Idea original: Ara LlibresPrimera edició: juny de 2012

© d’aquesta edicióAra Llibres, s.c.c.l.Corders 22-2808911 BadalonaTel. 933 899 470www.arallibres.cat

© Vador Lladó, 2012© Núria Casas, 2012

Disseny i maquetació de la coberta i l’interior: Cristina Serrano

Impressió: Liberdúplex

ISBN: 978-84-15224-56-3Dipòsit legal: B 17620-2012

Tots els drets reservats. Es prohibeix la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, i el lloguer o préstec públic sense l’autorització per escrit dels titulars del copyright.

GINTÒNICEl secret del

Vador Lladó

Idea original: Ara LlibresPrimera edició: juny de 2012

© d’aquesta edicióAra Llibres, s.c.c.l.Corders 22-2808911 BadalonaTel. 933 899 470www.arallibres.cat

© Vador Lladó, 2012© Núria Casas, 2012

Disseny i maquetació de la coberta i l’interior: Cristina Serrano

Impressió: Liberdúplex

ISBN: 978-84-15224-56-3Dipòsit legal: B 17620-2012

Tots els drets reservats. Es prohibeix la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, i el lloguer o préstec públic sense l’autorització per escrit dels titulars del copyright.

GINTÒNICEl secret del

Vador Lladó

Pròleg de Ferran Adrià .................................... 9

1. L’aparició de la ginebra i de la tònica. De medicina a beguda social ............................... 13 2. La reina de la festa. Seduint des de la barra ..................................... 19

Gin World. El podi de la ginebra ......................................... 40

3. El disseny i el preu. La seducció per dins i per fora ........................... 43

On guardem la ginebra. A casa, a la nevera ........................................... 50

4. Nascudes per satisfer. Una parella per a cada estil .............................. 53

5. Les eines de treball. Tot el que cal per triomfar ................................ 63

6. Els complements. Matisos sí, amanides no .................................... 69

El gel. Fred, molt fred ................................................. 74

7. Un combinat per a cada moment. Migdia, tarda o nit ............................................ 77

8. Com organitzar una degustació. Aprendre a beure .............................................. 81

ÍNDEX Gintònic per a abstemis. Jo també en vull un! ......................................... 86 9. I per postres... Un gintònic, amic Roca! ................................... 89

10. El gintònic català. 100% patriòtic ................................................. 95

El gintònic perfecte. La llegenda urbana ........................................ 102

11. Els millors bàrmans. A examen! ..................................................... 105

12. Els temples. De barra en barra .......................................... 111

13. Les millors apps per a mòbil. Tot al palmell de la mà ..................................... 127

Notes musicals. Banda sonora d’acompanyament ..................... 132

14. Receptes. Aquestes no són les de l’àvia ............................ 135

Glossari ........................................................ 156

Agraïments ................................................... 163

Biografia ....................................................... 167

Pròleg de Ferran Adrià .................................... 9

1. L’aparició de la ginebra i de la tònica. De medicina a beguda social ............................... 13 2. La reina de la festa. Seduint des de la barra ..................................... 19

Gin World. El podi de la ginebra ......................................... 40

3. El disseny i el preu. La seducció per dins i per fora ........................... 43

On guardem la ginebra. A casa, a la nevera ........................................... 50

4. Nascudes per satisfer. Una parella per a cada estil .............................. 53

5. Les eines de treball. Tot el que cal per triomfar ................................ 63

6. Els complements. Matisos sí, amanides no .................................... 69

El gel. Fred, molt fred ................................................. 74

7. Un combinat per a cada moment. Migdia, tarda o nit ............................................ 77

8. Com organitzar una degustació. Aprendre a beure .............................................. 81

ÍNDEX Gintònic per a abstemis. Jo també en vull un! ......................................... 86 9. I per postres... Un gintònic, amic Roca! ................................... 89

10. El gintònic català. 100% patriòtic ................................................. 95

El gintònic perfecte. La llegenda urbana ........................................ 102

11. Els millors bàrmans. A examen! ..................................................... 105

12. Els temples. De barra en barra .......................................... 111

13. Les millors apps per a mòbil. Tot al palmell de la mà ..................................... 127

Notes musicals. Banda sonora d’acompanyament ..................... 132

14. Receptes. Aquestes no són les de l’àvia ............................ 135

Glossari ........................................................ 156

Agraïments ................................................... 163

Biografia ....................................................... 167

-9-

Quan em van encarregar redactar el pròleg d’aquest llibre, de manera automàtica, vaig començar a pen-sar en la meva relació amb el gintònic i amb els anys que fa que m’acompanya. El meu primer re-cord el tinc gravat a la memòria. És el gintònic de la cocteleria Tirsa, de l’Hospitalet de Llobregat. El tinc molt present perquè m’evoca el meu barri, l’Hospitalet, i sempre mantinc un sentiment espe-cial pel lloc on he nascut.

