EL REPORTATGE Viatge...

7
EL REPORTATGE Món inèdit 36 LA GRAN AVENTURA Viatge al delta de l’Okavango Text i fotografies: Romà Hereter Un recorregut a través de Zàmbia, Zimbabwe i Botswana

Transcript of EL REPORTATGE Viatge...

Page 1: EL REPORTATGE Viatge alromanhereter.com/wp-content/uploads/2014/09/Delta-de-Lokavango-Botswana.pdfactivitat animal, en un viatge completat amb el Parc Nacional de Chobe, i les sempre

EL REPORTATGE

Món inèdit36

LA GRAN AVENTURA

Viatge aldelta de l’Okavango

Text i fotografies: Romà Hereter

Un recorregut a través de Zàmbia, Zimbabwe i Botswana

Page 2: EL REPORTATGE Viatge alromanhereter.com/wp-content/uploads/2014/09/Delta-de-Lokavango-Botswana.pdfactivitat animal, en un viatge completat amb el Parc Nacional de Chobe, i les sempre

Prové cabalós de les terres d’Angola. Durant bon tros constitueix la fronteranatural amb Namíbia, al nord de la terra dels bosquimans. Travessa amb

certa timidesa l’estreta franja del Caprivi per entrar posteriorment en territoride Botswana. Fins aquí pot semblar un riu qualsevol. Però l’Okavango noés un riu qualsevol. Els capritxos de la natura i les ondulacions del relleu

han fet que no desemboqui en el mar, ni tan sols en un altre riu. L’Okavangoaboca les seves aigües sobre el desert del Kalahari.

Los pueblos del Valledel Rhin y sus castilloscontrastan con lacatedral y las casasseñoriales deCoblenza.

Les cascades Victòria, undels espectacles mésimpressionants de la

natura africana.

El delta de l’Okavangodes de l’avioneta que

permet aproximar-s’hi.

Món inèdit38

LA GRAN AVENTURA

Les sorres del desert austral no estan dispo-sades a cedir davant les aigües angoleses, i peraixò aquestes s’entollen formant un delta que espresenta com un prodigi de vegetació, creant unecosistema únic que afavoreix l’existència d’animalssalvatges i oferint un dels exemples més clars del’autenticitat d’Àfrica.

Vaig visitar per primera vegada el delta del’Okavango l’agost de 1991, després de realitzarun recorregut per Sud-àfrica en els luxosos i llegen-

daris trens com són el Blue Train i el Rovos Rail.Per aquell temps l’ocre del paisatge del delta i lacalor sufocant, feien difícil la contemplació d’animalssalvatges.

Aquesta vegada hi he retornat el mes de febrerdel 2008, contemplant davant els meus ulls unaexplosió de verd i podent gaudir d’una considerableactivitat animal, en un viatge completat amb elParc Nacional de Chobe, i les sempre mítiquescascades Victòria.

Doctor Livingstone

Es tracta d’un dels viatges més espectacularsque es poden fer avui dia, i que combina l’espec-tacularitat de les cascades, la nombrosa poblaciód’elefants del Parc Nacional de Chobe i la singu-laritat del delta de l’Okavango.

Les Victòria constitueixen un espectacular saltd’aigua del ric Zambesi, situat a la frontera entreZàmbia i Zimbabwe. Fan aproximadament 1,7 qui-lòmetres d’amplada i 108 metres d’altura i esconsideren un extraordinari espectacle a causa del’estret i rar abisme sobre el qual l’aigua es precipita.

El famós explorador i missioner escocès, DavidLivingstone, les va descobrir per al món occidentalel 1855 i les va batejar amb el nom de la reinaVictòria, encara que eren conegudes per la poblacióautòctona amb el de Mosi-oa-Tunya, que significael ‘fum que trona’. Les cascades s’estenen entreels parcs nacionals de Mosi-oa-Tunya a Zàmbia ide les cascades Victòria a Zimbabwe. Declaradescom a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO,formaran part a partir del 2010 de l’Àrea de Con-servació Kavango-Zambesi.

El Zambesi és el quart riu d’Àfrica per la sevalongitud després del Nil, el Congo i el Níger, i elmés llarg de tots els que desemboquen a l’oceàÍndic. Arriba a un total de 2.574 quilòmetres i laseva conca fluvial té una superfície de 1.390.000quilòmetres quadrats, poc menys que la del Nil, icomprèn gran part dels territoris de Malawi, Zàmbia,

Zimbabwe, Angola i Moçambic. El curs del riu esveu interromput per nombrosos ràpids i cascades,per la qual cosa solament resulta navegable ambnormalitat des de la ciutat de Tete, a Moçambic,fins a la seva desembocadura.

