TEMA 10: EL PODER POLÍTIC TEMA 10: EL PODER POLÍTIC I L'ESTAT I L'ESTAT

VIURE EN SOCIETAT

CONFLICTES

Interessos particulars Egoismes

Incomprensió Pors

RESOLUCIÓ PACÍFICA DELS CONFLICTES

ORGANITZACIÓDE LA CONVIVÈNCIA

POLÍTICAFINALITAT:COHESIÓ SOCIAL

1. QUÈ ÉS LA POLÍTICA?1. QUÈ ÉS LA POLÍTICA?

L'ésser humà neix en una família, però es desenvolupa en una societat.

La política consisteix en harmonitzar els interessos de tots cercant el bé comú.

2. EL PODER POLÍTIC2. EL PODER POLÍTIC

PODER: Capacitat per fer alguna cosa o per fer que els altres facin alguna cosa

Poder en sentit estricteMitjà per arribar a un fi

TIPUS DE PODER (segons Max Weber):POLÍTICECONÒMICIDEOLÒGIC

Persegueix sempre l'obediència d'un grup

Es pot aconseguir

Pel respectea l'autoritatPer la persuasióPer la força

(=poder)/Es reconeix S'exerceix

El PODER POLÍTIC és la capacitat de dirigir i governar les situacions socials.

Divideix la societat en dos grans grups

Es basa en LA COERCIÓ (la força): la desobediència implica sancions LA PERSUASIÓ (la ideologia): es convenç als altres sobre el que és bo, just. LA RETRIBUCIÓ (la utilitat): si obeeixes reps beneficis socials.

Els qui manen

Els qui obeeixen

3. TEORIES SOBRE L'ORIGEN DEL PODER POLÍTIC3. TEORIES SOBRE L'ORIGEN DEL PODER POLÍTIC TEORIA DE L'ORIGEN DIVÍ Segons el Nou Testament, tota autoritat prové de Déu. Qui governa ho ha de fer, per

tant, en nom de Déu. Base de les monarquies medievals europees (el rei era considerat vassall del Papa i

representant de Déu) TEORIES CONTRACTUALISTES El poder polític s'origina amb una mena de pacte entre els membres de la societat. T. HOBBES: L'estat de naturalesa és una guerra de tots contra tots. Els

individus renuncien al seu poder per viure en pau. J. LOCKE: Afegeix que la societat es vol per garantir els seus drets bàsics

(llibertat, igualtat i propietat) amenaçats per la lluita constant. J. ROUSSEAU: La societat civil neix a partir d'un engany; encadena l'ésser

humà, li pren la llibertat i crea desigualtat (“creient que assolien la llibertat, van córrer a buscar la seva opressió”)

Una organització així tan sols es pot sostenir si cerca el Bé comú. J. RAWLS: Per què la societat funcioni cal transformar la voluntat individual

en voluntat general i cadascú ha d'acordar sotmetre's-hi. TEORIES DE LA SOBIRANIA POPULAR Plantejament democràtic: el poble té el poder i escull periòdicament els seus representants.

4. LEGITIMITAT DEL PODER POLÍTIC4. LEGITIMITAT DEL PODER POLÍTIC

LEGITIMITAT: Justificació del poder polític

Reconeixement i acceptació de la seva validesa.

El poder polític només es pot mantenir si qui ha d'obeir creu que aquest poder és legítim. El poder ha de tenir credibilitat; se l'ha de veure com a valuós, just i eficaç.

Max Weber identifica tres fonts de legitimació del poder polític:És racional i té el suport de la llei.Respon a la tradició i els costums.Qui el representa té carisma+ Una quarta font: és eficaç en la seva tasca (protegir la vida i les propietats, cohesionar el grup, resoldre conflictes)

5. L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET5. L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

ESTATTerritori delimitat per fronteres on existeix un poder polític que té el suport d'un sistema legal.

=SOCIETAT CIVIL

/ Conjunt d'institucions que regulen certes relacions.

Relacions entre persones lliures

FUNCIONS DE L'ESTAT Organitzar la vida social (lleis, administracions...)

Controlar la societat exercint, si cal, la coerció mitjançant la força (policia, presons, tribunals, exèrcits...)

Afrontar l'educació, la sanitat, la defensa del territori

Per exercir aquestes funcions l'Estat disposa d'institucions pròpies (governs, parlaments, exèrcit, hisenda pública, administració de justícia...)

