EL RIPOLLÈSNÚM. 526 ANY X Dijous, 26 de juny de 2014 PREU EL RIPOLLÈS 1,25€

CAMPRODON.- Cinc dies de gresca per celebrar la Festa Major de Sant Patllari. Camprodon ha valorat positivament la participació en els actes que des de divendres han com-binat els més tradicionals de la festa camprodonina amb la novetat d’aquest any, els castells i l’arrossada popular de dimarts, l’únic dia que la pluja va fer la guitza i va obligar a traslladar-la al pavelló Vell.

La jornada castellera ha estat una de les novetats de la festa Major BOI

Castells i arrossada popular han estat les novetats del Sant Patllari 2014

ELMERCATP20i21

La gent de Molló i Setcases no pagarà el carnet boletaire

Cada vegada s’està acotant el model i es treballa en quatre perfils d’usuaris

L’objectiu és que entre els mesos de juliol i agost s’hagi instal·lat la senyalització als boscos

L’última reunió celebrada sobre el carnet boletaire a la seu del Consell Comarcal del Ripollès CCR

ESPORTS P29i30

Marc Carós guanya l’Entrevalls i Oriol Cardona i Marc Solà arriben junts a la segona Territori d’Isards Run

EL MERCAT P19

Lluís Bassat exposa la seva col·lecció d’Art Contemporani al Palau de l’Abadia de Sant Joan

ARREU P4

Serra de Monestirs, una nova iniciativa turística que combina senderisme, cultura i gastronomia

RIPOLLÈS.- Cada vegada s’apropa el dia que s’haurà de pagar el carnet boletaire per collir bolets als boscos propietat de la Gene-ralitat de Catalunya al Ripollès. Ara mateix es treballa amb quatre perfils d’usuari i ja està clar que els veïns empadronats a Setcases

i Molló no hauran de pagar. Aquest estiu és vol tenir instal·lada la senyalització sobre el terreny i aquest proper dilluns hi haurà una nova reunió al municipi de Setcases.

ARREU P4

Quinze municipis més s’incorporen a l’eix de la C-17 i afegeixen la fibra òptica a les seves reivindicacions

ARREUP3

TALAIAP2TALAIAdijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

GALLS

El camí de la Unesco comença a donar els seus fruits

Curiosa l’anècdota que podem narrar en aquestes ratlles quan un ripollès que passejava amb el seu fill per la zona de l’estació de tren de Ripoll va veure com del tren baixaven una vintena de xinesos. La seva sorpresa no va ser aquesta, sinó que ho va ser més quan aquests xinesos es van adreçar a ell per demanar-los per la portada del Monestir de Santa Maria de Ripoll. Li van mostrar un desplegat no ja del Monestir de Santa Maria en el seu conjunt, sinó només de la portada perquè el seu interès era, explícitament, veure la Bíblia en Pedra que ha iniciat el seu procés perquè sigui Patrimoni de la Humanitat. L’opuscle de la portada era escrit en xinès. Naturalment aquest ripollès va indicar-los perquè poguessin visitar la portalada. Xinesos que no portaven equipatge amb la qual cosa suposem que van fer un viatge d’anada i tornada, però dinant a Ripoll.

L’alcalde de Pardines protagonista al ‘The Times’ britànic

L’alcalde de Pardines, Esteve Perpinyà, ha estat el primer sorprès quan un veí del municipi el va advertir que ell i el seu fill eren protagonistes en una fotografia que va publicar l’última edició del diumenge del diari britànic The Times, una de les publicacions amb més prestigi del món. El mateix alcalde ens ha explicat que la fotografia va servir per il·lustrar la notícia sobre la coronació de Felip VI i tenint en compte que ells participaven en una manifestació antimonàrquica, el diari adverteix que el nou monarca tindrà molta feina per garantir la unitat de l’Estat espanyol.

OBSERVATORI

Experiència aràbigaDues noies de la comarca, la Núria Figueiras i l’Ivet Pi, de Ripoll i de Llanars, respectiva-ment, han estat sis mesos tre-ballant en unes quadres d’un xeic a Abu Dhabi. Sembla que l’experiència ha estat positiva i que el setembre hi tornaran.

Els alcaldes de la C-17Que calgui anar-se reunint per fer reivindicacions mereix sem-pre un núvol, però també hem de valorar l’esforç de tots aquests alcaldes, als quals s’han sumat més municipis, i que ara perse-gueixen que s’acceleri l’arriba-da de la fibra òptica.

Premis escolarsL’escola Vedruna de Ripoll i la SIN Joan Triadú de Ribes de Freser han tornat a brillar en el món edu-catiu. En el primer cas amb Pol Viñas, que pot veure recompensat el seu talent matemàtic, i el segon cas per un premi per a un grup d’alumnes de segon d’ESO.

Vicky Sherpa, a judiciLa mestra ripollesa ha estat citada a judici per un cas de presumpta estafa. Evidentment tothom és innocent mentre no es demostra el contrari i espe-rem que Vicky Subirana obtin-gui una sentència favorable i, per tant, absolutòria.

RIPOLL | Raimon Subirà.- Re-centment s’ha publicat un docu-ment testimoni del Dr. Pere Bonada i Sala, amb informació que ha es-tat recollida pel seu fill i pels seus nombrosos amics i coneguts. Aquest opuscle porta per títol Fets i Gent. Pere Bonada i Sala 1906 - 1936. Recordem que el Dr. Pere Bonada era un especialista en radiologia i traumatologia que s’establí i va exercir a Ripoll. Malauradament, el Dr. Bonada, fou assassinat el mes d’octubre del tràgic any de 1936 en plena guer-ra civil espanyola, segons s’expli-ca en el mateix opuscle, per voler salvar la vida de dos companys de Vic en risc de mort. Aquest opuscle, que s’ha publicat,

glossa la figura humana i mèdica de Pere Bonada i en el seu interi-or a més dels fets més rellevants de la seva vida, s’hi poden veure fotografies de l’època i documents diversos. Aquest opuscle del Dr. Bonada es pot trobar, a més de les llibreries Gràfic Paper i Teixidor de Ripoll, en punts com ara l’Hospital Comarcal de Campdevànol, així com també a l’entrada del Monestir de Santa Maria de Ripoll. L’opuscle, a més d’aprofundir en la vida d’aquest traumatòleg i radi-òleg, permet també conèixer altres personatges i altres entitats i com era la vida social de l’època a la capital ripollesa, per la vinculació del Dr. Bonada amb entitats de di-versa índole. L’opuscle sobre el metge Pere Bonada

Editen un opuscle sobre la vida del Dr. Pere Bonada

Josep Maria Vergés obté el seu quart premi Vaca d’OrSANT JOAN DE LES ABADES-SES | Raimon Subirà.- El santjoaní Josep Maria Vergés ha tornat a triomfar als premis Vaca d’Or. Les 30 vaques de la seva explotació, Mas la Roca, són les millors en l’apartat de morfologia per quart any consecutiu. Tot i estar jubilat, la tasca de Josep Maria Vergés continua es-sent un referent pel sector. Els guardons s’atorguen en fun-ció de la genètica, la morfologia i la producció dels animals. La millor granja de Catalunya és la ramadera Can Thos, de Tordera, que també ha estat distingida amb la Vaca d’Or genètica. L’acte de lliurament dels premis Vaca d’Or va tenir lloc després de la celebració de l’assemblea ge-neral de la Federació Frisona de Catalunya. L’eliminació de les quotes llete-

Josep Maria Vergés en el moment de recollir el seu premi

res preocupa al sector per l’aug-ment de la competència que es pot produir, però hi ha la previsió

d’un increment de la demanda de llet a tot el món, des d’ara fins al 2020.

AQUESTA SETMANANO US OBLIDEU DE FELICITAR A:

SANTS DEL 26 DE JUNY AL 2 DE JULIOL

dijous dia 26: Joan, Pau, Pelai, Josepmaria Escrivà de Balaguer,

Perseveranda

divendres dia 27: Socors, Ciril d’Alexandria, Ladislau, Rodolf

dissabte dia 28: Ireneu, Pau, Argimir, Marcel·la

diumenge dia 29: Pere, Pau, Beneta, Maria

dilluns dia 30: Marçal, Emiliana, Lucina

dimarts dia 1: Aaron, Elionor

dimecres dia 2: Procés, Martirià, Monegunda

COMARCA INFORMATIU

De dilluns a divendres: 14h · 20 h · 22h

COMARCA INFORMATIU CAP DE SETMANA

Dissabte i diumenge: 14h · 20h · 23.30hCOMARCA INFORMATIU

De dilluns a divendres: 14h · 20 h · 22h

COMARCA INFORMATIU CAP DE SETMANA

Dissabte i diumenge: 14h · 20h · 23.30h

TV Ripollès

RIPOLLÈS | J.B.- Els alcaldes de Molló i Setcases, Pep Coma i Carles Fernández, el president del Consell Comarcal, Miquel Rovira, i membres de la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat i de Forestal Catalana es van reu-nir la setmana passada al Consell Comarcal per defi nir els aspectes que han de regular la proper tem-porada de bolets als boscos de propietat del Govern en aquests dos municipis. Una reunió de tre-ball que va servir per començar a establir els perfi ls d’usuaris als boscos, així com també els abo-naments, els límits i les senyalit-zacions. Tot i que encara no s’ha tancat res, sí que s’ha informat que els abonaments es podran obtenir telemàticament en una pàgina web. També es podran adquirir a ajuntaments, ofi cines de turisme i establiments turístics de Molló i Setcases. A més, s’ha establert que els agents que esta-ran vigilant els boscos també po-dran vendre carnets allà mateix. De moment s’està treballant amb quatre perfi ls d’usuaris diferents, tot i que també hi ha la proposta

Els compactadors es troben a sota el camp de futbol

Els veïns de Molló i Setcases no hauran de pagar per collir bolets

S’està treballant en quatre perfi ls d’usuaris i la intenció és implantar la senyalització sobre terreny entre juliol i agost

Tot i que ja fa tres mesos que estan instal·lats, falten uns comptadors

de dos abonaments més (veure quadre). Uns acords que han de servir per gestionar bé el territori i regular la massifi cació del bosc, «i no tant com una mesura amb afany recaptatori», apunta el president del Consell Comarcal, Miquel Rovira. Tant des del terri-tori com del Govern han afi rmat que no se sancionarà a ningú, «ja que primerament es vol fer mol-ta pedagogia», afegeix Rovira. A més, també han deixat molt clar que els diners «es reinvertiran al territori en forma de millores o manteniments», explica Miquel Rovira. La intenció és fer una nova reunió a principis del mes de juliol amb propietaris privats per si es volen sumar a la mesura de cara a la temporada que ve. Una nova tro-bada de treball que ha de perme-tre que entre juliol i agost es faci la senyalització sobre terreny, per tal de tenir-ho tot enllestit per quan comenci la temporada de bolets. En la reunió també es va parlar de crear zones d’aparcament per ordenar l’accés al medi, així com crear una comissió de seguiment

P3ARREU dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

CAMPELLES | J.B.- Després de Vallfogona de Ripollès, Campelles s’ha convertit en el segon mu-nicipi ripollès on s’han instal·lat compactadors. Tot i que ja fa tres mesos que hi són, el consisto-ri i els veïns estan pendents del darrer pas de la companyia de subministrament elèctric per uti-litzar-los. L’alcalde de Campelles, Joan Dordas, explica que «tenim un problema amb l’empresa, perquè fa tres mesos que ha posar uns comptadors de po-tència trifàsica». El consistori i els veïns resten a l’espera per po-der-los utilitzar, ja que consideren que és una mesura molt positiva per millorar l’efi ciència que des del Consell Comarcal es duu a terme en el pla de residus en el municipis fi nal de recorregut de la recollida de deixalles. Dordas considera que és una mesura que aportarà benefi cis a diferents nivells per al municipi, sobretot en la millora del manteniment de la neteja i també tenint un efec-

te directe en la taxa d’escom-braries. «En tenir contenidors escampats pel municipi, a ve-gades es crea brutícia», apunta Dordas. Amb aquest sistema, les deixalles quedaran tancades en un sol espai centralitzat, amb una capacitat de 2,5 tones de deixa-lles, que permetrà «reduir o, al-menys, mantenir els preus del rebut d’escombraries que pa-guem tots», va afegir Dordas. Des del Consell Comarcal s’ha agraït la bona predisposició dels alcaldes d’aquests municipis per aplicar i sumar-se a aques-ta mesura que ha de facilitar la gestió dels residus i que «és un model net, segur, efi cient i més barat», explica Joan Manso co-ordinador de l’àrea de Territori i Sostenibilitat del Consell Co-marcal. Properament també se n’instal·laran a Molló, Ogassa i Gombrèn, a part dels que ja hi ha a Vallfogona, per tal d’evitar tants desplaçaments i reduir la despe-sa en camions de transport.

formada pel Consell Comarcal, els ajuntaments de Molló i Setcases, un representant de Forestal Ca-talana, un de la Direcció General de Medi Natural i dos propietaris privats si fi nalment s’hi uneixen. També, paral·lelament s’ha parlat de crear una altra comissió, d’àm-bit comarcal, per treballar en l’ex-tensió de la mesura a tots els bos-cos de la comarca. La prova pilot del Ripollès se sumarà a la que ja hi ha en funcionament al Paratge Natural d’Interès Nacional de Po-blet, i les que es duran a terme a altres àmbits territorials dels Ports i l’Alt Pirineu.

Els compactadors de Campelles, a l’espera de la companyia elèctrica

La reunió es va fer a la seu del Consell Comarcal CCR

J.B.ELS PERFILS

• Veïns dels municipis regulats (empadronats, amb segona residència o propietaris de terrenys), menors de 14 anys i persones que pernoctin en establiments turístics: ho tindran gratuït.

• Veïns del Ripollès: pagaran, però amb preus reduïts.

-La resta de visitants: podran comprar un carnet de dia o de dos dies.

• Persones que recullin més de 5 kg al dia: tindran una tarifa especial en funció dels quilos recollits.

ALTRES PROPOSTES• Persones majors de 65 anys: un dia gratuït a la setmana.

• Persones que facin un àpat a un restaurant de la zona: un 50% de descompte en el preu del carnet.

ARREUP4ARREU dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

Els vehicle elèctrics, protagonistes a Sant Joan de les Abadesses

L’aparcament de Can Crehuet va ser l’escenari de la mostra F.X.B.

Un grup d’empreses crea un nou producte de promoció turística

Miquel Rovira av assistir a una nova reunió de l’eix de la C-17

Una quinzena de municipis s’incorporen a l’eix de la C-17

Serra de Monestirs ofereix un recorregut amb sis etapes que combina senderisme, cultura i gastronomia

SANT JOAN DE LES ABADESSES | J.B.- Els vehicles elèctrics van canviar d’aspecte l’aparcament de Can Crehuet de Sant Joan de les Abadesses aquest diumenge en la primera edició d’un certa-men d’aquestes característiques al Ripollès. Els veïns i veïnes del municipi i els aficionats al món del motor van poder gaudir i provar no només cotxes, sinó també Segways, i diferents classes de motos i bicicletes. «És perquè la gent vegi una mica que hi ha di-versitat i que cadascú pot tenir el que més li convingui», apun-tava Xavier López, l’impulsor i or-ganitzador d’aquesta fira. Una pri-mera edició de la mostra que tenia la voluntat d’ensenyar al públic en general l’àmplia oferta que hi ha i quins avantatges suposa en rela-ció amb els vehicles tradicionals. «La veritat és que crec la gent està molt conscienciada, el que passa és que costa molt fer el pas», explicava López. L’organit-zació considera que apostar pel cotxe elèctric és fer un exercici de

responsabilitat social amb l’afegi-tó important d’aconseguir un es-talvi econòmic més que notable. «No només estalviem en gasoli-na, sinó també en manteniment, que és set vegades menys que el vehicle tradicional», afegia López. La proposta d’en Xavier López va comptar amb el suport total de l’ajuntament. «Creiem

que va ser una bona idea del santjoaní Xavier López», va afir-mar Magda Manzanal, regidora de Media Ambient. Manzanal, a més, va afegir que «estem molt contents perquè és un tema que desconeixem bastant, tot i ser un àmbit molt interessant». Magda Manzanal va apuntar que «crec que utilitzar un vehicle

elèctric suposa un estalvi molt important i, sobretot, aquí a la comarca, on tothom agafa el cotxe per desplaçar-se». La re-gidora d’Ambient de l’ajuntament santjoaní no va descartar instal·lar un punt de càrrega de vehicles elèctrics al municipi, que es con-vertiria en el segon de la comarca,

després del que es va instal·lar a Ripoll. «En aquests moments el problemes principal és la manca de punts de càrrega al Ripollès. Aquí al municipi hi començarem a treballar», va acabar afegint. L’ajuntament vol donar continuï-tat a la mostra en un futur sempre que sigui possible.

RIPOLLÈS | J.B.- Miquel Rovira, en representació de l’ajunta-ment de Ripoll, va assistir diven-dres a una nova reunió de l’eix o la xarxa de la C-17. Un conjunt de municipis que des del no-vembre treballen conjuntament per posar en valor el patrimoni industrial, territorial i coneixe-ment de la C-17. En la reunió de divendres es ca concretar la incorporació d’una quinzena de municipis més, que donen més força i presència als projectes engegats en l’àmbit de les in-frestructures (desdoblament de la R3 i millores a la C-17), pro-moció industrial, formació pro-fessional i promoció turística. En aquesta ocasió, a banda de les infraestructures com la prò-pia carretera o la línia de tren, també es va parlar de la promo-ció industrial i en concret, del desplegament de la fibra òptica.

«A Ripoll en aquests moments hi estem treballant», va afirmar Rovira, ja que poder arribar a un fibra òptica «seria essencial per a les empreses i indús-tries al Ripollès, ja que hi ha zones on la cobertura falla». Una mesura que «si podem fer conjuntament, perfecte», va afegir Rovira. D’altra banda, s’està perfi-lant concretar un acord entre ajuntaments perquè la lluita conjunta de tots els munici-pis per potenciar aquest eix no quedi en no res en motiu de les eleccions municipals del 2015. «Volem que tingui continuïtat, hi hagi eleccions o no. A vegades passa que aquestes coses acaben des-apareixent». La trobada va tenir lloc per segona vegada a Granollers i la propera està previst que l’aculli Puigcerdà.

RIPOLLÈS | J.B.- Diferents em-preses del Ripollès s’han unit per crear un nou producte turís-tic anomenant Serra de Mones-tirs, que es basa en tres eixos: senderisme, cultura i gastrono-mia. Xevi Sala, de l’alberg Ruta del Ferro, considera el producte «molt interessant, una evolu-ció del Walking Pyrenees». El nom del producte turístic fa un homenatge a la serra Cavallera i als tres monestirs de la comarca: Ripoll, Sant Joan de les Abades-ses i Camprodon. El producte ofereix un recorregut amb sis etapes en què els clients podran gaudir de la comarca des de di-ferents vessants. Una d’elles és a través de la gastronomia, amb productes de proximitat o km 0 i sense intermediaris. «Trobaran les nostres carns, els format-ges, els iogurts, la mel, el pol-tre o el xai del Ripollès, entre d’altres», va explicar Montse Ri-cart, una de les propietàries del restaurant agrobotiga Can Ru-des. Aquest nou producte turístic ha estat possible gràcies a Mas Mitjavila, Can Galló, el restaurant agrobotiga Can Rudes, l’alberg Ruta del Ferro, la Trobada Hotel i les Guies Alt Ter. Tots els allotja-ments escollits són establiments amb història. «La Trobada és un establiment de tradició de la capital ripollesa; l’alberg Ruta del Ferro és un edifici on hi ha-

via el magatzem de l’antiga línia de tren que baixava el carbó de les mines d’Ogassa al Port de Barcelona. També hi ha Can Galló, on es manté la pagesia i, finalment, el mas Mitjavila, amb mil anys d’història», va explicar Bea Emilitri, propietària del mas Mitjavila. Cadascuna de les sis etapes té un nom diferent en funció del que es fa, ja siguin visites culturals, ta-llers, descobrint la natura o gau-dint de la muntanya. La primera, El monestir del coneixement, amb estada i àpats a la Trobada de Ripoll permet conèixer el Mones-tir de Ripoll així com l’Scriptòrium amb una visita guiada i diferents activitats per descobrir com tre-ballaven els monjos copistes de l’edat mitjana. En la segona, Terra de pioneres, s’arriba a Sant Joan de les Abadesses a través de la Ruta del Ferro i es fa una visita guiada pel monestir santjoaní, així com al Molí Petit. La gastronomia l’ofereix Can Rudes, mentre que l’allotjament és a l’alberg Ruta del

Ferro. La traça del Ter, la tercera, es coneix Camprodon i el seu monestir i s’arriba a la casa de tu-risme rural Can Galló de Llanars vorejant el riu Ter. En la quarta, El límit dels tres bisbats, es fa un Itinerari autoguiat amb llibre guia fins a Mas Mitjavila, passant per serra Cavallera i coronant Puiges-tela. El cim de la Serra és el nom de la cinquena etapa en què des del Mas Mitjavila es puja fins al Taga. A la tarda, es fa un taller de gastronomia aprofitant els productes de la natura del mo-ment amb els quals s’elaborarà el sopar. Finalment, en la sisena i última etapa, anomenada La par-ròquia perduda, se segueix una ruta que transcorre per senders i corriols de muntanya fins a Ripoll. Enmig dels boscos es descobri-rà l’església romànica de Santa Maria de Vidabona del segle XII que depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Les vi-sites poden ser guiades o auto-guiades i el producte és per a un públic preferentment adult.

AJ. GRANOLLERS

F.X.B.

Carretera de Manlleu, 54-60 · VIC(de dilluns a dissabte, de 10.00 a 21.00 h)

Rambla del Carme, 15 / Portal de la Rambla, 6 · VICwww.isern.net

NO ET QUEDIS SENSE BATERIA,carrega el teu mòbil siguis on siguis

2.600 mAhBATERIA EXTERNAPER A QUALSEVOL MÒBIL

CONNECTA’T A L’ESTIUCONNECTA’T A L’ESTIU

14.90€/unitat

PANTALLA 4”

PROCESSADOR DUAL CORE

4 GB MEMÒRIA INTERNA

49€*

TREND PLUS

Lliure

Pantalla 5.1”

2 GB RAM

FULL HD SUPER AMOLED

16 GB DE MEMÒRIA AMPLIABLES

PROCESSADOR QUATRE NUCLIS

Càmera 16 MPX amb gravació 4K

GaLaxy S5 Lliure

24,95

€*

/mes24 mesos sense interessos

*Promoció tramitada a través del servei Movistar

Internet de vacances

€/IVA inclòs

Internet 500 Mb Min. 0 cèntimsSense permanència SMS gratisEstabliment trucada 0,18 ct.

Només

€/IVA inclòs

Només

10,84

Vols estalviar en la tarifa?Pregunta’ns com

Ofe

rta

vàlid

a fin

s a

fi d'

exis

tènc

ies

19€*

GaLaxy yOUNG

PANTALLA 3.2”

4 GB DE MEMÒRIA INTERNA

PROCESSADOR 1 GHz

Lliure

P6ENTREVISTA

«A les deu del matí ja estàvem a 40 graus, i amb aquestes temperatures no pots estar al carrer»■ Entrevista a Núria Figueiras Rifà, genet de competició en el món dels raids que ha estat sis mesos als Emirats Àrabs

La Núria Figueiras Rifa ha viscut una experiència molt enriquidora a Abu Dhabi on amb un altre grup de noies, entre les qual també hi havia l’Ivet Pi de Llanars, han estat durant sis mesos cuidant una vintena de cavalls en uns estables d’un xeic i competint en raids. Una experiència esportiva molt diferent de la que té l’oportunitat de viure a Catalunya i que després de l’estiu està disposada a repetir-la. La ripollesa Núria Figueiras s’ha reincorporat als entrenaments amb el seu equip a Santa Eulàlia de Ronçana i d’ençà de la seva tornada ja ha estat novena al Raid de Bàscara i segona al Raid de Santpedor, totes dues proves de 90 quilòmetres.

