TEMA 8: EL REGNE VEGETAL

1

EL REGNE VEGETAL Tot i que hi ha representants d’altres regnes que ja feien la fotosíntesi (alguns bacteris, les algues, etc.), aquest és el primer regne en què tots els seus representants la fan, i estan formats per cèl·lules vegetals que tenen cloroplasts. Recordem que les cèl·lules (o els éssers de les quals estan formats) poden ser autòtrofes o heteròtrofes. Els autòtrofs utilitzen la matèria inorgànica per a fabricar la seua pròpia matèria orgànica. Però, com aquesta nova matèria orgànica necessita energia, alguns d’ells la trauen de la llum del Sol. És el procés de la fotosíntesi. Entre ells tenim un regne estrictament pluricel·lular i fotosintètic: els vegetals. El regne dels vegetals es va originar fa gairebé 500 milions d'anys. Fins llavors només hi havia algues, ja que la vida era fonamentalment marina. En els mars ja hi havia animals: equinoderms, gasteròpodes i bivalves, nautilus i els primers peixos, encara sense mandíbula. Les algues (que pertanyen al regne protoctists, no al vegetal) viuen envoltades d'aigua, de manera que no els falta humitat. Poden absorbir aigua directament des de les seus cèl·lules i poden tenir grans dimensions, perquè dins de l'aigua no actua gairebé la gravetat. Per tant, no necessiten tiges dures i resistents per a romandre dretes. Però algunes d'aquelles algues es van poder adaptar a la vida terrestre. Lentament van aparèixer adaptacions per poder allunyar-se del aigua (i així deixar de dependre de la humitat contínua), i es va crear un nou regne d'éssers: el regne vegetal. A més de no desplaçar-se, els vegetals tenen dues característiques comunes que, juntes, els distingeixen de la resta d'éssers vius. 1.- Trieu aquestes dues característiques:

a) Formen veritables teixits. b) Són heteròtrofs. c) Són autòtrofs. d) No formen teixits.

Però, com en tots els regnes, dins dels vegetals hi ha diferents graus de complexitat. Hem de buscar en què es basen per poder classificar-los. I el primer és el següent:

Molsa Blat de moro

Fixa't en aquests dibuixos. Són talls de la tija d'una molsa i de l'arrel del blat de moro. Les fletxes mostren el primer criteri de classificació en el regne vegetal. 2.- Quin és? a. La presència o no de clorofil·la.

b. La presència o no de vasos conductors de la saba.

c. El nombre de cèl·lules.

TAL·LÒFITS CORMÒFITS

SENSE VASOS CONDUCTORS AMB VASOS CONDUCTORS

HEPÀTIQUES MOLSES FALGUERES GIMNOSPERMES ANGIOSPERMES

SENSE FLORS AMB FLORS

Ja tenim la primera divisió: tal·lòfits i cormòfits. Els no tenen vasos conductors. Els segons, per tindre’ls, estan més evolucionats i poden colonitzar més ecosistemes diferents. Podríem utilitzar altres criteris per classificar les plantes, com el que veus a la part de baix de la il·lustració: la presència o no de flor com a òrgan reproductor. De les dues maneres es poden separar els quatre grups que veus a la imatge. Però, quin és el criteri correcte? Veiem.

LES PRIMERES PLANTES. ELS BRIÒFITS

El grup més senzill de tal·lòfits és el dels Briòfits, que engloba les hepàtiques i les molses. Les hepàtiques són unes plantes molt senzilles, de mida petita, que viuen en ambients molt humits. A la imatge de la dreta veus el que són, ni tiges, ni arrels... Les molses, l’altre grup de briòfits, també necessiten molta humitat en l'ambient, no es poden deslligar d’ella. Tenint en compte aquestes característiques, la seva classificació ve reflectida millor sols per un dels dos criteris anteriors (tenir vasos o tenir flors). 3.- Quin creus que és el més correcte (o el més important), el de tenir o no vasos conductors o el de tenir o no flors?