Allà, al Tirsa, encara avui dia es pot prendre el gintònic original, el que va néixer a Anglaterra, que se serveix en un got curt i com a aperitiu. Si us hi fixeu, a vegades, veureu anglesos en un res-taurant prenent un gintònic abans d’iniciar l’àpat. Per als anglesos, el gintònic és el nostre vermut. Aquí, en canvi, la majoria dels consumidors ente-nen el gintònic com una beguda refrescant —fins i tot digestiva— per acabar un bon àpat.

Fent una mica d’història, no va ser fins al final dels anys vuitanta que el gintònic d’aperitiu es va transformar en el gintònic de fi de festa. És un canvi curiós i podem dir, sense cap mena de dub-te, que en Rafael Garcia Santos (periodista i crític

PRÒLEG

-9-

Quan em van encarregar redactar el pròleg d’aquest llibre, de manera automàtica, vaig començar a pen-sar en la meva relació amb el gintònic i amb els anys que fa que m’acompanya. El meu primer re-cord el tinc gravat a la memòria. És el gintònic de la cocteleria Tirsa, de l’Hospitalet de Llobregat. El tinc molt present perquè m’evoca el meu barri, l’Hospitalet, i sempre mantinc un sentiment espe-cial pel lloc on he nascut.

Allà, al Tirsa, encara avui dia es pot prendre el gintònic original, el que va néixer a Anglaterra, que se serveix en un got curt i com a aperitiu. Si us hi fixeu, a vegades, veureu anglesos en un res-taurant prenent un gintònic abans d’iniciar l’àpat. Per als anglesos, el gintònic és el nostre vermut. Aquí, en canvi, la majoria dels consumidors ente-nen el gintònic com una beguda refrescant —fins i tot digestiva— per acabar un bon àpat.

Fent una mica d’història, no va ser fins al final dels anys vuitanta que el gintònic d’aperitiu es va transformar en el gintònic de fi de festa. És un canvi curiós i podem dir, sense cap mena de dub-te, que en Rafael Garcia Santos (periodista i crític

PRÒLEG

El secret del gintònic. Vador Lladó

-10- -11-

gada d’alcohol. perquè el bon gintònic és curt de ginebra. És com la caipirinha occidental.

Espero que gaudiu d’aquest llibre que us des-cobrirà els secrets més ben amagats d’aquesta be-guda i, sobretot, us desitjo que gaudiu del gintò-nic amb prudència, bona companyia i felicitat.

FERRaNaDRIà

gastronòmic) és el conceptualitzador del gintònic actual. Érem a Vitòria en un congrés de cuina que organitzava en Rafael. En acabar els congressos culinaris era habitual que féssim una festa i la mi-llor manera d’acabar-la era amb un gintònic. A di-ferència de l’original anglès —en got curt—, el preníem amb una copa baló, amb molt gel. Allò va propiciar que el gintònic es convertís en la be-guda oficial dels cuiners.

Més tard, es van afegir a aquest moviment els foodies (persones enamorades de la gastronomia) i, a poc a poc, estenent-se com una taca d’oli, també s’hi van afegir els adeptes a aquest combinat. El procés va convertir el gintònic en la nostra copa oficial. Aquesta moda ha afavorit l’aparició de les ginebres prèmium i les tòniques d’alta qualitat, entre les quals destaca la Fever-Tree.

Avui dia es fan gintònics amb una multitud d’ingredients i de guarniments. Hi ha qui ho criti-ca, però jo sóc partidari que tothom es prengui la seva copa com més li agradi, respectant els gustos de cadascú. L’únic que aconsello és que trieu una ginebra i una tònica prèmium. I un detall també molt important és la llimona. Com més verda, millor. Estic convençut que el gintònic ha arrelat tant en el nostre país perquè es una beguda agra-dable, refrescant, baixa en sucre i no gaire carre-

* Pròleg *

El secret del gintònic. Vador Lladó

-10- -11-

gada d’alcohol. perquè el bon gintònic és curt de ginebra. És com la caipirinha occidental.

