el programa

ProgramaCandidatura d’Unitat Popular de Cardedeu

Eleccions municipals 2011

més de 100 propostes que calen a Cardedeu

2 Programa Candidatura d’Unitat Popular de Cardedeu CUP - Eleccions municipals 2011 - Més de 100 propostes que calen a Cardedeu

ProgramaCandidatura d’Unitat Popular

de Cardedeu

Eleccions municipals 2011

més de 100 propostes que calen a Cardedeu

Índex

Territori, urbanisme, medi ambientTerritoriMobilitatEducació ambientalResidus

Radicalització democràtica

Economia i treballEconomiaHisendaServeis socialsTreballSalaris públicsHabitatgeComerç i cooperativisme

EducacióCoordinació educativaEducació de 0 a 3 anysEducació obligatòria: primària i secundàriaEducació postboligatòriaEducació d’adultsEscola de músicaEducació en el lleure

CulturaLlengua i identitatGestió culturalTeixit associatiuMemòria històricaLleurePolítica esportivaEquipaments esportius

Joventut

Nous cardedeuencs

3Programa Candidatura d’Unitat Popular de Cardedeu CUP - Eleccions municipals 2011 - Més de 100 propostes que calen a Cardedeu

L’actual crisi econòmica, social i nacional fa la política més necessària que mai. Aquesta, però,no pot ser monopolitzada per interessos privats ni per elits que pretenen controlar el nostre dia a dia ambl’objectiu de mantenir-se al poder. Els Ajuntaments històricament han estat la primera font de poder po-pular del nostre país i són la institució més propera als ciutadans. Per tal de fer front a la crisi que vivim,per prendre les regnes del nostre futur col·lectiu, resulta imprescindible començar des de baix a bastir unademocratització real en tots els aspectes. Volem radicalització democràtica que ens permeti passar de lademocràcia representativa a una democràcia participativa.

La Candidatura d’Unitat Popular de Cardedeu és un projecte polític impulsat per persones com-promeses amb el nostre poble. La raó de ser de la CUP és que la política sigui patrimoni dels carde-deuencs i no només de governants votats cada quatre anys. El nostre projecte agafa la voluntattransformadora de l’esquerra i el compromís cultural i nacional amb els Països Catalans per emmarcar pro-postes que ajudin a millorar la vila. Com que sovint la política es perd en paraules buides, en aquest pro-grama plantegem propostes concretes en diversos àmbits. Aquestes, han estat fruit de diverses rondes decontactes amb associacions i persones vinculades a la vida cardedeuenca.

Les propostes que trobaran en aquest programa són un punt de partida per aquesta nova etapade la CUP que seran els propers quatre anys. No són, cal dir, un programa polític que acabi aquí. Aquestprojecte és obert i durant els propers quatre anys serà sensible a les crítiques i suggerències que siguinformulades.

maig del 2011, Cardedeu, Vallès Oriental, Països Catalans


6

ProgramaCan

dida

tura d’U

nitat Pop

ular de Carde

deuCUP

- Elecc

ions

mun

icipals 2011 - M

és de 100 propo

stes

que

calen

a C

arde

deu

7

Territori, urbanismei mediambient

ProgramaCan

dida

tura d’U

nitat Pop

ular de Carde

deuCUP

- Elecc

ions

mun

icipals 2011 - M

és de 100 propo

stes

que

calen

a C

arde

deu


Territori, urbanisme, medi ambient

Des de la CUP apostem per un nou model territorial en equilibri entre el territori i per les persones que hiviuen.Un model segons el qual la ciutadania ha de poder participar activament en el procés de planifica-ció i presa de decisions. Per això, creiem imprescindible protegir el nostre entorn natural i donar-li el valorque li pertoca. El model de creixement intensiu i l’esgotament de recursos a escala global ens ha dut auna crisi ecològica sense precedents que no podem obviar. Cal que la resposta a aquesta crisi vingui desde les viles i les ciutats. Així doncs, apostem per convertir Cardedeu en un municipi referent en la reduccióde la petjada ecològica. Som un poble actiu i conscienciat: deixem de banda les bones paraules i co-mencem a treballar amb responsabilitat i seriositat com ja ho estan fent molts altres pobles catalans. Re-duïm residus, estalviem en despesa energètica, eduquem en la cultura de la sostenibilitat i tinguem cura,més que mai, del nostre territori.


TERRITORI

1. Preservar i millorar l’entorn natural. Cardedeu té per patrimoni nombrosos espais d’interès agrícola, fo-restal i fluvial.Aquests espais són valuosos per la seva activitat, el valor que ofereix a la biodiversitat enconnexió entre Montseny i Corredor i sobretot pel creixent ús social que se’n fa.

2. Recuperar Vilalba. El temps ens dóna la raó: el projecte del Camp de Golf i la urbanització de Vilalbasón un malbaratament dels recursos i una enorme despesa pública que no reverteix en cap revulsiu eco-nòmic promès. Combatem aquest projecte i el seu model amb tots els mitjans disponibles.

3. Oposar-nos al projecte de kàrting Internacional de Llinars del Vallès. És un projecte desmesurat d’unaactivitat que no reverteix en els nostres municipis, destrueix un espai de connectivitat ecològica, i duu pro-blemes de mobilitat i de contaminació acústica.