a) El dels vasos. Als briòfits, al no tenir vasos conductors, l'aigua ha de passar de cèl·lula a cèl·lula, lentament, des del medi que els envolta. Per això han de viure en ambients molt humits. Si fossen molt grans i complexes, sense vasos s'assecarien de seguida lluny de l’aigua.

b) Els dos. Sense vasos conductors de la saba no és possible tenir flors, ja que aquestes absorbeixen la humitat i l'aigua necessària per a qualsevol planta. Per tant cal viure prop de l'aigua.

c) El de les flors. Al no tenir flors han de viure prop de l'aigua, en ambients molt humits.

Però els briòfits més coneguts són les molses (imatge superior). També viuen en zones humides o, almenys, ombrívoles (no necessiten tanta humitat com les hepàtiques). No és estrany trobar-les a les parets o troncs que donen al nord. Semblen una petita planta però, el fet de no tenir vasos conductors fa que, tot i ser molt semblants, els seus elements no siguen arrels, ni tiges ni fulles, encara que les seves funcions siguen semblants. 4.- Podries relacionar aquestes parts amb la seva funció?

a) Serveix per fixar-se al sòl i absorbir aigua i sals minerals. Tria .......................... (fil·loide, cauloide, rizoide) b) Forma el cos de la molsa i transporta la saba. Tria .......................... (fil·loide, cauloide, rizoide) c) Petites escates on es fa la fotosíntesi. Tria .......................... (fil·loide, cauloide, rizoide)

Semblen éssers molt simples, però les molses tenen una reproducció complicada i alternant. Recorda que diploide vol dir que té dos jocs de cromosomes (un joc del pare i un joc de la mare), com nosaltres, i haploide vol dir que només té un joc (la meitat), com els nostres espermatozoides o òvuls (és a dir, les cèl·lules sexuals o gàmetes). Encara que semble estrany hi ha éssers amb el cos format per cèl·lules haploides, amb la meitat de cromosomes.

TEMA 8: EL REGNE VEGETAL

3

5.- Fixa't en el dibuix de dalt i contesta: La planta verda que veiem, la molsa, és ........................................ (haploide, diploide), i es diu ................................. (esporangi, esporòfit, gametòfit) perquè fabricarà els ......................................... (gàmetes, les espores) o cèl·lules sexuals. Aquestes s'uniran, donaran lloc a la cèl·lula ou (o zigot) diploide, i aquest creixerà sobre la planta en forma de filament amb una càpsula al final, ...................................... (l’esporòfit, el gametòfit), que per divisió reduccional o meiosi, donarà lloc a........................................ (les espores, els gàmetes). Aquestes, després de caure a terra, germinaran donant lloc a un nou gametòfit.

6.- Ompli els buits: Les molses tenen un important paper ................................. (atmosfèric, ecològic, econòmic). Poden viure sobre sòls pobres i, per tant, són de les .......................... (últimes, primeres) plantes a colonitzar roques i sòls. A més, al ..................................... (retenir, expulsar) tanta aigua, serveixen com a base per a la .......................................... (germinació, eliminació) d'altres plantes. Les roques sobre les quals s'assenten acaben .................................... (liquades, endurides, alterades) i convertides en sòl, el que també ................................. (impedeix, afavoreix) la colonització del mateix.

ELS CORMÒFITS

Fa milions d’anys, la colonització d'altres tipus d'ecosistemes terrestres, més allunyats de l'aigua, per part dels vegetals, passava per adaptacions més profundes que les que presenten les briòfits. És en les cormòfits on apareixen teixits més especialitzats i, sobretot, vasos conductors, que permeten distribuir la saba per tota la planta. Això permet dues coses:

D'una banda les plantes es poden independitzar de l'aigua. Les arrels s'encarregaran d’absorbir la humitat del sòl i els vasos conductors de repartir-la per tota la planta.

