: 80 minutsProductor: Lewis Allen, Peter Newman.Director: Harry Hook.Realitzaci: 1990.Intrprets: James Aubrey, Tom Chapin, Hugh Edwards, Roger Elwin.Actors Principals: Ralph, Jack, Piggy, Tony, Simon.

"Els homes sn bons per naturalesa, s la societat la que els fa dolents J.-J. Rousseau

El senyor de les mosques

Sinopsi. El senyor de les mosques s la histria d'uns nois que naufraguen i sobreviuen en una illa solitria. Tots ells sn fills de bones famlies, els quals havien aprs a l'escola els principis bsics de la bona educaci. Per, situats en un entorn estrany, esdevenen uns perfectes salvatges, en poc temps. Tot el brillant verns amb el qual la societat civilitzada decora els seus infants es fondr, a poc a poc, amb el contacte del sol, la por, l'aire i la soledat. Tal com passa al mn dels adults quan la por fa sorgir la irracionalitat dissimulada sota un fals civisme.El senyor de les mosques es presenta com una metfora d'aquesta irracionalitat, que pot conduir a crear dols falsos i ideologies absurdes. Tamb, convida a reflexionar sobre, com podria arribar a ser una societat on no existissin les normes bsiques de convivncia; i la necessitat d'establir unes lleis per a qui no les compls.

1) Qestionari sobre la pellcula.

1) Quina seqncia tha cridat ms latenci? Per qu?

2) Quines sn les normes bsiques que estableixen els nois per tal d'organitzar-se?

3) Quan comencen a aparixer els problemes en el grup? Explica-ho a partir d'alguna escena de la pellcula.

4) Amb quin dels dos grups de nens et sents ms identificat/da? Per qu?

5) Per quin motiu Jack clava el cap del porc al terra (com a ofrena... diu)?

6) Hi ha algun fet a la pellcula que tingui alguna cosa a veure amb la religi?

7) Es podia haver evitat la trgica situaci del final? Com?

8) Qu s millor: tenir regles i estar tots dacord, o b caar i matar?

Ara, fem un pas endavant i aprofundim en la idea que tenen els homes de la seva relaci amb Du o el transcendent. Analitzarem algun dels elements que contribueixen a fer comprensible la divinitat.

2) Llegeix els textos que vnen a continuaci i contesta les preguntes que es plantegen.

"En el centre de Madagascar sn altament venerats els dotze turons dImerina, associats als antics reis. Ho sn tamb les tombes dels vazimba, els primitius habitants de lilla. Tamb aqu sn importants les tombes dels avantpassats. En alguns llocs aquestes tombes sn destacats edificis de pedra, en altres estan molt endinsades a linterior dels boscos, i en altres sn zones denterraments o coves senyalades per pals amb baixos relleus molt elaborats i amb cranis de bous sacrificats en honor dels morts."

Hi ha molts pilars de pedra alats per a recordar un avantpassat. Arbres, roques, rieres, rius i altres relleus naturals poden constituir el centre dun culte; per particularment important s la tomba dels nobles.En algunes tribus, especials cases de culte amb objectes sagrats serveixen de model per a totes les cases construdes. Molts poblets tenen pals sagrats al bell mig, on es realitzen ritus.

Tots els llocs sagrats tenen una mena de fora espiritual anomenada basma, que s present en molts objectes fets per lhome, i que van des de penjolls i amulets, que protegeixen del mal la persona que els porta, fins als famosos talismans o fetitxes (sampy). En els primers temps els guerrers anaven a la batalla guarnits amb tals objectes."

2.1 Fixa't en les paraules que han aparegut en cursiva en el text anterior. Per qu et sembla que aquestes paraules estan destacades d'aquesta manera? Qu tenen d'especial aquests objectes?

2.2 Qu fa diferent un pal sagrat d'un altre que no ho sigui? De qu depn que una cosa sigui sagrada?

Loccidental modern experimenta cert malestar davant determinades formes de manifestaci del sagrat; li costa dacceptar que, per a alguns ssers humans, el sagrat pugui manifestar-se en les pedres o en els arbres. No es tracta de la veneraci duna pedra o dun arbre per ells mateixos.