RIPOLL | Raimon Subirà-On has estat aquests darrers mesos Núria? -Doncs he estat en unes quadres que estan a Abu Dhabi. De fet, no estàvem a la mateixa ciutat d’Abu Dhabi, sinó que estaven situades a uns quaranta minuts de la ciutat. De fet és com una mini ciutat on només hi ha estables. Hi he estat sis mesos. -Com t’arriba el fet d’anar aquest període a Abu Dhabi?-A mi em van dir, fa temps, que s’estava fent un equip de noies a Abu Dhabi. I un dia em van telefonar i em van proposar, d’un dia per l’altre, si volia marxar durant sis mesos a tre-ballar i a competir allà. A més em van trucar a les 11 de la nit i em va agafar de sobte. Però així que vaig dir que sí em van demanar que enviés el currículum amb tot el que he fet, les carreres, etc., i em van dir, el dia següent, que

anés a Polinyà a fer unes proves. I un mes després ja ens van dir les noies que hi anà-vem. -De qui són aquestes quadres on us fan l’oferta per anar-hi?-Són d’un xeic. Als Emirats tot es regeix per xeics, són com el nostre rei, com si digués-sim. -I què hi heu estat fent durant aquests sis mesos?-A part de ser genets per competir, també ens van donar una quadra amb vint-i-un cavalls, que els havíem de cuidar. És a dir, havíem de fer les quadres, els havíem de donar menjar i els havíem d’entrenar. També vam córrer al-gun raid. La majoria dels dies era això durant el dia, i quan tocava els entrenadors trucaven perquè ens preparéssim per les carreres. -I com va ser el tracte, Núria?-Genial! Perquè pel fet de ser noia sempre és

més fàcil que et tractin bé. Allà tenen tota la vida solucionada i tot el que necessitàvem, qualsevol cosa, ens ho portaven, ens feien el dinar. Nosaltres només ens havíem d’endreçar la casa i poca cosa més. També és cert que al principi també pensaves com seria tot, per la seva cultura i pel tracte que tenen ells, però tenen molt clar que nosaltres som europeus, que no som iguals que ells, que pensem dife-rent. I això t’ho respecten molt. Per tant, amb el tema tracte no hi ha cap problema. -L’estada a Abu Dhabi suposo que t’haurà permès fer una mica de turisme. Què t’ha sorprès d’Abu Dhabi, sobretot?-D’Abu Dhabi m’ha sorprès, sobretot, que allà si vols anar a fer el got has d’anar a un centre comercial. O sigui, que és molt diferent d’aquí. Sí que hi ha el passeig marítim, per exemple, on pots anar a passejar. Però no pots anar a fer un cafè, per exemple. No hi ha bars al carrer. Tot ho concentren al centre comercial. Si parlem de ciutats, a mi em va agradar més Dubai que Abu Dhabi. Segurament perquè Dubai és més turístic i, en canvi, Abu Dhabi és més tancat. Més com són ells. Li parlava abans dels centres comercials d’allà on tot-hom va vestit tapat i vulguis o no et quedes una mica més exclosa. En canvi Dubai és més obert, segurament perquè hi ha més turisme, t’hi sents més integrat. A més, a Dubai hi ha el Burj Khalifa, que és l’edifici més alt del món. -I si parlem de clima i de calor?-Bé, quan vam arribar allà en teoria era a l’hi-

dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

Tenen molt clar que nosaltres som europeus, que no som iguals que ells, que pensem diferent. I això t’ho respecten molt

La Núria ha pogut viure l’experiència de cavalcar al desert, amb imatges tan espectaculars com aquesta N. FIGUEIRAS

ENTREVISTAP7

vern. Però el seu hivern és com la nostra pri-mavera aquí. O sigui que es mouen entre uns 17 i 20 graus. Encara que al matí anàvem amb jaqueta i tot perquè feia fresqueta. Després va començar a arribar l’estiu, la primavera que en diuen ells, amb una calor que no et xafa tant com els llocs on hi ha una calor molt humida. Però pensa que a les 10 del matí ja estàvem a 40 graus, tranquil·lament. I amb aquestes temperatures no pots estar al carrer. -I com ho fèieu?-Doncs havies de fer la feina al matí d’hora, de pressa. I fins a la tarda no hi podies tor-nar. Perquè si et posaves a treballar acabaves rebentada per la calor. El que passa és això, que en ser una calor més seca no et xafa tant com la que hi pot haver aquí a Barcelona, per exemple. I t’hi acabes acostumant, però, home, quan tornes aquí passes fred, eh!-I com et va anar a nivell de la competició, Núria?-Doncs la veritat és que jo, pel meu poc pes, no vaig poder córrer gaire. Perquè peso po-quet. I de vegades sí que et demanen el pes amb sella i tot. Amb tota l’equipació compler-ta podia córrer perquè eren 65 quilos. Però de vegades et demanaven només pel pes del genet i et demanen 60 quilos, i jo en peso 46. Amb tot, però, vaig córrer tres proves. En vaig fer una de 40 quilòmetres, el dia següent en vaig fer una de 100 quilòmetres, que era la President Cup de Ladies, que són carreres que només corren noies, i després en vaig fer una tercera el mes següent, que vaig tenir la mala sort de caure. Però són coses que pas-sen, quan tens un cavall una mica esverat. -És diferent d’aquí?-Sí. Allò és una bogeria. Et surten cent cavalls galopant i una mica desbocats tots. En la primera fase ho passava fatal, però després t’hi vas acostumant i la veritat és que acabes gaudint molt perquè agafes unes velocitats que aquí, a Catalunya i Europa, no les pots agafar. Estant galopant a 30 o 31 per hora. -Ens parles que aquesta experiència l’has compartit amb un grup de noies. D’aquí del Ripollès hi havia alguna altra noia?-De la comarca del Ripollès hi havia l’Ivet Pi, que és de Llanars. De fet va ser la meva com-panya d’habitació. I després les altres noies, principalment, eren de Vic i de Barcelona. I també van venir noies de fora. De Portugal, de l’Argentina... També va venir una noia del País Basc. -Perquè et puguem conèixer una mica més, quan no estàs a Abu Dhabi, què fas?-Doncs ara mateix estic amb un equip que es diu Els Tra Cavalls D’esport i els cavalls són propietat de Martí Vilaregut. Entrenem a

Santa Eulàlia de Ronçana i els cavalls vénen de Can Cargol de Manlleu. Quan he tornat, com que és el meu equip i segueixo entrenant aquí, he fet dues carreres. Una a Bàscara, de 90 quilòmetres, en què vaig quedar novena, i fa un mes vaig fer-ne una altra de 90 quilòme-tres a Santpedor, en què vaig quedar segona. I en principi les meves expectatives són el proper dissabte a Polinyà i després a Galícia. Ara mateix el que tinc al cap és això. -D’on neix la teva afició pel món del ca-vall?-Per la meva família. La que va començar amb això dels cavalls va ser la meva tieta, que va començar en el món dels raids. I a mi m’hi portava de ben petita. Vaig començar a muntar ponis perquè m’hi portava ella i em va ensenyar a muntar. I amb el temps i a mesu-

ra d’anar fent raids també s’hi va aficionar el meu tiet, que també va acabar corrent. Ha es-tat com una cadena. Quan la meva tieta ho va deixar va començar el meu tiet, quan el meu tiet ho ha deixat he començat jo. Ara ja fa tres anys que estic en el món de la competició. Ha estat com una mena de cadena familiar. -I escolta, si sorgeix l’oportunitat tornaries a Abu Dhabi?-I tant. De fet aquesta possibilitat ja existeix. A finals de setembre, quan comenci la tem-porada, està previst que tornem a marxar fins al mes d’abril. -No hi ha dubte que per a la Núria s’ha obert la possibilitat de viure una experi-ència molt enriquidora que li proporciona l’oportunitat de descobrir nous horitzons i de créixer com a esportista.

dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

La Núria en una estampa típicament del desert on ha pogut viure una experiència molt enriquidora N. FIGUEIRAS

Les temperatures eren altes i en el desert calia refrescar els cavalls N. FIGUEIRAS

Allò és una bogeria. Et surten cent cavalls galopant i una mica desbocats tots. En la primera fase ho passava fatal, però després gaudeixes molt perquè agafes unes velocitats que aquí no les pots agafar

www.ripollesqualitat.catPer conèixer tota la comarca

OPINIÓP8OPINIÓeditorial

Els alcaldes de la C-17 afegeixen la fi bra òptica a les seves reivindicacions

Més del mateixEls alcaldes de la C-17 es continuen reunint de forma periòdica, complint el calendari i, per tant, entenem que continuant donant forma als compromisos que sorgeixen a cadascuna d’aquestes trobades. Un club que sembla que va guanyant adeptes i que per tant cada vegada són més els municipis que s’afegeixen a aquesta iniciativa que té l’objectiu de potenciar a tots els nivells un eix de comunicació important que està unit per una carretera i una línia de tren i, en tots dos casos amb enllaç internacional. Per bé que hem de celebrar aquest esforç que fan tots aquests alcaldes i que esperem que aquesta suma de sinergies acabi donant el fruit, o part dels fruits, esperats, no podem deixar de lamentar que en ple segle XXI faci falta aquest nexe de pressió quan el més normal del món seria una aposta, per sí sola, d’una política transversal que posi punt i fi nal a la que nosaltres anome-nem una Catalunya de dues velocitats. Però una i altra vegada topem sempre amb la mateixa pedra i amb una única manera de fer les coses que fa que comarques com la nostra estem sempre al fons del sac. No cal que recordem que en matèria viària el túnel de Toses o la realització del desdo-blament de la C-17 que va arribar, és cert, però amb molts anys de retard i encara amb un problema per resoldre com és la seva arribada a la capital del Ripollès. I tampoc no cal que recordem a nivell ferroviari l’estat amb el que més que viure, mal viu, la línia de tren Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerda-La Tor de Querol que per be que s’hi van fent pedaços i s’hi van alguns canvis continua essent un mitjà de transport allu-nyat del segle XXI i absolutament gens rendible ni competitiu, fi ns i tot per aquells que s’entesten o necessiten fer-lo servir cada dia. Diem això perquè aquests són alguns dels temes que té sobre la taula aquesta reunió d’alcaldes que, en la seva darrera trobada, hi va afegir un nou element de reivindicació: la fi bra òptica. Sens dubte aquest és un element de progrés indispensable avui per un país que vol ser competitiu en aquest segle XXI. Però fet i fet és un capítol més, a força de fer-nos pesats, i repe-titiu d’una política de progrés que continua no tenint res de trans-versal i quan la fi bra òptica arriba a la nostra comarca perquè les nostres empreses puguin ser competitives, les de bona part de Catalunya, especialment les de les grans concentracions, ja esta-ran tips de fer-la servir i, segurament ja estaran per altres tecno-logies més avançades i de futur. Llavors potser, i només potser, la fi bra òptica arribarà al Ripollès. Esperem que la pressió que faran els alcaldes de la C-17 doni els seus fruits, però molt ens temem que també aquí continuem vivint amb una Catalunya de dues velocitats i així és molt complicat perquè el jovent és quedi i no marxi, perquè les empreses puguin ser competitives des del ter-ritori i, encara més, impossible que d’altres empreses vegin en el Ripollès un lloc per implantar-se. Perquè encara continuen pesant més altres mancances que la qualitat de vida que tenim.

OPINIÓP8OPINIÓ

En totes les cartes al director hi haurà de constar el nom i els cognoms del seu autor, l’adreça, el telèfon i el DNI. Es publicaran cartes al director signades amb pseudònim, sempre que vagin acompanyades de les dades anteriorment res-senyades. El Ripollès no es fa responsable de les opinions i/o afi rmacions expressades a les cartes al director, que seran responsabilitat del seu autor. Envieu les vostres cartes a través de l’e-mail: informatius@corisa.cat, del fax: 972 71 41 60 o de l’apartat de correus 25 • 17500 Ripoll

dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

Editor-Director: Raimon SubiràCap de redacció: Albert GüellRedacció: Joan Sarria, Jordi Remolins i Judit BusquetsFotografi a: Eudald Teixidor, BoiMaquetació: Eudald TutlloPublicitat: Manoli Santoro, Laura Campà, Nani Begara i Zaida PicasCoordinació publicitat: Sara Olmeda

Redacció, administració i publicitat: Corisa Media GrupColònia Santa MariaCtra. C-17 km 91,5 17500 RIPOLL Telèfon: 972 70 21 12 Fax: 972 71 41 60E-mail: informatius@corisa.cat, publicitat@corisa.catEdició: Corisa Media GrupConsell Editor: Jordi Martí, Esther Martí i Albert Pons

Membre de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC).Impressió: Impressions Intercomarcals.Dipòsit Legal: GI.1611-2013Difusió controlada per OJD

Amb la col·laboració de:

Joventut i reindustrialitzacióBona noticia la que publica El Ripollès de la set-mana passada sobre els quatre alumnes de la FES guanyadors en el II Concurs d’Iniciatives Empre-nedores de la FP.Vol dir que hi ha joventut amb empenta, que posa interès en la seva formació i la valora com un actiu que adquireix per la seva vida professional, que veu futur en el que té entre mans, molt a pesar de la situació de falta de feina que patiu aquest seg-ment de la població.Aquest fet, aquestes persones sens dubte aporta-ran riquesa a la nostra comarca, al país, perquè l’economia es nodreix de tota mena d’enginys ca-paços de produir valor i la seva formació de segur que donarà resultats importants.Però..., tinc un “però”, no per ells, no per l’escola que els ha format, no per les seves famílies, tot el contrari, a tots felicitats per l’èxit obtingut.El meu “però” es que hi ha hagut una desindustri-alització molt forta a la comarca i crec que entre tots hem de fer un esforç per combatre-la.La comarca havia sigut històricament molt indus-trial, a més, amb indústries molt diverses —no tot metall i tèxtil—, però als darrers anys i no sols els de la crisi, s’ha anat desmuntant el teixit que hi havia, les capacitats que teníem, el saber fer les coses, “els ofi cis”... això, sens dubte ens ha em-

pobrit, ens ha fet decréixer, som menys, i aquest fet repercuteix en molts àmbits econòmics.Gairebé tot el que ens envolta, tota mena de pro-ductes, són fruit de processos industrials més o menys complexos, però en defi nitiva fabricats en alguna “indústria”. Indústria que podríem tenir si-tuada al Ripollès. Indústria que algú de vosaltres, joves, es podria atrevir a començar. Ajudeu a in-dustrialitzar el Ripollès. Les indústries donen so-lidesa a l’economia, creen llocs de treball, donen formació, ofi ci, especialització, futur, etc.Crec francament que la reindustrialització de Ripoll i el Ripollès hauria de ser un objectiu prioritari de tots els “estaments” existents, de tots els industri-als que hi som, de les escoles, dels polítics, dels menys polítics, hem de tenir més indústria, hem de tornar a ser potents en aquest terreny i hem de ser capaços de donar feina a tothom i al jo-vent especialment, per no desanimar-los, que no s’arribin a creure que no són necessaris per a la societat i pel futur.Joventut... sóc un industrial que va sorgir d’un fracàs. Comenceu a fer alguna cosa, equivoqueu-vos, torneu a començar, i no pareu de fer ni rumiar què podríeu arribar a fer, perquè les possibilitats són enormes, molt més que la vostra imaginació que ha de ser moltíssima!

Eudald BatlleIndustrialSoci fundador de Ripleg

No desvirtuem la realitat, el PDR català punxa per culpa del ministeri d’Agricultura!

Aquestes setmanes estan sent especialment intenses en la nego-ciació del Programa de Desenvo-lupament Rural 2014-2020 per a Catalunya, ja que estem treballant en la priorització de línies d’ajut i en la seva assignació pressupostària. Per als que no pertanyen al sector, dir-vos que aquest és un tema molt important per assegurar un suport econòmic adequat per als profes-sionals de l’agricultura de cara als propers anys.D’entrada celebro anunciar que hem aconseguit el compromís del departament d’Agricultura d’aug-mentar considerablement el pres-supost destinat a incorporacions de joves, plans de millora, mesures agroambientals i ICM (Indemnitza-ció Compensatòria), mesures que considerem claus per a la nostra activitat. Cal donar suport al relleu generacional necessari, la moder-nització de les nostres explotaci-ons i assegurar que puguem seguir produint aliments de qualitat, amb seguretat alimentària, amb respec-te del medi ambient, i també, amb respecte a la butxaca del consumi-dor. A més, seguirem demanant fi ns que ens ho assegurin, que aquestes línies d’ajut no estiguin subjectes, en cap cas, a disminu-cions en les diferents reprograma-cions fi nanceres. Dit això, el que ens preocupa molt, i així ho estem traslladant als par-tits polítics amb representació a

Madrid, és que el ministeri d’Agri-cultura hagi reduït la seva aportació per al proper PDR català en un 74%, donant-nos només 59.067.273 mi-lions € per tot el període. Això ho estem treballant també a través de COAG, perquè senzillament és in-admissible.La nostra organització respecta el posicionaments i accions dels al-tres representants del sector, però tenim clar que no s’ha de desvirtuar la realitat, que cal treballar seriosa-ment per al sector i unir esforços perquè les nostres reivindicacions arribin clarament a Madrid. Els números parlen per si mateixos, mentre que l’aportació de fons FE-ADER (UE) adreçats al PDR català augmentarà un 11%, situant-se en 348.500.000 €, i la del departament d’Agricultura serà, un 1% superior (402.897.843 milions €), el ministeri ha fet una destralada del 74%. Està clar que estem vivint uns anys difícils, i que tots voldríem que el pressupost del Govern de Catalunya fos més elevat, però en aquest cas pensem que el més preocupant és l’actitud de Madrid. Ells han d’entendre que volen un PDR defi nit des de Catalunya, no des de Madrid, i amb sufi cients re-cursos econòmics per poder donar resposta a les necessitats i realitats productives dels professionals de l’agricultura i la ramaderia de casa nostra.D’altra banda, pensem que el que

cal exigir al departament d’Agri-cultura, tal com ho estem fent, són mesures de suport realment bones per a les 440 persones a les quals se’ls denegà l’ajut de Pla de Millora de la campanya 2012 per manca de pressupost. I evidentment dema-nem que això s’estengui als 1.000 expedients que previsiblement es denegaran de la campanya 2013 pel mateix motiu (gairebé el 90% de les sol·licituds presentades). Això és el que cal que facin, posar remei a un error, perquè està clar que si no hi ha diners no s’han de convocar ajudes, perquè l’únic per-judicat és el pagès o ramader que ha invertit temps i molts diners, i ara no sap com fer front als deutes.També demanen al DAAM que es comprometi a evitar la pèrdua de fons europeus que no puguin exe-cutar altres Comunitats Autònomes. En aquest nou període això serà possible gràcies entre d’altres a organitzacions com la nostra, però cal coordinar-ho bé amb el Minis-teri i assumir amb responsabilitat la part de cofi nançament de corres-pon a Catalunya. El que està clar és que no es poden perdre més de 70 milions d’euros, com fi ns ara.Ara toca centrar-nos en que al Pro-grama de Desenvolupament Rural es prioritzi l’activitat agrària, base de la Política Agrària Comuna, i en aconseguir que Madrid doni suport econòmicament a les prioritats de-fi nides a Catalunya!

Francesc Boronat i SansPresident de Jarc a Catalunya

ARREUP10ARREU dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

Vicky Sherpa haurà d’anar a judici per presumpta estafa

RIPOLL | Redacció.- El mes d’abril de l’any 2012 Victòria Subirana, coneguda com a Vicky Sherpa, va fer la que seria la seva última aparició pública a Ripoll. Va ser amb motiu de l’estrena de la pel·lícula Katmandu, un mirall en el cel que explica la vida de la ripollesa durant la seva primera etapa al Nepal. Ara, però, la mestra ripollesa, se-gons va publicar el diari La Van-guardia dijous de la setmana pas-sada, haurà d’asseure’s al banc dels acusats per una presumpta estafa de 150.000 euros. Segons aquesta mateixa font, el cas es remunta al 2009, en què una ciutadana de Barcelona va presentar una querella contra la mestra perquè, segons la de-nunciant, li hauria donat 150.000 euros amb l’objectiu que constru-ís una escola al Nepal i aquests diners haurien desaparegut sen-se que el projecte s’hagués exe-cutat. L’acusació particular demana una pena de cinc anys de presó, mentre que la fiscalia sol·licita el sobreseïment de la causa. En el mateix diari es recorda que el procés judicial d’aquest cas ha estat molt mogut. I és que la que-rella interposada per la denunciant es va arxivar ara fa sis anys. Des-prés d’un recurs a l’Audiència Pro-vincial de Barcelona, aquest hau-ria seguit el seu curs fins que el 6 de juny la titular del jutjat d’ins-trucció número 25 de Barcelona, la magistrada Elena Carasol, va declarar obert el judici oral per un delicte d’estafa o, alternativa-ment, d’apropiació indeguda. La mateixa informació afegeix que la denunciant hauria fet lliurament dels 150.000 euros a la mestra l’any 2004 i en dues fases, mitjan-çant escriptura notarial. L’objectiu era construir un centre educatiu de 400 metres quadrats però els diners s’haurien diluït, sempre se-gons la denunciant, entre Vicky Sherpa i la seva fundació.

En Pol Viñas té davant seu una gran oportunitat en el món de les matemàtiques

Un alumne de l’escola Vedruna veu premiat el seu talent matemàtic

RIPOLL | Redacció.- L’alumne Pol Viñas Jiménez, que cursa 1r d’ESO a l’escola Vedruna de Ripoll, ha es-tat preseleccionat pel projecte Es-talmat, detecció i estímul del talent precoç en Matemàtiques. Es tracta d’un projecte que organit-za la Federació d’Entitats per a l’En-senyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT), la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) i la Real Acadèmia de Ciències. En Pol és un noi de Ripoll que li apassionen les matemàtiques. Va ser fruit d’aquesta seva gran afició, que va ser un dels alumnes que l’es-cola Vedruna de Ripoll va proposar per participar en aquestes proves d’estímul del talent matemàtic. De fet, el procés de selecció va començar al mateix centre escolar entre els alumnes nascuts els anys 2001 i 2002. En Pol, juntament amb vuit alumnes més van representar l’escola Vedruna a la primera fase que es va celebrar de forma simul-tània a diferents ciutats catalanes el dia 31 de maig. En aquesta primera fase hi van par-ticipar més de 500 alumnes que van haver de demostrar que sabien resoldre problemes i que tenien un bon domini del raonament matemà-tic. D’entre tots aquests alumnes parti-

cipants, només 25 van passar a la segona fase, que consisteix en una entrevista personal. Per tant, ara en Pol haurà de supe-rar aquesta prova i, si ho fa, rebrà classes d’aquesta matèria a la Uni-versitat Politècnica de Catalunya. Aquest guardó li donarà, doncs, l’oportunitat de rebre aquests co-neixements de forma totalment gra-tuïta, tots els dissabtes dels cursos 2014-2015 i 2015-2016 a la facultat de Matemàtiques i Estadística de l’esmentat centre universitari de la capital catalana. En Pol afirma que «jo he estat el primer sorprès, encara que de forma gratificant tot i que era una cosa que no m’esperava gens ni mica». Si s’acaba confirmant aquest pot ser un gran punt de partida perquè en Pol Viñas pugui desenvolupar les seves habilitats. De fet, aquest alumne de l’escola Vedruna de Ripoll pot esdevenir en el futur un dels grans talents de la capital ri-pollesa en aquesta matèria que, en general, acostuma a ser poc apreci-ada entre l’alumnat. En Pol Viñas no només surt de la mitjana d’alumnes a qui no se’ls do-nen bé les matemàtiques, sinó que ara podria tenir l’oportunitat d’apro-fundir en la seva gran afició.

Alumnes i professors després de recollir el diploma del premi a Barcelona

Premi per a un grup d’estudiants de la SIN Joan Triadú de Ribes

RIBES DE FRESER | Redacció.- La comarca del Ripollès continua ob-tenint excel·lents reconeixements en el món de la docència, la qual cosa continua parlant meravelles del nivell que té ensenyament al territori. Un darrer exemple d’aquesta bona tasca formativa la trobem a Ribes de Freser, concrentament al centre SIN Joan Triadú de la capital de la Vall de Ribes. Els protagonistes d’aquesta bona notícia són, concretament, el grup de 2n d’ESO de la secció d’institut Joan Triadú de Ribes de Freser for-mat per Joan Medrano, Aina Pallès, Núria Picola, Bruna Pous i Maria Prat. Un grup que ha estat dirigit pel professor de matemàtiques, Marc Valls. Tots ells han participat en el 5è Concurs Planter de Sondeigs i Experiments, que organitza la fa-cultat de Matemàtiques i Estadís-tica de la Universitat Politècnica de Catalunya, la facultat d’Econo-mia i Empresa de la Universitat de Barcelona, i la facultat de Ciènci-es de la Universitat Autonòma de Barcelona. En concret es tracta d’un concurs que té com a principal objectiu el fet de despertar entre els estudi-

ants, la curiositat per l’estadística com a eina fonamental en la recer-ca, tant de ciències experimentals com en ciències socials. Pel que fa al treball que va presen-tar al concurs aquest grup de 2n d’ESO de la SIN Joan Triadú va ser un treball amb un títol prou orienta-dor de quina ha estat la seva tasca: Comparant les característiques de les fonts de Ribes de Freser. Un treball que ha estat guardonat amb la menció de la categoria de 1r i 2n d’ESO. Els premiats, als quals podem veu-re a la fotografia superior, van reco-llir el diploma i l’obsequi correspo-nent al seu premi, en un acte que va celebrar-se a l’aula magna de la facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. En aquest acte, i durant la seva as-sistència, a més de recollir diploma i obsequi, també van rebre la feli-citació per part dels organitzadors per la qualitat que va merèixer el seu treball. A la qualitat del treball presentat, cal afegir-hi l’oportunitat del tema escollit perquè les fonts de Ribes de Freser són un recurs molt im-portant que posa de relleu aquest patrimoni natural que gaudeix el municipi i que esdevé també un atractiu turístic.

L’Associació Leader Ripollès Ges Bisaura continua apostant per la formació RIPOLLÈS | Redacció- L’Asso-ciació Leader Ripollès Ges Bi-saura continua apostant per la formació i durant el mes de juliol ha programat quatre cursos en col·laboració amb el Consorci Ri-pollès Desenvolupament, a través del programa Catalunya Emprèn; l’Agència per a la competitivitat de l’empresa ACCIÓ 10 i en el marc de projectes de cooperació entre grups Leader catalans com Gestió Sostenible Rural o Emprèn Rural, de sensibilització de l’em-prenedoria i acompanyament de

l’emprenedor en el procés de cre-ació i expansió de l’empresa: Com potenciar el teu negoci (1 juliol); Tributació bàsica: professionals i pimes (4 juliol); Pensa en CO: emprèn de forma col·lectiva (10 juliol); Cooperatives de consumi-dors i producte de proximitat (17 juliol). Totes les formacions són gratuïtes i tindran lloc a la seu de l’Associació Leader, al Consorci Ripollès Desen-volupament, a la capital ripollesa. D’altra banda cal destacar l’última sessió formativa que ha tingut lloc

aquest mes de juny, i que ha estat un taller de Màrqueting Digital amb ACCIÓ 10, que va ser a càrrec de Rafa Olano. Aquesta sessió formativa va tenir lloc el dijous de la setmana passa-da i va tenir una assistència d’una dotzena de participants que en van fer una valoració positiva del seu contingut. A més de Rafa Olano, aquesta sessió sobre Màrqueting Digital va comptar amb l’assistència del delegat a Girona d’ACCIO 10, Ferran Rodero. La sessió que es va fer dijous de la setmana passada sobre màrqueting digital

ARREUARREUP11dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

Jornada tècnica i inici de la temporada de la vedella

RIPOLLÈS | Redacció.- Primer va ser el xai, després el poltre de muntanya i ara és el torn de la ve-della del Ripollès. El calendari de jornades i temporades gastronò-miques del sector agroalimentari de la comarca va avançant i ara centrarà l’atenció en les marques de qualitat Vedella de Ramaders del Ripollès i Vedella Blanca de Muntanya de Ramaders del Ripo-llès. Ambdues nascudes en el sí de l’Associació de Ramaders del Ripollès. Per donar a conèixer les qualitats d’aquesta carn i les seves possibili-tats gastronòmiques, l’Associació, el Consorci Ripollès Desenvolupa-ment i el departament d’Agricultura han organitzat una jornada tècnica que tindrà lloc el proper dilluns en-tre Campdevànol i Gombrèn. A partir de les 3 de la tarda hi haurà una primera part, més pràctica, al mas Les Coromines de Campdevànol i, a partir de les 5 de la tarda, la jornada es tras-lladarà a la fonda Xesc de Gom-brèn, on es presentarà la nova temporada gastronòmica i es parlarà de la innovació a la cuina de la vedella. Tot plegat es clourà amb una degustació.

Campanya anual de prevenció del glaucoma

RIPOLL | Redacció.- Tal com ja s’ha fet en altres ocasions, des d’aquest dimecres i fins aquest divendres, en horari ininterrom-put des de les 10 del matí a les 6 de la tarda, tothom qui ho desitja pot fer-se una visita oftalmològica totalment gratuïta a Ripoll. Aquesta és una campanya pre-ventiva que està organitzada per l’Institut Oftalmològic Tres Torres. Les revisions s’efectuen en una unitat mòbil que ha quedat instal-lada a la zona del passeig de Sant Joan de la capital ripollesa. Aquesta revisió preventiva és especialment recomanable per a les persones que tenen més de quaranta anys i incideix, prin-cipalment, en la prevenció del Glaucoma i la degeneració macu-lar associada a l’edat (DMAE). La revisió és realitza durant uns 15 minuts i l’oftalmòleg examina la pressió de l’ull, l’agudesa visual i el fons de l’ull. Es tracta doncs d’una molt bona oportunitat per tal que aquelles persones que estan en la franja d’edat recomanable, puguin fer-se una revisió mèdica sense cap cost i sense haver-se de despla-çar del municipi.

