El retablo de San Pedro de Púbol

7
RrUiblo de riUml - Detiíl/c El Retablo de por JUAN SUTRA VIÑAS Académico correspondiente de la Real Academia de Bellas Artes de San Jorge de Barcelona. ti Qa¿a tf Saíoactor íbaíí a) Conocimiento del Retablo. a) Para hablar de este Retablo, bajo diver- sos aspectos interesante, más de una vez nos ve- remos obligados a referirnos a nuestras activi- dades de años ha, en el Ampurdán, resto de esta Provincia y Región Catalana. Conocimos esta Obra de Arte, en el curso del año 1927, cuando nuestras primeras actividades en Castelló d'Empúries y en Canapost, cerca de La Bisbal. En la Capilla del Castillo-Palacio de los Sres. de PUBOL, había, entre otras Obras Artísticas de mérito indiscutible, otro Retablo digno de inte- rés; Capas y Ornamentos propios para el Culto, detalles no despreciables de aquel luaar y de sus alrededores; este gran Retablo, dedicado a la Vida del Apóstol San Pedro, que ocupaba la parte del fondo de la Capilla particular de los Señores del Castillo-Palacio, y, que en las Festi- vidades servía para atender deberes Litúrgicos de aquel Villorrio. AI restaurar y estudiar debidamente en 1928 el Retablo de «La Mare de Déu de La Llet» de CANAPOST, fuimos nuevamente a ver de cerca esta Obra de PUBOL, y, lo mismo hicimos en 1932, cuando desarrollaba mis actividades en la que fue Iglesia del Monasterio de San Miquel de CRUILLES, cercana a PUBOL. Restauración del gran Retablo y estudio del mismo. Obra de Lluís BORRASSA. Hallazgo y consolidación de las Pin- turas Murales Románicas, que existían detrás dei Retablo: la Valorización de la notable Viga Ro- mánica que unía la parte inferior — Pradela— con el cuerpo central del citado Retablo ofre- ciendo la misma al entonces en formación, Mu- seo Diocesano de Gerona: hallando un pequeño pero muy interesante crucifíio de bronce, con restos de esmalte, que ingresó seguidamente, al citado Museo. Este Retablo dedicado a San Pedro, a parte de su gran interés, presenta el relativo a su per- fecta identificación. Contrato «Capitols» —- fets e concordats entre lo molt honorable cavaller mosén Bernat de CORBERA conceller del senyor rey, de una part e en Bernat MARTORELL, pin- tor, ciutadá de Barcelona de l'altra.,, —«Jhs, Ma. fiilius. b) Contrato entre Bernat de Corbera y Bernat Martorell. Sábado, 6 de julio de 1447. b) En nom de Déu sía e de la Verge Mado- na Santa Maria e del Giorios apóstol monsenyor Sant Pe re. 44

description

Casa Gala y Salvador Dali

Transcript of El retablo de San Pedro de Púbol

Page 1: El retablo de San Pedro de Púbol

RrUiblo de riUml - Detiíl/c

El Retablo de por JUAN SUTRA VIÑAS Académico correspondiente de la Real Academia de Bellas Artes de San Jorge de Barcelona.

ti Qa¿a tf Saíoactor íbaíí

a) Conocimiento del Retablo.

a) Para hablar de este Retablo, ba jo diver­sos aspectos interesante, más de una vez nos ve­remos obl igados a refer i rnos a nuestras act iv i ­dades de años ha, en el A m p u r d á n , resto de esta Provincia y Región Catalana.

Conoc imos esta Obra de Ar te , en el curso del año 1927, cuando nuestras pr imeras act ividades en Castelló d 'Empúr ies y en Canapost, cerca de La Bisbal.

En la Capilla del Castil lo-Palacio de los Sres. de PUBOL, había, entre otras Obras Art ís t icas de mér i t o ind iscut ib le , o t r o Retablo d igno de inte­rés; Capas y Ornamentos propios para el Cu l to , detalles no despreciables de aquel luaar y de sus alrededores; este gran Retablo, dedicado a la Vida del Apósto l San Pedro, que ocupaba la parte del fondo de la Capilla par t i cu la r de los Señores del Casti l lo-Palacio, y, que en las Festi­vidades servía para atender deberes L i túrg icos de aquel V i l l o r r io .

