El pes del plom - irp-cdn.multiscreensite.com · De nou el mateix so. I la ràfega de llum. Els...

El pes del plomAleix Fauró i Isis Martín

ítaca-1

El pes del plom Aleix Fauró i Isis Martín

El pes del plom

Fitxa artística

Autors: Aleix Fauró i Isis Martín

Direcció: Aleix Fauró i Isis Martín

Intèrprets: Patrícia Bargalló

Isak Férriz

Marina Fita

Carles Gilabert / Jose Pérez-Ocaña

Assessora de moviment: Mar Medina

Disseny de llums: Anna Espunya

Espai escènic i vídeo: Ian Gehlhaar

Espai sonor: Cesc X. Mor

Vestuari: La Virgueria

Disseny Gràfic: Oscar Llobet

Fotografia: Anna Miralles

Producció executiva: Marina Fita i Laura Mihon

Distribució Giulia Poltronieri

Comunicació: Neus Molina

Teaser Isak Férriz

Vídeos d’assaig Elena Martín

Producció: La Virgueria

Estrenat a la Sala Beckett de Barcelona el 23 d’abril de 2014.Web Virgueria: www.lavirgueria.com

ítaca (revista de teatre eòlia i+D) 1


Dramatis personae – El pes del plom

Cat: Catalina Ortega Vanjorek, nascuda a Barcelona. 40 anys. De pare català i mare bosniana. Periodista d’investigació especialitzada en el comerç d’armes. Ha treballat a diferents mitjans de comunicació.

Fernando: Fernando Baisel Sánchez, nascut a Oviedo. 50 anys. Propietari i director general de l’empresa LEXPA SYSTEMS SA, fundada pel seu besavi l’any 1923 i una de les empreses subministradores d’armament i components més importants de l’Estat Espanyol.

Àlex: Àlex Noguera Puig, nascut a Barcelona. 39 anys. De família molt humil i el petit de cinc germans. Músic aficionat sense estudis superiors acabats però amb una cultura molt àmplia. Parella de la Cat.

Diana: Diana Garcia Piqué, nascuda a Barcelona. 42 anys. Filla d’empresaris catalans adinerats. Directiva d’una de les principals entitats financeres de l’Estat Espanyol. Parella de Fernando.

Pillat: Aficionat a les armes.

Julius: Julius Arile, extraficant d’armes. Actualment treballa amb diferents organitzacions per aturar la venda il·legal d’armes i afavorir la desmilitarització del continent Africà.

Puta: Eliza, prostituta de Tanzània que ven el seu cos per 10€ la nit a pilots d’avió i homes de negocis. Mare d’un nen soldat.

Zebra: Pilot de mercaderies i d’armament il·legal, d’origen rus.



Escena 0. Dolça introducció al caos

En un escenari a les fosques, comencem a sentir soroll de motor. Molt dèbil. També sorolls metàl·lics.Un casquet de bala rebota al terra.Un so que no acabem d’identificar i que mai desapareixeràfins que l’escena trobi la seva fi.Negra nit.

Off Cat(Taral·lejant) Tanzània, Tanzània...

Off DianaMai no el veuré arribar al mar.

Off FernandoTu i jo no som tan diferents.

Off ÀlexA partir d’ara tot serà silenci.

PUM! S’obren els llums. Una banyeraplena de bales. Caixes de mercaderies. Quatre personatges.

CatMira el fons. Què hi veus?

ÀlexNi se t’acudeixi cridar.

CatUna esplanada,



un camp envoltat d’arbres.

FernandoNo sé on vol anar a parar.

DianaQuants morts portes a l’esquena?

Àlex Quants morts portes, a l’esquena?

Un so.Una ràfega de llum.Els cossos.

FernandoNo puc donar-li la resposta que busca.

CatUna esplanada, un camp envoltat d’arbres.

ÀlexQuan venia cap aquí,em preguntava si era millor matar-te amb el teu fusell o matar allò que més estimes.

DianaMai arribaràs a saber el que estàs a punt de trencar.