4. Evitar projectes desorbitats com l’execució de l’Àrea Residencial Estratègica del Pla de les Parets.S’han de combatre projectes com l’ARE, que projecten canviar la fisonomia del nostre municipi amb laconstrucció massiva d’habitatges.

5. Seguir fent oposició al projecte de Quart Cinturó. L'Ajuntament de Cardedeu va aprovar la nostra mocióper esborrar la reserva de sòl de la prolongació del 4t Cinturó al seu pas per Cardedeu. Hem de seguir com-batent projectes d'enormes i innecessàries infraestructures com aquesta i prioritzar la xarxa de transportpúblic.

6. Executar la reforma de la piscina dels Pinetons, el Parc Pompeu Fabra i el Club de tennis municipal.

MOBILITAT

7. Millorar el servei de Bus. El servei de bus és un bon sistema de transport per circular per Cardedeu demanera barata i respectuosa amb l'entorn. Si fem més competitiu el servei (més servei, més línies, méscombinacions i més promoció), aconseguirem que fer-lo servir sigui una opció cada cop més pràctica.

8. Apostar pels desplaçaments a peu. Cardedeu és planer i convida a passejar-s’hi a peu o en bicicleta. Amés de ser les formes de desplaçament més saludables, també són les més barates i eficients. Cal queels nostres carrers i places estiguin pensats per a les persones i no pels cotxes (i cal pensar molt espe-cialment en les famílies i en les persones amb mobilitat reduïda).

9. Construir un carril bici Cardedeu-Llinars-Granollers. Superem la idea dels carrils bici dins del municipi.Hem d’aconseguir que els desplaçaments en bicicleta entre municipis propers siguin segurs, mitjançantuna xarxa de intermunicipal de carrils bici.

10. Habilitar una via verda Cardedeu - Parc Natural del Montseny. Cardedeu pot ser una porta d’entradaal Montseny, connectant l’estació de tren amb una via verda fins a Cànoves i el Parc Natural del Montseny.El nostre entorn pot ser un potencial del turisme natural, sostenible, saludable i esportiu de la regió me-tropolitana.

11. Demanar més freqüència de trens. Més i millor transport públic vol dir fer-lo competitiu, perquè cadacop més veïns optem per aparcar el cotxe i pujar al transport col·lectiu amb garanties: estalviarem, con-taminarem menys i desembussarem les carreteres. Com més va, més!


EDUCACIÓ AMBIENTAL

12. Implantar menjadors ecològics a les escoles. Som el què mengem. La salut comença als nostres hà-bits, i cada cop és més sabut que els aliments ecològics són més saludables. Impulsem-los a les escoles.

13. Adoptar l’estratègia “residu zero”. El millor residu és el què no es produeix. Hem de ser conscientsde les nostres deixalles i fer-nos-en responsables. Avancem: aprenguem a reciclar correctament, a reuti-litzar... Serà un estalvi per les nostres butxaques i pel medi ambient.

14. Seguir el Pla Alcaldes per l’energia sostenible. El nostre compromís va més enllà del nostre municipi.Siguem creatius, treballem en xarxa amb altres iniciatives, pels mateixos objectius.

15. Promoure horts urbans. La producció de proximitat, el “fes-t’ho tu mateix”, és el futur. Els horts ur-bans són espais de producció propera, de subsistència i socialització. Facilitem el contacte entre pro-pietaris i petits productors familiars en convenis d’ús de terres per al conreu de subsistència.

16. Fer un seguiment de la riera dins del marc del Projecte Rius. Els espais fluvials de la riera de Vall-forners o el torrent Llibre s’han de mantenir en condicions. Cal fer-ne un pla de seguiment i apuntar-neles actuacions necessàries perquè siguin salubres i serveixin a la biodiversitat pròpia dels espais humits.

17. Potenciar els espais naturals de Cardedeu com a eines d'educació ambiental. El Parc Pompeu Fabra,els Pinetons o la Font dels Oms, són espais d'interès que es poden oferir com a recursos didàctics per aescoles d'aquí i de fora.


RESIDUS

18. Estudiar la creació d’una planta de compostatge. La creació d’una planta de compostatge local po-dria contribuir a abaratir els costos de transport, produir, i vendre el material compostat resultant.

19. Introduir incentius fiscals ambientals. Aplicar bonificacions fiscals contribueix a fer les coses ben fetes(reciclar cada cosa al seu lloc, reutilitzar, eliminar les bosses de plàstic), cosa que ens beneficia a tots.

20. Introduir la deixalleria mòbil. Fent més propers serveis com la deixalleria, contribuïm a que tots ple-gats ens habituem a fer-ne ús a l'hora de tractar els nostres residus.

21. Crear una empresa pública de residus. Els serveis externalitzats ens resulten més cars, ja que ens elscobreixen empreses que paguen el servei i que en treuen beneficis. Cal que superem això essent valents:una empresa pública de residus podria ser més eficient i en podríem tenir major control.

22. Promoure la recollida d’escombraries porta a porta. La millor manera d’acostar-nos al “residu zero”és maximitzant el reciclatge. El sistema “porta a porta” convida a responsabilitzar-nos dels nostres resi-dus i a comprometre’ns a reciclar. Crea més llocs de treball i, en estalviar, la taxa d’escombraries ens surtmés barata a tots.

