EL RETAULE DEL FLAUTISTA

EL RETAULE DEL FLAUTISTA

1


de Jordi Teixidor (adaptada i amb nous papers,

per Francesc Rocamora)


2

REPARTIMENT

Frida.......................... Anna............... ......... Hans.......................... Burgmestre Schmid.. Regidor Batts........... Regidor Webs.......... Regidor Kost............ Regidor Rush........... Ferrer....................... Sndic Weis............. Sndic Baun............. Reverend Grundig... Sabater..................... Flautista................. Lisbeth.................... Grete....................... Katrin...................... Agutzil.................... Pregoner.................. Else......................... Franz....................... Soldats.................... Carcellers................ Vilatans................... Vilatanes................


3

Quadres

1er acte PRLEG.- Lisbeth, Katrin, Hans, Anna, Frida i Rates. ESCENA I.- Anna, Batts, Else, Agutzil, Schmid, Vilatans, Vilatanes, Hans,

Frida, Sabater, Ferrer i Grundig. ESCENA II.- Frida, Schmid, Hans, Agutzil, Weis i Baum. ESCENA III.- Anna, Hans, Frida, Ferrer, Schmid, Batts, Webs, Kost i Rush. ESCENA IV.- Hans, Scmid, Kost, Rush, Webs, Batts, Else, Agutzil,

Dependent (de Rush) i Muller (de Kost). ESCENA V.- Frida, Lisbeth, Katrin, Grete, Schmid, Agutzil, Webs i Walter.

2on acte ESCENA VI.- Hans, Pregoner, Vilatans, Vilatanes, Sabater, Frida, Anna,

Baum i Weis. ESCENA VII.- Anna, Walter, Schmid, Katrin, Lisbeth, Franz, Grundig, Ferrer,

Dos Soldats. ESCENA VIII.- Frida, Vilatans, Vilatanes, Sabater, Batts, Ferrer, Schmid i

Soldats (tots, fins i tot els que canten). ESCENA IX.- Hans, CARCELLER 1, CARCELLER 2, Lisbeth, Schmid i

Walter. ESCENA X.- Anna, Schmid, Webs, Weis, Baun, Sabater, Batss, Kost, Rush,

Agutzil, Frida, Hans, Vilatans i Vilatanes. (Tota la companyia canta la tornada final de la can).


4

PRIMERA PART

PRLEG

KATRIN/LISBETH.- (Canten)

BALADA DEL FLAUTISTA dHAMELN (1 part)

A la vora del Weser, hi ha una vila, hi ha una vila. que patia un gran flagell, rates hi havia, rates hi havia. Eren tantes i tan grans, que els gats fugien, que els gats fugien i els pobres vilatans,

de fam morien, de fam morien.

BALL DE RATES

HANS.- (Davant del tel) Una vegada hi havia a Alemanya una vila molt bonica,

Pimburg, banyada al sud per les aiges del riu Weser. ANNA.- Quan comena aquesta histria, fa ms de sis-cents anys, els

pimburguesos i llur vila eren vctimes dun terrible flagell: rates!. FRIDA.- Nhi havia tantes i eren tan grosses que atacaven els gossos i es menjaven

els gats. ANNA.- Quant als aliments, ho devoraven tot: piles de formatges, barrils sencers

darengades; tastaven la sopa de les olles i feien el niu dins els barrets dels vilatans.

HANS.- A ms a ms, una remor de xisclets impedia que les comares de la vila,

sassabentessin de les xerrameques de les venes. FRIDA.- Un dia els pimburguesos van decidir reunir-se davant la casa de la vila.

(Sala el tel)


5

ESCENA I

ANNA.- Quadre primer, on sexplica com els vilatans van exigir la intervenci de

lAjuntament i el cas que els van fer.

(Casa de la vila. En escena Batts i Else)

BATTS.- Aix que em demanes no pot ser.

ELSE.- Per ho heu dentendre. La farina cada cop s ms cara.

BATTS.- No insisteixis, Else. El sou s just. ELSE.- Treballo al magatzem de sol a sol. I amb el que em pagueu no nhi ha ni

per comprar un tall de carn per sopar.

BATTS.- Oh, carn, carn! Si tothom pogus comprar carn no nhi hauria per a tots. A cadasc el que li toca. Jo no tinc ms diners. Si ten dono a tu, els haur de prendre als altres.

ELSE.- Senyor Batts!

BATTS.- No cal que en parlem ms. Torna al magatzem, que hi ha feina. (Else

marxa. LAgutzil entra corrents a la casa de la vila)

AGUTZIL.- Senyor burgmestre, senyor burgmestre!

BATTS.- Qu hi ha? Qu sn aquests crits?

AGUTZIL.- El burgmestre, on s?

BATTS.- Est fent la becaina del canonge, per qu?

AGUTZIL.- Desperteu-lo, desperteu-lo!

BATTS.- Vols dir-me qu passa?

AGUTZIL.- Una pila de gent, vnen cap aqu! El barri del moll en pes! I el sabater va al davant de tots. (Batts surt. LAgutzil sasseu i sesponja la suor amb el

mocador. Entren el Burgmestre Schmid i el Regidor Batts)

SCHMID.- Una revolta?

BATTS.- Podria ser.

SCHMID.- I per qu?


6

BATTS.- El sabater va davant. SCHMID.- El sabater? I per qu? AGUTZIL.- Les rates, s per les rates! SCHMID.- Mare de Du! Mare de Du! Agutzil! AGUTZIL.- Maneu-me! SCHMID.- Mira, vs corrents a cercar al Reverend Grundig. Explica-li que la cosa est

que bufa. I de passada, avisa el ferrer. AGUTZIL.- Toco a sometent? SCHMID.- No, home, no! Vs, corre! (LAgutzil surt. Batts i Schmid samaguen darrera

la finestra mentre la plaa somple de Vilatans.) VILATANS.- Schmid! Rates! (Varies vegades) -. La vida unida per un raticida! -. Gats, volem gats! -. Tinc un niu a lespardenya! -. El burgmestre s un galipau! VILAT.- Schmid, Schmid, Schmid! TOTS.- Rates! VILAT.- Schmid, Schmid, Schmid! TOTS.- Rates! VILAT.- Tips, tips, tips! TOTS.- Nestem!

(Els Vilatans canten.)


7

CAN DE LES VIES LEGALS

Vaig escriure al burgmestre una carta i li vaig dir: Aix s pitjor que la pesta, ja ning no viu tranquil. Han passat ms de vuit dies, no sha dignat contestar, i la carta jo diria que se li ha traspaperat. Jo, sol, fer res no puc, ning no mescolta, jo, sol, fer res no puc tot sol com un cuc Jo li vaig dir en audincia: s un afer collectiu, perqu aquestes males bsties a tot arreu fan el niu. Patirem molta misria si no les traiem aviat. Em va escoltar amb pacincia (Va escoltar-me amb pacincia) i va dir-me, exagerat. Tu, sol, fer res no pots, ning no tescolta, tu, sol, fer res no pots, dos, ja som ms forts. Ja fa prop duna setmana mel vaig trobar pel carrer; gaireb no mescoltava i em va dir mho pensar. Lendem tenia pressa per es va aturar un moment, i em va dir que all no era cosa de lajuntament. Ell, sol, no pot fer res, ning no lescolta, ell, sol, no pot fer res, ara ja som tres.


8

Jo vaig anar a comprar-li una pea de teixit i tamb vaig explicar-li que de rates nestem tips. A la casa de la vila us podeu anar a queixar, quan estic a la botiga tinc uns altres maldecaps. Tots, tot, ho podem fer | si anem colze amb colze, | tots, tot, ho podem fer, } Bis ja som un miler. |

SABATER.- Silenci, silenci! Vilatans, cal afirmar la nostra resoluci de no mourens de la

plaa fins que lajuntament accepti de comenar avui mateix la campanya contra les rates. Estem dacord?

TOTS.- S, s! SABATER.- I per estar segurs que aix no quedar en vagues promeses, cal que

lajuntament accepti un delegat nostre, el qual ens assabentar de les decisions que prengui el dit Ajuntament. Estem dacord?

TOTS.- S, s! SCHMID.- Veta-ho aqu; el sabater volia ser regidor, i com no va sortir elegit... SABATER.- Nomenem de seguida el nostre delegat. Qui proposeu? VILAT.- Tu mateix. SABATER.- Accepto amb molt de gust, i us prometo que defensar els vostres interessos.

I ara cridem les nostres autoritats. Que surti el burgmestre! TOTS.- Que surti! SABATER.- Que surtin els regidors! TOTS.- Que surtin! SABATER.- Que surtin al balc! TOTS.- Que surtin!


9

VILATANS-. Volem parlar amb les autoritats

-.El burgmestre, que surti el burgmestre! -.Que no samagui! -.Qu hi fa amagat a lAjuntament? -.Que potser t por de nosaltres? -.Que doni la cara! -.S, que surti! TOTS.- Schmid! Schmid! Schmid!...

SCHMID.- Batts, haurem de sortir.

BATTS.- Em sembla que s... que haureu de sortir, senyor burgmestre, us estan

cridant.

SCHMID.- Vs amb mi, per. Som-hi. (Surten al balc) TOTS.- Ara! VILATANS-. Devia estar esmorzant! -. O dormint! -. Ves a saber el que feia! -. Qualsevol cosa menys treballar! -. Quina vida! TOTS.- Xist! Calleu! SABATER.- Silenci, ara silenci. TOTS.- Xist, xist! SCHMID.- B, qu passa? (Tots parlen alhora i noms sentn lultima paraula.) TOTS.- .......................... rates! SCHMID.- Qu? TOTS.- .......................... rates!


10

SCHMID.- Que parli un sol, sin no ens entendrem. SABATER.- Que estem tips de rates! SCHMID.- Amic meu, aquest s un problema que cadasc ha de resoldre a casa

seva. SABATER.- Exigim que se nencarregui lajuntament. Cada rac de la vila s un niu de

rates. Entren i surten per tot arreu. Els magatzems i les botigues nestan infestats.

VILATANS-. Sobretot al nostre barri. -. A mi se mhan menjat tota la farina. Tres sacs! -. I a mi el blat de moro. -. Jo en tinc la casa plena. -. I el fstic que fan! -. No es pot ni dormir! -. I les criatures? -. Pobres de nosaltres. -. Al pas que anem ens trauran de casa. -. s una plaga molt greu! SABATER.- I qu fa lajuntament? TOTS.- No res, no res! SABATER.- Us hem elegit i delegat per solucionar tots els problemes de la vila, i

vosaltres us quedeu plegats de mans. VILATANS-. B que el paguem, larbitri! -. I tots els altres impostos! -. A la casa de la vila noms treballen els recaptadors! -. Els regidors sn uns brtols! -. I el burgmestre, un ase!


11

SCHMID.- Batts, parleu vs primer. BATTS.- I qu dic? SCHMID.- Vs sabeu parlar. Quan un hom sap parlar, el que digui s el de menys. BATTS.- Pimburguesos! TOTS.- Xist! BATTS.- Pimburguesos: fa deu anys que el nostre benvolgut burgmestre... TOTS.- Uuuuuuuuh! VILATANS-. Que calli! -. No volem discursos! -. Els discursos, a les rates! -. Callat ests ms maco! -. Posat la llengua on thi cpiga! -. Avui parlem nosaltres! SCHMID.- Silenci, si us plau, silenci!... Amics meus, la desratitzaci de la vila s una

tasca que aquest Ajuntament sha imposat com la ms urgent que cal escometre...

VILATANS-. Per encara no us hi heu posat! -. Menys parlar i ms treballar! -. Paraules i ms paraules! -. Aquesta gent tenen la fallera dels discursos. -. Molt xerrar i prou! SABATER.- Burgmestre, exigim que lAjuntament comenci la desratitzaci avui mateix, i

que un delegat dels perjudicats entri a formar part de la Comissi. No ens mourem de la plaa fins que ho aconseguim.

SCHMID.- La Comissi encara no existeix, no hi ha diners a les arques.