ÀlexPerquè els morts que ens acompanyen pengen de les nostres robes. Cada dia. I no podem desfer-nos-en.

CatJo no puc deixar de veure una línia de mines repartides indiscriminadament.

DianaQuant pesa el teu dolor? Quanta estona trigaràs a ofegar la culpa?

FernandoDe quines morts m’està parlant?



De nou el mateix so.I la ràfega de llum.Els cossos.

FernandoNo he fet res. No. No he mort ningú. Sóc incapaç de matar ningú.

ÀlexAquest dubte encara el tinc ara.

CatDarrere de cada arbreuna persona.Potser un nen o una nena,encegada pel dolor.O per l’odi.O per la gana.O per la malaltia.Una persona amb una armacarregada de rancor.

FernandoSi em mata, que no ho vegin. Deixi’m morir mentre dormen.

ÀlexSi tornessis a començar, faries el mateix?


FernandoFora de casa meva abansno arribi la meva família! Fora!

ÀlexNo pateixis.Tenim tot el dia per endavant.

Un so.Una ràfega de llum.



Els cossos.

CatUna personaamb una arma carregada de rancor i la necessitat de descarregar-ho tot contra el primer que passi.

DianaA tu no t’he vist venir.

CatDisparant al que té la cara més perillosa. I després al que la té més bruta.I després al primer que passa.


Diana Ha valgut la pena?

ÀlexEncara no saps què és el dolor.

DianaMai no entendréla teva obstinació en aquesta història.

CatHi ha un dia que la foscor arriba als ulls. I arriba el cansament.I la ràbia. I la gana.


FernandoNo sé de què em parla i no ho vull arribar a esbrinar.

CatÉs llavors quan l’arma es converteix en partdel teu dia a dia.



DianaM’agradaria que tot fos una mica més natural, més transparent. ÀlexJo no tinc por de la meva mort.El meu pànic es deu a la mort dels altres.

FernandoS’ha equivocat.

ÀlexHe pensat que,potser,a tu et passa el mateix.Què me’n dius?Quant pesa la teva culpa?


FernandoS’està equivocant. S’està equivocant.

DianaQuin ha estat el meu error més gran?

ÀlexQuè va descobrir, a Ghana?

FernandoA l’aigua tot pesa menys, inclús el dolor.

DianaQuanta estona trigaràs a ofegar la culpa?

ÀlexQuan creus que trigaries a ofegar la culpa?

Fosc. Música.



Escena 1. L’entrevista

El Fernando descansa submergit en una banyeraque treu fum d’aigua calenta.Amb el cap enrere,murmura paraules inintel·ligibles.La Diana l’observa, com un gat de nit,preparada per atrapar-lo.

Separada d’ells en l’espai escènic,la Cat llegeix papers plens de marques i exclamacions.Apunta a impulsos i parla sola en veu alta.

A un costat, aïllat de totsperò més a prop del que voldria pensar,l’Àlex seu a una cadira i carrega un fusell.

Cat“SEGÚRAME”, projecte “para Erradicar y Gestionar de forma Unitaria el Riesgo de Agresión a la Mujer”

DianaMurmures.

FernandoCavil·lo respostes.

DianaEm posa, veure com et prepares.Ballaràs amb mi una estona abans d’anar-te’n?

FernandoLa nostra petita contribució a la lluita contra la violència de gènere. Oferir resposta tecnològica global a la violència que s’exerceix sobre les dones.Prevenir-la i evitar-la.



Diana I atendre les víctimes.

CatPremi “Princesa Sofía a la igualdad de género”.

ÀlexEscrius tu les preguntes?

CatLa gran majoria.

FernandoLexpa Systems fa anys que lluita per equiparar drets d’homes i dones. No és el nombre de dones que tenim en plantilla, sinó les dones ocupant càrrecs d’alta responsabilitat. És una filosofia, una manera de veure el món, el que es premia.

DianaConvincent.

FernandoSincer.