David Livingstone, va néixer a Blantyre, Escòcia,el 19 de març de 1813. Després de recórrer durantvuit anys la regió austral exercint la seva activitatmissionera, va penetrar al desert de Kalahari i vadescobrir el 1849 el llac Ngami i el ric Zambesi. Elcèlebre explorador es va proposar obrir rutes perfacilitar la tasca missionera i l’activitat comercial,per a la qual cosa comptava amb la navegabilitatdel riu Zambesi.

Entre el 1858 i 1863 va explorar a consciènciala zona compresa entre el llac Nyassa i el Zambesi,però es va adonar que des dels ràpids de Kabra-basa, el riu es feia absolutament innavegable, aconseqüència d’una sèrie de cascades i ràpids enl’exploració dels quals havia fracassat en el seuviatge anterior. L’expedició va resultar un desastrei hi van morir la majoria dels acompanyants occiden-tals, incloent-hi la seva muller Mary i el seu germà

LA GRAN AVENTURA

Món inèdit 39

Page 3: EL REPORTATGE Viatge alromanhereter.com/wp-content/uploads/2014/09/Delta-de-Lokavango-Botswana.pdfactivitat animal, en un viatge completat amb el Parc Nacional de Chobe, i les sempre

Una jove femellad’elefant s’acosta al riuper beure, mentre una

família de monesprotegeix la seva cria

acabada de néixer iuna parella d’impales

vigila el seu entornamatents del perill dels

predadors.

Món inèdit40

LA GRAN AVENTURA LA GRAN AVENTURA

Xerris. Després del seu retorn a Anglaterra el 1864,aquesta expedició va ser durament criticada per lapremsa, fet que va provocar que Livingstone tinguésgrans problemes per aconseguir finan-çament perprosseguir amb l’exploració africana.

El març de 1866 va retornar a Àfrica iniciantun nou periple des de l’illa de Zanzíbar per endinsar-se posteriorment al continent, descobrint els llacsde Bangweulu i Moero i el riu Lualaba, que va iden-tificar erròniament com el Nil, quan realment és unafluent del riu Congo. A partir de llavors i durantdiversos anys no es va saber res sobre ell, per laqual cosa el periòdic Nova York Herald va encarre-gar una expedició de socors a Henry Morton Stan-ley, qui, el 1871, va aconseguir trobar Livingstonea les ribes del llac Tanganika, a l’enclavamentd’Ujiji. Va ser en aquesta mítica trobada quanStanley va pronunciar la seva famosa frase «El

doctor Livingstone, suposo». Ambdós van decidirexplorar conjuntament el llac, fins que un any des-prés van prendre camins diferents. Livingstone vaprosseguir els seus periples fins que va morir el 4de maig de 1873. El seu cadàver va ser traslladata Anglaterra i enterrat a l’abadia de Westminster,encara que la llegenda afirma que el seu cor vaser enterrat a Àfrica, abans de repatriar el cadàver.

Mosi-oa-Tunya

Un dels trets peculiars dels dos parcs nacionalsque s’estenen al costat de les cascades Victòriaés la selva que hi creix davant, a causa de l’escumaque assegura la constant hidratació a diversosarbres que no creixen en altre lloc de la zona, comper exemple el caoba.

Resulta relativament senzill veure alguns ele-

fants, hipopòtams i diverses espècies d’antílopstant en els safaris amb cotxe, amb barca o cami-nant. Per acostar-se a la gran caiguda d’aigua calproveir-se d’un impermeable, ja que la remulladaestà absolutament assegurada. Malgrat això lamillor manera d’adonar-se de l’espectacularitat deles cascades Victòria és en els vols en helicòpterque surten tant des de la part de Zàmbia com lade Zimbabwe.

Cal contemplar el capvespre des de l’hotel,The Royal Livingstone, un recent i modern establi-ment construït fa menys de deu anys amb un definitestil colonial. Situat a la vora del Riu Zambesicompta amb una magnifica terrassa a la mateixariba del riu per observar el crepuscle a mitja tardao l’immens núvol de vapor d’aigua que s’eleva finsal cel durant la resta del dia. Les habitacions esreparteixen en petits edificis paral·lels al riu. En

Món inèdit 41

Page 4: EL REPORTATGE Viatge alromanhereter.com/wp-content/uploads/2014/09/Delta-de-Lokavango-Botswana.pdfactivitat animal, en un viatge completat amb el Parc Nacional de Chobe, i les sempre

Món inèdit42

LA GRAN AVENTURA LA GRAN AVENTURA

Món inèdit 43

destaca un elegant bar-terrassa i la magnífica gas-tronomia que es pot tastar tant a l’interior del’establiment com als seus jardins.

