El raid, una eina indispensable,

adaptada als nous temps

pàg. 6

Núm.

89Estiu 2014

ManErEs dE fEr: unitat dE Castors

i LLúdriguEsPÀg. 11

MEg dóna L’1% dELs ingrEssos a ProjECtEs dE

CooPEraCióPÀg. 16

EsCoLtisME i ModEL soCiaL

PÀg. 19

EL foC a L’Estiu, risCos i PrEvEnCió

PÀg. 21

tEst: “EL naturíMEtrE”

PÀg. 23

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Sumari > Editorial

> Notícies MEG

> Reportatge: El raid, una eina indispensable, adaptada als nous temps

> Coneixent la TAEX: Jordi Valls

> Coneixent l’OSG: Marta Cots · Ona Yànez

> Maneres de fer: Unitat de Castors i Llúdrigues

> Calaix de projectes: Exposició de fotografies “San Saru” · Campaners

de Reus

> InForma’m: No ens deixem mai de formar!

> Eix del curs: Ja tenim Eix del curs per al 2014-2015 · A campaments,

“Creixem jugant”

> Cites a cegues

> Informacions dels àmbits: Àmbit de Gestió · Àmbit de Comunicació

> Tira còmica

> MEG Opina: Escoltisme i model social · L’escoltisme participa al

Clean Up The Med

> Xarxes socials

> Espai muntanya: El foc a l’estiu, riscos i prevenció

> Campaments i Més: Test. “El naturímetre”

> Xarxameg és la teva opció

> Xarxameg: entrevista a Joaquim Ferrer i Roca

> Grup d’Antics Escoltes i Guies de la FJS: Descoberta: Xàtiva

i Almansa

> Gent de Moviment: Judit Besora

3

4

6

10

10

11

12

13

14

15

16

18

19

20

21

23

24

25

26

28

El CorreuEstiu 2014

Edita: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG)Redacció, administració i subscripcions:Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 10 08197 · ValldoreixTel.: 93 590 27 00 Fax: 93 590 04 92A/e: info@escoltesiguies.catwww.escoltesiguies.cat

Preu: 2,50 Euros. Subscripció anual: 10 EurosEdició, coordinació i correcció: Taula Executiva (Lluís Marco), Àmbit de Comunicació (Àdam Peribáñez) i Servei de Disseny i Comunicació (Elisenda Rovira)Fotografia de portada: AEiG MontpalauDisseny i maquetació: Servei de Disseny i Comunicació (Mar Serra)Imprimeix: Cevagraf, SCCL Paper: Cyclus Print 100% reciclat

Dipòsit Legal: B-4858-81El Correu és membre de:

Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors i autores i no necessàriament la de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG). Aquesta revista s’edita en paper reciclat i s’afegeix a la preocupació pel malbaratament dels recursos naturals.

A Minyons Escoltes i Guies de Catalunya treballem per la igualtat de gènere, per això tenim cura d’utilitzar un llenguatge no sexista en les nostres plataformes comunicatives.

Aquesta obra és lliure i està sotmesa a les condicions d’ús d’una llicència Creative Commons. Es pot redistribuir, copiar i reutilitzar, sempre i quan es faci sense afany de lucre i esmentant el seu autor: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

Pots trobar una còpia completa de la llicència a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

cc

Amb la col·laboració de:

S’acosta el temps de desar les sabates, treure les san-dàlies de les caixes del fons de l’armari, posar les sama-rretes de màniga curta i de tirants a les postades de l’armari i recuperar els pantalons curts que havien que-dat enterrats entre caixes de roba i més roba.

S’acosta el temps de tenir a mà l’antimosquits, i la cre-ma per quan ja t’han picat, de no deixar-te la crema de sol a casa i de recuperar el pot d’aftersun que encara queda de l’any passat.

Aquell temps on les motxilles surten altre cop a la llum, on es recuperen els frontals, els plats de llauna, les tasses, els coberts, i aquella samarreta que només et poses per anar de campaments o de ruta...

Doncs sí! En definitiva, s’acosten els campaments! Aquells dies on dormir no és el més important, on un arròs a la cubana és un dels plats més deliciosos que hagis pogut provar durant tot l’any, i on el més impor-tant de tot és gaudir de cada un dels minuts que pas-sem amb la nostra unitat.

Els campaments, segurament, no són el més important de tot el curs, ja que gràcies als jocs de coneixença, als tallers, al treball en petit grup i als projectes que hem desenvolupat al llarg d’aquest any, la unitat ha crescut junta, i els campaments són com el cim de la muntanya que hem anat pujant.

Així doncs, i igual que quan ens proposem fer un cim estudiem la ruta, preparem els mapes, mirem quin és el camí més adequat per la nostra unitat, consultem quin temps farà i ens assegurem d’anar ben equipats i portar prou aigua i menjar, la feina de preparar els campaments és una feina complexa, que requereix temps, llargues reunions i una gran imaginació per preparar-los, ser innovadors i tenir en compte totes i cada una de les persones de la nostra unitat.

De totes formes són reunions agraïdes, en què qualse-vol idea pot derivar en una intrèpida recerca d’un tre-sor perdut o el retrocés en el temps fins estar envoltat de castells, cavallers i bufons.

Per poder assegurar que els campaments són de qua-litat i que els recordarem durant anys i anys, sense que la gent de la contrada ens hagi de recordar a nosaltres, hem de tenir molt present que hem de deixar el món millor de com l’hem trobat, que hi ha una sèrie de nor-mes i recomanacions que haurem de tenir en compte i que tenim eines al nostre abast per poder preparar uns campaments de qualitat. Tant les rutes com els campaments o els raids són eines pedagògiques, bàsi-ques pel desenvolupament del nostre mètode i per fer dels campaments aquell espai d’aprenentatge viven-cial que al cap dels anys encara recordem.

Bon estiu! Bons campaments! Bona ruta!

el C

orre

u__

89__

estiu

Dissabte 24 de maig va tenir lloc a Manlleu el Seminari d’Estiu de la Formació per a Responsables Associatius (FORA), on vam

aprofundir en la construcció de comunitats d’aprenentatge i l’educació inclusiva.

La ponència marc va anar a càrrec del catedràtic de Sociologia Ramon Flecha. Després vam conèixer l’experiència de la comu-

nitat d’aprenentatge de l’escola Mare de Déu de Montserrat de Terrassa, i la d’educació musical inclusiva a l’Escola de Música

de Manlleu, amb un concert dels petits músics. A la tarda es va presentar el projecte “Vic, Ciutat Educadora”, així com l’AEiG

Collformic de MEG, creat des d’una perspectiva inclusiva.

FORA d’estiu: comunitats d’aprenentatge i models d’educació inclusiva

Des de MEG, juntament amb les altres entitats de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG), com a membres de

Somescola, ens vam sumar a la manifestació en defensa de l’escola catalana del passat 14 de juny. Diversos agrupaments

escoltes van participar en aquesta marxa pels carrers de Barcelona. En total, més de 100.000 persones van sortir al carrer, fent

d’aquesta la mobilització per l’escola catalana més important de la història.

Per un país de tots, decidim escola catalana

Not

ície

s M

EG

__4 Què ens ha passat

el C

orre

u__

89__

estiu

Not

ície

s M

EG

__5

Aniversaris

Agenda trimestralGatamoixdel 12 al 20 de juliol

Camp per a unitats de Truc de les entitats del projecte 4vents que té lloc a Alcúdia (Mallorca). Els participants viuran tal i com es feia en una colònia agrícola l’any 1876.

Piocamdel 6 al 17 d’agost

Trobada internacional per a Pioners i Caravel·les que se celebrarà a Son Serra de Marina (Mallorca). L’organitza 4vents en coordinació amb Eurotrànsit.

5è aniversari: AEiG Ixent (Tarragona, Dem. Tarragona)

35è aniversari: AEiG Cavall Bernat (Manresa, Dem. Catalunya Central)

40è aniversari: Grup Escolta Bellaterra (Bellaterra, Dem. Vallès/Maresme)

45è aniversari: AEiG Alverna (Tarragona, Dem. Tarragona)

Tots els actes a www.escoltesiguies.cat/agenda

Per molts anys, agrupaments!

El poble d’Argelaguer va acollir el passat 25 de maig el

torneig de futbol de MEG. Després d’uns anys de victòria

gironina, aquest cop els guanyadors van ser l’AEiG Lluïsos

de Gràcia. Felicitats!

Des de l’organització agraeixen la participació de tothom.

“Esperem que hagueu gaudit d’un cap de setmana ple de

futbol, diversió i bona companyia!”

L’AEiG Lluïsos de Gràcia guanya la primera Xampminyons a la Garrotxa

500 infants i joves de 6 agrupaments de l’Alt Maresme i La Sel-

va van fer servei el 24 de maig en la campanya internacional

Clean Up The Med per protegir les costes arreu de la Medite-

rrània, on MEG participa en el marc del projecte 4vents.

Els caus d’Arenys, Blanes, Calella, Malgrat de Mar, Pineda

i Tordera (Demarcació de Girona) van netejar platges, rieres

i desembocadures dels seus municipis i van aprendre sobre

l’entorn marí, amb la col·laboració de Voluntaris de l’Alt

Maresme de Medi Ambient (VAMMA). Després es van trobar

tots a Calella per dinar plegats i fer activitats conjuntes.