AI restaurar y estudiar debidamente en 1928 el Retablo de «La Mare de Déu de La Llet» de CANAPOST, fu imos nuevamente a ver de cerca esta Obra de PUBOL, y, lo m ismo h ic imos en 1932, cuando desarrollaba mis act ividades en la que fue Iglesia del Monaster io de San Mique l de

CRUILLES, cercana a PUBOL. Restauración del gran Retablo y estudio del m ismo. Obra de Lluís BORRASSA. Hallazgo y consol idación de las Pin­turas Murales Románicas, que existían detrás dei Retablo: la Valor izac ión de la notable Viga Ro­mánica que unía la par te in fe r io r — P r a d e l a — con el cuerpo central del c i tado Retablo ofre­ciendo la misma al entonces en f o r m a c i ó n , Mu­seo Diocesano de Gerona: hallando un pequeño pero muy interesante c ruc i f í io de bronce, con restos de esmalte, que ingresó seguidamente, al c i tado Museo.

Este Retablo dedicado a San Pedro, a par te de su gran interés, presenta el re lat ivo a su per­fecta ident i f i cac ión . Cont ra to «Capi to ls» —- fets e concordats entre lo mo l t honorable cavaller mosén Bernat de CORBERA conceller del senyor rey, de una par t e en Bernat MARTORELL, p in­tor , c iutadá de Barcelona de l 'a l t ra . , ,

—«Jhs , Ma. f i i l i us .

b ) Contrato entre Bernat de Corbera y Bernat Martorell. Sábado, 6 de julio de 1447.

b ) En nom de Déu sía e de la Verge Mado-na Santa Mar ia e del Gior ios apóstol monsenyor Sant Pe re.

44

Page 2: El retablo de San Pedro de Púbol

fíctablo (Ir Martorcll de Piibol

>an Pedro de Púbol

Capi to ls fets e concordats ent re lo mo l t ho­norable cavaller mossén Bernat de Corbera , con­celler del senyor rey de una part e en Bernat Martore l l p in to r , c iutada de Barchinona d 'a l t ra par t e en e sobreun retaula lo qual es -faedor en la esglesia del loch de Pubol sci tuat en lo bisbat de Gerona sots invocación de monssenyer Sant Pere cons t i tu i t d ins la d i ta esgleya axt com a cap p r i nc ipa l , lo qual retaula ha esser acabbat se-gons la f o rma deius scr i ta.

Pr imerament , es convengut e acordat ent re les dites parts que lo d i l en Bernat Mar tore l l faga e acap lo d i t retaula de a l tar , enclos lo bancal , de XXI l l l . pa lms : e de ampiar la de X V I I I . palms de cana de Barchinona nets sens los guar-dapolsos. Lo qual retaula sia de bona fusta de poy o de pi ben secha e ben obrada ab redortes e archets e xambranes, bases e capitells e tot sia acabat e obrat segons una monst ra feta per lo d i t Bernat Mar to re l l , e ab tantes cases e ab son tabernacle al m i t g del banqual on stara lo Cor­pus; e tot sia acabat e ben daurat axi com se perteny de bon retaula a cost e messio del d i t Bernat Mar tore l l .

í tem, es empres ent re les dites parts que en lo banqual del d i t retaula hage V I H . cases, ^o es I N I . en cascun costat del tabarnacla qu i stara

en lo m i t g del d i t banqua l . en cascuna de les dites cases sera pintada una m i t j a ymatge, aquella que lo d i t mossen Bernat de Corbera e mossen Jacme Canyelles o rdenaran .

í tem, es empres que en lo d i t retaula dait qu i seu sobre lo d i t banqueal hage V ! l l . ystor ias e VI f iólas, ^o es entes duas ystor ias al m i tg del retaula, la ys tor ia p r inc ipa l on sera pintada la ymatge de mos. sant Pere sagut en sa cadi ra acompanyat de cardinals e aquesta sera la ysto­ria o pessa pr inc ipa l del d i t retaula. La segona ystor ia del m i tg sera la Passio de Jhu.Xst. ab les Maries e sant Johan evangelista ab gran com-panyia de cavallers e ¡uheus.