Tots els ciutadans poden formar part d'aquestes institucions

QÜESTIONAMENT DE L'ESTAT ANARQUISME (d'esquerres o de dretes -neoliberalisme-)

ELS PODERS DE L'ESTAT

LEGISLATIU: Elabora i aprova les lleis (Parlament)

JUDICIAL: Controla el compliment de les lleis (Judicatura, Magistratura)

EXECUTIU: Aplica i desenvolupa les lleis (Govern)

(Des del segle XVII -John Locke-)

Actualment aquests poders estan en crisi, fonamentalment per tres raons:

Importància dels mitjans de comunicació (“poder mediàtic”)

Enorme influència del poder econòmic (“quart poder ”)

Necessitats i demandes a nivell supraestatal (món globalitzat)

Canvi en la noció de SOBIRANIA (avui dia es parla de “sobirania compartida”)

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L'ESTAT

L'Estat modern sorgeix a partir del segle XV S'han esdevingut quatre modalitats diferents d'Estat: L'Estat absolutista: (S. XV-XVII)

Poder polític concentrat en la figura del rei, qui l'exerceix de manera absolutistaMembres de l'Estat: súbdits, no ciutadans

L'Estat liberal (S. XVII, a partir de les idees de J. Locke)Predomini de la Constitució per damunt del monarcaEls drets individuals han de ser garantits per poder políticSeparació de poders i sufragi censatari.

L'Estat democràtic: (S. XX)Sufragi universalIgualtat de drets de tots els ciutadans

L'Estat social i democràtic: (A partir de la 2a guerra mundial)Garanteix els drets socials i econòmics de tots els ciutadansIntervenció de l'Estat (redistribució de rendes, prestacions socials, ...)“Estat del benestar”

TIPUS D'ESTAT

SEGONS LA FORMA DE GOVERN

PRESIDENCIALISTA

El cap d'Estat (president) és també el cap de govern i dirigeix

el poder executiu.

PARLAMENTARI

El cap d'Estat no té responsabilitat política, mentre que el govern té

el poder executiu. El parlament aprova les

lleis i controla i legitima l'acció del govern.

ASSEMBLEISTA

L'assemblea de representants del poble és l'òrgan suprem. El

govern tan sols ha d'executar les decisions de l'assemblea.

SEGONS LA NATURALESA

DEL CAP D'ESTAT

MONARQUIAEl cap d'Estat és un

rei

REPÚBLICAEl cap d'Estat és elegit per un període

de temps

ABSOLUTAEl rei assumeix tots els poders.

PARLAMENTÀRIA(constitucional) El rei és el cap suprem de l'Estat, però no té poder polític

ABSOLUTISTAEl president assumeix tots

els poders i no reconeix altres forces polítiques

PARLAMENTÀRIAS'accepta la pluralitat

política representada en el parlament

SEGONS LA FORMA

D'EXERCIR EL PODER

TOTALITARI

El poder s'exerceix sense la participació de

la població

DEMOCRÀTIC

El poder s'exerceix en representació del

poble

FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

La democràcia, a més d'un sistema polític, és un valor. Es construeix sobre la defensa de la llibertat, la igualtat i la justícia. Condicions perquè sigui possible la democràcia:

a- El poble és sobiràb- Lliure accés a l'activitat políticac- Eleccions periòdiques. Vot personal i secretd- Llibertat d'associació en organitzacions independents del poder polítice- Els ciutadans poden controlar l'exercici del poderf- Garantia dels drets fonamentalsg- Llibertat, pluralitat i veracitat de la informació. Absència de censura en els mitjans de comunicació i informació

Quan un Estat democràtic, a més, està sotmès a les lleis que ell mateix dictamina, parlem d' ESTAT DEMOCRÀTIC DE DRET.

Si, a més, l'Estat promociona els drets econòmics, socials i culturals, esdevé ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET.

DRET (positiu o objectiu): sistema de normes (lleis, decrets, sentències, etc.) promulgades per l'Estat.

L'Estat té el monopoli del Dret.Però alhora és el Dret qui fonamenta l'Estat (determina l'estructura política, la facultat de legislar, ...).

La justícia és el principi moral que consisteix en actuar de manera imparcial i a distribuir equitativament.

La Justícia (Administració de justícia, Magistratura o Judicatura) és la institució encarregada de protegir i aplicar la justícia.

A la Justícia, al Dret i a l'Estat se'ls ha d'exigir justícia. La relació Dret/justícia pot ser entesa de dues formes:

La justícia ha de ser la màxima aspiració del Dret (el criteri bàsic serien els Drets Humans).És just el que el Dret estableix.

DRET I JUSTÍCIA