D'altra banda, els vasos conductors confereixen a la planta una rigidesa que li permet vèncer la gravetat i créixer en alçada. Així s'aguanten les tiges i els troncs de les plantes i els arbres.

Els vegetals depenen de la saba, que ve a ser com la nostra sang.

La saba bruta és una barreja d'aigua i sals minerals.

La saba elaborada porta la matèria orgànica fabricada per la planta durant la fotosíntesi. El conjunt de vasos forma dos teixits diferents, similars a les nostres venes i artèries. A la foto de la dreta, amb microscopi electrònic, veiem un vas llenyós. Els vasos llenyosos (centre) formen el xilema, i els vasos liberians (dreta) el floema. 7.- Segons es veu a la imatge de dalt, quina és la diferència entre els dos?

a. El xilema porta la saba elaborada i el floema la bruta. b. El xilema no arriba a tota la planta i el floema si. c. El xilema porta la saba bruta i el floema l'elaborada.

La saba bruta (imatge de la dreta) està composta per aigua i sals minerals (matèria inorgànica) i va des de l'arrel fins a les fulles a la recerca d'altres factors necessaris per realitzar la fotosíntesi i fabricar matèria orgànica. 8.- Quins són aquests dos factors? Tingues en compte que la matèria orgànica té com a base el carboni i està carregada d’energia.

a. Energia lumínica i CO2. b. Oxigen i CO2. c. Energia lumínica i matèria orgànica. d. Energia lumínica i vitamines.

Un cop realitzada la fotosíntesi, els productes orgànics elaborats (principalment glucosa) que constitueixen la saba elaborada són repartits per tota la planta. Aquests productes tenen dues funcions principals per a la planta. 9.- Tria les dues respostes correctes. a. Serveixen per produir oxigen per a l'atmosfera. b. Serveixen per generar energia per a la planta mitjançant la respiració cel·lular. c. Serveixen per al creixement de la planta i per regenerar les seves estructures. d. Serveixen per produir aigua i sals minerals.

TEMA 8: EL REGNE VEGETAL

5

ELS PRIMERS CORMÒFITS: ELS PTERIDÒFITS

FALGUERES EQUISETS LICOPODIS

El primer grup de plantes que presenta aquestes adaptacions és el dels Pteridòfits, que inclou les falgueres, equisets i licopodis. Però encara hi ha un element que no tenen les pteridòfits i sí els altres vegetals més coneguts o evolucionats, com pins, avets, roures, geranis, palmeres, etc.

10.- Quin és aquest element? a. L’arrel b. La flor c. Les fulles d. La tija

Les falgueres són plantes molt antigues (ens han quedat molts fòssils), que van abundar enormement fa uns 350 milions d'anys, compartint la terra amb enormes insectes alats i amb els primers amfibis. La seva grandària era enorme, i la seva gran expansió va ser una de les característiques definitòries del període Carbonífer. 11.- Saps d'on li ve el nom a aquest període?

a. Els grans boscos van quedar sepultats, donant origen al carbó. b. L'atmosfera no era com l'actual, tenia una gran quantitat d'àcid carbònic, la qual cosa només permetia viure als insectes i a les plantes. c. Un gran incendi va deixar convertits en carbó tots els vegetals.

Com ja tenen veritables vasos conductors, les parts d'una falguera són ja similars a les d'una planta normal. 12.-

12.- Aparella cada definició amb el seu nom. Pots escollir entre: Rizomes, Frondes, Arrels 1. Les fulles són de formes molt variades i solen estar molt dividides. Quan comencen a sortir tenen forma

d'espiral, que es va desenrotllant. ......................................... 2. Les tiges poden ser aèries o, com en la imatge, subterrànies. En aquest cas se'ls diu ................................... 3. No surten a l'extrem de la planta, sinó que van creixent al llarg de la tija. La seva funció ja és la mateixa que en

les plantes, absorbir aigua i sals minerals. ...........................................