DianaUna cosa no treu l’altra.Que estàs nerviós?

FernandoSempre que t’apropes.

I li mossega el coll mentre ella l’abraça amb les cames.

ÀlexI et deixaran preguntar-li això?

CatNo em penso censurarjo mateixa.

FernandoEns faria molt feliçosque Ciudad Juárezcomprés el nostre producte.



La Diana i l’Àlex es retiren a poc a poc.

CatLlavors, en què creu Fernando Baisel?

FernandoUna pregunta massa complicadaabans d’esmorzar.

Tot se centra en la que preguntai en el que respon.

CatA veure,vostè dirigeix una empresaque fabrica armes.

Fernando.Material de defensa.I tantes altres coses.

CatEls interessa l’existència d’escenaris bèl·lics. Que hi hagi mercat, necessitat d’armament. Fabriquen armesi volen vendre-les.No creu que si hi ha indústria s’afavoreixen els escenaris de guerra?

FernandoSimplifica de forma naïfla Història de la Humanitat.Les baralles entre personesi les seves guerres són molt anteriorsa les armes i al seu mercat.L’arma és una eina.I com totes les eines,podem utilitzar-la béo malament.Pel bé opel mal.Igual que un voten un parlament democràtic.



CatL’arma com a objecte,com a eina,no és inofensivaEstà pensada,orientada,per destruir.

FernandoO per defensar-se de la destrucció dels altres.

CatQui són els altres?

FernandoEls que no veuen en el diàlegla millor manera per resoldreles diferències que tenimi tindrem sempre.

CatNecessitaré un exempleper acabar d’entendre’l.

FernandoLes diferents tragèdies,les diferents matancesque des dels instituts nord-americansens han posat l’ai al cor.

Pausa.

Connecticut. Any 2012.Vint nens morts d’entre cinc i deu anys.Imagini que són els seus fills els que estan a l’escola aquell dia. Potser llavors prefeririaque hi hagués algú preparat per aturar les bèsties que maten el primer que passa.

CatI no es plantejala tinença d’armesper part d’aquests “monstres”com el problema més granen aquestes tragèdies?



FernandoEntrarien amb pedres! Catalina, no pot vincular la violència a l’existència de les armes. La violència és inherent a l’ésser humà, mal ens pesi a tots! O no van ser abans les lapidacionsque la pólvora? Pensi que en la Toràes castiga amb lapidacionsa tots aquells que violin el Sabbath.Vostè ha vist alguna lapidació?

CatSegueix sense respondresi creu que la tinença d’armesper part de la població civilés, o no és, un problema.

FernandoSi ho és,i jo no ho sé,no és el principal dels problemes.EEUU i Canadà tenen el mateixÍndex armamentístici els seus nivells de violènciano tenen res a veure.

CatSi la violència és inherent a l’home, que és el que entenc que m’està afirmant,introduir l’armament en les societats, no les fa més perilloses?

FernandoAquells que violen els drets de les donesno necessiten una arma entre les mans.Dotar les dones d’eines per defensar-seno em sembla una mala idea i és el que intentem fer.Segur que Ciudad Juárezli posa els pèls de punta.Potser hauria estat boque la infinitat de dones violadesi brutalment assassinadeshagués disposatde recursos per defensar-sede l’agressor.



CatSón l’educació,les polítiques d’igualtato els serveis socialseines útils, sota el seu punt de vista?

FernandoPer suposat!I si treballem en ambdues direccions?I si mentre milloreml’accés a l’educaciói als serveisajudem les dones de Ciudad Juáreza viure més tranquil·les?El problema no estàen què té entre les mansuna persona o una altra,sinó què hi té dins del cap.El problema són els valors.

CatD’alguns estudisextraiem l’aclaparadora afirmació que un país amb més presència armamentísticaés un país on la violació dels Drets Humanssucceeix de forma més sistemàtica.Estudis que destaquen que un alt índex de militarització afecta negativament els Drets Humans en general, i els de la dona en particular. Què en pensa?