Detenen dos membres d’una mateixa família a Vilallonga de Ter VILALLONGA DE TER | Re-dacció.- Dos membres d’una mateixa família de Vilallonga de Ter van passar més de dos dies a la comissaria dels Mos-sos d’Esquadra de Ripoll durant aquest pont de Sant Joan. Con-cretament es tracta de pare i fill, que van ser detinguts la nit de divendres a dissabte en aquest mateix municipi de la Vall de Camprodon, acusats d’uns pre-sumptes delictes contra la salut pública, és a dir, de tràfic de dro-gues. Segons fonts de la policia catalana, primer va ser el pare

qui va ser enganxat in fraganti fent una venda a la via pública, i després el fill. Seguidament els Mossos d’Esquadra van rebre l’autorització judicial pertinent per accedir al seu domicili. En-mig d’una gran quantitat de dei-xalles i alguna rata, van trobar 3.500 euros en bitllets fraccio-nats, en una jaqueta. També es va localitzar una balança de pre-cisió, 315 grams de marihuana preparats per vendre, 45 bosse-tes per a ús immediat i rotllos de filferro. D’aquesta manera, la policia

catalana va culminar una in-vestigació de més de dos anys, on es van realitzar tasques de seguiment de pare i fill, i tam-bé vigilàncies al seu domicili. La investigació duta a terme per agents de la comissaria de Ripoll es va iniciar després de rebre queixes i informacions sobre tràfic de drogues per part dels detinguts a Vilallonga de Ter, Camprodon, Llanars i la Vall de Camprodon, en el seu conjunt. Els dos individus, que tenen antecedents, van passar disposició judicial dilluns.

Aquesta ha estat l’activitat principal a la qual han participat mig centenar de nenes i nens en un taller organitzat pels centres oberts del Ripollès

Espectacle infantil per promoure la igualtat

CAMPDEVÀNOL | Redacció.- La plaça Coberta del barri de l’Estació de Campdevànol va acollir, dimecres al matí, l’acti-vitat Taller per la igualtat, dins la trobada de centres oberts del Ripollès, i amb la participació de mig centenar de nenes i nens. L’activitat principal va ser un

espectacle infantil per promou-re actituds de respecte entre els dos gèneres. A l’acte hi va ser present la directora de l’Ins-titut Català de les Dones, Fina Surina. Tot seguit l’activitat és va tras-lladar a la sala Diagonal, on es van fer jocs abans de cloure-

la amb un dinar a la font del Querol. Hi ha cinc centres oberts, a les poblacions més grans de la co-marca, que disposen de 120 places durant l’any, per cobrir les necessitats de tenir activitats lúdiques extraescolars durant el curs i també durant l’estiu.

El taller que s’ha celebrat a la plaça Coberta de Campdevànol aquest dimecres al matí E. TEIXIDOR

SECCIÓ: CivilACTUACIONS: Declaració d’hereus ab-intestat 181/2014

EDICTE

MA. JOSÉ GONZALEZ ALCALÀ, SECRETÀRIA DEL JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA I INSTRUCCIÓ NÚM. 1 DE RIPOLL

FAIG SABER: Que en aquest Jutjat es tramita expedient de Declaració d’Hereus abintestat, sol·licitat a instància de CONSUELO GONZALEZ VILANOVA, germana del finat ESTEBAN GONZALEZ VILANOVA, el qual no va atorgat testament. I, mitjançant aquest edicte, de conformitat amb el que ha acordat la Sra. Secretària en resolució de data d’avui, convoco les persones que es creguin amb igual o major dret a l’herència per tal que, dins del termini dels TRENTA DIES següents a la data de publicació d’aquest edicte en el diari “El Ripollès” i al Butlletí Oficial de la Província, puguin comparèixer al Jutjat per reclamar-la.

Ripoll, dotze de juny de dos mil catorze

Jutjat de Primera Instància i Instrucció de RipollCarretera Barcelona, 35 - 17500 RIPOLL

SALUTP12SALUT dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

ESPECIALISTA EN TRACTAMENT DEL DOLOR

Dr. J.M. de Ferrer

Tel. 669 406 411629 082 101

Clínica Sant josepVic

carrer Sant Segimon, 3

PRIVATS I MÚTUESAliança, Adeslas, Mútua General de Catalunya, Caser, Wintherthur...

El Rebost de Campdevànol

Maiol Miró Muñoz T. 660 886 923

C/ Balmes, 3 · Campdevànol

• Alimentació ecològica i per intoleràncies• Fitoteràpia• Complements naturals• Productes direct-nutrition• Teràpies manuals i energètiques• Quiromasatge• Reflexologia Podal

És necessari fer-se una revisió mèdica periòdica per detectar lesions i preveure futures patologies

Una revisió mèdica no té l’objectiu de trobar un diagnòstic, tasca que es fa en les consultes

Una bona revisió mèdica inclourà també un seguit del proves diagnòstiques

Si ens trobem bé, per què em d’anar al metge? Per què ens hem de fer una revisió mèdica de forma periòdica? Per què l’hem de fer siguem o no esportistes? Aquestes són algunes de les preguntes que segurament ens fem sovint i que intenten trobar resposta a la pregunta de si re-alment és necessari fer-se una revisió mèdica de tant en tant.Una revisió periòdica de l’estat de salut de cadascú permet als especialistes avaluar els factors de risc a la que una persona pot estar sotmesa i, sobretot, detec-tar patologies abans que s’hagin manifestat i es facin evidents. Una revisió mèdica periòdica és un sistema de control de caràc-ter preventiu i que no persegueix arribar a un diagnòstic, perquè aquesta és la parcel·la que per-tany a les consultes mèdiques que és quan ja ens trobem mala-ment i patim els símptomes d’al-guna patologia de forma evident. La revisió vol detectar lesions o factors que puguin derivar en pa-tologies en persones que, preci-sament, ens trobem bé i que fem una vida absolutament normal. El primer pas per fer una revisió mèdica és el metge de capçalera. És el primer pas que hem de fer sempre que tinguem dubtes de quines proves hem de sol·licitar per fer la revisió. Sens dubte el metge de capça-lera és qui millor coneix a fons la nostra forma de vida així com les nostres constants metabòliques i és qui en una primera observació està en condicions d’afirmar que tot funciona correctament. En el cas de fer una revisió mè-dica també podem aturar-nos

a l’especialista de la medicina interna que serà l’encarregat de mantenir una conversa amb el pacient per assegurar-se que tot va bé. Aquesta conversa metge-pacient és aconsellable i és la que per-metrà anar una mica més enllà del que poden determinar els resultats de les proves que ens haguem fet. En aquest sentit és molt impor-tant contestar amb sinceritat ab-soluta a les preguntes que ens pugui fer l’especialista perquè ens preguntarà sobre coses de la nostra vida quotidiana, sobre la forma de vida que fem, si ens sentim cansats i altres factors que permetran determinar al metge quina és la nostra respos-ta davant de l’entrés.Aquest diàleg serà determinant per assolir amb èxit el següent pas en la revisió mèdica periòdi-ca perquè en funció de les nos-tres respostes el metge podrà decidir quines proves ens ha de recomanar. Això és fonamen-tal perquè res no passi per alt i després de la visita a l’especia-lista ens sotmetem a un seguit de proves diagnòstiques. Aquestes proves són diverses i inclouen des d’un hemogra-ma complet, que assenyala els nivells de leucòcits, plaquetes, colesterol o nivells hormonals, passant per un anàlisi d’orina, el control del pes i la tensió arterial, i en el cas de les dones de més de 45 anys també és recomana-ble fer una ecografia abdominal i una radiografia del tòrax, una exploració colorectal i una densi-tometria que controla l’estat dels nostres ossos.

SALUTSALUTP13dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

Citació en 24 h

Ressonància oberta

Màxima rapidesa en el lliurament

de resultats

CLÍNICA DE VIC Ronda Camprodon, 4

Vic93 889 35 8793 886 19 99

Nou sistema d’Urgències de Traumatologia Consultori Bayés (Clínica de Vic)

GURB | Redacció.- Ara fa 3 anys que Consultori Bayés va fer-se càrrec de la gestió de les Urgències de la Clínica de Vic, que va suposar un canvi de di-recció important amb l’afany de donar una millor i major cober-tura a la població. Inicialment es va procedir a una profunda remodelació de tota l’estructu-ra d’Urgències amb una nova distribució basada en l’ampli-ació dels espais físics que va comportar la possibilitat de te-nir més cubiculums i més am-plis, mobiliari completament nou i material mèdic amb els avanços tecnològics d’última generació (aparells radiologia, equips de digitalització imatge, ecògrafs, ressonància magnè-tica), el que va comportar un augment de la capacitat lo-gística i de servei. En aquest tarannà de voler sempre oferir un servei de qualitat, des de l’octubre de 2013, s’ha posat en marxa un nou sistema d’Ur-

gències Traumatològiques, d’horari ininterromput de 8 h a 21 h, tots els dies de l’any (inclosos festius) que es basa en l’atenció d’aquests pacients per part de facultatius especi-alitzats, gran part d’ells amb més de 20 anys d’experiència en l’exercici de la Traumato-logia, sense deixar d’integrar especialistes nous que aportin idees innovadores i comptant amb un equip d’infermeria al-tament capacitat. Aquest grup humà, conformat per metges la gran majoria de la nostra co-marca, assumeixen de manera coordinada des del primer mo-ment l’atenció dels pacients de Traumatologia i s’encarreguen de fer el seguiment posteri-orment a Consultes Externes fins a la resolució del procés. Igualment, poden portar a ter-me d’acord amb la seva titula-ció el tractament quirúrgic que s’escaigui si aquest fos neces-sari. Per tal de garantir l’accés

al servei al major nombre de pacients, s’han realitzat nous concerts i renovat els que ja es tenien amb la majoria d’as-seguradores, tant Mútues Es-portives (tenim conveni amb la Federació de Futbolistes, entre d’altres), Mútues Labo-rals i Assegurances privades, agilitzant la comunicació amb aquestes per tal d’evitar trà-mits administratius. L’objectiu del nou sistema d’Urgències de Traumatologia és garantir des del primer moment una atenció especialitzada al paci-ent, a través de personal alta-ment qualificat i d’experiència contrastada. Això ha compor-tat un salt qualitatiu important ja que actualment es poden assumir pràcticament el 90% de les Urgències de Traumato-logia, només fent necessària la derivació d’aquelles patologies que per les característiques d’emergència requereixin de tractament quirúrgic immediat.

SALUTP14SALUT

Què és la pròstata?

La pròstata és una glàndula situ-ada a les vies urinàries inferiors, sota la bufeta i que envolta la uretra. Només els homes tenen pròstata. S’encarrega de produ-ir el líquid que conté el semen, i està formada per músculs llisos que contribueixen a expulsar du-rant l’ejaculació.Una pròstata sana té la grandària aproximada d’una nou gran, amb una capacitat de 15-25 mil·lilitres. La pròstata va augmentant poc a poc de grandària a mesura que l’home envelleix.

QUINES MALALTIES POT PATIR LA PRÒSTATA? • La hiperplàsia benigna de pròs-tata: L’HBP origina una obstruc-ció urinària baixa a través de dos mecanismes: una compressió extrínseca de la uretra prostàti-ca, i un augment del to muscular a nivell del coll de la bufeta i de la uretra prostàtica .L’HBP causa difi cultats per a la micció, amb símptomes obstruc-

tius, i símptomes irritatius. Els primers són un retard en l’inici de la micció, una micció intermitent, degoteig al fi nal de la micció, un raig feble, una micció prolonga-da i una sensació de buidatge in-complet de la bufeta. Els segons són un augment en la freqüència de micció diürna i nocturna, una necessitat urgent d’orinar i el que l’orina s’escapi• Les prostatitis o infl amacions de la glàndula prostàtica, que po-den ser bacterianes o no - bacte-rianes, i agudes o cròniques.• El càncer de pròstata: La seva incidència augmenta amb l’edat i, a diferència de l’HBP, sol donar pocs símptomes. Quan aparei-xen símptomes ocasionats pel càncer sol ser massa tard per curar, per això avui dia es prac-tiquen programes de detecció precoç basats en l’exploració (tacte rectal) i determinació del PSA (antigen prostàtic específi c) en sang. Com es tracta?

El seu uròleg li oferirà el tracta-ment més adient pel seu cas.Encara que el tractament con-servador no pot impedir que la pròstata s’engrandeixi, pot aju-dar a reduir o controlar els símp-tomes. Aquestes són algunes coses que hauríeu de fer per re-duir els símptomes:• Practiqui el “doble buidat”. Ori-ni tot el que pugui, relaxeu-vos durant uns quants minuts i des-prés torneu a orinar .• Eviteu la cafeïna i l’alcohol. Fan que el seu cos tracti d’eliminar aigua i puguin fer- li orinar amb més freqüència.• Si és possible, eviti els medica-ments que puguin fer difícil ori-nar, com els antihistamínics, els descongestionants nasals i les pastilles per l’al·lèrgia.Si el tractament conservador no ajuda, el problema es pot tractar amb fàrmacs i/o cirurgia (làser pel tractament de l’HBP i cirurgia laparoscòpica en el cas del càn-cer de pròstata).

Ronda Francesc Camprodon, 4 · 08500 Vic · Tel. 902 48 22 11 · 93 886 19 99

· BIÒPSIES DE PRÒSTATA· CISTOSCÒPIES· CIRURGIA DE LA PRÒSTATA AMB LÀSER· CIRURGIA LAPAROSCÒPIA· IMPOTÈNCIA· INCONTINÈNCIA URINÀRIA I SOL PÈLVIC· VASECTOMIA· CIRURGIA DEL PENIS I GENITALS· DIAGNÒSTIC GENÈTIC DEL CÀNCER PROSTÀTIC

DR. JUAN URÍA GONZÁLEZ-TOVA UROLOGIA-ANDROLOGIA

www.urovic.cat

Pl. Ajuntament, 8 despatx 1 i 2 · 17500 RipollTel. 609 318 137 · Dimecres (hores convingudes)Tel.

ARA TAMBÉA RIPOLL

els dimecres

Pròstata

Càncer

Depressió i estrès, vasos comunicantsL’estrès és una d’aquelles malalties que avui les podem considerar de moda, que la pateixen moltes persones i que va estretament lligada a la nostra manera de viure la vida o com ens la permet viure la societat actual. Tampoc no podem desassociar fàcilment l’estrès de la depressió. De fet, estarem en condicions d’afi r-mar que són dos conceptes que, sovint, caminen agafats de la mà. De fet, hem de tenir en compte que situacions d’estrès actu-als són el factor de risc més gran i que més fàcilment ens poden portar a una depressió més gran. Tot i que sovint associem no-més l’estrès amb la vida labo-ral, podem veure que l’estrès degut a un trauma que ar-rosseguem de petits, com un possible abús i la negligència

física i sexual, juguen un paper molt important en el desenvo-lupament posterior de formes que poden derivar en una de-pressió crònica i cada vegada més important. Hi ha diverses fórmules per ajudar a diagnosticar l’estrès i també d’intentar evitar un es-très innecessari. En aquest sentit és aconsellable dormir les hores necessàries per garantir un bon descans. També és importantíssim fer exercici i, sobretot, no deixar les coses pel darrer moment. Si una persona redueix les ex-pectatives de sí mateix, també pot ajudar a evitar que un pos-sible estrès s’acabi convertint en una depressió. Reconèixer que l’estrès laboral

s’associa amb una depressió més gran i la distimia, que és una forma més crònica, a una depressió més lleu. També és important que, en el possible, ajudem a aquelles persones del nostre entorn que ens donem compte que pateixen estrès i fer el possi-ble perquè disminueixi el seu nivell. En aquest sentit és molt impor-tant que els fem donar compte de possibles confl ictes fami-liars, i ja no parlem de la vi-olència, dels problemes que puguin existir entre la parella, canvis a casa, una separació, l’abús del consum de substàn-cies, de l’estrès fi nancer o de l’estrès laboral. Més enllà d’aquestes circums-tàncies, que ens poden alterar fàcilment, hi ha també altres factors que poden provocar una situació d’estrès o de-

pressió: la pèrdua de la parella, d’un pare, d’un fi ll o d’algun al-tre membre de la família, o fi ns i tot d’un amic molt proper. La diagnosi d’una malaltia greu o cuidar d’una persona malalta poden ser, també, si-tuacions molt estressants que fàcilment poden derivar en un estat depressiu. També hem de tenir en compte que no sempre l’estrès porta a una depressió, la investigació mèdica actual està comen-çant a comprendre que sovint el camí és pot recórrer a la in-versa, que un estat depressiu acabi derivant en un compor-tament entressant. És aconsellable parlar amb el metge sobre com podem pre-venir l’estrès i la depressió.

dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

SALUTSALUTP15

Running, quina és la teva tècnica?Hi ha dues tècniques depenent si realitzem una fase de contacte en taló o amb el migpeu.El que és ideal és conèixer-les i usar-les segons les nostres ne-cessitats i de les necessitats du-rant la prova. Les dues s’han de fer evitant al màxim frenar i carre-gar tot el pes en cada pas.La fase de contacte amb el taló: Consisteix en 3 fases de suport (contacte, adaptació i propulsió)És una tècnica que s’utilitza per realitzar gambades més llargues, reduint la cadència de passos, dóna un bon resultat del man-teniment freqüència cardíaca. Es realitza avançant el turmell al genoll amb el cos recte. Es fan servir les articulacions del turmell i taló com amortidor i els músculs anteriors de tota la cama com a fre. Es passa a una fase de suport del migpeu perquè s’adapti a les irregularitats del terreny (aquest serà el moment més inestable del peu).Si es realitza de manera incorrec-ta, ja sigui per la tècnica en si o per una biomecànica personal no apta (retropiés valgs, cames en

forma de “X”, etc.) es produeix un excessiu frenat sobrecarregant el genoll.La fase de contacte amb el mig-peu: Consisteix en 2 fases (con-tacte / adaptació i propulsió)Es realitzen gambades una mica més curtes, però és més reactiva, el que provoca un bon resultat en canvis de velocitat, pujades i baixades. El turmell no avança el genoll i el cos s’inclina cap enda-vant. S’usa les articulacions del migpeu com amortidor i adapta-dor a les irregularitats del terreny, i frena amb la musculatura plan-tar i posterior del turmell-cama.Si es realitza de manera incorrec-ta, per mala tècnica o per biome-cànica alterada (retropiés vars, cames en forma de “O”, etc.) pro-dueix fasciïtis plantar i sobrecàr-rega de musculatura posterior.

Per evitar lesions i malbaratament energètic és important realitzar una correcta tècnica, i per això és important tenir una biomecà-nica el més neutra possible. Per aconseguir-ho es realitzen plan-tilles esportives multi-elements

(amb estabilitzadors, contenci-ons i propulsor Arrow) adaptat a les necessitats de cada individu. Per això s’utilitzen materials tèc-nics que aprofiten el mínim gruix per donar les millors prestacions d’amortiment i propulsió.Es recomana un bon entrena-ment donant importància a la mi-llora de la forma física i la tècnica, realitzant controls amb el teu po-dòleg de confiança per mantenir el teu biomecànica en les millors condicions.

Salut oral i embaràsQuants cops hem sentit a dir a mares i àvies la dita popu-lar “cada embaràs una dent”? D’on ve, però, aquesta dita? Veiem què hi ha de cert en aquesta afirmació.La calç que necessita el nadó prové de l’alimentació i no de les dents de la mare. Però, d’altra banda, sí que és cert que les nàusees, els vòmits i la disminució del flux salival són molt comuns durant l’em-baràs pels canvis hormonals, i això pot predisposar amb més facilitat a l’erosió i la càries dental. La gingivitis de l’embaràs és la condició clínica més freqüent. Si bé és causat per un cúmul de placa, els canvis vasculars i hormonals que acompanyen l’embaràs tot sovint exage-ren la resposta inflamatòria a aquests irritants locals. Es ca-racteritza per una geniva ver-mellosa, inflamada i sagnant. Acompanyant els canvis hor-monals també pot aparèixer un bony o protuberància be-nigna, anomenada “epúlide o granuloma de l’embaràs”. Tots aquets canvis gingivals reme-ten espontàniament després

del part.Els professionals de la salut oral han de proporcionar les cures preventives necessàries, així com el tractament de la in-fecció aguda tan aviat com si-gui possible. Per tant, no s’ha de posposar el tractament dental de l’embarassada que presenti dolor, infecció o ur-gència dental. Si es pot esco-llir, el segon trimestre de l’em-baràs, és el moment ideal per realitzar el tractament dental.Durant l’embaràs s’han d’evitar les radiografies de control ruti-nàries. Però, si davant d’una urgència dental és necessari fer-ne, es poden fer prenent les mesures de protecció ra-diològica oportunes, com pro-tegir degudament abdomen i coll de la radiació.

dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

Tel. 972 700 016 | cdr@elripolles.comCtra. Barcelona, 27 baixos - 17500 RIPOLL

TRACTAMENTS:Ortodòncia | Cirurgia | Implantologia | Protesis dentalOdontologia general | Odontopediatria | Estètica dental

Dra. Lidia EscabiasOdontòloga COEC3060

Dr. Xavier LinaresOdontòleg COEC3063

www.centredentalripolles.com

SALUTP16SALUT

DR. JOAN TELLOFTALMÒLEG

VISITES:dimarts a les 11 h

dissabtes a les 10:30 h

Carrer Forn, 2 RIPOLL

☎ 972 70 38 50(només dies visita)

☎ 93 886 17 70 VIC

Dra. Cecília Farrannúm col. 2968

· ODONTOLOGIA GENERAL· PRÒTESIS· IMPLANTS· PERIODÒNCIA· ORTODÒNCIA DAMON

c/ Pere Rovira, 10 baixos17860 St. Joan de les AbadessesTel. 636 74 52 88

Les persones grans són a temps de mantenir unes dents amb una bona higiene bucal

Les persones majors haurien de fer una revisió, almenys, dues vegades a l’any

També és altament recomanable consumir aliments que siguin fàcils de mastegar

salivació disminueix i les dents estan menys protegides enfront dels bacteris que produeixen les càries. També és aconsellable fer una neteja bucal completa, fent ser-vir el fil dental i fer una esbandida bucal amb agent antibacterià. En el cas d’aquelles persones que facin servir una dentadura postis-sa o pròtesis dentals, aquestes requereixen de cures especials i constants. És recomanable man-tenir la dentadura neta i ajustada, per gaudir d’una millor qualitat de vida. Fer servir un dentifrici especial també és recomanable perquè les genives es retreuen amb el pas del temps, exposant les ar-rels, per la qual cosa les perso-nes majors són més propenses a patir sensibilitat dental. Per això és recomanable fer servir un den-

tifrici especial a tal efecte.La sequedat bucal o xerostomia és un altre dels trastorns més co-muns entre les persones majors, possiblement pel consum de de-terminats medicaments o certs tractaments mèdics. Per prevenir aquesta sequedat s’aconsella mantenir una bona higiene den-tal, mastegar bé els aliments per segregar saliva, realitzar esbandi-des amb una solució salina i bi-carbonat, i ingerir aigua sovint. També és altament recomana-ble consumir aliments que siguin fàcils de mastegar. En aquest sentit convé prendre poc sucre i molt calci, verdures i aliments que propiciïn una correcta mas-ticació. És recomanable evitar els aliments durs. Altres consells són fer servir ras-palls elèctrics i canviar el raspall de dents cada tres mesos.

dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

Sovint incidim en que ens hem de cuidar les dents i la forma com fer-ho, insistim sobretot en els nens i nenes. Encara que aquests, en la seva majoria, són consells que han de seguir des dels més menuts als adults, avui volem adreçar-nos especialment

a la gent gran, perquè també ells s’han de cuidar les dents i així aconseguiran mantenir una den-tadura sana durant més temps. El primer consell és la revisió fre-qüent, anant un parell de vegades al dentista perquè les persones grans són especialment propen-

ses a patir alteracions bucals per l’ús de pròtesi, la ingesta de me-dicaments o malalties sistemàti-ques. Cal ser curós amb raspallat de les dents després de cada men-jar. Especialment abans de ficar-se al llit, ja que mentre dormim la

ARREUARREUP17dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

El ripollès Jaume Vilalta continua treballant per trobar més descendents directes per anar ampliant cada any aquesta curiosa trobada

Quarta edició de la trobada de famílies armeres a Ripoll

RIPOLL | Redacció.- Des de l’any 2010 que es ve celebrant a Ripoll una trobada de descendents de les antigues famílies armeres de Ripoll. Aquesta és una iniciativa que la va promoure en Jaume Vilalta Jordan, nascut a Ripoll, que des de jove s’interessa per la producció d’ar-mes ripolleses i que, recordem-ho, el mateix any 2010 va publicar el lli-bre Les Armes de Foc de Ripoll. De fet, l’objectiu que persegueix el ripollès Jaume Vilalta, no és al-tre que el d’anar localitzant els descendents directes de diferents famílies que feien armes a Ripoll i, d’aquesta manera anar ampliant la trobada any rere any. Una trobada que fa quatre anys que es ve fent i en tot aquest temps en Jaume Vilalta ja ha pogut localitzar les se-güents famílies: Canoners: Coma, Sirvent, Anfruns, Canivell i Portusach.Panyetaires: Deop.

D’altra banda, aquest any, a la tro-bada s’hi han afegit els descendents de fargaires com Pere Palau, de la Farga Palau de Ripoll, i Ramon de Travy, fargaires de Cerdanya/Toses. En el transcurs de la trobada, el seu organitzador, Jaume Vilalta, va recordar que «senzillament vaig creure que encara era possible que es trobessin descendents d’aquestes famílies armeres i, d’alguna manera, el poble de Ripoll els hi ha de reconèixer el mèrit dels seus avantpassats»A la trobada també hi va haver re-presentació institucional amb l’as-sistència del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Ripoll, Ramon Santanach, que els va rebre en nom del consistori i també els va oferir, com cada any, una recepció a l’ajuntament.

LES ARMES DE FOC DE RIPOLLLa indústria de les armes va do-nar gran prestigi a Ripoll gràcies

a la destresa dels artesans ripo-llesos. Les armes fabricades als tallers de Ripoll són el producte que ha donat més fama interna-cional a la indústria fargaire de la comarca. El ferro obtingut de les fargues medievals era transformat en ei-nes agrícoles, peces per a carros, molins, batans... i en claus, reixes i armes blanques. Més tard, en ba-llestes i altres objectes de forja. Paral·lelament, al segle XVI s’ha-via iniciat la manufactura d’ar-mes de foc portàtils d’avant-càrrega (carregades per la boca del canó), que continuà pujant durant el XVII i va arribar a la màxima producció al segle XVIII, abans d’entrar en decadència i desaparèixer al XIX, a causa dels trasbalsaments polítics i dels profunds canvis econòmics i tèc-nics que llavors es produïren, tot i que sempre destacà la sensibili-tat artística d’aquests artesans.