12

VILATANS-. Qu nheu fet? -. Dentrar b que nhi entren! -. Potser voldreu cobrar un altre impost, encara! -. S, ja no en ve dun! -. Lladres! -. Pocavergonyes! FERRER.- (Entra amb dos Soldats, els qual barren lentrada de la casa de la vila amb

les piques. El Ferrer puja al balc.) Burgmestre, a les vostres ordres. Convoco la milcia?

SCHMID.- Em sembla que no caldr. FERRER.- Puc desallotjar la plaa en dos minuts. SCHMID.- Una mica de pacincia... Escolteu, pimburguesos: lhome que us ha fet

venir us ha enganyat. No el vareu elegir regidor i li cou. No lescolteu, no el seguiu. Torneu a casa vostra i lAjuntament acomplir el seu deure.

SABATER.- Ens quedem! SCHMID.- Digueu-los que tornin a casa, sabater! TOTS.- Ens quedem, ens quedem! (Es fa el silenci quan el Reverend Grundig entra

a la plaa) VILATANS-. El Reverend Grundig! -. Ell ens ajudar! -. Poseu-vos al costat del pobres, Reverend! -. Necessitem la vostra ajuda! -. Si us plau, Reverend! -. No ens deixeu! -. Tingueu compassi de nosaltres! GRUNDIG.- Calma, calma, tot sarranjar amb lajut de Du. (Puja al balc. Schmid li

parla a cau dorella amb gests molt expressius)


13

SCHMID.- Reverend, parleu-los vs, us ho prego. GRUNDIG.- Fills meus, conec la desgrcia que us afecta. S que patiu una plaga

terrible! Digueu-me, per, qui us ha portat aqu? Perqu us heu deixat enganyar? Qu espereu aconseguir amb la vostra actitud provocativa? Fills meus, si el Senyor ha perms que les rates sapoderin del vostre barri, no heu pensat per qu ho deu haver fet? Acuseu lAjuntament de negligncia, i jo pregunto, de quins pecats ens hem dacusar? Mediteu un moment: aquestes coses no venen mai perqu s. Repenediu-vos, fills meus, repenediu-vos i anem tots ara mateix a prosternar-nos davant les sagrades relquies de Sant Rogaci, i preguem-li que intercedeixi per nosaltres. (Alguns Vilatans sagenollen.)

GRUNDIG.- (Canta)

SERM SOBRE ELS CSTIGS DIVINS

Nostre Senyor, estimat ramat, una gran plaga ens ha enviat. Resignaci, conformitat, tinguem pacincia, tinguem pacincia i humilitat. Penseu que Egipte fou assotat amb deu flagells pels seus pecats. I que el Senyor, enfurismat, llan un dia tan gran ruixat que ofeg, com ja he contat, gaireb tota la humanitat. Resignaci, conformitat tinguem pacincia, tinguem pacincia i humilitat. I obrin el cel de bat a bat anorre dues ciutat molt conegudes per cert pecat, amb foc i daltres calamitats. Grans rogatives he organitzat per a merixer ser perdonats. Feu penitncia, feu bondat, qui tingui fe ser escoltat, ser escoltat. Resignaci, conformitat tinguem pacincia, tinguem pacincia i humilitat.

(Hi ha silenci. Schmid tus.)


14

VILATANS-. Reverend, vs que sabeu llat, no ens podreu donar una soluci ms

prctica. -. S, ms efectiva! -. Una cosa fulminant! -. Un encanteri que les faci desaparixer! TOTS.- (Riuen fort.) GRUNDIG.- Descreguts! Tingueu almenys confiana en les vostres autoritats. VILATANS-. En el barri on viuen les nostres autoritats, no nhi ha, de rates. -. All tot sn flors i violes! GRUNDIG.- Arrenqueu lodi i lenveja dels vostres cors. LAjuntament sap el que cal fer i

ho far, no en dubteu. Els respecte als superiors s grat al Senyor. Ell us ha donat uns dirigents que cal obeir, perqu la indisciplina porta al desordre, i el desordre porta al pecat.

VILATANS-. No ens els ha donat el Senyor, els hem elegit nosaltres! -. Tens ra! GRUNDIG.- Llavors de qu us queixeu? VILATANS-. Tenim dret a canviar-los! -. En volem uns que siguin millors. -. Que siguin honrats! -. I eficaos! GRUNDIG.- En nom del Senyor, us demano que torneu a les vostres tasques. No

provoqueu una situaci de violncia. Benaventurats els mansos, perqu ells posseiran la terra.

VILAT -. Resignaci, conformitat... TOTS.- -. ...tingueu pacincia i humilitat. (Riuen) SABATER.- Ens quedem! (Els Vilatans sasseuen a terra. Alguns sen van) SCHMID.- Far desallotjar la plaa per la fora!


15

SABATER.- La milcia no obeir, tenen rates a casa, tamb! FERRER.- Burgmestre, responc de la disciplina de la milcia. SCHMID.- Grcies, ferrer, hi compto... B, si es volen quedar que es quedin. Ja es

cansaran. FERRER.- Burgmestre, una mica de seny. I el principi dautoritat? Qu pensaran de

nosaltres els ciutadans honrats si tolerem aquest avalot? SCHMID.- Vull fer tot el possible per no agreujar la situaci. GRUNDIG.- Demostreu tenir un tacte digne de la confiana que la vila us atorga. SCHMID.- s el meu deure. Reverend Grundig, agraeixo la vostra collaboraci. Batts,

convoqueu el consell. BATTS.- S, burgmestre. (Schmid, Batts, el Reverend Grundig i el Ferrer, surten.)

(Els Vilatans canten)

GOSPEL-SONG DE LA RESISTNCIA PASSIVA (Tornada) No ens nanirem daqu, no ens nanirem, fins que ens treguin per la fora, fins que ens treguin!

Quedat amb el cul a terra, lempedrat has descalfar si tagafen i et treuen, un altre shi asseur.

(Tornada)

Per mes coses que ens expliquin, sabem que tenim ra

i ja cal que sespavilin, a trobar una soluci.

(Tornada)

La resistncia passiva, no sabem si servir, per si s collectiva, ja est b per comenar. No ens nanirem daqu, no ens nanirem fins que ens treguin per la fora, el que cal s resistir. Vine i seu al costat nostre, vine i seu al costat nostre... (repetint) (Sapaguen els llums)


16

ESCENA II

FRIDA.- Quadre segon, on es presenta la soluci del Molt Enginys Gremi de

Manyans i de la Doctssima Corporaci dApotecaris.

(Sencenen els llums)

(Hans ensabona la cara del Burgmestre) SCHMID.- Estovam b la barba, Hans, que laltre dia vas fer-me tres talls, HANS.- I tres osques a la navalla. Mai no he vist una barba tan dura. AGUTZIL.- (Entra) Senyor burgmestre, el sndic Weis i el sndic Baun voldrien parlar

amb vs. SCHMID.- Vnen junts? AGUTZIL.- S, senyor burgmestre. SCHMID.- I ara! Que tornin a la tarda, tinc Consell a les onze. AGUTZIL.- Diuen que s un assumpte referent al Consell i que s molt urgent. SCHMID.- B, que passin. (LAgutzil surt i entren els dos Sndics) TOTS DOS.- Burgmestre! SCHMID.- Bon dia, bon dia. Em sorprn de veure-us plegats. No reu enemics? WEIS.- Oh, s, burgmestre. BAUN.- La competncia entre els nostres gremis era terrible. WEIS.- Per finalment hem arribat a un acord. BAUN.- La uni fa la fora. SCHMID.- Darrerament heu augmentat els preus. BAUN.- Hi ha molta demanda. WEIS.- La matria prima s cara, lhem de portar de molt lluny. SCHMID.- Total que la plaga de rates us farceix els mitjons de bons escuts dor, eh? WEIS.- No tants com sembla, burgmestre.


17

BAUN.- Tenim moltes despeses... SCHMID.- Apa, apa, a mi no em vingueu amb romanos, ja s com funcionen, jo, els

negocis... Ai! HANS.- Perd, burgmestre. SCHMID.- Vs amb compte, home! WEIS.- Precisament hem sabut que lAjuntament vol llanar una gran ofensiva

contra les rates. SCHMID.- Efectivament, lAjuntament no pot ignorar el problema. Farem el que calgui

i ms, per tal daniquilar-les. WEIS.- Burgmestre, la Corporaci dApotecaris posa la seva cincia a disposici

de lAjuntament. BAUN.- I el Gremi de Manyans, el seu enginy. SCHMID.- LAjuntament agraeix aquestes valuoses collaboracions. Suposo que sn

desinteressades... BAUN.- Almenys fins on ho permetin les nostres possibilitats. SCHMID.- I no perjudiqui la vostra butxaca. WEIS.- Burgmestre, no ens mou solament linters material... BAUN.- Pensem sobretot en les famlies que pateixen la plaga. WEIS.- I hem estudiat la manera de millorar el mata-rates. BAUN.- I de perfeccionar les rateres. BAUN/WEIS.- (Canten)

CANONETA DE LA INVESTIGACI MEDIEVAL Weis.- Hem provat. Baun.- Hem forjat.

Weis.- Barrejat. Baun.- Hem omplert, Weis.- establert, Baun.- descobert. Weis.- Hem bullit, Baun.- afegit.


18

Weis.- rebullit, Baun.- i hem mlt,

Weis.- hem dissolt, Baun.- hem resolt, Weis.- concebut, Baun.- obtingut. Schmid.- I finalment? Baun i Weis.- Hem venut! WEIS.- Burgmestre, la Corporaci dApotecaris ha compost un nou mata-rates

doblement mortfer. s aquest. Amb la meitat duna antiga raci, saconsegueix el mateix efecte. Resultat: amb la mateixa quantitat podem matar el doble de rates.

SCHMID.- Oh! BAUN.- Per la nostra banda, el Gremi de Manyans ha inventat un nou model de

ratera doblement mortfer. Aqu el t. Aquesta ratera porta dues molles. Resultat: matem dues rates dun cop.

SCHMID.- Permeteu-me que us feliciti. WEIS.- I encara us hem reservat una altra sorpresa, burgmestre. Vs sabeu que a

vegades ens trobem les rateres sense rata i sense esquer. SCHMID.- S. BAUN.- Hem aconseguit un altre progrs, fruit de la collaboraci dels nostres

respectius Gremis. SCHMID.- No em digueu. WEIS.- Emmetzinarem lesquer de les rateres amb mata-rates. BAUN.- Daquesta manera, la rata que no quedi presa per la molla, morir quan

sempassi el formatge! SCHMID.- s clar, s clar! WEIS.- Si tenim una metzina doblement efica i una ratera doblement efica,

leficcia del sistema conjunt ser... qudruple! SCHMID.- Evident! I... digueu-me, resulta molt car? WEIS.- El nou mata-rates val... el doble. BAUN.- I la nova ratera... tamb. SCHMID.- Refoina! (El Barber li ha fet un tall)


19

HANS.- Perdoneu, burgmestre. SCHMID.- Per qu et passa? HANS.- s que tinc la casa plena de rates, sabeu? SCHMID.- I quina culpa en tinc, jo? HANS.- B, ara sembla que sarreglar, oi? SCHMID.- I s clar que s... I quan creieu que pot costar deliminar-les totes? BAUN.- Matar una rata costa un escut. WEIS.- Tantes rates, tants escuts. SCHMID.- Sn una pila descuts. WEIS.- La quantitat de rates augmenta al ritme duna progressi geomtrica. BAUN.- Sn tan prolfiques... Si avui nhi ha, posem cent mil... WEIS.- La setmana que ve seran sis-centes mil. BAUN.- I al final de mes, dos milions, sis-centes mil. WEIS.- Dos milions, sis-cents mil escuts BAUN.- I si esperssim a final de mes? WEIS.- I si esperssim encara un mes ms? BAUN.- I un altre mes, a ms a ms? SCHMID.- Mare de Du! El Consell s reuneix a les onze. En parlarem. WEIS.- B, si s per a lAjuntament... BAUN.- I si lencrrec s important... WEIS.- Podrem fer un bon descompte... BAUN.- I una petita comissi... SCHMID.- Ai! (El Barber li ha fet un altre tall) HANS.- Perdoneu, burgmestre.