23. Punt de trobada per a la reutilització. De vegades ens desempalleguem de coses que encara podrienfer servei a algú altre. L’Ajuntament ha d’oferir un espai físic i a la xarxa per posar en contacte els usua-ris interessats en reutilitzar allò que algú llença en bon estat.

12

ProgramaCan

dida

tura d’U

nitat Pop

ular de Carde

deuCUP

- Elecc

ions

mun

icipals 2011 - M

és de 100 propo

stes

que

calen

a C

arde

deu

13

Radicalitzaciódemocràtica

ProgramaCan

dida

tura d’U

nitat Pop

ular de Carde

deuCUP

- Elecc

ions

mun

icipals 2011 - M

és de 100 propo

stes

que

calen

a C

arde

deu

Radicalització democràtica

Des de fa poc més de 30 anys Catalunya disposa d'un sistema de democràcia representativa. Malgrat laseva joventut molta gent se sent distanciada de la política, dels afers de la cosa pública. La CUP de Car-dedeu proposem transformar aquesta democràcia representativa en una democràcia participativa, en quèla ciutadania hi tingui un pes fonamental, més enllà de les decisions que tots prenem cada quatre anys.

Com a ciutadans no podrem exercir la nostra responsabilitat sense la informació necessària. Gràcies a lesnoves tecnologies podem disposar de canals de comunicació molt potents i flexibles però que s'han desaber gestionar bé. Hem de pensar també, per això, en la ciutadania que no té accés a aquestes novestecnologies. Per això no només hem de crear canals alternatius, sinó que hem de fomentar la digitalit-zació del municipi i la formació de la ciutadania. Efectivament, la informació és poder i per això és tanimportant disposar d'uns canals que siguin capaços de donar aquest poder a qui li pertany: al poble.També calen espais de presa de decisions que permetin la permeabilitat de les entitats municipals per-què les opinions i decisions ciutadanes arribin on han d'arribar. No volem només uns consells consultius,sinó que volem consells vinculants que donin sentit a l'esforç dels ciutadans que volen exercir la seva res-ponsabilitat.

Finalment, i per sobre de tot això, cal fomentar l'honestedat política i el sentit comú. Cal apartar el par-tidisme de les decisions que afecten tota una ciutadania. La CUP de Cardedeu és molt conscient de totaixò i mirarà d’aportar les propostes necessàries perquè la ciutadania pugui participar eficaçment delsafers públics.

Per la radicalització democràtica, la CUP de Cardedeu proposem:



24. Reformar el ROM. El Reglament Orgànic Municipal actual és el que regula la participació dels ciu-tadans en la política del nostre municipi. Renovem el ROM, per permetre que els ciutadans tinguem mésfacilitats per tenir veu i vot en les decisions que ens afecten.

25. Reduir els membres del Consell de la Vila i fer-lo més àgil. El Consell de la Vila ha de ser un òrgandels veïns per treballar conjuntament i per decidir sobre actuacions a emprendre a Cardedeu. Cal que siguieficient i àgil, perquè esdevingui funcional i actiu, com és el seu propòsit.

26. Crear la figura del defensor del ciutadà. El defensor del ciutadà és una figura que està prevista al nos-tra municipi però que no s’ha desplegat mai. La seva creació servirà a la transparència i a la defensa delsciutadans respecte el tractament amb l’equip de govern de torn de l’Ajuntament.

27. Educar en participació ciutadana. La vocació de l’administració local ha de ser la d’obrir els proces-sos de decisió als ciutadans, per fer-los partíceps de la vida política. Cal difondre constantment les einesde participació als ciutadans, perquè estiguin informats i en puguin fer ús.

28. Fer una plana web bidireccional. L’Ajuntament ha d’avançar en les xarxes socials, ser-hi present i fer-ne ús. El portal d’internet de l’Ajuntament ha de ser una eina d’interacció de l’administració local ambels ciutadans; una eina de participació.

29. Apostar pel programari lliure. El programari lliure és més democràtic i barat. Socialitzem-ne el co-neixement i el l'ús des de l’Ajuntament.

30. Acostar l'ús de les noves tecnologies a la població més desconnectada, per raons socials, econòmi-ques o d'edat, parant especial atenció a la tercera edat.

31. Comptar amb la gent gran, com a col·lectiu actiu. El Casal de la Gent Gran és autogestionat i és boque sigui així.

32. Avançar des de Cardedeu per la llibertat nacional dels Països Catalans, com a exercici de democrà-cia i dignitat.

16

ProgramaCan

dida

tura d’U

nitat Pop

ular de Carde

deuCUP

- Elecc

ions

mun

icipals 2011 - M

és de 100 propo

stes

que

calen

a C

arde

deu

17

Economia ijustícia social

ProgramaCan

dida

tura d’U

nitat Pop

ular de Carde

deuCUP

- Elecc

ions

mun

icipals 2011 - M

és de 100 propo

stes

que

calen

a C

arde

deu


ProgramaCan

dida

tura d’U

nitat Pop

ular de Carde

deuCUP

- Elecc

ions

mun

icipals 2011 - M

és de 100 propo

stes

que

calen

a C

arde

deu

Economia i justícia social

A Cardedeu, com a la resta de municipis dels Països Catalans, s’ha acabat l’època de la falsa opulènciaa la qual ens havíem acostumat. S’havia sustentat en el creixement dels sectors productius més espe-culatius, especialment el negoci del totxo, amb el beneplàcit de totes les institucions públiques inclososels ajuntaments.