Els participants a la trobada de famílies armeres davant la portada del Monestir de Santa Maria de Ripoll

Jordi Munell va ser un dels assistents a l’assemblea anual de l’ACM RIPOLL | Redacció.- L’Associ-ació Catalana de Municipis va celebrar, dijous de la setmana passada, la seva assemblea anual. Una assemblea que va tenir lloc, en aquesta ocasió, en un hotel del municipi tarragonès de Vilaseca. L’acte va començar amb la ben-vinguda a càrrec de l’alcalde de Vilaseca i president de la Diputa-ció de Tarragona, Josep Poblet. L’assemblea va presentar, com cada any, l’informe de gestió de l’entitat així com la liquidació del pressupost i l’aprovació dels

comptes. Precisament, entre els assistents a l’assemblea, no hi va faltar l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, que va destacar com un dels punts més valorats de l’informe de gestió de l’Assemblea Cata-lana de Municipis «el recurs a la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. Un recurs que ha estat presentat des de 845 municipis d’arreu de Catalunya i que persegueix l’objectiu de defensar l’auto-nomia i les competències mu-nicipals».

I es que una acció que compte amb el suport de 845 municipis d’arreu de Catalunya vol dir que té el suport d’una amplíssima majoria dels municipis catalans. L’assemblea de l’Associació Ca-talana de Municipis es va cloure amb la intervenció de la vicepre-sidenta del Govern de la Gene-ralitat, Joana Ortega. Cal destacar la presència de l’alcalde Jordi Munell en un moment en què cal defensar i preservar la importància de l’administració que es més pro-pera al ciutadà. L’assemblea de l’ACM celebrada dijous de la setmana passada a Vilaseca ACM

La sessió formativa sobre justíscia juvenil que es va fer divendres a Ripoll

Ripoll celebra una sessió formativa sobre justícia juvenil

RIPOLL | Redacció.- La sala Josep Maria Anglada de la biblioteca Lambert Mata de Ripoll va ser l’escenari, diven-dres, d’una sessió formativa per poder conèixer el funcio-nament de les actuacions en el marc de la justícia juvenil. Aquesta sessió va ser organit-zada per la regidoria de Partici-pació de l’Ajuntament de Ripoll, el Consorci de Benestar Social de Ripoll i pel departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. A la jornada hi varen partici-par un total de cinc tècnics i mediadors que van explicar el funcionament, processos i programes en justícia juvenil a

nivell general i les actuacions específiques en justícia juvenil en l’àmbit comarcal. La regidora de Participació, Civisme i Seguretat Ciutada-na de l’Ajuntament de Ripoll, Maria Dolors Vilalta, va donar la benvinguda als participants en nom del consistori i, tanma-teix, va expressar la seva satis-facció per haver pogut organit-zar unes jornades pioneres en l’àmbit de la justícia juvenil a la comarca. La sessió va despertar l’interès d’un nombrós públic, que va omplir la sala, en un moment que la justícia és en el punt de mira i cada vegada més és també més mediàtica.

La justícia és un tema que desperta interès i per això es va omplir la sala

ARREUP18ARREU dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

Rotary Internacional va reunir a Girona els clubs de la província i la premsa per donar a conèixer la seva tasca en l’àmbit local i internacional

El Club Rotary presenta els seus projectes socials

RIPOLLÈS / GIRONA | Redac-ció.- L’hotel Carlemany de Girona va acollir dimecres de la setma-na passada la primera trobada de Rotary Internacional amb els mitjans de comunicació de la de-marcació de Girona. A l’acte hi van assistir més de 50 persones, i es van exposar els vuit projec-tes estrella de cada club arreu de la província de Girona. El Club Rotary de Girona va re-alitzar una trobada que va reu-nir la premsa amb els diferents clubs de la província per tal de donar a conèixer la seva tasca a nivell local i internacional. La trobada la va presidir Joan Saura, que és el president del Club Rotary de Girona, acom-panyat del fideïcomissari de la Fundació Rotària Julio Sarjús. També hi van assistir perso-nalitats tan destacades com l’exalcalde de Girona, Joaquim Nadal, el regidor d’Urbanis-me de l’Ajuntament de Girona,

Carles Ribes, i el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadaler. Precisament Julio Sarjús, en la seva intervenció, va recalcar que «el Rotary no és un club d’escacs o un club gastronò-mic, sinó una associació que es dedica al servei dels al-tres». Durant la celebració de la tro-bada cadascun dels clubs de la província gironina van anar exposant, un per un, els seus millors projectes benèfics ex-plicant la repercussió que tenen per a la seva població, respec-tivament. Carles Ribas va ser l’encarre-gat de dur a terme una ponèn-cia sobre els Premis Literaris Manuel Bonmatí de Girona, afir-mant que «el dia que oblidem la nostra memòria, no podrem créixer com a poble». Si ens fixem en els diferents projectes benèfics exposats en

el transcurs de la trobada, hi trobem projectes alimentaris, de promoció a la joventut, d’ajuda a discapacitats o de promoció de la cultura. Són algunes de les iniciatives que van presentar els clubs de Banyoles, Blanes, Plat-ja d’Aro, Lloret de Mar, Ripollès i Roses junt amb els Rotaracts, els clubs joves de la província. El Rotary Club del Ripollès va ser present a la trobada i va ser representat per Joan Vilalta, membre de l’entitat rotària. Tots ells van recalcar la impor-tància d’organitzar una trobada com aquesta per tal que els mit-jans poguessin estar assaben-tats de la pluralitat, la diversitat i l’abast de la organització. L’organització Rotary Interna-cional, amb més de 100 anys d’història, va néixer amb l’únic propòsit de lluitar per fer arribar serveis humanitaris i de desen-volupament social a les zones més necessitades del món.

La trobada entre la premsa i Rotary Internacional que es va celebrar dimecres de la setmana passada a Girona

Ribes de Freser fa diverses millores a la zona esportiva municipal RIBES DE FRESER | Redacció- Aquestes setmanes s’estan por-tant a terme diferents actuacions de millora a la zona esportiva municipal per anar preparant les instal·lacions de cara a les activi-tats d’estiu. Pel que fa al camp de futbol s’està finalitzant la instal·lació dels llums amb molta més po-tència per poder entrenar amb millors condicions. S’ha col·locat un sistema de me-gafonia fixa per ajudar al desen-volupament de les activitats que

s’hi realitzen i poder-la usar en al-tres ocasions festives i/o lúdiques esportives que se celebrin allà du-rant la resta de l’any. Finalment, també s’ha aprofitat per millorar l’estat de la gespa (ressembrat, punxonat i abonat) després de l’acabament de la temporada de futbol i abans de l’inici de les estades esportives. D’altra banda, també s’han fet mi-llores al pavelló esportiu on s’està pintant la façana del pavelló de la banda del passeig. Una actua-ció que s’ha dut a terme perquè

aquesta part de la façana esta tota plena de pintades. A més, també s’està treballant en la rehabilitació dels lavabos. Per completar aquest seguit de millores a les instal·lacions espor-tives de Ribes de Freser, també s’han dut a terme les actuacions que han servit per deixar la pisci-na municipal en les degudes con-dicions per la temporada d’estiu. En definitiva, des de l’Ajuntament de Ribes de Freser, s’ha volgut fer un rentat de cara a les diferents instal·lacions esportives. La piscina municipal de Ribes de Freser, preparada per una nova temporada d’estiu

L’Ajuntament de Ribes de Freser té nova pàgina web

RIBES DE FRESER | Redacció.- El municipi de Ribes de Freser torna a disposar d’una nova web muni-cipal aquest mes de juny. A finals de 2013 es va realitzar un conve-ni sobre l’allotjament de pàgines web, dominis d’Internet i comptes de correu de l’Ajuntament de Ri-bes de Freser als servidors de la Diputació de Girona. La Diputació durà a terme el man-teniment de la infraestructura de la xarxa de dades, de comunica-cions, de la xarxa elèctrica, dels servidors i servei de talla-foc-necessaris. L’ens municipal es-tarà obligat doncs a garantir l’ús dels serveis prestats i objectes d’aquest conveni.S’ha decidit escollir aquest nou portal per les ineficiències de l’an-terior web en el seu gestor de con-tinguts. Encara que la nova web tingui un disseny igual que d’al-tres poblacions gironines, si que té una estructura molt més clara per cercar la informació. El site té dues plantilles diferen-ciades: la pàgina principal i les pàgines interiors. Els components comuns de cada tipus de plantilla són: la capçalera, les promocions fixes, un menú de navegació i el peu. La diferència entre la pàgi-na principal i les interiors és que la pàgina principal té promocions destacades (imatges grans re-presentatives de la població amb petites definicions genèriques) al costat de les xarxes socials (twit-ter i facebook de la corporació). I les promocions variables (informa-ció en constant actualització ba-sades bàsicament amb l’agenda i les notícies). Les pàgines interiors només contenen informació està-tica o amb poques modificacions. Un dels altres motius pel qual s’ha triat els servidors de la Diputació de Girona és pel servei gratuït en el manteniment i suport de la web a través del conveni signat per ambdues parts, amb l’objec-tiu d’alleugerir l’actualització dels continguts del site.

Els horts de Càritas ja estan a ple rendiment

RIPOLL | Redacció.- L’Associa-ció Càritas de Ripoll fa temps que es va proposar endegar un pro-grama d’horticultura per ajudar als usuaris amb greus problemes econòmics, a cultivar productes per al seu autoconsum. Amb aquest objectiu, va dema-nar a l’Ajuntament de la capi-tal ripollesa, la possibilitat que aquest els cedís, de forma gratu-ïta, algun terreny on es pogues-sin fer cultius. A tal efecte l’Ajuntament de Ripoll va aprovar, el mes de novembre de l’any passat, mitjançant acord de la comissió de govern, una lli-cència d’ús provisional privativa a precari en la qual es feia una cessió de 3.160 metres quadrats de terrenys que estan situats al polígon Casanova de Baix a Cà-ritas Diocesana. Després d’aquesta aprovació, Càritas Diocesana ha necessitat un període, que hem de xifrar en uns mesos després de l’acord, per tal de dur a terme les accions necessàries per poder preparar aquestes terrenys i deixar-los a punt per tal que siguin aptes per al cultiu. A data d’avui ja es pot afirmar que aquests terrenys es troben a ple rendiment.Precisament l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, va visitar dilluns de la setmana passada aquesta zona d’horts. L’alcalde va estar acom-panyat per la presidenta de Cà-ritas, Casilda Gómez, i aprofitant la seva estada a la zona va poder saludar els beneficiaris i també els voluntaris que hi col·laboren. Recordem que els horts urbans són una eina que tenen una gran acceptació i que en molts casos representen una petita ajuda a l’economia familiar. Per tant, amb més raó s’ha de destacar aquesta acció que han dut a terme Càritas diocesana i l’Ajuntament de Ripoll que po-den ajudar a l’alimentació de persones necessitades.

elel

CAMÍ RAMADERl Pàgina 22

LA FAMÍLIA PICAS VA PORTAR EL RAMAT FINS AL PLA D’ANYELLA

CAMPRODONl Pàgines 20 i 21

MOLTA PARTICIPACIÓ I ÈXIT DE LES NOVETATS DE LA FESTA MAJOR

DIADES DEL CONFLENTl Pàgina 24

PRIMER INTERCANVI ENTRE EL RIPOLLÈS I EL CONFLENT

SANTA P... SETMANA

SANTA P... SETMANA

EXPOSICIÓ DE LUXE AMB OBRES DE GUINOVART I RÀFOLS-CASAMADAL’ESPAI ART L’ABADIA DE SANT JOAN DE LES ABADESSES ACULL FINS A FINALS D’AGOST UNA MOSTRA FORMADA PER UNA SELECCIÓ D’OBRES DE LA COL·LECCIÓ BASSAT D’ART CONTEMPORANI

Les obres de Josep Guinovart i d’Albert Ràfols-Casamada, dos referents de la pintura

catalana, formen part d’una expo-sició doble de luxe, que es podrà visitar fi ns a fi nals d’agost a l’Espai d’Art l’Abadia. Es tracta d’una se-lecció de la col·lecció Bassat d’Art Contemporani que ha arribat a Sant Joan de les Abadesses gràci-es a la intervenció de Gerard Sala, que va ser decisiu perquè aquest fons hagi arribat al municipi, ja que s’exposa habitualment a la Nau Gaudí de Mataró des de l’any 2010. A l’exposició doble s’hi po-den veure obres de Josep Guino-vart (Barcelona, 1927-2007) dels anys setanta, just quan l’artista acabava d’instal·lar el seu estudi a Castelldefels, en un espai on va treballar les tècniques del collage,

es i cercant una pro-g r e s s i v a depuració dels mit-jans d’ex-pressió. L’exposició es va inaugurar dissabte la tarda amb la presència

de Lluís Bassat, que va qualifi car l’espai de la mostra com a «meravellós». Bas-sat va explicar que fa un any va visitar l’Espai d’Art l’Aba-dia i «durant un any hem estat ru-miant què expo-sar-hi». Una mos-tra amb les peces escollides per la directora del mu-seu de Mataró, que les ha seleccionat «amb una delica-desa immensa», explica Bassat. El conegut publicista es mostrava molt satisfet pel fet que

la gent pugui veure aquestes obres de tan de valor. «Em sento orgu-

llós d’haver conegut a aquests dos artistes i difondre’n la seva obra», va afi rmar Bassat. Des del consistori santjoaní, la regidora de Cultura, Montserrat Tallant, va expressar la seva satisfacció ja que era la primera vegada que aquest espai ofereix «una exposi-ció d’aquestes característiques», va afi rmar Tallant. A més va afe-gir que l’exposició de Guinovart i Ràfols-Casamada, amb obres que li donen un valor especial i dife-rent, «culmina l’objectiu amb el qual vam inaugurar aquesta sa-la». A més, i per primera vegada des que es va inaugurar la sala. El consistori santjoaní editarà un catàleg amb imatges de les obres exposades en col·laboració amb el Consorci Museu d’Art Contem-porani de Mataró, l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Carmen & Lluís Bassat. w

DEL 26 DE JUNY AL 2 DE JULIOL ● SUPLEMENT D’OCI I DE CULTURA

ST. JOAN DE LES ABADESSES J.B.

on va experimentar amb el color i dels seus homenatges al Guer-nika. D’Albert Ràfols-Casamada (Barcelona 1923-2009) es poden veure obres de l’època compresa entre els anys setanta i noranta, on va treballar les relacions cromàti-ques matisades, amb transparènci-

es i cercant una pro-g r e s s i v a depuració dels mit-jans d’ex-

de Lluís Bassava qualifi car l’espai de la mostra co«meravellós»safa un any va visitar l’Espai d’Art l’Aba-dia i any miant què expo-sar-hi»tra amb les peces escollides per la directora del mu-seu de Mataró, que les ha«amb desa immensa»explica Bassat. El conegut publicista

satisfet pel fet que

EL MERCATDEL 26 DE JUNY AL 2 DE JULIOL DE 2014

20 QUÈ FEM

Camprodon ha celebrat cinc dies de festa major en honor a Sant Patllari. Una celebració

que ha inclòs les activitats més tra-dicionals de la festa major campro-donina amb algunes novetats com una jornada castellera i l’arrossada popular que es va celebrar dimarts, darrer dia de la festa major 2014. Precisament aquest va ser l’únic però que hi va posar el regidor de l’Ajun-tament de Camprodon, Xavi Guitart, que va destacar «que ha estat una edició molt participada. Tot ha es-tat perfecte i només cal lamentar que el temps no ens acompanyés el darrer dia, ja que la pluja va obli-gar a traslladar l’arrossada popu-lar i les proves tipus ‘Humor ama-rillo’ a l’interior del pavelló vell. Una llàstima perquè aquesta era una de les novetats d’aquest Sant Patllari 2014. Però a part d’això tot ha anat molt bé i estem molt contents». Al costat d’aquestes lletres podem veure algunes de les fotografies d’aquests cinc dies de la festa ma-jor de Sant Patllari amb alguns dels actes més destacats. La gresca d’aquest Sant Patllari 2014 va començar divendres a la nit i ho va fer amb la tretzena edició del Sopar del Jovent, mentre que pels que es van estimar una activitat més assos-segada, van gaudir d’allò més amb la divertida comèdia teatral que es va representar al casal camprodo-ní a càrrec del Teatrus Rotundus de l’entitat amb la representació de So-gra, jove... i antigalles!!!. El segon dia de la festa major de Camprodon va ser el dia més ins-titucional, amb el pregó que es va celebrar a la sala d’actes de l’Ajun-tament, i que va ser a càrrec de Fer-nando Vila. Tot seguit la comitiva institucional es va traslladar fins a l’església de Santa Maria on es va fer l’ofici, amb un re-

CAMPRODON REDACCIÓ cinte religiós ple de gom a gom. Sor-tint de la missa es va fer la tradicional fotografia de família a les escales del Monestir de Sant Pere.Dissabte a la nit es va viure un altre dels moments més àlgids de la festa major de Camprodon amb l’elecció de la pubilla i l’hereu. Com sempre l’elecció va tenir lloc en el transcurs del gran ball de la festa major, que es va celebrar al pavelló vell, amb la música de la Cobla-Orquestra In-ternacional Selvatana. Els afortunats van ser Míriam Luengo i Joan Reyné, respectivament. Diumenge va ser un dels dies reser-vats per una de les novetats de la festa major de Camprodon 2014, amb la jornada castellera. Una jornada que va comptar amb la participació de les colles castellers de Cerdanyola i Castellers de Barcelona. Les co-lles van aixecar els seus castells a la plaça de la Vila. Els barcelonins van desmuntar dos intents de 4 de 8, que seria un dels millors castells mai vistos a la comarca del Ripollès. Tot i així, i després de dos intents, no ho van aconseguir. Diumenge també es va celebrar el II trofeu Vila de Camprodon, que es van disputar els solters i solteres contra els casats i casades. I avan-çada la tarda va arribar el moment d’un altre dels actes més tradicio-nals de la festa major de Sant Pat-llari: el Bicicrucis, que va celebrar la seva dinovena edició i que, una vegada més, va ser una de les acti-vitats molt participades i celebra-des pel jovent. El tercer dia de la festa major de Camprodon es va cloure amb un concert amb Cesc Freixas, pasto-rets Rock i Dj, al pavelló Vell. Dilluns va ser un dels dies de més participació popular amb una altra de les activitats més tradicionals de la gresca camprodonina: el dinar po-pular a la font de Sant Patllari, amb un àpat a base d’amanida, mongetes seques i llonganisseta.

JORNADA CASTELLERA I ARROSSADA POPULAR, NOVETATS DE SANT PATLLARI

EL MERCATDEL 26 DE JUNY AL 2 DE JULIOL DE 2014

QUÈ FEM 21

JOAN REYNÉ I MÍRIAM LUENGO, NOUS REPRESENTANTS DE CAMPRODON

També com mana la tradició, des-prés del dinar es va fer la competi-ció d’estirada de corda i a mig bai-xar de la font va tenir lloc el bany d’escuma a la plaça de Santa Maria, per acabar amb la remullada da-vant del pont Romà amb tothom

que va voler-se remullar a les ai-gües del Ter. A partir d’aquest moment la festa major de Sant Patllari es va barre-jar amb la celebració de la revetlla de Sant Joan. Primer amb la rebu-da de la Flama del Canigó i, a la

nit, amb la foguera a l’altra costat del pont Romà, amb el tradicional castell de focs. I dimarts es va cloure la festa ma-jor de Sant Patllari 2014, tal com hem dit abans amb una de les al-tres novetats: la primera edició de

l’arrossada popular. Malauradament la pluja va fer la guitza i la celebració es va traslla-dar al pavelló vell on, tot seguit, tal com estava previst és van fer un se-guit de proves seguint l’estil cone-gut com Humor Amarillo.

I encara que estava previst que els balls tradicionals i danses col·lectives amb Amadeu & Cia tanquessin la festa major de Camprodon 2014, no es van celebrar perquè l’acte s’havia de fer a la plaça de la Vila i la pluja va obligar a suspendre-les. w

EL MERCATDEL 26 DE JUNY AL 2 DE JULIOL DE 2014

22 QUÈ FEM

Aquest dissabte es va cloure, amb èxit, la darrera etapa de la ter-cera edició de la recuperació

del camí ramader entre les comarques del Lluçanès i el Ripollès. Un cop arribat el ramat al pla d’Anye-lla, en el terme municipal de Toses, es va poder copsar la satisfacció del Centre d’Estudis Comarcals del Ri-pollès. El seu president, Antoni Lla-gostera, va recordar que «l’objectiu principal d’aquesta activitat rama-dera és la de promocionar i recu-perar els camins públics per on es desenvolupa una activitat que hem

TOSES REDACCIÓ de considerar ancestral». Precisa-ment l’últim tram d’aquesta edició 2014, va transcórrer des de la pleta de l’Avet, just a sobre del santuari de Montgrony, i el pla d’Anyella on el bestiar hi passarà tot l’estiu. En total va ser una etapa de tretze qui-lòmetres i en un fet que demostra com va arrelant aquesta activitat, com un dels vestigis actuals de la transhumàn-cia, es va comptar amb la companyia d’una seixantena de persones. Totes elles van voler ser al costat de la família Picas i del seu ramat que està format per un total de 1.200 ovelles. Cal dir que a l’alçada del coll de la Creueta s’hi van integrar 400 ovelles

UNES SEIXANTA PERSONES ACOMPANYEN LA FAMÍLIA PICAS FINS AL PLA D’ANYELLA

més, integrants d’un ramat procedent de la Pobla de Lillet, a la comarca del Berguedà. Totes aquestes ovelles, en compa-nyia d’algun ramat més, passaran els propers mesos a les pastures del pla d’Anyella, un dels punts més em-blemàtics de la transhumància ca-talana. Precisament la gravació íntegra d’aquesta darrera etapa de la recu-peració d’aquet camí ramader serà la base d’un nou programa de Ca-minant per Catalunya, que s’eme-trà en les pròximes setmanes com-binant bellesa paisatgística i tradició ramadera. w

SATISFACCIÓ DE L’ESCOLA VEDRUNA PEL RESULTAT DEL VÍDEO PER PROMOCIONAR LA PORTADA DE RIPOLL

La gravació del vídeo que es va fer el passat 22 de maig

Satisfacció generalitzada pel resultat del vídeo que va re-gistrar l’escola Vedruna el

passat 22 de maig. Una activitat de la qual es poden destacar principalment tres qüesti-ons: la primera és que el vídeo es va gravar com un dels actes que es van incloure dins la jornada dedicada a la seva patrona, Santa Joaquima de Vedruna. D’altra banda, seguint amb el ta-rannà que es propi d’aquest centre escolar de la capital ripollesa, s’ha volgut que s’hi impliquessin tots els alumnes del centre.

RIPOLL REDACCIÓ I la tercera circumstància és que tant aquesta implicació de tot l’alumnat com també de la pròpia escola, te-nia també el rerefons del compro-mís de tot el centre escolar amb la promoció que ha d’ajudar que la portada del Monestir de San-ta Maria de Ripoll sigui declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Recordem també que el vídeo és una versió lliure del tema When I’m gone que s’ha subtitulat al cas-tellà, l’anglès i el francès, gràcies a la tasca dels mateixos alumnes de secundària del centre escolar. Aquest treball es pot trobar a les xarxes socials. w

El ramat en el moment d’arribar a les planes del pla d’Anyella

El pastor que ha acompanyat el ramat al llarg de tot el camí

C. GRANÉ

E. TEIXIDOR

E. TEIXIDOR

EL MERCATDEL 26 DE JUNY AL 2 DE JULIOL DE 2014

QUÈ FEM 23

TRES DIES DE FESTA MAJOR A SORA, AMB L’ELECCIÓ DELS NOUS PUBILL I PUBILLA

El municipi de Sora, a la zona del Bisaura, es disposa a cele-brar una nova edició de la seva

festa major. Una celebració que concentrarà tres dies de gresca, que començaran aquest divendres i s’allargaran fins a diumen-ge a la tarda. El primer acte de la festa major de Sora 2014 serà un tradicional quinto que repartirà regals per a tots els afortu-nats que tinguin la sort de cantar-lo. Serà divendres a la nit a les escoles de Cussons i, pels que vulguin allargar la nit tot seguit hi haurà discomòbil. El segon dia de la festa major serà dis-sabte, amb un seguit d’actes que es concentraran a la tarda i a la nit. Un dels actes principals del dia tindrà un important component esportiu, amb la disputa del torneig de futbol sala de la festa major, amb la parti-cipació de quatre equips: Ca la Càn-dida i Granges Can Rafael, que juga-ran la primera semifinal, i Llauneria Marcé i Sora, que jugaran la segona eliminatòria. Tot seguit es jugaran els partits per al tercer i quart lloc i la final, que pre-cedirà l’encesa de la foguera de Sant Pere, acompanyada de coca i cava, i traca final. A partir de la mitja nit és celebrarà el ball de festa major, amb el Duet Stylet-te i la corresponent elecció del pubill i la pubilla, a la mitja part, un acte que inclourà també l’entrega dels trofeus

SORA REDACCIÓ del torneig de futbol sala. Diumenge, tercer dia de celebració, tindrà lloc l’ofici a l’església de Sora i, a la tarda, es concentrarà l’activitat a la plaça de Can Coromines primer amb activitats adreçades als més me-nuts, amb inflables i un espectacle de màgia amb el Mag Joss. I després les dues activitats que clou-ran la festa major de Sora, 2014, adre-çades per a gaudir-les amb tota la fa-mília. Primer un concert d’havaneres amb el grup Mar Endins, i on no hi faltarà el tradicional rom cre-mat, i després una exhibició de balls i música country. w

Pol. Ind.

La Teuleria

“El Serradet”

08588 SORA

T. 93 852 90 11

• Instal·lacions de més de 1.000 m2• Concessionari Oficial BETA• Servei Oficial HONDA - MONTESA - KAWASAKI - PEUGEOT• Venda de motos, quads i buggies nous i usats. MULTIMARCA• Acceptem vehicle a canvi• Finançament sense entrada• Taller propi de reparació• Servei de recollida

GRAN STOCK EN MOTOS D’OCASIÓ

Ajuntamentde Sora

PROGRAMA D’ACTESDIVENDRES, 27 DE JUNY

A les 10 del vespre, a les escoles

de Cussons, GRAN QUINTO amb

sorprenents regals. Hi haurà servei de bar i

seguidament DISCOMÒBIL.

DISSABTE, 28 DE JUNY

A les 6 de la tarda, a la zona esportiva,

TORNEIG FUTBOL SALA TROFEU FESTA

MAJOR.

A 2/4 de 10 del vespre, a la zona

esportiva, FINAL FUTBOL SALA i a

continuació GRAN FOGUERA de Sant Pere

amb coca, cava i traca �nal.