Mircea Eliade, Lo sagrado y lo profano, Guadarrama, Madrid, 1967, 19

La pedra sagrada, larbre sagrat, no sn adorats com a tals; ho sn precisament pel fet de ser hierofanies, pel fet de mostrar quelcom que ja no s pedra ni arbre, sin el sagrat. (...). En manifestar el sagrat, un objecte qualsevol es converteix en una altra cosa sense deixar de ser ell mateix. (...) Per als qui aquella pedra es revela com a sagrada, la seva realitat immediata es transmuta en realitat sobrenatural.

2.3 En qu canvia un objecte quan esdev sagrat?

Ni tan sols la religi ms primitiva (per exemple, la religi duna tribu australiana, dels andamans, dels pigmeus, etc.) no pot reduir-se a un nivell elemental dhierofanies.

Al costat dquestes experincies i teories religioses monovalents trobem constantment empremtes ms o menys riques daltres experincies o teories religioses; per exemple, del culte a un sser suprem... Entre els primitius apareix arreu la creena en un sser suprem, creador i totpoders, que t la seva estana al cel.

Mircea Eliade, Tratado de historia de las religones I, Guadarrama, Madrid, 1974. 48

El sagrat

3) Completa aquest esquema posant els diferents sentits que poden tenir aquests objectes, depenent que siguin considerats especials (sagrats) o no.

pot tenir sentit esttic

pot tenir sentit religis

obra important duna religi

llibre sagrat

una canya tnica

un objecte sagrat

lloc on enterrar morts

reps del cosi de lanima

4) Ara escriu una definici de "sagrat".

Les altres mediacions

Ja hem vist, quan vrem fer la nostra definici de religi, que la religi s la forma de ser i de viure que relaciona la persona amb Du.

5) Desprs de llegir els textos segents, completa l'esquema explicant en qu consisteix cada element.

El primer element present a totes les religions s Du, tot i que cadascuna l'entn amb matisos diferents. Per aix hi ha una gran varietat de maneres d'anomenar-lo: Du, la divinitat, l'sser suprem, el Misteri, l'esperit...

s una realitat anterior i superior a les persones, completament diferent d'elles i eterna. La seva presncia se sent a travs de tot all que es considera sagrat. Tot i que Du s absolutament diferent de tot el que s hum, la persona religiosa el sent proper i ntim. Du no s una idea ni un concepte que es pugui aprendre, sin una presncia real, tot i que indemostrable, que troba el creient.

Ara b, hi ha una distncia entre Du i la persona religiosa, i s per aix que la persona intenta salvar aquesta distncia i acostar-se a Ell, a fi de sentir-se ms a prop seu. I s en aquest sentit que hem de comprendre all que s sagrat. Com en el cas de les coses que la persona considera sagrades, tot el que la persona fa o utilitza per relacionar-se amb Du rep el nom de "mediaci". Cada religi ofereix mediacions diferents per a la trobada amb Du.

mediacions

sagrat

Du

actitudpersonareligiosa

La persona religiosa descobreix que no s el centre de l'univers ni la mesura de tot. Reconeix Du com una realitat superior, per alhora el sent com alg que crida les persones, les atrau, les acompanya i les estima. Per aix la persona religiosa compta amb Du per organitzar la seva vida.

6) Omple aquest quadre amb exemples de les mediacions ms importants.

Esdeveniments de la vida

Actituds humanes

Cerimnies

Llocs i fenmens de la natura

7) Els llocs sagrats de les religions ms esteses. Pots trobar el seu nom consultant la pgina web segent: http://www.edu365.com/eso/muds/religio/llocs/index.htm

Cristianisme

Judaisme

Hinduisme

IslamBudisme

El temple hind sanomena ...................... i s un compendi de la naturalesa humana, de la seva energia vital i de lharmonia csmica.

Dins de la ........................ shi poden trobar elements simblics com la menor, el bim i lestrella de David.

La font dablucions, la sala de pregria i el minaret sn caracterstics de la ........................

La ......................... simbolitza la il.luminaci de Buda i els seus ensenyaments, alhora que tamb larbre de Bhodi, a travs del qual va assolir el nirvana.

L............................... s el lloc de culte del cristianisme. Prov dun edifici amb naus, la baslica, que ha anat adquirint novetats arquitectniques per adaptar-se al ritual i a la litrgia.

8) Els llocs sagrats. Contesta el qestionari segent.

1. Quan entres dins duna sinagoga jueva pots veure el bim. Qu s el bim?

2. La menor s el ..................................... de ................ braos, rplica del que presidia lantic Temple de Jerusalem.