Espero que gaudiu d’aquest llibre que us des-cobrirà els secrets més ben amagats d’aquesta be-guda i, sobretot, us desitjo que gaudiu del gintò-nic amb prudència, bona companyia i felicitat.

FERRaNaDRIà

gastronòmic) és el conceptualitzador del gintònic actual. Érem a Vitòria en un congrés de cuina que organitzava en Rafael. En acabar els congressos culinaris era habitual que féssim una festa i la mi-llor manera d’acabar-la era amb un gintònic. A di-ferència de l’original anglès —en got curt—, el preníem amb una copa baló, amb molt gel. Allò va propiciar que el gintònic es convertís en la be-guda oficial dels cuiners.

Més tard, es van afegir a aquest moviment els foodies (persones enamorades de la gastronomia) i, a poc a poc, estenent-se com una taca d’oli, també s’hi van afegir els adeptes a aquest combinat. El procés va convertir el gintònic en la nostra copa oficial. Aquesta moda ha afavorit l’aparició de les ginebres prèmium i les tòniques d’alta qualitat, entre les quals destaca la Fever-Tree.

Avui dia es fan gintònics amb una multitud d’ingredients i de guarniments. Hi ha qui ho criti-ca, però jo sóc partidari que tothom es prengui la seva copa com més li agradi, respectant els gustos de cadascú. L’únic que aconsello és que trieu una ginebra i una tònica prèmium. I un detall també molt important és la llimona. Com més verda, millor. Estic convençut que el gintònic ha arrelat tant en el nostre país perquè es una beguda agra-dable, refrescant, baixa en sucre i no gaire carre-

* Pròleg *

El secret del gintònic. Vador Lladó

-14- -15-

fins al punt de superar el de la mateixa cervesa. Es calcula que, l’any 1750, una cinquena part de les cases de Londres es van convertir en punt de ven-da de ginebra, Gin. Era tanta la demanda i tanta la producció, que el Govern britànic va decidir apli-car nous impostos al mercat d’aquesta beguda que, en aquell moment, començava a gaudir d’un consum desorbitat. La nova càrrega impositiva va fer que el preu del producte augmentés i repercu-tís directament en la seva qualitat. L’aiguardent, convertit aleshores en un dels béns líquids més preuats, va cridar l’atenció de les classes més altes que també van sucumbir a la temptació. I és així com ens trobem davant del naixement d’un dels mi-llors i més reconeguts licors de la història: el London Dry.

MuLTITuDDEvERsIoNsAquesta és una de les versions de la història, però n’hi ha una altra que ens parla d’un tal Franz De Le Boe, un científic alemany resident a Holan-da que, buscant un remei per a les pedres del ro-nyó, va escriure els primers passos d’aquesta cròni-

N o deixa de ser paradoxal que la gine-bra que actualment consumim, con-siderada un bé preuat i tot un luxe, fos en el passat la

beguda de les classes populars. El seu origen se situa als Països Baixos durant el segle xvii i, igual que la tònica, la ginebra va néixer com a remei medicinal.

L'oRIGENDELaLLEGENDaSembla ser que els creadors van ser un grup de monjos holandesos que buscaven una solució me-dicinal per lluitar contra la pesta bubònica. La nova beguda —anomenada Genever en holandès— va creuar ràpidament les fronteres, i el seu consum es va estendre el segle xviii a Anglaterra i arreu d’Eu-ropa. El príncep holandès Guillem d’Orange va tenir molt a veure amb l’expansió del nou beuratge en prohibir l’exportació de licors francesos i per-metre, en canvi, la lliure distribució de la ginebra.

Aquesta decisió va provocar un augment mas-siu de la producció del nou licor i del seu consum

* L’aparició de la ginebra i de la tònica *

«El gintònic ha estat sempre una beguda de mariner a tope. Bé, més que de mariner,

de patró. El gintònic ve d’Anglaterra i els anglesos han estat sempre uns

grans mariners.»

pau donés

El secret del gintònic. Vador Lladó

-14- -15-

fins al punt de superar el de la mateixa cervesa. Es calcula que, l’any 1750, una cinquena part de les cases de Londres es van convertir en punt de ven-da de ginebra, Gin. Era tanta la demanda i tanta la producció, que el Govern britànic va decidir apli-car nous impostos al mercat d’aquesta beguda que, en aquell moment, començava a gaudir d’un consum desorbitat. La nova càrrega impositiva va fer que el preu del producte augmentés i repercu-tís directament en la seva qualitat. L’aiguardent, convertit aleshores en un dels béns líquids més preuats, va cridar l’atenció de les classes més altes que també van sucumbir a la temptació. I és així com ens trobem davant del naixement d’un dels mi-llors i més reconeguts licors de la història: el London Dry.