La localitat de Livingstone, a Zàmbia posseeixun museu dedicat al cèlebre explorador, mentreque a Zimbabwe pot realitzar-se un safari sobreel llom d’un elefant.

Parc Nacional de Chobe

Però per veure elefants, res millor que acostar-se fins al Parc Nacional de Chobe, ja a Botswana,una de les reserves d’animals més valorades d’À-frica i llar de grans poblacions d’animals salvatgesi més de 450 espècies d’aus. Es tracta del segonparc nacional més gran del país i cobreix un total

de 10.566 quilòmetres quadrats on s’alternen quatreecosistemes diferents: Serondela, amb les sevesverdes planes i densos boscos a l’extrem nord-estdel riu Chobe; l’àrea del pantà de Savuti a l’oest;els pantans de Linyanti al nord-oest i l’àrea secai calorosa que s’estén entre els tres. El 1931 vasorgir la idea de crear un parc nacional per protegirla fauna contra la seva extinció, però oficialmentno va ser declarat reserva fins al 1960. Set anysmés tard, la reserva va ser declarada Parc Nacional.Avui dia posseeix una important població d’elefants,que han anat augmentant constantment durant elsegle XX i que s’estima actualment en uns 55.000.

L’elefant del Chobe és migratori, fa desplaça-ments de fins a 200 quilòmetres de distància entreels rius Chobe i Linyanti, on es concentren a l’es-

tació seca, fins a les depressions del sud-est delparc, on es dispersen durant la temporada de pluges.

L’elefant africà de sabana és el mamífer terres-tre existent més gran a l’actualitat i és una de lestres últimes espècies de proboscidis que sobreviuenavui dia, completades per l’elefant africà de bosci l’elefant asiàtic. Els mascles poden arribar fins a7 metres de longitud i 3,35 d’altura, amb un pesde 5,4 a 6 tones. Quan s’espanten o s’empipenpoden arribar a velocitats superiors als 40 quilò-metres hora. Es caracteritza pel seu gran cap,àmplies orelles que cobreixen les espatlles, trompallarga i musculosa, i dos «ullals» a la mandíbulasuperior, ben desenvolupats en els dos sexes en-cara que més grans en els mascles. En el seuambient natural viuen de 40 a 50 anys, ja que

l’elefant adult no té enemics naturals, amb excepcióde l’home. A partir dels 40 se li desgasten lesdents, li és impossible menjar i es moren.

Els elefants són herbívors i poden ingerir unamitjana de 225 quilos de matèria vegetal diaris,que no sempre és digerit del tot quan defequen.

En els seus periples alimentaris arrenquen tottipus de plantes del sòl i derroquen arbres amb elsullals; això ocasiona greus perjudicis per als altresanimals i els mateixos elefants als parcs nacionals,on hi ha molts exemplars. Quant a l’aigua, podenarribar a beure fins a 190 litres al dia.

A més dels elefants, al Parc Nacional de Chobees pot veure molta més fauna, especialment alsmesos secs de l’hivern. És en aquestes dates quanles grans concentracions d’elefants, zebres, girafes,impales i altres animals es concentren al llarg delriu per beure.

Una de les vistes més impressionants que espoden tenir sobre el riu Chobe és al Lodge ChobeChilwero, un luxós establiment ideal per a qui s’en-

Els porcs senglarsafricans i els nyus, sónprobablement elsanimals estèticamentmés desafavorits de lasabana, encara que sónforça nombrosos.

Els voltors esperen adalt de l’arbre que els

lleons s’atipin, perllençar-se

posteriorment sobreles restes que

quedaran d’una impalamorta.

Page 5: EL REPORTATGE Viatge alromanhereter.com/wp-content/uploads/2014/09/Delta-de-Lokavango-Botswana.pdfactivitat animal, en un viatge completat amb el Parc Nacional de Chobe, i les sempre

Malgrat que elscocodrils són habitualsal rius, aquests espoden navegar senseperill a bord de petitesbarques metàl·liques,mentre a la vorera éshabitual veure moltsgrups d’impalesfemelles.