Í tem, en los costats de las pessas del m i tg serán pintades les dites V I . ystor ias, co es I ÍL en cascun costat de las pessas p r inc ipá is , e serán aquellas ystor ias de i nvocado de sant Pere que los d i ts mos. Bernat de Corbera e moss. Jacme Canyelles ordenaran. E mes, es empres que cas-cuna ystor ia hage al costat una f ióla del alt de la d i ta ystor ia on sera p in tada en cascuna una ymatge, aquellas que los demunt di ts o rdonaran .

í t em, p romet lo d i t p i n to r de daurar lo d i t retaula de f in aur de Florenga o de f lo r i genovi o de aquell or qu i bast a la Ügna de la d i ta mo­neda, e de f in atzur e de finas colors axi com se per tan de bon retaula.

46

Page 3: El retablo de San Pedro de Púbol

í t em, es empres entre les dítes parts que les porpres qu i serán en lo d i t retaula sien d 'or par-t i t e d 'argent e los guardapolsos d'argent co l ra t . E que en quescuna ystor ia hage una i inatge ves­t ida d 'atzur si necessari sera a coneguda del d i t p in to r .

í t em, p romet lo d i t p in to r de clonar bon comp l imen t a la d i ta obra en aquella manera que es pertany de bon retaula.

í tem, es convengut entre les dites parts que lo d i t p in to r hage haver acabat lo d i t retaula d'acl a un any e mig propv inents .

I

í tem, p romet lo d i t mossen Bernat de Cor-bera de donar al d i t p i n to r en pagua e en satis­fácelo del d i t retaula docents setanta f lor ins d 'or d 'Arago de bon pes: 50 es, ara de present noran-ta f lo r ins . E com lo d i t retaula sera deboixat a l -tres LXXXX. f lo r ins . E com lo d i t retaula sera acabat altres LXXXX f lor ins que es la darrera paga.

í tem, es convengut entre les dites parts que lo d i t moss, Bernat de Corbera s'en hage a fe r apor ta r lo d i t retaula a ses propr ies messions, empero quant se deura asit iar que lo d i t p i n to r hi hage anar o a t ramet re y algún en loch seu si necessari hí sera, al qual lo demunt d i tmos , Bernat de Corbera li hage haver e donar caval-cadura e a p robeh i r de son b iure anant, v inent e stant , empero que no li sla tengut de donar- l i a l t re salar i .

Í tem, es convengut e p romet la una par t a l 'a l tra de teñir e comp l i r totes les coses demunt dites.

Die sabbat i VI mensis ¡ulÜ anno a Nat iv i ta te Domin i M.= CCCC.° XXXVII.^ ' fuerun t f i rma ta e ju ra ta predicta capi tu la et unum quodque ipso-r u m perdictos honorabJles Bernardum de Cor­bera ex una et d i c t u m Bernardum Mar tore f l , p i n to rem par t ibus ex altera p romi t ten tes una pars non ( ? ) a l ter i et ad inv icem quod predicta capi tu la et unum quaodque jpsorum quatenus u t ramque par tem tenebunt , complebunt et ob-servabunt sub pena qu inquagin ta l ibrara run Barchinone a rqu i renda rum casu que c o m i t t a t u r pro medietate par t i obedient i et predicta capi­tula observant i etc. Qua pena etc. Et p ro hüs ob l i - pars par t i et sd inv lcem omnia bona e t c . . j u r e t c . .

Testes, venerabi l is Pretrus M a r í i n i , magister in medic ina civ is, et Johannes Brun iquer vil le Granu l la r io rum ac Johannes Ginebre sc r ip to r Barch inone».

c } Descr ipción.

c ) Con dicho Cont ra to o «Capítols» refe­rente a este Retablo de PUBOL, y gracias a la incansable labor del notable Invest igador de

46

Page 4: El retablo de San Pedro de Púbol

nuestros Arch ivos , Don Agustín DURAN y SAN-PERE, Académico de la Real de Bellas Artes de San Jorge de Barcelona, quedó despejada la in­cógnita que apasionaba.

En este Retablo de San Pedro de PUBOL, se nos oírece en su gran Tabla Cent ra l , el Patroní­m ico , en t ron izado, como Papa, revest ido de r i ­quís ima casulla y, rodeado por m iembros del Sacro Colegio, teniendo arrodi l lados a sus pies, los Donantes, Bernat de CORBERA, s su esposa y a su H i j o .

Corona este Plafón la escena del Calvar io , con detalles de remarcable interés.