MuLTITuDDEvERsIoNsAquesta és una de les versions de la història, però n’hi ha una altra que ens parla d’un tal Franz De Le Boe, un científic alemany resident a Holan-da que, buscant un remei per a les pedres del ro-nyó, va escriure els primers passos d’aquesta cròni-

N o deixa de ser paradoxal que la gine-bra que actualment consumim, con-siderada un bé preuat i tot un luxe, fos en el passat la

beguda de les classes populars. El seu origen se situa als Països Baixos durant el segle xvii i, igual que la tònica, la ginebra va néixer com a remei medicinal.

L'oRIGENDELaLLEGENDaSembla ser que els creadors van ser un grup de monjos holandesos que buscaven una solució me-dicinal per lluitar contra la pesta bubònica. La nova beguda —anomenada Genever en holandès— va creuar ràpidament les fronteres, i el seu consum es va estendre el segle xviii a Anglaterra i arreu d’Eu-ropa. El príncep holandès Guillem d’Orange va tenir molt a veure amb l’expansió del nou beuratge en prohibir l’exportació de licors francesos i per-metre, en canvi, la lliure distribució de la ginebra.

Aquesta decisió va provocar un augment mas-siu de la producció del nou licor i del seu consum

* L’aparició de la ginebra i de la tònica *

«El gintònic ha estat sempre una beguda de mariner a tope. Bé, més que de mariner,

de patró. El gintònic ve d’Anglaterra i els anglesos han estat sempre uns

grans mariners.»

pau donés

Moltes vegades hi ha qui guarda les bones ginebres a la zona menys vistosa de la casa, perquè les visites concertades o les sorpresa no es beguin els béns més preuats del moble bar. Evidentment, les gine-bres més sol·licitades als establiments públics són les que estan més a l’abast del cambrer/a. El pro blema apareix quan s’exhibeix una quantitat desproporcio-nada de marques per pur esnobisme. De vegades, una oferta massa àmplia pot arribar a dificultar la decisió del client/a i desbordar-lo.

sEMPREFREDaSi el que desitgem és gaudir d’un bon gintòn-ic a casa —malgrat que

aquesta qüestió és molt personal—, no és cap bajanada tenir desada la ginebra a la nevera. A baixa tem-peratura, aconseguirem que s’aguantin millor els glaçons del com-binat i, així aquest mantindrà una frescor òptima.

En tot cas, tingueu on tingueu la ginebra, és bo que sapigueu que és difícil que caduqui. Com que és un destil·lat, l’únic que li pot passar és que s’evapori una mica i perdi part de les seves propietats, però l’afectació mai no serà tan gran com en un whisky, un brandi o un conyac. Si tenim l’ampolla ben tapada la podem conservar fins a tres o quatre anys.

oNGuaRDEMLaGINEBRa

«A casa, a la nevera»

No és el mateix presentar una beguda com un ham al client, perquè la reclami en un local públic, que fer-ho a casa. En la intimitat, un bon lloc per guardar-la és la nevera, perquè tindrà el punt de frescor adequat

quan arribi el moment de prendre-la.

Moltes vegades hi ha qui guarda les bones ginebres a la zona menys vistosa de la casa, perquè les visites concertades o les sorpresa no es beguin els béns més preuats del moble bar. Evidentment, les gine-bres més sol·licitades als establiments públics són les que estan més a l’abast del cambrer/a. El pro blema apareix quan s’exhibeix una quantitat desproporcio-nada de marques per pur esnobisme. De vegades, una oferta massa àmplia pot arribar a dificultar la decisió del client/a i desbordar-lo.

sEMPREFREDaSi el que desitgem és gaudir d’un bon gintòn-ic a casa —malgrat que

aquesta qüestió és molt personal—, no és cap bajanada tenir desada la ginebra a la nevera. A baixa tem-peratura, aconseguirem que s’aguantin millor els glaçons del com-binat i, així aquest mantindrà una frescor òptima.