Defensem les costes de la Mediterrània al Clean Up The Med

Què ens ha passat

el C

orre

u__

89__

estiu

El raid, una eina indispensable,

adaptada als nous temps

Text: Adam Peribáñez (membre de l’Àmbit de Comunicació)Fotos: AEiG Montpalau i Demarcació de Girona (FOCA 2012-13)

El raid és una activitat en què els nois i noies passen un determinat període de temps en petit grup, sense la presència dels seus responsables, tot i que estan sota la seva supervisió constant, localitzables i controlats en espai i temps i amb les necessitats bàsiques cobertes. L’experiència de donar als nens un espai de llibertat i autonomia per a poder desenvolupar-se i aprendre és un recurs pràcticament tan antic com el propi escoltis-me. Però de la mateixa manera que el Moviment ha anat evolucionant i creixent, tot adaptant-se als nous temps, situacions i marcs legals, entre d’altres, també ho han hagut de fer els recursos que tenim a l’abast per al raid.

L’actualització i regulació de la nostra proposta de raid respon a un doble objectiu. D’una banda, la recollida de bones pràctiques d’aquesta activitat per tal de disminuir l’efecte dels canvis i relleus dels i les caps. D’altra banda, hi havia la necessitat de dotar el raid d’un bon contin-gut pedagògic, ja que es tracta d’una eina molt impor-tant en el desenvolupament de l’autonomia dels infants i joves. Així, aquesta proposta pretén ser una eina per poder fer més i millor escoltisme als agrupaments.

Aquesta reforma ha tingut dues vessants: una, de caràc-ter normatiu, en què s’ha tingut especial cura de les regulacions i el cenyiment a la llei vigent, així com a la normativa interna de l’associació; i una altra, de caràc-ter pedagògic, també important donada la necessitat

Quan arriben els campaments, els i les caps de les diferents branques es plantegen una mateixa qüestió: “Farem raid?”. Les possibles respostes són molt clares, però, fins ara, era en l’execució quan hi havia més variables i amb resultats molt diversos. És per això que aquest any des dels Espais generals ha aparegut una nova i renovada proposta de raid.

d’un replantejament. Calia acompanyar la normativa amb una sèrie de consells, definicions i plantejaments que ajudessin els caps a dur a terme amb èxit aquesta pràctica, podent assolir uns objectius i sent capaços de treballar allò que considerin més important dins les nombroses opcions que ofereix el raid. En aquest sentit, els responsables pedagògics de les demarca-cions estan a disposició de totes aquelles unitats que es plantegin fer un raid per donar-los suport.

Aquest procés va començar fa dos anys amb una recerca de documentació prèvia per a poder establir unes bases. Aquesta cerca, però, va donar escassos resultats, i la conclusió a què es va arribar va ser que el raid era una activitat poc definida a nivell institu-cional, el funcionament de la qual venia donat per la tradició i el costum de cada agrupament. A partir d’aquí, és va iniciar un procés de redescobriment de l’activitat, des de la base. Es va començar per esbrinar

“Calia dotar el raid d’un bon contingut pedagògic, ja que és una eina molt important en el desenvolupament de l’autonomia dels infants i joves”

Rep

orta

tge

__6

el C

orre

u__

89__

estiu

Rep

orta

tge_

_7

com els agrupaments plantejaven el raid, com el feien a les diferents branques i quins objectius i valors s’hi treballaven. Un cop recollida la informació, des de la Taula Pedagògica (TAPE) general va sorgir una comis-sió que, des de la perspectiva de la defensa del raid com a eina i amb l’objectiu de regular-lo i innovar en la seva base educativa, va començar a redactar una normativa a complir per part de les unitats i els agru-paments i una proposta educativa que recollia els punts comuns i també allò necessari per a garantir un raid en condicions.

La normativa que defineix, entre d’altres, les hores que uns infants poden estar sense la presència d’un cap, o les autoritzacions pertinents per dur a terme l’activitat, per si mateixa no era suficient per a definir una activitat tan important; així doncs, va començar la revisió pedagògica de l’activitat. Aquesta feina va donar com a resultat el què avui coneixem com a Pro-posta Educativa del Raid, que recull aquells aspectes i consideracions a tenir en compte a l’hora de treba-llar i plantejar un raid, així com les diferents tipologies i potencialitats existents. En aquesta proposta -que, juntament amb la Normativa Interna de Raid i Des-cobertes, tots els caps poden consultar-, hi ha una guia efectiva per a comprendre i aprofitar al màxim l’activitat, i fer que els infants visquin aquesta expe-riència que els aporta diverses competències. La Pro-posta Educativa va requerir un treball més profund que la Normativa, i no ha estat fins aquest curs que ha estat aprovada.

El raid, avui

Un dels primers resultats d’aquest procés de norma-tivització i proposta pedagògica ha estat el redactat d’una nova definició del raid, on s’entén com una activitat en què un grup d’infants i joves “passen un determinat període de temps junts sense la super-visió directa del seu responsable”. També deixa clar que, tot i aquesta falta de contacte amb els caps -de menor o major durada en funció de l’edat dels infants-, els grups han d’estar controlats i localitza-bles, de forma que la seva seguretat es trobi en tot moment garantida. La pràctica del raid es planteja com una “eina pedagògica”, que permet assolir uns objectius “tant a nivell grupal com a nivell indivi-dual”, però que és necessari que s’adapti “a les edats i característiques del grup” que la realitza, així com al projecte de curs de la branca en qüestió.

Per tant, el raid queda establert com una eina o espai més per a treballar els objectius i projectes de la branca amb els infants i joves -tal i com ho són les activitats o els campaments-, però amb unes espe-cificitats i avantatges concrets que el converteixen en una peça única dins el món escolta. Així mateix, tant la Normativa com la mateixa Proposta Educativa deixen clares algunes línies vermelles, plantejaments i actituds a evitar si volem treure’n el màxim profit i poder-lo utilitzar.

Primer de tot, és molt important recalcar el paper dels caps durant el raid. Cal plantejar el raid com un moment de màxima atenció dels responsables, ja que és necessari mantenir-se informat de la situació i l’estat dels infants i joves en tot moment. També cal tenir en compte que una de les potencialitats del raid és el treball en petit grup, per tant, cal evitar plan-tejar-lo com una activitat individual. Finalment, un dels replantejaments més importants que ha suposat aquesta nova proposta pedagògica és un canvi de rumb pel què fa a l’objectiu primordial del raid. Si bé en els seus inicis, tal i com s’explica a la normativa, el raid era una activitat molt encarada a la supervi-vència, actualment allò que ha de prevaler a l’hora de preparar-lo és la idea d’espai de reflexió.

Quins tipus de raid hi ha?

La Proposta Educativa del Raid, ens presenta diverses tipologies de raid, cadascun amb dife-rents potencialitats educatives. Es pot plante-jar el raid com una descoberta sociocultural, coneixent entitats o llocs d’interès, desenvo-lupant així capacitats com el pensament crític o l’opció país. Per altra banda, també es pot pensar en un raid emmarcat en l’entorn natu-ral, on els infants i joves puguin descobrir el seu entorn, conèixer la natura que els envol-ta o potenciar habilitats com el pionerisme o l’orientació. A més a més de tot això, sempre es pot optar pel raid com un espai de revisió de vida i cohesió de grup. Cada una d’aquestes tipologies ha de ser analitzada; i en funció de les característiques dels infants, el grup, l’entorn on es desenvolupa l’activitat, l’interès mostrat pels infants i joves, etc. se n’ha d’escollir una o fins i tot fer una barreja dels diferents tipus.

A través d’aquesta reflexió o de les nombroses for-mes, objectius i facetes que es poden potenciar a tra-vés d’un raid els caps poden treballar un ampli ventall d’aspectes del progrés educatiu dels infants i joves, des d’habilitats com l’autonomia o el pionerisme, fins a emocions com la por o el sentiment de pertinença, passant pels valors escoltes, com el respecte o el tre-ball en equip.

Com plantegem un raid?

El primer pas per a preparar un bon raid és el de plan-tejar-nos quins objectius volem assolir i què volem treballar. Això ens permetrà saber en primera instàn-cia si un raid és el tipus d’activitat que estem buscant. També es important assegurar-nos que l’entorn serà propici a aquest tipus d’activitat. Quan tinguem clar que volem fer un raid, hem de definir tots els aspectes educatius i logístics necessaris. Un dels aspectes més importants a tenir en compte és el quadre sobre la tipologia i distribució de grups a les diferents bran-ques, així com la durada. Aquí es marca una gran diferència entre unitats pel què fa al temps que pot durar un raid, ja que per exemple, els Castors i Llúdri-gues han de fer el raid al llarg del dia i cada hora han de tenir contacte amb un adult, en un grup de com a mínim 5 infants; en canvi, els Truc de 17 anys poden anar en parella i estar més hores sense la presència de l’adult.