Las tablas laterales, representan pasajes de la vida del Apósto l , f lanqueadas por otras tablas de dimensiones más reducidas, y si tuadas, en su parte exter ior .

En el lado que era l lamado del Evangelio, lado derecho del con jun to , izquierda del espec­tador, las escenas de Jesús y San Pedro en el Lago de Tiber iades, y la entrega a San Pedro, de las llaves para ab r i r el Reino de los Cielos; y, San Pedro y San Pablo, ante Nerón, Las Tablas exter iores, nos presentan a San Sebastián, San Jorge y Santa Eulal ia.

En el lado de la Epístola, San Pedro l iberado de la Pr is ión M a m e r t i n a , donde se hallaba en­carcelado, gracias a la in tervención de un Ángel, escena cur iosamente unida en este m i smo Pla­f ó n , con la del «Quo Vadis» ( ? ) ; la Caida de Simón el Mago, y la Cruc i f i x ión del Santo, cabe­za aba jo , apercibiéndosele Jesús y los Angeles. En las Tablas exter iores, San Ono-fre, el Arcángel Ra-fael y Santa Margar i ta .

Un sagrar io, separa en dos secciones la Pra-dela, que lleva los bustos de San Pablo, Santa Catal ina, el Arcángel , San Miguel y Jesús: del o t r o lado, del Sagrar io, San Juan Baut is ta, San Francisco ,María Magdalena y San Jaime.

d ) Obras de Bernat Maríorell, restauradas.

1,

2.

Retablo de San Miguel, originario de Pobla de Ciervols, instalado en la Capi­lla de San Miguel, lado derecho de la Catedral de Tarragona, en 1934.

Retablo de La Transfiguración, en la Capilla dedicada a San Benito, Deambu-latorio de la Catedral de Barcelona.

Tabla de los Santos Juanes, originaria de Vinaixa, en la Pinacoteca Gótica de la Catedral de Tarragona.

Conjunto con las Tablas de la colección Brimo de Larroussilhe, más tarde, en la Colección Wildenstein, de Nueva York, y, actualmente, con la Pradela que existía en la Colección Muntadas se hallan en los Museos de Arte, de Bar­celona.

d ) La Restauración que h ic imos en 1934-1935, del Retablo de San Migue l , o r ig ina r io de Pobla de Ciérvots, que enriquecía la Pinacoteca Gótica ele la Catedral de Tarragona, instalado que fue, seguidamente en una de las Capillas laterales, lado derecho de la c i tada Catedra l , nos p e r m i t i ó obtener detalles de in terés, para u l te r io ­res estudios.

El siguiente año 1935 y Pr imavera del 1936, nos era confiada la Restauración del gran Retablo de la Transf igurac ión del Señor, que fue instala­do, t e rm inado nuest ro comet ido , en una de las capillas del Deambu la to r io de la Catedral de Bar­celona, la actual dedicada a San Beni to, cele­brándose la inaugurac ión, con la asistencia del Abad de Montser ra t , Rdo. Pare Marcet , la Domi ­nica Laetare del c i tado año:

47

Page 5: El retablo de San Pedro de Púbol

Fueron de notable interés los detalles, alguno de ellos to ta lmente inéditos, como más adelante veremos.

Durante el resto de aquel año 193ó, y en cur­so de la Pr imavera del año siguiente 1937, nos fue posible te rminar , con el cu idado preciso, la Restauración y detal lado estudio, de la intere­sante, ba jo diversos aspectos. Tabla, que nos ha­bía sido coni lads, de la Pinacoteca Gót ica , de la Catedral Tarraconense, or ig inar ia de Vina i xa, Provincia de Lér ida, Diócesis de Tarragona, que existe en dicha Pinacoteca, con la representación de los dos Santos Juanes, el Bautista y el Evan­gelista, y, que con jun tamente con el Bancal o Pradela, que existe en la que era Colección Mun-tadas de Barcelona, y con el Calvar io y escenas de la Vida de los Santos Juanes, que exist ían en la colección B r imo de La Roussille, más tarde en la Colección Wi ldenste in de Nueva Yo rk , y, ac­tua lmente en los Museos de Ar te de Barcelona.

El haber Restaurado aquellas Pinturas sobre Tabla, todas ellas Obra de Bernat Mar to re l l , nos pe rm i te hacer unos comentar ios que pueden tener su más o menos impor tan te interés, para el estud io de las Obras de aquel P in tor .