3. En quin moment es va comenar a utilitzar lestrella de David com a smbol del judaisme?

4. Dibuixa una estrella de David.

5. Dins dun mandir pots trobar els mandales, per, saps qu s un mandala?

6. El temple hind representa la forma duna muntanya, quina?

7. Abans dentrar a pregar, els musulmans es purifiquen en una font. Com sanomena?

8. Dins duna mesquita trobem el mihrab i la qibla. Qu s la qibla?

9. Com es diu la torre des de la qual el muetz crida a la pregria?

10. Dins del budisme hi ha uns molinets de pregria. Com funcionen?

11. Quina imatge trobem en els altars budistes?

12. Dibuixa esquemticament una stupa.

13. En una esglsia cristiana trobarem el sagrari, qu shi guarda dins?

14. Dins duna esglsia, on est situat laltar major?

15. Dins duna esglsia, com sanomena el lloc on estan guardats els ornaments i els vasos sagrats i on es revesteixen els sacerdots per a les funcions litrgiques?

16. Escriu quines de les anteriors preguntes corresponen a les diverses religions.Judaisme ................................. / Hinduisme ...................... / ...................................................... /............................................................. / ...............................................................

Per al trobament de Du amb els homes, es necessiten unes realitats materials que sanomenen mediacions. A travs delles es perceb la presncia misteriosa de Du que, dalguna manera, passa a ser visible. Les mediacions sn, doncs, realitats profanes que es converteixen en sagrades quan manifesten la presncia de la divinitat.

Els llocs sagrats, com hem vist, formen part daquestes mediacions. Sn espais dedicats a la divinitat. El creient necessita espais on trobar-se amb el transcendent, uns punts que li serveixen dencontre amb el Du i que poden ser naturals (rius, fonts, muntanyes...) o creats per lhome (santuaris, pagodes, mesquites...).

9) Escriu el nom que correspon a aquestes imatges.

De la mateixa manera, elegeix uns dies concrets al llarg de 1'any i al llarg de la seva vida i els consagra a Du exclusivament. Sn els temps sagrats, dedicats especialment a la celebraci i a lexperincia religiosa. Per exemple lany litrgic (Advent, Nadal, Quaresma, Pasqua), les festes litrgiques (el mes de Ramad, el dissabte, el diumenge, etc.) o b festes relacionades amb fenmens naturals (equinocis, solsticis).

Els smbols sn signes que fan referncia a una realitat religiosa. Per diferents raons, una religi ha convertit un signe prof en un signe sagrat amb sentit religis. En algunes religions apareixen com a smbols el Sol, les pedres, laigua, els animals, etc. Dins del cristianisme es poden assenyalar, entre daltres, el peix, lalfa i lomega, la creu, i el crism.

El crism s el smbol que els primers cristians utilitzaven per representar a Jesucrist. s la interposici de les dues primeres lletres gregues de la paraula CRISTO (XP).

L'ichtus o ichthys (significa "peix") s un smbol format per dos arcs que s'intercalen de forma que dibuixen el perfil d'un peix. La seva popularitat entre els cristians va ser deguda, sobretot, a l'acrstic que es forma a partir de la paraula grega.

I..............................................................................................................................................................................

10) Dibuixa daltres smbols cristians.

Els textos sagrats sn la mediaci religiosa ms universal entre les religions. Prcticament totes les religions tenen uns llibres o textos que recullen els seus fets, les creences fonamentals i les vivncies religioses de les persones creients.

11) Omple el requadre segent anotant quins sn els textos sagrats daquestes religions.

Judaisme

Islam

Cristianisme

Hinduisme

Zoroastrisme

Religi egpcia

Religi babilnica

Taoisme

Budisme

Text sagratReligi

Les persones sagrades. Normalment es dediquen al culte sagrat, com a missatgers o enviats per la divinitat. Totes les religions tenen persones especialment consagrades: fetillers, bruixes o xamans (1), en les religions primitives; el Papa, els bisbes i els sacerdots, en el cristianisme (2); els brahmans a lndia (3); els rabins en el judaisme (4); o els imams dins de lislam (5).

Els mites religiosos sn relats, situats en un temps remot, en qu apareix Du com un personatge, juntament amb els ssers humans i altres elements naturals. T la funci de respondre a determinades preguntes religioses que les persones shan fet al llarg de la histria: don ve el mn, qu passa desprs de la mort, etc.