20

SCHMID.- Ja est b, home. Apa deixa-ho. HANS.- Esteu a mig afaitar... SCHMID.- Avui mespellussaries la cara... Vs-ten. HANS.- Fins dem, burgmestre. SCHMID.- Apa, adu. Fins dem. (El Barber surt.) SCHMID.- Qu dieu? BAUN.- I una petita comissi per a vs. SCHMID.- Les grans calamitats acostumen a afavorir els negocis. Dissortadament per

als Gremis, aquesta vegada el negoci ser magre. Les arques de lAjuntament sn buides.

WEIS.- Pimburg no s pas una vila pobra. BAUN.- Tanmateix jo diria que s una vila prspera. SCHMID.- B, dun lloc o dun altre traurem els diners. WEIS.- Esperem-ho burgmestre.

(Sapaguen els llums)

ESCENA III ANNA.- Quadre tercer, on Hans i Frida realitzen una maniobra amb fins no gaire

clars, i sn presentats al pblic els illustrssims regidors municipals de Pimburg.


(Hans i Frida entren amb tres sacs plens i quatre sacs buits.)

HANS.- Asseguem-nos una estona, Frida, estic cansat. FRIDA.- No mestranya que ho estiguis, sembles una bola de greix... B,

descansem, per noms una estona. Ens queden encara tres sacs per repartir.

HANS.- S, ens queden el magatzem de teixits del burgmestre Schmid, la fonda de

Kost i la Casa de la Vila.


21

FRIDA.- LElse ha portat un sac al magatzem de formatges de Batts. I nosaltres ja

hem estat, al de grans i farina de Rush, a la botiga de fruita i verdura de Webs i a cal ferrer. Complert. Ah, que en som de generosos!... un hom se sent tot cofoi quan acompleix una bona acci.

HANS.- De vegades ells tamb sn generosos i fan caritat. FRIDA.- Sn moments de feblesa. Es deixen portar pels sentiments. El que passa

s que de vegades cal obligar-los a tenir sentiments. Com ara. HANS.- Ha estat una bona idea. FRIDA.- Acostumo a tenis bones idees. HANS.- I s que si no es tira pel dret, les rates sens menjaran vius. FRIDA.- Timagines la cara de Batts quan descobreixi que t el magatzem ple de

rates? HANS.- I la de Rush? FRIDA.- Tindrem uns aliats molt influents... Apa, som-hi, que el Consell deu estar a

punt de comenar. HANS.- He de tornar a carregar jo els sacs? FRIDA.- I s clar que s! Quan et preguntin qu has fet per la causa, podrs dir: He

carregat sacs HANS.- I tu qu dirs? FRIDA.- Jo penso, sc el cervell. La feina del cervell s tenir idees. HANS.- Per tamb t espatlles, i les pot fer servir per la causa. Mira, jo plego. FRIDA.- Apa, dnam un sac i anem. (Surten)

(Entren els Regidors, el Ferrer i Schmid.)

(Canten)

BALL DE REGIDORS Som, som, som, som els regidors daquest municipi, doncs som els millors; qesti de principis.


22

Manar i manegar, les coses de la vila, manar i manegar, tallem el bacall. Som, som, som lautoritat Som incorruptibles, som els ms honrats de tota la vila. Fem i desfem les coses de la vila, fem i desfem, les cireres remenem. Som, som, som, som representants, delegats del poble, tots sn vilatans, no hi ha rics ni pobres. Dir i decidir, les coses de la vila, dir i decidir, i els impostos repartir. Som, som, som, som els consellers, som bones persones, som els ms sincers defensors de lordre. Amb seny i amb ra, les coses de la vila, amb seny i amb ra, i si cal amb el bast. Som, som, som, som molt liberals, els crtics hem dadmetre, mentre es fiquin en detalls i no ens vulguin treure. Fem lleis sense embuts, a la casa de la vila, Batts, Webs, Schmid, Kost, Rush,

i el Cap de la Milcia. (Sapaguen els llums)


23

ESCENA IV

HANS.- Quadre quart; el Consell municipal acorda manllevar 10.000 escuts per tal de finanar la campanya contra les rates.

(Sencenen els llums. El Consell est reunit. Hi ha Batts, Webs, Schmid,

Kost, Rush i el Ferrer) SCHMID.- Sobre la sessi. Senyors regidors, suposo que sabeu el motiu daquest

Consell extraordinari. Heu vist la plaa plena de vilatans que exigeixen de lAjuntament una rpida soluci al problema de les rates. El barri dels molls, mhan dit, nest infestat.

KOST.- Si em permeteu, burgmestre, no crec que aquest problema lhagi de

resoldre lAjuntament. Aquell barri s habitat per la gent ms miserable i bruta de tota la vila. Sempre han tingut rats, puces, polls i tota mena de parsits. Vull dir que perdrem el temps. Suposant que arribssim a eliminar-los, al cap duna setmana tornarem a ser-hi.

RUSH.- I llavors exigiran que els traguem els polls. (Els Regidors riuen) SCHMID.- Us asseguro que la cosa s greu. Almenys, aix mhan dit. FERRER.- Per no ho heu vist vs mateix, burgmestre? SCHMID.- No. WEBS.- Aquesta gent exagera sempre. SCHMID.- Cal considerar la viva exigncia daquests vilatans. Perqu encara que

modestos, sn vilatans i mereixen que sels escolti. A ms a ms, jo no voldria portar la malastrugana, per hi ha un perill evident: la plaga pot estendres per tota la vila.

BATTS.- Voleu dir? KOST.- Ca, home, les rates busquen la misria, es queden vora del riu. SCHMID.- No obstant aix, hi ha aquesta possibilitat. La setmana que ve comena el

mercat anyal de Sant Rogaci, i si la vila est infestada de rates, podeu estar segurs que no vindr ning.

KOST.- Seria una desgrcia. RUSH.- I la runa per a molts mercaders. WEBS.- De tota manera, no ho crec.


24

FERRER.- Burgmestre, tot i aquest perill, no hi ha motiu per a intervenir. Noms sn

afectades unes quantes cases. SCHMID.- Cent famlies, al menys. KOST.- Per aix no afecta la vila. Vull insistir en aquest punt. Qui tingui rates, que

les mati. (Els Regidors assenteixen) WEBS.- A partir daix, i com a tresorer, he de fer constatar que el pressupost de

neteja pblica est esgotat. No s pas don... AGUTZIL.- (Entra) Regidor Rush, un dependent us demana. (LAgutzil surt. Rush

sacosta a la porta) RUSH.- Qu passa? VEU DEL DEPENDENT.- Una desgrcia, el magatzem est ple de rates! RUSH.- Ai, Du meu...! Agafeu tots, bastons, pales, el que sigui i mateu-les.

Compra tamb una dotzena de rateres. Vindr aix que pugui. WEBS.- Deia que no s pas don traurem els diners. RUSH.- Senyor burgmestre, senyors regidors, macaben de donar una notcia que

ens afecta a tots. El que temem... La invasi de la vila ja ha comenat. TOTS.- Qu? Com? RUSH.- LAjuntament ha dintervenir amb urgncia. FERRER.- Un moment. Qu passa exactament? RUSH.- La plaga sestn! WEBS.- Anem a pams; el dependent qu us ha dit? RUSH.- Que tinc el magatzem ple de rates! FERRER.- Amic meu, el vostre magatzem no s tota la vila. KOST.- s natural que hi hagi rates, sempre les hi heu tingudes. Vaja, un

magatzem de grans i farines, no em negareu que... RUSH.- Eren ratolins petitons, blancs, inofensius. Mhan avisat perqu ara sn... les

rates! Estem perduts! (Consternaci general)


25

BATTS.- Cal reconsiderar el problema. FERRER.- El regidor Rush canvia dopini aix que t les rates a casa i el regidor

Batts, que s ve, est a punt de fer-ho. Senyors, una mica de decncia! Les rates encara no han envat la vila. Han envat noms el magatzem del regidor Rush. Qui tingui rates que les mati! Ja heu sentit el tresorer: no hi ha diners.

BATTS.- Un moment! El magatzem de farines del regidor Rush, com si digussim,

s el graner de la vila. Gaireb tots els formatges de Pimburg sn al meu magatzem. Hem de permetre que els pimburguesos es quedin sense pa i sense formatge?

AGUTZIL.- (Entra) Burgmestre, un dependent acaba davisar que han vist rates en el

magatzem de teixits. (Surt) SCHMID.- El regidor Batts t ra: La situaci sest agreujant per moments. La vila

est a punt de quedar-se sense teixits. ELSE.- (Entra seguida de lAgutzil, que la intenta aturar) Senyor Batts, senyor

Batts! BATTS.- Else, qu hi fas aqu? AGUTZIL.- No es pot entrar. ELSE.- Els formatges, senyor! Sels mengen les rates! (LAgutzil semporta lElse) BATTS.- Els formatges! (Anava a sortir) SCHMID.- Batts, el problema no s solament de formatges! Vost es regidor i no pot

abandonar un Consell daquesta importncia. BATTS.- Noms una estona. FERRER.- Asseguis! BATTS.- El que sigueu cap de la milcia no us autoritza a donar-me ordres a mi! SCHMID.- Senyors regidors, hi ha perill de crear el pnic a la vila. Quin exemple

estem donant? No perdem la calma. Estudiem seriosament el que cal fer. FERRER.- Aix mateix. AGUTZIL.- (Entra) Regidor Kost! (Surt) KOST.- (Es precipita cap a la porta) Rates?


26

VEU DE SA MULLER.- Com conills! Els clients han marxat tots! KOST.- Vindr aix que pugui. SCHMID.- Agutzil! AGUTZIL.- (Entra) Maneu-me! SCHMID.- Que ning no torni a interrompre el Consell. AGUTZIL.- S, burgmestre. (Surt) WEBS.- I jo? B he de mirar si tamb... SCHMID.- Tamb, Webs. I si no avui, dem. KOST.- Rates a la fonda! Els viatgers han marxat i si no ho aturem, no vindr

ning. RUSH.- El comer paralitzat! BATTS.- s catastrfic, catastrfic! WEBS.- Un desastre! SCHMID.- Silenci! FERRER.- Proposo declarar lestat de guerra! TOTS.- Aprovat, aprovat! FERRER.- Cal desallotjar la plaa amb la milcia! SCHMID.- A poc a poc, ferrer. El que cal desallotjar sn les rates. La plaa sanir

buidant de mica en mica. Els homes han danar a treballar i les dones a fer el dinar. Daqu a un parell dhores no quedar ning. Cal recuperar la confiana dels vilatans, i fer carregar la milcia no s precisament la manera millor. Declararem lestat demergncia i grcies. I ara, si us sembla b, anem al gra. He rebut una oferta de rateres i ver dels Gremis de Manyans i dApotecaris. Ens ofereixen un bon descompte.

FERRER.- s immoral! SCHMID.- Qu? FERRER.- Dic que s immoral de negociar amb una desgrcia com aquesta.


27

SCHMID.- Ferrer, les coses sn com sn. No s el moment de discutir la moralitat

dels negocis. A fi de comptes, entre nosaltres, qui ms qui menys t un negoci.

FERRER.- Proposo que es voti una llei que condemni a mort els qui especulin amb la

plaga, i que obligui els gremis a vendre rateres i raticides a preu de cost, almenys a lAjuntament.

SCHMID.- Ferrer, els negocis han de ser lliures. Si publiquem aquesta llei, els gremis

no fabricaran ni rateres ni raticides. FERRER.- I una altra llei que els obligui a fabricar-ne! SCHMID.- No podem obligar-los a suportar ells sols el pes de la plaga, Ferrer. Aix

seria una injustcia. FERRER.- Tamb ho s que senriqueixin amb la plaga! SCHMID.- Si les dues solucions sn injustes, adoptem la ms efica. s a dir,

comprem rateres i mata-rates a un preu raonable. WEBS.- Amb quins diners, senyors, amb quins diners? SCHMID.- Examinem els pressupostos. Tresorer Webs, si us plau... WEBS.- Tribut a pagar a Sa Senyoria el Bar. SCHMID.- No, aix no es pot tocar. RUSH.- Potser el Bar savindria a esperar uns mesos. SCHMID.- Amic meu, Sa Senyoria el Bar tamb menja, i ha de mantenir un exrcit

en peu de guerra, i a ms a ms, una pila de gent que fa el borinot al seu voltant.

