El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que...

44
xarxa de municipis Flor de Maig Centre per a la Innovació Local 3 El republicanisme Josep Lluís Martí Màrmol Professor de Dret Universitat Pompeu Fabra

Transcript of El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que...

Page 1: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

xarxa de municipis

Flor de MaigCentre per a la Innovació Local

3

El republicanisme

Josep Lluís Martí MàrmolProfessor de DretUniversitat Pompeu Fabra

Page 2: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

SÍNTESI, 3

EL REPUBLICANISME

JOSEPLLUÍS MARTÍ MÀRMOLProfessor de Dret

Universitat Pompeu Fabra

Barcelona, març de 2002

Page 3: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

SÍNTESI té com a objectiu donar a conèixer

àmpliament un tema sobre el qual es genera

debat públic i pot ser d’interès per al món local.

El contingut d’aquest dossier ha estat

encarregat pel Centre per a la Innovació Local.

Informació generada pel Centre per a la Innovació Local

Si esteu interessats a demanar els documents o si voleu fer-nosarribar informació, poseu-vos en contacte amb el CIL:

[email protected].: 934 020 709Fax: 934 020 704

© Diputació de Barcelona

Març de 2002

Disseny de la coberta: Estudi Accent

Producció: Institut d’Edicions

de la Diputació de Barcelona

Impressió: Cevagraf

Dipòsit legal: B-10889-2002

Edició no venal

Page 4: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

SÍNTESI

1. Què no és el republicanisme?Contra el que es creu sovint, el republicanisme no és una oposició sistemàtica a la monarquia ni

s’ha d’assimilar al terme «conservador», com als Estats Units, ni identificar-lo, com Plató,

amb el govern dels filòsofs

2. D’on ve el republicanisme?Les primeres nocions que en tenim remunten als grecs i als romans, especialment Ciceró, que en

defineix les virtuts públiques. Després el retrobem en Maquiavel i a les ciutats-estat

del Renaixement italià, al segle XVIII en els pensadors anglosaxons adscrits a la tradició

de la Commonwealth i en els de la França il·lustrada, i reapareix al segle XX en el context

de renovació socialista

3. Quin és el panorama actual?Davant la frustració derivada de l’allunyament entre el govern i el poble, sorgeixen noves

propostes institucionals, entre les quals hi ha el republicanisme com a tal o les basades en les

diverses tesis que propugna

4. Quines tesis bàsiques proposa?La defensa i la promoció de la llibertat individual dels ciutadans i la necessitat d’una ciutadania

que creï una consciència cívica i de responsabilitat política, que s’organitzi en una democràcia

participativa i dotada d’una constitució que es pugui renovar quan sigui convenient

5. El republicanisme i altres tendències filosoficopolítiques actualsAvui, les diferències amb tendències afins com el liberalisme i el comunitarisme es basen en la

distinta concepció de la llibertat –no-interferència, en el liberalisme conservador, i no-

dominació, en el republicanisme–; dels drets individuals, que els liberals igualitaris creuen

superiors a la democràcia, i de la tradició i dels costums, defensats pels comunitaristes per

damunt de la construcció de futur dels republicans

6. En què consisteix un estat republicà?És un estat de dret, democràtic, constitucional, respectuós i garant de la llibertat republicana

per a tots els ciutadans, compromès en matèria social i fortament intervencionista

3

Page 5: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas
Page 6: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

SUMARI

1. Què no és el republicanisme? 7

2. D’on ve el republicanisme? 9

3. Quin és el panorama actual? 14

3.1 El republicanisme en la tradició política espanyola 15

4. Quines tesis bàsiques proposa? 17

4.1 La llibertat republicana. Principi de no-dominació i llibertat negativa 17

4.2 Ciutadania i virtuts cíviques. L’actitud de la ciutadaniaenvers el govern i la política 20

4.3 Una democràcia forta. La participació política dels ciutadans 22

4.4 El constitucionalisme republicà. Constitucionalisme dèbil 24

5. El republicanisme i altres tendències filosoficopolítiques actuals 26

6. En què consisteix un estat republicà? 31

6.1 Organització política 31

6.2 Replantejament de les relacions entre ciutadans i govern 32

6.3 Estructures de participació democràtica 33

6.4 Disseny constitucional, reforma i control de constitucionalitat 35

6.5 Republicanisme i societat (minories dominades, dones, immigrants, etc.) 36

6.6 L’estat republicà en els processos de construcció europea i de globalització 37

7. Bibliografia 39

7.1 Bibliografia bàsica contemporània sobre el republicanisme 39

7.2 Bibliografia espanyola i altra bibliografia citada 41

5

Page 7: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas
Page 8: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

1. QUÈ NO ÉS EL REPUBLICANISME?Contra el que es creu sovint, el republicanisme no és una oposiciósistemàtica a la monarquia ni s’ha d’assimilar al terme«conservador», com als Estats Units, ni identificar-lo, com Plató,amb el govern dels filòsofs

Sembla que un text com aquest hauria de començar precisament per res-pondre a la pregunta inversa, és a dir, «què és el republicanisme?». Peròaixò és una qüestió difícil d’abordar amb precisió en aquests momentsinicials. Diguem provisionalment, per no deixar insatisfetes totes lesexpectatives, que el republicanisme és una tradició filosoficopolítica quees remunta a la Grècia clàssica, que ha anat ressorgint en diferents pe-ríodes històrics, i precisament l’últim d’aquests ressorgiments ha tingutlloc durant els darrers trenta-cinc anys. Com acostuma a succeir en lestradicions filosoficopolítiques importants, el republicanisme és una con-cepció internament molt heterogènia que ha estat reivindicada per diver-sos pensadors polítics des d’enfocaments molt diferents entre si, peròque conserven, això no obstant, algunes notes comunes. De fet, sónaquestes notes les que més ens interessen en l’actualitat: un èmfasi espe-cial en la protecció de la igual llibertat de tots els ciutadans (en una par-ticular manera d’entendre la llibertat); la lluita contra la dominació en lesseves múltiples i perverses manifestacions; la reivindicació del paper cru-cial que tenen les virtuts cíviques o públiques d’aquests ciutadans; ladefensa de la importància de la creació d’una esfera pública de partici-pació ciutadana en la recerca del bé comú; el caràcter profundamentdemocràtic de la tradició (amb certs matisos que ja veurem), etc.

Precisament aquesta heterogeneïtat a què hem fet referència, intensifi-cada pel fet que hi ha hagut un nombre molt considerable d’autors queal llarg de la història s’han identificat com a republicans o que poste-riorment han estat qualificats de republicans pels estudiosos del pensa-ment polític, fa que sigui difícil elaborar una introducció al republica-nisme, necessàriament sintètica i simplificadora, i fa difícil també derespondre a la pregunta «què és el republicanisme?». No obstant això,tindrem l’ocasió de veure en detall aquestes notes comunes (punt 4) iens centrarem especialment a examinar quines són les principals apor-tacions dels filòsofs o pensadors republicans contemporanis, aporta-cions que han contribuït a la dinamització i la riquesa del debat filoso-ficopolític internacional dels últims anys. Progressivament, en el treball,anirem responent a la pregunta de «què és el republicanisme?».

El que podem fer inicialment, i és convenient que ho fem, és plantejaralgunes precisions sobre el concepte de republicanisme, per descartarja de bon començament allò que no és el republicanisme. El terme«republicanisme» és clarament ambigu, és a dir, que freqüentment ésutilitzat en sentits molt diversos que convé diferenciar. Per exemple,un ús quotidià i molt estès d’aquest terme consisteix a entendre per«republicana» aquella persona, teoria o tesi contrària a la monarquiacom a forma d’organització de l’Estat. En aquest sentit, la república

7

El republicanisme haestat reivindicat desde plantejamentsmolt diferents

Aristòtil ja parlava dela república o politeiacom del governvirtuós de la majoria

Page 9: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

seria una forma d’organització (alguns en dirien una forma de govern)contraposada a la monarquia.

Però aquest ús quotidià de «república» no s’ajusta a aquell que defen-sa la tradició republicana com a tal. És cert que, històricament, elsrepublicans han mantingut una forta actitud antimonàrquica, peròaquesta actitud deriva més del tipus de monarquies que hi ha hagut alllarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaveni del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que nopas del fet de presentar alguna oposició intrínseca a la figura de lamonarquia. És per aquesta raó que els republicans contemporanis noconsideren un problema rellevant l’existència, per exemple, d’unamonarquia parlamentària com l’espanyola.

Un altre ús del terme «republicà» molt estès en l’àmbit polític dels EstatsUnits fa referència al partit conservador. Donat el nom d’aquest partit, éscorrent en aquell context assimilar l’adjectiu «republicà» a l’adjectiu «con-servador» i, per tant, identificar les polítiques republicanes amb les políti-ques de dretes recentment associades al neoliberalisme. Però tampocaquest segon ús del terme no té res a veure amb el que nosaltres farem ser-vir. De fet, podríem dir que fan referència a concepcions totalment contrà-ries. I per això mateix, hem de procurar no confondre aquests dos usos.

Un tercer ús de «república» o de «republicà», aquest molt més tècnicque l’anterior, és el que feia servir Plató. Per a Plató, la república és elsistema de govern més justificat, el millor govern a què podem aspirar.Però ell defineix la república, com tots sabem, com el govern dels filò-sofs, és a dir, com el govern dels millors, dels més preparats entre elsciutadans i, en tot cas, la seva república no té res a veure amb la demo-cràcia ni amb el govern de la majoria (a diferència, com hem vist, delque pensaria més tard Aristòtil, tot i que aquest pren la distinció entremonarquia, aristocràcia i república del diàleg El polític de Plató).Aquest ús de «república» no té res a veure tampoc amb la tradiciórepublicana de què ens ocupem ara. I, de la mateixa manera, altrespensadors al llarg de la història han parlat de la república dotant elterme de sentits diferents i allunyats del que ara ens interessa. Tambéconvé separar aquests usos diferents i no confondre’ls en el debat.

Aquestes dificultats respecte a la determinació unívoca del terme «repu-blicanisme» fan que haguem de tenir la màxima precaució en el seu úsquan entrem en debat. Com ja sabem, «el nom no fa la cosa», i les parau-les tampoc tenen significats «essencials» o «vertaders». No existeix talcosa com el «vertader significat de republicanisme» o l’«essència delrepublicanisme». Es tracta, doncs, de no perdre el temps en discussionsterminològiques, sinó de centrar-nos, en canvi, en els significats, en lesidees que hi ha al darrere, que són, al cap i a la fi, allò que ens importa.

D’altra banda, també hem d’estar atents a no confondre el republica-nisme amb altres tendències filosoficopolítiques actuals, com el libera-lisme o el comunitarisme. Però aquesta qüestió l’haurem de deixar ensuspens fins que coneguem millor la tradició republicana.

8

El republicanismecontemporani no veuun problema greu en

l’existència d’unamonarquia

parlamentària

El liberalisme no té elmateix significat en elcontext nord-americà

que en l’europeu

Cal no confondre elrepublicanisme amb

altres tendènciesactuals com elliberalisme i elcomunitarisme

Page 10: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

2. D’ON VE EL REPUBLICANISME?

Les primeres nocions que en tenim remunten als grecs i als romans,especialment Ciceró, que en defineix les virtuts públiques. Desprésel retrobem en Maquiavel i a les ciutats-estat del Renaixement italià,domina pràcticament tot el XVIII amb els pensadors anglosaxonsadscrits a la tradició de la Commomwealth i els de la Françail·lustrada i reapareix al segle XX en el context de moderaciósocialista

Tot i que aquí m’ocuparé bàsicament de revisar la tradició republica-na contemporània, el present s’alimenta del passat –encara que sovintno en sabem aprendre– i és necessari donar una ràpida ullada al nai-xement i evolució de la tradició per comprendre’n les bases.

Els orígens de la tradició republicana, tal com l’han reconstruït els teò-rics moderns, remunten a l’època clàssica grecoromana. Així, trobemdefenses més o menys explícites de la república en els escrits d’Homer,Sòfocles, Eurípides, Tucídides, Herodot, Plutarc, Ovidi, Juvenal,Salusti, Aristòtil, Cató, Titus Livi, Ciceró o Sèneca. De fet, tot i que elsprecedents grecs són importants i per això els hem assenyalat, la pri-mera reivindicació frontal del govern republicà té els orígens en l’èpo-ca de la república romana, en els textos de Ciceró.

Aquest període republicà, que s’estén des de l’expulsió dels monar-ques romans l’any 510 a.C. fins a l’ascensió al poder del primer prín-cep, August, l’any 31 a.C., es caracteritza bàsicament per un enforti-ment del concepte de llibertat (libertas) associat a la condició deciutadania (civitas). És a dir, el ciutadà (liber) es distingeix de l’esclau(servus) precisament perquè té reconeguda i garantida la llibertat. Unallibertat no entesa com l’entenem avui dia, sinó com el dret a no serdominat per ningú. Trencat l’esquema de la monarquia, en què elmonarca gaudia d’una superioritat manifesta i un poder de dominisobre la resta del poble, sobre els seus súbdits, en la república tots elsciutadans són igualment lliures, ningú no pot dominar sobre els altres.I això significa que els assumptes relacionats amb la cosa pública (respublica) concerneixen tots els ciutadans de la mateixa manera, i sónells els qui han de determinar les decisions que es prenen.

Això no obstant, a diferència de la democràcia grega, la repúblicaromana no dóna tanta importància al fet que el govern sigui estricta-ment democràtic com al fet que el govern no pot ser en cap cas arbi-trari i no pot restringir, per tant, la llibertat dels seus ciutadans.Paral·lelament, els ciutadans havien de desenvolupar un seguit de vir-tuts públiques, com les assenyalades per Ciceró (la igualtat, la senzille-sa, l’honestedat, la integritat, la prudència, etc.), unes virtuts que elsqualifiquen precisament per formar part de la res publica, per poderparticipar en la seva determinació i que dignifiquen l’esmentat àmbitpúblic. Aquestes dues característiques principals de la república roma-

9

En els textos deCiceró trobem unaprimera reivindicaciófrontal del governrepublicà, al margede les realitzades a laGrècia clàssica

En la república totsels ciutadans sónigualment lliures

Page 11: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

na, la lluita per la llibertat i contra la dominació, i la reivindicació deles virtuts dels ciutadans i la dignificació de l’esfera pública, adaptadesrespectivament a cada temps, han estat constants en la tradició repu-blicana al llarg de la seva història.