Puede i lus t rar el estudio de estas tres Obras, el d i b u j o a escala del Retablo de San M igue l : la fo tograf ía de la inscr ipc ión , inédi ta, hasta hoy, que existe en la par te al ta, pos ter io r , lado iz­qu ie rdo , del Retablo de la Transf igurac ión y el in tento de Reconstrucción del Retablo de los Santos Juanes de V ina ixa.

e) Conclusiones.

e) Ut i l izaba s iempre, madera escogida, bien seca, con una tela — endrapat — en las uniones de la madera, que, deb idamente preparada, era recubierta de pasta de yeso, pu l imentada , fina, sobre la cual d ibu jaba las composic iones.

Colores de ca l idad, muchos de ellos se han manten ido con su o r ig inar ia n i t idez; sólo c iertos azules y algún co lor verde la perd ieron en el t ranscurso de los años.

En determinadas inscr ipciones y en ciertos detalles, ut i l izaba o ro en po lvo, que rrtás o menos ha desaparecido en curso del t iempo.

Incorporaba sus Producciones, dent ro el que viene l lamándose «Est i lo, o m o v i m i e n t o Interna­c iona l» , que f lorec ió en la segunda m i tad del siglo X IV , al i ncorpora r el cambio del est i lo Sie­nes, con ios elementos que eran prop ios de cada Nac ión : es en los Países del Centro y Nor te de Europa, especialmente en los Países Bajos, los que se adaptaron ráp idamente a este nuevo Est i lo.

Podemos señalar la incorporac ión de los pai­sajes, detalles, una elemental perspect iva, empe­zándose en dar una gran fuerza al expresionis­m o , que caracteriza muchas de las Obras pro­ducidas.

Las de nuestro Bernat Mar to re l l , al que hasta la ident i f icación de su nombre , gracias, como hemos señalado, debido al hallazgo del Docu­mento-Cont ra to o Capi to ls, que, an te r io rmente hemos reproduc ido de este Retablo de San Pedro de Púbol , venia denominándose El Maestro de San Jorge, fue con su Taller, el que inco rporó , def in i t ivamente nuestras Pinturas Catalanas, a la cor r ien te de este nuevo Est i lo, l lamado In­ternacional , cu idando su técnica, con detalles prop ios de] gran Min ia tu r i s ta que obt iene los efectos de la Perspectiva o de la tercera d imen­sión.

Las Restauraciones realizadas en las Obras de Mar tore l l , ya señaladas, nos permi ten indicar inscr ipciones, d ibu jos y esquemas, que hallamos en la par te poster ior de algunas de ellas, a base de carbonci l lo o t iza, con el esmero y el cu idado que nos demostraba tener al efectuarlas y su in te r io r concepto de ponerlas ba jo una invoca­ción personal ís ima, como ocur re en el Retablo de la Transf iguración del Señor.

La capacidad de producciones de Bernat Mar­torel l , era grande; pero, en varias de sus Obras, como por e jemplo en este Retablo de Púbol y en el de la Transf igurac ión del Señor, podemos ob­servar reserva para sí la real ización de detalles de gran interés y que acusan su persona l idad, por e jemplo en las Pradelas o Bancales, llenos de detalles propios y característ icos de este gran Ar t is ta mient ras que en otras escenas por e jem­p lo en este de Púbol , las figuras de los que pare­cen ser autént icos ret ratos, en las Tablas del Bancal y las laterales, de los donantes de esta Obra y de jando en manos, al parecer, de sus más avanzados discípulos, las grandes Tablas, la del Pa t ron ímico , por e jemplo en este Retablo de Púbol y en determinadas del Retablo de La Trans­figuración, que nos demuestra o acusa una per­sonal idad to ta lmente d is t in ta del M in ia tu r i s ta que era Mar tore l l .

Los fondos dorados de las escenas general-gente lisos la mayoría de ellos, y debidamente b ruñ idos , sabe o rnamentar los con un tema f l o r a l , p icado, con hierros característ icos de su Taller, tema que podemos ofrecer con detalle.