Un cop ho tinguem decidit i estudiat, hem de veure quina de les tipologies s’escau més amb allò que tenim pensat. Cal tenir clar si volem, per exemple, treballar l’esperit crític amb una descoberta d’entitats, el contac-te amb una ruta pel parc natural que tenim al costat del terreny o potenciar l’autonomia dels infants i joves deixant que gestionin ells mateixos un dia de cam-paments sense la supervisió dels caps, entre d’altres opcions. Això ens ajudarà a delimitar la localització, definir els grups, el material necessari i sobretot esta-blir quins seran els continguts que es treballaran men-tre duri l’activitat.

Amb aquestes premisses establertes, s’ha d’omplir la Fitxa del raid. El primer i més necessari pel què fa a l’aspecte logístic és poder garantir tres aspectes que els infants i joves han de tenir: aigua, menjar i lloc per dormir. Un cop establert això, s’han de distribuir els diferents grups, així com guies per a elaborar les rutes que seguiran, comptant amb les parades necessàries.

Descarrega’t els documents del raid

Els i les caps de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya es poden descarregar la Proposta Educativa i la Normativa del Raid entrant amb el seu nom d’usuari i contrasenya a l’Espai del cap (secció Documents> Campaments i excursions> Raid). Al mateix apartat també s’hi pot trobar la Fitxa del Raid i el Certificat d’Activitat.

www.escoltesiguies.cat/espai-del-cap/documents/categoria/raid

Les persones que no siguin membres de MEG poden enviar un correu electrònic a projectes@escoltesiguies.cat.

A l’hora d’establir els recorreguts, és important tenir en compte la normativa de seguiment, en la qual s’especifica el temps màxim que poden passar els infants i joves sense una supervisió directa dels caps, així com la durada màxima de l’activitat. També se’ns presenten una sèrie d’objectius mínims que hauria de perseguir l’execució d’un raid, als quals s’hi poden sumar els específics de la branca o el petit grup, potenciant aquells aspectes que vulguem destacar més durant l’activitat. Per cada un dels petits grups s’ha de preveure el lloc i la persona que fa la super-visió, l’horari aproximat per a cada grup, on delimi-tar hores de supervisió, menjar o realització de les activitats programades pels caps. Un cop finalitzada l’activitat s’ha d’adequar l’espai i el temps necessari perquè els participants puguin compartir les expe-riències del diferents grups i es pugui revisar la feina feta, així com tot el que han viscut i el que n’han après.

Finalment, un cop tot hagi estat preparat, les famílies hagin estat degudament informades del contingut i durada de l’activitat i ens trobem a campaments, hem de viure i fer viure als infants aquesta experiència d’una manera única, intensa i positiva. Hem de mante-nir en tot moment el control de la situació dels infants i joves i vetllar per evitar que sorgeixin problemes, sent conscients que es tracta d’una activitat molt important i que comporta més riscos que la resta, no un moment de pausa en els campaments. És molt important revisar abans de començar l’activitat tot el material que han de dur, com el sac, les tendes, el menjar, el material per a les activitats o l’anomenat sobre d’emergència, on els infants i joves disposaran dels telèfons d’emergència, mapes o, si s’escau, fins i tot diners per a utilitzar-los en cas necessari. Amb els nens ja en plena activitat, cal estar amb els ulls ben atents per detectar qualsevol problema que pugui sorgir en el grup, tenir alternati-ves a la pluja que apareix a la tarda o bé buscar nous espais per a fer les descobertes.

“Un cop tot hagi estat preparat, les famílies hagin estat informades i ens trobem a campaments, hem de viure i fer viure als infants aquesta experiència d’una manera única, intensa i positiva”

Marta CotsCoordinadora tècnica de l’Escola de Formació

Va entrar a l’escoltisme fent de cap de

RiNG a l’AEiG St. Pius X, on després va ser

cap d’agrupament. Va ser responsable

pedagògica del Sector II, formadora de

TROCA i comissària de la Demarcació del

Barcelonès.

Ona YànezCoordinadora del Servei

de Campaments i Més

Va ser nena des de LLiD de l’AEiG Perot Guinarda

(Dem. Barcelonès - Sector II), on va ser cap durant 4

anys i cap d’agrupament. També ha estat membre de

l’Equip de Branques i secretària del Sector i formadora

de Formiga II.

Barcelona, 11 de maig de 1981.

Quants anys portes a l’escoltisme? 18. Vaig començar als 14 anys a 1r de PiC a l’AEiG Sant Ignasi.A què et dediques professional-ment? Treballo en el camp de l’economia social fent consultoria, formació, recer-ca... i tot allò que puc per guanyar-me la vida!

A part de la feina i MEG, a què dediques el teu temps? Als amics, a la família, a mi, a fer esport, viatjar i descobrir llocs, llegir... i a compartir bons àpats i sobretaules!Per què MEG? Al cau m’hi vaig ficar sense saber massa on anava i m’hi vaig enganxar. Per a mi ha suposat un espai de lli-bertat, projecte i amistat fonamental a la meva vida. MEG és el millor lloc que he trobat i sempre hi he volgut continuar implicat: pel projecte de l’escoltisme, per les persones que hi he trobat i per la vivencialitat de l’associació.Un moment a la teva vida escolta? La nit d’una excursió de passos, quan em vaig acomiadar d’una generació de nens que havia portat durant molts anys. Vaig prendre consciència dels vincles que estableixes al cau i de tot el que m’havia aportat fer de cap.

Camisa o fulard? Camisa i fulard.“Esterilla” o màrfega? Aïllant.Defineix-te en una paraula. Una? Mmm... conciliador.Si has d’escapar-te, on et trobarem? A S’Albufera d’es Grau, a Menorca.Una paraula que fas servir sovint Som-hi!Un llibre? El món d’ahir, de Stefan Zweig.Una pel·lícula? Un lugar en el mundo, d’Adolfo Aristarain. Una cançó? “Armando Rampas”, d’Antònia Font.Una llei escolta? Som decidits i afrontem les dificultats sense por.

Coneixent la TAEX Jordi Valls, administrador general de MEG

Coneixent l’OSG

el C

orre

u__

89__

estiu

“Reconec que estic enganxada al mòbil, però no perquè m’agradi parlar per telèfon. No sabia viure sense agenda i llistes, i ara estic encantada de tenir-ho tot a mà virtualment. Jugo i miro sèries quan vaig en transport, faig fotos quan viatjo (que sempre m’havia costat), em poso al dia via Twitter i Facebook, i ric sovint amb els grups de Whatsapp.”

“Fa dos anys que a la meva vida ha aparegut una nova passió; els meus fills, l’Aram i en Pau. M’encanta aprofitar els caps de setmana per desconnectar de la rutina i marxar a carregar forces a la muntanya però també gaudeixo de la ciutat anant a sopar o a fer un beuret a una terrassa assolellada.”

Des de la coordinació de

l’equip de Campaments i Més

treballa amb propietaris de

terrenys, administracions

i grups per tal de garantir

que les acampades es

poden fer amb tranquil·litat

i permeten un aprenentatge

en el medi natural. Des de

fa poc també és el referent

tècnic de l’Àmbit de Natura.

La seva tasca consisteix en

donar suport a l’Escola de

Formació en la implantació

dels nous cursos de FOCA i

FORMIGA. Dóna suport a l’Àmbit

de Mètode i Formació i la Taula

Pedagògica (TAPE) en la revisió

dels continguts, les avaluacions

dels caps, les activitats del

Moodle... i en l’encaix de

l’Escola de Formació de MEG,

amb les seves potencialitats i

particularitats, seguint la nova

normativa.

Maneres de fer: unitat de Castors i Llúdrigues

Text: Anna Camacho (comissària de la Demarcació de Girona)

La unitat de Castors i Llúdrigues (CiLL) és una de les més especials. Es tracta dels nens més petits de l’agrupament, i als caps els toca la -de vegades- complicada tasca d’introduir-los a l‘agrupament i al món escolta, a l’hora que se’ls comença a educar en valors i descobreixen el treball en equip.

AEiG Xaloc (Dem. Tarragona). 20 anys. Estudia Comunicació Audiovisual. Cap de CiLL.

CLàuDiA CLimEnT FiGuEroLA

LAurA SánChEz zAmbrAno

AEiG Sant Sadurní (Dem. bLL/G/AP). 24 anys. Estudia Educació infantil. Cap de CiLL.

Què penses que és el primer que ha d’aprendre un CiLL quan entra a l’agrupament?

Cordar-se la camisa.

Crec que se’ls ha d’intentar ensenyar el per què ser de cau és una experiència tan única.

Què creus que és millor de treballar amb els CiLL? i el pitjor?

El millor de treballar amb ells és que saps que veuràs en molts el seu primer bon dia, la seva primera promesa, la il.lusió de posar-li el primer fulard... són moments que posen la pell de gallina. El pitjor, sens dubte, la ‘mamitis’ i ‘papitis’ i com contrarestar-la.

El millor és que m’arrenquen sempre un somriure. El pitjor, plegar-los el sac.

Per què penses que el color taronja va associat a aquesta unitat?

Jo crec que és un color càlid, entusiasta i creatiu, que pot reflectir una mica aquesta ingenuïtat que fa que creguis que tot és possible.

Energia, són vitamina C en vena!

Explica’ns una anècdota de CiLLs.