BATTS.- De tota manera... SCHMID.- El conec i s que no voldr ni sentir-ne parlar. WEBS.- Retribucions de Burgmestre, Regidors, Agutzils i Escrivans, etc... SCHMID.- Passem. Qu ms? WEBS.- Quota al Patr de la vila de Pimburg, Sant Rogaci... KOST.- El Reverend Grundig s que es podria esperar. RUSH.- Total, acabar la Catedral no ve dun any.


28

BATTS.- Sobretot una Catedral tan desproporcionada amb la importncia de la vila. SCHMID.- El Reverend Grundig ens contestar que, ara per ara, la millor ajuda que

podem rebre ens vindr de les relquies de Sant Rogaci, i que ens conv estar-hi b. Webs...

WEBS.- Pressupost per a les obres del sector nord de les muralles de la vila. KOST.- Ja ho tenim! Daqu podem treure els diners. A fi de comptes, les muralles

ens han de protegir del enemic, i lenemic ja el tenim dintre! FERRER.- Mhi oposo! Les meves muralles sn tan sagrades com les relquies de

Sant Rogaci! El pas est en guerra, us ho recordo. RUSH.- La guerra s a lestranger, amic meu. FERRER.- El Bar es va comprometre a defensar la vila sempre i quan la vila pugui

ser una plaa forta. Una plaa forta amb les muralles a mitges no s una plaa forta. La guerra s a lestranger, per, on ser lany vinent, si Du vol? Estic disposat a cedir la milcia per a collaborar en la campanya contra les rates, per les meves muralles no me les toqueu!

SCHMID.- B, ens conformarem amb la milcia. Qu ms Webs? WEBS.- Sha acabat. SCHMID.- Cal trobar una soluci. Alg t una idea? WEBS.- Podrem incrementar larbitri del mercat. KOST.- Amic meu, oblideu que probablement enguany no hi haur mercat. SCHMID.- No ens queda cap ms soluci que demanar un prstec. WEBS.- I com el tornarem? I els interessos? No trobarem diners si no s al 30 per

cent. FERRER.- Aix s usura! BATTS.- Els diners sn cars, s. SCHMID.- Si vs, ferrer, ens podeu fer un prstec de 10.000 escuts sense inters... FERRER.- Si em deixessin a mi... SCHMID.- Un cop eliminades les rates, els vilatans acceptaran de bon gran un

augment de larbitri.


29

WEBS.- Em sembla molt b. Es podr tornar el prstec en dos anys, i desprs

tothom shaur acostumat a pagar un arbitri ms alt i no caldr rebaixar-lo. Podrem crear un fons en previsi de futures calamitats pbliques.

FERRER.- Si no hi ha cap ms soluci, demanem el prstec, per amb la condici

expressa que no sigui a un jueu. SCHMID.- Jueu o cristi, ferrer, exigir un trenta per cent. De tota manera, ho pagar

la vila. WEBS.- Pitjor seria haver de pagar cadasc la desratitzaci del seu propi

magatzem. KOST.- La lluita contra les rates ha esdevingut un problema dinters pblic. En

nom daquest Consell, jo us ho prego, burgmestre Schmid, que comenceu immediatament la campanya, lxit de la qual queda des dara a les vostres mans.

BATTS.- I pleguem! Ai, Senyor, els meus formatges! RUSH.- La meva farina! SCHMID.- Saixeca la sessi! (Tots surten corrents)


ESCENA V FRIDA.- Quadre cinqu, on sexplica com es va presentar un convidat inesperat a

lhora de dinar.


(Katrin, la dona del burgmestre i Lisbeth, la seva filla canten mentre broden, Grete, la serventa, para taula.)

LISBETH KATRIN.- (Canten.)


30

BALADA DEL FLAUTISTA dHAMELN (2 part)

Van anar a protestar a lalcaldia, a lalcaldia, quan de sobte es present un gran flautista, un gran flautista. Les rates memportar, memportaria, memportaria, si em pagueu ara mateix quatre mil lliures, quatre mil lliures. Dotze mil ten donar, ten donaria, ten donaria i rebrs lagrament daquesta vila, daquesta vila. (Optatives) Torn la flauta a tocar, mai no ho diries, mai no ho diries; nens i nenes semport, lluny de la vila, lluny de la vila. Ning no els ha vist mai ms, s cosa trista, s cosa trista, que per no perdre els diners, els fills perdien, els fills perdien. GRETE.- s una can molt trista. LISBETH.- S que ho s. Pobra gent, oi? (De sobte xisclen i senfilen a les cadires: una

rata ha entrat a la sala. Fins lentrada de lAgutzil, aquest tros pot sser cantat)

(Lisbeth, Grete, Katrin. Schmid, canten)

TOT PERSEGUINT UNA RATA

LISBETH.- Ah! GRETE.- Ah! KATRIN.- Ah! GRETE.- Ai, senyora, s una rata. Ha entrat una rata!!! SCHMID.- (Entra corrents) Qu son aquest crits? LISBETH.- Una rata, una rata! GRETE.- Ah! KATRIN.- Ah! SCHMID.- (Va a la cuina i torna amb una escombra.) On s?


31

LISBETH.- All! KATRIN.- All sota! GRETE.- Ai, Du meu! (Schmid persegueix la rata) LISBETH.- Al rac! SCHMID.- Per aqu? KATRIN.- No, no, cap all. GRETE.- Ah, ah! SCHMID.- Mal llamp, no xisclis ms! LISBETH.- Ms a la dreta! SCHMID.- Ara la tinc! (Descarrega un cop descombra) T! LISBETH.- Sha escapat! KATRIN.- Ai, Senyor! SCHMID.- Vatua lolla! (La persegueix) GRETE.- Ah! LISBETH.- Ara, ara, dali! SCHMID.- On? LISBETH.- A lesquerra! SCHMID.- Ai! (La rata li ha mossegat una cama) Mala bstia! Ai! (Sentrebanca i cau) GRETE.- Ah! LISBETH.- Ah! KATRIN.- Ah!

(En aquest moment entren lAgutzil i Webs, lajuden a alar-se) AGUTZIL.- Senyor burgmestre. WEBS.- Qu us ha passat?


32

SCHMID.- Mal llamp, una rata! KATRIN.- Que et trobes b? AGUTZIL.- Asseieu-vos. SCHMID.- Mha atacat. Se mha tirat al damunt com una fera, com un s! I mha clavat

les dents! (Walter Romberg entra. Noms s vist per Grete, Lisbeth i Katrin)

GRETE.- Ah! LISBETH! Ah! KATRIN.- Ah! WEBS.- No xiscleu ms, que la rata ja ha fugit. SCHMID.- Eh? WEBS.- Qui sou vs? WALTER.- Perdoneu, la porta s oberta. Volia parlar amb el burgmestre. AGUTZIL.- Torneu aquesta tarda. (Lisbeth, Grete i Katrin baixen de les cadires) WALTER.- El burgmestre em rebr de seguida. Digueu-li que jo puc eliminar totes les

rates de Pimburg. WEBS.- Vejam la cama... Oh, us ha ferit! SCHMID.- Ai! KATRIN.- Que et fa molt mal? LISBETH.- Pare, us ha fet sang? GRETE.- Ai, Du meu! AGUTZIL.- Ara no us pot rebre. El burgmestre ha tingut un accident. WEBS.- Cal curar-li la ferida. LISBETH.- Grete, porta benes. KATRIN.- I esperit de vi!


33

GRETE.- Ai, Santa Beneplcita dels Dolors! Que no sigui res, Du meu! Ai, Verge

Santssima (Grete surt) (LAgutzil ha aconseguit fer sortir Walter. ) SCHMID.- Qui era? AGUTZIL.- Un ximplet. Diu que pot eliminar totes les rates de la vila en un parell

dhores. SCHMID.- I lhas tret? Atural que sesperi! AGUTZIL.- Que sesperi? Si est tocat del bolet! SCHMID.- Corre, que sesperi! (LAgutzil surt.) LISBETH.- Us fa mal, pare? SCHMID.- No gaire, filla. WEBS.- Quina queixalada! LISBETH.- Grete, les benes! GRETE.- (Les porta i embena la cama del Burgmestre.) Per Sant Pilostrat de lsia

Oriental, quins nervis! LISBETH.- Compte... GRETE.- S, s. KATRIN.- Ai, pobret meu. WEBS.- A poc a poc. LISBETH.- No premis massa fort. KATRIN.- Vs amb compte. (Mentre Grete lacaba dembenar, entra lAgutzil.) SCHMID.- Lhas trobat? AGUTZIL.- S, i sespera. SCHMID.- B. (LAgutzil surt.) LISBETH.- Ara el nus. WEBS.- Us anir b una copeta de licor. Grete...


34

GRETE.- S, s, de seguida. (Sortint) Santa Endia dAlexandria, pregueu per

nosaltres... KATRIN.- Ai, i si tencomana alguna cosa? Potser t... la rbia! GRETE.- La rbia? Ai, Santa Enriqueta dels Innocents! No mho digueu, senyora. LISBETH.- Us trobeu b, pare? SCHMID.- S, dones, no us amoneu. KATRIN.- Mira, jo no em quedo tranquilla. SCHMID.- Apa, apa, no en parlem ms. LISBETH.- Ai, Du meu, quin ensurt! (Lisbeth i Katrin sasseuen i es posen a brodar) SCHMID.- I qu voleu, regidor Webs? WEBS.- Porto els documents del prstec per firmar. SCHMID.- Molt b, Webs, vegem-los. WEBS.- Potser no s el moment oport... SCHMID.- No ha estat res. Estic b, grcies a Du. WEBS.- Els documents, burgmestre. SCHMID.- Hum... deu mil escuts... WEBS.- Al trenta per cent dinters. Volia un trenta-cinc! SCHMID.- Lajuntament estar entrampat uns quants anys... per qu hi farem, Webs,

qu hi farem... WEBS.- Si no volem que les rates ens treguin de la vila... SCHMID.- B, cal firmar... (Saixeca) WEBS.- Podeu? (Lajuda.) SCHMID.- S, grcies. (Sasseu a taula.) GRETE.- (Porta el licor.) Santa Cristfora mrtir, no ens deixeu... SCHMID.- Grete, porta ploma i tinter.


35

GRETE.- S, burgmestre. Sant Cati i Santa Sustrata, tingueu compassi de

nosaltres (Surt) SCHMID.- Una copeta, Webs? WEBS.- Permeteu-me. (Serveix.) A la vostra salut. SCHMID.- I que la calma torni a Pimburg. (Beuen) GRETE.- (Porta ploma i tinter i surt.) Santa Elusia i Sant Pitdic de Grcia,

intercediu per nosaltres... SCHMID.- I ara, firmem. WEBS.- Aqu i aqu. SCHMID.- Daix..., Webs, ho firmar aquesta tarda. WEBS.- Burgmestre, aquesta tarda hem de tenir els diners. SCHMID.- Potser no caldr. WEBS.- Burgmestre, mha costat molt daconseguir el prstec. SCHMID.- Ho s, ho s. WEBS.- Aix s el que havia acordat el Consell. SCHMID.- Quin inters hi teniu, Webs? WEBS.- Cap, naturalment! SCHMID.- Deu mil escuts son de molt bon estalviar, i permeteu-me que us digui, la

vostra insistncia s sospitosa. WEBS.- Burgmestre, mesteu ofenent! SCHMID.- Si no eliminem totes les rates de Pimburg, mai no tornarem a ser elegits ni

jo burgmestre, ni vs regidor. Las rateres i el ver no sn una soluci definitiva. Si hi ha una possibilitat deliminar radicalment les rates, hem daprofitar-la. Penseu en el b com, cal tenir una visi amplia de les coses. Si per casualitat teniu un inters especial perqu es faci el prstec, - no vull saber-ho - renuncieu-hi: s el preu de la reelecci. Digueu-me, Webs, no voleu ser regidor durant cinc anys ms?