Tot i que tindrem oportunitat de veure-ho detalladament més enda-vant, diguem de moment que hi ha dominació d’una persona sobreuna altra, no quan la primera interfereix en el pla de vida (en lesopcions) de la segona, sinó quan hi interfereix arbitràriament (sensejustificació), o bé quan, fins i tot en absència d’interferència, la prime-ra es troba en una situació de predomini o superioritat respecte de lasegona. Per exemple, un amo benvolent que tracti amb cura els seusesclaus i que graciosament procuri no interferir activament en les sevesopcions de vida, es trobarà igualment en una posició de dominaciósobre aquests esclaus, determinada per les estructures de relacionssocials.

D’altra banda, no hem de confondre el llenguatge de les virtuts públi-ques o cíviques del republicanisme amb un discurs moralitzant de l’ho-me virtuós. Precisament, la diferència entre el llenguatge republicà iaquest discurs moralista se situa en el fet que el primer fa referèncianomés a certes propietats dels ciutadans que han de determinar el seucomportament públic o les seves accions de participació democràticaen el govern, i per això s’anomenen virtuts públiques o cíviques. Encanvi, per al segon les virtuts estan relacionades amb propietats delsindividus en totes les seves esferes d’actuació, tant públiques com pri-vades. És més: en aquest segon sentit, un home no és virtuós només enfunció de les seves accions, sinó també de les seves propietats de caràc-ter o de pensament.

El segon moment de ressorgiment republicà el trobem a les petites ciu-tats-estat renaixentistes italianes, bàsicament a Florència i Venècia,entre els segles XIV i XVI i sobretot en els escrits de Maquiavel.1 Enaquest context de floriment cultural i de pensament, d’humanismeprofund i de recuperació del llegat clàssic, Maquiavel reprodueix elsesquemes principals ja revisats de la república romana. Per una banda,fa una defensa explícita i ferma de la llibertat del poble contra la tira-nia. Identificant la submissió amb la tirania i la colonització com aformes d’esclavitud, Maquiavel assegura que les ciutats que viuen enllibertat, en contraposició a les que viuen en esclavitud, n’obtenengrans beneficis i acaben triomfant sobre les altres. Els ciutadans de larepública desitgen legítimament viure en llibertat, i aquesta llibertat nosignifica pas poder dominar els altres, sinó, de nou, viure sense serdominat. I la millor manera de garantir això és la vida sota condicionsdemocràtiques.

10

La lluita per lallibertat i la

reivindicació de lesvirtuts públiques són

una constant en latradició republicana

És un error confondreles virtuts públiques

del republicanismeamb les virtuts

morals

Per a Maquiavel, lesciutats que viuen en

llibertat n’obtenengrans beneficis

1 La caracterització més clara de la república en els textos de Maquiavel no es troba

precisament a El príncep, la seva obra més famosa, sinó en els Discursos i en altres tex-

tos polítics.

Page 12: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

Malgrat tot, per a Maquiavel, la democràcia no és l’única manera d’as-solir una convivència lliure, sinó que també es pot aconseguir amb unbon príncep: «En les [ciutats] governades per bons emperadors, veuràun príncep segur entre ciutadans segurs, el món ple de pau i justícia;veurà el Senat en tota la seva autoritat; els magistrats, amb els seushonors; els ciutadans rics, en ple gaudi de les seves riqueses; i exaltadesla virtut i l’excel·lència. Veurà el bé i la tranquil·litat més manifestos, iper altra banda, eradicats tot l’odi, tota llicència, tota corrupció i totaambició; veurà els dies auris en què qualsevol home pot tenir i defensarl’opinió que li plagui».2 En aquest breu fragment trobem una referèn-cia clara a la llibertat, així com a la virtut i excel·lència dels ciutadans.

En alguns escrits de James Harrington, John Milton i d’altres pensadorsmenors vinculats a la revolució Whig,3 durant el període de la GuerraCivil anglesa i després, al segle XVII, reapareixen els arguments republi-cans. Harrington, protegit de Cromwell, descriu a la seva obra princi-pal, The Commonwealth of Oceana (1656), els trets bàsics d’una repú-blica, que reprodueixen en bona mesura els esquemes de protecció dellibertat dels ciutadans, de lluita contra el poder arbitrari i de reivindi-cació de les virtuts cíviques. Ells són els creadors del que s’anomena latradició de la Commonwealth britànica (és a dir, de la república), quees va estendre durant el segle XVIII amb pensadors com Richard Price,Joseph Priestley i Thomas Paine, que alhora van influir considerable-ment en els líders de la revolució americana (com George Washington)i del període de la polèmica sobre el federalisme en el procés consti-tuent.4 De fet, tant els federalistes americans (Madison o Hamilton)com els antifederalistes (Jefferson o el mateix Paine) reben la influènciadels pensadors republicans anglesos, però són aquests darrers els querepresenten millor aquesta tradició.5 La posició mantinguda inicialmentper Harrington en l’àmbit anglosaxó combatia teòricament contra unaaltra tradició que, progressivament, havia anat guanyant força, la tradi-ció liberal de John Locke inaugurada per Hobbes.

11

Maquiavel aplica ales ciutats-estatitalianes els principisde la repúblicaromana

Els argumentsrepublicansreapareixen enpensadors vinculats ala revolució Whig

Els líders de larevolució americanavan rebre lainfluència depensadors republicansbritànics

2 Citat per Philip Pettit (1997), de la versió espanyola, p. 48.3 La revolució moderada liderada pels igualitaristes (whigs), que van formar el que des-

prés seria el partit liberal i, encara més endavant, el partit laborista.4 En els anys immediatament posteriors a la independència americana de 1776, durant

el procés de constitucionalització de cadascun dels estats, van sorgir dos grans blocs

polítics que havien de tenir un paper determinant en el moment de la Convenció

Constituent de la Unió, els federalistes i els antifederalistes, que divergien sobre la con-

cepció global de l’organització de l’Estat en molts aspectes. Els primers, els federalis-

tes, van editar els seus textos més famosos en la coneguda publicació El Federalista i

van aconseguir finalment imposar les seves idees en el disseny de la Constitució fede-

ral americana. 5 Alguns autors, com Philip Pettit o Cass Sunstein, creuen que són els autors d’El Fede-ralista, Hamilton, Madison i Jay, els que recuperen les idees republicanes. Vegeu PE-

TTIT (1997), p. 50. En canvi, altres com Gargarella consideren els antifederalistes, com

Jefferson, els legítims hereus d’aquesta tradició. Vegeu GARGARELLA (1999), pp. 170-

171. Sembla, però, que la interpretació de Gargarella és més encertada, si tenim en

compte que la tradició de la Commonwealth britànica està arrelada en la tradició Whigdel segle XVII i en els escrits de Harrington, tots amb un perfil clarament igualitari, que

perdura més en els discursos de Paine i Jefferson, que no pas en els de Madison o

Hamilton.

Page 13: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

La diferència més notòria entre el liberalisme de Locke i el republica-nisme és que, per a la tradició liberal, l’Estat i el govern han de ser vis-tos com una amenaça permanent, i és per aquesta raó que cal disse-nyar estructures institucionals polítiques que garanteixin l’autonomiaindividual i minimitzin l’actuació de l’Estat, mentre que el republica-nisme reafirma la confiança en l’Estat sempre que aquest responguia la capacitat de participació dels ciutadans virtuosos. Tot i que libera-lisme i republicanisme comparteixen una actitud d’oposició a l’Estatdominador representat per la monarquia dels segles XVII i XVIII, dife-reixen a l’hora de calibrar les possibilitats d’un nou disseny institucio-nal i en la confiança que atorguen als ciutadans en la determinació delbé comú.

Paral·lelament, a la França il·lustrada del segle XVIII i principi del XIX,importants filòsofs com Montesquieu o Rousseau, i més tard Tocque-ville, presenten una clara oposició a l’absolutisme monàrquic de l’An-tic Règim, i ho fan des d’una defensa dels valors republicans que jaconeixem. És a dir, de la democràcia, de la llibertat dels ciutadans con-tra l’opressió del govern, de la justícia de les lleis enfront del poderarbitrari, i de la recuperació de l’espai públic a mans de ciutadans vir-tuosos.

Però, què ha passat durant els segles XIX i XX amb aquesta tradició queva arribar a ser pràcticament dominant durant el XVIII? En primer lloc,com ja hem dit, en el procés constituent nord-americà acaben gua-nyant les tesis federalistes, més arrelades en el liberalisme de Locke queen el republicanisme de Harrington. I aquest fet ja determina el futurdel constitucionalisme americà. Alhora, a l’Anglaterra de la fi del XVIII

i de principi del XIX sorgeix una altra tradició, l’utilitarisme, que agafaforça en els textos de Jeremy Bentham i James Mill, i que es pot veurecom un segon estadi, una evolució del liberalisme de Locke més quedel republicanisme. Bentham, per exemple, comparteix el mateixescepticisme de Locke envers l’Estat i els individus i, en conseqüència,propugna una debilitació de les estructures polítiques en favor de l’es-fera privada d’actuació dels ciutadans. L’utilitarisme (o, com és desuposar, les diferents versions que n’han nascut) ha estat una tradiciópràcticament hegemònica durant tot el XIX i la primera meitat del XX

en el context anglosaxó.6

A l’Europa continental, l’evolució ha estat una mica més complexa. Enprimer lloc, durant el segle XIX es pateix una involució antirevolucio-nària que alhora radicalitza les posicions crítiques. Aquest segle XIX éssens dubte un moment de gran agitació política, caracteritzat a més perl’aparició de noves tradicions filosoficopolítiques, com el socialisme ol’anarquisme. En el món que es dibuixa durant aquest segle, les posi-cions més conservadores i reaccionàries lluiten per mantenir els seusprivilegis, i les posicions contràries evolucionen cap a formes més radi-

12

En l’àmbit anglosaxó,el republicanisme

s’oposa al liberalismede Locke i Hobbes

Els filòsofs il·lustratsfrancesos ataquen lamonarquia absolutabasant-se en valors

republicans

El procés constituentnord-americà es basa

més en les tesisfederalistes que no

pas en lesrepublicanes

L’utilitarismepropugna l’afebliment

de les estructurespolítiques en favor de

l’esfera privada

6 Vegeu, per exemple, el que diu sobre això PETTIT (1993) a la seva introducció al

Compendi de filosofia política.

Page 14: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

cals de protesta. De fet, el socialisme es pot veure com un plantejamentpolític totalment nou, però que en els inicis hereta parts dels argu-ments republicans del XVIII en la seva lluita contra el liberalisme.7

Ja a la primera meitat del segle XX, l’Europa continental assisteix a ladesaparició definitiva de l’antiga forma d’organització política monàr-quica i aristocràtica, promoguda per l’ascens del socialisme en la sevaversió radical marxista-leninista, d’una banda, i dels feixismes, de l’al-tra. I, com és sabut, les dues guerres mundials suposen l’esclat de totesaquestes tensions i donen pas a un nou període polític d’una certa esta-bilitat, el del triomf de la socialdemocràcia. És precisament en aquestcontext de moderació socialista i de calma ideològica (a pesar de laterrible tensió política provocada per la Guerra Freda) que passena recuperar-se a poc a poc les velles tesis republicanes.

Si observem atentament aquesta evolució històrica del republicanisme,arribem a comprendre que la concepció republicana apareix sempreen contextos d’emancipació i de lluita per la llibertat ciutadana: laRepública romana, el Renaixement humanista italià, la revolució Whiganglesa, les revolucions americana i francesa i, en un altre sentit, en elgermen de les revolucions socialistes. Vist aquest currículum, i atenenta la reaparició teòrica contemporània de les idees republicanes, hompot pensar que, després dels terribles anys de destrucció que ens reser-vava el segle XX, s’acosta un altre moment d’emancipació humanista.

13

El socialisme heretaparts dels argumentsrepublicans del XVIII

en la seva lluitacontra el liberalisme

La concepciórepublicana apareixsempre en contextosd’emancipació i delluita per la llibertatciutadana

Atenent a lareaparició teòricacontemporània de lesidees republicanes, espot pensar ques’acosta un altremomentd’emancipacióhumanista

7 El que es coneix com a socialisme utòpic reflecteix en bona mesura aquesta herència

republicana. Però fins i tot algunes derivacions del socialisme marxista associades al

revisionisme recuperen en part aquesta influència, com la idea de democràcia social

que Eduard Bernstein va desenvolupar l’any 1899 en el llibre Socialisme evolucionista;

vegeu BERNSTEIN (1975), pp. 120-156.

Page 15: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

3. QUIN ÉS EL PANORAMA ACTUAL?

Davant la frustració derivada de l’allunyament entre el governi el poble, sorgeixen noves propostes institucionals, entre les qualsel republicanisme com a tal o les basades en les diverses tesisque propugna

Durant els anys seixanta comencen a aparèixer textos que analitzen latradició republicana, bàsicament realitzats per historiadors que estu-dien tant el període clàssic com els diferents moments posteriors dereaparició de la tradició.8 Aquests primers treballs van despertar l’in-terès d’altres historiadors i, així, durant els darrers trenta anys, hananat seguits de molts altres estudis, també històrics, sobre el republi-canisme.9 Finalment, fruit del coneixement renovat d’aquests prece-dents històrics, apareixen nous textos, ara des de l’àmbit de la teoriapolítica, que defensen les principals tesis republicanes i les reinterpre-ten a la llum de la realitat dels nous temps.