FernandoJa li he parlat del cas dels EEUU i Canadà. Mateix índex armamentístic, diferents nivells de violència. L’arma no és la causa, s’ha d’anar als orígens!Com comprendrà,em seria impossible rebatre uns estudisdels que en desconec el contingut,la forma i la fiabilitat. Però deixi’m arriscar en un una resposta.Si més no, crec que la reflexióli semblarà vàlida.És possible que aquest estudis



donin com a conclusió tràgicaque aquests països que vulneren els drets humansi, especialment,els drets de les dones, formin part d’allò que mal anomenemel tercer món.(I fa cometes amb les mans.)La meva reflexió,més enllà de posar en dubtela universalitat dels drets humans,és que hi ha factors determinantsque de ben segur influencien infinitament mésque les armesen països on la fam,la manca d’higiene,la brutal desigualtato la manca d’educaciófan estralls entre la població.La gent no mor perquè hi hagi armes,la gent mor perquè hi ha conflictes.

CatI el Ministeri de Defensa, enlloc de limitar-se a les intervencions militars, no podria col·laborar en la prevenció de conflictes? Evitar la fam, la misèria, i aquests factors dels que parla?

FernandoJa ho fa!El Ministeri de Defensaté en actiu missions humanitàries!De totes maneres, no és resp...

La Cat s’encén interrompentel discurs trenat.

CatJa que em parla del “mal anomenat” tercer món,com pot ajudar-nos a entendrela direcció que tenen les armesen el mercat internacional?



FernandoPermeti’m, abans,acabar amb el que li deia.Les circumstàncies que envoltenles personessón el que determinael seu comportament.Marx va dir que l’homeno era ni bo ni dolent per naturalesa,sinó que la seva actuació depenia de les condicions de vidaen què li havia tocat viure.I és per això que qui fa bonao dolentauna arma,no són ni tan sols les persones,sinó les seves circumstàncies.

CatAixí doncsla venda d’armes a certs països africans,a les regions més desafavoridesde l’Amèrica Llatinao a certes regions del sud-est asiàtichauria d’estar prohibida?

FernandoA molts llocs d’aquests indretsque vostè anomenala venda de material de defensaestà prohibidao estrictament regulada.

CatCreu que la regulació existentés suficient per evitarque l’armament produïtper les empreses del sectorrecaigui en mans perilloses?

FernandoJo no he dit això.

CatLlavors, vostè creuque la regulació del mercat militarés insuficient?



FernandoTampoc no he dit això.Nosaltres, com a membres de la UE,seguim un estricte codique no ens permet vendreni comerciar, de cap manera, amb països que, per exemple,visquin situacionsd’extrema pobresa.

CatParla de la posició comúque té la UE per regular la venda de material de defensa?

FernandoExactament.

CatÉs la mateixa posició comúque no permetque empreses com la sevasubministrin armamenta països en conflicte vigentintern o amb països veïns?

FernandoSí.I deixi’m avançar-me a la seva pregunta.

Cat(Torna a interrompre).Creu que Israel és un paísen conflicte intern o extern?

FernandoDe ben segur que la meva respostahagués evitat la seva pregunta.En tot cas no seré joqui jutgi l’Estat d’Israelni cap altre Estat.Com li hagués dit fa uns segons,les empreses del sectorno som qui regula les vendes.Els Estats dels quals formem partconcedeixen o deroguenels permisos per vendre



material de defensa.

CatVostès venen armes a Israel?

FernandoI a EE.UU.I a Brasil.I a Alemanya,per posar alguns exemples.I, sobretot,dins les nostres fronteres.Som i volem seguir sentel principal subministrador d’armamentde les forces de seguretat espanyoles.

CatI no li sembla que Israelés un país en conflicte?

FernandoEl que em sembli a mio a vostè no té la transcendència necessària perquè algú deixi de negociar.El Ministeri de Defensa,sorgit d’un govern democràticescollit per la majoriaen unes eleccions lliures,és qui dictamina què es pot vendre i a on.Una decisió d’aquesta mena no pot dependre de l’opinió personal de ningú.