A 2/4 de 12 de la nit, a la plaça de Can

Coromines, BALL DE FESTA MAJOR a

càrrec del grup DUET STYLETTE.

A la mitja part del ball s’escollirà el PUBILL

i la PUBILLA de SORA i entrega de PREMIS TORNEIG FUTBOL SALA.

DIUMENGE, 29 DE JUNY

A la 1 del migdia, a l’església de Sora

MISSA SOLEMNE DE FESTA MAJOR.

A la plaça de Can Coromines:

A partir de les 5 �ns a les 8 de la tarda,

INFLABLE a càrrec de Diverta.

A 2/4 de 6 de la tarda, espectacle de

màgia a càrrerc del MAG JOSS.

A 2/4 de 7 de la tarda, HAVANERES a

càrrec del grup MAR ENDINS. Es repartirà

ROM CREMAT.

A 2/4 de 8 de la tarda, EXHIBICIÓ DE COUNTRY.

EL MERCATDEL 26 DE JUNY AL 2 DE JULIOL DE 2014

24 QUÈ FEM

PRESENTACIÓ A RIPOLL DE ‘CÀNTIC DELS CÀNTICS DE SALOMÓ’ I ‘ELS SALMS. UN DIÀLEG SINCER AMB DÉU’

Aquest divendres es pre-sentaran a Ripoll els llibres Càntic dels

Càntics de Salomó i Els salms. Un diàleg sincer amb Déu. La presentació serà a càrrec del doctor en fi lologia semí-tica i professor a la Universi-tat de Girona, Joan Ferrer i Costa, que ha traduït els dos llibres, el primer juntament amb el poeta i pintor Narcís Comadira. L’acte se celebrarà a la sala Josep Maria Anglada de la biblioteca Lambert Mata. El Càntic dels Càntics de Sa-lomó és el poema d’amor més celebrat de la literatura universal i, alhora, un dels més controvertits. A causa de la seva integració en el cànon bíblic, el Càntic ha estat llegit tradicional-ment com una al·legoria de les relacions entre Déu i el seu poble. Tanmateix, en el text no es par-la de Déu. Tant si el Càntic és un conjunt de fragments com si és un poema oníric, el que importa és la seva febrada eròtica. L’amor del

RIPOLL R.S.

UN CENTENAR DE RIPOLLESOS SERAN A LES DIADES DEL CONFLENT AQUEST CAP DE SETMANA

El passat 5 d’octubre la comar-ca del Ripollès va formalitzar el seu agermanament amb la

comarca del Confl ent. Un enllaç únic entre dos territoris supramunicipals que té l’objectiu d’afavorir l’apro-pament dels habitants de les dues col·lectivitats, aprofundir en l’or-ganització dels serveis municipals i supramunicipals respectius, des-envolupar projectes comuns i afa-vorir trobades, iniciatives i accions conjuntes en diferents àmbits com l’associatiu, el juvenil, el turístic, el cultural, l’educatiu, l’econòmic i l’es-portiu. Després de crear un comitè paritari d’enllaç entre les dues comarques, el febrer passat, i de començar a establir un calendari d’accions comunes, els propers dies 27,28 i 29 de juny tindrà lloc un primer intercanvi cultural en-tre ambdues comarques, coincidint amb les Diades del Confl ent que es realitzaran al municipi de Prada. Les àrees de Joventut i Cultura del Consell Comarcal del Ripollès han

RIPOLLÈS/CONFLENT R.S. treballat amb els mu-nicipis perquè una nodrida representa-ció d’entitats i asso-ciacions ripolleses hi siguin presents. La participació se-rà elevada, al voltant de 100 persones, majoritàriament provinents d’enti-tats (Gegants i Gra-llers d’Ogassa, Gra-llers i Timbalers de Sant Joan de les Abadesses, Gegants de Sant Joan de les Abadesses i els Tra-bucaires de Ripoll) i també alguns joves. També hi ha previs-ta la presència d’al-caldes, alcaldesses i consellers comar-cals, així com del president del Consell Comarcal del Ripollès. El Ripollès participarà en la cercavila del divendres i posterior ball de ge-gants; en la plantada de gegants de

Càntic és d’entrada un amor físic, sense cap dissimulació de la fi sio-logia. És aquesta carnalitat la que

fa possible tota lectura simbòlica i al·legòrica del text, tota lectura espiritual, teològica i mística. Si un dia la Paraula es va fer carn, el Càntic dels Càntics ens pre-

senta aquesta carn en tota la se-va magnífi ca realitat, amb la joia profunda d’aquesta realitat, en

tota la seva esplendor.Aquesta edició s’obre amb una introducció a la traducció («Escriu-re’s el Càntic») de Nar-cís Comadira i amb una «Introducció a la lectu-ra del Càntic» de Joan Ferrer. A continuació es presenta el text hebreu i català, amb vuit dibui-xos de Narcís Comadira. El llibre es clou amb un «Assaig de lectura» de Joan Ferrer, que permet fer una relectura acom-panyada del Càntic. Els salms. Un diàleg sin-cer amb Déu ha estat pu-blicat per l’Associació Bíblica de Catalunya, conjuntament amb el Centre de Pastoral Litúr-gica de Barcelona i l’Edi-torial Claret, amb una in-troducció i la presentació

de cadascun dels 150 salms es-crites pel professor Joan Ferrer i unes notes breus que ens ajuden a poder entrar en el sentit de les pregàries. w

panyada del Els salmcer amb Déublicat per l’Associació Bíblica de Catalunya, conjuntament amb el Centre de Pastoral Litúr-gica de Barcelona i l’Edi-torial Claret, amb una in-troducció i la presentació

dissabte, i en la com-petició de jocs de pagès de força i habilitat del mateix dissabte al ma-tí. El mateix dia hi haurà també un dinar popular. w

TROBADA DE PUNTAIRES

NOVES DADES SOBRE ELS CAMINS RAMADERS DEL RIPOLLÈS /4

Per cloure aquesta petita sèrie d’articles sobre els camins ramaders del Ri-

pollès, voldria comentar que en el recorregut que vam fer el dis-sabte i diumenge 17 i 18 de maig de 2014, vam fer una nova apor-tació en el pas del camí ramader del Lluçanès per Alpens.

Gràcies a la informació de Maria Cinta Orra Serra, que durant molt anys havia viscut a Torrats, vam redescobrir el petit tram del camí que passa per darrera de la casa.

Fins ara, desconeixedors de l’entorn, havíem fet el camí passant per on antigament (segons les seves informaci-ons) hi havia un hort. El ca-mí ramader realment passava per darrere i per sobre la casa de Torrats, pel mig d’una fi -lera de rocs, per anar segui-dament a trobar el camí que ja fèiem cap al Soler.

Maria Cinta Orra havia tin-gut a més l’empenta de nete-jar mínimament la zona i ens va acompanyar indicant-nos el camí.

Gràcies a la seva informació, doncs, vam poder recuperar una petita secció del camí ramader del Lluçanès que estava a punt de perdre’s en el record.

A més gràcies a la seva informa-ció podem indicar que el planell obert existent (a 1.114 metres d’al-çada) prop del collet de l’Alarp, abans del coll de les Bruixes o del Soler, era denominat les saleres del Soler.

A més Maria Cinta Orra ens va explicar i documentar la pedra de la bruixa, situada al coll de les Bruixes o del Soler, encara que aquesta és una altra història que potser caldrà explicar en algun moment oportú.

Aquest any, doncs, l’activitat del Camí ramader del Lluçanès al Ri-pollès ha estat molt profi tosa: co-mençant a Santa Eulàlia de Puig-

oriol, a l’hostal de Cal Penyora, un lloc amb tanta ressonància trans-humant, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lluçà; amb la ne-teja d’un nou tram (entre el coll de l’Arç i del Boix); amb l’obten-ció de noves dades sobre trams dels camins ramaders ripollesos (a Torrats, a Alpens; a la zona de Palomera i de les Muntades, a Ara-nyonet; però també a la zona de Rocabruna).

També aquest any hem fet reco-neixements del ramal nord del ca-mí ramader de

Marina, a la zona de Rocabruna i Albanyà, amb el propòsit de fer el proper any alguna activitat a la zona, amb transhumància de vaques.

La tercera edició de l’activitat Ca-mí ramader del Lluçanès al Ri-pollès 2014 va tenir lloc aquest diumenge dia 22 de juny, el recor-regut fi nal, entre Viles Grosses, a Montgrony, i el Pla d’Anyella.

Estem davant una activitat del Centre d’Estudis Comarcal del Ripollès que va fent el seu camí, i que va acomplint el propòsit ini-cial de donar a conèixer una reali-tat, un patrimoni cultural que no podem deixar perdre, alhora que es dóna visibilitat a un món, el de la ramaderia i molt en concret a la ramaderia transhumant, que ho necessita i ho mereix. w

SCRIPTORIUM

PAntoni Llagostera Fernández allagosteraf@gmail.com

Divulgació humanística i científi caEspai del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès

www.cecripolles.org

EL MERCAT DEL 26 DE JUNY AL 2 DE JULIOL

QUÈ FEM 25

HOSPITAL COMARCAL DE RIPOLLÈS

CREMADES

Les cremades són un dels accidents més freqüents i greus que existeixen actu-

alment i en la nostra vida diària i quotidiana.La població més afectada són els nens (les cremades són la segona causa de mort infantil en menors de 4 anys, i la tercera entre nens en edats compreses entre cinc i catorze anys), els adults i també els joves.Les cremades tèrmiques més ha-bituals en els adults són les cau-sades pel foc, es calcula que són un 40-45% del total.En els nens més petits, les més freqüents són les produïdes per escaldades de líquids calents (so-vint es produeixen a la cuina i du-rant els àpats), i en els nens de més edat, les cremades més habituals són causades per foc directe fora del domicili.

Les cremades es defineixen com lesions tissulars produïdes per l’efecte de diferents agents (ca-lor, fred, productes químics, elec-tricitat o radiacions com la llum solar, llum ultraviolada o infra-roja...) que poden causar lesions o mort cel·lular. Tenen tres conseqüències: la pèr-dua de líquids (hipovolèmia), la pèrdua de calor (hipotèrmia) i la pèrdua de l’acció de barrera (in-feccions).

En el primer moment de produir-se la cremada i en el mateix lloc de l’accident hem de tenir en compte i seguir-ho com a regla primordi-al; la valoració de l’estat general del pacient, seguidament practi-carem els primers auxilis a la per-sona afectada.Els primers auxilis, s’apliquen en

el mateix lloc de l’accident, i de-penent del causant de la crema-da seran:· Allunyar la persona del lloc de l’accident.· Apagar les flames de la roba.· Separar la persona del contacte elèctric sense fer contacte amb la corrent.· Diluir per rentat, amb abundant aigua, durant un mínim de 20 mi-nuts a temperatura tèbia. · Treure tota la roba que estigui contaminada per un agent químic, seguidament retirarem la roba no adherida.· Retirar anells, rellotges... abans que la part del cos afectada es co-menci a inflamar.· Aplicar compreses amb aigua fre-da a les cremades per alleugerir el dolor i reduir l’efecte de la calor sobre els teixits, amb precaució d’evitar hipotèrmia sistèmica. Re-frescar la zona afectada tèrmica-ment. Mai utilitzarem gel sobre la zona cremada.· Evitar la hipotèrmia.· Cobrirem les cremades amb un llençol net i posarem al damunt una manta per conservar la calor corporal. Aïllarem les lesions.· No aplicarem pomades a sobre de les ferides perquè pugui ser va-lorada pel personal mèdic.· Les zones cremades s’han d’elevar per reduir l’edema abans i durant el transport.

Serà el personal mèdic que ens atengui qui farà un pronòstic, que depen-drà de tres variables: · L’extensió (directament relaci-onada amb l’estat general del pa-cient).· La profunditat de la lesió.· El grau de les cremades produ-ïdes, les cremades de tercer grau són les més greus, seguidament tenim les cremades de segon grau i finalment les més lleus, les de primer grau.

Moltes de les cremades es podrien evitar si prenguéssim unes bones mesures de prevenció. En desta-quem les més principals:· Instal·lar alarmes de fum a la llar. · Revisar i canviar les bateries de manera regular. · Ensenyar als nens, les mesures de

JOAN PEITAVI FREIXA DIPLOMAT D’INFERMERIA

EL MERCAT DEL 26 DE JUNY AL 2 DE JULIOL

HOSPITAL 25

seguretat adequades en cas d’in-cendi i el perill associat a la ma-nipulació de llumins i jocs piro-tècnics.· Evitar que els nens manipulin les estufes i que hi juguin, també que agafin objectes calents com plan-xes o les portes del forn. · Vigilar a la cuina amb els mànecs de les olles i paelles, no deixar-los a l’accés dels nens. · Col·locar extintors d’incendis al domicili, treball i escola (atenció a la caducitat i revisions). · Retirar els cables elèctrics del do-micili i mantenir-los allunyats. · Conèixer i assajar l’itinerari d’eva-cuació en cas d’incendi del domi-cili, treball i escola. · Graduar la temperatura de l’es-calfador d’aigua a 50º (120ºF) o menys.Durant els mesos d’estiu, un dels factors causants d’un percentatge elevat de les cremades que s’atenen als centres hospitalaris, és l’expo-sició sense control als rajos so-lars. Les cremades solars són un tipus de cremada superficial, la majoria són molt doloroses i el tractament és fonamentalment simptomàtic.La prevenció és el millor tracta-ment per les cremades solars, és molt necessari aconsellar cremes de factor protector alt i adequat per cada tipus de pell, i sobre-tot anar repetint aplicacions per tal de mantenir la protecció du-

rant una exposició prolon-gada. Un cop ja han apare-gut els signes i símptomes de la cremada es recomana l’ús d’emol·lients, compreses

fredes, paracetamol o AINE per l’alleujament dels símpt omes. Si existeixen lesions extenses es pot utilitzar un corticoide tòpic de bai-xa potencia (hidrocortisona 1%) durant dos o tres dies. w

· www.uv.es/dssqa/servicios/salud/· http://www.fisterra.com/.· Garcia Criado E. I., Torres Trillo M, Muñoz Ávila J, Clemente Millán M.J, González Barranco J.M. Ma-nejo urgente de las quemaduras en Atención Primaria. Semergen (Madrid) 1995; 25 (2): 132-140.· Tratamiento de las quemaduras en Atención Primaria. Infac 2005;13 (5): 21-24.

BIBLIOGRAFIA

EL MERCAT DEL 26 DE JUNY AL 2 DE JULIOL

26 AGENDA

ACTES I FESTES

CAMPDEVÀNOLDIA 27Concerts de nits de lluna plena.

DIA 29LVIè Aplec de St. Pere d’Aüira. Caminada aplec. Organitza: Amics de St. Pere- GEC- Excursionisme

DIA 29A les 17.30h A la sala Diagonal, Ball amb Toni Sharazan. Entrada: 6€. Sorteig d’un regal. Organitza: Associació de Balladors de la sala Diagonal.

CAMPRODONDIA 29A les 10h, Al Parc de la Mare de la Font, Trobada social del Club de Modelisme Naval de Girona, Lloret de Mar i el Volo (França).

PLANOLESDIA 29Sortida familiar amb AEP. A les 9 h, A la plaça del Casino per anar al Petit Canada a La Molina.

QUERALBSVall de NúriaDIA 29Festivitat de Sant Pere. Tal com marca la tradició per Sant Pere, s’inaugura la temporada de pastures i es porta a terme la benedicció dels pans i les farinetes. Enguany recobrarem el romiatge al Santuari pel camí vell des de Queralbs. Missa solemne i repartiment de les tradicionals farinetes i de pa beneït.

RIPOLLDEL 25 AL 27de les 9 a les 13 h, Al casal cívic de la Devesa del Pla i instal·lacions esportives municipals, Tastatallers (activitats de lleure infantil).

DEL 27 AL 29A la plaça de Sant Pere, Festa del barri del Pla de Sant Pere. Organització: AAVV

barri.

DIA 27A les 19 h, A la sala Josep M. Anglada Biblioteca Lambert Mata, Presentació dels llibres de Joan Ferrer: “Càntic dels Càntics, i els Salms: un diàleg sincer amb Déu”. Organització: sala Josep M. Anglada Biblioteca Lambert Mata.

DIA 28Festa del barri d’Engordans. Organització: AAVV barri.

SANT JOAN DE LES ABADESSESDIA 27A les 16 h, A la Sala Abat Arnau de Vilalba-Palau de l’Abadia, II Jornada Anual de Cooperació. Coneixent l’Índia. Organització: Hospital de Campdevànol. Col·laboració: Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.

DIA 28Revetlla de la Vila Vella. A les 16.30h,A la plaça Major, Festa de l’escuma, xeringada i berenar per a tothom.

A les 21.30 h, Sopar pícnic popular. A continuació, ball amb el Grup Maracaibo, coca i vi dolç per a tothom.

A mitja part del ball, s’escollirà a l’Hereu i la Pubilla de la Vila Vella. Organització: Associació de Veïns de la Vila Vella. Col·laboració:Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.

DIA 29A les 18h, Al passeig Compte Guifré, Sardanes i cloenda del 42è curset de sardanes amb la cobla Principal de Berga. Organització: Agrupació Sardanista. Col·laboració: Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.

SETCASESDIA 28UltraTrail Ull de ter.

VILALLONGA DE TERDIA 28VI Setdellonga - briefing –

Marató i Mitja Marató de Muntanya.

A les 19h, A la Sala de la Cooperativa de Vilallonga de Ter. Organització: Ajuntament de Vilallonga de Ter. Col·labora: Voluntaris de Vilallonga de Ter.

DIA 29VI Setdellonga - Marató i Mitja Marató de Muntanya. 43 i 22 km de recorregut gaudint dels set nuclis del municipi.

Més informació a www.vilallongadeter.cat o 972 74 11 06. Organització: Ajuntament de Vilallonga de Ter. Col·laboració: Voluntaris de Vilallonga de Ter.

EXPOSICIONS I ALTRES ACTIVITATS

RIPOLLTOT EL MES Biblioterrassa. Lloc: Espai Espriu. Organització: Biblioteca Lambert Mata.

TOT EL MESA les 20 h, a la sala Josep M. Anglada Biblioteca Lambert Mata, Exposició d’Aurora Capdevila López.

FINS EL 13 DE JULIOLAl Museu Etnogràfic, “Proximitat”: exposició fotogràfica col·lectiva de Miquel Abat, Maria Gregori, Carles Llop, Conchi Martínez, Xavi Moix i Cori Pedrola i Ivana Larrosa. Organització: Museu Etnogràfic de Ripoll.

SANT JOAN DE LES ABADESSESFINS EL 28 DE SETEMBREOmbres d’Ocell, escultura ingràvida del pintor Gerard Sala. Lloc: Espai Art l’Abadia - Palau de l’Abadia.

A PARTIR DEL 13 DE JUNYExposició de pintura dels alumnes de l’Escola d’Art de Sant Joan, Lloc: Palau de l’Abadia. De dilluns a dissabtes de 10h

a 14h i de 16h a 19h. Diumenge de 10h a 14h. Organitza: Escola d’Art de Sant Joan de les Abadesses.

FINS EL 24 D’AGOSTJosep Guinovart - Albert Ràfols Casamada. Col·lecció Bassat d’Art Contemporani. Lloc: Espai Art l’Abadia - Palau de l’Abadia. . De dilluns a dissabtes de 10h a 14h i de 16h a 19h. Diumenge de 10h a 14h. Organitza: Regidoria de Cultura - Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.

VISITES GUIADES

GOMBRÈNDIA 29A les 11 h, Visita guiada al Museu del Comte Arnau. Punt de trobada a la plaça del Roser de Gombrèn. Descoberta del mite del Comte Arnau tot visitant el museu de Gombrèn, el gorg dels Banyuts i el mateix castell on va viure el llegendari comte. Preu: 10,00€; Menors de 8 anys: gratuït. Només 8,00€ amb els tiquets de la campanya “El Ripollès Convida!” Disponibles als establiments d’hostaleria i restauració col·laboradors. Places limitades: cal fer reserva. Tel: 972 72 13 17 / 686 11 33 44 - info@alt-ter.org. Organització: CEA Alt Ter.

RIPOLLTOTS ELS DIUMENGESA les 11.30h, Visita guiada al Monestir de Ripoll i al Centre d’Interpretació per descobrir la història del bressol de Catalunya gaudint d’una fascinant visita a l’emblemàtic Monestir. Per a més informació i reserves: Terra de Comtes i Abats www.terradecomtes.cat o bé reserves@terradecomtes.cat. Tel. 972 70 45 56.

TOTS ELS DIUMENGESA les 11.30 h, Visita guiada: “Ripoll, bressol de Catalunya”. Lloc: punt de trobada, davant la porta del Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Visita guiada al

AMB LA COL·LABORACIÓ DEL:CONSELL COMARCAL

DEL RIPOLLÈS

Centre d’Interpretació i al Monestir de Ripoll, en la que coneixerem la transcendència del monestir en la història de Catalunya i el valuós patrimoni romànic que serva, com ara la portalada. Preu: 8,00€; Menors de 8 anys: gratuït. Només 6,80€ amb els tiquets de la campanya “El Ripollès Convida!” Disponibles als establiments d’hostaleria i restauració col·laboradors. Places limitades: cal fer reserva. Tel: 972 72 13 17 / 686 11 33 44 - info@alt-ter.org. Organització: CEA Alt Ter – 972 72 13 17.

SANT JOAN DE LES ABADESSESTOTS ELS DISSABTESA les 16.30h, Visita guiada al Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Visitareu un dels monuments més importants del romànic català i descobrireu la vila, tot resseguint la seva història i les seves llegendes i tradicions. Punt de trobada davant de l’Oficina de Turisme (Palau de l’Abadia). Per a més informació i reserves: Terra de Comtes i Abats www.terradecomtes.cat o bé reserves@terradecomtes.cat. Tel. 972 70 45 56. Organització: Terra de Comtes i Abats.

TOTS ELS DISSABTESA les 16.30 h, Visita guiada a Sant Joan de les Abadesses, joia del romànic. Reviurem els 1000 anys d’història del monestir de Sant Joan, amb el seu claustre gòtic, una església romànica singular i el conjunt escultòric del Santíssim Misteri. També, visitarem la vila vella. Punt de trobada davant de la porta del museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Preu: 8,00€; menors de 8 anys,gratuït. Només 6,80€ amb els tiquets de la campanya “El Ripollès Convida!” Disponibles als establiments d’hostaleria i restauració col·laboradors. Places limitades: cal fer reserva. Tel: 972 72 13 17 / 686 11 33 44 - info@alt-ter.org.

EL MERCAT DEL 26 DE JUNY AL 2 DE JULIOL

TELEVISIÓ DEL RIPOLLÈS 27

PROGRAMACIÓ DEL 26 DE JUNY AL 2 DE JULIOL

DIJOUS 26 DIVENDRES 27 DISSABTE 28

DIUMENGE 29 DILLUNS 30 DIMARTS 1

07.00 Notícies en xarxa

10.00 Al dia comarques Gironines

10.30 Vull una resposta

11.30 Pros i contres

12.30 Aventura’t

13.00 El Magazine la tertúlia

14.00 Comarca informatiu

14.20 El temps

14.30 Al dia

15.00 Fanzivit

15.30 El cercle virtuós

16.00 El magazín

17.00 El Ripollès avui

17.30 Promo

18.00 Música.cat

18.30 El cercle virtuós

19.00 Al dia comarques Gironines

19.30 Esports en xarxa

20.00 Comarca informatiu

20.20 El temps

20.30 El Magazín

21.00 Zona natural

21.30 Informatiu Al dia

22.00 Comarca informatiu

22.15 El temps

22.30 Xic&dans

23.00 El punt al dia

00.00 La meva vida al Barça

01.00 El magazín

02.00 Comarca informatiu

02.15 El temps

02.30 7 dies

07.00 Notícies en xarxa10.00 Al dia comarques Gironines10.30 7 dies11.00 Fanzivit11.30 Gaudeix la festa12.00 Tot recordant12.30 Torna-la a tocar Sam13.00 El Magazine la tertúlia14.00 Comarca informatiu14.20 El temps14.30 Al dia15.00 Caminant per Catalunya15.30 El temps oportú16.00 El magazín16.30 Zona natural17.00 Xic&dans17.30 La 7mana Girona18.00 Música.cat18.30 El temps oportú19.00 Al dia comarques Gironines19.30 Esports en xarxa20.00 Comarca informatiu 20.20 El temps20.30 El Magazín21.30 Informatiu Al dia22.00 Comarca informatiu 22.15 El temps22.30 Anem de festa23.00 Caminant per Catalunya23.30 Top clàssics00.00 La 7mana Girona00.30 Tornala a tocar Sam01.00 El magazín02.00 Comarca informatiu02.15 El temps02.30 Gaudeix la festa03.00 Tot recordant

08:30 Comarca informatiu

cap de setmana

09.00 Vull una resposta

10.30 Pros i contras

11.30 Tornala a tocar Sam

12.00 Amb Josep Pons

13.00 Minuts revival

13.30 Actual esports

14.00 Comarca informatiu

cap de setmana

14.30 El Ripollès avui

15.00 Xic&dans

15.30 La 7mana

16.00 El magazín

17.00 Anem de festa

17.30 Només esport

18.00 Aventura’t

18.30 Cakes i pastissos

19.00 Cultura’t

19.30 La 7mana Girona

20.00 Comarca informatiu

cap de setmana

20.30 Caminant per Catalunya

21.00 De vall a vall

21.30 Informatiu Al dia

22.00 Mancomunitat 100 anys

22.30 La questió

23.00 Comarca Informatiu

cap de setmana

23.30 Gaudeix la festa

00.00 Descobreix l’Empordà

00.30 Top clàssics

01.00 Tot recordant

01.30 Pros i contras

08:30 Comarca informatiu

cap de setmana

09:00 La 7mana Pirineus

09:30 Promo

10:00 La 7mana Cat. Central

10.30 Última sessió

11.00 La missa des de Montserrat

12.30 La questió

13.30 Trail mountain

14.00 Comarca informatiu

cap de setmana

14.30 Zona natural

15.00 De Tee and Green

15.30 Catsons

16.00 En joc

20.00 Comarca informatiu

cap de setmana

20.30 Anem de festa

21.00 Fanzivit

21.30 Al dia

22.00 Liders

22.30 La 7 mana

23.00 Comarca informatiu

cap de setmana

23.30 La meva vida al Barça

00.30 Clínica integral

01.00 Estació digital

01.30 Àrea UFEC

02.00 La 7mana Pirineus

07.00 Notícies en xarxa

10.00 Descobreix l’Empordà

10.30 Última sessió

11.00 La questió

12.00 La 7mana

12.30 Àrea UFEC

13.00 El Magazin la tertúlia

14.00 Comarca informatiu

14.20 El temps

14.30 Al dia

15.00 Liders

15.30 Sector primari

16.00 Gaudeix la festa

16.30 La 7mana Girona

17.00 Clínica integral

17.30 Catsons

18.00 Música.cat

18.30 Sector primari

19.00 Al dia comarques Gironines

19.30 Esports en xarxa

20.00 Comarca informatiu

20.20 El temps

20.30 El magazín

21.30 Informatiu Al dia

22.00 Comarca informatiu

22.15 El temps

22.30 19x19

23.00 El punt al dia

00.00 Clínica integral

00.30 Líders

01.00 El magazin la tertúlia

02.00 Comarca informatiu

02.15 El temps

02.30 Àrea Ufec

07.00 Notícies en xarxa10.00 Al dia comarques Gironines10.30 Cakes i pastissos11.00 Promo11.30 La 7mana Pirineus12.00 Dosos amunt12.30 Minuts revival13.00 El Magazin la tertúlia14.00 Comarca informatiu14.20 El temps14.30 Al dia15.00 Dscobreix l’Empordà15.30 Efectes positius16.00 El magazin17.00 19x1917.30 Cakes i pastissos18.00 Música.cat18.30 Efectes positius19.00 Al dia comarques Gironines19.30 Esports en xarxa20.00 Comarca informatiu20.20 El temps20.30 El Magazin21.00 Actual esports21.30 Informatiu Al dia22.00 Comarca informatiu22.15 El temps22.30 De vall a vall23.00 El punt al dia00.00 Cakes i pastissos00.30 Estació digital01.30 El magazin la tertúlia02.00 Comarca informatiu02.15 El temps02.30 Primer pla

LA FESTA DE LA LLANA I CASAMENT A PAGÈS, A TELEVISIÓ DEL RIPOLLÈS

ANEM DE FESTAP Televisió del Ripollès els ofereix un reportatge amb les millors imat-ges de la festa de la llana, en què es mostra com s’esquilen les ovelles i com es filava i es feien els matalassos antigament. També gaudirem amb el Casament a Pagès que enguany van protagonitzar l’Ester i en Jonhatan, amb l’estrena l’Eudald i la Maria, i amb l’apadrinament del conseller de la Generalitat Ramon Espadaler i la pintora Carme Solé i Vendrell. Una jornada en què el bon temps va ser protagonista i va res-pectar tots els actes. wDimecres a les 22.30 h, dissabte a les 17 h i diumenge a les 20.30 h

CAMINANT PER CATALUNYADivendres a les 15 h i a les 23 h, i dissabte a les 20.30 h. El programa d’aquesta setmana us ofereix una excursió per Osona, i concretament, a l’església de Sant Sebastià, on descobrirem la història a través del monument del Pacte dels Vigatans. Una ruta que també ens permetrà visitar les ermites de Santa Margarida i la de Sant Martí de Sentfores.