Loraci s, possiblement, lexpressi religiosa ms tpica. Mitjanant loraci, la persona religiosa dirigeix el seu pensament, el seu cor i tot el seu sser envers Du, en una lloana, una splica o fins i tot una queixa. La persona religiosa sent la presncia de Du dins seu i shi adrea en el silenci i la intimitat. Per aix, el tipus de llenguatge que sutilitza en les oracions s generalment un llenguatge potic i intimista.

La moral, el comportament. La relaci amb Du provoca que la persona religiosa modifiqui la seva conducta i actu en la vida dacord amb el que Du li demana. El fet de creure compromet tota la vida de la persona, que es veu orientada i transformada per les seves creences.

Els ritus sn accions que es repeteixen sempre de la mateixa manera. Dins de les religions tenen la funci de fer presents accions divines que van succeir en el passat, i daquesta manera permeten la uni amb la divinitat.

12) Desprs de llegir els textos daquesta pgina referits a les mediacions, indica quin tipus de mediaci apareix en els fragments del requadre segent.

Us dono un manament nou, estimeu-vos els uns als altres. Per lamor que us tingueu reconeixeran que sou deixebles meus. (Jn 13)

Al principi, Du va crear el cel i la terra. La terra era catica i desolada, les tenebres cobrien loce i lesperit de Du batia les ales sobre laigua.(Gn 1)

Tu ets el meu Du, Senyor; jo et cerco. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua (Psalm 63)

Va agafar el pa, va donar grcies, el va partir i el va donar als seus deixebles dient: Aix s el meu cos (...) fu aix en memria meva. (Lc 22)

13) Completa el segent mapa conceptual afegint les mediacions que hi falten.

Persona creient

Transcendent

Experincia religiosa

MEDIACIONS

mbit del sagrat

14) Completa el text segent i desprs busca les paraules en la sopa de lletres.

Per al trobament de ................ amb els

homes, es necessiten unes realitats

materials que sanomenen

...............................

A travs delles es perceb la presncia

.................................. de Du que, dalguna

manera, passa a ser ...................... .

Les mediacions sn, doncs, realitats

............................. que es converteixen en

.............................. quan manifesten la

presncia de la divinitat.

15) Mots encreuats sobre les mediacions religioses.

(1) Smbol dels primers cristians per representar a Jesucrist. (2) Per als cristians Crist s lalfa i l....................... (3) Un dels smbols del judaisme s lestrella que porta el nom dun dels seus reis. (4) Edifici on els musulmans van a resar. (5) Religi oriental que no s ni el budisme, ni el taoisme ni el confucianisme. (6) Construcci budista que simbolitza la illuminaci de Buda. (7) Lloc de culte dels jueus. (8) Persona sagrada que dirigeix la pregria dels musulmans. (9) Lexpressi religiosa ms tpica. (10) Text sagrat del judaisme. (11) Dins duna esglsia, lloc on estan guardats els ornaments i els vasos sagrats i on es revesteixen els sacerdots per a les funcions litrgiques. (12) Mes durant el qual els musulmans practiquen el dejuni. (13) Comportament. (14) Tot all que la persona fa per relacionar-se o apropar-se a Du. (15) Canelobre de set braos. (16) Persona que fa de mitjancera entre la divinitat i els homes en les religions primitives.

Qestionari sobre els elements constitutius del fet religis Autoavaluaci

1) Quan es va comenar a utilitzar lestrella de david com a smbol del judaisme?

2) Qu s el sagrat?

3) Com es diu ledifici sagrat del budisme?

4) En qu canvia un objecte quan esdev sagrat?

5) Com funciona un molinet de pregria?

6) Qu s la religi?

7) De qu depn que un objecte sigui considerat sagrat?

8) Qu s la menorah? A quina religi pertany?

9) Qu sn les mediacions?

10) Posa exemples de mediacions.

11) A quina religi corresponen els segents edificis sagrats: mesquita (............................), sinagoga (............................), esglsia (............................), estupa (............................).

12) Qu s un xaman?

13) Quin s el text sagrat de lislam?

14) De quin tipus de mediaci es tracta: Cada cop que entra dins duna esglsia es fa el senyal de la creu

15) De quin tipus de mediaci es tracta: Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau, que all on hi hagi odi jo hi posi amor; on hi hagi ofensa hi posi perd....