Ens podem demanar, però, el motiu de l’aparició d’aquest interès entreels historiadors i, encara més, per què es passa de l’interès puramenthistòric a la reivindicació filosòfica de la tradició, és a dir, a la propos-ta teòrica d’assumir a la pràctica els seus pressupòsits. L’explicació mésraonable té relació amb el que alguns anomenen la «crisi de la demo-cràcia». Aquest fenomen indiscutible que s’ha anat produint en lesdemocràcies occidentals té una plasmació directa en la política pràcti-ca i una altra en la teòrica. Respecte a política pràctica, és un fet indub-table, sobretot en el context nord-americà (però també a la resta dedemocràcies occidentals), que cada cop els ciutadans tenen més apatiapolítica i una opinió més negativa respecte de la democràcia i les insti-tucions polítiques en general. Això provoca una lenta però progressi-va davallada en la confiança ciutadana en la política i, en conseqüèn-cia, una participació política més baixa.

D’altra banda, a nivell teòric, hi ha molts autors que, a l’hora d’inten-tar donar una explicació d’aquest fenomen, han assenyalat que ja fatemps que les estructures representatives no responen a les necessitatsi a les preferències per a les quals van ser dissenyades. La qualitatdemocràtica de les nostres societats decreix. Fins i tot hi ha gent queafirma que cap de les democràcies formals existents (les que preveuenformalment mecanismes de participació i representació política, comles eleccions) no és una democràcia real (un veritable govern delpoble). Però més enllà d’essencialismes sobre el veritable sentit de lesparaules, en definitiva, molts sentim una certa frustració en el fet de

14

Aquests darrers anyshan aparegut textosque reivindiquen les

idees republicanes

El desencís delciutadà davant la

democràcia afavoreixel ressorgiment dels

ideals republicans

Certs teòrics afirmenque no hi ha cap

democràcia formalque sigui una

democràcia real

8 Aquests precedents més importants són bàsicament FINK (1962), BARON (1966),

BAILYN (1967) i WOOD (1969).9 Indiscutiblement, els més importants són POCOCK (1975) i SKINNER (1978). Després

van venir, entre molts d’altres, SKINNER (1983), BOCK, SKINNER i VIROLI (1990), RAHE

(1992), etc.

Page 16: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

veure que el que se’ns havia promès, l’efectiu govern del poble, s’haallunyat indefectiblement de la realitat. I per combatre aquesta insatis-facció durant les darreres dècades del segle XX apareixen (o reaparei-xen) nous plantejaments teòrics amb noves propostes institucionals,entre els quals se situa el republicanisme. No es tracta pas de prome-tre paradisos utòpics, sinó de cercar noves transformacions i novesestructures que ens permetin «millorar» la societat i la ciutadania.

Els principals defensors contemporanis del republicanisme són Quen-tin Skinner, Philip Pettit, Jürgen Habermas, Cass Sunstein, MichaelSandel i Frank Michelman.10 Aquests autors són els que bàsicament uti-litzaré en aquest treball, tot i que avui hi ha altres defensors republicansde repercussió menor.11 Aquest panorama correspon a la corrent domi-nant del republicanisme contemporani, i comença a adquirir una con-siderable importància en els contextos mundials de discussió teòrica. Elrepublicanisme és una tradició molt heterogènia, i tractaré de recons-truir en aquestes pàgines els millors aspectes centrals d’aquesta tradició.

No obstant això, hi ha d’altres formes mitjançant les quals les tesisrepublicanes bàsiques han començat a adquirir cada vegada més reper-cussió. De fet, cadascuna de les tesis del republicanisme ha tingut unaevolució separada en molts contextos durant les darreres dècades, i haestat defensada des de tradicions molt diferents del republicanisme.Així, la tesi de la democràcia forta (punt 4.3) ha viscut una gran revi-talització durant la segona meitat del segle XX i ha generat noves defen-ses de models teòrics com el de la democràcia participativa, el de lademocràcia deliberativa, el de la democràcia directa, etc. Tanmateix,la tesi de les virtuts cíviques (punt 4.2) ha estat defensada alhora percorrents com el comunitarisme o per noves comprensions del concep-te de ciutadania dutes a terme des del liberalisme. Però el que conti-nua essent característic del republicanisme és el fet de sostenir con-juntament totes les tesis que veurem a continuació.

3.1 El republicanisme en la tradició política espanyola

Com hem vist en el punt segon d’aquest text, el republicanisme haestat lligat tradicionalment (sobretot els darrers dos segles) a posicionsd’esquerres en l’espectre polític occidental. En els primers socialismesdel segle XIX (i de fet, ja en els socialismes utòpics del XVIII) podem tro-bar trets distintius de la tradició republicana, com la lluita contra ladominació i a favor de la llibertat dels ciutadans –però una llibertatcompromesa amb certs valors socials i plenament democràtics. El fetque el socialisme, al llarg de la seva particular evolució durant el se-gle XIX, principalment en la tradició marxista, derivés cap a posicions

15

Skinner, Pettit,Sunstein, Habermas,Sandel i Michelmansón els principalsdefensorscontemporanis delrepublicanisme

Cadascuna de lestesis delrepublicanisme hatingut una evolucióseparada i ha estatdefensada des detradicions diferents alrepublicanisme

La tesi de lademocràcia forta hagenerat nous modelsteòrics: la democràciaparticipativa, lademocràciadeliberativa, lademocràcia directa,etc.

La tesi de les virtutscíviques ha estattambé defensada pelcomunitarisme o peralguns autors liberals

10 Les principals obres d’aquests autors estan citades a la bibliografia bàsica.11 Per exemple, Van Parijs, Dagger, Spitz o Viroli, entre d’altres. I en el context espa-

nyol, Félix Ovejero, Salvador Giner, Antoni Domènech, Victòria Camps, Andrés de Fran-

cisco, Ramón Vargas-Machuca Helena Béjar o Alejandro Llano. Vegeu bibliografia.

Page 17: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

més radicalitzades, no va impedir la supervivència de l’arrel republica-na en alguna de les manifestacions polítiques importants de la històriaposterior.

Especialment en la tradició espanyola, el krausisme,12 que va ser taninfluent en la construcció de la concepció socialista en aquest país, esva veure marcat per alguns trets distintius republicans. Tanmateix,els intel·lectuals espanyols influïts pel krausisme, com Francisco Ginerde los Ríos, Gumersindo de Azcárate, Joaquín Costa, Manuel Salesi Ferré i, sobretot, Adolfo Posada, reproduïren en el seu pensamentuna actitud d’oposició al liberalisme, tot interpretant d’una forma moltparticular els pressupòsits de llibertat, és a dir, entenien aquesta lliber-tat des d’una perspectiva social.

Fixem-nos en Adolfo Posada, per exemple. La seva interpretació delconcepte krausista de persona social, enfront de la persona individual,i les reivindicacions a favor de la descentralització política, de l’orien-tació social de l’Estat, de les llibertats polítiques, dels valors de tole-rància, de l’intervencionisme estatal, de la igualtat, etc., tant com en lesseves crítiques al liberalisme, al marxisme i a l’anarquisme, el situen enuna posició molt propera als postulats republicans.13

Podem afirmar, per tant, que en les arrels del socialisme espanyol definals de segle XIX i principis del XX hi residien uns valors típicamentrepublicans. Aquest fet explica parcialment que la Segona Repúblicafos un moment de plasmació pràctica d’aquestes ideals. L’esquerra so-cialista espanyola, tot i ser molt heterogènia, com en altres països, hatingut històricament un fort compromís amb les tesis principals repu-blicanes, com a mínim fins a l’etapa franquista.

16

El krausisme va rebrela influència de lestesis republicanes

La Segona Repúblicaés un moment de

plasmació pràcticadels ideals

republicans

L’esquerra socialistaespanyola ha tingut

històricament un fortcompromís amb les

tesis republicanes

12 Un moviment doctrinal importat d’Alemanya, que seguia les tesis del filòsof idea-

lista Karl Christian Friedrich Krause (1781-1832).13 Vegeu LAPORTA (1974).

Page 18: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

4. QUINES TESIS BÀSIQUES PROPOSA?

La defensa i la promoció de la llibertat individual dels ciutadans,i la necessitat d’una ciutadania que creï una consciència cívicai de responsabilitat política –públicament virtuosa–, que s’organitzien una democràcia participativa i dotada d’una constitució que espugui renovar quan sigui convenient

Com hem dit, els autors republicans contemporanis sostenen certestesis bàsiques comunes que els diferencien d’altres posicions teòriques.L’èmfasi que posen en cadascuna d’aquestes tesis és diferent, però elconjunt és el que defineix el cor de la moderna concepció republicana.

4.1 La llibertat republicana. Principi de no-dominaciói llibertat negativa

La primera tesi important del republicanisme contemporani i, de fet,de tota la tradició republicana, és la lluita per la defensa i la promocióde la llibertat individual dels ciutadans. Històricament, com assenyalaPhilip Pettit en el seu llibre,14 els pensadors i polítics republicans hanlluitat contra l’opressió en les seves manifestacions més variades, con-tra tota mena d’esclavitud i a favor de la igual llibertat per a tothom.

I aquesta lluita contra la tirania va associada a una defensa de la lliber-tat dels individus. La defensa que el republicanisme havia portat aterme hegemònicament durant tota la història fins a l’arribada del mónmodern, a partir del segle XVIII la comparteix amb el liberalisme.També el liberalisme, des del seu naixement, lluita contra la tirania i afavor de la llibertat dels individus. Ara bé, com els republicans con-temporanis han posat de manifest, el concepte de llibertat liberal ésdiferent del concepte de llibertat republicana, com veurem després.

Vist que la llibertat és el punt bàsic de la concepció del republicanis-me, en què consisteix exactament aquesta llibertat republicana? PhilipPettit ha encunyat una expressió, que ha fet fortuna en molts mitjansacadèmics, segons la qual la llibertat republicana és la no-dominació.Tractem de comprendre bé aquesta idea. En primer lloc, hi ha una dis-tinció clàssica, que devem a Isaiah Berlin, entre llibertat negativa i lli-bertat positiva.15 La llibertat negativa seria aquella que implica l’ab-sència d’interferència intencionada dels altres en la meva capacitatd’elecció de plans de vida o d’accions determinades. Així, l’Estat pro-tegeix la meva llibertat negativa si s’absté d’intervenir en la meva esfe-ra privada d’actuació, aquell àmbit en què només jo he de poder deci-dir el que vull fer. Si algú, l’Estat o una tercera persona, m’obliga a anarvestit d’una manera determinada, per exemple, considerarem que això

17

La primera tesiimportant de latradició republicanaés la lluita per ladefensa i la promocióde la llibertatindividual delsciutadans

El concepte dellibertat liberal ésdiferent del conceptede llibertatrepublicana

14 Vegeu PETTIT (1997), especialment p. 46-63; i també PETTIT (1996).15 Vegeu BERLIN (1968).

Page 19: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

és una ingerència en la meva llibertat negativa. La llibertat positiva, encanvi, implica la possibilitat que l’individu adquireixi l’autodomini, ésa dir, que pugui determinar racionalment i lliurement els seus plans devida i les seves accions. Això implica un pas més endavant, perquè, pertal que l’Estat protegeixi la meva llibertat positiva, hauria d’adquirir elcompromís de garantir-me, per exemple, tots els mitjans necessaris queem permetessin escollir racionalment l’estil de vida que vull seguir.Però ja podem veure que aquest concepte de llibertat, com que exigeixuna interferència tan gran en les opcions de vida de la gent, implicanecessàriament la dominació per part de l’Estat.

Per a Pettit, aquesta classificació és massa estreta perquè no té encompte el que els republicans entenen per llibertat: una categoriaintermèdia entre llibertat negativa i llibertat positiva. La llibertat nega-tiva és una llibertat de no-interferència, és a dir, el que ens interessacom a ciutadans és que ni l’Estat ni ningú no interfereixi en la nostraesfera privada sota cap justificació, perquè tota interferència és injus-ta. És per això que les lleis, per definició, sempre incorporen un graud’injustícia més o menys alt, i, en conseqüència, l’Estat s’ha de reduira la mínima expressió, ha de ser un Estat mínim. Aquesta concepcióencaixaria amb un cert tipus de liberalisme, concretament amb el quees coneix per liberalisme conservador.

En canvi la llibertat republicana és una llibertat de no-dominació, és adir, que el punt important per comprovar si s’ha vulnerat la llibertatd’algú no és la interferència en la capacitat d’elecció ni en els plans devida, sinó l’existència d’una situació de dominació. Com ja havíem vist,pot ser que hi hagi interferències justificades (bàsicament en mans del’Estat) i que, per tant, no violarien la llibertat. Per exemple, si l’Estatm’obliga a rebre una educació determinada, a pagar uns impostos pro-gressius, a adquirir una determinada cultura o consciència cívica, amanifestar les meves opinions polítiques, etc., des del punt de vista dela llibertat com a no-interferència aquestes intromissions no seran jus-tificades en cap cas. En canvi, podem dir que, tot i ser ingerències cla-res en la meva capacitat de prendre decisions, no són accions de domi-nació, sinó polítiques justificades en el bé comú i que fan de mi unciutadà millor. I en aquest sentit no vulneren la meva llibertat.16

Potser també podríem parlar d’una situació de manca de llibertatquan, tot i no haver-hi interferències, una persona en domina una altra,és a dir, quan la primera es troba en una situació de predomini o supe-rioritat respecte a la segona. Les posicions de desigualtat extrema enuna societat, tot i que no impliquin una interferència dels més pode-rosos en els més desprotegits, en realitat impliquen una situació de

18

Philip Pettit concepla llibertat

republicana com unano-dominació

La llibertat negativaimplica l’absència

d’interferènciaintencionada delsaltres en la meva

capacitat d’elecció

16 Contràriament al que diu Pettit, només el liberalisme conservador sostindria una

versió dura de la llibertat com a no-interferència. El liberalisme igualitari, en canvi,

podria subscriure sense massa problemes la concepció de la llibertat com a no-domi-

nació. Liberals com Rawls troben que les interferències estan justificades sempre que

promoguin el repartiment just dels recursos.