L’economia ha girat en aquests anys entorn la recerca de l’obtenció del màxim benefici sense comptaramb les persones. Hem arribat al col·lapse d’un model basat en l’endeutament de les famílies, l’espe-culació i els beneficis desorbitats de bancs, caixes i empreses multinacionals.

A Cardedeu la crisi ha fet augmentar les persones aturades fins un total de 1290 persones al mes de fe-brer, és a dir, una taxa del 14,26%, segons el Departament de Treball. Al 2008 hi havia 578 persones al'atur, però aquesta xifra s’ha doblat en pocs anys. Estadístiques a banda, aquests números són personesi famílies en situacions desesperades.

Amb l’actual situació de crisi capitalista, els ajuntament es troben amb uns pressupostos molt més re-duïts i amb les mateixes -o fins i tot més- necessitats de la seva població. De fet, Cardedeu ha reduït elseus pressupostos, però el deute municipal segueix en cotes molt elevades.

Davant d'aquesta situació, la CUP de Cardedeu pensem que és més urgent que mai posar l’economia alservei de les persones i no al revés com s’ha fet fins ara. També pensem que és l’oportunitat per aprofi-tar les potencialitats d’un municipi que es caracteritza per un teixit associatiu i cultural ric. Per això, pro-posem:


HISENDA

33. Promoure una fiscalitat alternativa basada en criteris progressius. Impulsarem una fiscalitat alterna-tiva per tal de redistribuir la riquesa del nostre municipi, segons la qual els diners d’aquells que méstenen repercuteixin en el benestar general de la població de Cardedeu. Augmentarem el IAE que paguenconstructores, bancs, caixes i immobiliàries, així com l’IBI a les finques no residencials d'un valor elevat.

34. Augmentar l’IBI als habitatges desocupats. Els habitatges desocupats han d’entrar al mercat de llo-guer amb garanties. Per incentivar-ho, cal pujar l’impost als habitatges buits per tal que se'n motivi l'ús.Fem servir els habitatges buits abans de construir-ne més!

35. Introduir progressivament la participació ciutadana als pressupostos. Els ciutadans hem de tenir veui vot a l’hora de destinar els nostres diners. Avancem cap als pressupostos ben explicats, cada cop mésparticipatius.

36 Eximir de taxes i impostos municipals les persones desocupades sense prestacions. L’Ajuntament hade bonificar taxes i impostos municipals a les persones i famílies amb greus dificultats econòmiques arrande la crisi.

SERVEIS SOCIALS

37. Reforçar els Serveis Socials. L’Ajuntament ha de resoldre el dret de les persones a ser ateses quanpatim circumstàncies adverses, de precarietat laboral i tota mena de dificultats econòmiques que afec-ten la subsistència. Ha d’oferir atenció, assessorament, suport legal, acompanyament, ajuts...

38. Buscar la prevenció i no l’assistencialisme. L’Ajuntament ha de tenir informació de les situacions derisc de la població, per destinar-hi recursos d’atenció abans no sigui massa tard.

39. Publicar un estudi anual sobre desigualtat, pobresa i exclusió a la nostra vila. Estar-ne al cas és lamillor manera per respondre-hi en condicions. Per això és necessari fer transparents aquestes dades.

40. Publicar un catàleg sobre tots els recursos disponibles. L’Ajuntament ha de llistar els recursos dis-ponibles, a fi de fer-los accessibles a la població.

41. Garantir la participació a les activitats extraescolars dels més necessitats. Les dificultats econòmiquesno han de ser un impediment perquè els nostres infants no desenvolupin aptituds i aprenentatges. In-centivem la seva participació amb ajuts específics.

42. Oferir un servei de seguiment del benestar dels ancians que viuen sols. Fer servir mesures de segui-ment, com ara trucades despertador cada matí, a fi de mantenir-hi un contacte de seguiment pel seu be-nestar i acompanyament.


SANITAT I ASSISTÈNCIA A LES PERSONES

43. Aconseguir la figura d'un mediador lingüístic al CAP. Cal tenir una bona comunicació amb tots els con-ciutadans, els nouvinguts tenen dret a poder ser atesos pel personal sanitari.

44. Millorar l'assistència sanitària domiciliària. Tot plegat, per pal·liar els possibles dèficits de la lenta apli-cació de la "Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependèn-cia".

45. Ampliar i subvencionar el Centre de dia Les Teixidores per tal de millorar l'assistència a les personesgrans.

46. Oferir la presència periòdica de personal sanitari als instituts. Cal vetllar per la salut i la informaciópreventiva en aquesta matèria.

47. Garantir i potenciar la presència de psicòlegs als centres sanitaris públics.

TREBALL

48. Impulsar l’economia social arrelada al territori. Cardedeu té molts potencials productius que cal in-centivar: petita indústria, cultura, turisme sostenible, educació, tecnologia, producció agrícola de proxi-mitat...