CatAmnistia Internacional ha qualificat d’irresponsablela venda d’armes a Israel, ja que no existeix cap garantia que el material venutno contribueixi a més violacions dels Drets Humansi del Dret Internacional Humanitari. S’ha denunciat l’Estat Espanyol per incompliment del Codi de Conducta del que parlàvem fa un moment.

FernandoAixò ho hauria de parlar directament amb el govern. Els Estats són els que han de vetllar



pel compliment del Codi. Si l’Estat autoritza la venda, la fem. Si no, no la fem.

CatI on queda l’ètica empresarial?

FernandoPer començar,en el respecte escrupolós de les lleis.I per continuar en projectes com “SEGÚRAME”,objecte,si la memòria no em fa una mala passada,de l’entrevista que ens ocupa.

CatA la seva pàgina web,abans fins i totde parlar del premique acaben de rebre,fan referència a la MAT-120.És així?

FernandoSi res no ha canviaten l’última setmana,així deu ser.

CatÉs ètic anunciar una arma que ha estat prohibida?

FernandoÉs just explicarque la seva prohibicióno té motiu de ser.Les bombes “clúster”es van prohibir amb molt d’encertpel risc que suposava que no se’n pogués fer detonartotes les càrregues, com passava en els models anteriorso amb les mines. Aquest no és el casdel nostre producte.

CatI per aquest motiuvan vendre la munició



a Gadafi?

FernandoLa MAT-120 es va vendredins dels terminis que la llei permetia.No és la meva responsabilitatdecidir on i quan es pot vendreun producte o un altre.

CatLa seva empresa venarmes a Ghana?

FernandoDeixi de pensar en bons i dolents, Catalina. A ningú no li agrada el dolor.

CatPerò no siguem ingenus. A les empreses d’armament els interessa que la gent tingui por, que cregui que tenim coses de les que defensar-nos.

FernandoÉs que tenim coses de les que defensar-nos!Espanya ha de defensar els seus interessos!

CatQuins interessos?

FernandoTots. Estratègics, econòmics, identitaris, la immigració, el flux de mercaderies, les energies...Tots!

Pausa.

Vostè sap com ens veuria la resta del mónsi no tinguéssim un sistemade defensa fort i competent?

CatNo creu que la normalització de les armes en certs contextos fa que es perpetuï la violència com a manera de resoldre els conflictes?



FernandoEns estem repetint.Ja li ho he dit: no. No ho crec.

Fernando mira el rellotge.

CatEstem a punt d’acabar.Abans li parlava de la direccióde les armes.Fabricades al nordper ser utilitzades al sud.

FernandoM’encanta que parli d’aixòperquè és quelcom que sempre m’ha preocupat.Si repassa els númerosde la nostra companyia, s’adonarà que majoritàriamentles nostres vendes es donena països del Nord.I crec no mentirquan afirmo que passa el mateixamb la majoria dels nostres competidors.El problema del sud acostuma a ser el tràfic il·legali no pas el mercat legal.

CatAixò és un síque respon a la preguntasobre la venda de Lexpa Systemsa Ghana?

FernandoNo estava parlant d’això.Però si vol en parlem.

CatParli’m de Ghana.

FernandoHi ha una gran tradiciódedicada a la caça enfocada a l’alimentació.



I el turisme de safarisha fet augmentar la demanda.

CatAixò contrastaamb altres veusque asseguren que la caçano té capacitat de consumirla gran demanda de municiói armes lleugeresque té el país.

FernandoHa estat a Ghana vostè?

CatLes mateixes veus que denuncien que Ghana s’ha convertit en un país de redistribució d’armamentmitjançant el tràfic.7,5 milions d’eurosen cartutxos de caça en un anyno és una xifra gens menyspreable.

FernandoInsisteixo.Vostè ha viatjat a Ghana?

CatNo he tingut el gust.