Page 20: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

dominació i, per això, hem de tractar d’eliminar-les o minimitzar-les.Recordem l’exemple de l’amo benvolent amb el seu esclau. I el mateixsucceeix en altres casos més actuals: pot ser que un marit musulmà quevisqui en un país integrista no interfereixi activament en la vida de laseva muller i la deixi viure en una relativa llibertat, si més no dins decasa, però si la resta del país, com sol ser el cas, reprodueix estructu-res de relacions socials discriminadores, sí que podríem dir que aquestmarit es troba en una situació de dominació, que en algun sentit«domina» la seva muller. En altres paraules, ara com ara aquesta donano pateix interferències del marit en les seves eleccions particulars;però, donada la configuració social en què es troba, res no garanteixque en algun moment no pugui trobar aquestes interferències. És més:probablement les seves eleccions actuals aparentment lliures es trobenrealment condicionades per l’esmentada estructura social.

Llibertat negativa NO-INTERFERÈNCIA

Llibertat LLIBERTAT COM A NO-DOMINACIÓ*

Llibertat positiva DOMINACIÓ

*Permet la interferència quan no és arbitrària

Però no tots els republicans contemporanis entenen exactament així elconcepte de llibertat. Skinner, per exemple, considera que la llibertatrepublicana és en realitat la llibertat negativa, tot i que en un sentitdiferent de com s’entén habitualment des de la distinció de Berlin. Pera Skinner, una intervenció de l’Estat per redistribuir la riquesa estàemparada per la idea de llibertat negativa, precisament perquè unasocietat molt desigual destrueix la possibilitat de llibertat de molts delsseus membres. De la mateixa manera, donar una educació mínima alsciutadans, tot i que sigui imposada, els proporciona una dosi més grande llibertat futura. No és problemàtic, per a ell, encaixar aquest tipusd’intervencions estatals en un ideal de llibertat negativa.17

D’altra banda, el que és més important, Skinner sosté que un Estat enquè els ciutadans no participen activament en la definició de les sevesorientacions polítiques i que no garanteix l’existència d’una esferapública extensa i forta no pot ser a la llarga un Estat lliure. Un Estatlliure o un govern lliure és aquell que, en primer lloc, respecta les lli-bertats dels seus membres i, en segon lloc, actua en correspondènciaamb la voluntat general de tots els seus membres.18 Aquestes dues con-dicions es poden donar contingentment en una societat no democràti-ca o en una societat només formalment democràtica (en la qual elsindividus són indiferents o apàtics respecte a la política i els aferspúblics). Però en qualsevol d’aquests dos casos la situació serà total-ment inestable. L’única manera estable d’assegurar que els governs i la

19

La llibertat positivacomporta quel’individu puguideterminarracionalment illiurement els seusplans de vida i lesseves accions

Les posicions dedesigualtat extremaen una societatimpliquen unasituació de dominació

17 Vegeu SKINNER (1978), (1990) i (1992). 18 Caldria afegir, a més, que un Estat és lliure si no rep pressions de l’exterior. Vegeu,

PATTEN (1996), p. 28.

Page 21: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

política en general no caiguin en els interessos partidistes i egoistes,que es respecti la voluntat democràtica i que es mantinguin i promo-guin les llibertats de tots els ciutadans, és que aquests mateixos ciuta-dans participin activament en l’esfera pública i comparteixin un «fortsentiment de virtut cívica».19

Skinner, per tant, considera que hi ha dues condicions necessàries perassolir una societat lliure basada en l’ideal de llibertat negativa: 1) unademocràcia forta i participativa, i 2) un alt grau de virtuts cíviques entreels ciutadans.20

Aquestes dues condicions són necessàries, encara que no són les úni-ques. Per tenir un Estat lliure, també és condició que sigui basat en unestat de dret desenvolupat i que s’hi garanteixin unes condicions devida mínimes, cosa que alhora implica una certa redistribució de lariquesa. Aquestes dues condicions més no són específiques del repu-blicanisme, sinó que són compartides amb alguna versió del liberalis-me, com ja veurem més endavant. Però les dues que hem esmentatanteriorment sí que són estrictament republicanes, i estan directamentrelacionades amb les altres tesis del republicanisme que veurem a con-tinuació. Podríem dir que, en algun sentit, la resta de tesis republica-nes deriven d’aquesta primera, la de la llibertat republicana. És peraixò que el concepte de llibertat ha estat el principal focus de preocu-pació dels textos republicans contemporanis.

4.2 Ciutadania i virtuts cíviques. L’actitud de la ciutadania enversel govern i envers la política

En una democràcia, sigui liberal o republicana,21 els individus sónconsiderats ciutadans, és a dir, se’ls reconeix l’estatus de ciutadania.I el concepte de ciutadania porta associades una sèrie d’implicacionsdeterminades. El ciutadà és portador d’uns drets i també d’unes obli-gacions que marquen la seva relació amb l’Estat. En una democràcialiberal, els drets que porta associada la ciutadania delimiten moltnítidament la frontera entre l’esfera pública (ocupada i intervingudaper l’Estat) i l’esfera privada individual (on ningú no pot interferirlegítimament). I, almenys en el liberalisme clàssic, el més importantés limitar l’esfera pública i ampliar la privada de manera que am-pliem també la llibertat individual. La democràcia liberal està pensa-da per actuar amb ciutadans passius, amb ciutadans poc motivats perla política, que no estan disposats a participar-hi activament. Encanvi, la democràcia republicana ofereix repensar les fronteres entrel’esfera pública i la privada. No les vol esborrar definitivament, ni fer

20

Per a Skinner hi hadues condicions perassolir una societat

lliure: unademocràcia forta i

participativa i un altgrau de virtuts

cíviques entre elsciutadans

El concepte dellibertat ha estat el

focus de preocupacióprincipal dels textos

republicanscontemporanis

Perquè les societatssiguin lliures, els

ciutadans hand’assumir el seupaper en l’esfera

pública

19 Vegeu SKINNER (1990), pp. 301-303, i SKINNER (1992a), especialment p. 219.20 Vegeu PATTEN (1996), pp. 28-29. 21 En l’àmbit de la teoria política s’acostuma a distingir entre teories liberals de la

democràcia i teories republicanes. Cadascuna dóna lloc a un model diferent d’orga-

nització política democràtica.

Page 22: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

desaparèixer l’esfera privada, però sí donar més importància i presti-gi a l’esfera pública. Com hem vist, els republicans consideren que ésnecessari que els ciutadans assumeixin el seu paper en aquesta esfe-ra pública i se sentin responsables i implicats en les decisions políti-ques, per tal que les nostres societats siguin lliures. I per això cal enprimer lloc que els ciutadans desenvolupin una certa consciènciacívica i de responsabilitat política. O, dit en termes clàssics, la demo-cràcia republicana necessita ciutadans que siguin públicament vir-tuosos.22

Cal insistir que les virtuts republicanes són estrictament públiques i notenen res a veure, per tant, amb propostes moralitzants de la vida pri-vada de la gent. En definitiva, perquè una democràcia funcioni neces-sitem un perfil de ciutadans determinat.

Necessitem un ciutadà que, bàsicament, compleixi les condicionssegüents:

a) que estigui interessat per la política;

b) que accepti i assumeixi internament el valor de les regles democrà-tiques;

c) que consideri que la política és una activitat digna que consisteixa prendre decisions col·lectives que afecten les nostres institu-cions d’organització social, i que s’orienta a la persecució del bécomú;

d) que vulgui participar més o menys activament en aquesta presa dedecisions;

e) que es comprometi ell mateix a perseguir el bé comú en les sevesaccions públiques o polítiques, entenent per accions públiques notan sols les directament polítiques, sinó també les que pertanyen al’associacionisme, als moviments socials, etc., i

f) que assumeixi certs valors inherents al republicanisme, com l’espe-rit de convivència i de tolerància, el respecte de la legalitat, l’ho-nestedat, etc.

Tots aquests factors defineixen allò que els filòsofs republicans ente-nen per virtuts cíviques. La comunitat republicana, en definitiva, no escompon d’individus egoistes que només maximitzen el seu propi inte-rès individual, sinó de ciutadans compromesos amb el bé comú,embarcats en un projecte cooperatiu i conscients que el progrés socialpassa per l’esforç conjunt.

21

La comunitatrepublicana escompon de ciutadanscompromesos amb elbé comú, embarcatsen un projectecooperatiu iconscients que elprogrés socialdemana l’esforçconjunt

L’educació és un delsmecanismesprincipals peraconseguir millorar laciutadania

El republicanismeconsidera que elséssers humans tenenuna sèrie dedisposicions naturalsque els habiliten per ala convivència cívica

22 Diu Pettit: «La idea republicana és que la virtut, o almenys el comportament virtuós,

ha de predominar entre la ciutadania, si aquesta vol gaudir de la llibertat, i les institu-

cions de formació són una manera d’assegurar que aquest requeriment s’acompleix.»

PETTIT (1989), p. 162. En aquest punt no hi ha diferències importants entre els prin-

cipals autors republicans.

Page 23: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

Lluny de caure en utopies ingènues, hem de tenir clar que els republi-cans no creuen que puguem assolir un estat de coses tal que els ciuta-dans compleixin perfectament totes aquestes característiques. El queells defineixen és un punt ideal al qual hauríem de tendir. I el que pro-posen és que l’Estat, bàsicament a través de l’educació, faci els possi-bles perquè els ciutadans s’acostin a aquest model. En altres paraules,els republicans volen «millorar» la ciutadania a la llum d’aquest ideal.L’educació, recuperant un vell ideal il·lustrat, ha de ser un dels mecanis-mes principals per aconseguir-ho i un dels grans punts de preocupaciódels nostres governs.23 I això implica fer grans inversions públiques enmatèria educativa i redissenyar tot el sistema perquè respongui als valorsproposats. Però aquestes virtuts també s’han de potenciar per mitjà deles pràctiques i els costums quotidians. I, en alguns casos, l’Estat fins itot pot obligar els ciutadans a complir els seus deures cívics.24

A més, aquesta recuperació del llenguatge de les virtuts no implica quel’Estat pugui o hagi d’interferir en totes les esferes d’actuació dels ciu-tadans. L’esfera privada continua tenint un paper important en l’es-quema republicà. El govern no ha de poder interferir en aquesta esfe-ra de llibertat plena. No es tracta pas d’obligar ningú a ser bonapersona, ni íntegre, ni honest, ni sincer, ni compassiu, ni generós, etc.,en la seva vida personal. Es tracta que els ciutadans aprenguin el valorque té l’esfera pública, i decideixin participar-hi, ara sí, de la maneramés virtuosa possible. El republicanisme, lluny del pessimisme liberalquant als individus, considera que els éssers humans tenen una sèrie dedisposicions naturals que els habiliten per a la convivència cívica. Devegades, es mostren egoistes i manipuladors, però d’altres són solida-ris i tolerants. I la concepció republicana tracta de posar incentius aaquesta segona manifestació del caràcter humà.

4.3 Una democràcia forta. La participació política dels ciutadans

Ja hem comprovat que per als pensadors republicans la democràcia ésl’únic sistema d’organització política i de govern que pot garantir la lli-bertat de l’Estat, de la societat i dels ciutadans, progressivament. Comdeia Skinner, és una condició necessària de la consecució estable d’a-quest fi. Ara bé, de democràcies n’hi ha de moltes menes, i els repu-blicans no estan compromesos amb un model qualsevol. El model quees deriva dels seus pressupòsits és una democràcia forta o, en termesactuals, democràcia participativa. És a dir, un model de democràciaque no descansa únicament en les estructures representatives, sinó quereserva un paper rellevant i determinant a la participació dels ciuta-dans.

Cap model de democràcia que aspiri a ser viable en les nostres societatscontemporànies (que no estan formades per 50.000 o 80.000 ciutadans,

22

La filosofia políticadels darrers anys s’ha

interessat pelconcepte de

ciutadania

Els republicansdefensen un model dedemocràcia forta, és

a dir, participativa

23 Vegeu PETTIT (1989), pp. 159-164.24 Vegeu PATTEN (1996), p. 29.

Page 24: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

com a la Grècia clàssica, sinó per uns quants milions) i en l’actual con-text de globalització, no pot pretendre eliminar les estructures repre-sentatives, com els que defensen models de democràcia participativa. Elque pretenen, en primer lloc, és replantejar les relacions de representa-ció clàssiques que tenim i procurar fer més estret el vincle entre els elec-tors i els representants. I, en segon lloc, introduir mecanismes que facinpossible la participació ciutadana en aquells àmbits que ho permetin.Per exemple, en els àmbits locals, on es dóna una correlació quasiimmediata entre el tipus de decisions públiques que es prenen (i la sevadefinició) i els efectes i la repercussió que se’n deriven per al ciutadà, ion, a més, la xifra de ciutadans lògicament és més reduïda i hi ha unagran varietat de mecanismes viables que aprofundeixen la qualitat de laparticipació democràtica. També en els camps regional o estatal espoden portar a terme mesures en aquesta línia, tot i que les dificultatshi són més paleses. Així, es poden crear mecanismes d’audiència públi-ca, o de major capacitat d’elecció per part dels votants, o incentivar laparticipació a través de la militància dels partits i democratitzar-ne lesestructures internes, o utilitzar el referèndum per decidir qüestionsd’alt decalatge polític, facilitar els mecanismes d’iniciativa legislativa,etc. Però ja tindrem ocasió de veure amb més detall aquestes propostesquan revisem el disseny institucional del republicanisme.

