El rei esmorzar

Hi havia una vegada un poble molt llunyà on vivia un rei i els seus habitants. El rei tenia un castell moooooooooolt gran.

En aquest poble la gent vivia mooooooolt feliç, l’únic problema era que no tenien cap ordre en menjar els aliments. El que esmorzava bé de debó, era el rei.

Les botigues eren molt maques, venien fruites i verdures,

Embotits,

Peix, totes tenien uns aparadors molt ben guarnits.

Però la botiga de xuxes era la més maca del poble.

Compraven xuxes dolços xocolates pastissets…i tot s’ho menjaven per esmorzar.

Un dia els nens van començar a posar-se malalts, començaven a tenir encostipats, mal de panxa, càries… i els hi costava molt curar-se. La gent gran també es posava malalta i no tenien gana a l’hora de dinar.

Va arribar un punt que gairebé no hi havia gent pels carrers, tothom estava a casa al llit. Les botigues havien de tancar i els nens no podien anar a l’escola.

El rei del poble va decidir fer una reunió per esbrinar què li passava a la gent. Es van tancar en el castell i van començar a pensar i pensar. No trobaven cap solució.

Van decidir trucar a un metge especialista en malalties estranyes. Aquest metge va preguntar i preguntar… al final va descobrir que tants dolços xuxes i pastissets no podien ser bons per a esmorzar.

Els hi va posar un esmorzar que tenia una mica de tot, com el què menjava el seu rei: suc de fruites, pa i embotit, llet amb una mica de sucre… els diumenges podien menjar algun pastisset i xocolata.

El rei va fer una reunió amb tota la gent del poble i els hi va dir que si es volien curar havien de fer cas al metge savi, i menjar una mica de tot, amb moderació i ordre.

Així ho va fer, al poc temps, el poble tornava a la normalitat.

La gent comprava a tot arreu…

Van canviar els hàbits del seu esmorzar i ja no es posaven malalts mai.

Els pobles del costat van copiar aquests esmorzars tant bons i això si els diumenges podien menjar una mica de tot el què tant els hi agradava: dolços.

Així, van anomenar a aquest esmorzar: El rei esmorzar, ja que esmorzaven com feia el seu rei al què tots estimaven.