Va ser als últims campaments de primavera. La nit anterior havíem sopat unes sardines que realment feien fàstic. Sense llum ni fanalets, vam decidir rentar els plats l’endemà al matí. Ja us ho podeu imaginar: tot enganxat, la meitat de les sardines encara als plats... Vam deixar molt clar que els plats abans d’anar a la pica s’havien d’escurar, però de sobte veiem un castor anant tot decidit cap a la pica, amb el plat a vessar de sardines i espines. i xof, a l’aigua.

una nit de campaments, mentre tots dormíem, un dels castors es va despertar per anar a dormir al lavabo! Va travessar tot el terreny sense la lot, descalç. Va ser dels més valents, però... buscava el lavabo perquè hi havia llum i així no tenia por!

Fes-nos cinc cèntims d’algun projecte que hagis fet amb els CiLL

Per nadal, els CiLL van decidir que volien col·laborar amb un menjador social (va ser una iniciativa que va sortir d’ells sols). Vam dedicar la tarda d’un dissabte a cuinar un regiment de macarrons a la bolonyesa i pastís de xocolata amb galetes. Va valdre molt la pena.

Fer una obra de teatre pel casal dels avis del poble cada any per Carnaval.

Explica’ns quina és la millor bestiesa que ha sortit de la boca d’un dels teus Cill!

Va ser durant la pluja d’idees del projecte, que els nens i nenes es van dividir molt en dos grups: un d’ells defensava cuidar les plantes i l’altre fer unes olimpíades amb altres caus. una de les nenes més responsables de la branca aixeca la mà i diu: “hem de fer el projecte de les plantes perquè si no el fem les plantes es moriran i nosaltres també perquè no tenim oxigen sense la fotosíntesi. L’hem de fer per no morir-nos”.

“no puc menjar poma perquè sóc celíac”.

Digues una frase que motivi a estar a CiLL a caps que no hi han estat!

haver de demanar al ratolinet que porti regals a la nit perquè a molts dels teus nens i nenes els hi cauen les dents i veure l’endemà la seva cara d’il.lusió al rebre llaminadures per compartir... no té preu.

Els castors som els millors!

Explica’ns una tècnica per motivar als CiLLs al màxim!

Als nostres CiLL els encanten les titelles. Quan volem explicar quelcom més complex i menys dinàmic utilitzem titelles de diferents personatges. Els últims que ens van visitar van ser uns pallassos molt entretinguts.

La motivació és la solució!

Calaix de projectes

Des fa 15 anys aquests 2 agrupaments reu-sencs som els Campaners de la nostra ciutat. Recuperem els tocs de festa manuals des del Campanar durant els dies de Corpus i les dues festes majors. En total realitzem una vintena de tocs cada any.

L’any 2000 des de l’Ajuntament es volia recu-perar l’ús tradicional del campanar, i des d’ambdós agrupaments hi havia una cla-ra voluntat de participació a la festa major, d’aquí en va sorgir el projecte. Des de llavors som oficialment els encarregats de tocar les campanes a la nostra ciutat, tot un orgull. Actualment fem 2 tocs diferents: el “Toc de Festa” un repic ja força conegut pels reusencs i el “Toc General”, ventant les campanes.

Aquest és un projecte d’ambdós Consells d’Agrupament, juntament amb trucs i ex-caps. Actualment estem reformulant-ho per implicar més unitats i vincular-nos més a la societat reusenca.

Més informació:@Campanersreus (twitter)fb.com/Campanersdereus (facebook)

AEi

G M

onts

antC

im i

AEG

Mis

eric

òrdi

a (D

em.

Tarr

agon

a) Projecte: Campaners de ReusUnitat: Trucs, caps i ex-caps

Ca

laix

de

pro

ject

es__

12

Els pioners i caravel·les, posant en comú les seves inquietuds artístiques des d’una mirada crítica i social, han descobert l’art com una forma inalienable de compromís i humanitat. Així, al llarg dels dissabtes de cau i les excursions, els joves han anat des-cobrint i tractant diferents formes artístiques enteses com a crítiques amb l’entorn, és a dir: l’art com a espai per a prendre partit i no com a simple adorn.

Com a resultat n’ha sortit una col·lecció de fotografies fetes pels i les joves que s’han exposat al bar La Confiteria. L’exposició, titula-da “San Saru”, fa referència a la llegenda orien-tal dels tres micos d’una gran saviesa. Els noms dels tres simis —Mizaru, Kikazaru, Iwazaru— signifiquen “no veure, no escoltar i no dir” i simbolitzen, encara avui, la condescendència i ceguesa humanes davant d’una realitat.

L’exposició tracta la violència juvenil, una rea-litat sovint silenciada a causa de la por i dels grups que passivament la toleren. És una vio-lència quotidiana i insidiosa, visible i invisible, que afecta especialment els adolescents per la seva major vulnerabilitat. En comptes del “no he vist, no he escoltat, no he dit”, l’exposició pretén fer visible aquesta problemàtica com a primer pas necessari per a despertar la cons-ciència, el respecte i la fraternitat.

AEi

G P

au C

laris

(D

em. B

arce

lonè

s, S

ecto

r IV

) Projecte: exposició de fotografies “San Saru” Unitat: PiC

el C

orre

u__

89__

estiu

Els membres dels equips generals i els formadors també es formen. Alguns són #MoltFansdeFormar-seCadaAny i altres han acabat tan cohesionats que han volgut opinar tots junts sobre com els havia anat la formació!

No deixem mai de formar-nos!

Ignasi Llobera, comissari internacional. Participant al Seminari d’Estiu de la FORA.L’escoltisme és una escola de vida: ens ofereix experiències que ens fan créixer i possibilitats de formar-nos contínuament. Pels responsables associatius de sectors/demarcacions i d’equips generals, la FORA d’Estiu és una porta oberta a projectes que ens inspirin i enriqueixin la nostra tasca associativa.

Aquest any: “Com construir una comunitat? Comunitats d’aprenentatge i models d’educació inclusiva”. Després del marc teòric, la descoberta d’experiències diverses i molt interessants: Vic com a ciutat educadora; l’Escola Mare de Déu de Montserrat de Terrassa; una classe de violoncel de Manlleu oberta a tothom; i l’AEiG Collformic, que neix amb l’educació inclusiva al seu DNA.

Aquesta FORA d’Estiu ha sigut posar entre parèntesi el dia a dia i prendre’ns temps per descobrir, per reflexionar, per compartir... i carregar piles! Què més en trec? Idees per contribuir en el debat europeu i mundial de com fer que l’escoltisme sigui més inclusiu. #MoltFanDeFormar-meCadaAny!

Alumnes de FOFO (Formació de Formadors) 2014 No trobes les paraules per explicar-ho. Creies que ja sabies el que t’esperava, però va ser més que un espai formatiu: misteriós, enigmàtic, creatiu... va ser una experiència fantàstica i significativa! Tot i que les papallones a la panxa et fessin perdre la gana, no podies dir que no als deliciosos plats que sortien de la cuina. Malgrat les poques hores de son, els mestres maçònics aconseguien mantenir-te atent, receptiu i motivat. Van ser cinc dies per poder fer un viatge personal i grupal a través de la reflexió que et van permetre aprofundir en el teu creixement personal. Fa dies que et sents com si estiguessis als núvols. Haver trobat la llum de la veritat t’ha enlairat fins aquí i a partir d’ara tens la responsabilitat de transmetre-la. Continues sense trobar les paraules...

el C

orre

u__

89__

estiu

InF

orm

a’m

__13

Cites a Cegues

Fulard? Camisa? Les lleis escoltes, de memòria? Mèto-de escolta clar i definit? Hissar la bandera de bon matí? L’organització? I les formacions? Aquests dubtes evi-denciaven que, tot i compartir territori, els agrupa-ments de la Demarcació Vallès/Maresme, Escoltes Cata-lans i Acció Escolta no es coneixien gaire.

D’aquí va sorgir la idea de fer “Cites a Cegues”: caps de diferents associacions que es trobessin cara a cara. El mes de març, aquells agrupaments que ho havien demanat van rebre una convocatòria per trobar-se des-prés del cau en algun lloc del territori amb entre 3 i 6 consells de diferents caus.

Durant tres caps de setmana es van fer 7 cites a cegues, a Granollers, Sant Fost, Sant Cugat, Mataró i Montcada i Reixac. Èxit absolut de participació: 12 agrupaments de la Demarcació Vallès/Maresme de Minyons; d’Escoltes Catalans, 9 agrupaments de la vegueria de Baix Llobregat/Vallès i 8 del Maresme; a més, l’agrupament d’Acció Escolta va fer mans i màni-gues per donar-se a conèixer i assistir a 3 cites. En total, 30 agrupaments i 240 caps.

Per trencar el gel cada trobada s’iniciava amb una dinàmica de diversitat proposada per la FCEG. En primer lloc, els participants feien grups amb gomets, jugant amb les seves formes i colors; després, la cosa es complicava i els gomets prenien un significat con-cret. A partir d’aquí es va debatre la gestió d’una diversitat que els agrupaments estaven ansiosos per contrastar. La dinàmica va continuar en petits grups que buscaven diferències i semblances entre caus. S’havien preparat preguntes amb antelació, però la motivació, curiositat, respostes sorprenents i una confiança creixent van convertir l’espai en autèntics interrogatoris. Al posar-ho en comú es destacaven els

punts de contacte i les divergències. Un comentari es va repetir: la diversitat és present a les tres associa-cions i agrupaments d’associacions diferents se sen-tien més pròxims que amb d’altres de la seva.