El model d’una democràcia forta, orientat per garantir la llibertat delsciutadans i del conjunt de la societat, tant com per aconseguir la fina-litat del bé comú, depèn tanmateix del fet que l’actitud dels ciutadanshi sigui favorable. Per més mecanismes de participació que es disse-nyin legislativament, per més decisions polítiques que es vulguin reser-var a la voluntat popular, i per més fòrums públics de discussió políti-ca que es creïn, necessitem ciutadans per omplir-los, ciutadans que s’hiinteressin, que reflexionin, que treballin per la democràcia i que pren-guin les decisions pertinents. És a dir, necessitem un perfil de ciutadàque sigui virtuós públicament, com veiem en el punt anterior. I això,és clar, és una condició molt exigent.

Els pensadors republicans no creuen ingènuament que aquesta socie-tat ideal es pugui assolir ni a curt ni a mitjà termini. De fet, una so-cietat composada per ciutadans compromesos i de bona voluntat, cul-tes, racionals, no egoistes i actius políticament és, efectivament, unautopia. I per tant ja podem descartar que arribem mai a una societatcom aquesta. El que proposen els republicans és veure aquesta socie-tat utòpica com un ideal al qual hauríem de tendir. I aquest camí s’hade fer progressivament, pas a pas. Si progressivament anem oferintestructures de participació (que al començament només seran resi-duals) i una educació intensa democràtica i republicana de forma per-manent, a poc a poc anirem complint les condicions que exigeix laRepública. És a dir, els esforços que es dirigeixen a aconseguir aques-ta finalitat es van retroalimentant i ens van empenyent cap a l’ideal.

Els mateixos defensors del republicanisme tenen algunes diferènciesrespecte a la profunditat de la tesi de la democràcia forta. Per exem-

23

La democràciaparticipativa preténestrènyer els vinclesentre electors irepresentants iestablir mecanismesde participacióciutadana

La democràcia fortanecessita ciutadanspúblicament virtuosos

Skinner defensa unmodel de democràciaque no imposi límitsa la voluntat popular

Page 25: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

ple, Skinner defensa molt clarament que, ja que la participació políti-ca dels ciutadans és una condició necessària per assolir i garantir la lli-bertat republicana, el model més justificat de democràcia és precisa-ment aquell que empara i promou aquesta participació política i queno imposa límits ostensibles a la voluntat popular. Pettit o Sunstein, encanvi, consideren que, tot i que la democràcia i la participació sónvalors importants i, per tant, hem d’impulsar mecanismes que els pro-moguin, no per això hem de relaxar les limitacions que ens semblinapropiades sobre la voluntat majoritària. Tots dos autors entenen queen certes ocasions la voluntat popular pot estar molt equivocada: elsciutadans, quan participen en la presa de decisions públiques, sovintes deixen portar per les seves passions o per opinions no prou refle-xionades (o bé per certs discursos demagògics). Això fa que les majo-ries siguin oscil·lants i moltes vegades irracionals. Per tant, amb l’ob-jectiu de garantir la correcció i racionalitat de les decisions, com tambéla imparcialitat, Pettit i Sunstein defensen la institucionalització delímits estructurals i constitucionals a la democràcia.

D’altra banda, la «democràcia forta» republicana sovint s’entén comuna democràcia deliberativa.25 És a dir, es considera que la política estàrelacionada amb la discussió racional, amb l’intercanvi de raons, ambla defensa pública de les posicions respectives, etc. En altres paraules,que les decisions públiques que es prenen han de poder ser debatudesi que en tot cas s’han d’argumentar, se n’ha d’oferir una justificacióracional. Durant els darrers vint anys han aparegut incomptablesdefenses teòriques dels models deliberatius de democràcia que handonat lloc a un nou corrent de pensament democràtic. Ara bé, tot i quemolts republicans també han defensat aquest model, no hem d’identi-ficar aquestes dues concepcions, perquè altres teòrics de la democrà-cia deliberativa s’han inspirat en bases liberals i no republicanes perfonamentar la seva posició. A més, no tots els republicans han apostattan clarament per la democràcia deliberativa, si bé una majoria sí queho ha fet.

4.4 El constitucionalisme republicà. Constitucionalisme dèbil

Els republicans entenen que cal tenir una constitució situada en unrang més elevat que la legislació ordinària, que estableixi les bases del’organització política, entre les quals hi ha els mecanismes de partici-pació i representació democràtiques, que marqui clarament la pauta dela defensa de la llibertat republicana i que, finalment, reconegui elsdrets bàsics dels ciutadans que configuren el seu estatut de ciutadania.I si volem que aquesta constitució sigui realment un marc d’estabilitatper al sistema, haurem de preveure uns mecanismes d’aprovació ireforma més complexos que els previstos per a la legislació ordinària,serà l’única manera de situar-la en un rang superior al d’aquest tipusde legislació. Ara bé, el constitucionalisme dèbil republicà no pot dei-

24

Per garantir lacorrecció i

imparcialitat de lesdecisions polítiques,són necessaris límits

estructurals iconstitucionals a la

democràcia (Pettit iSunstein)

Segons la filosofiapolítica

contemporània, esprodueixen tensions

entre la democràcia ila constitució, entrel’ideal democràtic i

l’ideal liberal

25 Vegeu PETTIT (1997), pp. 239-263 i SUNSTEIN (1993a) i (1993b).

Page 26: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

xar que aquests mecanismes d’aprovació o reforma siguin tan comple-xos que pràcticament sigui impossible utilizar-los. Per principi, consi-deren que l’única font de legitimitat possible és la democràtica i, enconseqüència, la democràcia s’ha de poder dotar en primer termed’una constitució, i ha de poder revisar-la posteriorment quan ho cre-gui convenient. La constitució és, per tant, un límit autoimposat i tem-poral que genera estabilitat al sistema, però en cap cas es pot conver-tir en un límit permanent, en una llosa que descansa inevitablementsobre la democràcia, fins al punt d’esclafar-la.

A part de relaxar els mecanismes d’aprovació i reforma, el constitu-cionalisme dèbil també proposa de revisar altres institucions com ladels tribunals constitucionals. En la majoria de les nostres democrà-cies, aquests tribunals són òrgans molt poc democràtics (la seva legiti-mitat només és indirecta i de tercer ordre, ja que els qui en són mem-bres són escollits per altres òrgans representatius). A més, en la sevafunció d’intèrprets constitucionals màxims, aquests tribunals sovintexerceixen funcions legislatives. Per exemple, molt poques constitu-cions del món estableixen una posició clara sobre una qüestió de tantaimportància com l’avortament. En canvi, els tribunals constitucionalss’han de pronunciar en moltes ocasions sobre la legitimitat de les pro-postes legislatives de regulació d’aquest fenomen, i quan ho fan actuencom un legislador negatiu, ja que de vegades veden allò que la majoriademocràtica ha decidit. Els defensors del constitucionalisme dèbil noaccepten que es donin casos d’aquest tipus i, per tant, proposen revi-sar el paper que donem a aquests òrgans per tal que el seu funciona-ment sigui més democràtic. Veurem després algunes propostes mésconcretes en aquest sentit.

25

La democràcia fortadefensa una políticabasada en ladiscussió racional

El constitucionalismedèbil s’inclina perl’existència d’unaconstitució revisablequan es cregui oportú

Page 27: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

5. EL REPUBLICANISME I ALTRES TENDÈNCIESFILOSOFICOPOLÍTIQUES ACTUALS

Avui, les diferències amb tendències afins com el liberalisme i elcomunitarisme es basen en la diferent concepció de la llibertat–no-interferència, en el liberalisme conservador, i no-dominació, enel republicanisme–, dels drets individuals, que els liberals igualitariscreuen superiors a la democràcia, i de la tradició i dels costums,defensats pels comunitaristes per damunt de la construcció de futurdels republicans

Respecte al liberalisme, podríem dir que és una tradició política ques’origina amb Locke, i que a través de Hobbes, Bentham i Locke aAnglaterra, i Madison i Hamilton als Estats Units, es converteix endominant durant els segles XIX i XX. Per tant, el liberalisme és una tra-dició molt més jove que el republicanisme. I tot i que durant el segleXVIII comparteixen certes tesis, també en sostenen d’altres que elsallunyen l’un de l’altre. El liberalisme, per exemple, fa un judici pessi-mista de la naturalesa humana: l’home és egoista per naturalesa, aixòés un fet que no podem canviar, i, tal com són els éssers humans, l’Es-tat sempre tindrà una tendència a dominar les persones. Per aquestaraó és convenient que l’Estat s’inhibeixi de les seves funcions i que totssapiguem demarcar ben nítidament els límits de la seva actuació, enfavor d’una esfera privada de llibertat dels individus, la més àmpliapossible. La política sempre tendirà a l’arbitrarietat, la injustícia i lacorrupció, i per això hem de limitar al màxim les seves intervencions.

Amb tot, el republicanisme manté la confiança en la possibilitat d’ar-ticular un Estat de manera que respongui a criteris de justícia. No totaintervenció estatal, com hem vist, comporta una injustícia o una arbi-trarietat. Al contrari, quan els ciutadans es condueixen des de la virtutpública o cívica i participen en l’esfera pública definint el rumb de lapolítica, la política assoleix la justícia. La política respon a la direccióque volem per a les nostres societats i, en conseqüència, ha de ser vistacom una activitat digna i valuosa. Així, el ciutadà cívicament virtuósparticiparà en la determinació i la lluita pel bé comú.

Però aquesta caracterització, que podia ser vàlida en els termes clàssicsde cada tradició, és excessivament simplista en els temps actuals. Par-lar de tradicions es fa cada vegada més complicat, perquè les gransorientacions es desdibuixen i perquè hi ha un nombre sens fi de posi-cions intermèdies, que sovint són les més interessants. Per això hemd’afinar especialment el nostre dibuix.

Philip Pettit, per exemple, presenta una classificació de tres concep-cions principals, que ell anomena liberalisme, republicanisme i popu-lisme.26 La diferència entre les dues primeres és donada pel concepte

26

El liberalisme clàssic,pessimista quant a

l’ésser humà,preconitza de limitar

al màxim lesintervencions de la

política

El republicanismeconfia en l’articulació

d’un estat sobrecriteris de justícia

26 Vegeu PETTIT (1993), pp. 25-29.

Page 28: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

de llibertat en què es basen. Mentre el liberalisme es basa en una lli-bertat com a no interferència, com hem vist, el republicanisme es basaen una llibertat com a no dominació (vegeu el punt 4.1). En segonterme, per a Pettit el populisme és l’exageració dels valors republicans,és a dir, la concepció que veu en la democràcia directa un fi en ellamateixa, que té una fe il·limitada en la voluntat del poble i en la natu-ralesa dels individus, i que també exagera la importància de les virtutsciutadanes i de la homogeneïtat social. El populisme seria representatper posicions com la dels demòcrates radicals o com la dels comunita-ristes.

Però aquesta distinció també és massa simplista, perquè bona part delsautors contemporanis que s’anomenen liberals –que, de fet, en elsàmbits acadèmics són la majoria– no acceptarien la tesi de la llibertatcom a no interferència tal com la presenta Pettit. En la discussió actualés habitual de distingir entre un liberalisme polític conservador i un d’i-gualitari, o en els termes de Pettit, entre liberals de dretes i liberals d’es-querres. Entre els primers trobem pensadors com Robert Nozick, Fre-derick von Hayek o James Buchanan.27 Entre els segons destaquenJohn Rawls, Brian Barry, Ronald Dworkin, Thomas Nagel, Will Kymlic-ka o Amartya Sen. El liberalisme polític conservador encaixa amb lacaracterització del liberalisme de Pettit, però no així el liberalisme igua-litari, que sempre ha defensat la intervenció de l’Estat en l’economia ien la societat per tal de garantir una major igualtat entre els ciutadansi, en definitiva, també una major llibertat.28

La distinció de Pettit ens serveix per comprendre la diferència entrerepublicanisme i liberalisme conservador. Però, quina diferència hi haamb el liberalisme igualitari? Respecte al concepte de llibertat, no hiha grans diferències entre les posicions de Pettit o Skinner i la deRawls, per exemple. Les diferències són de matís, i sovint afectennomés qüestions de justificació teòrica. Però les seves propostes insti-tucionals caminarien força en paral·lel: redistribució de riquesa, garan-tia d’unes condicions mínimes de vida, defensa i promoció de la lli-bertat de tots els ciutadans, etc.

Ara bé, tant Skinner com Pettit s’allunyen dels liberals en la seva rei-vindicació ferma de les virtuts públiques. I Skinner, concretament, queté una posició més radical que Pettit respecte a la democràcia forta i laparticipació política dels ciutadans, encara seria més lluny d’aquests.També hi hauria una diferència respecte a la manera d’entendre elsdrets individuals.

27

El populisme–exageració delsvalors republicans– ésrepresentat pelsdemòcrates radicals iels comunitaristes

Actualment esdistingeix entre unliberalisme políticconservador, dedretes, i und’igualitari,d’esquerres

27 Aquests autors representen una concepció que ha donat lloc al que en àmbits eco-

nòmics, i ara ja de forma generalitzada, es coneix com a neoliberalisme.28 Pettit és conscient d’aquest problema quan admet que alguns tendirien a col·locar

el liberalisme igualitari en el mateix lloc que el republicanisme, i en contraposició al

liberalisme conservador. Però un cop advertit això, evita la distinció i continua amb la

seva obra considerant que el liberalisme igualitari té la mateixa concepció de la lliber-

tat que el liberalisme conservador. Vegeu PETTIT (1997), pp. 27-28.