La reproducció de les falgueres és molt semblant a la que hem vist en les molses. A la part inferior de les fulles apareixen uns botons, els sorus, que contenen els esporangis, que asexualment produeixen espores. Aquestes cauen a terra i germinen donant un cos que, com fabrica els gàmetes (o cèl·lules sexuals) es diu gametòfit o protal·lus. Els gàmetes masculí i femení es creen en llocs diferents del protal·lus, es troben sobre ell i donen lloc a un embrió, que creixerà i apareixerà la falguera que veiem. És, per tant, una reproducció alternant. Ja vam veure que les molses necessitaven de la humitat per diverses raons.

Les falgueres, com les molses, viuen en zones humides i, tot i que ja són independents de la humitat perquè tenen arrels vertaderes (poden absorbir l'aigua del sòl) encara depenen en la fase de reproducció sexual en el protal·lus. 13.- Per què creus que necessiten aquesta humitat?

a. Perquè la futura falguera no s'assequi. b. Perquè, sobre el protal·lus, es puguen trobar "nedant" les cèl·lules sexuals masculina i femenina (gàmetes). c. Perquè, sobre el protal·lus, es puguin trobar "nedant" les espores masculina i femenina.

ELS CORMÒFITS MÉS ESPECIALITZATS: ELS ESPERMATÒFITS

L'evolució dels cormòfits segueix. Després de passar per les millores que comporta tenir vasos conductors li arriba el torn a la reproducció. Apareixen els espermatòfits, que en grec (esperma = llavor, fitos = planta) significa "plantes amb llavor". L'antic doble cicle reproductiu de molses i falgueres es resumeix en un sol: la planta genera llavors i aquestes generen una nova planta. LA LLAVOR La llavor conté a la futura planta, l'embrió, i aquest va acompanyat pels cotilèdons que, segons la planta de la qual parlem, seran únics, dobles o múltiples. Les llavors tenen també una coberta protectora i poden resistir condicions desfavorables. Quan aquestes són millors es produeix la germinació.

TEMA 8: EL REGNE VEGETAL

7

14.- Tal com veus a la il·lustració de la pàgina anterior, per a què creus que serveixen els cotilèdons?

a. Com són blancs, són les primeres fulles amb les què la planta fa la fotosíntesi. b. Només protegeixen l'embrió i després cauen. c. Són reserves d'energia perquè cresca la planta fins que puga fer la fotosíntesi. Després cauen. d. Conté les cèl·lules sexuals que permeten germinar a la planta.

L’ARREL

L'estructura general de les plantes del grup dels espermatòfits compta amb estructures ja conegudes. La primera és l'arrel. Com veus, poden ser més o menys superficials i tenen formes molt diferents:

Les arrels axonomorfes tenen una arrel principal i altres secundàries o laterals.

Les fasciculades, com les de la ceba, són totes iguals.

Les napiformes tenen una arrel principal molt gruixuda, que acumula nutrients, i altres secundàries en forma de pelets.

15.- L'arrel té dues funcions fonamentals. Quines són?

a. Absorbir aigua. b. Transportar la planta la saba elaborada. c. Absorbir aigua i sals minerals. d. Servir de fixació a la planta.

LA TIJA

Seguim amb la tija. És l'eix principal de la planta i serveix de comunicació entre les arrels i les fulles. Per ella passen les sabes, cap amunt la bruta i cap avall l'elaborada. Els nusos, que es corresponen amb els que es poden veure a la fusta dels mobles, són les zones per on surten noves branques o fulles. 16.- Què són i quina funció tenen les gemmes en una planta? Trieu dues respostes.

a. S'encarreguen de que la tija es faça gruixuda. b. Són cèl·lules molt dures que impedeixen que les branques es queden enganxades al tronc. c. Són grups de cèl·lules joves amb molta capacitat de divisió. d. S'encarreguen de la creació de noves branques i fulles.

