TEMA 9: EL REGNE ANIMAL

1

EL REGNE ANIMAL Els animals, a diferència de les plantes, són éssers vius que s'alimenten d'altres éssers vius (animals o plantes), i, per tant, es diu que són heteròtrofs, perquè no són capaços de fabricar el seu propi aliment, com els vegetals fan mitjançant el procés de fotosíntesi, i han de buscar-lo en altres éssers vius. Hi ha altre grup, els fongs, que també són heteròtrofs, i s’alimenten de matèria orgànica morta. Però hi ha animals que també sols s’alimenten de matèria orgànica morta, com les llombrius o els animals carronyers. Sent els animals i els fongs heteròtrofs, en què es diferencien? Hi ha una gran diversitat d'animals: voladors, nedadors, amb esquelet, sense esquelet, paràsits, grans, petits, amb pèl, amb plomes, amb escates... Algunes d’estes característiques tenen valor taxonòmic, és a dir, serveixen per a classificar-los i agrupar-los. Altres no. Que un animal siga gran o menut no és important. Hi ha gossos grans i menuts, però tots són gossos. De tota manera, la biodiversitat animal és enorme. Com es defineix la biodiversitat? El regne animal està format per éssers vius pluricel·lulars (presenten més d'una cèl·lula) i eucariotes (amb un nucli veritable en les seves cèl·lules), que necessiten alimentar-se de altres éssers vius (nutrició heteròtrofa), han desenvolupat sistemes per relacionar-se amb el medi en el qual viuen (el cas més evolucionat seria el sistema nerviós) i que tenen capacitat de moure’s (ells o les seues larves), es desplacen, per exemple, per buscar aliment. Això és el que tenen en comú i el que els diferencia. Tots s’alimenten de matèria orgànica, però no de la mateixa manera, o tots es mouen, però no tenen el mateix sistema de locomoció. Són aquestes diferències les que s'utilitzen per establir la classificació dels diferents grups d'animals. Els animals són un dels grups d'éssers vius amb major biodiversitat i han colonitzat tots els ambients existents. Podem trobar animals vivint en l'aire, en l'aigua i en la terra. La ciència que estudia els animals és la Zoologia. La primera gran diferència entre els diferents grups d’animals ve del seu embrió. Què és un embrió? A partir de l’òvul fecundat, el zigot, es produeixen una sèrie de divisions cel·lulars que van formant un grup de cèl·lules, l’embrió, que finalment acaba sent una espècie de bossa amb un forat i un buit interior. Les cèl·lules poden formar un embrió amb dues capes, una externa i altra interna (diblàstics) o un embrió amb tres capes, una interna, una externa i altra intermèdia (triblàstics). Diblàstics: formaran animals amb una sola obertura, que fa de boca i anus. Molt senzills. Són els porífers i els cnidaris. Triblàstics: animals amb dues obertures, boca i anus. La capa intermèdia formarà els òrgans interns. Són tota la resta.

A banda, la diferenciació entre els dos grans grups d'animals, vertebrats i invertebrats, es fa en funció de la presència o absència d'una columna vertebral (o, en alguns casos, d’una corda dorsal) que fa d'esquelet intern, però no és l'única característica que els diferencia. A la taula següent es resumeixen les característiques de tots dos grups:

A banda, hi ha animals que quan ixen de l’ou o de sa mare ja són pareguts a l’adult, mentre que altres han de passar per diferents fases larvàries, diferents a l’adult. Són un exemple els insectes, mol·luscs, amfibis, crustacis, cnidaris, equinoderms... És el fenomen de la metamorfosi. A la imatge tenim, en especial, la dels insectes. Segons la quantitat d’aliment de què disposa l’ou l’animal ix prou desenvolupat, semblant als adults (com el saltamartins), o bé té que passar per diferents fases (eruga, pupa) fins acabar el seu desenvolupament, com és el cas d’escarabats i papallones.

PRINCIPALS TRONCS

INVERTEBRATS VERTEBRATS

Animals sense esquelet intern, encara que poden

tenir un esquelet extern o exosquelet.