WEBS.- Teniu ra. Ho deixo al vostre criteri, Schmid. A reveure. (Surt. Grete va

parant la taula i va murmurant oracions.)


36

LISBETH.- Dinem, mare? KATRIN.- Grete, s a punt el dinar? GRETE.- S, ja est tot llest. (Segueix resant) KATRIN.- Doncs ja pots avisar el teu pare. LISBETH.- Pare! SCHMID.- Un moment, Lisbeth. Agutzil! AGUTZIL.- Maneu-me! SCHMID.- Fes-lo entrar. (LAgutzil surt i entra tot seguit Walter.) WALTER.- Senyor burgmestre... SCHMID.- Passeu, amic meu. Passeu. WALTER.- Burgmestre, he sabut que una terrible plaga de rates sha abatut sobre

Pimburg, i vinc a oferir els meus serveis. SCHMID.- B, per qui sou? LISBETH.- s el Flautista dHameln! KATRIN.- No thi fiquis, filla. WALTER.- Perd, em dic Walter Romberg. Em comprometo a no deixar ni una sola

rata viva a Pimburg. SCHMID.- Em costa de creure que sigueu capa de fer-ho, Walter Romberg. WALTER.- Provar-ho no costa res. LISBETH.- Sou de deb el Flautista de Hameln? SCHMID.- Heu estat a Hameln? (Grete entra murmurant oracions) WALTER.- Efectivament.- LISBETH.- Mira, Grete, el Flautista dHameln. GRETE.- Ai, Santa Nanciana de lEnzina. SCHMID.- Teniu referncies?


37

LISBETH.- Ensenyeu-nos la flauta! KATRIN.- Nena! (Petita pausa) Va, no molestis. WALTER.- Sento no poder-vos complaure. GRETE.- s el diable! El Flautista dHameln era el diable! LISBETH.- Oh, s! Es va emportar tots els nens! GRETE.- Que Du ens empari! KATRIN.- Ho saps segur que s ell? SCHMID.- Per sou o no sou el Flautista de la llegenda? WALTER.- La llegenda s la llegenda, burgmestre. SCHMID.- No s pas qu creure. WALTER.- No hi ha res a creure. Ofereixo els meus serveis. Noms us costaran mil

escuts. SCHMID.- Ah, noms mil escuts? WALTER.- Noms. SCHMID.- I res ms? WALTER.- Res ms. SCHMID.- Ni una sola nima? WALTER.- No sabria qu fer-ne. SCHMID.- B aix pot ser que ens entenguem. WALTER.- Espero que s. SCHMID.- Llavors ja podeu comenar. WALTER.- Aix que em pagueu. SCHMID.- Ah, voleu cobrar per endavant! WALTER.- Comprendreu que desprs del que va passar a Hameln sempre cobri per

endavant.


38

SCHMID.- Podreu ser un farsant, Walter Romberg, i desaparixer amb els mil escuts.

He destar segur, jo. WALTER.- Tamb jo he destar segur. Si desprs no em volgussiu pagar... SCHMID.- Jo no us conec! WALTER.- I jo a vs tampoc. SCHMID.- Jo sc el burgmestre! WALTER.- Tamb ho era el dHameln. SCHMID.- He de saber amb qui em jugo els diners, jo! WALTER.- Llavors us dir qui sc.

WALTER/ LISBETH/ KATRIN/ SCHMID.- (Canten)

CAN PUBLICITARIA DEL FLAUTISTA Walter.- Si una plaga us arruna i la voleu destruir, cal que aviseu de seguida el Flautista dHameln Katrin.- s bonica la can Walter.- Escolteu amb atenci: A la vila de Verona em van cridar amonats; una plaga de llagostes, els deixava sense blat. Jo la flauta vaig tocar i al riu es van ofegar. Lisbeth.- Oh, oh. pare que bonic! Schmid.- Mhe quedat esbalat! Walter.- Un gran eixam de mosques enva Prsia Oriental, i es van quedar a les fosques, no tenien ni un fanal. Jo la flauta vaig tocar i al desert les vaig portar. Katrin.- Tot aix s prodigis! Schmid.- Jo mhe quedat tot confs! Walter.- Des del regne de Turquia, em crid el gran visir quan ja el cel enfosquia un gran nvol de mosquits. Jo la flauta vaig tocar i al mar Negre es van negar. Lisbeth.- E... s Du qui us ha enviat.


39

Schmid.- Mhe quedat bocabadat! Walter.- LEmperador de la Xina em donar aquest diamant quan li vaig treure en tres dies els gripaus dels arrossars. Jo la flauta vaig tocar i el Ian-Ts sels va emportar. Contra plagues el flautista s el millor especialista. W,K,L,S.- Contra plagues el flautista s el millor especialista! SCHMID.- s sorprenent! LISBETH.- s ell, pare, s ell! GRETE.- s el diable, burgmestre! Que la Verge i tots els Sants ens ajudin! KATRIN.- Grete, vs-ten a la cuina. GRETE.- En nom del Pare, i del Fill... (Surt.) LISBETH.- s veritat que us vareu emportar tots els nens dHameln? WALTER.- Vs qu creieu? LISBETH.- Si no volien pagar... KATRIN.- Quina poca-soltada. WALTER.- S que tinc mala fama, burgmestre. Per els burgesos dHameln no tenien

paraula, i ara jo desconfio de tots els burgesos. SCHMID.- Walter Romberg, crec que val la pena de contractar els vostres serveis. Ara

b, jo no acostumo a pagar els teixits abans de rebrels. A Pimburg solem dir: Msic pagat fa mal so.

WALTER.- A Hameln solen dir ara aquest altre: Msic pagat, fora mals de cap. SCHMID.- Els pimburguesos complim els nostres compromisos. WALTER.- I jo tamb. SCHMID.- Us haureu de refiar de la meva paraula. WALTER.- Est b. He fet un llarg viatge i... SCHMID.- No lhaureu fet en va. I si em permeteu que us convidi a dinar... WALTER.- Amb molt de gust..., per no voldria molestar.


40

KATRIN.- Si us plau, no s cap molstia. SCHMID.- Grete, Grete! Un altre cobert. (Seuen a taula i Grete porta un altre cobert.) GRETE.- Santa Maria, Mare de Du... SCHMID.- Qu remugues, t? GRETE.- Que Du em perdoni, burgmestre, per jo no les tinc totes. SCHMID.- No pateixis, dona, el diable no cobra diners. (Grete surt.) Veniu de molt

lluny? WALTER.- Oh, s, de Kunstig, a quaranta lleges. SCHMID.- A peu? WALTER.- A peu, s. (Grete porta la sopera i la deixa sobre la taula; es queda dreta

mentre Schmid resa.) SCHMID.- (Tot mirant Walter de rell) En nom del Pare, del Fill i de lEsperit Sant.

Beneeix Senyor aquests aliments que rebem per bondat teva. Amn. TOTS.- Amn. SCHMID.- Serveix, Grete. (Grete destapa la sopera i xiscla. Hi ha una rata dintre.) GRETE.- Ah! LISBETH.- Ah! KATRIN.- Ah! SCHMID.- Ah! (Tots saixequen i senfilen a les cadires.)

FI PRIMERA PART


41

SEGONA PART

ESCENA VI

(Sala el tel.) HANS.- Quadre sis: el monopoli mata-rates elabora un pla per a ensorrar el

competidor deslleial.

(La plaa. Uns quants Vilatans asseguts a fora. Durant el toc datenci nentren daltres. Tamb entren Weis i Baun.)

PREGONER.-

PREG

Per ordre del burgmestre, es fa saber a tothom referent al problema que a tots ens treu la son: He llogat al flautista que va salvar Hameln I ell traur de la vila, rates i ratolins. Desprs de molts obstacles per a fer-lo venir, ha acceptat lencrrec i ara ja s aqu. Tal com us vaig prometre, aquest Ajuntament ha resolt el problema immediatament. Aneu tots cap a casa i estigueu preparats perqu el concert de flauta aviat comenar.

Obriu b les finestres, portes i porticons, armaris, calaixeres, gateres i balcons. Ho firma i ho promulga el burgmestre Schmid, a Pimburg, deu doctubre de mil tres-cents divuit.

TOTS.- Molt b, molt b, visca! VILATANS-. Aquesta vegada han fet les coses amb una mica de seny. -. El burgmestre ha fet el que calia


42

-. Aix s eficcia! -. Ja era hora que a lAjuntament pensessin amb el cap i no amb els peus. FRANZ.- Visca el burgmestre Schmid! TOTS.- Visca, visca! VILATANS-. Jo men vaig corrents... -. I jo! -. Vaig a dir-ho al meu marit. Estar content. (Els Vilatans surten. Queden a

la plaa Weis i Baun.) BAUN.- Amic meu, aquesta s una forta sotragada per a nosaltres. WEIS.- Per als nostres gremis. BAUN.- Per als interessos dels nostres Gremis. WEIS.- Ens ha sortit un competidor. BAUN.- ...que ens rebentar el negoci. WEIS.- Mestre Baun, cal desbancar-lo. El contracte ha de ser per a nosaltres. BAUN.- S, per com? WEIS.- La seva oferta deu ser ms econmica. BAUN.- Tan econmica que no podem competir en aquest aspecte. WEIS.- Quan a leficcia, s ben capa de no deixar ni una sola rata! BAUN.- Aix rebents! WEIS.- Podem nosaltres fer el mateix? BAUN.- No, vatua lolla! Ni ens interessa! WEIS.- Amic meu, estem perduts. BAUN.- Mestre Weis, no ens donem per venuts, els nostres agremiats confien en

nosaltres... Maleda flauta del diable! WEIS.- Ja ho tinc! Torneu a dir-ho!


43

BAUN.- Qu? WEIS.- Maleda... BAUN.- Maleda flauta del diable. Qu passa? WEIS.- Mestre Baun. Ja tinc la soluci BAUN.- Que Du lescolti. Quina s? WEIS.- Heu dit flauta del diable. BAUN.- S, i qu? WEIS.- Home de Du, no compreneu? BAUN.- No. WEIS.- La flauta... la hi ha donada el diable! BAUN- Eh? WEIS.- El diable lajuda, per aix pot fer prodigis. BAUN.- Oh! WEIS.- Si ell s aliat del diable, nosaltres buscarem un aliat encara ms poders. BAUN.- Qui? WEIS.- Du! BAUN.- Ah! ...i com pot ajudar-nos, Du, si us plau? WEIS.- B, Du, o el seu representant a la vila, s a dir... BAUN.- ...el Reverend Grundig! WEIS.- Justa la fusta! BAUN.- Redu! s clar! WEIS.- El reverend Grundig ser un aliat poderosssim per a la nostra causa! BAUN.- La justa causa! WEIS.- La bona!


44

BAUN.- La nostra! WEIS.- Amn! BAUN.- Anem!


ESCENA VII

ANNA.- Quadre set: on es veu el Pastor salvar el seu ramat de les urpes de Satans.


(La sala. Walter est acabant de dinar. Schmid, Katrin i Lisbeth sel miren.)

LISBETH.- Comenareu de seguida, Walter? KATRIN.- No siguis pesada, reina. Deixa el senyor tranquil. WALTER.- Abans, si mho permeteu, menjar una mica de ram. SCHMID.- No s pas com podeu menjar tant. WALTER.- Tenia molta gana. FRANZ.- (Entra.) Em permeteu, burgmestre? SCHMID.- Passa, Franz, passa. FRANZ.- Sc el vostre servidor. SCHMID.- No estic gaire content de tu, Franz. FRANZ.- I ara burgmestre! Jo he complert! SCHMID.- Has cridat poc, tha faltat entusiasme. FRANZ.- No, no, burgmestre, he cridat tant com he pogut. SCHMID.- Ja et fas vell, Franz. T els deu escuts. Per una altra vegada crida ms, i

recordat tamb del Visca lAjuntament! FRANZ.- Men recordar. Grcies, moltes grcies. Fins aviat, burgmestre. (Surt.)