LA GRAN AVENTURA LA GRAN AVENTURA

Món inèdit 45

dinsa per primera vegada en el món dels safarisfotogràfics.

Després de cobrir en avioneta el trajecte queuneix Kasane, al costat del Parc Nacional de Chobe,amb la pista del campament del Chief Camp, quedura una mica més d’una hora, vam poder posarpeu al delta de l’Okavango.

Del riu al desert

El delta cobreix una superfície d’entre 15.000i 22.000 quilòmetres quadrats durant les crescudes.

Aquí existeix l’única població de lleons nedadorsconeguts, ja que aquests es veuen forçats a entrara l’aigua, que durant les crescudes arriba a cobrirel 70% del seu territori, per caçar antílops i impales.L’estació de les pluges al delta coincideix amb la

d’Angola, entre octubre i abril i produeix la crescudadel riu Okavango, que comença a notar-se al de-sembre i triga nou mesos a completar-se a causade l’escàs pendent del riu, uns 60 metres de desni-vell en 450 quilòmetres de distància.

Les pluges són més abundants al nord i menorsal sud, on el riu es dilueix al desert del Kalahari.Les pluges són nul·les al juliol, agost i setembre ipràcticament nul·les al maig i juny. Una sèrie decampaments amb tendes de campanya àmplies iben moblades acullen els viatgers que arriben desdels aeroports de Maun o Kasane.

Sobrevolar el delta a baixa altura és fascinanti encara més, en helicòpter. La vegetació s’alternaen tons verds i ocres depenent de la humitat de lazona, els petits braços del riu serpentegen senseparar i, sobre la superfície, els animals salvatges

campen a pler sense altre temor que les lleis queregeixen la supervivència de la seva pròpiaespècie.

Lleons nedadors

Els lleons de l’Okavango són famosos per laseva grandària i fortalesa. El lleó és un dels quatremamífers carnívors de la família dels felins, per-tanyent al gènere Panthera. El mascle adult destacaper la seva gran grandària i cridanera cabellera, ité un pes que oscil·la entre els 150 i 250 quilos.

Les femelles solen ser considerablement més peti-tes, entre 80 i 110 quilos de pes.

Els lleons són els únics felins que viuen en co-munitats, les quals estan compostes per un nombreque oscil·la entre quatre i dotze femelles adultesemparentades entre si, les seves criatures d’amb-dós sexes i diferents edats fins a 3 anys i d’un aquatre mascles adults dominants. Les femelles,més petites i àgils s’ocupen de caçar i criar els ca-dells, mentre que els mascles es dediquen princi-palment a patrullar i defensar els límits del territori,especialment d’altres mascles adults solitaris. No

El «Fum que Trona»de les cascades

Victòria, Mosi-Oa-Tunya, s’aixeca cap al

cel, mentre que lesaigües de l’Okavangoes poden navegar en

«mokoro» el tradicionalmitjà de transport dels

pocs habitantsd’aquest ecosistema.No massa lluny, una

família de lleonsnedadors acaben de

sortir de l’aigua i mirencap amunt alertats pel

soroll de l’helicòpter.

Page 6: EL REPORTATGE Viatge alromanhereter.com/wp-content/uploads/2014/09/Delta-de-Lokavango-Botswana.pdfactivitat animal, en un viatge completat amb el Parc Nacional de Chobe, i les sempre

Al delta de l’Okavangono només es poden

veure grans animals,com les girafes, sinó

també un gran nombred’espècies d’aus molt a

prop dels nombrososaiguamolls de la zona.

El salts dels antílopsconstitueixen una deles imatges mésplàstiques d’un safarifotogràfic.

Món inèdit46

LA GRAN AVENTURA LA GRAN AVENTURA

Món inèdit 47

obstant això, tant les femelles com els masclesadults solen defensar el seu grup contra possiblesintrusos.

Els mascles joves són expulsats del grup o l’a-bandonen pel seu propi compte poc abans d’arribara la maduresa, i es tornen nòmades per un parelld’anys, fins a desenvolupar-se prou com per intentarestablir el seu propi grup. En aquesta etapa ésquan es formen les coalicions de mascles.

Normalment, els mascles dominants d’un grupno toleren la presència d’altres lleons masclesnòmades, i les femelles pròpies no toleren les feme-lles nòmades. A l’hora de menjar, els mascles do-minants són els primers, seguit per les femellesadultes i els joves, i per al final queden els cadells.Els lleons solen estar inactius la major part del dia,i descansen aproximadament 20 hores per dia icacen, com ja hem dit, durant la nit.