NOTÍCIES EN XARXADe dilluns a divendres a partir de les 7 h. Programa d’informació per començar el dia amb tres hores de l’actualitat que afecta el nostre país. Una mirada a Catalunya amb el punt de vista des del territori, amb tertúlies amb diferents personalitats representatives d’arreu.

DIMECRES 2

07.00 Notícies en xarxa

10.00 Al dia comarques Gironines

10.30 Amb Josep Pons

11.30 Que n’aprenguin

12.00 La 7mana Catalunya central

12.30 De Tee and Grenn

13.00 El Magazin la tertúlia

14.00 Comarca informatiu

14.20 El temps

14.30 Al dia

15.00 Àrea UFEC

15.30 El problema de Gettier

16.00 El magazin

16.30 Actual esports

17.00 De vall a vall

17.30 Trail mountain

18.00 Música.cat

18.30 El problema de Gettier

19.00 Al dia comarques Gironines

19.30 Esports en xarxa

20.00 Comarca informatiu

20.20 El temps

20.30 El Magazin

21.30 Informatiu Al dia

22.00 Comarca informatiu

22.15 El temps

22.30 El Ripollès avui

23.00 El punt al dia

00.00 Trail mountain

00.30 Aventura’t

01.00 El magazin la tertúlia

02.00 Comarca informatiu

02.15 El temps

02.30 Que n’aprenguin

EL MERCAT DEL 26 DE JUNY AL 2 DE JULIOL

28 CINEMA

TARZANAlemanya, 2013De Reinhard Klooss★★

Durant una expedició a una remota jungla de l’Àfrica, John Greystoke i la seva dona moren en un accident d’helicòpter. Únicament el seu fill petit JJ, també conegut com Tarzan, sobreviu. Un grup de goril·les descobreix el nen i l’acull com si fos un d’ells. El nen aprèn les dures lleis de la jungla sense tenir contacte amb cap altre ésser humà fins que, ja convertit en un poderós jove, es troba amb la bella Jane Porter. Jane és una valen-ta ecologista que viatja a l’Àfrica enganyada per William Clayton, l’actual president de la companyia Greystoke, que pretén acumular més poder.

ANIMACIÓ. AVENTURES | TARZÁN. 3-DDissabte i dilluns a les 18.15 h i diumenge a les 17.30 h

NO HAY DOS SIN TRES EUA, 2014De Nick Cassavetes. Amb Cameron Diaz, Leslie Mann, Kate Upton, Nikolaj Cos-ter-Waldau, Don Johnson, Nicki Minaj, Taylor Kinney, Alyshia Ochse, Madison McKinley, Toshiko Onizawa, Jessica Shea Alverson, Xiren Wang, Maria-Christina Oliveras, Nancy De Mayo.★★★

Després assabentar-se que l’home amb qui surt (Coster-Waldau) està casat, una dona (Cameron Diaz) descobreix a més que té molt en comú amb la seva dona (Leslie Mann),

RIPOLL | CAMPRODON

CINEMA COMTAL DE RIPOLL

★★★★★ Obra mestra ★★★★ Molt bona ★★★ Bona ★★ Passable • Dolenta - Sense qualificar

CASAL CAMPRODONÍ

MEJOR OTRO DÍA EUA, 2014 De Pascal Chaumeil. Amb Pierce Brosnan, Toni Collette, Aaron Paul, Imogen Po-ots, Rosamund Pike, Sam Neill, Tuppence Middleton, Joe Cole, Diana Kent, Geor-ge Hewer, Enrique Arce.★★★

Quatre persones es reuneixen a la vigília d’Any Nou en un dels edificis més alts de tot Londres amb la intenció de saltar al buit. Ells són Martin (Pierce Brosnan), un famós personatge de la TV caigut en desgràcia. Maureen (Toni Collette), una mare soltera amb problemes. Jess (Imogen Poots), una descarada adolescent, i JJ (Aaron Paul), un jove mú-sic que sobreviu com a repartidor de pizzes. Els quatre estan desesperats, però decidei-xen fer un pacte: no saltar i ajudar-se entre ells, almenys fins Sant Valentí, per intentar passar junts aquest moment tan difícil de les seves vides.

COMEDIA. DRAMA | COMEDIA DRAMÁTICADissabte a les 22 h i diumnge a les 17 h i a les 22 h

pel que ambdues decideixen venjar-se d’ell i les seves infidelitats. Comptaran també amb l’ajuda del seu actual amant (Kate Upton).

ROMANÇ. COMÈDIA | COMÈDIA ROMÀNTI-CA. VENJANÇADissabte i dilluns a les 22.15 h i diumenge a les 19.45 h

FORMACIÓ PRIVADA

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

Unió Intersectorial Empresarial del RipollèsC/ Macià Bonaplata, 4. 17500 Ripoll. Tel. 972 70 31 11. Fax. 972 70 39 54. rformacio@uier.org

ACTUALITZACIÓ DE LA PREVENCIÓ I CONTROL DE LA LEGIONELOSI I LA LEGIONEL·LA (10H)Dies: 9 i 10 de juliol. Horari: Dimecres i dijous de 8 a 13h.Durada: 10h.Preu: 70€

MANIPULADOR D’ALIMENTS (8H)Dies: 14 i 15 juliol. Horari: Dilluns i dimarts de 9 a 13h.Durada: 8h.Preu: 50€

Tots els cursos de 6 o més hores podran ser bonificats segons el sistema deFormació Continuada a través dels butlletins mensuals de cotització a la Seguretat Social.La UIER es reserva el dret d’anul·lar el curs, en aquest cas ho comunicarà amb temps suficient iretornarà els pagaments íntegres.

TAMBÉ ENS TROBAREU A:

ESPORTSESPORTSMarc Carós guanya l’Entrevalls

El corredor ripollès va ser el més ràpid a completar els 27 quilòmetres que separen Queralbs i Setcases

QUERALBS / SETCASES | J.B.- El corredor ripollès de l’Esportiu Ripoll Marc Carós es va imposar a la segona edició de l’Entrevalls amb un temps de 3 hores i 17 minuts, amb un estret avantatge so-bre Daniel Cazalla. El podi el va completar Xavier Padrós. Era la primera participació de Carós a la cursa que uneix Queralbs i Setcases, i amb aquest triomf va poder cele-brar la seva segona paterni-tat. En categoria femenina, la victòria va ser per a Miriam de Laffarest, amb un temps de 4 hores i 35 minuts. El podi el van completar Miriam Miras i la ripollesa de l’equip Bestrail Laura Prat. La sortida va tenir lloc a la

ESPORTS P30

Oriol Cardona i Marc Solà, victòria compartida en una Territori d’Isards Run que dobla participants

ESPORTS P31

Carles Vigara és el nou entrenador del Comforsa Ripoll en substitució d’Isi Vargas

ESPORTS P31

El Comforsa Ripoll perd amb el Vilafant per 8 a 0 a la final de la Copa Catalunya jugada a Teià

ESPORTS P31

El Map Abadessenc Negre guanya el darrer partit i aconsegueix el títol de lliga

ESPORTS P33

L’osonenc Arnau Quintana s’imposa en la setena edició de l’Open TT Vall de Camprodon

plaça de la Vila de Queralbs, amb un total de 250 participants, una xifra que va doblar la registrada l’any passat, en que van ser poc més d’un centenar. Un augment de participació molt ben valorat per l’organització. L’alcalde de Setcases, Carlos Fernández, va destacar que la celebració de proves esportives com aquesta tenen un impacte molt positiu a l’econòmica local i també servei-xen per enfortir els vincles amb Queralbs i la Vall de Ribes, en ge-neral. Els participants van com-pletar un recorregut de 27 quilò-metres passant per Vall de Núria, Nou Creus, el pic de la Fossa del Gegant, els colls de Tirapits, de la Marrana i de la Coma d’Orri, i el Puig de Pastuira, amb un desni-vell acumulat de 2.250 metres.

MARC CARÓS

«És un recorregut molt bonic que ja co-negui perquè solo entrenar per aquí»

«A la carena he agafat avantatge perquè sabia que a la baixada patiria, i així ha estat»

La segona edició de la prova va tenir una participació de 230 participants, el doble que l’any passat

El podi masculí amb el ripollès Marc Carós com a flamant guanyador

La ripollesa Laura Prat, en plena cursa, va ser tercera Els primers classificats comentant la prova

Un dels participants entrant a la meta Miriam de Laffarest, primera classificada

MIRIAM DE LAFFAREST

«L’organització perfecte, molt ben senyalitzada i un paisatge genial»

«No s’han notat els 27 km excepte en la baixada, on he patit molt»

CARLES FERNÁNDEZ

«Aquestes muntanyes no sepa-ren valls, sinó que ens uneixen»

«Amb l’esforç dels corredors és quan és unides estan»

PERE TUTUSAUS

«Estem molt satisfets. Hem intentat oferir més punt d’avituallaments»

F.X.B.

F.X.B.

F.X.B.F.X.B.

XAVIER SALOMÓ

ESPORTSP30ESPORTS

CAMPRODON | J.B.- El lletissó Marc Solà i Oriol Cardona es van repartir la victòria de la segona edició de la Territori d’Isards. Els dos corredors, que van arribar plegats a l’arribada, van fer un temps de 3 hores, nou minuts i 38 segons. El podi el va com-pletar Xavi Freixenet. En dones, la victòria va ser per a Dolors Morcillo, que s’assegura la sego-na posició al campionat ripollès, seguida de Núria Villegas i Amaia Sànchez. En el recorregut més popular, amb un recorregut de 12 quilòmetres, la victòria final va ser per Cristian Plaza, amb un temps total de 58 minuts. El van seguir Gabriel Rodríguez i Lluc Montull. La millor dona va ser Júlia Font, de la província de Castelló, seguida de la ripollesa Maria Vilà i d’Alba Escrivà. Entre les dues proves es va comptar amb una participació total de 132 corredors, xifra que dobla la que es va aconseguir l’any passat. Aquesta prova organitzada per l’Ski Club Camprodon va ser la penúltima del calendari del se-gon Campionat de Curses de Muntanya del Ripollès. Un cam-pionat comarcak que a falta de disputar-se la Vall de Ribes Xtrem a principis del mes de juliol, és encapçalat pel corredor de l’Es-portiu Ripoll Dani Ballesteros en homes, seguit pel també ripollès Jordi Vila i Xevi Guinovart. En dones, Alba Segura va per da-vant de Dolors Morcillo i Núria Villegas.

dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

Victòria compartida de Marc Solà i Oriol Cardona a la Territori d’Isards Run

MARC SOLÀ

«Ja sabíem com era i què ens trobaríem»

«Hem anat a un ritme molt sem-blant tota la cursa»

«Hem compartit la prova, i ha estat molt bonic»

ORIOL CARDONA

«El recorregut ha estat molt maco, però dur»

«Al final hem patit una mica de calor»

«No ha estat planejat, hem anat al mateix ritme des del principi»

CRISTIAN PLAZA

«Ha estat molt dura, sobretot els primers cinc o sis quilòme-tres primers de pujada»

«La baixada també m’ha costat perquè és forta»

«Els paisatges molt bonics»

JÚLIA FONT

«He sortit molt ràpid i a dalt m’ha atrapat la segona. He ha-gut d’apretar fort i al final li he tret un minut»

«Ha estat molt dura pel ritme, no per les cames, sinó pel car-dio»

J. REYNÉ I J. MARTÍN

«Estem molt contents perquè gairebé hem doblat el nombre de participants»

«La gent ha marxat contenta. De cara a l’any vinent volem millo-rar per tenir una tercera edició encara millor»

NO T’EQUIVOQUIS!els d’aquí

els del Ripollèssom els del .CAT

INFORMACIÓDE PROXIMITAT

TOT EL RIPOLLÈS AL TEU ABAST DES DE QUALSEVOL LLOC DEL MÓN

PER SABER-HO TOTABANS QUE NINGÚ

EL TEU PORTAL INFORMATIUDEL RIPOLLÈS

ESPORTSESPORTSP31dijous 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

RIPOLL | J.B.- El president de l’Escola de Futbol de Ripoll, Joan Avilés, va explicar aquest dilluns al programa ‘Només Esport’ de Tele-visió del Ripollès que Isi Vargas no continuarà al capdavant del primer equip de l’entitat. El fins ara tècnic marxa a Manlleu en un «projecte que personalment el vol provar», va afirmar Avilés. A més va afegir que «les portes les tindrà sem-pre obertes». Isi Vargas posa el punt final així a un període de qua-tre temporades consecutives a la banqueta del primer equip, des de l’any 2010 fins ara. En aquests anys, l’equip que ha entrenat ha aconseguit dues lligues, una Copa de Catalunya i tres supercopes. En la temporada 2013-2014 va acon-seguir que l’equip assolís un triplet històric. Isi Vargas va estar al club també abans, en les temporades 2007-2008 i 2008-2009, després que ho deixés Ramon Serra, tot i que va marxar una temporada, també a Manlleu. El substitut d’Isi

Vargas serà Carles Vigara, que fins ara ha estat entrenador de l’equip B, i amb el qual ha assolit dife-rents títols. Vigara s’unirà a l’staff tècnic format per Joan Godayol i Josep Sala, que fins ara han estat ajudant Isi Vargas. Després de la Copa Catalunya, l’equip es pren

El Comforsa Ripoll cau golejat a la final de la Copa Catalunya

RIPOLL | J.B.- El Comforsa Ripoll Bar I Què..? no va poder aconse-guir la quarta Copa Catalunya en perdre la final per un contundent 8 a 0 amb el Vilafant. Els ripolle-sos, que no havien perdut mai una final, van fallar moltes ocasi-ons clares com pals i rebots. En canvi, el conjunt alt empordanès, actual campió de la lliga, va mos-trar la seva solvència i va aprofitar les ocasions que va crear. L’equip ripollès va arribar a la final de diu-menge a Teià després de derrotar en les semifinals el conjunt de l’Esplais, de Castelló d’Empúries, per un contundent 8 a 3. Els gols de l’equip els van fer Gabri, que va protagonitzar un pòquer de dianes, dos de Pere Carbonell i

Els ripollesos van fer el passadís als campions

Isi Vargas deixa la banqueta del Comforsa Ripoll

El fins ara entrenador del B, Carles Vigara, s’afegeix a l’equip tècnic format per Joan Godayol i Josep Sala

Isi Vargas

Sense equip B la temporada que ve

un d’Aitor i de Ramon Moret. Els homes d’Isi Vargas van protago-nitzar el millor partit de la tempo-rada, en què tot els va sortir de cara. «Va ser un partit rodó», explica el president del club, Joan Avilés i, a més, afegeix que «l’eufòria de dissabte va acabar malament diumenge». Malgrat això, des de la junta agraeixen l’esforç i la lluita mostrada pels seus jugadors, que van acusar el desgast físic de la semifinal. D’altra banda, l’equip juvenil, en-trenat per Carles Vigara, també va perdre a la final amb l’equip de Can Tusell de Terrassa per un clar 6 a 0. L’equip ripollès va rebre diumenge a Teià el títol de lliga que ha aconseguit enguany.

unes setmanes de descans abans no comenci la pretemporada per preparar la competició. Gairebé es mantindrà la totalitat del bloc, tot i les baixes de dos jugadors joves de Manlleu i Torelló. En les properes setmanes s’anunciarà algun fitxatge.

El Map Abadessenc Negre es proclama campió de lligaRIPOLLÈS | J.B.- Nou títol per al Map Abadessenc. Si fa unes set-manes l’equip blanc va aconse-guir el campionat de Catalunya i el subcampionat al MIC Integra, aquest diumenge l’equip Negre es va proclamar campió de la lliga provincial de futbol sala per a persones amb discapacitat. L’equip que entrena Jordi Sola-nelles es va enfrontar al Dofí de Figueres, que també tenia opci-ons d’aconseguir el títol de lliga, i el va guanyar per un ajustat 2 a 1. L’equip Blanc, que ha qiedat en quarta posició, es va impo-sar clarament a la Fageda Groga per un 6 a 1 en una darrera jor-nada de lliga que es va disputar a Banyoles. Tant Jordi Solane-lles com Joan Guitart valoren la temporada com a «molt bona» ja que els títols han estat repar-tits entre els dos equips i s’ha treballat molt bé durant l’any. D’una banda, el conjunt Blanc, entrenat per Joan Guitart s’ha mostrat més fort en els diferents tornejos que ha disputat, mentre que l’equip Negre ha aconseguit mostrar-se més regular durant tot l’any, i que finalment li ha permès guanyar el campionat. Després d’una magnífica temporada, els dos entrenadors esperen poder seguir amb la seva tasca i seguir treballant igual de bé. El MAP Blanc va guanyar el campionat català

Quatre equips, a les 12 hores de futbol sala de dissabte

RIPOLL | J.B.- L’Escola de Fut-bol de Ripoll organitza aquest dissabte unes 12 hores de futbol sala. Tot i que la idea inicial era de 24 hores, la manca d’equips ha obligat a reduir les hores de com-petició i adaptar-les. Finalment hi participaran quatre equips, tres dels quals són de Ripoll i un de Torelló. La competició consistirà en partits que enfrontaran tots contra tots. Una vegada disputats aquests primers partits, el primer s’enfrontarà al quart i el segon al tercer, per tal de determinar el guanyador. Des del club han confirmat que tots els aficionats a aquest esport podran gaudir de la final del torneig dissabte a la nit, entre les 11 i les 12 al pavelló de l’Avellaneda.

RIPOLL | J.B.- Joan Avilés també va informar que ara per ara el fi-lial no continuarà. Tot i que ja és una decisió molt madura, el club s’ha donat uns dies de marge per acabar de decidir què fan. El motiu principal és l’economia, ja que no és rendible mantenir dos equips. A més, també s’hi afegeix

que cada vegada és més com-plicar trobar jugadors. Enguany, doncs, el club tindrà el sènior a la nova nacional catalana, i potencia l’esport base amb la creació d’un equip de cadets, que s’afegeix als que ja hi ha de juvenil i infantil. Si finalment es fa equip B, jugaria a la primera nacional catalana.

Carles Vigara

L’equip Negre, després de proclamar-se campió de lliga

El trofeu Cabina, un any més sense futbol sala

RIPOLL | J.B.- Com ja va passar l’any passat, el trofeu cabina, que comença aquest dijous, només tindrà competició en futbol-7. El fet que durant l’estiu s’organit-zin altres tornejos de futbol sala a la comarca, a Ribes de Freser o Vallfogona de Ripollès, i en po-blacions properes, com Torelló o Sant Quirze de Besora, ha obligat als organitzadors a tornar apos-tar només per la competició en futbol-7, que l’any passat sí que va tenir participació. Enguany hi ha un vuitena d’equips que s’han inscrit i que començaran a jugar avui mateix al camp municipal d’esports. Primerament es faran partits per grups, que determina-ran els millors que passaran a la fase final.

ESPORTSP32ESPORTS dijous 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

La sisena edició de la Setdellonga torna als orígens

VILALLONGA DE TER | J.B.- Des-prés que l’any passar la Setde-llonga formés part del Campio-nat de Curses de Muntanya del Ripollès, la sisena edició de la prova arriba recuperant la forma i l’ambient dels orígens, de caire més popular i perquè tothom hi pugui participar sense una limita-ció de temps. La competició, que se celebrarà diumenge, tindrà una marató d’uns 42 quilòmetres i amb 4.200 metres de desnivell, que s’acostarà fins als llindars de Setcases i la mitja marató. El recorregut, tal com indica el seu nom, transcorre per set nuclis de població que pertanyen al muni-cipi. La sortida de la marató serà entre les sis i les set del matí i, com que no és competitiva, tot-hom podrà sortir quan vulgui. Els corredors de la mitja marató sortiran una hora més tard. Tots els participants tindran premi i podran gaudir dels diferents avituallaments que torbaran al llarg del recorregut. L’organitza-ció, amb uns seixanta voluntaris, ha programat un dinar a la zona

esportiva cap al migdia. El preu per a la prova és de 25 euros per a la marató i 20 euros per a la mit-ja marató. La prova lletissona és una de les cinc curses que durant el mes de juny s’han adherit a la iniciativa Corre per la independència de l’Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma Pro-Seleccions Es-portives Catalanes. Una campa-nya que té com a objectiu donar suport al procés cap a la inde-pendència de Catalunya al ma-teix temps que es fa una activitat física com són les curses popu-lars, molt esteses al nostre país. Les curses del Corre per la inde-pendència també són un punt de difusió de la campanya L’Esport per la Independència que dóna a conèixer els beneficis que la in-dependència de Catalunya tindrà per al món de l’esport. Les proves que aquest mes de juny han do-nat suport a la iniciativa han estat la VIII Cursa de la Guineu, la X Cursa de Cantonigròs, la Vallmar, els Dos dies del Berguedà i la Setdellonga.

Camprodon, seu d’arribada i sortida de la Transpyr 2014

CAMPRODON | J.B.- La Transpyr, coneguda com la Travessa Dors Mars, en què els participants sur-ten a tocar del mar Mediterrani i acaben a tocar de l’oceà Atlàntic comença aquest diumenge. I ho fa amb protagonisme Ripollès, ja que Camprodon serà l’escenari de l’arribada de la primera etapa, que haurà sortit de Cadaqués, i l’en-demà serà la sortida de la segona etapa, amb final a la Seu d’Urgell. Aquestes dues primeres etapes són de 115 quilòmetres cadascu-na, hi aniran seguides dels 130 km de la tercera, entre la Seu d’Urgell i el Pont de Suert; la quarta, de 105 km que unirà El Pont de Suert amb Aínsa; la cinquena, d’Aínsa a Jaca, de 95 km; la sisena, 130 km entre Jaca i Roncesvalles i, finalment, la darrera prova entre Roncesvalles i Hondarribia, de 95 quilòmetres. En aquesta pro-va, hi haurà la participació de parelles d’equip de Camprodon formades per Ricard Riera i Pep Juncà, Jaume Gil i Francesc Vila i Lluís Begudà i Andreu Monturiol. A més, el camprodoní Xavi Sala

correrà individualment la sego-na edició de la Transpyr Road. Una modalitat que també comp-ta amb set etapes: Cadaqués-Camprodon, Camprodon-La Seu d’Urgell, La Seu d’Urgell-El Pont de Suert, El Pont de Suert-Aínsa, Aínsa-Jaca, Jaca-Roncesvalles i Roncesvalles-Hondarribia. Una competició amb més quilòmetres i una etapa pròleg entre Roses i Cadaqués de 33 quilòmetres. En-tre les dues proves s’arribarà a una participació de 360 inscrits de 24 nacionalitats, un rècord absolut, que la consolida com una de les proves més prestigio-ses de mountain bike no només del sud d’Europa, sinó també de l’àmbit internacional. En tan sols cinc edicions, s’ha passat dels 85 inscrits, a ser-ne més de 300. Recordem que l’edició passada va tenir un protagonisme total-ment ripollès amb la victòria del campdevanolenc Joan Llordella, fent parella amb Pau Zamora, a la Transpyr Adventure, i del també campdevanolenc Borja Sánchez en la modalitat road.

Set-cents corredors participaran al Trail Ulldeter dissabte

SETCASES | J.B.- Klassmark Trail, en col·laboració amb Salomon, l’Ajuntament de Setcases, el Refu-gi d’Ulldeter i Vallter 2000, organit-zen aquest dissabte el Trail Ulldeter 2014, la segona prova de les Mis-sion X3. La prova ofereix la moda-litat trail, de 52 km i 4.500 metres de desnivell, amb sortida i arribada a Setcases, on uns 250 corredors hauran de desafiar alguns dels cims més alts del Pirineu. El circuit s’inicia amb un fort desnivell fins al cim de les Borregues per seguir fins al refugi d’Ulldeter on s’ataca-rà el pic de Bastiments. Seguida-ment, es farà un petit salt per anar al pic de la Dona i baixada fins a Vallter 2000. Des d’aquí, els parti-cipants encararan la segona part de la cursa amb un dur ascens a Roca Colom, baixada fins al refugi Jaume Ferrer i coronar el Costabo-na. L’altra modalitat és el Trail, de 30 quilòmetres i 2.500 metres de desnivells positiu. Uns 400 corre-dors desafiaran un dur inici calcat a l’ultra fins al refugi d’Ulldeter, que també corona el cim de les Bor-regues a 2.691 metres d’alçada i puja al pic de la Dona pel coll de la Geganta. El trail finalitzarà amb un descens per corriol emboscat que permet assaborir la natura fins a Setcases. Esportistes d’elit com Toti Bes, Pere Aurell, Mesi Arcos, Xavi Llamas o Thais Pentinat par-ticiparan a la primera edició de la prova. Des de l’ajuntament de Setcases s’ha engegat una iniciati-va per tal d’animar els més de 600 corredors amb una estelada. Una mostra per reclamar les seleccions catalanes d’aquestes modalitats esportives diferents del futbol on els corredors catalana s’hi deixen la pell. Els punts on es pot anar per animar als corredors són a la sorti-da, a Setcases, a les 7 h o a les 8 h; al refugi d’Ulldeter i Vallter 2000 i al moment de l’arribada, que es preveu a 2/4 d’11 per als corredors del trail i a 2/4 d’1 per als corredors de l’ultra. La primera de les Mission X3 va ser el Trail Cap de Creus.