Els agrupaments no van voler deixar-ho aquí. Un cop acabades les dinàmiques, l’èxit de les cites es va corro-borar amb sopars, balls, jocs i molta gresca. De la valo-ració general positiva de l’activitat i la necessitat tant de continuar aquest contacte com d’aprofundir-lo, es va crear una comissió amb membres de les tres asso-ciacions per organitzar una trobada de tots els caps de les tres comarques: el Caufest, que es va fer el passat 11 de maig. Una trobada lúdica a la platja de Mataró on aquesta vegada es trobaven tots els agrupaments simultàniament, un espai que va confirmar tant la diversitat com les ganes de coneixença i de contacte.

Text: Equip de la Demarcació Vallès/Maresme

Esp

ecia

l __

14

el C

orre

u__

89__

estiu

Les votacions han acabat, i gràcies a la participació dels i les caps de les diferents demarcacions ja podem afir-mar que tenim nou tema per a l’Eix del Curs del 2014-2015. Us presentem els resultats de les tres opcions fina-listes valorades del 0 al 10 a través d’un formulari on-line que va estar disponible a l’espai web de l’Eix del Curs durant tot el mes de maig.

Com es pot observar, la més ben valorada de les tres opcions ha estat: «Excursionisme i muntanya»

La natura és el lloc bo on els escoltes i les guies des-envolupem amb plenitud els nostres ideals i pro-jectes. Des dels inicis, l’excursionisme ha estat la via fonamental que ha sostingut aquesta màgica relació amb la natura i tanmateix les últimes generacions ens hem perdut una mica pels senders de la modernitat. Recuperar l’essència de les excursions tot encaixant-ho amb la realitat d’avui en dia, un repte fascinant.

Ens retrobem al setembre carregats d’energia per “endollar-nos” amb l’excursionisme i estrènyer vincles amb la muntanya.

Eix

del

cu

rs__

15

0

1

2

3

4

5

6

9

7

8

10

6,7 5,9

7,5

Música i escoltisme

Joc democràtic

Excursionisme i muntanya

Ja tenim Eix del Curs per al 2014-2015

A campaments “creixem jugant”Arriba l’hora de marxar de campaments i si una cosa farem de ben segur és jugar en molts moments, a vega-des de forma més dirigida i planificada i d’altres com a jocs espontanis que sorgeixen als temps lliures.

Us volem recordar que a l’espai web de l’Eix del Curs www.projectes.escoltesiguies.cat/eixdelcurs troba-reu un munt de recursos per a poder treballar el tema del joc des de moltes vessants, però sobretot el que hi trobareu són milers de jocs ordenats per temàtiques:

Creixemjugant

Esperem que pugueu gaudir d’alguns d’aquests jocs i recordeu que aquest estiu a campaments...

Cohesió grupal

» Jocs de confiança » Jocs de cooperació » Dinàmiques grupals » Jocs de cohesió de grup

Educació emocional

» Activitats per treballar emocions

» Dinàmiques intel·ligèn-cia emocional

» Jocs emocions

Habilitats i gimcana

» Jocs per a fer gimcanes » Jocs de gimcana sense material

Implicació social

» Dinàmiques solidàries » Participació adolescent » Jocs adaptats

Interculturalitat

» Jocs d’arreu del món » Jocs per treballar la interculturalitat

Jocs tradicionals

» Jocs i tradicions » Jocs populars

Natura i medi ambient

» Jocs de natura » Jocs de reciclatge » Jocs per protegir l’entorn

Valors

» Jocs per educar en valors

el C

orre

u__

89__

estiu

MEg dóna l’1% dels ingressos propis a projectes de cooperació pel desenvolupament

aquest mes de juny s’ha resolt el concurs públic per atorgar l’1% dels ingressos propis de Minyons Escoltes i guies de Catalunya (MEg) a projectes de cooperació al desenvolupament.

Àmbit de Gestió

BasiG-ESFA

Pallassos Sense Fronteres

A Jud-àfrica

L’any 2011, la TASA General va decidir que l’1% dels ingressos propis de MEG (aquells que no rebem com a subvencions) que estaven destinats a col·laborar amb projectes de cooperació al desenvolupament, es repartissin a través d’un concurs públic on s’hi poguessin presentar aquelles organitzacions que duguessin a terme projectes de cooperació. Entre els projectes presentats, un jurat, format per mem-bres de la TASA General, de l’Àmbit de Gestió, de la Taula Executiva i de l’Equip de Cooperació, decidiria a quin o a quins projectes destinar la donació.

L’import total a atorgar aquest any 2014 eren 6.969,64 euros, corresponents a l’1% dels ingres-sos propis del curs 2012-2013 conjuntament amb les partides de cursos anteriors que havien quedat desertes o en què no s’havia convocat el concurs. El jurat es va reunir el passat 28 de maig i va valorar els 8 projectes presentats tenint en compte els cri-teris exposats a les bases de la convocatòria, i que els projectes representessin l’estil i els valors de MEG sobre la cooperació per al desenvolupament.

Es va decidir repartir la donació entre tres projectes molt diferents entre ells, però que van entusiasmar d’una manera o altra els membres del jurat. Per una banda, una part de la donació va anar a un projec-te de Pallassos Sense Fronteres per oferir suport emocional a la infància a Bòsnia, un projecte que va molt en la direcció de l’Eix del Curs d’enguany “creixem jugant”. Una altra part de la donació, va ser per a un projecte de BasiG-ESFA per formar estu-diants d’arquitectura de Guatemala en qüestions de cooperació, un enfocament que el jurat va trobar molt original i interessant i que tenia una bona part de repercussió aquí al Nord. I finalment, la darrera part de la donació va ser per un projecte d’A Jud-àfrica per un centre de formació a Burkina Faso, un projecte petit, però que el jurat va valorar que podia tenir un impacte molt gran.

Info

rma

cion

s d

els

àm

bit

s __

16

el C

orre

u__

89__

estiu

Entrevista a la Judit Besora, responsable d’A Jud-Àfrica (pàgina 28)

Des de l’àmbit de comunicació, busquem donar sortida i difusió als vostres projectes, formacions, actes i esdeveniments més importants. Si el vostre agrupament, la vostra demarcació o el vostre àmbit està tre-ballant en quelcom interessant, no dubteu a contactar-nos per a què tothom ho pugui saber i participar-ne. Si teniu algun vídeo sobre ponències, actes o projectes que hagueu fet també ens interessa. A l’Oficina de Serveis Generals hi ha un arxiu on es guarden totes aquestes peces per a poder-ne fer difusió en algun moment o ser consultades.

Així mateix també us encoratges a que com a demarcació o equip us animeu a designar una persona que pugui fer de pont i mantenir a l’àmbit informat de tot allò que passa, i que ens ajudi, com un corresponsal, a poder cobrir i donar veu i estar atents a tot allò que passa a MEG. Si a més a més teniu inquietud per conèixer millor què podeu fer per a comunicar i transmetre allò que dueu a terme, també podeu acudir a nosaltres i estarem encantats de donar-vos consell i si cal també un cop de mà. Tot això ho podeu aconse-guir contactant amb nosaltres a través de la nostra adreça de correu, ambit.comunicació@escoltesiguies.cat.

__12

__18

Àmbit de Comunicació

Info

rma

cion

s d

els

àm

bit

s __

17

el C

orre

u__

89__

estiu

Paraula d’scout

Ditades

MOCS · campament de joguina

Nadratx i L luku

bada

www .paufarell . c at

WWW . CARGOLS .ORGhttp : / / l at i r adecargols . blogspot . com

Jo mai mai... Arnau Solà V i l a i S a lvador Grané · www . arnausolav i l a . com

Paraula d’scout b ada

www .paufarell . c at

Tira Còmica

Campaments de joguina

el C

orre

u__

89__

estiu

Que als escoltes ens agrada fer servei és un fet evident. Que estimem la natura, també. Com a cap, em fa molt contenta veure que tots els membres d’un agrupament s’impliquen per fer més agradable i sostenible el seu entorn. En aquest cas en concret, la costa, un entorn que forma part de la quotidianitat de molts agrupa-ments dels Països Catalans.

El passat dissabte 24 de maig, sis agrupaments de la Demarcació de Girona (el Flos i Calcat d’Arenys de Mar, el Pinya de Rosa de Blanes, el Sant Nicolau de Malgrat de Mar, el Montpalau de Pineda de Mar, el Bivac Sant Ponç de Tordera i el Montnegre de Calella) van participar de la campanya internacional Clean Up the Med, una iniciativa que vol conscienciar la població sobre la necessitat de protegir el medi marítim i de mantenir les costes i platges netes.

Arran de la iniciativa, els agrupaments (junt amb ajuntaments i altres entitats voluntàries) van organitzar neteges i activitats de conscien-ciació a les seves platges, cales i rieres. El resultat final? Bosses plenes de deixalles: llaunes, bosses de plàstic i embolcalls de tot tipus, però tam-bé una pantalla d’ordinador, una roda de bici rovellada, una maleta trencada i soles de saba-ta, entre moltes altres “curiositats”. A mig matí, tots els escoltes es van reunir a Calella per dinar, conèixer-se, intercanviar experiències i divertir-se plegats. Un dia rodó!