Hi ha molts tipus de tiges, i es poden classificar de molt variades maneres. Anem a veure unes poques, atenent a la seva consistència, si estan o no modificats, si són aeris o subterranis, etc. 17.- Relaciona cada concepte amb el seu número, nom i foto.

Aeri i rastrer, horitzontal sobre la terra, desenvolupa arrels espaiades. 1 Consistència herbàcia

Aeri, cilíndric i amb nusos molt marcats. 2 Canya

Subterrani i horitzontal, els nusos treuen brots a l'exterior. 3 Bulb

Aeri, dur i ramificat. 4 Estoló

Rígid i dur. 5 Tronc

Tendre i flexible. 6 Consistència llenyosa

Subterrani, engrossit amb substàncies de reserva, emet gemmes a l'exterior. 7 Tubercle

Acumula aigua. 8 Rizoma

Subterrani, format per capes, amb arrels curtes. 9 Suculent

LES FULLES

I, finalment, les fulles. Són extensions laminars o cilíndriques (pi) que surten de les branques o del tronc pel pecíol. La part de dalt es diu anvers i la de baix revers. Allà es localitzen els estomes, orificis regulats per dues cèl·lules, per on entren i surten els diferents gasos (oxigen, CO2, vapor d’aigua) al full. A la part superior, on dóna la llum del sol, es disposa el teixit on es realitza la fotosíntesi. 18.- Ompli els buits del text següent: Pels vasos conductors del pecíol entra en el full la saba................................... (bruta, elaborada) amb aigua i .................................. (proteïnes, substàncies orgàniques, sals minerals). La capa de cèl·lules de la part superior (teixit clorofíl·lic) s'encarrega de fer la ....................................... (fotosíntesi, respiració, mitosi) i convertir la saba .......................................... (bruta, elaborada) a saba ................................ (bruta, elaborada). Durant el procés el .......... (O2, CO2) necessari entra per ................................ (el pecíol, els estomes, l’epidermis), per on surt també el ................ (O2, CO2) produït durant el procés. LA LLAVOR

I arribem als dos grups més evolucionats dins dels cormòfits. Recordem que l'evolució ja ha aconseguit l'arrel, la tija, les fulles i els vasos conductors. Queda un assumpte pendent: desfer-se de la reproducció alternant. Per evitar utilitzar les espores i els gàmetes en diferents parts de la vida de la planta apareix la llavor: tot en un. I la llavor és la que ens permet diferenciar entre dos nous grups:

Gimnospermes: llavor nua.

Angiospermes: llavor protegida.

TEMA 8: EL REGNE VEGETAL

9

LA FLOR I EL FRUIT

Però, perquè aparega la llavor cal un altre invent: la flor, l'òrgan reproductor tant de les gimnospermes com de les angiospermes. I aquí també apareixen diferències entre les dues. Les gimnospermes van aparèixer fa 300 milions d'anys, abans que les angiospermes. Tenen flors masculines i flors femenines, i les dues solen estar sobre el mateix arbre.

La flor masculina produeix el pol·len, que fecunda els òvuls de la flor femenina. D'aquí surt la llavor. Ja hem vist que aquests òvuls estan nus sobre les escates de la flor femenina (per exemple, la pinya d'un pi). Pensa en les llavors d'una poma, l’”os” d'un préssec o en les llavors d'un meló. Estan envoltades d'alguna cosa. 19.- Què és aquesta cosa, que ens falta a les gimnospermes?

a. Les espores. b. El fruit. c. Les baies. d. Les flors.

I, per fi, les plantes més evolucionades. Són les angiospermes, que només tenen 70 milions d'anys. En grec "angio" significa got, àmfora, i "sperma" llavor. Recorda que els òvuls de les gimnospermes estaven "a l'aire", i per tant, també les seves llavors.