Alguns dels participants camprodonins

L’any passat la prova va puntuar pel campionat ripollès de curses de muntanya

La competició lletissona, amb dos recorreguts, torna a ser no competitiva

La primera etapa unirà Cadaqués amb el municipi camprodoní

Promoci v lida del 20 de maig al 13 de juliol de 2014 per a particulars residents a Pen nsula i Balears, que adquireixin un Hyundai de la nova gamma en un concessionari de la Xarxa Oficial Hyundai (disponibles a www.hyundai.es) i que financin la seva compra amb Santander Consumer EFC, S.A. Promoci limitada a un m xim de 15 quotes. Exemple de devoluci per a i30 1.4 3P Mpi 100 CV KLASS amb PVP recomanat a Pen nsula i Balears d’11.590 , v lid fins a fi de mes, incl. IVA, transport, impt. Matriculaci , descompte promocional, aportaci de concessionari i Pla PIVE 5 (subjecte al compliment de les condicions del Pla PIVE del Govern). L’import m xim a tornar per cada quota ser de 150 per a l’esmentat model, amb un l mit de 15 quotes. No comptaran com a gols els que es produeixin fora del temps de joc reglamentari (tandes de penalts), ni gols anulats. Importe m nim de finan ament per a l’esmentat model: 11.000 a un termini m nim de 48 mesos. Finan ament subjecte a estudi i aprobaci de l’entitat financera. Models visualitzats: i30 Go Brasil Plus i ix35 Go Brasil Plus. Consulta els imports m xims a tornar i els imports m nims a finan ar per als models i10, i20, ix20, i30, i40, ix35, Veloster, Elantra, Santa Fe i Grand Santa Fe a les bases legals d’aquesta promoci , publicades a www.hyundai.es/tuganas

Si la teva selecci marca, t guanyes.

Gamma i30 i ix35 Go! Brasil: Emissions CO2 (gr/km): 109 -182. Consum mixte (l/100km): 4,1-6,9.

Garantiasense limitde km.

ANYS

Fins a 150 de devoluci per quota.

1 GOL15 GOLS

1 QUOTA MENYS15 QUOTAS MENYS

Compra’t un Hyundai i per cada gol que marqui la selecci que tu escullis,et tornem una quota del teu finan ament. Aix que ja ho saps. Els gols d’aquest Mundial, es gaudiran molt m s.

S rie especial Go! Brasil

AUTO RECORD PADRÓ, S.L.Ctra. Les Tries, 72. 17800 Olot. Tel. 972 26 71 79. olot@autorecordpadro.eu Ctra. Nacional IIa km 1,3. 17771 Santa Llogaia d’Alguema - Figueres.Tel. 972 50 20 12. vendes@autorecordpadro.eu

dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS ESPORTSP33

Arnau Quintana guanya el VII Open TT Vall de CamprodonCAMPRODON | J.B.- El palista del Fotoprix Vic Arnau Quintana és el nou campió del VII Open TT Vall de Camprodon. Quintana es va imposar a Joni Díaz del TT Tramuntana Figueres en una fi-nal molt ajustada que va acabar amb un 3 a 2 a favor del jugador osonenc. En el partit per al tercer i quart lloc, Xevi Sellas del CTT Ripoll es va imposar a Oriol Pas-sarell, del club Els 8 de la Garriga. La millor posició del Club Tennis Taula Camprodon la va aconse-guir el seu president Isaac Coll, situant-se a la sisena posició de la classificació. Un últim open puntuable del circuit TT interco-marcal que va reunir un total de 46 palistes vinguts de set comar-ques al pavelló de Llandrius de Camprodon. Hi va haver jugadors del Ripollès, Osona, Alt Empordà, Baix Empordà, la Selva, la Garrot-xa i el Vallès Oriental. Més d’una quarantena de participants que es van dividir en 14 grup de tres i quatre participants. L’organit-zació va destacar aquesta bona participació i va mostrar la seva satisfacció per com es va desen-volupar el torneig al llarg de la tar-da. El seu president, Isaac Coll, va destacar que la competició «és a títol individual, no per equips». La temporada regular ha finalitzat ara i des de l’entitat fan una va-loració positiva tot i haver baixat de categoria. Un dels equips ha descendit de la tercera nacional a preferent, que és la competició categoria provincial. «L’objec-tiu és intentar tornar a pujar», afirma el seu president. A més, el club té un equips de nens que a començat a la segona provincial, i també tenen un equip a la pri-mera provincial i a la categoria

■ La competició, l’última puntuable pel rànquing de TT intercomarcal de la temporada, va reunir un total de 46 palistes vinguts de set comarques catalanes

CLASSIFICACIÓ FINAL

1. Arnau Quintana (Fotoprix Vic)

2. Joni Diaz (Tramuntana Figueres)

3. Xevi Sellas (CTT Ripoll)

4. Oriol Passarell (Els 8 de la Garriga)

5. Edu Martínez (CTT Ripoll)

6. Isaac Coll (CTT Camprodon)

7. Juanjo Cortés (Sant Quirze TTC)

8. Dani Garcia (CTT Ripoll)

9. Víctor Flores (CTT Olot)

10. Max Cardona (CTT Ripoll)

11. Oriol Camprubí (Sant Quirze TTC)

12. Alex Alejo (Fotoprix Vic)

13. Jordi Forcada (TT Mont-Rodon)

14. Edu Coba (CTT Olot)

15. Joan Ges Jr. (CTT Tona)

16. Albert Urgell (Fotoprix Vic)

intercomarcal. El tennis taula té molta tradició a Camprodon, tot i que és una modalitat que conti-nua sent minoritària. El club cam-prodoní està fent una bona tasca amb la creació de l’escoleta, un bon planter que assegura el futur d’aquest esport al municipi. Tots els jugadors del Club Tennis Taula Camprodon consideren que és un esport que els uneix, tot i que d’entrada pot semblar poc atractiu. «A cadascú li aporta una cosa satisfacció diferent; a mi em tranquil·litza», explica Isi Magallón. D’altres veuen en el tennis taula «una diversió» i que «de mica en mica és molt gratifi-cant», explica Edu Campos. «Ens permet recorre tot Catalunya», va afirmar Domènec Oliver. La jorna-da es va cloure amb un berenar per a tots els participants.

✁

DESITJO SER SUBSCRIPTOR DE EL RIPOLLÈS CORISA MEDIA GRUPColònia Santa Maria · Ctra. C-17 km 91,5 • 17500 Ripoll

Tel. 972 70 21 12 • Fax: 972 71 41 60

DADES PERSONALS

Cognoms i nom .............................................................................................Adreça ............................................................................................................Població ............................................. CP ......................................................DNI ............................................. Telèfon ......................................................

FORMA D’ENVIAMENT

A domicili .......................................................................................................Al quiosc / llibreria ........................................................................................Per correu ......................................................................................................

FORMA DE PAGAMENT55 € anuals: ❒ mitjançant xec ❒ domiciliació bancàriaDADES BANCÀRIESTitular del compte. ........................................................................................ C.C. Núm. ...................................................................................................... Banc / Caixa .......................Agència Núm ...................................................... Adreça ............................................................................................................ Població .............................................................................................................................................de ................................................... ...... de 20 ...........Signatura

serveis

borsa de treball

borsa de treball

GUIASERVEISP34GUIASERVEIS

Passeig Sant Joan, 9 · 17500 RipollTel. 972 70 01 01 · a/e: arubio@ribasalvarez.com

assessoria

Joan Ortiz ÁvilaCORREDOR D’ASSEGURANCESDGPFA F-172GCCol·legiat núm. 72866

C. Berenguer, 11, baixos · 17500 RIPOLLTel.972 70 02 31· Fax: 972 70 45 09joan@ortizcorredor.com

club de la feina uier grama Fem Ocupació per a Joves, regulat per l’Ordre EMO/278/2013, de 28 d’octubre”.

Ref: 072/014 PERSONA DEPARTAMENT QUALITATTasques: control qualitat, proves aparells de laborato-ri en industria de plàstic. Es requereix experiència en tasques similars i en indústria plàstic. Es requereix ex-periència en normes ISO/TS 16949. Formació enginyer tècnic o químic. Es requereix nivell anglès alt. Valorable nivell mig francès i alemany. Centre treball: Ripollès

Ref: 071/014 MECANIC AUTOMOCIOTasques: mecànica ràpida, revisions, pneumàtics, amortiguadors, canvi fi ltres i mecànica superior: dis-tribucions, embragues, electricitat, diagnosi d’averies. Horari: dilluns a divendres horari partit + dissabte matí. Experiència mínima de 3 anys en lloc similar. Formació mecànica automoció. Centre treball: Ripoll

Ref: 070/014 OPERARI MANTENIMENT INSTAL·LACIONS TRACTAMENT AIGÜESTasques: manteniment preventiu i correctiu d’equips electromecanics i instal·lacions. Formació minima Grau Mig/FPII o similar en electricitat i/o mecànica o elec-tromecànica. Necessària experiència en manteniment industrial electromecànic, correctiu i/o preventiu i en instal·lacions de tractament d’aigües. També s’accpe-taran currículums de persones amb estudis elementals però amb amplia experiència com electromecànic. Contracte indefi nit. Centre treball: Ripollès

Ref: 067/014 VIGILANT NOCTURN ALBERGTasques: Vetllar pel bon funcionament de l’edifi ci, control de la central d’alarmes, atenció al client, man-teniment dels espais comuns... Formació: Indiferent. Incorporació: al juny. Contracte: jornada parcial 16 h/setmanals. Imprescindible certifi cat de disminució. Centre treball: PLANOLES

Ref: 064/014 CAIXER/A REPONEDOR/ATasques: cobrar caixa, atenció al client, reposició de mercaderia. Formació: ESO o equivalent. Horari: jorna-da parcial i disponibilitat per treballar en horaris rota-tius. Preferiblement experiència en lloc similar. Centre treball: Ripoll

Ref: 059/014 OPERARI/A MANTENIMENT PER A SECTOR ALIMENTACIÓTasques de manteniment electromecànic en el sector de l’alimentació. Coneixements de soldadura en ino-xidable (TIG i elèctrode).. Coneixements en mecànica industrial i anàlisis d’averies pneumàtiques i hidràuli-ques. Coneixements en l’anàlisi d’averies elèctriques, variadors de freqüència, esquemes elèctrics. Formació: CFGM i/o CFGS Electromecànica. Valorable experiència en un lloc similar. Centre treball: SANT JOAN DE LES FONTS

Ref: 057/014 ATENCIÓ AL CLIENT PER TALLER AUTOMOCIÓTasques d’atenció al client, recepció de trucades i les pròpies d’un taller mecànic. Formació: ESO i/o Batxille-rat. Edat: 18 a 30 anys. Horari: jornada parcial. Centre treball: Ripollès“Aquest projecte està subvencionat pel SOC, pel Ser-

joventut, desenvolupar programes en temes de jo-ventut en el marc del projecte Tècnic Compartit de la Vall del Ter. Imprescindible possessió títol d’educa-ció social, pedagogia o psicopedagogia. Selecció per mèrits. Contracte laboral temporal. Consultar bases al BOP 17/06/2014 num 115 i presentar sol·licituds al Consell Comarcal. Termini fi ns 27 de juny de 2014. Centre Treball: Ripollès

Ref: 084/014 AUXILIAR CUINA/BARTasques: auxiliar cuina/cambrer. Formació en cuina i/o experiència mínima de 2 anys. CERTIFICAT DE DISCAP-CITAT. Es valorarà coneixements anglès, francès i/o alemany. Centre treball: RIPOLLÈS

Ref: 083/014 MECÀNIC INDUSTRIALFormació en Enginyeria Tècnica. Coneixements d’in-formàtica i /o electricitat. Tasques: manteniment industrial. Valorable alta capacitat d’organització. Centre treball: RIPOLL

Ref: 081/014 CAMBRER/ATasques: cambrer/a en bar d’un Hotel. De dilluns a diumenge amb un dia entre setmana de festa. Horari de 8h a 16h. Centre treball: Ripollès-Ribes de Freser

Ref: 080/314 OPERARI/ATasques: operari/a en empresa sector carni: llescat, en-vasat. Disponibilitat horària i a determinar: matí/tarda o nit. Contractació immediata. Centre treball Osona

Ref: 079/014 INJECTADORInjectador: canviar motlles, mecanitzats, programació i processos, provador motlles. Estudis Cicle formatiu mecànica o experiència equivalent. Centre treball: Ripollès

Ref: 073/014 ENGINYER TÈCNICEspecialitat amb mecànica de fl uids i electricitat. Ex-periència amb CAD. Imprescindible nivell d’anglès alt. Es valorarà experiència en el sector de la climatització. Centre de treball: Rodalies Ripollès

Ref: 074/014 DELINEANTExperiència amb SOLID EDGE, CATIA V% i AUTOCAD 2D. Coneixements amb processos de xapa i mòduls “sheet metal”. Centre treball: Rodalies Ripollès

Ref: 075/014 OPERARI SECCIÓ PLEGADORESExperiència en programar i treballar en plegadores TRUMPF. Centre treball: Rodalies Ripollès

Ref: 076/014 AJUDANT ENCARREGATAjudant encarregat amb coneixements acreditat amb tots els processos de fabricació en planxisteria indus-trial. Centre de treball: Rodalies Ripollès

Ref: 078/014 DEPENDENTA DE COMERÇAtenció al client. Contacte amb proveïdors: albarans, factures, caixa,... Formació: ESO i/o Batxillerat. Edat de 18 a 30 anys.“Aquest projecte està subvencionat pel Servei d’Ocu-pació de Catalunya, el Ministeri d’Ocupació i Segure-tat Social i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Pro- Per més informació trucar al club de la feina UiER. Tel. 972 70 31 11

Ref: 090/014 ENGINYER TÈCNIC PER TASQUES DE CONSULTORIA ENERGÈTICA EN INDÚSTRIATasques: anàlisis de factures, comparativa de proveï-dors energètics, comprovació energia reactiva, segui-ment online via plataforma energètica, diagnosis de possibilitats d’estalvi/ viabilitat. Preferiblement donat d’alta autònom. Centre treball: RIPOLL

Ref: 089/014 RECEPCIONISTA D’HOTELTasques pròpies de recepció: atenció al client,... Edat: 18 a 30 anys. Formació: ESO i/o Batxillerat. Centre tre-ball: SANT JOAN DE LES ABADESSES“Aquest projecte està subvencionat pel Servei d’Ocu-pació de Catalunya, el Ministeri d’Ocupació i Segu-retat Social i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa Fem Ocupació per a Joves, regulat per l’Ordre EMO/278/2013, de 28 d’octubre”.

Ref: 088/014 COMERCIAL DEPARTAMENT TURÍSTICTasques: captació de visitants per a equipaments culturals dins del Projecte Terra de Comtes i Abats. Màrqueting directe, gestió de visites,... Formació: Tu-risme i/o comercial de màrqueting. Idiomes: Català, Castellà, anglès i francès. Horari: Mitja jornada. Cen-tre treball: RIPOLL

Ref: 087/014 OPERARI/A DIFERENTS SECTORSOperaris/es empresa sector tèxtil i muntatge. For-mació: ESO i/o Batxillerat. Edat: 18 a 30 anys. Centre treball: RIPOLL“Aquest projecte està subvencionat pel Servei d’Ocu-pació de Catalunya, el Ministeri d’Ocupació i Segu-retat Social i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa Fem Ocupació per a Joves, regulat per l’Ordre EMO/278/2013, de 28 d’octubre”.

Ref: 086/014 ADMINISTRATIU/VA// ATENCIÓ AL CLIENTTasques pròpies administratives comercials. Atenció al client i atenció telefònica. Formació batxillerat o últims anys d’estudis superiors. Valorable coneixe-ments en xarxes socials. Contracte: 6 mesos. Edat: 18 a 30 anys. Centre de Treball: Ripoll“Aquest projecte està subvencionat pel Servei d’Ocu-pació de Catalunya, el Ministeri d’Ocupació i Segu-retat Social i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa Fem Ocupació per a Joves, regulat per l’Ordre EMO/278/2013, de 28 d’octubre”.

Ref: 085/014 TÈCNIC JOVENTUTTasques: detectar necessitats joventut, polítiques

vicio Público de Empleo Estatal i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa Fem Ocupació per a Joves, re-gulat per l’Ordre EMO/278/2013, de 28 d’octubre”

Ref: 055/114 ENGINYER MECÀNICTasques: les pròpies del lloc de treball tals com entrada i manteniment de fulls de ruta, col·laborar en les series zero en quan a processos de fabricació, costos, disseny utillatges... Estudis CFGS o Enginyeria tècnica mecànica. Contracte amb estabilitat. Centre treball: Ripollès

Ref: 052/014 TERAPEUTES DE TERÀPIES NATURALS Es cerquen terapeutes: dietistes, acupuntors, terapeutes en Shiatsu per a centre en teràpies naturals. Horari: a convenir. Preferiblement estar donat d’alta d’autònoms. Centre treball: Ripoll

Ref: 051/014 MONITOR/A PER A ACTIVITATS DIRIGIDESMonitor/es de Pilates, Ioga, Tai-Txi... per a centre de te-ràpies naturals. Horari: A convenir. Preferiblement estar donat d’alta d’autònoms. Centre treball: Ripoll

Ref: 050/014 SOLDAOR/ATasques: soldadura fi l, inox, electròde....en taller mecànic. Horari: de 9h a 13h i de 15h a 18h. Contracte temporal amb possibilitats continuitat. Imprescindible: experiencia. Centre treball: Ripoll

Ref: 048/014 ADMINISTRATIVA I/O ATENCIÓ AL CLIENT Tasques administratives i d’atenció al client. Formació:

ESO i/o Batxillerat. Edat: 18 a 30 anys. Centre treball: CAMPRODON“Aquest projecte està subvencionat pel SOC, pel Servi-cio Público de Empleo Estatal i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa Fem Ocupació per a Joves, re-gulat per l’Ordre EMO/278/2013, de 28 d’octubre”

Ref: 044/014 ENGINYER TÈCNIC/A o LLICENCIAT/DA QUÍMIC Coneixements en aparells de laboratori, peces plàstic i industria de plàstic. Tasques: preparació tasques quali-tat, auditories, ISO/TS 16949. Imprescindible nivel anglès mig-alt. Es valorarà altres idiomas com francés i/o alme-nay. Capacitat de decisió, inicitativa, proactivitat. Centre treball: Ripollès

Ref: 043/014 OPERARI/A DE NETEJATasques de neteja i manteniment de les instal·lacions i material de cuina. Valorable experiència en un lloc si-milar. Horari: de 11:30 a 15:30 Setmana Santa i festius. Contracte temporal 2-4 mesos. Prorrogable a tot l’estiu. Centre treball: BEGET

Ref: 041/014 TÈCNIC/A DE QUALITAT AUTOMOCIÓTasques de gestió i seguiment de clients, gestió d’inci-dent de qualitat, homologacions... Experiència anterior en departament de qualitat en empreses del sector d’automoció. Coneixements d’eines de qualitat com APQP, AMFE, 8’d,... Valorable coneixements de siste-ma ISO. Informàtica a nivell d’usuari. Centre treball: FOLGUEROLES

Agència de col·locació autoritzada 9900000223

dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

consgbbolivar@hotmail.comMòbils: 630 12 47 13 · 659 19 80 50C. Josep M. Pellicer, 39, 4t 1a · 17500 Ripoll

EMPRESA DE CONTROL DE PLAGUES

TRACTAMENTSCONTRA TÈRMITS

La feina ben feta!Pla DDD (desinfecció, desratització, desinsectació)Control APPCC (Anàlisi de Punts Crítics)

Prevenció de legionel·la - Serveis mediambientalsControl d’aus (coloms)

• DESRATITZACIÓ• DESINFECCIÓ• DESINTECTACIÓ• CONTROL LEGIONEL·LA• TRACTAMENT ARBRES HERBICIDES• TRACTAMENT TÈRMITS

C. Can Casaramona, 51 - P.I. Matabosch - 08570 TorellóTel. 93 850 53 28

ecade@ecadesl.cat - www.ecadesl.cat

PLANXISTERIA I PINTURA

M. ORTEGA S.L.· Reparació de planxa i pintura· Substitució de llunes

P.I. Casanova de Baix, 10 · 17500 Ripollplanxpintmortega@eresmas.comwww.planxisteriaipinturamortega.comTel. 972 71 53 10 · Fax: 972 71 50 80

Avinguda del Ripollès, 25 RipollTel. 972 70 20 66Fax: 972 70 36 29

www.fcinstal.com jordi@fcinstal.com

INSTAL·LACIONS RIPOLL S.L.LLAUNERIA - CALEFACCIÓ - AIGUA - GAS

Empresa col·laboradora de Gas Natural Fenosa

TALLER TECNICAR - Pere Solano· Reparació de cotxes multimarca· Reparació de bicicletes de carretera i BTT· Venda de material

P.I. Coromina del Bac,nau 3B

St. Joan de les Abadesses972 72 10 79

CORREDORIA D’ASSEGURANCESADMINISTRACIÓ DE FINQUESSERVEIS IMMOBILIARIS

Borsa de lloguers a la nostra web:

www.paresassessors.comPl. Llibertat, 13 baixos · 17500 Ripoll · Tel. 972 700 496 · fi nques@paresassessors.com

Registre d’agents immobiliarisDe Catalunya aicat Nº 3638

guia mèdica

anuncia’t a les nostres guies · 972 70 21 12 · publicitat@corisa.cat · Colònia Santa Maria · Ctra. C-17 km 91,5 · 17500 Ripoll

Clínica DentalDr. F. LLAGOSTERA

IMPLANTSORTODÒNCIA

PRÒTESIS

Tel. 972 70 33 91C. Progrés, 41

17500 Ripoll

ESPECIALISTA EN TRACTAMENT DEL DOLOR

Dr. J.M. de FerrerPRIVATS I MÚTUES: Aliança, Adeslas, Mútua General de Catalunya, Caser, Wintherthur...

Tel. 669 406 411 · 629 082 101Clínica Sant josep de Vic carrer Sant Segimon, 3

PEDIATRIADr. Eudald Maideu

- Atenció mèdica a l’infància- Adolescència: visita especial- Psicopediatria de consell

Hores convingudes972 70 05 64 Ripoll

TOTES LES ESPECIALITATS MÈDIQUES I QUIRÚRGIQUES

ESPECIALISTESCARDIOLOGIA .......... Prof. A. Bayés de Luna, Prof. A. Bayés Genís,...................Dr. J. Riba, Dra. O. Guri, Dr. E. Vallès i Dra. L. GutiérrezCARDIOLOGIA PEDIÀTRICA .......................................... Dr. F. RosésMED. INTERNA I GERIATRIA ...................................... Dr. J. BruguésNEUROLOGIA ...............................................................Dr. A. ArboixREUMATOLOGIA .........................Dr. R. Sanmartí i Dr. J. RodríguezAPARELL DIGESTIU .......................Dr. R. Barniol i Dr. P. HernándezONCOLOGIA ................................................ Dr. E. Batiste AlentornENDOCRINOLOGIA ....................................Dr. M. Porta i Dr. I. SaigíDERMATOLOGIA ............................Prof. A. Castells, Dr. J. Arimany.................................................................................... i Dra. L. CanalHEMATOLOGIA ...................................................... Dr. J.M. SegalésPSICOGERIATRIA ......................................................... Dr. F. EscabiaPSIQUIATRIA .................................Dr. J. del Río i Dra. M. AubaredaPEDIATRIA I AL·LÈRGIA ..........................Dra. A. López de AguiletaPEDIATRIA ............................................................. Dr. P. DomènechAL·LÈRGIA-IMMUNOLOGIA CLÍNICA ..............................Dr. A. SalaTOCOGINECOLOGIA .................................Dr. R. Rovira, Dr. J. Grau,........................................................ Dra. T. Farguell i Dr. E. MorenoUROLOGIA .................................................. Dr. J. Fernández ZuazuANGIOLOGIA ........................................... Dr. A. Mata i Dr. O. ParésCIRURGIA GENERAL I DIGESTIVA ...................................Dr. C. SerraCIRURGIA ORAL I MAXILOFACIAL ...............................Dr. C. BassasCIRURGIA ESTÈTICA I REPARADORA ........................ Dra. A. TorresOTORINOLARINGOLOGIA ..........Dr. J. Camprubí i Dr. M. MolineroOFTALMOLOGIA PEDIÀTRICA .................................... Dra. M. VidalOFTALMOLOGIA ................................ Dr. J. Tell i Dra. M. VerseckasTRAUMATOLOGIA I CIRURGIA ORTOPÈDICA ...............................................................................................Dr. Ll. Guillamet i Dr. F. DíazPNEUMOLOGIA .........................................................Dra. S. MolinaUNITAT DEL DOLOR ............................................... Dra. M. JiménezRADIÒLEG ................................................................... Dr. J. MaideuMEDICINA ESPORTIVA .............................................. Dr. A. ComellaMEDICINA FAMILIAR ..............................................Dr. J. FontarnauACUPUNTURA I HOMEOPATIA ....................................... Dr. J. VeraDIETÈTICA I NUTRICIÓ ...........................................Dra. E. QuintanaPSICOLOGIA .........................................................Llic. M. Moncunill PSICOLOGIA INFANTIL .................................................. Llic. C. CraigPODOLOGIA .......................................................................C. SallentÒPTIC - ÒPTOMETRISTA .................................................... A. GrifellANÀLISIS CLÍNIQUES ..................................................... Dr. J. Fargas

MEDICINA DE CAPÇALERAassistència permanenttelèfon: 650 443 444- Dra. A. Forcada- Dra. J. Roca- Dr. J. Espina- Dra. A. Ramos- Dr. A. Seguer

ASSISTÈNCIA D’INFERMERIAPressió arterial, injeccions, etc.