En las borduras de var ios de los t ra jes que llevan personajes representados, observamos, como en este de San Pedro y en la Tabla V ina ixa, dedicada a los Santos Juanes, la representación de las s imuladas perlas que enr iquecen aquellas borduras , que nos demuestran el conoc imien to , la técnica esmerada, en este detalle secundario, que para el Ar t is ta tenía su interés.

Señalemos, por e jemp lo , la d i ferencia de ex­presiones que sabe dar a cada uno de sus perso­najes, demost rándonos, una vez más, el conoci­mien to que tiene de su Ofic io en sus caracterís-tocas como psicólogo. P intor y D ibu jan te que nos ha venido demost rando ser Mar tore l l . .

48

Page 6: El retablo de San Pedro de Púbol

f ) Datos y Cronología de Bernat Mar tore l l .

f ) Llegados a este pun to , no deje de tener su interés dar a conocer la serie de Obras de Bernat Mar tore i l , la fecha en que fueron realiza­das y, en lo posib le, una Cronología del Pintor .

En su p r im i t i va act iv idad, era conocido como un admi rab le M in ia tu r i s ta , por las que p i n t ó en un L ib ro de Horas, de la Colección Apeles Mes-tres, de Barcelona.

Retablo de San Jorge del A r t . Ins t i tu te de Chicago y cua t ro Tablas de la Vida y M a r t i r i o del Santo, que existen en los Museos del Louvre de París, Tablas procedentes del Monaster io de Pedralbes.

Retablo de Santa Lucía, la mayor parte en la Co l . Mar t í n Le Roy, de París, pero dos plafones con escenas de la Vida de la Santa, en la Co l . Barnola de Barcelona.

Calvar io. Col. M i l á , de Barcelona. Tal vez, p i ­náculo del Retablo de Santa Lucia.

Predela de la Pasión, Catedral de Barcelona. Tal vez, la Predela del Retablo de Santa Lucía,

Retablo de San Vicente, Museos de Arte de Barcelona.

T r íp t i co del Descendimiento, f lanqueado por cua t ro plafones, Museo de Lisboa,

Tres plafones de un Retablo, o Retablos de La Vi rgen y el N iño en la Co l . Johnson, de Phi la-delphia.

Nac imien to , que, p r i m i t i v a m e n t e existía en la Colección L ippman de Ber l ín .

Coronación de la V i rgen, de la Col. T rauman de M a d r i d . Posiblemente, tal vez partes del Re­tablo de 1427, para Santa María de Jesús, de Barcelona.

Fragmentos de un Retablo dedicado a Santa Eulal ia, que poseía la Col . Muntadas, de Barce­lona. Ac tua lmente en los Museos de Ar te de d i ­cha C iudad .

Retablo de San Pedro de Púbol, 1437

Retablo de San Miguel de Pobla de Ciérvols, ac tua lmente en la Catedral de Tarragona.

Retablo de La Transf igurac ión del Señor, en la Catedral de Barcelona, pos ib lemente del 1447.

Plafones de un Retablo dedicado a los Santos Juanes. Pinacoteca Gótica de la Catedral de Ta­rragona. El Calvar io y cua t ro escenas de la Vida de los dos Santos y Predela ac tua lmente en los Museos de Ar te de Barcelona.

Resurrección y Pentecostés, que existían en la Iglesia de Santa María del Ma r , desaparecidos en el incendio del año 1936.

Fragmentos de un Retablo del Baut ista y de Santa Eulal ia del Museo de V ich .

Pinturas al f resco, en los Claustros de la Ca­tedral de Barcelona.

Sería, tal vez preciso hacer un detallado estu­d io para ver la pos ib i l i dad de ser Obra de Mar-

torei l , el p la fón que representa Jesús con los Doctores de la Ley, que existe en el Me t ropo l i t an Museum de Nueva Y o r k .

Con el conoc im ien to de estas Obras de Mar-toreí l , y datos que sobre su act iv idad y Vida han pod ido hallarse, como ya hemos señalado, gra­cias al conoc imiento de los Archivos de Barce­lona por el I lust re Académico D. Agustín Duran y Sanpere, nos es posible señalar los siguientes".

1427. Ju l io 1. — Encargo para p in ta r un Re­tablo de la Vi rgen para el Monaster io de Pe­dralbes.

1427. Ju l io 20. — Pinta una Cruz, para Es-plugas.

1427. Sept iembre 10. — Con t ra to para p in tar un Retablo de la V i rgen , en la Iglesia de Santa María de Jesús, de Barcelona.