Page 29: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

Per exemple, els liberals consideren prioritari el respecte dels dretsindividuals.29 No és pas que els republicans no el considerin, però hiha una diferència de matís. Les polítiques del govern liberal per pro-moure el bé comú estan limitades de forma clara i precisa pels dretsindividuals. En canvi, en el govern republicà són els drets els que estanlimitats per les mesures de promoció del bé comú: ningú no pot fervaler un dret si aquest dret és clarament perjudicial per al bé de tota lacomunitat. En altres paraules, per al liberalisme els drets són externsal joc polític i, per tant, externs a la democràcia. Per això aquests dretsimposen límits a la voluntat democràtica.30 La democràcia és valuosa,però el liberalisme la contempla una mica escèpticament perquè laconsidera una amenaça permanent per a la garantia dels drets. Lesdecisions de les majories poden vulnerar els drets de les minories iarribar a produir el que es coneix per «tirania de la majoria». És peraixò que el govern liberal es caracteritza per la institucionalització d’unconjunt de «frens i contrapesos» que limiten la democràcia.31 El repu-blicanisme, en canvi, entén els drets com endògens al mateix sistemademocràtic. És a dir, els drets són precisament el producte de la volun-tat democràtica, es protegeixen perquè aquesta voluntat ho vol i, enconseqüència, és un contrasentit pensar que els mateixos drets podensignificar un límit a la democràcia. Com hem vist, la tradició republi-cana és profundament democràtica.

D’altra banda, el liberalisme repudia en principi el llenguatge de lesvirtuts. Sosté que l’Estat no ha d’interferir gens en els plans de vidade la gent ni en les seves actuacions, tampoc en les de caràcter públic(sempre que no impliquin una violació d’algun dret d’altri). Si un ciu-tadà, per exemple, no s’interessa per la política, per la comunitat, perla convivència ni per la tolerància, això pertany a l’àmbit de la sevadecisió personal, i per tant, no pot ser jutjat des de l’àmbit públic. Eldiscurs de les virtuts propi del republicanisme permet, en canvi, quel’Estat incideixi en aquest àmbit, no sempre obligant la gent a ser vir-tuosa, però sí educant-la a ser-ho i oferint-li els canals adequats. I aixòderiva en última instància del fet que els republicans entenen demaneres diferents32 la distinció entre l’esfera privada i l’esfera públi-ca: si els ciutadans no participen en política activament, argumentantque això és una decisió que pertany a l’esfera privada, aquest fet afec-ta negativament l’esfera pública. Si no hi participa ningú, no hi hauràesfera pública. I el republicanisme no sacralitza l’esfera privada (tot ique la respecta) fins a l’extrem de sacrificar l’esfera pública. Per això,el govern republicà dissenya un model educatiu adreçat a formar la

28

Les polítiques delgovern liberal per

promoure el bé comúestan limitades pels

drets individuals

En el governrepublicà els drets

estan limitats per lesmesures de promoció

del bé comú

29 Vegeu GARGARELLA (1999), p. 174.30 Vegeu GARGARELLA (1999), p. 175.31 Aquests «frens i contrapesos» (en terminologia tècnica de la teoria política) són

mecanismes que permeten que el poder executiu i el poder judicial puguin controlar

el legislatiu, o mecanismes de debilitació del legislatiu mateix. Per exemple, l’establi-

ment de procediments lents per a la promulgació de legislació, la separació del poder

legislatiu en dues cambres, el Congrés i el Senat, el poder de vet presidencial, el con-

trol judicial de constitucionalitat de les lleis, etc. 32 Vegeu GARGARELLA (1999), pp. 173-174.

Page 30: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

gent en els valors democràtics i de convivència, un model que digni-fiqui la política i que faci néixer en la gent l’interès per la participa-ció ciutadana. Aquesta ingerència del govern per determinar míni-mament certs plans de vida pot no ser admissible des d’un liberalismeclàssic.33

En resum, tot i que els darrers anys hi ha hagut un acostament del libe-ralisme cap al republicanisme, un republicà encara es distingeix per-què sosté fermament totes les tesis principals que hem revisat.

En segon lloc, també cal distingir el republicanisme d’una altra posicióteòrica molt influent aquests darrers vint anys i que també ha mostratoposició a la tradició liberal: el comunitarisme. Aquesta posició, ditmolt ràpidament, ha criticat al liberalisme per haver-se centrat excessi-vament en l’individu i haver menystingut la importància de la comuni-tat com un tot. Paral·lelament, també critica que el liberalisme hagioblidat que la cultura o els valors de cada comunitat són un dels ele-ments més importants en la definició del pla de vida de qualsevol, i quedavant d’això, l’Estat no pot restar passiu o neutral, sinó que més aviatha de prendre partit per protegir-los i promoure’ls. Finalment, aquestaposició ha reivindicat també la rehabilitació del discurs de les virtutscom un dels elements de cohesió cultural dins de cada comunitat.34 Pertot això, el comunitarisme i el republicanisme comparteixen algunspunts comuns i, de fet, molts teòrics polítics confonen en els seus tre-balls aquestes dues tradicions. Però convé ser conscients de les diferèn-cies existents entre elles.

En primer lloc resulta evident que el comunitarisme és una tradiciófonamentalment conservadora. És a dir, atribueix un gran valor a lacultura i als costums de la tradició de cada comunitat, i sosté que elgovern té l’obligació de portar a terme polítiques que els conservin i elspromoguin. Com diu Gargarella, el comunitarisme és una concepcióteòrica que mira cap endarrere.35 En contraposició, el republicanisme,sense trencar necessàriament ni definitivament amb les tradicions cul-turals de la comunitat, s’interessa més perquè es donin les condicionsadequades perquè la societat o comunitat pugui definir autònomament

29

El liberalisme rebutjaen principi elllenguatge de lesvirtuts

El discurs republicàde les virtuts permetque l’Estat eduqui lagent per ser virtuosapúblicament

33 Per dificultar encara més el panorama, no tots els liberals han mantingut una tesi

tan contrària al discurs de les virtuts públiques. Sense arribar a emfatitzar-lo tant

com els republicans, han acceptat que és necessari promoure la civilitat entre la ciu-

tadania. Vegeu MACEDO (1990) i RAWLS (1993). Per a John Rawls una de les condi-

cions que donen estabilitat al seu projecte de liberalisme polític és que entre els ciu-

tadans estiguin esteses unes determinades virtuts polítiques, com un cert sentit de

justícia, d’imparcialitat i de civilitat, o com la tolerància i el respecte mutu. Vegeu

RAWLS (1993), p. 122 i p. 194. 34 El que s’anomena multiculturalisme en els àmbits teòrics pot ser vist com la respos-

ta que dóna el liberalisme a les objeccions comunitaristes. El debat entre liberalisme i

comunitarisme durant els anys vuitanta i principi dels noranta va desencadenar que

alguns autors liberals, receptius al fons de les objeccions comunitaristes, desenvolu-

pessin una versió del liberalisme que emparés aquestes preocupacions. És el cas de

Will Kymlicka, un dels màxims representants del multiculturalisme teòric.35 Vegeu GARGARELLA (1999), pp. 178-179.

Page 31: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

el seu futur (fins i tot si això implica un canvi o trencament). De fet,històricament molts pensadors republicans (com Paine o Jefferson)s’han mostrat contraris al pes de les tradicions, perquè hi han vist unfre per a la voluntat democràtica.36 Per això diem que el republicanis-me, a diferència del comunitarisme, mira cap al futur.

Una altra diferència important és que, malgrat que totes dues tradi-cions assenyalen la importància de les virtuts dels ciutadans per a l’or-ganització política, mentre que el comunitarisme acostuma a fer deri-var el seu discurs de les virtuts d’una concepció moral forta i robusta(aquella concepció moral, diuen, que pertany a cada comunitat), elsrepublicans només estan compromesos amb unes mínimes virtuts cívi-ques, les relatives a l’actuació en l’esfera pública d’aquests ciutadans.Pel republicanisme no es tracta pas de fer ciutadans virtuosos en totsels aspectes (o àngels morals), sinó simplement de potenciar que elsciutadans s’impliquin en política i ho facin des d’una preocupacióhonesta pel bé comú (i no des del més pur egoisme personal).

Fins aquí hem vist les principals diferències entre el republicanisme iel liberalisme i el comunitarisme. Com s’ha dit, la tradició republicanacomparteix algunes tesis amb certes versions més moderades de lesaltres dues concepcions. Això no obstant, el que caracteritza el repu-blicà és el sosteniment de totes les tesis conjuntament, i amb una inter-pretació determinada.

30

El comunitarismereivindica la

importància de lacomunitat i els seusvalors tradicionals i

la de les virtuts, tantpúbliques com

privades, com aelement de cohesió

A diferència delcomunitarisme, el

republicanismeprotegeix l’esfera

privada, i mira cap alfutur deslligant-se de

les tradicions

36 Vegeu GARGARELLA (1999), pp. 179-180.

Page 32: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

6. EN QUÈ CONSISTEIX UN ESTAT REPUBLICÀ?

És un estat de dret, democràtic, constitucional, respectuós i garantde la llibertat republicana per a tots els ciutadans, compromès enmatèria social i fortament intervencionista

Una teoria política sempre és coixa fins que genera pautes d’imple-mentació pràctica. I ara que, des d’un punt de vista teòric, hem vist elsprincipals compromisos del republicanisme contemporani, és elmoment de fixar-nos en quin seria el model pràctic que derivaria de laseva concepció. Tenint en compte, però, que molts dels seus defensorsencara no han fet un gran esforç per donar pautes prou concretes delseu model, em limitaré a apuntar només alguns dels trets més generalsque podem considerar derivats dels pressupòsits teòrics.

6.1 Organització política

En primer lloc, sembla clar que el model d’Estat que deriva de la con-cepció republicana contemporània ha d’estar caracteritzat per les con-dicions de ser un estat de dret, democràtic, constitucional, altamentrespectuós i garant de la llibertat republicana per a tots els ciutadans,clarament compromès en matèria social i, a conseqüència d’aquestesdues darreres condicions, fortament intervencionista. En termes ac-tuals, la monarquia ha deixat de ser, com ja hem vist, una institucióconflictiva. Per a un republicà, una monarquia amb més prerrogativescom la britànica seria vista com una institució perniciosa; però, encanvi, una monarquia com l’espanyola no constitueix cap amenaça.

Per altra banda, les tesis republicanes no ens comprometen amb undeterminat model territorial. Per això, tot i que els republicans il·lus-trats francesos s’adherien a un model inherentment centralista, i queels republicans de la revolució americana es qualificaven ells mateixosd’antifederalistes, en els republicans contemporanis no trobem com-promisos forts ni a favor ni en contra de determinats models de sobi-rania territorial. No obstant això, sembla que la defensa de la tesi de lademocràcia forta, com veurem més endavant, implica en bona mesuraun model de descentralització política radical que doni més compe-tències en primer lloc a l’àmbit local i, en segon lloc, a les estructuresintermèdies com les comunitats autònomes o els estats en un modelfederal.

No cal dir que la condició de l’estat de dret no és exclusiva del repu-blicanisme, sinó que és compartida amb la tradició liberal. A més d’im-plicar la condició de l’imperi de la llei, és a dir, que la llei vinculi perigual tots els ciutadans i els poders públics, també implica altres meca-nismes d’organització estatal, com la separació de poders. Per a Pettit,la separació de poders és necessària perquè hi hagi un control o equi-

31

La democràcia fortaimplica un model dedescentralitzaciópolítica que doni méscompetències al’àmbit local i a lesestructuresintermèdies, com lescomunitatsautònomes o elsestats en un modelfederal, seguint elprincipi desubsidiarietat

La separació depoders és un requisitper lluitar contra ladominació

Page 33: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

libri entre les diferents instàncies de l’Estat; alhora, això impedirà enbona mesura que aquestes instàncies caiguin en la temptació de domi-nar o abusar dels ciutadans. Per tant, la separació de poders és unrequisit per a la lluita contra la dominació.37

D’altra banda, el compromís social fa que els republicans estiguin afavor de les polítiques igualitàries de redistribució de riquesa i d’unmodel d’estat social garantista. Tot i que aquesta actitud tampoc no ésexclusiva de la tradició republicana, perquè la comparteix almenysamb un cert tipus de liberalisme –el liberalisme igualitari–, el republi-canisme l’entén com una derivació de la seva concepció de la llibertatindividual com a no-dominació. L’Estat ha de garantir que tots els ciu-tadans parteixin d’unes mínimes condicions socioeconòmiques debenestar, per poder fer efectiva la seva llibertat almenys en un graubàsic. En primer lloc, això imposa a l’Estat l’obligació d’establir un sis-tema de benestar social prou ampli i desenvolupat per assegurar queningú no queda exclòs de la societat. I en la mesura que els estats debenestar actuals no permetin garantir això (de fet, en les nostres socie-tats hi continua havent grups minoritaris marginats o exclosos), caldràpensar nous mecanismes de redistribució de riquesa.

Una de les propostes concretes que s’han vinculat fortament a la tra-dició republicana és la renda bàsica garantida, és a dir, que l’Estat pro-porcioni a tots els ciutadans els mitjans econòmics necessaris per a lasubsistència mínima. Les desigualtats socials són sempre l’origen derelacions de dominació. I tot i que no podem aspirar ja a una igualacióabsoluta dels recursos, sembla que, donat el nostre nivell de riquesa,almenys hem de poder garantir una igualtat mínima en les condicionsde vida bàsiques. L’estat republicà no pot discriminar entre ciutadansde primera i ciutadans de segona, i per això ha de trobar la manera quequalsevol ciutadà tingui un accés mínim a l’esfera pública. I aquestacondició no es podrà complir si no s’assegura a tothom la subsistènciai la integració en la societat.

6.2 Replantejament de les relacions entre ciutadans i govern

El model de ciutadà de què depèn la concepció republicana està enrelació, com ja hem vist, amb un conjunt de virtuts cíviques que l’Es-tat ha de desenvolupar. És, per tant, responsabilitat de l’Estat inter-venir fortament en els models educatius per tal de formar ciutadansinteressats per la política, compromesos amb la idea de bé comú, soli-daris i tolerants, a favor de la convivència, comprensius de les dife-rències dels altres, etc. Això implica, a la pràctica, una clara apostaper l’ensenyament públic i una incidència més gran que l’actual sobrel’ensenyament privat (establerta en forma de límits legals i controlspúblics).