Alguns grups amb simetria radiada, no es pot traçar un únic eix que divideixi l'animal en dues parts simètriques. Altres grups presenten simetria bilateral.

Hi ha moltes característiques distintives per a cada subgrup (filum).

Animals amb un esquelet intern o endosquelet. Pot ser de teixit ossi o cartilaginós.

Animals amb simetria bilateral, és a dir, el seu cos es podria dividir mitjançant un eix imaginari en dues parts simètriques

Divisió del cos en tres regions ben diferenciades: cap, tronc i extremitats.

Tetràpodes: dos parells d'extremitats.

Gran desenvolupament d'un sistema nerviós.

Gran desenvolupament dels òrgans dels sentits.

INVERTEBRATS Els invertebrats constitueixen un grup molt divers amb característiques molt diferenciades. Hi ha prop d'un milió d'espècies d'invertebrats. A continuació es resumeixen les característiques dels diferents subgrups, taxonòmicament denominats Fílums.

FÍILUM PORÍFERS (esponges)

Animals aquàtics sedentaris, viuen fixos a terra.

Sense veritables teixits i asimètrics.

Cos perforat per nombrosos porus comunicats entre si per canals.

Exosquelet format per una substància anomenada espongina.

S'alimenten per filtració.

Reproducció alternant sexual i asexual.

TEMA 9: EL REGNE ANIMAL

3

FÍLUM CNIDARIS (meduses, pòlips, hidres)

Animals aquàtics que poden viure fixos al terra, sedentaris (pòlips) o tindre vida lliure (meduses).

Amb simetria radial.

Són carnívors i presenten unes cèl·lules urticants que són les que ens piquen a les platges.

Presència de tentacles amb els que paralitzen a les seves preses.

Els pòlips desenvolupen exosquelet extern format per petites peces (espícules).

Reproducció alternant sexual i asexual.

Els pòlips poden formen colònies que poden arribar a tindre grans extensions, com els esculls de corall, que constitueixen rics i variats ecosistemes.

FÍLUM ANÈL·LIDS (cucs de terra, marins i sangoneres)

Poden ser aquàtics, terrestres i, fins i tot, paràsits.

Amb simetria bilateral.

Cos tou i segmentat en anells.

Apareix el tub digestiu amb boca i anus.

Respiració cutània o per brànquies.

Hermafrodites, reproducció sexual. Ovípars. o Classe Oligoquets: amb poques quetes

(pelets durs) o sense. Terrestres. Llombrius de terra.

o Classe Poliquets: amb quetes, marins. Nereis.

o Classe Hirudinis: paràsits (sangonera).

FÍLUM MOL·LUSCS (musclos, cargols, calamars...)

Poden ser terrestres o aquàtics.

Cos tou no segmentat format pel cap, la massa visceral i un peu musculós.

Plec o mantell que en alguns grups genera una petxina calcària que actua com exosquelet.

Respiració cutània o per brànquies.

Reproducció sexual. Ovípars. o Classe Gasteròpodes: petxina d'una sola

peça. Peu molt desenvolupat que allotja l'aparell digestiu i serveix per a la locomoció. Terrestres o aquàtics. Ex: Cargols

o Classe Bivalves: petxina formada per dues peces, les valves, animals filtradors, marins. Ex: musclo, cloïssa, escopinya.

o Classe Cefalòpodes: petxina reduïda a una làmina anomenada ploma, presència de tentacles amb ventoses al cap d'aquí el nom (cefalo: cap, podos: peu), carnívors. Ex: calamar, polp.

FÍLUM ARTRÒPODES (insectes, aranyes, centpeus, gambes...)

El grup més nombrós d'éssers vius, n'hi ha terrestres, aquàtics i paràsits.

Cos segmentat en cap, tòrax i abdomen.

Apèndixs articulats. El nombre de potes és el criteri que s'utilitza per classificar-los.

Simetria bilateral.