45

SCHMID.- Amic meu, si us sembla b, podeu comenar. WALTER.- De seguida, burgmestre. Ms vi, si us plau. SCHMID.- (El serveix) Tant com vulgueu, sempre que no perdeu la solfa. WALTER.- El vi mha inspirat sempre. (Beu.) Excellent! s del pas? SCHMID.- De collita prpia. WALTER.- Colliu vs mateix el ram? SCHMID.- Vull dir que s de les meves vinyes. WALTER.- Quin b de Du de peres. Em permeteu? SCHMID.- Agafeu, agafeu! KATRIN.- Sou a casa vostra! LISBETH.- Trigareu molt, Walter? Em moro dimpacincia. KATRIN.- Nena! WALTER.- Quan mhagi acabat aquesta pera. LISBETH.- Ja hi deu haver gent a la plaa. Baixar per estar al davant de tots. SCHMID- Filla, ho veurs millor des del balc. Saps que no magrada que baixis al

carrer. WALTER.- Si pugeu dalt de la torre encara ho veureu millor. LISBETH.- Teniu ra. Me nhi vaig corrent (Surt.) SCHMID.- No taboquis massa, filla. KATRIN.- Men vaig amb ella. Si em permet? WALTER.- Senyora... Ha estat un plaer. KATRIN.- Cavaller... WALTER.- Teniu una filla encisadora i una esposa captivadora. SCHMID.- Grcies. Per magradaria que comencssiu. WALTER.- No us amoneu, burgmestre, la feina quedar llesta avui mateix.


46

SCHMID.- Voleu un darrer got de vi? WALTER.- Si insistiu perqu sigui el darrer... (Entra el Reverend Grundig, i al seu

darrera el Ferrer, amb dos Alabarders.) SCHMID.- Reverend Grundig! GRUNDIG.- Bona tarda i bon profit. FERRER.- Deteniu-lo! (Els soldats ho fan.) Bona tarda, burgmestre. Per sort hem

arribat a temps. WALTER.- Ei, deixeu-me estar! Qu passa? SCHMID.- Ferrer, voleu explicar-me qu vol dir tot aix? GRUNDIG.- Jo us ho dir. Sabeu qui s aquest home, burgmestre? SCHMID.- El Flautista dHameln, naturalment. GRUNDIG.- Em dol haver-vos de desenganyar, Schmid. En el millor dels casos s un

farsant, un lladre! SCHMID.- Reverend, no li pensava pagar fins desprs de feta la feina. Em sorprn

que patiu per la meva bossa. FERRER.- De moment ha dinat a costes de lAjuntament, i prou b, em sembla. GRUNDIG.- No ens desviem de la qesti. Posat que no sigui un estafador, la cosa

esdev ms seriosa. SCHMID.- Confesso que no ho entenc. GRUNDIG.- s molt clar: un home amb aquest poder extraordinari ha de ser per fora un

bruixot. SCHMID.- Reverend...! WALTER.- s fals! FERRER.- Tu calla! SCHMID.- Ell no ha dit que fos el Flautista dHameln, tot just ens ho ha deixat

suposar. GRUNDIG.- Li heu observat alguna cosa despecial? SCHMID.- No res.


47

GRUNDIG.- Una certa pudor de sofre? SCHMID.- No. GRUNDIG.- B, aix no vol dir res. Burgmestre, si la vostra flaire de mercader us diu que

no s un estafador... SCHMID.- He dit noms que no menredar. GRUNDIG .- ...la meva flaire de clergue em diu que s un bruixot. I quan jo oloro un

bruixot... SCHMID.- Permeteu-me de dir-vos que aneu errat. GRUNDIG.- Amic meu, fa anys que me les hec amb aquesta mena de gent. Forma part

de la meva feina. SCHMID.- Vaja, que en teniu els dits pelats. GRUNDIG.- Ni ms ni menys. SCHMID.- Reverend, no teniu cap motiu per suposar tal cosa. Aquest home no ha fet

res de mal. FERRER.- Ni el deixarem! GRUNDIG.- Ferrer, feu el que heu de fer. FERRER.- Tanqueu-lo al calabs! WALTER.- No sc un bruixot! No vull anar a la foguera, a la foguera, no! SCHMID.- Atureu-vos! Ferrer, us recordo que esteu sota les meves ordres! FERRER.- Perd, en matria de fe, lnica autoritat s el Reverend Grundig. (Els

Soldats semporten Walter.) SCHMID.- Reverend, aquest home ens treia els rats a bon preu. GRUNDIG.- Si s un bruixot, anir a la foguera. Els bruixots sn ms funestos que les

rates, burgmestre. SCHMID.- Jo men faig responsable. GRUNDIG.- La responsabilitat s meva. SCHMID.- No ha fet encara cap bruixeria.


48

GRUNDIG.- s el que es tracta devitar. SCHMID.- Reverend, admetem que sigui un farsant. Deixem-lo que provi de treure les

rates. Si fracassa, no hi perdrem res. Si efectivament les treu, haurem solucionat aquest greu problema i alhora tindreu una prova excellent per a enviar-lo a la foguera.

GRUNDIG.- No, burgmestre, no podem arriscar-nos. Si s un bruixot podria fer-nos un

encanteri i deixar-nos amb un pam de nas. El jutjarem dem mateix. I un consell, Schmid: desconfieu de les solucions fcils i dels camins planers, perqu sn plens de paranys diablics. Adu, burgmestre. (Sen va.)

SCHMID.- Mal llamp! Aquest home veu dimonis per tot arreu! FERRER.- Perqu hi sn, burgmestre, perqu hi sn. I no us vull amonar ms... SCHMID.- Espereu un moment, ferrer. Vs sou un home que toca de peus a terra.

Hem de comprendre que aquesta situaci s absurda. Cremar la nica possibilitat deliminar radicalment les rates! De la mateixa manera que hi ha mercaders, pagesos, ferrers, hi ha tamb bruixots. Els bruixots, diuen, sn malfics, per aquest, suposem que ho sigui, aquest ens vol ajudar! Escolteu, si aquesta nit el Flautista sescaps...

FERRER.- Qu insinueu? SCHMID.- Tot podria ser... Si s un bruixot, no li costar gaire descapar-se. FERRER.- Est ben vigilat. I si el que voleu dir s que li facilitem la fuga i que a canvi

ens faci un concert de flauta pels carrers de Pimburg, us aviso que si sento una sola nota de flauta, aquesta espasa estalviar feina a les flames.

SCHMID.- No veieu que aix afavoreix els qui especulen amb les rates? Qui sap si tot

no est mogut per Mestre Baun i Mestre Weis! I a vs us repugna que especulin, ferrer!

FERRER.- Em repugnen molt ms els bruixots! LISBETH.- (Entra) Per qu no comena? On s Walter? SCHMID.- Filla, Walter no podr tocar la flauta. LISBETH.- I per qu? La plaa s plena de gent que lespera. Tothom est molt

content! FERRER.- Lisbeth, aquest flautista, saps, s un home molt perills, s un bruixot. Tu

ja saps qu s un bruixot, oi? LISBETH.- S.


49

FERRER.- Tamb saps que els bruixots han de morir a la foguera perqu tenen

tractes amb el diable. LISBETH.- Per ell ens vol ajudar, no pot ser un bruixot. SCHMID.- Si than dit que s un bruixot, s un bruixot. Les persones grans no diuen

mentides. I ara ves-ten. He de parlar amb el ferrer. LISBETH.- Jo no vull que el cremin! Walter es volia endur les rates! SCHMID.- Mira, filla, estic atabalat de feina. No em compliquis ms la vida. LISBETH.- Perdoneu, pare. Ja men vaig. No permetreu que el cremin, oi, pare? SCHMID.- I qu importa que el cremin o el deixin de cremar? Au, vs, torna amb ta

mare! (Lisbeth surt corrents.) SCHMID.- I qu els dic jo, ara? Com explico als vilatans que cal cremar al Flautista i

que sacostumin a viure entre rates? Ells s que toquen de peus a terra. No ho acceptaran.

FERRER.- s molt possible que es produeixin desordres. Convocar la milcia. SCHMID.- S, que es quedin al carrer del darrera la casa de la vila. Vs pugeu aix

que estiguin llestos. FERRER.- S, burgmestre. (Surt.) SCHMID.- TANGO DALFRED

Quan van fer-me cap de vila, vaig jurar davant el Sant que noms cura tindria de mirar pels vilatans. Si ara el Sant no vol permetre que majudi un nigromant, llavors b haur dadmetre, (bis) que jo men renti les mans. Aix no s gens clar, no mho podeu negar. Si s cert que aquest flautista, tot salvant-nos de la fam, lnima ens perjudica els rats que vagin criant. Doctors savis t lEsglsia,


50

en aix jo he de anar a pams, si el cremen a la foguera, (bis) me nhe de rentar les mans. Aix s molt pelut, i jo faig el que puc. Abans de fotres de gana els incrduls vilatans prefereixen condemnar-se i el Flautista exigiran. Si alg, sigui qui sigui, mavalota laviram, llavors jo, (riu) peti qui peti, llavors jo, peti qui peti mhaur dembrutar les mans. Daix, daix tamb, les mans men rentar. Daix, daix tamb, les mans men rentar.

(Sapaguen els llums.)

ESCENA VIII

FRIDA.- Quadre vuit: el burgmestre, molt a contracor, ha de restablir lordre a

Pimburg.

(Sencenen els llums) (La gent forma grupets a la plaa.)

VILATANS-. Diuen que a Hameln, encara no havia tocat dues notes que les rates es van

llanar al seu darrera. -. I que els carrers semblaven rius. -. Sembla ser que elimina tota mena de bestioles i plagues. -. Es veu que s, que s un gran expert. -. Sort que ha vingut a Pimburg, oi? -. Aquesta vegada el burgmestre ha fet el que calia. -. Jo estava a punt de marxar de la vila amb tota la famlia. -. He sentit dir que cobra 10.000 escuts.


51

-. Encara que fossin 20.000! -. Tot sigui per la salvaci de la vila. -. Per fi quedarem lliures de rates! -. Visca el flautista! Visca! SABATER.- Quan han vist que estvem resolts i units shan afanyat a solucionar-ho. VILATANS-. El sabater tenia ra. -. Ja hem aprs la manera de fer-nos escoltar. -. Hem ents b la lli. -. S, la uni fa la fora. -. I nosaltres estem ben units. -. I ara per qu triguen tant? -. -. Oh, deuen estar dinant. -. Necessiten temps per preparar-se, pobrets. -. No hi estan fets a treballar tan sobtadament. SOLDAT.- Heu vist Sigfrid Zelten? VILATANS-. No. -. Em sembla haver-lo vist a laltra banda de la plaa. SOLDAT.- Grcies. VILATANS-. Grete, la serventa del burgmestre, mha contat que sha trobat una rata aix

a la sopera! -. Devia ser una sopa ben substanciosa, a fe! -. De les rates no sha lliurat ni el mateix burgmestre! -. Potser es pensaven que ens tocaria el rebre a nosaltres i prou! -. Ja els est b! SOLDAT.- Sigfrid Zelten, lheu vist?


52

ZELTEN.- Sc aqu. SOLDAT.- Vine amb m. ZELTEN.- Ara mateix? SOLDAT.- S, de seguida. ZELTEN.- Qu passa? SOLDAT.- No ho s. Anem. (Sen van.) VILATANS-. Deu passar alguna cosa. Aquests dos sn de la milcia. -. Han convocat la gent darmes. -. Ja volia dir jo... -. Anava tot massa rod. -. Doncs que no em busquin les pessigolles, perqu me les trobaran. SABATER.- Qu passa? VILATANS-. Han convocat la gent darmes. -. I per qu? -. Han dit que comenarien ara mateix. -. Ha passat ben b una hora... -. Tot aix s sospits, oi? -. Jo no ho veig gaire clar. -. Qu deu estar passant? -. Qu s aix? Per qu no comencen duna vegada? -. La milcia, ara? -. El Flautista deu necessitar ajuda. -. Per qu no ens expliquen qu passa? BATTS.- (Entra i travessa la plaa.) Si us plau, permeteu...