32

Els republicans estana favor de les

polítiques igualitàriesde redistribució de

riquesa i d’un modeld’Estat social

garantista

La proposta de larenda bàsica

garantida es vincula ala tradició

republicana

L’educació pública dequalitat és una

reivindicació políticairrenunciable dels

republicans

37 Vegeu PETTIT (1997), pp. 227-236.

Page 34: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

L’educació pública de qualitat és, en tot cas, una reivindicació políticairrenunciable dels republicans, és la seva punta de llança en les pro-postes polítiques. I aquesta educació pública hauria de respondre apatrons diferents dels actuals. L’Estat hauria d’invertir preferentmenten educació per assegurar que les escoles responen efectivament a lesfuncions d’educació republicana que les justifiquen. A més de tenirescoles públiques de molt alta qualitat, en l’esquema republicà aques-tes escoles haurien de ser molt més intervencionistes sobre els valorspersonals dels estudiants i privilegiar els models cívics que hi ha en elsubstrat del model. Només amb l’educació podem assolir els ambicio-sos objectius d’una transformació efectiva en la ciutadania, que per-metin la seva emancipació.

Més enllà de l’educació, el ciutadà d’una república, en les seves relacionsamb l’Estat, és vist clarament com un portador de drets, com un agentlliure. L’Estat i el govern, per tant, estan clarament al servei de la ciuta-dania. Això marca una configuració de l’administració pública, que hade trencar amb l’herència del passat, deixant de situar-se en una posiciójeràrquica superior a la del ciutadà, per passar a estar justament per sotad’ell. L’Administració pública ha de ser un ens fort, en la mesura que hade vetllar pel respecte de l’estat de dret, i ha de complir les seves fun-cions intervencionistes en matèria socioeconòmica i educativa. Però,alhora, ha d’assumir el seu paper d’agent al servei dels ciutadans.

A més, el govern republicà hauria de potenciar i privilegiar els meca-nismes de participació social dels ciutadans, com l’associacionisme enels seus diferents nivells, la política de casals o centres culturals, les ini-ciatives d’organització ciutadana (encara no política), etc. I això és aixíperquè, com han mostrat alguns sociòlegs i politòlegs, la participacióactiva dels ciutadans en àmbits col·lectius, tot i que siguin de naturale-sa privada, incrementa el que en termes moderns es coneix per «capi-tal social», i genera també un major activisme en els àmbits col·lectiusde naturalesa pública i, en conseqüència, més responsabilitat política.

6.3 Estructures de participació democràtica

Com ja hem dit, el republicanisme està compromès amb la tesi de lademocràcia forta. Aquest fet el porta en molts casos a defensar modelsdemocràtics en què els ciutadans participen personalment i activamenten la presa de decisions polítiques. Hem vist també que això, sensecaure en l’utopisme d’una democràcia directa, implica en primer llocun replantejament de les relacions de representació entre els ciutadansi els diferents estaments polítics que els representen. Ara no és elmoment d’entrar en la discussió terriblement complexa del conceptede «representació política». Però sí que podem apuntar que el modelrepublicà exigeix un perfil de representants molt més propers als seuselectors, i amb una relació de dependència molt més directa. Això pro-vocaria, per exemple, una democratització radical del funcionamentintern dels partits polítics, la previsió de les llistes obertes i, potser, el

33

Només ambl’educació podemassolir els ambiciososobjectius d’unatransformacióefectiva de laciutadania

L’Administraciópública ha de ser unaentitat forta que vetllipel respecte del’estat de dret icompleixi funcionsintervencionistes enmatèriasocioeconòmica ieducativa

El govern republicàhauria de potenciar iafavorir elsmecanismes departicipació socialdels ciutadans

El model republicàexigeix unsrepresentants méspròxims als electors iamb una relació dedependència molt mésdirecta

Page 35: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

trencament de la disciplina de vot. Aquestes són algunes de les mesu-res que temptativament hauria de defensar un republicà, tot i que cal-dria analitzar i mesurar acuradament la forma de portar-les a la pràcti-ca per comprovar que, en efecte, responguin a la lògica republicana.

En segon lloc, la concepció republicana exigeix crear mecanismes departicipació política directa o semi-directa per part de la ciutadania quepermetin establir fòrums deliberatius en els diferents nivells de presa dedecisió. El que sostenen els republicans és que, allà on sigui possiblei convenient, s’ha d’oferir un espai de participació política. Primera-ment, l’àmbit on resulta més plausible d’implantar aquests mecanismesés l’àmbit local. S’han anat fent experiments en diferents llocs del món(entre d’altres, algunes poblacions catalanes com Rubí, Corbera de Llo-bregat, Montornès, etc.) per donar als ciutadans l’oportunitat de discu-tir i decidir en assemblees populars sobre algunes qüestions polítiquesmunicipals. Potser l’experiència més destacada és la de Porto Alegre, alBrasil. I el fet cert és que el resultat de totes aquestes experiències haestat altament satisfactori. Els ciutadans que hi han participat estanmolt més interessats per la política i per les decisions a prendre, i can-vien la seva opinió sobre la tasca política pràctica.38

A més d’aquests mecanismes assemblearis, en l’àmbit local també espoden implantar altres formes de participació, com l’audiència públi-ca, que permet a tots els ciutadans potencialment afectats per unadeterminada decisió municipal futura presentar els seus arguments afavor o en contra abans de prendre cap decisió. Per exemple, si undeterminat ajuntament vol requalificar uns terrenys, s’obre un proce-diment perquè tots els ciutadans o grups de ciutadans interessats hipuguin presentar al·legacions, i els arguments que hi presenten deter-minen la decisió municipal en la mesura que l’alcalde (o el grup con-sistorial), que ha de prendre la decisió ha de justificar per què s’apar-ta de les peticions dels ciutadans, en cas que ho faci. I encara hi had’altres procediments imaginables, com els referèndums, les consultesdirectes, les mocions o iniciatives ciutadanes, etc.

Aquest espai de participació ciutadana en l’àmbit local hauria d’anaracompanyat d’un procés progressiu de descentralització de competèn-cies per tal que les decisions municipals fossin de major rellevància.Aquest procés ha de seguir el principi de subsidiarietat, és a dir, queles decisions s’han de prendre en l’esfera més propera possible al ciu-tadà. Això implica un principi d’atribució de competències a l’àmbitmunicipal. I només es centralitzen les decisions en un nivell adminis-tratiu superior quan trobem raons acceptables per fer-ho: quan resultimés eficient, quan resulti més just o quan tractem d’evitar el perill dela col·lusió (que els diferents ajuntaments, actuant en la promoció delsseus propis interessos, arribin a una situació comuna perjudicial per atothom, com passa amb la desforestació). Aquests tres factors són,doncs, límits del procés de descentralització de competències.

34

L’àmbit en quèresulta més viable

d’oferir un espai departicipació política

és l’immediat, el local

Es propugna lacreació de

mecanismes departicipació política

directa o semidirecta

En el camp local espoden implantar

diverses formes departicipació: consellsciutadans, audiència

pública, referèndums,consultes directes,

mocions o iniciativesciutadanes

38 Vegeu FONT (2001).

Page 36: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

En els àmbits regional i estatal resulta més difícil implantar mecanis-mes de participació directa dels ciutadans, però encara podem trobar-ne. Per exemple, el referèndum –que si se n’abusa pot ser contrapro-duent perquè pot produir el cansament de la ciutadania– és uninstrument molt útil i clarament aconsellable per dotar de legitimitatles decisions polítiques que afecten les grans línies de futur de les nos-tres societats, especialment quan no es requereixen coneixements tèc-nics. I sobretot, respecte a les reformes constitucionals, però tambésobre decisions com el tractament que cal donar als immigrants, sis’han d’augmentar les prestacions socials o si s’ha de permetre o pro-hibir l’avortament lliure, el matrimoni entre homosexuals, etc. D’altrabanda, el procediment de la iniciativa legislativa, que permet als ciuta-dans reunir firmes per demanar al Parlament que promulgui una lleique reguli d’una determinada manera un fenomen concret, es podriasimplificar més (abaixant el nombre de firmes requerides), per tal defacilitar que els ciutadans hi puguin recórrer. Però també es podrienaplicar, amb algunes petites adaptacions, alguns dels mecanismesmunicipals, com l’audiència pública o les consultes directes, etc.

En definitiva, no es tracta de crear una democràcia directa en sentitestricte, sinó d’implantar progressivament procediments que permetini alhora incentivin la participació política dels ciutadans. Per tant, s’hade valorar cas per cas, mecanisme per mecanisme, i en cada momentcomprovar que es compleixin aquestes dues condicions: a) que elmecanisme sigui empíricament viable segons el context, i b) que el per-fil dels ciutadans permeti implantar-lo amb possibilitats d’èxit.

6.4 Disseny constitucional, reforma i controlde constitucionalitat

Segons la concepció republicana, malgrat la tesi de la democràciaforta, no hi ha cap argument contra l’existència d’una constitució. Arabé, com hem comprovat, sí que assumeix un compromís amb una par-ticular forma d’entendre la constitució: el constitucionalisme dèbil.Aquest fet encara diu poc sobre el contingut que ha de tenir la consti-tució, perquè la preocupació del constitucionalisme dèbil radica en larigidesa (la possibilitat de reforma de la constitució) i no tant en el seucontingut material.

Respecte a la rigidesa, el republicanisme prefereix clarament cons-titucions reformables formalment i materialment, és a dir, que no eslimitin a preveure mecanismes de reforma, sinó també que aquestsmecanismes no institueixin un procediment tan complicat que facimaterialment impossible l’esmentada reforma. No obstant això, noimplica esborrar la diferència entre la constitució i la legislació or-dinària. El republicanisme pot assumir un procediment de reformamés rígid que el procediment exigit a la promulgació de legisla-ció ordinària, sempre que compleixi les condicions abans esmen-tades.

35

La participacióciutadana en l’àmbitlocal s’had’acompanyar d’unprocés progressiu dedescentralització decompetències

El referèndum és uninstrument útil iaconsellable perlegitimar les decisionspolítiques que afectenles grans línies defutur de les nostressocietats

Es tracta d’implantarprocediments quepermetin i incentivinla participaciópolítica delsciutadans

El republicanismeprefereix claramentunes constitucionsformalment imaterialmentreformables

Page 37: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

Quant al control de constitucionalitat, portat a terme en la majoria depaïsos europeus pels tribunals constitucionals, el republicanisme hau-ria de presentar-se escèptic davant de la possibilitat que aquest controlestigui en mans d’un òrgan no democràtic o molt indirectament demo-cràtic (com és el cas, precisament, d’aquests tribunals constitucionals).En principi, hauria de buscar mecanismes que fessin més democràticaquest control. Un exemple a tenir en compte és el de països com elCanadà, on la Cort Suprema pot revisar també la constitucionalitatd’una llei del Parlament, però en cas que la consideri inconstitucional,en lloc de declarar-la com a tal directament, la reenvia al Parlamentperquè repensi si considera oportú promulgar-la, i en definitiva, té ladarrera paraula.

Malgrat tot, cal advertir que els problemes que sorgeixen del dèficitdemocràtic de la revisió judicial de constitucionalitat en els nostres paï-sos deixen de ser importants en cas que realment hi hagi procedimentsde reforma constitucional practicables. És a dir, no hi ha cap proble-ma si un òrgan no democràtic declara inconstitucional una llei, sempreque una àmplia majoria democràtica d’aquell país pugui tot seguitreformar el contingut de la constitució per promulgar la nova legis-lació.

Per últim, tot i que hem dit que el constitucionalisme dèbil no implicadotar la constitució d’un determinat contingut material, és obvi que elrepublicanisme, com a concepció, sí que assumeix un compromís claramb un contingut determinat. Una constitució republicana hauria dereflectir totes les tesis pròpies de la tradició que hem analitzat. Hauriade promoure i garantir la llibertat republicana, establir una democrà-cia forta per mitjà d’uns mecanismes de participació i vincular elspoders públics per promoure les virtuts cíviques dels ciutadans.

6.5 Republicanisme i societat (minories dominades, dones,immigrants, etc.)

La tradició republicana, en la seva lluita característica a favor de la lli-bertat de tots els ciutadans i contra les situacions de dominació, hademostrat sempre una preocupació especial pels col·lectius que, perles raons que sigui, es troben en una situació de desavantatge socialimportant. La raó d’això és ben clara: si els membres d’un determinatgrup es troben en una situació desafavorida socialment, això afectaradicalment les seves condicions de llibertat i els col·loca en una situa-ció dominada. Des d’una concepció republicana, doncs, cal lluitar perdesfer aquestes situacions.

Per això, els col·lectius de les dones (en societats que encara perpetuenesquemes masclistes d’interacció i promoció social), de minoriesracials (en societats on una majoria racial reprodueix esquemes dedominació), de minories religioses (en societats en què una religiómajoritària tracta de ser hegemònica) i de minories d’immigrants (en

36

El republicanisme ésfavorable al control

democràtic delstribunals

constitucionals

Una constituciórepublicana hauria de

promoure i garantirla llibertat

republicana, establiruna democràcia forta

per mitjà d’unsmecanismes de

participació i vincularels poders públics perpromoure les virtuts

cíviques delsciutadans

La tradiciórepublicana ha

demostrat semprepreocupació pelsgrups socials en

situació dedesavantatge social

Page 38: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

societats sense polítiques apropiades d’acolliment i integració), sónfocus d’especial atenció per als republicans. Però també ho són altrescol·lectius que poden resultar desafavorits, com els nens, els incapaci-tats, els treballadors, els sense sostre, els habitants de barris totalmentdesestructurats, la gent gran amb pocs recursos econòmics i els margi-nats socials en general.