Exosquelet que muden periòdicament.

Reproducció sexual. Ovípars CLASSE ARÀCNIDS (aranyes, opilions, alacrans, paparres...)

Quatre parells de potes i un parell de palps.

Ungles verinoses a la boca: quelícers.

Cap i tòrax units formant el cefalotòrax.

Huit ulls.

Carnívors.

CLASSE CRUSTACIS (gambes, crancs, llamàntols, llagostes...)

Cinc parells de potes, el primer modificat en pinces.

Un parell d'antenes.

Exosquelet calcari.

Cap i tòrax units formant el cefalotòrax.

Abdomen segmentat i amb apèndixs.

TEMA 9: EL REGNE ANIMAL

5

CLASSE INSECTES (mosques, papallones, abelles, escarabats, saltamartins, puces, polls...)

Tres parells de potes.

Dos parells d'ales. Cap amb un parell d'antenes.

Tòrax del qual surten les potes i les ales.

En alguns ordres abdomen segmentat.

Presenten metamorfosi, més o menys complexa segons els casos.

Entre altres...

Ordre dípters: mosques, mosquits, tàvecs

Ordre lepidòpters: papallones, arnes

Ordre himenòpters: abelles, vespes, formigues

Ordre coleòpters: escarabats

Ordre ortòpters: saltamartins, paneroles, mantis

Ordre hemípters: xinxes, cigales

Ordre odonats: libèl·lules, cavallets del dimoni

CLASSE MIRIÀPODES (centpeus (escolopendra), milpeus (iulus))

Cap amb un parell d'antenes.

La resta del cos segmentat en anells amb un parell de potes cadascun (centpeus) o dos parells (milpeus).

Terrestres, alguns verinosos.

FÍLUM EQUINODERMS (estrelles i eriçons de mar, holotúries, ofiures)

Marins. Plaques calcàries, algunes espècies amb espines, que actuen com exosquelet.

Simetria radial.

Locomoció mitjançant un sistema hidrostàtic anomenat sistema ambulacral.

Reproducció sexual. Ovípars.

Classe asteroïdeus: Esquelet calcari sense espines. Estrelles de mar. Classe equinoïdeus: Esquelet calcari amb espines. Eriçons de mar. Classe ofiuroïdeus: disc central del qual ixen cinc braços fins i prims. Ofiura. Classe holoturoïdeus: de forma cilíndrica però mantenen la simetria radial. Holotúria o cogombre de mar.

FÍLUM CORDATS Taxonòmicament, els vertebrats constitueixen un dels grups del Fílum Cordats. La raó és que hi ha altres grups que presenten una espècie de corda dorsal, semblant a un eix, però no està formada per vèrtebres.

SUBFÍLUM VERTEBRATS (peixos, amfibis, rèptils, aus, mamífers)

Els vertebrats comparteixen una sèrie de característiques comunes. El seu esquelet intern presenta les mateixes parts bàsiques, com són el grani, la columna i quatre extremitats, dues superiors i dues inferiors. I podem trobar el mateix número i classe d’ossos a elles, tot i que la seua forma puga ser d’aleta, d’ala o de pota. És el que es denominen òrgans homòlegs, a diferència dels òrgans anàlegs, que són els que fan una funció semblant, però tenen orígens i estructura diferent, com les ales d’un pardal o rat penat i les d’un insecte.

TEMA 9: EL REGNE ANIMAL

7

Òrgans homòlegs Òrgans anàlegs

PEIXOS (taurons, rajades, sardines, anguiles, cavallets de mar, salmons...)

Animals aquàtics de cos fusiforme recobert per escates.

Extremitats convertides en aletes.

Animals poiquiloterms, és a dir, de sang freda.

Respiració per brànquies.

Bufeta natatòria que els permet nedar entre diferents aigües.

Cor amb dues cambres.

Reproducció sexual. Ovípars amb desenvolupament extern.

Alguns són marins (sardina), altres d’aigua dolça (carpa) i altres poden viure en els dos ambients (salmó).