53

VILATANS-. El regidor Batts! -. Perqu no comena, el flautista? -. On s? SABATER.- Regidor, qu passa? BATTS.- No ho s, no s res. VILATANS-. Comenceu duna vegada! -. Qu espereu? Que es faci fosc? -. Potser esperen que les gallines pixin! BATTS.- Permeteu. (Entra a la casa de la vila) SABATER.- Comenceu! TOTS.- Comenceu! Comenceu! Comenceu! VILATANS-. Ei, burgmestre, comenceu o no? -. Jo penso encetar la bota del rac per celebrar-ho. -. Ja vindrem a donar-te un cop de m. -. Si porteu un pernil i unes quantes botifarres... -. Ah, per queda algun pernil a Pimburg? -. No pateixis, jo ja portar les ganes de menjar! -. Moltes ganes de gresca, teniu vosaltres! -. A veure qu hem de fer? -. Redu, i qu fan que no comencen? -. Resignaci conformitat, tingueu pacincia i humilitat. (Tots riuen) VILAT.- Comenceu! TOTS.- Comenceu! Comenceu! Comenceu! FERRER.- (Entra) Burgmestre, a les vostres ordres. La milcia est preparada.


54

SCHMID.- Ja era hora, ferrer. Si volguessin entrar a la casa de la vila... FERRER.- No passaran! SCHMID.- Ho espero. Sortim, Batts. (Schmid i Batts surten al balc.) VILATANS-. Ara! -. Ja era hora! -. Per fi shan decidit. -. Xist! Xist! (Els Vilatans callen.) SCHMID.- Pimburguesos: Tal com he fet anunciar, aquest Ajuntament ha contractat el

prestigis Flautista dHameln. TOTS.- Molt b! SCHMID.- Hem volgut adoptar una soluci expeditiva, radical, definitiva, i alhora a bon

preu. Ara b, hi ha un detall importantssim en el qual no havem pensat de tant afany i tanta pressa que tenem de veurens lliures de la plaga. Loportuna advertncia del nostre pastor, el Reverend Grundig, ens ha evitat de caure en mans dun sser ignominis, amb gran perill per a les nostres nimes. Vilatans, qui de vosaltres gosaria tenir tractes amb una persona que, mitjanant obscurs pactes amb el diable, ha obtingut el secret de les prctiques demonaques i de la mgia negra?

TOTS.- Oh! SCHMID.- Pimburguesos: tinc el desagradable deure de destruir les illusions que us

haveu fet, que ens havem fet tots. Em dol profundament. VILATANS-. Un bruixot?

-. Burgmestre, per lamor de Du! -. s un bruixot? SCHMID.- Dissortadament per a la vila, s. VILATANS-. Vaja, home! -. No ens vingueu amb contes de bruixes, ara! -. I si ho s qu? -. Si ens treu les rates, jo dic que s un ngel de Senyor!


55

-. Em sembla que lheu dit massa grossa, aquesta! -. I aix ens ho hem de creure? -. Au, va! SCHMID.- El Reverend Grundig confirmar les meves paraules. VILATANS-. Que no som criatures, burgmestre! -. Jo ja fa temps que mafaito! -. Que et sembla el que shan inventat? -. Ara surt amb aquest estirabot. BATTS.- Davant aquest fet, lAjuntament ha de tirar endavant els acords presos en

Consell extraordinari. Shavia decidit fer un prstec de 10.000 escuts i adquirir les rateres i el ver suficients per a contenir la invasi de les rates. Vull que sapigueu que aquest Ajuntament...

TOTS.- Uuuuuuuuh! VILATANS-.-. Ja est vist, burgmestre! -. Darrera daix hi ha un negoci! -. Ja heu calculat quants diners guanyareu? -. Sou una colla de mentiders! -. Ms aviat, jo diria de lladres! -. Exigim el Flautista! -. Ens sortir ms a compte! -. Volem que el Flautista comenci a tocar la flauta! BATTS.- No sabeu el que dieu. VILATANS-. Volem el bruixot! -. Volem el Flautista! -. Estem tips de rates!


56

-. I despeculadors! -. I de lladres! -. Que comenci duna vegada! SABATER.- Preferim crrer el risc de fer tractes amb un bruixot. VILATANS-. El cas s que ens treguin les rates de casa. -. Encara que sigui el mateix diable! -. A mi tant me fa! SCHMID.- Blasfems! VILATANS-. Sota la nostra responsabilitat! -. Ens en fem responsables. -. -. Ja som prou grandets. BATTS.- I les vostres nimes, pimburguesos? DONA.- (Entra corrents.) On s la peixatera? Les rates han desfigurat els seus fills.

Peixatera! PEIXATERA.- Desfigurats? (Surt corrents.) DONA.- Els han desfigurat, les rates sels han menjat les orelles, els nas, els dits...! TOTS.- Oh! SABATER.- Vilatans, tots coneixeu els peixaters. Tenen dues criatures, Karl i Rosy. Els

heu vist jugar sovint pel carrer amb els vostres fills. TOTS.- S, s...! (Veus daprovaci.) SABATER.- Burgmestre, doneu-nos el Flautista! SCHMID.- El Flautista es va endur totes les criatures dHameln. No us en recordeu? VILATANS-. Tamb sabem per qu! -. Volem el Flautista. -. Ara mateix! Volem el Flautista ara mateix!


57

TOTS.- El Flautista! El Flautista! SABATER.- Vilatans, si no ens el donen, lhaurem dagafar nosaltres! VILATANS-. Anem-hi! -. Anem-hi tots! -. Tots!

-. Entrem a la casa de la vila. -. Tots, tots a lhora! (La milcia entra i forma una barrera amb les piques.) -. La milcia! -. Traci! -. Qu hi fa aqu la milcia? -. s una provocaci!

-. No hi ha dret! SABATER.- La milcia ha de servir per a defensar la vila, no per atacar els vilatans! SCHMID.- He estat elegit per la vila: he de respectar la llei i lordre. SABATER.- Schmid, per ltima vegada, doneu-nos el Flautista! (Un Vilat prova de

traspassar la barrera de piques. s rebutjat brutalment. Els Vilatans es llancen contra la milcia) Anem-hi tots.

VILATANS-. El Flautista. -. Penseu en els fills dels peixaters! -. Els nostre fills estan en perill! -. I nosaltres tamb! VILAT -. Cos, has pensat b el que fas? SOLDAT 1.- El que em manen. VILAT.- Ho has pensat, per? Gosaries colpejar-me amb la pica? SOLDAT 1.- Si mho manen, s.


58

SOLDAT 2.- Vs-ten a casa, muller. VILATANA.- Vols que les rates desfigurin els nostres fills? Posat de la nostra banda! SOLDAT 2.- Vs-ten a casa. Jo acompleixo ordres. Fes-ho tu tamb. VILATANA.- Dnam la pica. Si la milcia serveix per aix, deixa la milcia. SOLDAT 2.- Ves-ten! VILATANA.- Dnam la pica! (Forcegen. La Vilatana cau a terra.) SABATER.- Som molts, vilatans, som-hi tots! (Traspassa la barrera i cau.) FERRER.- Carregueu! (La Milcia carrega. Els Vilatans fugen en desordre.) SABATER.- Vilatans, a mi! FERRER.- Deteniu-lo! (Els Soldats que colpegen al Sabater, el detenen.) Sabater,

anirs al calabs. SCHMID.- No cal, ferrer. Ja lheu estovat prou. Sabater, dem al mat vinem a veure. SABATER.- Si em voleu veure, ja sabeu on visc. FERRER.- I per qu no, uns quans dies de calabs? SCHMID.- Deixeu-lo anar. (El Sabater recull el barret, escup a terra i sen va.) FERRER.- Burgmestre, lordre est restablert a Pimburg. SCHMID.- Feliciteu els vostres homes, i deixeu-ne un quants davant lAjuntament, pel que pugui passar. (Schmid i Batts surten.) FERRER.- Grcies, burgmestre! A formar, ar! Dreta, ar! Milicians heu demostrat un alt

grau de preparaci i de disciplina. Lenemic ha fugit amb la cua entre les cames. Estic orgulls de vosaltres. (Un Soldat deixa caure una pica.) Qu et passa? Ests dormint?

SOLDAT 1.- No, estic avergonyit. FERRER.- Qu dius, bergant? SOLDAT 1.- Penso... FERRER.- Penses, penses... Et fotr fora de la milcia si tornes a pensar! Tu i tu us

quedeu de gurdia. Els altres a casa, ar! (Surten tots, tret dels dos Soldats.)


59

CAN DEL SOLDAT AVENGONYIT

SOLDAT 1.- La milcia mha cridat a defensar la ciutat, per mhan ben enredat: contra ella mha llanat. SOLDAT 2.- Un vestit mhe comprat, un vestit mhe comprat amb la paga, amb la paga de soldat. SOLDAT 1.- Quan la gent ha escoms tenien raons de pes. i hi ha hagut un malents, daix no men van dir res. SOLDAT 2.- Un vestit holands, un vestit holands que semblava, que semblava de burgs. SOLDAT 1.- No s pas a lenemic, sin al meu cunyat Enric a qui he fet un bon estrip a la vora del melic SOLDAT 2.- El vestit shan cruspit el vestit shan cruspit dues rates, dues rates, mal profit. SOLDAT 1.- Vrem dir-me tu que ets fort fars fugir a aquests porcs mho vaig creure, carallot! Sort que no hi cap mort. SOLDAT 2.- Cobrem un escut dor, cobrem un escut dor i a les rates, i a les rates fem el joc. SOLDAT 1.- Em negaren el salut tots els qui mhan conegut i ho tindr ben merescut. Si jo ho hagus sabut! SOLDAT 2.- Contra mi mhe venut, contra mi mhe venut i la paga, i la paga, tu-ru-rut!


ESCENA IX

HANS.- Quadre nov. Nov, oi? On sexplica com el Flautista esquiva el parany i

toca el dos.


(La pres. Walter s al calabs. El carceller 1 pesa figues. Truquen a la porta. El carceller 1 obre i entra el carceller 2.)


60

CARCELLER-1.- Vns tard. CARCELLER-2.- La dona que no em tenia el sopar fet. CARCELLER-1.- T les claus. I vigila b, diuen que s un bruixot. CARCELLER-2.- Bah, jo no hi crec en bruixots. CARCELLER.1.- Aqu mateix en tens un. CARCELLER-2.- Mira, si jo lhagus vist fer venir les rates al seu darrera, potser hi creuria. CARCELLER-1.- Tu creus en el diable? CARCELLER-2.- Qu vols que et digui... Jo, el que s, s que tinc la casa plena de rates, i si aquest jan me les vol treure, no seria jo qui lenvis a la foguera. CARCELLER-1.- B men vaig que tinc gana. Bona nit. (Surt.) CARCELLER-2.- Adu... (El carceller 2 sestira i sacomoda al banc per a fer-hi una bona dormida. Truquen a la porta.) CARCELLER-2.- Qu voleu? LISBETH.- (Fora) Sc la filla del burgmestre. CARCELLER-2.- Ja us conec. LISBETH.- (Fora) Vull parlar amb el Flautista. CARCELLER-2.- Est prohibit. A ms a ms s perills. LISBETH.- (Fora) No est darrera la reixa? Llavors no hi ha perill. CARCE-2.- Tinc ordres severssimes. LISBETH.- (Fora) Noms una estona. Mireu, he portat una gerra de vi per a ell, per... CARCELLER-2.- Noms una estona. (Obre i Lisbeth entra. El carceller 2 sasseu i beu.) LISBETH.- (Sacosta al calabs) Hola, Walter. WALTER.- Hola, Lisbeth.


61

LISBETH.- (Baix.) He vingut a ajudar-vos a escapar... (Li dona un bast que tenia amagat.) Teniu... (Alt.) Walter, s veritat que sou un bruixot? Us vareu emportar tots els nens dHameln?

WALTER.- No, no sc cap bruixot. De vegades, per, em conv que la gent cregui que

ho sc, sin no em pagarien. LISBETH.- Per ara us volen cremar... WALTER.- S. LISBETH.- I la flauta? WALTER.- Vaig fer-la jo mateix. Quan la vaig provar sem van acostar gripaus, ratolins

i bestioletes de tota mena. Mai no he pogut fer-ne una altra digual, aix que ho he provat moltes vegades. Deu fer un so especial que atrau els animalons.