49. Crear una assessoria laboral pública que ens informi sobre els nostres drets laborals.

50. Augmentar l’oferta formativa per a persones desocupades. Potenciar la formació com una de les pos-sibles respostes a la crisi. Incrementar el pressupost de la Mongia com a espai d'educació d'adults.

51. Potenciar el Servei Local d’Ocupació per tal de mantenir un servei de qualitat a totes aquelles per-sones que cerquen feina.

52. Lluitar contra la temporalitat. La temporalitat laboral fa un flac favor a les famílies. Des de l’Ajunta-ment hem d’apostar per contractes estables des de l’administració i com a exemple a les empreses.

53. Municipalització dels serveis. Significarà aconseguir unes condicions més dignes pels treballadors, jaque la subcontractació que practica l'Ajuntament suposa l'encariment del servei -que ha de cobrir els be-neficis d'una empresa privada-.

54. Donar suport i obrir el CSETC - Centre de Suport Empresarial i Tecnològic de Cardedeu a projectesde tot tipus, perquè l'emergència de noves empreses ha de tenir lloc en aqust viver d'empreses, amb as-sessorament i prestació d'espais com a impuls d'inici.

55. Assessorar els emprenadors en matèria de finançament a l'inici, encaminant-los cap a un pla de via-bilitat i acostant-los a idees innovadores d'impuls inicial com el crowfunding, el cooperativisme com a fór-mula d'empresa social...


SALARIS PÚBLICS

56. Oposició a les diferències salarials existents entre els treballadors de l’Ajuntament. Això dignificaràla feina de que es realitza en els diferents àmbits de treball municipal.

57. La rebaixa dels salaris dels polítics. La política no ha d'esdevenir una professió.

58. Eliminació dels càrrecs de confiança. Els responsables de l’Ajuntament no han de delegar, han estatescollits per a fer una feina que han de realitzar.

HABITATGE

59. Promulgar una ordenança que eviti els desnonaments per motius econòmics sense intermediació. Lapèrdua de l’habitatge en mans de les entitats financeres és desesperant per a les famílies. L’Ajuntamentha d’articular una política de seguiment i defensa d’aquestes famílies.

60. Promoure el cooperativisme d’habitatges.

61. Crear l'oficina d'habitatge. Mantenir un cens actualitzat de pisos buits. Els habitatges buits no tenenraó de ser. Cal que s’incentivi la seva posada al mercat de lloguer amb condicions.

62. Fomentar la reparació dels habitatges degradats.

63. Recuperar la borsa d'habitatge com a sistema de mediació entre oferta i demanda.

COMERÇ I COOPERATIVISME

64. Prioritzar les cooperatives als concursos públics, que són formes empresarials amb repercussió social.

65. Oposar-se a l’obertura de la Roca Village diumenges i festius, perquè dinamita el model de comerçde proximitat, d’acord amb la conciliació familiar que volem per la nostra vila.

66. Oposar-se a l’instal·lació de grans superfícies que facin la competència al petit comerç.

67. Donar suport al comerç de proximitat. Cal que el comerç s’associï, i que es duguin a terme actuacionsde promoció. L’Ajuntament ha d’establir una relació estable amb el comerç a fi de facilitar les seves de-mandes i contribuir a un bon desenvolupament del comerç local.

68. Promoure la cultura, l’economia social, les energies renovables i les noves tecnologies com a motorde l’economia. L’Ajuntament pot contribuir a facilitar la creació de llocs de treball, més enllà del CSETC(tecnològic) es poden cedir temporalment altres equipaments, orientar i assessor en cooperativisme.

69. Donar suport i ressò a la creació de cooperatives de consum que afavoreixin el consum responsable,la relació social i la qualitat d'allò que mengem.

22

ProgramaCan

dida

tura d’U

nitat Pop

ular de Carde

deuCUP

- Elecc

ions

mun

icipals 2011 - M

és de 100 propo

stes

que

calen

a C

arde

deu

23

Educació

ProgramaCan

dida

tura d’U

nitat Pop

ular de Carde

deuCUP

- Elecc

ions

mun

icipals 2011 - M

és de 100 propo

stes

que

calen

a C

arde

deu


Educació

L'educació és una de les claus del futur pel que té d’agent cohesionador i regulador de les diferències so-cials: com més formació tinguem menys exclusió hi haurà. Per tant, entenem aquesta educació com unacompetència àmplia i transversal la gestió de la qual correspon -si més no en part- al govern municipal.Sense deixar de banda les competències que té el govern de la Generalitat en l’àmbit educatiu, el pobleha de prendre el compromís d’atendre, vetllar i donar resposta a les necessitats que siguin més adequa-des pel conjunt de la població.

L’escola ha esdevingut l’escenari on es representa, a petita escala, la realitat que la nostra societat viuactualment. És inqüestionable, doncs, que els centres educatius han de donar resposta a la diversitatd’alumnes que s’hi escolaritzen, i oferir a tota la població els màxims recursos possibles en el marc de lainterculturalitat i les desigualtats socials.

L’educació no s’acaba a les etapes d’ensenyament reglat. No deixem mai d’aprendre, per créixer, per for-mar-nos com a persones, tècnics i professionals, en llengua i destresa comunicativa i social. No deixemmai, mai, d’aprendre.