Realment els peixos són una supraclasse que inclou: Classe ciclòstoms: vertebrats primitius, els primers en l'escala evolutiva, sense mandíbules. Ex: llamprea. Classe condrictis: peixos amb esquelet cartilaginós, sense bufeta natatòria, fecundació interna. Ex: ratlles, taurons. Classe osteïctis: peixos amb esquelet ossi, amb bufeta natatòria, fecundació externa. Ex: lluç, bacallar, mollet, orada...

CLASSE AMFIBIS (granotes, gripaus, salamandres, tritons)

Animals de doble vida, d'aquí el nom amfibi (dues vides). Els juvenils viuen a l'aigua, passen una metamorfosi i els adults passen a la terra, en zones humides prop de l'aigua.

Cos nu, o amb pell molt fina.

Animals poiquiloterms, és a dir, de sang freda.

Respiració per brànquies en la fase larvària i per pulmons i per la pell en la fase adulta.

Cor amb tres cambres.

Reproducció sexual, fecundació interna, ovípars amb desenvolupament extern.

Els primers vertebrats que colonitzen el medi terrestre, encara que segueixen depenent de l'aigua.

Ordre Urodels: amb cua. Ex: salamandra, tritó. Ordre Anurs: sense cua. Ex: granotes, gripaus.

CLASSE RÈPTILS (serps, tortugues, llangardaixos, cocodrils, camaleons, iguanes, varans...)

Vertebrats terrestres.

Cos recobert d'escates.

Animals poiquiloterms, és a dir, de sang freda.

Respiració per pulmons.

Cor amb quatre cambres.

Reproducció sexual, fecundació interna, ovípars amb desenvolupament en ous que presenten embolcalls que protegeixen i alimenten l'embrió i amb closca.

Ordre Crocodylia: desenvolupen plaques òssies. Ex: cocodrils i caimans. Ordre Squamata: rèptils que muden la pell periòdicament. Cos cobert d'escates còrnies Ex: llangardaixos, sargantanes i serps. Ordre Quelonis: cos recobert d'una closca d'origen ossi. Ex: tortugues.

CLASSE AUS (kiwis, estruços, àguiles, mussols, pardals, ànecs...)

Animals voladors.

Cos cobert de plomes.

Extremitats anteriors modificades per al vol: ales.

Sense dents però amb bec.

Animals homeoterms, és a dir, de sang calenta.

Respiració per pulmons.

Cor amb quatre cambres.

Reproducció sexual, fecundació interna, ovípars amb desenvolupament en ous que presenten embolcalls que protegeixen i alimenten l'embrió i amb closca.

Superordre Paleognata: aus corredores, gairebé no volen. Són les més arcaiques. Ex: estruços, kiwis,

TEMA 9: EL REGNE ANIMAL

9

nyandús. Superorden Neognata: aus voladores. Format per uns 25 ordres diferents. Ex: àguiles, coloms, pardals, òlibes, pelicans, etc.

CLASSE MAMÍFERS (humans, balenes i dofins, cavalls, elefants, ratpenat...)

Animals terrestres, aquàtics o voladors.

Cos cobert de pèl

Presència de glàndules mamàries amb les que s'alimenta a les cries ..

Animals homeoterms, és a dir, de sang calenta.

Respiració per pulmons.

Cor amb quatre cambres.

Carnívors, herbívors, omnívors.

Reproducció sexual, fecundació interna, gairebé tots vivípars. A la majoria el nou animal es desenvolupa a l'interior del cos, i s'alimenta gràcies a un òrgan denominat placenta, apareixen les cries ja desenvolupades.

Monotremes: mamífers ovípars. Ex: ornitorinc, equidna. Marsupials: mamífers sense placenta. Presenten una bossa marsupial on es desenvolupa la cria. Ex: cangurs. Placentaris: mamífers amb placenta, 18 ordres. Ex: Insectívors: talps. Quiròpters: ratpenats. Carnívors: gats, gossos. Primats: humans, micos.