Les gimnospermes ja tenien flor, però no es convertia en fruit. Anem a veure com funciona la flor de les angiospermes. Aquesta és la millora que ens faltava: els òvuls es troben protegits per l'ovari i, per fi, apareix el fruit. 20.- Fixa't bé en la imatge i omple els buits. La flor de les angiospermes pot ser ........................., .........................., o tenir els dos sexes, com la de la imatge. Consta d’una ................................... (llavor, antera, corol·la), normalment molt vistosa i formada pels pètals, i un .......................... (pol·len, calze, carpel), menys vistós, i a la seua base. La part ................................. (femenina, masculina, neutra) té forma d'ampolla i es diu gineceu, format pel ................................. (estam, carpel, fruit). La masculina són els ............................. (òvuls, estigmes, estams), que contenen ...................................... (els òvuls, el pol·len, les llavors). El pol·len surt de la ............................... (corol·la, llavor, antera) i vola fins ......................... (l’estigma, l’antera, el fruit), la part superior del carpel, que és la part ................................. (femenina, masculina, neutra) de la flor. Baixa per .......................... (fruit, estil, estam) fins l'ovari, on fecunda l'òvul, que es converteix en .................................... (llavor, fruit, carpel). Per la seva banda l'ovari es converteix en el ....................................... (òvul, fruit, carpel), que protegeix les llavors.

LA DISPERSIÓ DE LES LLAVORS I LA POL·LINITZACIÓ

De poc serviria que les llavors caigueren baix de la planta i no pogueren colonitzar nous terrenys. És millor que puguen “viatjar” lluny. Les plantes utilitzen diferents mètodes. Un es basa en tenir fruits apetitosos. Els animals s'empassen fruits i llavors i aquestes passen pel seu tub digestiu, que les activa, i ixen lluny i acompanyades de "abonament". Altres tenen estructures que les ajuden a "volar" amb el vent. I altres s'enganxen al pèl dels animals per ser transportades.

Però també és necessari, per raons de refresc genètic, no pol·linitzar la teva mateixa flor. La dispersió del pol·len i la pol·linització tenen diverses modalitats. Per exemple, les gramínies, com el blat, són flors poc vistoses i el seu pol·len es dispersa pel vent.

Però la majoria de les flors són acolorides, amb corol·les molt vistoses.

21.- Per a què creus que serveix la corol·la, amb els seus colors?

a. Per atraure els insectes, que es mengen el seu pol·len. b. Per atraure els insectes, que passen el pol·len d'una flor a una altra. c. Només per protegir els estams i el carpel contra els insectes.

IDENTIFICANT GIMNOSPERMES Les gimnospermes són de fulla perenne (sempre tenen fulles) i viuen en tota la terra. Les més conegudes, les coníferes, estan ben adaptades a climes freds. Les coníferes solen tenir les fulles cilíndriques, com els pins. No totes les que tens baix són coníferes. Sabries identificar-les? Tria entre els diferents noms.

sequoia - xiprer - teix - ginkgo - avet - ginebre - cica (o ciques) - cedre - pi

La conífera més famosa de nostre país.

.......................................................

És un fòssil vivent. Les seves fulles bilobulades tenen les nervadures palmades. Ve de la Xina, i el seu estrany nom ho reflecteix.

.......................................................

És el famós arbre de nadal.

.......................................................

TEMA 8: EL REGNE VEGETAL

11

La conífera més famosa dels cementiris.

.......................................................

Algunes mesuren 90 m. d'altura. Són arbres gegants.

.......................................................

El més famós és el del Líban, que el du a la seva bandera. La seva fusta és molt aromàtica.

.......................................................

Sembla una palmera, però no ho és. La trobaràs a moltes casetes del poble.

.......................................................

Els seus fruits aromatitzen la ginebra. El trobaràs a les zones altes de les nostres muntanyes.

.......................................................

Era l'arbre sagrat dels celtes. Els seus fruits són verinosos, encara que serveixen d’aliment durant l'hivern per a alguns animals.