El liberalisme igualitari, que justifica des de la seva concepció unespolítiques específiques de promoció, també dóna una atenció acuradaa aquests col·lectius. Però ateses les seves tesis bàsiques, el republi-canisme permet posar un èmfasi especial en aquestes polítiques. Elcaràcter de les accions que el govern ha de prendre en la promoció d’a-quests grups és molt variat, i es fa difícil donar aquí algunes indica-cions. Per escollir la política més apropiada en cada cas cal veure aquin d’aquests col·lectius va dirigida (generalment és poc satisfactoridonar solucions generals per tots els casos), en quin context social had’inserir-se, quin és el grau de dominació que pateix el col·lectiu, qui-nes són les possibilitats econòmiques i d’altres tipus del govern, etc. Enconclusió, la resposta republicana a la situació de grups o col·lectiusdesafavorits depèn de decisions ad hoc, vàlides segons cada cas.

6.6 L’Estat republicà en els processos de construcció europeai de globalització

Com diu Philip Pettit en el llibre sobre el republicanisme, el llenguat-ge republicà no només és compatible amb les reivindicacions d’altresconcepcions polítiques contemporànies dominants, sinó que en moltcasos ofereix una base teòrica immillorable per al plantejament d’a-questes reivindicacions. Això succeeix, per exemple, amb les reivindi-cacions de l’ecologisme, del feminisme, del socialisme (entès comsocialisme d’arrel comunista), o el multiculturalisme.39 Des d’aquestpunt de vista, per tant, el republicanisme està en una bona posició perrecollir i canalitzar diferents sensibilitats polítiques que, en principi,haurien de veure amb bons ulls la creació de l’Estat republicà.

Paral·lelament, no hem de descuidar que en la actualitat navegueminevitablement pels mars de la globalització. Un dels punts que causamés preocupació d’aquest fenomen, i que és origen almenys parcialdel descontent representat pels grups de protesta antiglobalització, ésque fins ara aquest procés s’ha produït bàsicament només en els sec-tors econòmics. És a dir, s’està globalitzant l’economia, però no així lapolítica. En un món dominat per grans multinacionals i grups finan-cers que diversifiquen les seves produccions i inversions, i en el qualmanquen estructures polítiques democràtiques i de protecció delsindividus, es genera un escenari de forts desequilibris socials i de situa-cions de gran dominació. En altres paraules, es genera un món de greudesprotecció de les llibertats individuals i polítiques. En un escenari

37

La concepció políticarepublicana ofereixunes millors bases perequilibrar elsprocessos de pèrduade sobirania estatalproduïts per laglobalització

39 Vegeu PETTIT (1997), pp. 175-195.

Page 39: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

com el descrit, una concepció política com la republicana, intensamentpreocupada per la protecció d’aquestes llibertats, i per la creació demecanismes polítics fortament democràtics, pot ser una guia adequa-da per reflexionar sobre nous canals de participació, sobre noves for-mes d’organització política global, i sobre noves línies de protecció dela llibertat de tots.

Salvant totes les distàncies, es produeix el mateix desajust en el procésde construcció europea. La Unió Europea ha caminat fins ara de la màde la integració econòmica, però un fet que comença a ser preocupantés la manca d’una integració política major i, sobretot, d’un espai desobirania democràtic fort. Les reflexions actuals que s’han generat alvoltant d’aquesta preocupació, i que tracten d’orientar els processosde construcció de la ciutadania europea, així com de les estructurespolítiques democràtiques, podrien arrelar-se perfectament en basesrepublicanes com les que ja hem vist.40

En definitiva, a més del revifament teòric del republicanisme que s’haproduït en els darrers trenta anys, o millor dit, gràcies a aquest revifa-ment teòric, l’ideal republicà pot passar a convertir-se en una guia pera la pràctica política que tracti de respondre els nous i vells problemesque ens trobem en aquest inici del segle XXI.

38

El republicanisme potdonar unes bases

adequades perrespondre millor als

reptes d’unificaciópolítica europea

40 He desenvolupat aquesta idea en un altre treball. Vegeu MARTÍ (2002).

Page 40: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

39

7. BIBLIOGRAFIA

7.1 Bibliografia bàsica contemporània sobre el republicanisme

BOCK, G., SKINNER, Q. i M. VIROLI. Machiavelli and Republicanism. Cambridge: Cambridge Uni-versity Press, 1990.

DAGGER, R. Civic Virtues. Oxford: Oxford University Press, 1977.

HABERMAS, JÜRGEN. «Tres modelos de democracia: sobre un concepto de una política deliberati-va», Debats, núm. 39, Valencia, 1992. Pp. 18-21.

«Human Rights and Popular Sovereignty: The Liberal and Republican Versions», Ratio Juris,vol. 7, núm. 1, marzo, 1994. Pp. 1-13.

Between Facts and Norms. Contributions to a Discourse Theory of Law and democracy. Cam-bridge: Polity press, 1995.

MICHAELMAN, FRANK. «The Supreme Court 1985 Term», Harvard Law Review, núm. 100, 1986.Pp. 4-77.

«Law’s Republic», Yale Law Journal, vol. 97, núm. 8, 1988. Pp. 1493-1538.

PATTEN, ALAN. «The Republican Critique of Liberalism», British Journal of Political Science,vol. 26, part 1, 1996. Pp. 25-44.

PETTIT, PHILIP. «The Freedom of the City: a Republican Ideal». A: ALAN HAMLIN i PHILIP PET-TIT (comps.), The Good Polity. Oxford: Basil Blackwell, 1989. Pp. 141-168.

«The Contribution of Analytical Philosophy». A: PHILIP PETTIT i ROBERT E. GOODIN (comps.),A Companion to Contemporary Political Philosophy. Oxford: Basil Blackwell, 1993.

«Libéralisme et républicanisme», entrada al Dictionaire d’éthique et de philosophie moraleParis: Presses Universitaires de France, 1996.

Republicanism. A Theory of Freedom and Government. Oxford: Oxford University Press, 1977.

Republicanismo. Una teoría sobre la libertad y el gobierno. Barcelona: Paidós, 1999.

POCOCK, J. G. A. The Machiavellian Moment: Florentine Political Thought and the Atlantic Repu-blican Tradition. Princeton: Princeton University Press, 1975.

RAHE, PAUL ANTHONY. Republics, Ancient and Modern: Classical Republicanism and the AmericanRevolution. Chicago: University of Chicago Press, 1992.

SANDEL, MICHAEL. «The Procedural Republic and the Unencumbered Self», Political Theory, 12,1984. Pp. 81-96.

Page 41: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

40

Democracy’s Discontent. Cambridge: The Belknap Press of Harvard University Press, 1996.

«The Constitution of the Procedural Republic: Liberal Rights and Civic Virtues», FordhamLaw Review, vol. LXVI, núm. 1. 1997. Pp. 1-20.

SKINNER, QUENTIN. The Foundations of Modern Political Thought. First Volume: The Renaissance.Cambridge: Cambridge University Press, 1978.

«The Idea of Negative Liberty». A: R. RORTY, J.B. SCHNEEWIND i Q. SKINNER (comps.), Philo-sophy in History. Cambridge: Cambridge University Press, 1989. Pp. 193-221.

«The Republican Ideal of Political Liberty». A: G. BOCK, Q. SKINNER i M. VIROLI (comps.),Machiavelli and Republicanism. Cambridge, Cambridge University Press, 1990.

«The Paradoxes of Political Liberty». A: D. MILLER (comp.). Oxford: Oxford University Press,1991 (publicat anteriorment a STERLING M. MCMURRIN (comp.). The Tanner Lectures onHuman Values, vol.VIII. Cambridge: Cambridge University Press, 1986.

«On Justice, the Common Good and the Priority of Liberty», a Chantal Mouffe (comp.),Dimensions of Radical Democracy. Londres: Verso, 1992. Pp. 211-224.

Liberty before Liberalism. Cambridge: Cambridge University Press, 1998.

SUNSTEIN, CASS. «Beyond the Republican Revival», Yale Law Journal, vol. 97, núm. 8. 1998. Pp. 1539-1591.

After the Rights Revolution: Reconceiving the Regulatory State. Cambridge: Harvard UniversityPress, 1990.

The Partial Constitution. Cambridge: Harvard University Press, 1993.

«The Enduring Legacy of Republicanism», a S.E. ELKIN i K.E. SOLTAN (comps.), A New Cons-titutionalism: Designing Political Institutions for a Good Society. Chicago: Chicago UniversityPress, 1993.

TAYLOR, CHARLES. «Cross-Purposes: The Liberal-Communitarian Debate», a Nancy Rosenblum(comp.), Liberalism and the Moral Life. Cambridge: Harvard University Press, 1989.

WOOD, G. S. The Creation of American Republic 1776-1787. Chapell Hill: University of NorthCarolina Press, 1989.

Page 42: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

41

7.2 Bibliografia espanyola i altra bibliografia citada

BAILYN, B. The Ideological Origins of the American Revolution. Cambridge: Harvard UniversityPress, 1967.

BARON, HANS. The Crisis of the Early Italian Renaissance, 2 ed. Princeton: Princeton UniversityPress, 1966.

BÉJAR, HELENA. El corazón de la república. Avatares de la virtud pública. Barcelona: Paidós, 2000.

El mal samaritano. El altruismo en tiempos de escepticismo. Barcelona: Anagrama, 2001.

BERLIN, ISAIAH. «Two Concepts of Liberty», en Four Essays on Liberty. Oxford: Oxford Univer-sity Press, 2001.

BERNSTEIN, EDUARD. Socialismo evolucionista. Las premisas del socialismo y las tareas de las social-democracia. Barcelona: Fontamara, 1975.

CAMPS, VICTÒRIA. Virtudes Públicas, 2ª ed. Madrid: Espasa-Calpe, 1990.

CAMPS, VICTÒRIA i SALVADOR GINER. El interés común. Madrid: Centro de Estudios Constitucio-nales, 1992.

CICERÓN, QUINTO TULIO. Breviario de campaña electoral (trad. de Alexandre de Riquer). Barcelo-na: Sirmio-Quaderns Crema, 1993.

DE FRANCISCO, ANDRÉs. «Nuevo republicanismo y modernidad», Claves de la Razón Práctica,núm. 95, 1999.

DOMÈNECH, ANTONI. De la ética a la política; de la razón erótica a la razón inerte. Barcelona: Crí-tica, 1989.

DOMÈNECH, ANTONI i ANDRÉS DE FRANCISCO (comps.). Republicanismo y democracia, 2002. [Enprensa].

FINK, Z.S. The Classical Republicans: An Essay in the Recovery of a Pattern of Thought in Seven-teenth Century England, 2ª ed. Evanston: Northwestern University Press, 1962.

FONT, JOAN (comp.). Ciudadanos y decisiones públicas. Barcelona: Ariel, 2001.

GARCÍA, ELOY. El estado constitucional ante su «momento maquiavélico». Madrid: Civitas, 2000.

GARGARELLA, ROBERTO. Las teorías de la justicia después de Rawls. Un breve manual de filosofíapolítica, cap. 6. Barcelona: Paidós, 1999.

GINER, SALVADOR. «Las razones del republicanismo», Claves de la razón práctica, núm. 81, abril,1998.

KYMLICKA, WILL. Politics in the Vernacular. Nationalism, Multiculturalism and Citizenship, cap.16 y 18. Oxford: Oxford University Press, 2001.

Page 43: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

42

LAPORTA, FRANCISCO. Adolfo Posada: Política y sociología en la crisis del liberalismo español.Madrid: Editorial Cuadernos para el diálogo (EDICUSA), 1974.

LLANO, ALEJANDRO. Humanismo cívico. Barcelona: Ariel, 1999.

MACEDO, STEPHEN. Liberal Virtues. Oxford: Clarendon Press, 1990.

MARTÍ, JOSÉ LUIS. «The Democratic European State: Republicanism and Deliberative Democracy»,ponència presentada a les primeres European PhD Euroconferences dedicades al tema «Globalisa-tion, Democracy and Citizenship», novembre de 2001, Tossa de Mar. Seran publicades per JORDI

FERRER i MARISA IGLESIAS (comps.). Berlin, Duncker & Humblot.

OVEJERO, FÉLIX. «Tres ciudadanos y el bienestar», La política, núm. 3, 1997. Pp. 93-116.

«Democracia liberal y democracias republicanas», Claves de la razón práctica, núm. 111, 2001.Pp. 18-30.

«Liberalismo, republicanismo, democracias», en Domènech y de Francisco, 2002.

RAWLS, JOHN. Political Liberalism. Nova York: Columbia University Press, 1993.

RUBIO CARRACEDO, JOSÉ. Educación moral, postmodernidad y democracia. Más allá del liberalismoy del comunitarismo. Madrid: Trotta, 1996.

SPITZ, JEAN-FABIEN. La Liberté politique. París: Presses Universitaires Françaises, 1995.

VARGAS-MACHUCA, RAMÓN. «El liberalismo republicano», Leviatán, núm. 84, 2001. Pp. 5-21.

VILLACAÑAS, JOSÉ LUIS. Res publica. Los fundamentos normativos de la política. Madrid: Akal,1999.

VIROLI, MAURIZIO. For Love of Country. Oxford: Oxford University Press, 1995.

Repubblicanesimo. Torí: Laterza, 1995.

Page 44: El republicanisme - diba.cat · llarg de la història, del caràcter democràtic del model que proposaven i del seu rebuig radical davant qualsevol forma de dominació, que no pas

Flor de MaigAv. Flor de Maig, s/n

08290 Cerdanyola del Vallès

Centre de Formació i Treball

Tel.: 934 020 710

[email protected]

Centre per a la Innovació Local

Tel.: 934 020 709

[email protected]

Centre per a la Participació Ciutadana

Tel.: 934 020 714

[email protected]

Oficina de Gestió d’Equipaments

Tel.: 934 020 711

[email protected]

Parc del Coneixement

Tel.: 934 020 716

[email protected]

Flor de Maig és un centre de formació, recerca i difusió sobrenoves polítiques locals, participació ciutadana i la societatdel coneixement.

w w w . d i b a . e s