1433. Sept iembre 26. — Pago para el Pol i ­c romado de unas estatuas para el Ayun tamien to de Barcelona.

1433. Octubre 10. — Es nombrado como Procurador , para reclamar una deuda del P in tor Dello-Delli.

49

Page 7: El retablo de San Pedro de Púbol

1434. Mayo 24 — Pagado por la C iudad, por los d ibu jos de unos escudos para un Tapiz.

1434 ó 1439. Oc tubre 4. — Dibuja unos Tra jes.

1435. Sept iembre 12. — Obt iene un lugar para su Tumba , en la Catedral de Barcelona.

1436. Nov iembre 17. — Cont ra to para el Re­tablo de San Eloy y de Santa Eulal ia, para Vic.

1437. Ab r i l 7. — Pago para Obras menores, en la Catedral de Barcelona.

1437. Julio 6. — Contrato para el Retablo de San Pedro de PUBOL.

1437. Jul io 12. — Cont ra to para el Retablo de San Marcos en la Catedral de Barcelona. Por encargo del Gremio de Zapateros, de dicha Ciu­dad . En d icho Cont ra to , se específica que el Re­tab lo , deberá parecerse al de los Diputados.

1437. Octubre 2. — Pagado, por el D ibu jo de una V id r i e ra , para el Ayun íamien to de Bar­celona.

1439. Mayo 3. — Con t ra to , para efectuar la Pintura del Retablo del Monaster io de Pedralbes.

1439. Sept iembre 15. — Pagado por el Reta­b lo de San Marcos.

1439. Oc tub re 1. — Cont ra to para Pinturas del Gremio de Albañi les de Barcelona.

1441. Marzo 16. — Recibe el pago de una deuda.

1442. ( ? ) . — Pago de las Pinturas de los Candelabros de Santa Eulal ia, de la Catedral de Barcelona.

1444. ( ? ) . — Cont ra to , para un Retablo de San Esteban, en Palaudaries.

1448. Nov iembre 8. — Pago de las M in ia tu ­ras del L ib ro deis Comentar is , de Marqui l les.

Siguen o t ros datos, relat ivos a Encargos y Pagos, en años sucesivos, que, tal vez, posible­mente sería largo de enumerar , llegando al año.

1452. Dic iembre 13. — En que otorga su Testamento.

1452. Dic iembre 22. — Fecha de su muer te .

Con lo señalado, referente al Retablo de San Pedro del Castil lo-Palacio de PUBOL, y los más, o menos acertados detalles y consideraciones que hemos anotado, creemos haber con t r i bu ido , aun­que modestamente, en dar a conocer la Obra de este admirab le p i n to r catalán, Bernat MARTO-RELL, que en tan al to grado supo hacer destacar sus producciones y la personal idad que supo dar a nuestras p in tu ras .

Figueras, 28 febrer del 1971

B I B L I O G R A F Í A

Chanclier Rathfon POST.

A HISTORY OF SPANISH PAINTING. HARVARD UNIVERSITY PRESS.

Volúmenes M. IV. 2V. VI . 1 y 2. IX. 2. X, XI . X I ! y 2 XI I I .

Benjamín ROWLAND. Jr. JAUME HUGUET. UNI­VERSITY PRESS.

Agustí DURAN i SANPERE. En Bernat MARTORELL, il.íuminador de Llibres. Bu ti le tí de la Biblioteca de Catalunya. Núm. 7. Any IV. 1917.

S. DURAN i SANPERE. — LOS CUATROCENTISTAS CATALANES.

José GUDIOL RICART. HISTORIA DE LA PINTURA GÓTICA EN CATALUNYA.

MARQUES DE LOZOYA. — HISTORIA DEL ARTE HISPÁNICO.

Juan SUTRA VIÑAS. — La Restauración de la Ta­bla de los Santos Juanes de VINAIXA. Existente en la Pinacoteca Gótica de la Catedral Metropolitana de Ta­rragona. 1938. Trabajo inédito aún.

ANALES del INSTITUTO DE ESTUDIOS AMPURDA-NESES. — Vol. 1. — Año 1959.

EL MONESTIR de SANT MIQUEL DE CRUILLES. -^ Años 19Ó8-Ó9.

DOS RETAULES CATALANS.

50