COORDINACIÓ EDUCATIVA

70. Repensar l'IMEC perquè assoleixi els objectius proposats: enxarxar la comunitat educativa.

71. Fer de Cardedeu un referent en la utilització de noves tecnologies en matèria d'educació, promovent-les en sessions formatives i habilitant-ne l’ús per a participar a la vida política.

72. Impulsar projectes compartits entre els diferents centres educatius per tal de fomentar el treball enxarxa i així poder compartir experiències i recursos, amb l'objectiu de millorar el projecte educatiu de Car-dedeu.

73. Posar en marxa el portal educatiu. Una eina que permet posar en contacte a totes les parts interes-sades en la docència, ja siguin mestres, famílies, alumnes o entitats.

74. Integrar l'educació formal i no formal. Aprofitar la bona organització del jovent local per donar-los su-port i trobar línies d'actuació comunes. Aquest objectiu és un dels elements fonamentals per a la cohe-sió social.

75. Crear l'escola de pares de Cardedeu amb l'objectiu de contribuir a la formació de les famílies en lafunció d’educadores dels seus fills.

76. Dotar de continguts reals el Consell Escolar Municipal. Per tal que sigui una eina de diàleg entre elscentres educatius, les AFA i l’Ajuntament. I des d’on poguessin sortir comissions de treball per fer pro-postes en temes com els menjadors escolars, la integració dels nouvinguts, les noves tecnologies, la so-cialització dels llibres de text…

EDUCACIÓ DE 0 A 3 ANYS

77. Crear l'Espai infants - família. Un espai de trobada per a les famílies i els seus fills que, per raons di-verses, no van a l'escola bressol. És un servei on les famílies participen per intercanviar opinions i expe-riències relacionades amb l'educació i el benestar de l'infant. Alhora els petits s'hi poden relacionar entreells.

78. Revisar la ràtio actual de les escoles bressols municipals per tal de garantir una major qualitat edu-cativa.El nombre d’alumnes a l’aula determina l’atenció individualitzada per als infants i per tant, inci-deix en la qualitat educativa.

79. Estudiar la possibilitat i viabilitat de crear la 3a Escola bressol municipal, per tal d'augmentar la man-cança de places públiques que té Cardedeu en aquesta franja d'edat.

80. Impulsar activitats als parcs infantils a l’aire lliure. Aprofitament de recursos i equipaments ja exis-tents (parcs, jardins...) on es puguin oferir activitats diverses per a infants en zones acondicionades (ambo sense la participació de monitors que organitzin i supervisin activitats de joc).


EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA: PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA

81. Potenciar la transversalitat entre l'Ajuntament i els centres educatius de Cardedeu. Volem promoure unarelació més estreta entre els tècnics de les diferents àrees del consistori (medi ambient, esport, cultura,joventut,...) i els centres, creant grups de treball cooperatiu per buscar activitats comunes.

82. Mantenir una aula permanent de reforç com a mesura de cohesió social. Ampliar l'espai d'estudi as-sistit amb la creació de la figura del tutor/a i l'augment de l'alumnat que gaudeix d'aquest suport inde-pendentment de la seva capacitat adquisitiva.

83. Oferir per part de l'IMEC, tallers prelaborals dirigits a l'alumnat de les aules obertes dels instituts delpoble.

84. Establir acords de col·laboració entre el Viver del Bell-lloc i els centres educatius de Cardedeu. Acordsperquè se’n beneficiïn els alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) i de les USEE (unitats desuport a l'educació especial) per facilitar la inserció laboral i social d'aquests alumnes.

85. Considerar els espais de lleure i de menjador escolar com a espais educatius. Per tant, garantir l’úsde la llengua catalana i la professionalitat dels monitors de lleure en aquests espais.

86. Promoure l’ús social dels centres públics.Creiem que totes les instal·lacions educatives han d’estarobertes fora de l’horari escolar, per tal de donar un servei al poble i, alhora, descongestionar els actualsserveis municipals. Proposem que es pactin les condicions d'ús amb cada centre escolar, tenint en compteles possibilitats físiques de cadascun.

87. Establir sinergies de col·laboració i intercanvi d’ofertes entre la Biblioteca Municipal, el Patronat Mu-nicipal d’Esports, el Patronat Municipal de Cultura i el Casal de Joves.

EDUCACIÓ POST-OBLIGATÒRIA

88. Impulsar la creació de més PQPI (Programa de qualificació professional inicial) amb l'objectiu queels joves tinguin més possibilitats d'incorporar-se al món laboral i puguin accedir als estudis de cicles for-matius o, a la llarga, obtenir el graduat en ESO, ja que en el context de crisi en què ens trobem, no n'hiha prou amb un únic PQPI al poble. Proposem uns programes relacionats amb l'activitat de Cardedeu:PQPI de Treballador familiar, d'auxiliar de geriatria, de mosso de quadra, de jardineria... Aprofitar els nousequipaments destinats al cicle formatiu del SES Pla Marcell per dur a terme nous PQPI.

89. Potenciar les polítiques informatives i de visualització dels centres públics de Batxillerat, tot mostrantels nivells d'excel·lència assolits. És important incentivar els nostres joves a desenvolupar els seus estu-dis, a no posar-se límits.

90. Treballar i pressionar, perquè el Departament d'Ensenyament de la Generalitat adjudiqui un batxille-rat artístic en algun dels instituts públics del poble.