Sembla que fins que no participes en alguna activitat com aquesta no t’adones de totes les deixalles que hi ha al teu voltant. Residus que, lamentablement, són producte de l’acció huma-na. Per sort, als agrupaments (i en molts altres espais plens de gent implicada) podem fer reaccionar els infants i joves. Perquè és impor-tant que els més petits creixin en un entorn net i sostenible, però encara és més important que aprenguin a respectar-lo i cuidar-lo.

anna rosich, cap a l’AE Montnegre de Calella

La crisi augmenta la injustícia social. El sistema actual amaga la pobresa.

Un milió de catalans (deu vegades el camp nou ple), no han pogut encendre la calefacció aquest hivern segons la Fundació Acció, Benes-tar i Desenvolupament i l’entitat Ecoserveis.

El 2012, Càritas va acompanyar més de 23.000 famílies de la nostra demarcació (en tot MEG som unes 12.000 famílies). Ha obert un centre d’acolliment familiar, vuit centres de dia per a infants i adolescents, un servei d recollida de menors a l’escola, dos casals per a joves i ado-lescents, tres nous espais de reforç educatiu per a infants i un centre per a atendre a nadons i les seves mares. Va atendre més de 1.100 sol·licituds de mediació en l’habitatge per a evitar l’exclusió residencial. Al 2013 va ser pitjor.

I aquí entreu vosaltres, els caps! El dissabte, dinant a casa tot just després de despertar-vos… la man-dra d’anar al cau encara amb els macarrons a la boca. Aleshores penses en el somriure d’aquell castor o la vacil·lada de la caravel·la que els porta a tots bojos. Menges un iogurt i cap al cau.

Pensem que aquí cal sumar-hi la delicada i crua situació que estan vivint moltes persones al nostre voltant. Volem dir-vos que aquesta situa-ció l’hem de transformar. El cau té un paper en aquest canvi i vosaltres una gran responsabilitat. Els escoltes i les guies dels agrupaments han de conèixer la realitat de la nostra societat i han de poder plantejar-se què falla i què funciona.

Apostem per un canvi de model social que comenci al cau. Fem real el que defensem. Fem bé les tasques. Siguem transparents. Actuem amb responsabilitat i fem activitats de qualitat. Mostrem als joves i a la societat que un món diferent és possible.

I tot això només per dir-vos allò que ja sabeu. “Deixem cada dia el món una mica millor de com l’hem trobat”.

Comissariat de la demarcació del Barcelonès

ME

G o

pin

a__

19

L’escoltisme participa al

Clean Up The Med

Escoltisme i model social

el C

orre

u__

89__

estiu

Minyons Escoltes i guies de Catalunya

escoltesiguies.cat/vídeos@escoltesiguies

Xa

rxes

soc

ials

__20

Comunicat conjunt de la FCEG: Acció Escolta, Escoltes Catalans i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, en reconeixement del 17 anys de #Canvies.248 m’agrada i 55 vegades compartit

De l’escoltisme a la Companyia Elèc-trica Dharma: entrevistem el músic Lluís Fortuny. No us ho perdeu!112 m’agrada i 19 vegades compartit

I tu, recordes el primer cop que et vas posar unes xiruques? Us reco-manem l’article d’opinió de la Foix Senabre, de l’AEiG Pere II - Sta Maria de Foix de Vilafranca del Penedès.98 m’agrada i 18 vegades compartit

Quatre reflexions abans de realitzar un projecte de cooperació internacionalEn aquest article d’opinió, l’Anna Maria Capdevila desmunta els tòpics que acostumen a aparèixer en plan-tejar un projecte de cooperació.

un agrupament de l’alguer busca un agrupament de MEg per fer un projecte conjuntEstan impulsant un projecte amb altres unitats d’Itàlia i busquen una unitat de Catalunya que s’hi animi.

500 escoltes i guies netejaran les platges i conscienciaran la població per protegir el Mediterrani6 agrupaments de l’Alt Maresme i La Selva participen a la campanya internacional Clean Up The Med.

totes som Can vies. Can vies és del Barri Comunicat conjunt de FCEG en reconeixement del 17 anys de #CanVies.

avantatges per als membres de MEg i de Xarxameg en la llicència federativa de muntanyaFas muntanya fora del cau? Pots federar-te a través de MEG i dispo-sar d’una assegurança estalviant-te la quota d’un club excursionista.

ja tenim tema per a l’Eix del curs 2014-2015!Els i les caps de les diferents demar-cacions han votat entre les tres opcions finalistes. La guanyadora és “Excursionisme i muntanya”.

www.escoltesiguies.cat

@Cauvistaalegre Aquesta tarda serem a Bcn per reivindicar l’escola catalana, de qualitat i per a tothom. Perquè #sócdecau, perquè @somescola! #somescola14j

@catreligioCada vegada són més els agru-paments que contracten energia renovable. @EscoltesiGuies @SomEnergia

@tot_suma L’@AEiGOlot rehabilitarà el Molí d’en Climent gràcies a 99 sumadors que han aportat 124% de l’objectiu

Colors (aEig Mare de déu de núria)

Com construir una comunitat? fora estiu 2014

notícies, entrevistes i articles d’opinió + llegits

Tot allò que et cal saber sobre l’escoltisme i el guiatge!

el C

orre

u__

89__

estiu

El foc a l’estiu, riscos i prevenció

Text: Àmbit de Natura

Al Dossier de campaments hi haurem d’adjuntar també el permís de foc. Aquest permís el concedeix el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i ens autoritza a utilitzar els fogons de gas per cuinar. Aquest permís es tramita, juntament amb l’autorització municipal, a totes les reser-ves a terrenys de Campaments i Més confirmades amb més d’un mes d’antelació, o contactant amb el Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Direcció General del Medi Natural (93 574 00 36).

Un cop al terreny, és molt importat conèixer el lloc on es fa el campament, les diferents vies d’evacuació que té per poder marxar en funció de la direcció del foc, i ser previ-sors en aspectes com la ubicació de la cuina.

En cas d’incendiMantingueu la calma i comuniqueu el que està passant a la vostra unitat. Repartiu-vos els joves entre els caps i aneu sempre en grup. Poseu-vos en contacte amb el 112 i seguiu les seves indicacions.

Recordeu que el foc avança més ràpid quan hi ha desni-vell. Heu de buscar espais planers i a poder ser, per on s’hi pugui accedir amb cotxe o jeep. Les zones per on ja ha passat l’incendi i on no queda res per cremar també són segures.

Els boscos i terrenys forestals, que cobreixen més de la meitat de la superfície a Catalunya, constitueixen una riquesa nacional d’extraordinària importància pel què fa a la flora i la fauna que hem de cuidar. Els boscos mediterranis, però, són força propensos a patir incendis forestals per la quantitat de sotabosc que s’hi acumula i perquè l’estiu, l’estació més càlida de l’any, coincideix també amb la temporada de sequera.

És per això que entre el 15 de març i el 15 d’octubre queda totalment prohibit fer foc en els terrenys forestals i en la franja de 500m que els envolta segons el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen les mesures de prevenció d’incendis forestals.

Els escoltes fem els campaments en zones de risc de patir un incendi forestal, per això hem d’aprendre a conviure amb aquesta possibilitat i extremar les precaucions. Hem d’actuar conscientment amb el risc al qual estem sotmesos i preveure, anticipar i preparar la nostra resposta. Aquesta consciència del risc és necessària, ja què l’acció de l’home (volun-tària o accidental) és la responsable gairebé sempre dels incendis. Només un 2% dels focs forestals són d’origen natural.

De campamentsQuan preparem un Dossier de campaments hem de deixar constància de les activitats que tenim pensat fer, vetllant per incloure-hi informació sobre les excur-sions o rutes en què ens desplacem i no estem a un lloc fix, el contacte d’un responsable i el pla d’evacuació.

Esp

ai

mu

nta

ny

a__

21

el C

orre

u__

89__

estiu

AL BOSC, QUALSEVOL DESCUIT POT SER EL PITJOR DEPREDADOR. EN CAS D'INCENDI, TRUCA AL 112.

Informa't del risc d'incendis en temps real a #vigilaambaquestesbesties@emergenciescat @112 @bomberscat @transit @meteocat @mossoscat @agriculturacat

vigila amb aquesta bèstia

Per molt inofensius que semblin, uns focs d'artifici poden convertir-se en el pitjor depredador del bosc, sent una de les causes més freqüents d’incendis forestals a Catalunya. Perquè qualsevol

descuit pot convertir-se en una bèstia perillosa per al nostre entorn. L’espurna d’una barbacoa, d’una radial o d’una eina de bricolatge, una cigarreta mal apagada, uns focs d’artifici, una crema

no ben controlada de rostolls… La prevenció és la millor arma per combatre-les,i garantir la protecció de les persones i del medi natural.

Campaments i Més

1. El tema estrella: les latrines. Com ho portem?

A. Aquest curs he fet un monogràfic de pionerisme i als campaments d’estiu hem fet unes latrines de luxe, les hem perfumat amb unes branques de plantes aromàti-ques i tot!

