Quan un nen tenia 6 anys, va veure un

dibuix magnífic en un llibre de la selva. Va

decidir dibuixar-lo, ja que li encantava

dibuixar.

Quan el va acabar, li va ensenyar a les

persones grans. Però per a les persones

grans, allò no era res de la selva, era un

barret.Dibuix 1

Però després els hi va fer un altre dibuix més ben definit.

Dibuix 2

Era una boa digerint a un elefant.

Es va anant fent gran i va començar a treballar d’aviador.

Fins que es va estrellar al desert del Sàhara.

Va estar un dia dormint a la sorra,

fins que va sentir una veueta que deia:

“Si us plau… dibuixa’m un be…”

Va veure un jovenet realment extraordinari que l’observava amb

aire greu.

La primera vegada que va veure l’avió es va

quedar boca badat, i va preguntar:

“Què és aquesta cosa?”

Quan li va dir que l’avió volava, es va posar

orgullós de saber que l’aviador podia volar.

Va exclamar: “Com! Has caigut del cel?”

El petit príncep va fer una rialla molt

bonica, que li va encantar a l’aviador.

El petit príncep li va dir a l’aviador:

“Aleshores tu també vens del cel! De quin

planeta ets?”

L’aviador li va preguntar al petit

príncep: “O sigui, que véns

d’un altre planeta?”

?

Ell venia de l’asteroide B612.

L’aviador no es pensava que un

asteroide fos més gran que una

casa.

Hi ha planetes molt grans, però que no es

veuen amb el telescopi.

L’asteroide B612 va ser descobert l’any

1909, per un astrònom turc.

Aquest havia fet una demostració en un

Congrés Internacional d’Astronomia.

Ell volia un be perquè es

mengés els baobabs que creixien en el seu planeta.

Baobab

En el seu planeta hi havia : 3 volcans i

una rosa. Dos volcans estaven en erupsió per això hi

cuinava a sobre.

La seva rosa era molt bonica. Anava triant

amb cura els seus colors, es vestia

lentament , s’ajustava els pètals un per un.

La rosa tenia ganes d’esmorzar, i el

petit príncep tot confús va agafar

una regadora i la va regar.

A la rosa no li agradava l’aire i el petit príncep

li va posar un paravent.

Al vespre volia que la posés sota una

campana de vidre.

El petit príncep va decidir prendre una

migració d’ocells salvatges per visitar

altres planetes, asteroides...

Es va trobar a la religió dels asteroides 225, 226,227,228,229 i

230.

Al primer asteroide hi vivia un rei. El rei seia, vestit de porpra i

d’ermini, en un tron molt senzill però majestuós.

Al segon planeta hi vivia

un vanitós.Pels vanitosos

els altres homes són

admiradors.

Al tercer planeta hi vivia un

bevedor. Aquella visita va ser molt

curta, però va fer caure al petit príncep en una

gran malenconia.

Al quart planeta hi

vivia un home de negocis.

Aquest home estava tan

enfeinat, que ni tan sols va aixecar el cap quan va veure

arribar el petit príncep.

Al cinquè planeta hi vivia un

fanaler. Era el planeta més petit de tots, només hi havia un fanal i el

fanaler.

Al sisè planeta hi vivia un geògraf. Era deu

vegades més gran que el del fanaler. El geògraf era un home vell que

escrivia llibres immensos.

El setè planeta va ser la Terra. La Terra no és un planeta qualsevol. S’hi compten cent onze reis, set mil

geògrafs, nou-cents mil homes de negocis, set milions i mig de borratxos,tres-cents onze milions de vanitosos...

Allà a la Terra es va trobar una serp, havia

caigut al desert.

Després d’haver caminat per sorra, pedres i neu, va acabar

descobrint un camí. Allà hi va trobar un jardí ple de

roses.

Assegut a l’herba va plorar.

Va aparèixer un guineu:

“Bon dia”- va dir.

A vegades apareixien els homes per caçar-me -va

dir la guineu.

Era el vuitè dia al desert, des de que va haver-hi

l’avaria. L’aviador tenia molta set i com que no tenia aigua van anar a

buscar un pou.L’aviador va

agafar l’avió i va marxar.

El petit príncep es va quedar una mica trist,

perquè és trist oblidar un amic, perquè no tothom

ha tingut un amic.El petit príncep va

veure un estrella i va fer el que li va dir

l’aviador, mirar les estrelles.