En tot cas, tingueu on tingueu la ginebra, és bo que sapigueu que és difícil que caduqui. Com que és un destil·lat, l’únic que li pot passar és que s’evapori una mica i perdi part de les seves propietats, però l’afectació mai no serà tan gran com en un whisky, un brandi o un conyac. Si tenim l’ampolla ben tapada la podem conservar fins a tres o quatre anys.

oNGuaRDEMLaGINEBRa

«A casa, a la nevera»

No és el mateix presentar una beguda com un ham al client, perquè la reclami en un local públic, que fer-ho a casa. En la intimitat, un bon lloc per guardar-la és la nevera, perquè tindrà el punt de frescor adequat

quan arribi el moment de prendre-la.

El secret del gintònic. Vador Lladó

-156- -157-

La duració és d’uns sis mesos, molt menys que amb altres be-gudes com el vi o el cava.

Flair: és la manera de treballar d’un bàrman a l’hora d’elaborar un gintònic. La velocitat i el ritme se substitueixen pel show de tirar les ampolles amunt o fer malabarismes. D’aquí deri-va l’expressió flairtending.

Ginebres prèmium: és una derivació de la London Dry. Una ginebra és prèmium quan té un balanç correcte entre el gust dolç i l’amarg, una bom-bolla amb un grau òptim, har-monia en les notes aromàtiques i sensació de conjunt. També es parla de tòniques prèmium i d’altres begudes prèmium, com el vodka. Hi ha una segona de-rivació, que són les ginebres ul-tra prèmium, com la Gin Mon-key 47, que té un bon sabor, una producció reduïda i una bona presentació en una ampo-lla de disseny excel·lent.

Ginebró: és el fruit de l’arbust anomenat ginebre i l’ingredient bo tànic indispensable en l’e-laboració de qualsevol ginebra. Té el gàlbul de color blau fosc. El gingebre és una planta her-bàcia perenne, de 60 a 100 cm

d'alçada. El seu rizoma, gros i aromàtic, és emprat com a condiment. És originària del sud-est d'Àsia i es planta a to-tes les regions tropicals.

Got Borgonya: destaca per la seva cristalleria i s’utilitza per prendre un bon vi. Té un peu llarg i la seva capacitat és redu-ïda. No és apropiat per fer un long drink.

Got Collins: creat i pensat per servir còctels. També es coneix com el got de tub i és amb el qual originàriament se servien els gintònics. Ha quedat una mica desfasat.

Jigger: mesurador de beguda que serveix per posar la propor-ció justa de ginebra. Ampolles com la Gin Mare porten el jig-ger incorporat al mateix tap.

Quinina: és el predecessor de la tònica i la substància que li dóna el gust amarg. Històrica-ment, la quinina fou emprada per al tractament de la malària, a causa de la seva acció antipi-rètica i analgèsica.

London Dry: reben aquest nom les ginebres que van néixer al final del segle xviii (1790),

voCaBuLaRIBàsIC

Aigua carbonatada: aigua sen-se sabor que conté diòxid de carboni i una quantitat de mi-nerals més gran. Si hi afegim una substància aromàtica, passa a ser soda o el típic refresc.

Alcohol neutre: alcohol d’alta graduació i neutre de sabor que serveix de base per elabo-rar qualsevol ginebra.

Barrica: bóta de sis cèrcols, de secció transversal circular o ovalada, i d'una capacitat de dos-cents a tres-cents cin-quanta litres. És utilitzada en la destil·lació de la ginebra.

Bartender: terme nord-ameri-cà que fa referència al personal d’una barra, sigui del sexe que sigui. És diferent de la paraula bàrman, un terme europeu que fa referència al responsable masculí d’un bar.

Cold distillation: mètode de destil·lació que trenca amb el

tradicional de la vaporització. S’ob té mitjançant tècniques de fred i hidràuliques que perme-ten la separació de l’aigua del fluid tractat en forma de cristalls de gel. Aquest procés permet la concentració de totes les aromes amb més intensitat.

Copa baló: una de les més uti-litzades en el món dels gintò-nics, coneguda com la copa de conyac. Té una gran capacitat i també ha derivat en una copa tipus sidra, però amb peu i més ampla.