B. Mentre plantem tendes i instal·lem la cuina, un grup s’encarrega de fer un forat per la latrina; sort que el pro-pietari ens deixa una pala!

C. Avui hem actualitzat el «cacarànquing» i anem prou bé però... ara que hi penso... on deuen estar anant els RiNG? No estaran fent servir el WC de casa el propietari?!

TEST: “El naturímetre”Valorem la nostra relació amb la natura durant els campaments

2. És l’hora de la dutxa! Quin sabó utilitzem?

A. Sempre intento que comprem una ampolla grossa de sabó biodegradable que utilitzi tota la unitat però no sempre ho aconsegueixo...

B. Per tradició del cau, cada participant decideix quins pro-ductes utilitza per a la seva higiene personal.

C. Mai m’havia plantejat que a l’hora de preparar els campa-ments també podia tenir en compte quin sabó utilitzar...

3. Què fem amb les aigües residuals de la cuina, ren-

tar plats, roba o gent?

A. Quan era RiNG vaig aprendre a fer un clot per abocar-les prop de la cuina i lluny del riu, amb graves a dins per millorar el filtratge que causa sensació a tots els cam-paments.

B. Busquem el lloc que menys molesti per fer un clot; m’han dit que el terreny és argilós, això va bé, oi?

C. Sempre ho llancem al riu que passa pel terreny, així es dilueix ràpidament tota la brutícia i tot torna a veure’s net.

4. Quin tipus de relació tindrem amb la gent del territori?

A. Estem en contacte amb el Parc Natural per organitzar un servei de millora d’un itinerari.

B. Molt bona relació! Volem organitzar una festa sorpresa pels nens del poble a la plaça (espero a que l’ajuntament no li molesti).

C. Doncs cap relació, perquè anem al Pirineu, i allà no hi ha habitants, només boscos verges.

5. És de nit, estem a les tendes i no para de ploure,

sembla que la tempesta cada vegada és més forta

i l’aigua comença a entrar a les tendes. Què fem?

A. Evacuem el grup i amb les capelines anem a l’aixopluc d’emergència que prèviament hem buscat per situacions com aquestes.

B. Truco al 112 i espero que m’indiquin quin pas he de seguir.C. Estic tan nerviós/a que no puc pensar. Començo a trucar

a tots els números que tinc al mòbil.

6. Aquest any fem campaments en un terreny que està

dins del Parc Natural del Cadí – Moixeró.

A. Vull fer un campament estrella, a la visita prèvia parlarem amb el Parc a veure si ens poden recomanar excursions.

B. Anirem amb els nens a visitar la seu del Parc el segon dia de campaments i preguntarem si hi ha alguna ruta xula per fer.

C. Com que el projecte de curs es tanca aquest estiu, tenim molta feina i no podrem sortir a conèixer massa el Parc.

7. Als campaments no hi ha endoll ni gas natural...

Com solucionem les nostres necessitats energètiques?

A. He demanat a Demarcació la cuina solar per aprofitar les hores de sol per la il·luminació i cuinarem part del menjar, així reduirem el consum de fogonets.

B. Com que tenim prevista una nit de «disco» i a més volem portar nevera, el primer dia li demanaré al propietari del terreny que ens deixi endollar a casa seva.

C. Ah! No hi ha endoll? Bé, doncs, cap problema, com que demà ja sortim de campaments, improvisarem allà mateix una mega-solució ecològica... (els mòbils es poden endollar a un forn solar?).

8. Aquest any vaig d’intendent. Per fer la compra de

menjar seguim aquests criteris:

A. Fem compra a l’engròs a una cooperativa de consum ecològic, i els productes frescos a les botigues del poble.

B. Quan arribo el primer dia, em diuen quins diners tinc per gastar, i miro d’anar comprant barat i ecològic.

C. El menjar bàsic que surti barat, perquè quedin diners pels «ganxitos» i les Coca-Coles de la festa final.

Resultats:Majoria de respostes A: Els campaments són el meu moment de l’any, vull que surtin rodons!

Majoria de respostes B: Tot i que cada any n’aprenc una mica més, cada estiu hi ha alguna cosa que no havia previst i em descol·loca.

Majoria de respostes C: Sóc un desastre! Em pensava que això de muntar campaments era tan fàcil com anar de càmping amb els col·legues...

AL BOSC, QUALSEVOL DESCUIT POT SER EL PITJOR DEPREDADOR. EN CAS D'INCENDI, TRUCA AL 112.

Informa't del risc d'incendis en temps real a #vigilaambaquestesbesties@emergenciescat @112 @bomberscat @transit @meteocat @mossoscat @agriculturacat

vigila amb aquesta bèstia

Per molt inofensius que semblin, uns focs d'artifici poden convertir-se en el pitjor depredador del bosc, sent una de les causes més freqüents d’incendis forestals a Catalunya. Perquè qualsevol

descuit pot convertir-se en una bèstia perillosa per al nostre entorn. L’espurna d’una barbacoa, d’una radial o d’una eina de bricolatge, una cigarreta mal apagada, uns focs d’artifici, una crema

no ben controlada de rostolls… La prevenció és la millor arma per combatre-les,i garantir la protecció de les persones i del medi natural.

__23

Acabes de plegar de l’agrupament, de l’equip de demarcació o d’un equip general?T’agradaria continuar col·laborant amb MEG però ja no tens temps?

Col·labora amb nosaltres

Junts farem un Moviment més fort!

xarxameg de la FJS

Com?Fent-te donant i col·laborant econòmicament:

» 15€ / any (exclusiu per a menors de 30 anys)

» 30€ / any

» 60€ / any

» 90€ / any

» 120€ / any

» Altres (+ de 120€/any)

__24

Per què?Per poder obrir noves línies de finançament que permetin:

» Reforçar el sosteniment econòmic de l’entitat

» Obtenir independència del finançament públic

» Crear xarxa econòmica al voltant de MEG

» Crear altres eines de vinculació a l’entitat

Per reforçar-nos com a Moviment, disposant d’una base social i de micromecenatge sòlida.

Quins projectes es finançaran?FCentres Escoltes

» Terrenys d’acampada

» L’Escola de Formació de MEG

» Publicacions

» Altres projectes estratègics de MEG

Què t’oferim? » Els més de 70 serveis

vinculats al carnet de

xarxameg

(consulta’ls a

www.xarxameg.cat)

» Retorn dels projectes

finançats

Com puc fer-me donant?•Envia’ns un correu electrònic a info@xarxameg.cat

•Consulta el web www.xarxameg.cat•Truca’ns al 93 590 27 00

és la teva opció!

Accés a les assegurances

de la FEEC

NOVETAT!

xarxameg

__25

Text: equip coordinador del Grup d’Antics Escoltes i Guies de la Fundació Josep Sans (adaptació)

Joaquim Ferrer i Roca

No recorda exactament l’edat que tenia quan va fer-se escolta però la situa entre els 16 i 17 anys. Va començar a l’Agrupament La Salle (Comtal) de la mà del seu germà, que va facilitar-ne la creació.

Quines responsabilitats has tingut dins l’escoltisme/guiatge fins ara?Com que érem un agrupament en formació, molt aviat vaig fer de cap de secció fins que vaig marxar a la “mili” a Mallorca. Allí vaig fer també de cap de secció, fitxat per l’Eladi Homs que, juntament amb la seva muller, Maria Ferret, foren els que introduïren l’escoltisme a les Illes.

Dels anys dedicats a l’escoltisme/guiatge, quins són els valors que més et van marcar? Potser hi vaig dedicar uns deu anys. Fou una escola magnífica. Crec que hi vaig aprendre a administrar-me en totes les meves activitats. Naturalment, el més important és que em reforçà l’actitud de servei als altres i la convicció que Catalunya era una responsabi-litat personal i que havia de fer tot el que pogués per fer-la justa i gran.

Creus que la situació que va travessar el nostre país durant els anys de la dictadura va afavorir l’engrescament de moltes persones per l’escoltisme/ guiatge?Vivíem en l’ambient asfixiant de la dictadura, però en l’escoltisme trobàvem la naturalitat i la qualitat de les coses. L’Església oficial fou còmplice de la dictadura, però tots els sacerdots que tractàvem explicaven fets, lliçons i orientacions que eren autèntics i que no ha cal-gut rectificar mai. Foren testimonis de cristianisme i de civisme de debò.

Què diries que vas aprendre a l’escoltisme? Jo vivia a casa dels avis, perquè era prop del col·legi on anava i ells amb estimació i llibertat m’ajudaren mol-tíssim, però l’escoltisme era tot això i a més a més una aventura engrescadora.

L’escoltisme i el guiatge han anat evolucionant en el decurs del temps. Com valoraries els canvis que has viscut més de prop?L’escoltisme anys després em semblà que s’havia aigua-lit. No ho vivia a fons, simplement l’observava de lluny. Darrerament crec que s’està recuperant en les seves conviccions espirituals i cíviques. M’agradaria que això signifiqués conviccions cristianes i catalanes.

Tornaries a dedicar aquests anys a l’escoltisme/guiatge o creus que ara faries una altra cosa? He procurat seguir fent servei. He acceptat responsa-bilitats en entitats i així segueixo. No tinc cap excusa per a no seguir fent el que pugui. Ho viuria malament. No faig escoltisme enquadrat en el Moviment però pre-tenc ser una peça de Catalunya que rutlli, que sigui útil.