91. Impulsar la creació de nous cicles formatius públics.

92. Reservar places a preu públic per a cardedeuencs pel cicle formatiu de ràdio televisió que impartiràde forma privada el Taller Ginebró.


EDUCACIÓ D’ADULTS

93. Reformular l’orientació de l’Escola d’Adults La Mongia. Cal abandonar la perspectiva assistencialistai potenciar-ne el vessant més pedagògic i d’orientació cap al mercat laboral.

94. Buscar recursos i estratègies per fidelitzar l'alumnat adult i evitar l'abandonament dels cursos.

95. Treballar per assolir una escola d'adults reglada on, per exemple, la diferent oferta educativa donipunts a l'alumnat, cosa que l'afavorirà a l'hora de trobar feina.

96. Incorporar la figura d’un cap d’Estudis a la Mongia que fixi i coordini la línia educativa i pedagògicaa seguir.

ESCOLA DE MÚSICA

97. Cronstruir l'escola de música dins del conjunt cultural de la Tèxtil Rase, que hauria de ser un centrede recursos musicals per als estudiants de música del nostre poble i un lloc amb bons referents que afa-vorissin el desplegament d'hàbits i d'interessos musicals als nostres infants i joves. Cardedeu té bons mú-sics i de diverses tendències, l'escola hauria de ser capaç d'acollir-los a tots.

98. Afavorir l’aprenentatge de la música tradicional dels Països Catalans. Incentivar l’ensenyament de gra-lla, tenora o flabiol, que, amb sinèrgies amb altres entitats, poden contribuir a enriquir el panorama cul-tural de Cardedeu.

EDUCACIÓ EN EL LLEURE

99. Oferir infraestructures i recursos per garantir la continuïtat i l’ampliació de l’oferta de l' Esplai i l' Agru-pament Escolta. Ambdós són elements de contrapès a la influència negativa del model de lleure consu-mista i alienador dels nostres joves i infants.

100. Fomentar aquelles activitats que connectin el món escolar amb el món associatiu, del lleure i delvoluntariat.

101. Garantir que en les activitats extraescolars, els casals d’estiu i el lleure en general, el català sigui lallengua d’ús entre els monitors i alumnat.

102. Potenciar l’esport com a eina cultural, saludable i de difusió de valors. Cal que la pràctica de l’es-port sigui a l’abast de tothom, independentment de l’edat, el gènere, el nivell adquisitiu o la procedèn-cia.

103. Combatre el feixisme, la xenofòbia, l'homofòbia i el sexisme. Cal donar suport a iniciatives privadesi activitats en centres educatius i socials, encaminades a conscienciar la societat sobre el valor positiu dela diferència, en exercici de les llibertats de cadascú.

28

ProgramaCan

dida

tura d’U

nitat Pop

ular de Carde

deuCUP

- Elecc

ions

mun

icipals 2011 - M

és de 100 propo

stes

que

calen

a C

arde

deu

29

Cultura

ProgramaCan

dida

tura d’U

nitat Pop

ular de Carde

deuCUP

- Elecc

ions

mun

icipals 2011 - M

és de 100 propo

stes

que

calen

a C

arde

deu


Cultura

Cardedeu sempre ha fet gala del seu gran teixit associatiu i del gran i variat nombre d’entitats que té. Sibé és cert que aquestes entitats poden participar puntualment en les decisions de l’Ajuntament, mai nose les ha tractat com a agents polítics reals. Així doncs, mai no s’ha impulsat la participació activa i vin-culant de tots aquests col·lectius com actors polítics igual de rellevants que el propi Ajuntament. Caltenir clar que l’Ajuntament no pot suplir ni dirigir la societat civil, sinó que ha de treballar per assentarunes sòlides bases sobre les quals el teixit associatiu, l’administració pública i les iniciatives particularspuguin bastir un projecte cultural enriquidor i alliberador per al conjunt dels cardedeuencs. Per aquestmotiu, les propostes que llancem són la materialització del paper real i no ideal, que ha de tenir l’Ajun-tament. Aquest ha de servir als interessos dels cardedeuencs i no hi ha millor manera per satisfer-los queestant en estret contacte amb les entitats, associacions i amb totes les iniciatives que sorgeixin del poble.


LLENGUA I IDENTITAT

104. Tenir com a marc de referència cultural els Països Catalans. El fet de viure en una nació esquarte-rada pels estats espanyol i francès fa que haguem de tenir present la vulnerabilitat de la nostra culturadavant les agressions externes.

105. Promoure el català com a llengua de cohesió social. Incentivar l’intercanvi lingüístic com a mètodede sensibilització i acollida a través del Consorci per la Normalització Lingüística.

106. Vetllar pel manteniment dels cursos de català de tots els nivells, facilitant-ne el finançament, si s’es-cau, per evitar l’estroncament de l’aprenentatge.

107. Crear un càrrec responsable de política lingüística i d’una comissió tècnica lingüística transversalmunicipals.

108. Vetllar per la difusió de la cultura tradicional. Cal acostar-la als barris i centres educatius oferint ac-tivitats, tallers i espectacles en coordinació amb el teixit associatiu.