REVISIONSGENERALS“Chequeos”

PROVES COMPLEMENTÀRIES• ENDOSCÒPIA amb anestèsia- Dr. R. Barniol- Dr. P. Hernandez• ECOGRAFIAEcocardiografi a dopplerEcografi a general, Ginecològica 4DTransrectal, Transvaginal GinecològicaAbdominalTroncs supraaòrticsRenal-transrectal• PROVES D’ESFORÇ• HOLTER ECG i HOLTER TA• DENSITOMETRIA• OCT• URODINAMIA• CISTOSCÒPIES-HISTEROSCÒPIES• RADIOGRAFIES• AMNIOCENTESIS

PREPARACIÓ AL PART

Plaça de la Catedral, 9 · 08500 VICTel. 93 889 22 29 · www.consultoribayes.cat

MEDICINAGUIAMEDICINAGUIAP35dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

NOU SERVEI DE MEDICINA DE FAMÍLIAConsulta privada i mútues (Asisa, Adeslas, Caser, DKV...)

C/ Progrés, 44 bxs.17500 Ripoll

Per demanar hora de visitade dilluns a divendres de 15 h a 19 h al telèfon

629 594 340

Dra. NÚRIA BUSQUETS VALLBONADr. JORDI BERDALA VIDALDr. JACINT A. CAULA ROS

Varius. Què són i com es tracten?Les varius són unes alteracions de les venes que es dilaten i es deformen. Normalment apareixen amb més freqüència a les cames.

En el nostre cos les venes són les encarregades de retornar la sang al cor, que és el que podíem anome-nar motor de l’organisme. Perquè les venes puguin fer aquesta funció de retorn i pujar la sang cap amunt i això vol dir en contra de la força de gravetat, aquestes venes tenen unes vàlvules que quan hi passa la sang es tanquen i d’aquesta manera eviten que la sang retrocedeixi.Amb el pas del temps aquestes vàlvules es fan malbé, perden elasticitat, i es debilita la paret del vasos. Aquets canvis provoquen que les vàlvules se separin i en no tancar bé aquesta funció d’evitar el retorn de la sang no es fa amb la mateixa eficàcia que es feia i és quan la sang s’acumula a les venes i es dilaten, perdent d’aquesta manera la seva funció principal d’ajudar el retorn sanguini.

Cal dir que hi ha uns factors externs que afavoreixen l’aparició de les varius, com són: l’herència genètica, el sedentarisme, l’obesitat, l’embaràs, el tabac, estar molt de temps dret en la mateix posició, etc.Aproximadament les varius es produeixen en un 10% de les persones. Si són molt grosses, a part del problema estètic, es converteixen en un problema de salut que pot causar complicacions a llarg termini.

Els símptomes mes característics de les varius són cames inflades i pesades, les venes es veuen a través de la pell i estan inflades, rampes, picors i fins i tot poden causar dolor.Si el procés evoluciona es produeixen canvis a nivell del color de la pell de les cames i es poden arribar a fer úlceres que són molt difícils de tractar i curar.El diagnòstic el sol fer el metge d’atenció primària que deriva el pacient a l’especialista de cirurgia vas-cular. Un cop feta la historia clínica complerta amb un examen mèdic adequat acaba fent el diagnòstic definitiu amb una ecografia Doppler.Aquesta prova que es fa de manera ambulatòria és molt simple, gens dolorosa i obté imatges per ultra-

sons donant la informació suficient per valorar el flux sanguini a nivell de les venes afectades.Un cop fet el diagnòstic podem plantejar un trac-tament correcte i adequat segons la gravetat del procés.En les fases inicials de l’aparició de varius se sol fer tractament mèdic amb una sèrie de recomanacions: pèrdua de pes, abandonar el tabac, recomanacions posturals com elevació de les cames quan s’està en repòs, dutxes d’aigua freda, massatges que millorin el retorn, etc.

En cas que les varius estiguin en fase molt avançada caldrà fer un tractament quirúrgic. El més tradicional és l’extracció de la vena principal, la safena, i és el mètode més antic i podríem dir que el més agressiu.

Avui en dia hi ha altres tractaments no quirúrgics que poden solucionar el problema de les varius, com són:L’esclerosi: consisteix en la injecció dins la vena afectada d’una substancia líquida o en forma d’es-cuma que obstrueix la vena i la fa desaparèixer. És una tècnica segura amb poques complicacions i que permet fer esport a les 24 hores de fer-se. Està con-traindicada en embaràs, problemes del cor, epilèpsia i diabetis descompensada.Làser: tècnica poc agressiva que es fa de manera ambulatòria, consisteix a punxar la vena i introduir un catèter amb una fibra òptica per l’interior de les venes varicoses localitzant els punts de fuga i mitjançant el làser se segellen i es fibrosen amb la desaparició de les varius. Es fa amb anestèsia local i un cop fet es pot fer vida normal.Radiofraqüència: Es fa un petit tall o punció i es col·loca un catèter a l’interior de les venes i es desprèn calor provocant la desnaturalització de les proteïnes de la paret de la vena. Es fa també amb anestèsia local i amb 24 hores es pot fer vida normal.

És important, ara que fa calor i tots els problemes circulatoris empitjoren, no exposar les cames amb varius al sol, cal protegir les cames de les radiaci-ons solars i el que millor va són les irrigacions amb aigua fresqueta.

DR. JOAN TELLOFTALMÒLEG

VISITES:dimarts a les 11 h

dissabtes a les 10:30 h

Carrer Forn, 2 RIPOLL

☎ 972 70 38 50(només dies visita)

☎ 93 886 17 70 VIC

Ronda Francesc Camprodon, 4 · 08500 Vic · Tel. 902 48 22 11 · 93 886 19 99

· BIÒPSIES DE PRÒSTATA · CISTOSCÒPIES · CIRURGIA DE LA PRÒSTATA AMB LÀSER

· CIRURGIA LAPAROSCÒPIA · IMPOTÈNCIA · INCONTINÈNCIA URINÀRIA I SOL PÈLVIC · VASECTOMIA · CIRURGIA DEL PENIS I GENITALS · DIAGNÒSTIC GENÈTIC DEL CÀNCER PROSTÀTIC

Dr. Juan Uría González-Tova Urologia-Andrologia

www.urovic.cat

Pl. Ajuntament, 8 despatx 1 i 2 · 17500 RipollTel. 609 318 137 · Dimecres (hores convingudes)

Ronda Francesc Camprodon, 4 · 08500 Vic

ARA TAMBÉA RIPOLL

els dimecres

SOCIETATESPAIGASTRONÒMICP36SOCIETATESPAIGASTRONÒMICdijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

AQUESTA SETMANA RECOMANEM...ANUNCIA’T A L’ESPAI GASTRONÒMICD’EL RIPOLLÈS

la guia gastronòmicamés gustosa

tel. 972 70 21 12Esmorzar de forquilla

Menú diari 10.50€Menú cap de setmana 13.50€Sopars divendres i dissabtes

Obert cada dia

Menú diari 11,70€Menú cap de setmana 14,50€

Pl. de l’Estació, 1 · Tel. 972 720 216Sant Joan de les Abadesses

BAR · RESTAURANTTenim brasa de carbó vegetal

Cap de setmana: Menú i servei de cartaSopars: cada dissabte,

resta de la setmana previ encàrrecObert de dilluns a divendres a partir de les 8:30 del matí

Dissabtes i diumenges obrim a les 12:30Dimarts tancat

Menú Diari 10,90€

cafès a part, de dilluns a divendres

Menú cap de setmana 18,50€

cafès a part, 8 primers i 8 segons a triar

Sopars per colles

Plats per emportarper encàrrec

I ara a l’estiu serveide Terrassa!

Avinguda Sant Joan de les abadesses, 61 · OlotTel. 972 26 71 61

iniciativa era que els usuaris dels dos centres passessin una bona estona practicant l’esport de les bitlles. «La idea és poder man-tenir una mica la relació entre els usuaris de l’hospital de Campdevànol i els de la resi-dència», va explicar la terapeuta ocupacional Núria Casals. Per

Activitat conjunta dels avis de la residència i l’hospital de CampdevànolCAMPDEVÀNOL | Redacció.- Un total de quaranta avis de la residència Assistida i la Unitat de Llarga Estada i l’Hospital de Dia de l’hospital comarcal de Campdevànol van participar la setmana passada en una activi-tat conjunta, organitzada per les dues institucions. L’objectiu de la

aquest motiu, es va organitzar el primer campionat d’aquestes característiques a l’espai que el Club Petanca Campdevànol té al municipi. Una jornada on tots els participants, malgrat les seves li-

mitacions, van gaudir d’una bona matinal tot i l’aparició puntual de la pluja. «Són persones amb un perfi l molt semblant i moltes d’elles s’acaben trobant a la residència», va afegir Núria Ca-

sals. La intenció de les dues ins-titucions es donar-hi continuïtat en un futur perquè així «poden compartir un espai, un temps i activitats que agraden a tots», va apuntar Núria Casals.

ESPAIGASTRONÒMICP37ESPAIGASTRONÒMICAQUESTA SETMANA RECOMANEM...

dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

Hamburgueses artesanes farcides de formatge de cabra, blau, edam, curat...

Esmorzars de forquillaAmanides, entrepans,

tapes i combinats al gust

i els divendres... montaditos

Pg. Ragull, 20 RipollTruca i encarrega: 646 78 42 13

Tel. 972 712 709Ctra. N-260, km. 12117530 CAMPDEVÀNOL

OBRIM CADA DIAde 7.30 a 22hDimarts obrim

a les 6.30h

· Coques de Perafita· Xocolata desfeta amb xurros· Taula d’embotits

CRUJICOQUES

ENTREPANSLASANYARISOTTO

GNOCCHISPAGUETTI

TARCHIETTO

Reserves:93 859 03 52 · 603 503 789 · www.bajalou.catCtra. C-17 sortida 77 i 79 · 08573 Orís

Menú diari: 10,50€ Menú cap de setmana: 13,00€ o 17,50€

Menú fusta: 18,50€

Rambla Concepció, 5 ∙ Tel. 93 852 90 8008580 St. Quirze de Besora

∙ Menús per a colles o grups ∙ Banquets de casaments o comunions ∙ Terrassa interior i exterior∙ Ampli aparcament davant del restaurant

HO

TEL

- RES

TAU

RA

NT

NOVA TERRASSA AL PARC VORA EL TER

• Restaurant amb vistes al riu• Nova carta• Pizzes casolanes• Tapes• Entrepans

Ctra. de Berga, 2 · T 93 852 96 40Sant Quirze de Besora

· Obrim cada dia a les 7:30 del matí· Esmorzars de forquilla· Menú diari: 9.50€

· Menú dissabte i festius: 14.90€

· Sopars cada dia, obert fins a les 11 de la nit

Av. Mariner 6 · St. Pau de SegúriesReserves: Tel. 972 74 72 95

Racó d’en Sisco

Obrim de 9 del matí a 11 de la nitDivendres i dissabtes fins a la 1 de la matinada

Passeig del Ter, s/n · 08585 MontesquiuTelèfon 692 185 421 (Eva i Jordi)

PLATSCOMBINATS

ENTREPANSFREDS I

CALENTS

TAPES

EL PREDICADOR

Jordi Remolinsjordiremolins@hotmail.comhttp://twitter.com/jordiremolinshttp://remohead.blogspot.comhttp://sangfresca.blogspot.comhttp://trifasicdeldolor.blogspot.com

OBITUARI

PREDICADORP38PREDICADOR dijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

Coses i orgull. Els dos principals punts del progra-ma de qualsevol polític mediocre. Quan no saben de què parlar, parlen de coses. Coses cap aquí i co-ses cap allà. Res concret, no fos cas que se’ls veiés massa el llautó. I quan no saben a què apel·lar per demanar el vot, ho fan per l’orgull. En els últims anys he sentit a parlar de tants orgulls que en lloc de vomitar per la boca ja ho feia per les orelles. I no només per part de polítics. Els esportistes també hi recorren habitu-alment, sobretot quan no tenen absolutament res a dir... o sigui tot sovint.

I tan decebut com et quedes pel nivell general, arriba algú i et dóna una alegria, encara que en lloc de ser del teu sigui d’un país veí. Aquest és el cas de J, que no parla d’orgulls ni de coses. Parla de fets i de vivències, i genera creativitat. Així ho de-mostrava als seus últims discos amb Los Planetas La leyenda del espacio i Una ópera egípcia, on fu-siona el rock psicodèlic marca de la casa amb la música tradicional de la seva terra, Granada. Dis-

cos majúsculs per a una societat que prefereix la mediocritat, les mateixes bosses d’escombraries musicals de sempre i els paràsits que surten fent pornografi a televisiva de la seva vida a fi de tenir una popularitat habitualment tan efímera com nul és el seu talent.

Però darrere del músic també hi ha la persona. I si el músic crea, és perquè la persona pensa. Així ho demostrava en una entrevista, on J lamenta la manera com ha canviat en negatiu la quotidianitat. Diu que abans anava amb ciclomotor sense casc

i amb cotxe sense cinturó, i que els bars tancaven a l’hora que volia. Que cada persona decidia el que era millor per a ella i ningú l’havia d’adoctrinar sota la pressió de les multes i les sancions. I que les ciutats seguien una harmonia, i no la merda d’urbanisme que ha convertit les ciutats en abocadors de ciment, i els

comptes corrents dels més especuladors en au-tèntiques fortunes. J opina que aquests detalls li fan tanta ràbia que pot arribar a semblar-li que és nostàlgia. Una ràbia que a molta gent ens pot arri-bar a fer creure que evidentment tots els polítics i futbolistes són iguals. Com a mínim fi ns que no ens demostrin el contrari. Fins que no sigui evident que també tenen la capacitat de pensar a més de la de reprimir. Fins que aparquin coses i orgull i es posin a treballar en positiu d’una puta vegada.

Inoblidable en el paper que va realitzar com a Tuco, el lleig de la pel·lícula de Ser-gio Leone El bueno, el feo y el malo, Eli Wallach va morir aquest dimarts. L’actor nord-americà d’origen jueu havia participat en nombroses pro-duccions de cinema western, però també en moltes altres (El padrino II, Lord Jim, Mys-tic river) a les quals va pro-porcionar la seva impagable presència. Nascut el 1915, ha viscut la gens menyspre-able quantitat de noranta-vuit anys, compaginant la tasca ci-nematogràfica amb la teatral. La seva longevitat no es va limitar només als anys d’edat que va viure, sinó també al temps que va estar exposat a les càmeres. El darrer projec-te en el qual va participar va ser la seqüela de Wall Street d’Oliver Stone, el 2010.

Eli WallachCoses i orgull (bis)

LECTURES EL PREDICADOR

Sergi Pàmies

Sempre m’he sentit molt més atret pel Sergi Pàmies opinador i pseudo-periodista, que per l’escriptor. I malgrat tot seguei-xo adquirint i llegint les seves obres, sinònim inequívoc que encara deuen tenir prou es-quer. L’autor barceloní, trípode de la santíssima trinitat del sar-casme literari que completen el grandíssim Quim Monzó, i la gregària Empar Moliner, és un autor que es recrea en els pen-saments i patiments dels seus protagonistes. En ocasions fins al cansament, empatxant amb tanta retòrica mental. En al-tres dels seus contes on no es mostra tan obsessiu, augmen-ta l’interès de la seva proposta. I quan es dedica a furgar en la memòria personal i de la seva família, esdevé un autor molt a tenir en compte, tal com es constata a estones a Cançons d’amor i de pluja.

FORMACIÓ PRIVADA

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

Unió Intersectorial Empresarial del RipollèsC/ Macià Bonaplata, 4. 17500 Ripoll. Tel. 972 70 31 11. Fax. 972 70 39 54. rformacio@uier.org

NEUROMÀRQUETING: COMPREM EMOCIONALMENT I HO JUSTIFIQUEM RACIONALMENTDies: 11 i 18 de juliol.Horari: Divendres de 9 a 13h.Durada: 8h.Preu: 65€

A qui s’adreça? Emprenedors, gerents, comandaments intermedis i responsables de venda i màrqueting.Objectius: Introducció a una eina orientada a entendre el nostre comportament com a consumidors, i que fan servir gran part de multinacionals per millorar els seus resultats. Sabies que el 85% de les decisions de compra les prenem de forma inconscient?

Tots els cursos de 6 o més hores podran ser bonifi cats segons el sistema deFormació Continuada a través dels butlletins mensuals de cotització a la Seguretat Social.La UIER es reserva el dret d’anul·lar el curs, en aquest cas ho comunicarà amb temps sufi cient iretornarà els pagaments íntegres.

TAMBÉ ENS TROBAREU A:

ILLA DESERTA

PRIMERGRAUP39PRIMERGRAUdijous, 26 de juny de 2014EL RIPOLLÈS

PRIMER GRAU

Joan Avilés Del Moral President de l’Escola de Futbol Sala de Ripoll

Un disc

Brothers in Arms,de Dire Straits

Aquest és el cinquè àlbum de la banda britànica Dire Straits, que va publicar l’any 1985 i va ser l’obra que va portar la banda a l’estatus de superestrelles del rock amb 29 milions de còpies venudes. Va ser el tercer disc més venut a la dècada dels 80. Joan Avi-lés es defineix com un fan d’aquesta banda britànica, igual que de Mark Knop-fler, quan el músic va co-mençar la seva trajectòria en solitari.

Una pel·lícula

Ocho apellidos vascos,d’Emilio Martínez-Lázaro

S’ha decidit per aquesta pel·lícula perquè li fa passar una bona estona i el distreu d’altres coses i de proble-mes. Ha estat sens dubte el gran darrer gran boom del cinema espanyol amb la història d’un jove senyoret andalús que mai no ha sortit de la seva Sevilla natal, fins que s’enamora d’una noia basca i, decidit a conquerir el seu cor, s’en va a un po-ble del País Basc on es fa passar per un basc per vèn-cer la seva resistència.

«Quan tens una certa edat, la nit se’t va fent més curta»

Joan Avilés es confesa un amant del futbol i del futbol sala i li agradaria tenir menys passió per la pilota

-Té un bon despertar, vostè?-Sí. Normalment he de dir que sí.-Per esmorzar, entrepà o pas-tisseria?-Normalment entrepà, encara que de vegades unes galetes amb un gol de llet també es posen bé. -En quina situació li hauria agradat tenir el do de poder desaparèixer?-De vegades quan et sens observat i creus que fas el ridícul. Això no m’agrada gaire.-Quan surt de festa retira d’ho-ra o és de tancar locals?-No, no. D’hora. Quan tens una edat, la nit se’t va fent més curta. -Amb qui no aniria mai a fer una cervesa?-D’entrada no tinc cap problema per fer una cervesa amb qui sigui. -Carn o peix... per menjar?-Peix. -Què és el que més li agrada d’un home?-Que sigui sincer i que no vagi d’espavilat per la vida. -I d’una dona?-Pràcticament el mateix, a part d’allò que volem els homes de les dones, no? -La premsa de paper té els dies comptats?-No. Jo crec que no. Si depèn de mi, m’agrada llegir el diari. Encara que la cosa no està fàcil, jo crec que no. -És més de ràdio o de tele?-Normalment de tele. La ràdio l’acostumo a escoltar al cotxe. -Quin polític ripollès li mereix més confiança?-Crec que tots treballen amb l’ho-nestedat que requereix treballar pel

capítol. -El seu millor moment del dia?-Després de dinar quan t’agafes un quart d’hora per fer la migdiada. Et relaxa i comences la tarda de forma diferent. -I el millor de la seva vida?-El naixement dels fills. Aquí sí que no tinc cap dubte. -Què és per vostè la religió?-Aquest és un tema complicat. Com que ens ho han inculcat de petits, sempre tenim alguna cosa en la qual creure. -Les rates són l’animal que li fa més fàstic?-No. Les serps encara me’n fan més. No les suporto. -Se les creu sempre les notíci-es que sent per la tele o llegeix en un diari?-Sempre has de contrastar opini-ons, però en principi sí. -De vacances, a la platja o a la muntanya?-Com li deia abans, últimament ni la platja ni la muntanya. Però m’agra-da més la muntanya. -Quin és el seu destí de vacan-ces habitual?-No hi ha cap lloc habitual. Sempre intentàvem canviar de lloc. -Es gasta molts diners en jocs d’atzar?-No. -Les seleccions catalanes hau-rien de ser oficials i competir internacionalment?-Sí. A més he tingut el privilegi de formar part d’una d’elles, la de fut-bol sala. -I Catalunya independent?-Sí. Si es donen les circumstàncies legals per ser-ho, cap problema.

seu poble. -I quin menys?-Pel que he dit abans, la pregunta sobra. -El seu pitjor moment del dia?-Darrerament quan arriba l’hora d’anar a treballar i no pots perquè estàs a l’atur. -I el pitjor moment de la seva vida?-La mort dels avis em va impactar bastant.-Quin és el vici que preferiria no tenir?-Que m’agradés menys la pilota. La

del futbol, vull dir. M’agrada mas-sa. -Què prefereix, calor o fred?-Fred, sempre. La calor no la supor-to gaire. -Quin és el seu esport prefe-rit?-Està clar, no? El futbol sala. -Per quin equip de futbol és ca-paç de perdre un parell d’hores del seu temps?-Pel futbol en general i pel Reial Madrid en particular. I totes les que calguin per l’Escola de Futbol Sala de Ripoll.

-Quin personatge de ficció li agradaria haver estat?-Em costa decidir-me. Però si me n’he de quedar amb un, en Mortadel·lo. -I real?-També n’hi ha alguns que em van impactar molt. Si he de triar, em quedaria amb Gandhi. -Quin combinat d’alcohol pre-fereix prendre?-El gintònic.-Drogues no, suposo...-La cervesa també m’agrada molt. Però no sé si entraria en aquest

Un llibreComo ganar amigos e influir sobre les personas,de Dale CarnegieAquest és un dels primers best-sellers d’autoajuda que es van publicar. Es va publicar per primera vegada l’any 1936, i se n’han venut 15 milions de còpies a tot el món. L’editorial Simon & Shuster va convèncer l’au-tor perquè permetés que un taquígraf prengués notes d’un dels seus cursos per fer la publicació. Joan Avi-lés afirma que aquest llibre l’ha ajudat molt tant en el terreny personal com també en el professional.

Com cada any, i fidel a la tradició, la Flama del Canigó va arribar a la

comarca del Ripollès amb un acte institucional a Coll d’Ares, que s’ha convertit en el retro-bament del poble català. Aquest punt que marca la frontera entre dos estats va tornar a ser l’escenari d’un acte que està a punt de com-plir 50 anys i que concedeix un protagonisme absolut a la Flama del Canigó procedent de la Catalunya del Nord. Una flama que és símbol, tal com es va recalcar en els diferents parlaments institucionals, de la resistència del poble català davant la mutilació del país al segle XVII. Parlaments que van ser a càrrec de la represen-tat dels portadors de la flama des de la Catalunya del Nord, Daniela Grau, i el representant de Tradicat, Josep Costa. La flama també és símbol de reivindicació de la llengua i la cultura i, sobretot, de la iden-tificació de la Catalunya del Nord amb la resta dels Països Catalans. Enguany no van fal-tar referències al procés de transició nacional amb l’objec-tiu que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa. Òmnium Cultural del Ripollès col·labora des de fa tres anys amb Tradicat en l’organització de l’arribada de la Flama del Canigó a la comarca i Jordi Vilarrodà, d’Òmnium Cultu-ral del Ripollès va destacar que en aquest període s’ha aconseguit que la Flama del Canigó arribi, com a mínim, a totes les poblacions de la nostra comarca.

políticaentrevistaculturaentrevistasocietatentrevistaesportentrevistaeconomia

LA CONTRAColl d’Ares va rebre la Flama del Canigó recalcant el procés sobiranista

RIPOLLÈS | Raimon Subirà.- Aquest any l’acte que es va fer a Coll d’Ares per rebre la Flama del Canigó va tenir un significat es-pecial amb motiu del Tricentenari 1714-2014 i per això hi va haver representació de la Comissió del Tricentenari en la persona de Mi-quel Calçada, qui va destacar que les aspiracions de Catalunya s’han de fer realitat en breu. La representació institucional a l’acte de Coll d’Ares també va tenir protagonisme per la gent del Ripollès, concretament amb la presència de l’alcalde de Mo-lló, Josep Coma, i de la regido-ra de Cultura de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, Montserrat Tallant. L’acte, que va comptar amb una bona presència de públic, es va completar amb la interpretació d’una sardana de germanor, la interpretació de la Muiseranga d’Algemesí i d’Els Segadors, a càrrec dels Grallers de Vic. Arribat a aquest moment va ser el moment que motos i cotxes van iniciar el desplegament perquè la Flama del Canigó arribés a tots els punts del país i, en el cas de la comarca del Ripollès, fos rebuda a la pràctica totalitat dels munici-pis amb actes d’índole diversa. Un dels punts on es va rebre la Flama del Canigó amb un fet di-ferencial va ser a Campdevànol on la flama va ser portada pels integrants de l’Associació Es-portiva Sant Grau fins a la plaça d’Anselm Clavé on es va encen-dre el peveter i es van fer els parlaments institucionals abans d’acabar amb el cant d’Els Se-gadors.

L’acte institucional va comptar amb la presència de la Comissió del Tricentenari i tot seguit la flama va arribar arreu de la comarca on destaca l’acte de la hissada de l’estelada a Campdevànol

Retrobament del poble català

refoc, tot plegat també preludi de la revetlla de Sant Joan amb una foguera darrera l’estació de Ribes-Vila.

Però el fet diferencial va ser el trasllat fins als jardins de Can Peipoch on es va dur a terme la hissada de l’estelada a iniciativa de l’Assemblea Nacional Catala-na i amb el suport de la majoria de grups polítics amb represen-tació a l’ens municipals, afegint-s’hi també la CUP. L’acte va servir per cloure l’ano-menada festa major petita de Campdevànol. Si ens fixem en els altres munici-pis més grans de la comarca, a Camprodon l’arribada de la Fla-ma del Canigó va coincidir amb la celebració de la festa major de Sant Patllari, però això no va impedir que aquesta fos rebuda protocolàriament a la plaça de la Vila. A Sant Joan de les Abadesses la Flama del Canigó va ser rebuda al Claustre del Monestir, a càr-rec de les autoritats locals, en un acte que va precedir la revetlla de Sant Joan o “Nit de Bruixes” com s’anomenen els actes que aple-guen un sopar popular. La capital del Ripollès, com és tradició des de fa anys, va rebre la Flama del Canigó, portada pels atletes del Ripoll Esport i Salut, al Monestir de Santa Maria de Ripoll on es va fer una lectura de poemes, la interpretació de dos temes a càrrec de la coral del Monestir, acompanyats pel pia-no d’Albert Heredia i el violoncel d’Eva Curto, i la tradicional ofre-na a la tomba del Comte Guifré a càrrec de diverses entitats de la vila. El punt on es va rebre la Flama del Canigó en hora més tardana va ser a Ribes de Freser on es

va donar la rebuda institucional a la plaça de l’Ajuntament, amb l’arribada de les Nimfes d’Aigua, les bruixes, els follets i un cor-

L’acte que es va fer al Monestir de Santa Maria de Ripoll

L’hissada de l’estalada a Campdevànol, després de rebre la flama

L’acte que es va celebrar dilluns a la tarda a Coll d’Ares A. PÉREZ

C. GRANÉ