Vols dirigir alguna recomanació als caps actuals de MEG?Sempre he seguit observant l’escoltisme amb interès i amb el desig de que segueixi essent útil a d’altres generacions.

És un bon mètode. Això us farà riure, perquè està més que descobert, però vull dir-ho: l’escoltisme comença amb un compromís que fas com a persona i que apliques en la vida de cada dia. L’experimentes amb d’altres, en la natura i en la relació social.

Darrerament em sembla sentir que s’explica l’escoltisme com quelcom diferent dels esplais i això em sembla una bona notícia.

Adaptació de l’entrevista publicada a la revista Caliu

del mes de maig de 2014, butlletí informatiu del Grup

d’Antics Escoltes i Guies de la FJS.

Podeu llegir l’entrevista sencera a: www.xarxameg.cat

__25

A Xàtiva ens vam trobar amb membres de la Funda-ció Scout Sant Jordi. Un d’ells, Carles Cuenca, xativí i historiador, ens va explicar els fets més rellevants de la història de Xàtiva i ens va permetre conèixer i com-prendre els fets de 1707.

El juny de 1707, després de la batalla d’almansa, els exèrcits borbònics del general D’Asfeld incendiaren Xàtiva. La població fou molt castigada i fins i tot el nom de la ciutat fou canviat pel de Nueva Colonia de San Felipe. En la defensa de la ciutat van tenir especial protagonisme els Maulets, als quals fa uns anys la ciu-tat va dedicar un monòlit. Vam veure l’antic Hospital i, enfront, la Seu de Santa Maria, el convent dels domi-nics, un retaule ceràmic d’estil rococó, la casa natal del Papa Alexandre VI i finalment l’església de Sant Pere del segle XIV.

L’endemà, en arribar a Almansa, vam conèixer el nos-tre guia, l’Herminio Gómez. Al Museu cal destacar la rèplica del quadre de la Batalla d’Almansa encarregat per Felip V després de la seva victòria. L’Herminio ens va fer notar l’habilitat del pintor en mostrar les unitats militars representades a diferents llocs i en diferents moments de la batalla.

El Camp de la Batalla d’Almansa es troba a poca dis-tància del nucli urbà. El 25 d’abril de 1707 es va lliurar la batalla entre les forces de Felip V, formades per 25.000 homes entre castellans i francesos, comandades pel duc de Berwick; i les forces de la Gran Aliança favora-bles a l’arxiduc Carles d’Àustria, formades per 18.000 homes, portuguesos la majoria, holandesos i britànics, comandades per Lord Galloway i el Marquès de les Mines.

En principi les forces aliades obtingueren un cert èxit, però Berwick desplegà una maniobra envoltant que va obligar les forces aliades a replegar-se vers Alacant i durant la nit atacà per la reraguarda produint-se defi-nitivament el desastre dels aliats. La victòria va perme-tre als felipistes ocupar València, que va veure suprimits els seus furs, les seves terres ocupades militarment i va patir una forta repressió.

En tornar a Almansa vam visitar el Castell. Està situat sobre el Cerro del Águila. El va reconstruir l’infant Don Juan Manuel en el segle XIV sobre fortificacions musulmanes. A partir del segle XVI el castell va entrar en una llarga etapa d’abandonament fins arribar a un estat ruïnós. Al 1921 va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional i el 1952 s’inicià la primera restauració.

Havent dinat vàrem emprendre el viatge de tornada a Barcelona.

Grup d’Antics Escoltes i Guies de la FJS

Descoberta: Xàtiva i AlmansaText: Ma. José Martínez i Montserrat Baig · Fotos: Montserrat Baig (membres del grup d’Antics Escoltes i Guies de la FJS)

__26

el C

orre

u__

89__

estiu

Brownsea, la teva botiga de material d’escoltisme, campisme i natura. Som naturals!Calàbria, 88 · 08015 · Barcelona · Tel.: 93 424 25 66 · www.brownsea.net

DESCOMPTES

PER A GRUPS!

Consulta’ns

* Fins a exhaurir existències

(IVA inclòs)*3.59Ampolla 1lt

Sabó

plats

ecològic

Sabó

pel cos

ecològic

(IVA inclòs)*4,85Ampolla 1lt

que la natura no et noti!Aquests campaments,

NOU

Entrevista: Gent de Moviment

“El cau és el lloc on he

après totes les eines

que ara em permeten

fer el que faig”

Judit Besora Judit Besora (Valls, juny de 1985), va passar la seva infància i joventut a l’AEiG Verge de la Candela, i actualment és la responsable del projecte A Jud-Àfrica, que promou l’alfabetització i l’educació a Burkina Faso.

Com va començar la teva implicació en el

món de la cooperació i les ONG?

He viatjat bastant i he viscut a diversos

llocs tant per estudiar com per aprendre

idiomes, i vaig arribar a un punt en què

tenia la sensació de conèixer bastant bé

l’entorn. Volia conèixer una realitat dife-

rent, i vaig trobar una ONG a Alemanya

que organitzava un projecte a Sudàfri-

ca. Em van escollir, i vaig estar un mes

allà col·laborant-hi. Em va encantar, i en

aquell moment vaig pensar “em quedo

aquí”. Però no havia acabat la carrera,

així que vaig tornar a casa amb la idea

de fer les coses bé. Vaig tornar, passar

un any aquí decidint què faria després.

La idea va ser anar-me’n un any allà

i muntar un projecte. Una de les moti-

vacions era aconseguir trobar un estil de

vida més auster. Sempre he volgut tenir

aquest estil de vida, i allà realment podia

experimentar què és viure només amb les

necessitats bàsiques cobertes. La idea de

fer un projecte de cooperació va ser real-

ment l’excusa. No volia anar allà i passar

un any sense fer res, ja que hi anava volia

trobar la manera d’aportar alguna cosa.

Explica’ns la teva tasca actual a Burkina Faso

i com la combines amb la teva vida aquí.

A Burkina Faso tenim un centre de formació

per a adults, tot i que hi poden començar

a venir des dels 12 anys. L’objectiu bàsic

és oferir alfabetització per tota la gent

que no ha anat a l’escola, ja que Burki-

na Faso té l’índex d’analfabetisme més alt

del món. Tenim dues vessants: en una, qui

vulgui aconseguir el graduat escolar ha

de fer un curs de sis anys per aconseguir

el certificat oficial d’escolarització; l’altra

vessant no està tan enfocada a tenir un

títol sinó a tenir les eines per defensar-

se a la vida diària. També ensenyem

informàtica, sobretot com a mitjà per a

finançar el projecte, ja que l’alfabetització

pretenem que sigui gratuïta. La informàti-

ca l’encarem a estudiants universitaris o

funcionaris, amb més recursos, tot i que

oferim preus molt baixos.

En relació a la gestió del projecte, la feina

que em suposa és l’organització durant el

curs d’actes per a recollir calers, tot i que no

és una feina diària. També mantinc el con-

tacte amb la gent d’allà per telèfon o correu,

i ells m’envien la informació i jo l’actualitzo,

però tampoc em comporta molta feina.

Al principi sí que era més embolic.

Quin paper ha tingut el teu pas pel cau en

tota aquesta implicació?

A mi el cau m’ha fet com a persona. Sem-

pre dic que el cau és el lloc on he après

totes les eines que ara em permeten fer

el que faig. Al projecte s’hi poden veure

moltes coses que són fruit de l’experiència

al cau, com per exemple les revisions que

duem a terme a final de curs amb els

membres de l’equip. Una de les grans

coses que aprens al cau és a planejar

un projecte, a dur-lo a terme i després a

veure què ha fallat i què no, i aquesta és

la metodologia que jo sempre he fet servir.

L’altra cosa que et dóna el cau és l’esperit

crític, les ganes de fer alguna cosa, de no

quedar-te assegut a la cadira. La voluntat

de tenir una actitud activa. Durant tota la

meva vida he estat una apassionada del

cau. Crec que t’aporta coses que no pots

aconseguir enlloc més. Una de les coses

que m’agrada molt del sistema del cau

i que sempre he seguit aplicant ha estat

el compromís, la promesa. Ja no estic

involucrada a l’escoltisme, però segueixo

tenint el meu compromís i el meu anàlisi

de com van les coses i com vull que vagin,

i això m’ho ha ensenyat al cau.

Creus que la cooperació i l’escoltisme són

una bona combinació?

Sí, però alhora jo també soc crítica amb la

cooperació. M’explico. La cooperació és un

molt bon mitjà d’aprenentatge, i crec que

és un pas que es pot compaginar molt bé

amb la vida escolta, i et dóna un coneixe-

ment que a casa no pots trobar. El que

passa és que, tot i estar ficada en el món

en que estic, no crec que sigui la forma de

solucionar les coses. Jo sempre imagino

el món com un teixit, on hi ha unes mans

que contínuament van fent talls amb unes

tisores. Els que fem cooperació el que fem

és agafar fil i agulla i anar apedaçant, però

si no soluciones el problema, si no atures

les mans amb les tisores, això no serveix

per a res, no és una solució.

Foto: www.ajudafrica.org

Text: Adam Peribáñez (membre de l’Àmbit de Comunicació)