109. Promoure l’art local i fer-ne una major difusió. Cal crear una associació d’artistes i facilitar espaisde producció cultural, mitjançant fórmules de residència cultural que poden revertir molt positivament enla formació o en la programació local.

110. Incentivar l’ús social de la llengua catalana mitjançant puntuació en subvencions per a activitats iprogrames concrets.

111. Treballar des de l'entorn municipal per a la independència del Països Catalans.

TEIXIT ASSOCIATIU

112. Executar el projecte de centre cívic de la Textil Rase. Això facilitaria el desplegament de les enti-tats i la seva activitat.

113. Cedir espais al web de l’Ajuntament gestionats directament per les entitats.

114. Promoure les activitats de les entitats als instituts i a les escoles, mitjançant incentius i línies desubvenció concretes.

115. Ampliar els espais de participació al Patronat Municiopal de Cultura, en un concepte ampli de lacultura a Cardedeu.

116. Integrar l’oferta cultural del teixit associatiu a l’oferta oficial de les agendes locals, i contribuir, així,activament a la seva difusió.

GESTIÓ CULTURAL

117. Municipalitzar la gestió del Patronar Municipal de Cultura. L’externalització no ens aporta cap be-nefici. Cal que la Cultura depengui directament de l’estructura de l’Ajuntament, amb una coordinacióamb el teixit associatiu.

118. Reformular els estatuts del Patronat de Cultura, perquè esdevingui una veritable eina activa per ala cultura a Cardedeu, en un sentit ampli.

119. Establir un consell assessor en matèria cultural que contribueixi a facilitar les tasques en projecció.

120. Comptar amb l’associació d’artistes locals tant per promoure propostes a l’agenda com també peroferir cursos o tallers al poble.

121. Crear la marca "Cardedeu és cultura" com a motor econòmic del poble.

MEMÒRIA HISTÒRICA

122. Convocar un premi anual de recerca a la memòria històrica de Cardedeu.

123. Senyalitzar i netejar els refugis antiaeris de la Guerra Civil, són un recurs cultural i històric que hemde potenciar pel seu valor i el seu servei a la memòria històrica recent del nostre poble.

124. Recuperar la història recent dels nostres avis i àvies. Oferir xerrades de memòria històrica fetes perla gent gran del poble a escoles i instituts.

125. Dotar el Museu de Cardedeu de recursos per a funcionar com un punt d’informació turística. Cal po-tenciar les diverses rutes senyalitzades per l’entorn rural, els recursos culturals del poble, el llegat histò-ric i l'arquitectònic.

LLEURE

126. Fer de la Sala Sarau una Sala de Concert de música en directe, i compaginar aquesta condició ambl'activitat cultural que s'hi fa.

127. Oferir oci de qualitat al jovent del poble prioritzant l’oci autogestionat i autofinançat de l’associa-cionisme juvenil.

128. Oferir activitats lúdiques per la gent gran.

129. Promoure una festa major plural, oberta a les propostes de totes les entitats, a fi que els veïns deCardedeu cada cop hi participin més i se la facin seva.

130. Acostar les festes populars a tots els barris per tal de descentralitzar els actes programats mitjan-çant diàleg amb les entitats promotores.



POLÍTICA ESPORTIVA

131. Potenciar l'esport de base i no elitista, en igualtat de drets per a tothom

132. Facilitar i crear espais públics per a la pràctica de l'esport

133. Potenciar els Jocs Esportius Escolars per introduir els més petits en el món de l'esport , fomentarels esports en equip i la convivència, orientr els participants en modalitats esportives que més els agra-din, fomentar la cohesió de poble...

134. Donar notorietat als esports minoritaris i facilitar-ne la seva pràctica. Cal recolzar i ajudar les enti-tats i iniciatives que els promouen, com el Bòulder de la Fusteria.

135. Mostrar suport explícit a les seleccions esportives catalanes.

136. Obrir els recursos i les instal·lacions esportives a tot el poble, promovent-ne el seu ús particular iresponsable. La pràctica de l'esport va més enllà de les federacions i els equips reglats.

137. Potenciar els equipaments existents i fer-ne un seguiment de la gestió.

138. Plans d'ús de les instal·lacions esportives dels centres públics fora de l'horari escolar.

JOVENTUT

139. Executar el Pla Local de Joventut elaborat participaviment.

140. Incentivar la creació d'una assemblea que cogestioni el Casal de Joves La Fusteria.

141. Fer del Casal de Joves La Fusteria l'espai de referència dels joves.

132. Augmentar els serveis dedicats a l'emancipació juvenil.

143. Promoure l’associacionisme entre la població juvenil com a forma d’aconseguir objectius col·lectiusi autogestionar-se.

NOUS CARDEDEUENCS

144. Fer arribar informació sobre el poble i les entitats a les famílies nouvingudes a fi de convidar-los aparticipar-hi i conèixer, així, activament, altres veïns.

145. Promoure la identitat local entre els nous cardedeuencs mitjançant edicions de material i progra-mes de difusió d'elements de cultura popular, història o patrimoni.

146. Promoure l’intercanvi cultural a través d’activitats amb les entitats de col·lectius de persones nou-vingudes.

147. Establir una taula permanent de diàleg entre l’Ajuntament i les entitats de col·lectius de personesd'origen estranger.

el programa

Documents

Transcript of el programa