.......................................................

ELS CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ DE LES ANGIOSPERMES

MONOCOTILEDÒNIES

DICOTILEDÒNIES

Anem amb la classificació. Hi ha molts tipus de plantes angiospermes: unes són herbàcies, com el jonc, altres semillenyoses, com alguns arbustos (romer, etc.) i altres llenyoses, com els arbres. Però les podem agrupar totes segons una característica de la seva llavor (si tenen un o dos cotilèdons), que du associades altres característiques importants, com veus a la imatge. Recorda aquestes característiques per a una consulta posterior. 22.- Quines són aquestes característiques que diferencien les monocotiledònies de les dicotiledònies? Escriu les lletres al seu lloc corresponent.

Dicotiledònies: nervadura de les fulles… A ...distribuïts per tota la tija

Monocotiledònies: vasos conductors… B ...en forma d’anell extern

Dicotiledònies: flors amb… C ...ramificada

Dicotiledònies: vasos conductors… D ...3 o 6 pètals

Monocotiledònies: flors amb… E ...paral·lela

Monocotiledònies: nervadura de les fulles… F ...4 o 5 pètals (o múltiples)

IDENTIFICANT ANGIOSPERMES Les angiospermes inclouen a les més conegudes plantes i arbustos i a la majoria d'arbres. Poden ser de fulla perenne o caducifolis i viuen en tota la Terra. Hi ha monocotiledònies i dicotiledònies, segons les parts que té la seva llavor. Les flors poden ser vistoses, com el clavell, o poden passar desapercebudes, com les espigues del blat. Però també es poden distingir per altres detalls. Recordes els criteris que les separaven? (Tens una pista als dibuixos dels vasos de la tija o al número de pètals) Anem a identificar-les, pel seu nom i pel seu nombre de cotilèdons. Escriu el nom dal i la classe baix. tomata – palmera – fava – carrasca – pomera – gerani – orquídia – tulipa – auró – all – blat – blat de moro –

garrofer – fesol (bajoca) – romer – àloe

monocotiledònies - dicotiledònies

Lleguminosa amb port d'arbre, molt abundant en els nostres camps. Fruits marrons.

....................................................... .......................................................

Flor típica dels nostres jardins i balcons. Flor amb 5 pètals.

....................................................... .......................................................

TEMA 8: EL REGNE VEGETAL

13

D'origen americà, és la gramínia amb més producció en el món.

....................................................... .......................................................

Lleguminosa que es consumeix tendra o seca.

....................................................... .......................................................

Arbre fruiter, inspirador d'Isaac Newton.

....................................................... .......................................................

Molt utilitzada en la cuina i en les pràctiques de botànica. Hi ha una versió màgica.

....................................................... .......................................................

Preciosa flor de tres pètals que creix a les nostres muntanyes a la tardor. El seu nom prové de la forma del seu bulb. Per cert, "orquitis" significa "inflamació dels testicles".

....................................................... .......................................................

Encara que no ho semble és un arbre, i no té creixement en grossor. Puja, però sempre és gros. No passa pel seu millor moment, per culpa d’un escarabat.

....................................................... .......................................................

La seva flor constitueix l'espiga més famosa, gairebé tant com la seva farina.

....................................................... .......................................................

Diuen que amb ella les abelles fabriquen una de les mels més saboroses.

....................................................... .......................................................

És la típica flor d'Holanda.

....................................................... .......................................................

L’arbre que li dóna la fulla a la bandera de Canadà.

....................................................... .......................................................

Li dóna nom al paratge de la Font Roja, i és un dels nostres arbres més coneguts.

....................................................... .......................................................

Molt de moda en cremes i cosmètica.

....................................................... .......................................................

Imprescindible a la cuina i magnífic per a la circulació.

....................................................... .......................................................

Altre que no pot faltar a la cuina

....................................................... .......................................................