LISBETH.- Ah!... (Baix.) Feu veure que mescanyeu, Walter, i quan vingui el

CARCELLER li fumeu un cop de bast. WALTER.- s perills per a vs, Lisbeth. LISBETH.- No us amoneu... (Truquen. El carceller 2 va a obrir) Va!. SCHMID.- Obre, sc el burgmestre. (El carceller 2 obre.) LISBETH.- El meu pare! CARCELLER-2.-Bona nit, burgmestre. SCHMID.- Lisbeth! Qu hi fas aqu? Per qu lhas deixada entrar? LISBETH.- Jo li he demanat, pare. Noms una estona. SCHMID.- Vs-ten! I no tornis a baixar mai ms! LISBETH.- S, pare. Adu, Walter. (Baix.) Amagueu el bast... (Surt.) SCHMID.- Ning no ha dentrar al calabs, i menys la meva filla. CARCELLER-2.- Perd, burgmestre. SCHMID.- Obre el calabs. CARCELLER-2.- De seguida. (Ho fa.) SCHMID.- Walter Romberg, sou lliure. Tot ha estat un malents. Perdoneu el mal

tracte.


62

WALTER.- Grcies a Du. SCHMID.- (Li dna una bossa.) Aqu teniu mil escuts. Podeu comenar ara mateix. WALTER.- Em pagueu per endavant, burgmestre? SCHMID.- s el mnim que puc fer. I us prego que comenceu de seguida. WALTER.- (Veu la porta oberta, aprofita locasi i sescapa. En arribar a la porta,

satura i llana la bossa al Burgmestre.) Burgmestre, compreu-vos rateres! (Surt.)

SCHMID.- Walter! Walter! Jo the salvat de la foguera! Qu et costa de treurem les

rates? Sn mil escuts, bons escuts dor! (Al CARCELLER-2) Brtol! Per qu lhas deixat escapar?

CARCELLER-2.- Burgmestre, vs mateix mheu manat que... SCHMID.- Vatua lolla! Goses acusar-me a mi? No et quedis parat com un enze,

home! Corre, corre!


ESCENA X ANNA.- Quadre des. En qu el Consell municipal planifica la campanya de

desratitzaci.

(Sencenen els llums) (La sala. Schmid i Webs, entren.)

SCHMID.- Teniu els documents del prstec? Els firmar ara mateix. WEBS.- S, burgmestre. (Estn els documents i Schmid els firma. Entra lAgutzil.) AGUTZIL.- El sabater es nega a venir, burgmestre. SCHMID.- Com que es nega? Que tacompanyin dos soldats! (LAgutzil surt. Schmid

acaba de firmar.) WEBS.- Els dur ara mateix. SCHMID.- Torneu aviat, que tenim Consell. I feu passar els sndics, si us plau. WEBS.- Fins ara, burgmestre. (Surt. Entren Weis i Baun.)


63

WEIS I BAUN.- (Alhora.) Burgmestre... SCHMID.- Bon dia. Podeu estar satisfets, heu guanyat. WEIS.- I s clar, burgmestre. Ning no pot competir amb el nostre sistema. BAUN.- I quines ganes de fer venir solucions de fora si les de casa sn

immillorables, i sobretot tan originals? WEIS.- Lnic que sento s la trista sort daquest infeli flautista. SCHMID.- No patiu que no anir al foguera. Sha escapat aquesta nit. BAUN.- I com? WEIS.- Com sescapen els bruixots, suposo. Aquesta nit feia lluna plena. SCHMID.- Exactament. BAUN .- Quines coses passen, oi? SCHMID.- B aquest Ajuntament ha pressupostat 10.000 escuts per a ladquisici de

rateres i de ver. WEIS.- Encrrec que acceptarem amb molt de gust. SCHMID.- Qu oferiu per aquesta quantitat? WEIS.- Posem... 1.200 unces de ver, a 5 escuts luna, que sn 6.000 escuts, i

queden 4.000 escuts per a rateres. BAUN.- A 20 escuts, sn 200 rateres. SCHMID.- I el descompte? BAUN.- Us hem fet un preu especial, burgmestre. SCHMID.- Em calen al menys 300 rateres. WEIS.- Us interessa ms el ver, us ho asseguro. BAUN.- Mestre Weis! WEIS.- Perd, mestre Baun. SCHMID.- Quantes rates creieu que podr eliminar? WEIS.- Aproximadament 10.000.


64

SCHMID.- Ni per comenar! Necessito ms rateres i ms ver! Molt ms! BAUN.- Si teniu una oferta millor renunciarem a lencrrec. WEIS.- Per dubto que ning no pugui millorar les nostres condicions. BAUN.- Tots els manyans estan agremiats. WEIS.- Tots els apotecaris estan agermanats. SCHMID.- El mn no sacaba a Pimburg. Far portar raticides de Gizburg. BAUN.- Podeu fer-ho, burgmestre. WEIS.- Si pagueu el transport a ms a ms. BAUN.- Us asseguro que no podem rebaixar ni un cntim. WEIS.- Gaireb perdem diners! SCHMID.- Apa, home! WEIS.- Li ho prometo... Si compten la comissi que us hem proms... SCHMID.- Prefereixo que em doneu ms rateres. BAUN.- No, no, un tracte s un tracte. Varem quedar aix. WEIS.- s comercial. SCHMID.- B, vull rebre la tercera part de lencrrec dem al mat. BAUN.- La rebreu. SCHMID.- Un altre ter el divendres i la resta dilluns. WEIS.- No hi ha cap inconvenient. SCHMID.- Cobrareu, com de costum, al final de mes. (Saixeca.) BAUN .- Encantats. WEIS.- Burgmestre, agradssims. La Doctssima Corporaci dApotecaris... BAUN.- I el Molt Enginys Gremi de Manyans... WEIS/BAUN.- (Alhora.) Sempre al servei de la vila.


65

BAUN/WEIS.- (Canten) SONG DELS NEGOCIANTS BAUN.- El negoci no t cor, el negoci no t entranyes. Ara manen les finances ara mana qui t lor. WEIS.- No s pas qesti de sort ni de nixer amb la sang blava,

pren la paella pel mnec el negoci no t cor. BAUN La llei la fan els ms forts no s pas de qu testranyes, ni barons, ni reis, ni papes, ara mana qui t lor. WEIS.- El negoci no t cor, per aix passa el que passa, el negoci no t entranyes. Per aix tot va com Du vol. BAUN/WEIS.- El negoci no t cor, el negoci no t entranyes. ara manen les finances, ara mana qui t lor. Bye, bye! Ara mana qui t lor. Oh, yeah! Ara mana qui t lor. Adu! Ara mana qui t lor. (Els Sndics sen van. LAgutzil fa entrar el Sabater i surt. El Sabater porta el cap embenat) SCHMID.- Bon dia, sabater. Asseieu-vos. SABATER.- No cal, grcies. SCHMID.- Com vulgueu. Us he fet venir perqu desprs de tot el que ha passat, una

cosa s segura: a les prximes eleccions us faran regidor i potser fins i tot burgmestre. A hores dara els vilatans uns tenen ms confiana a vs que a mi.

SABATER.- Si mheu cridat per dir-me aix... (Anava a marxar.) SCHMID.- Un moment. Us he estalviat danar a la pres. A canvi, escolteu-me. El

Consell est a punt de reunir-se per tal de planificar la campanya de desratitzaci. Vull que hi assistiu. Comprovareu que a lAjuntament les coses es fan com Du mana.


66

SABATER.- Ara que heu rebutjat la soluci bona? SCHMID.- Sabeu tan b com jo que aquesta soluci no pot ser adoptada a Pimburg,

sense destruir uns valors i uns principis sobre els quals est bastida la nostra comunitat.

SABATER.- Parleu de principis religiosos, burgmestre? Jo sospito que comencen a

comptar ms els interessos econmics. SCHMID.- No us nego que tamb hi siguin, per una cosa no hi te res a veure amb

laltre. SABATER.- I no obstant coincideixen a condemnar la soluci, si no definitiva, la ms

efica. SCHMID.- A Hameln van sortir escaldats. SABATER.- No compliren les condicions del pacte. SCHMID.- Sabater, jo he estat el primer de pensar en el Flautista. He procurat que

tragus les rates, costs el que costs. Fins i tot he fet trampes. Us asseguro que no ha estat possible.

SABATER.- Nosaltres estvem a punt daconseguir-ho. SCHMID.- Amb la violncia, sabater! SABATER.- Era lnic que ens quedava. SCHMID.- Hi ha hagut ferits, i vs sou el responsable. SABATER.- Jo sc el responsable, s. Em vaig precipitar. Quan vrem saber que els fills

del peixater estaven desfigurats em vaig encegar. Vaig creure que tenem prou fora i em vaig equivocar. rem massa pocs, calia esperar el moment ms oport.

SCHMID.- Sigui el que sigui, jo he complert el meu deure. Vull que us en feu crrec! SABATER.- (Desprs de pensar-sho.) s possible. AGUTZIL.- (Entra) Els regidors. (Surt) SCHMID.- Que passin. Sabater, asseieu-vos aqu. (Ho fa. Schmid sasseu a la

presidncia i els Regidors entren.) REGIDORS.- Burgmestre...


67

SCHMID.- Bon dia. BATTS.- Qu us ha passat, sabater? WEBS.- Oh, esteu ferit! KOST.- Us han fumut una guitza? SABATER.- S, mhe embenat el cap per evitar que em surtin les banyes. (Els Regidors

riuen) RUSH.- Almenys no heu perdut el bon humor. SABATER.- Al contrari, avui estic de molta mala lluna. SCHMID.- Asseieu-vos, si us plau. (Els Regidors ho fan.) Sobre la sessi. Em plau

comunicar al Consell que hem adquirit 1.200 unces de ver i 200 rateres per a la campanya de desratitzaci.

WEBS.- Nhi haur prou? SCHMID.- No crec que arribem a eliminar del tot les rates, per confio que podrem

mitigar els estralls de la plaga. KOST.- El que cal s planificar amb seny la distribuci dels raticides per a treuren

el mxim profit. SCHMID.- Per aix som aqu. RUSH.- Cal protegir abans que res els magatzems davituallament. BATTS.- Exactament, els articles de primera necessitat. KOST.- I la fonda! Si no vnen forasters al mercat de Sant Rogaci estem perduts.

I naturalment, els magatzems de teixits. SCHMID.- S, em sembla que s el ms important: el menjar i el vestir. WEBS.- Caldr enviar unes quantes rateres al Reverend Grundig. SCHMID.- Naturalment. Webs, anoteu: magatzems de farina... Quants nhi ha a

Pimburg? RUSH.- Quatre, per no tots tenen la mateixa importncia. SCHMID.- B, posem 20 rateres per a tots. RUSH.- 20 rateres! Noms al meu magatzem nhi hauria dhaver 40!


68

SCHMID.- Han darribar per a tothom, Rush. RUSH- La vila no es pot quedar sense pa! WEBS.- s veritat. Hem de protegir la farina. SCHMID.- B, 30 rateres per a vs, i 10 per als altres magatzems. Anoteu, Webs. WEBS.- S, s. SCHMID.- Desprs del pa, la carn. Posem tamb 40 rateres. WEBS.- Carnisseries, 40 rateres. SCHMID.- Els formatges, 15 rateres. BATTS.- Burgmestre, tothom sap que les rates tenen fallera pels formatges! SCHMID.- Posem 20. Quantes sn en total? WEBS.- Cent. Queden les verduleries... SCHMID.- S, s, posem tamb 20, i 10 ms per a la casa de la vila, que seran 30. WEBS.- Total 150 SCHMID- Per als teixits, que sn la principal riquesa de Pimburg posem 30 ms. WEBS.- Total 180. En queden 20. SCHMID.- 20 rateres que repartirem per tota la vila. Passem al ver. (El Sabater

saixeca per marxar) Sabater, on aneu? SABATER.- Si

EL RETAULE DEL FLAUTISTA

Documents

Transcript of EL RETAULE DEL FLAUTISTA