Destil·lar: és el procés d’eva-poració i de condensació que s’utilitza per separar i purificar els components d’una mescla líquida que, en el cas de la gi-nebra, és l’alcohol i els ingre-dients botànics.

Dosificador: dispositiu o apa-rell que s’utilitza per mesurar la quantitat de ginebra justa que afegim al combinat.

Envellir: procés posterior al destil·lat d’algunes ginebres que es fa dins d’unes barriques.

GLossaRI* Glossari *

El secret del gintònic. Vador Lladó

-156- -157-

La duració és d’uns sis mesos, molt menys que amb altres be-gudes com el vi o el cava.

Flair: és la manera de treballar d’un bàrman a l’hora d’elaborar un gintònic. La velocitat i el ritme se substitueixen pel show de tirar les ampolles amunt o fer malabarismes. D’aquí deri-va l’expressió flairtending.

Ginebres prèmium: és una derivació de la London Dry. Una ginebra és prèmium quan té un balanç correcte entre el gust dolç i l’amarg, una bom-bolla amb un grau òptim, har-monia en les notes aromàtiques i sensació de conjunt. També es parla de tòniques prèmium i d’altres begudes prèmium, com el vodka. Hi ha una segona de-rivació, que són les ginebres ul-tra prèmium, com la Gin Mon-key 47, que té un bon sabor, una producció reduïda i una bona presentació en una ampo-lla de disseny excel·lent.

Ginebró: és el fruit de l’arbust anomenat ginebre i l’ingredient bo tànic indispensable en l’e-laboració de qualsevol ginebra. Té el gàlbul de color blau fosc. El gingebre és una planta her-bàcia perenne, de 60 a 100 cm

d'alçada. El seu rizoma, gros i aromàtic, és emprat com a condiment. És originària del sud-est d'Àsia i es planta a to-tes les regions tropicals.

Got Borgonya: destaca per la seva cristalleria i s’utilitza per prendre un bon vi. Té un peu llarg i la seva capacitat és redu-ïda. No és apropiat per fer un long drink.

Got Collins: creat i pensat per servir còctels. També es coneix com el got de tub i és amb el qual originàriament se servien els gintònics. Ha quedat una mica desfasat.

Jigger: mesurador de beguda que serveix per posar la propor-ció justa de ginebra. Ampolles com la Gin Mare porten el jig-ger incorporat al mateix tap.

Quinina: és el predecessor de la tònica i la substància que li dóna el gust amarg. Històrica-ment, la quinina fou emprada per al tractament de la malària, a causa de la seva acció antipi-rètica i analgèsica.

London Dry: reben aquest nom les ginebres que van néixer al final del segle xviii (1790),

voCaBuLaRIBàsIC

Aigua carbonatada: aigua sen-se sabor que conté diòxid de carboni i una quantitat de mi-nerals més gran. Si hi afegim una substància aromàtica, passa a ser soda o el típic refresc.

Alcohol neutre: alcohol d’alta graduació i neutre de sabor que serveix de base per elabo-rar qualsevol ginebra.

Barrica: bóta de sis cèrcols, de secció transversal circular o ovalada, i d'una capacitat de dos-cents a tres-cents cin-quanta litres. És utilitzada en la destil·lació de la ginebra.

Bartender: terme nord-ameri-cà que fa referència al personal d’una barra, sigui del sexe que sigui. És diferent de la paraula bàrman, un terme europeu que fa referència al responsable masculí d’un bar.

Cold distillation: mètode de destil·lació que trenca amb el

tradicional de la vaporització. S’ob té mitjançant tècniques de fred i hidràuliques que perme-ten la separació de l’aigua del fluid tractat en forma de cristalls de gel. Aquest procés permet la concentració de totes les aromes amb més intensitat.

Copa baló: una de les més uti-litzades en el món dels gintò-nics, coneguda com la copa de conyac. Té una gran capacitat i també ha derivat en una copa tipus sidra, però amb peu i més ampla.

Destil·lar: és el procés d’eva-poració i de condensació que s’utilitza per separar i purificar els components d’una mescla líquida que, en el cas de la gi-nebra, és l’alcohol i els ingre-dients botànics.

Dosificador: dispositiu o apa-rell que s’utilitza per mesurar la quantitat de ginebra justa que afegim al combinat.

Envellir: procés posterior al destil·lat d’algunes ginebres que es fa dins d’unes barriques.

GLossaRI* Glossari *