Els elefants també són abundants a l’Okavango.És fàcil trobar-los a les ribes de les illes, on la ve-getació és més abundant i no és rar veure masclessolitaris en illots molt petits. Els elefants no tenenproblemes per desplaçar-se per un sistema aquàticde poca profunditat com és el delta.

Els gossos salvatges són animals extraor-dinàriament intel·ligents que cacen en grup i se-gueixen estratègies envejables que els permetencaçar antílops tan grans com el cudú, però sónmassa confiats amb les persones i estan en perilld’extinció.

La millor època per visitar el delta depèn delque es vulgui observar. Si el que es busca sónanimals grans, el millor període és entre maig i oc-tubre, quan les aigües baixen i es concentren alvoltant de l’aigua. Si el que es vol veure són aus

i una vegetació exuberant, la millor època és entrenovembre i abril, l’època de les pluges.

Indrets exclusius

Aquesta vegada m’allotjo a l’àrea de Moremi,al Chief Camp, que pertany a la companyia Sanc-tuary Lodge, del grup Abercrombie & Kent, ambtan sols dotze cabanyes luxosament decorades iun obert saló on es donen cita una petita biblioteca,una agradable barra de bar, i uns còmodes sofàsper recordar amb els companys de safari les vi-vències experimentades durant el dia.

La intenció del govern de Botswana és evitarel turisme de masses en el fràgil ecosistema delparc, i per tant l’estada i els allotjaments dintre delparc té un preu elevat. Molts dels campamentsorganitzen sortides a peu i acampades en illes ales quals es pot arribar en “mokoro”, canoa ambla qual els habitants del lloc es desplacen d’illa enilla, i des de les quals es poden fer petits safaris.

Page 7: EL REPORTATGE Viatge alromanhereter.com/wp-content/uploads/2014/09/Delta-de-Lokavango-Botswana.pdfactivitat animal, en un viatge completat amb el Parc Nacional de Chobe, i les sempre

Món inèdit48

LA GRAN AVENTURA

Els desplaçaments en vehicle tot terreny, dintrede les illes grans i als voltants del delta estan con-dicionats en molts casos per l’altura de l’aigua, queen temps de crescuda cobreix els sorrencs camins.En les zones privades, fins i tot es poden organit-zar sortides nocturnes amb tot terreny, però maial parc nacional si no s’és un científic.

La República de Botswana, la capital de la qualés Gaborone, ocupa el territori de l’antic protecto-rat britànic de Bechuanalandia, que va adoptar elseu nou nom en assolir la seva independència el1966.

La seva economia, estretament lligada a Sud-àfrica, està basada en la ramaderia i la mineria.La població de Botswana no supera els dos milionsd’habitants, dels quals 45.000 són nadius bosqui-mans o Basarawa, que viuen especialment al Ka-lahari, on aquests caçadors-recol·lectors esperpetuen des de fa almenys vint mil anys. La po-blació d’origen europeu està conformada per uns

48.000 individus, fet que constitueix aproxima-dament el 3% de la població total del país.

L’Àrea de Conservació Kavango-Zambesi ésun projecte aprovat per crear a Àfrica un parc trans-nacional de 287.132 quilòmetres quadrats, similara la grandària d’Itàlia, a les conques dels rius Oka-vango i Zambesi.

El parc és un esforç de conservació comunaentre Angola, Botswana, Namíbia, Zàmbia i Zim-babwe, països que el novembre de 2006 van signarel protocol de creació de l’àrea de conservació queiniciarà les seves activitats el 2010 i que inclou di-versos parcs nacionals i àrees de conservació jaestablertes, entre les quals destaquen el delta delriu Okavango, el Parc Nacional del Chobe i lescascades Victòria.

Actualment, la regió compta amb prop de250.000 elefants. Fer un viatge per aquests tresenclavaments, representa una experiència únicai altament aconsellable en ple segle XXI.

Sobrevolar en helicòpterel delta de l’Okavango iallotjar-se en una de les

tendes de campanyadel Chief Camp, de lacompanyia Sanctuary

Lodges, és unautèntic luxe.

Des de l’hotel RoyalLivingstone, d’estil

neocolonial construït ala part de Zàmbia, es

poden realitzar trajectesen barca pel riu

Zambesi.