16) De quin tipus de mediaci es tracta: Rep aquest anell en senyal del meu amor i de la meva fidelitat.

17) De quin tipus de mediaci es tracta: Qu potser no ets un lladre? No has de tenir tres abrics i sis parells de sabates quan hi ha persones que no en tenen cap.

18) De quin tipus de mediaci es tracta: la Setmana Santa.19) De quin tipus de mediaci es tracta: Va agafar el pa, va donar grcies, el va partir i el va

donar als seus deixebles dient: Aix s el meu cos (...) fu aix en memria meva. (Lc 22)

20) Completa el text segent: Per al trobament de ................ amb els homes, es necessiten

unes realitats materials que sanomenen ............................... . A travs delles es perceb la

presncia .................................. de Du que, dalguna manera, passa a ser .......................... .

Les mediacions sn, doncs, realitats ............................. que es converteixen en

.............................. quan manifesten la presncia de la divinitat.

21) Dibuixa un monograma o crism (recorda que s un dels primers smbols que el cristianisme va utilitzar per fer present Jesucrist).

22) Per quin motiu el peix es va convertir en un smbol del cristianisme?

Qestionari sobre lorigen del fet religis i els seus elements Autoavaluaci

1) Quan es va comenar a utilitzar lestrella de david com a smbol del judaisme?2) Qu s el sagrat?3) Aquesta creu s sagrada?4) Com es diu ledifici sagrat del budisme?5) En qu canvia un objecte quan esdev sagrat?6) Qu s la vivificaci?7) Durant tota letapa del paleoltic les creences religioses consisteixen noms en...8) Com funciona un molinet de pregria?9) Com es diuen les estatuetes amb les quals es donava culte a la fecunditat?10) Quina relaci podem establir entre lescriptura i la religi?11) Qu s la religi?12) Quins sn els aspectes bsics de la vida duna persona que van generar el sentiment

religis?13) Digues el nom duna estatueta de la fertilitat.14) De qu depn que un objecte sigui considerat sagrat?15) Quins indicis shan trobat que fan pensar que lhome primitiu creia en una altra vida?16) Quin s lhome religis: lhomo erectus, lhomo habilis, lhomo sapiens o lhomo

neandertalensis?17) Qu s la menorah? A quina religi pertany?18) En qu consistia la primera idea de lsser Suprem que va tenir lhome prehistric?19) Qu sn les mediacions?20) Posa exemples de mediacions.21) A quina religi corresponen els segents edificis sagrats: mesquita (............................),

sinagoga (............................), esglsia (............................), estupa (............................).22) Qu s un xaman?23) Quin s el text sagrat de lislam?24) De quin tipus de mediaci es tracta: Cada cop que entra dins duna esglsia es fa el senyal

de la creu25) De quin tipus de mediaci es tracta: Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau, que

all on hi hagi odi jo hi posi amor; on hi hagi ofensa hi posi perd....26) De quin tipus de mediaci es tracta: Rep aquest anell en senyal del meu amor i de la meva

fidelitat.27) De quin tipus de mediaci es tracta: Qu potser no ets un lladre? No has de tenir tres

abrics i sis parells de sabates quan hi ha persones que no en tenen cap.28) De quin tipus de mediaci es tracta: la Setmana Santa.29) Completa el text segent: Per al trobament de ................ amb els homes, es necessiten

unes realitats materials que sanomenen ............................... . A travs delles es perceb la

presncia .................................. de Du que, dalguna manera, passa a ser .......................... .

Les mediacions sn, doncs, realitats ............................. que es converteixen en

.............................. quan manifesten la presncia de la divinitat.

30) Dibuixa un monograma o crism (recorda que s un dels primers smbols que el cristianisme va utilitzar per fer present Jesucrist).

31) Per quin motiu el peix es va convertir en un smbol del cristianisme?32) Enumera cinc coses sagrades i indica a quina religi pertanyen.33) De quin tipus de mediaci es tracta: Va agafar el pa, va donar grcies, el va partir i el va

donar als seus deixebles dient: Aix s el meu cos (...) fu aix en memria meva. (Lc 22)

lalegria, el sofriment, la mort, el naixement...

conducta personal, silenci, meditaci, recolliment, pregria...

ritus, festes, celebracions...

el vent, el sol, la lluna, la tempesta...muntanyes, arbres, boscos, rius...

Esdeveniments de la vida

Actituds humanes

Cerimnies

Llocs i fenmens de la natura