FernandoQuan ho faci podrà comprovaramb els seus propis ullscom n’està d’arreladala tradició de la caça.I com els quatre per quatre s’omplen de turistes preparats per començar safaris.

CatLa seva empresa, ha estat mai acusadade col·laborar amb el tràfic d’armes?

FernandoRiu.No.



CatAixí pot assegurar que la munició de caçaque Lexpa Systems ven a Ghanano cau en males mans?

FernandoN’estic convençut.

CatAbans d’acabar,ara sí,m’agradaria preguntar-lisobre la relació de la seva empresa amb el Ministeri de Defensa.

FernandoLa nostra relació...

CatEncara no li he fet la pregunta, Sr. Baisel.

FernandoPerdoni. Té tota la raó.

CatSón vostès, o altres empreses del sector,consultades abans de l’elaboraciódels pressupostos del Ministeri de Defensa?

FernandoAfortunadament, sí.

CatCreu que l’empresa militarés una privilegiada?

FernandoNi molt menys.Només cal mirar els pressupostos de l’Estat.La defensa és importantíssima per l’Estat.

CatMés que l’Educació?Que la Sanitat?Que la Cultura?



FernandoBé, m’agrada pensarque la cultura està dinsde la nostra educaciói a la inversa.

CatTorna a no respondre la meva pregunta.

FernandoPerquè és una mica tendenciosa.Però sí, crec que són bàsics per a un país.Entenc que la despesasigui major en educaciói en sanitat.Però no podem oblidar la defensa.Sense defensa no hi hauria nens a qui educar. És vital defensar-nos, mostrar-nos forts davant el món.

CatSenyor Fernando Baisel,director general de Lexpa Systems,moltes gràcies.Ha estat molt amable.

FernandoUn plaer respondreles seves preguntes.Tot i que potser no totes!

TORNEM AL PRESENT

Àlex (imitant al Fernando)Tot i que potser no totes.És l’última estupidesaque vas pronunciara l’entrevista que et va fer la Cat.

FernandoNo ho recordo.

ÀlexPer suposat que no!Doncs avui serà millor que facis memòria.



FernandoQuè vol de mi?

ÀlexEm va costar entendreque et convertissisen el tema més recurrentde les nostres hores.Fins que vaig veure l’entrevista.

FernandoLi puc donar diners,puc aconseguir allò que vulgui.Però m’ha d’explicarquè vol de mi.

Àlex Mentre li agafa els cabells i el treu de la banyera per posar-s’hi ell.Vull la veritat.Vull entendre la seva obsessióels dies, les setmanes i els mesosque van seguir a la teva puta entrevista.



ESCENA 2. Mapamundi

CatVés tirant el sabó, que faci molta escuma.

L’Àlex espera, la Cat regira i apunta en una petita llibreta vermella.

ÀlexI aquí estic, esperant-te.

CatDeixa que caigui l’aigua. Un minut.Un minut i sóc amb tu.

ÀlexHa estat idea teva!

CatCriteris 1, 2, 3 i 4.

ÀlexJo m’anava a dutxar. Has estat tu, que m’has dit: “Ens banyem?”

CatQue caigui forta i faci molta escuma.

ÀlexEls dos sabem que no hauries acceptat un no per resposta.

CatEgipte, Líbia i Mali.

Àlex“Vés tirant el sabó, que faci molta escuma!”



CatEgipte, 350.000€ en armes lleugeres.

ÀlexI aquí estic, amb la pell més que arrugada, esperant-te.

CatQue caigui bullint, i arribaré abans no sigui massa freda.

ÀlexJa està freda, Cat.

L’Àlex surt de la banyera.

L’has trobada?On era?

Cat A dins la funda del coixí.

ÀlexA dins la funda del coixí?

CatNo et sona, oi?No saps com hi anat a parar.

Amor i sexe, una mica de cada. Mentre l’Àlex i la Cat s’estimen una estona, a l’altre costat de l’escenari,més lluny del que orelles i ulls poden sentir,per darrere del Fernando s’acosta,sigil·losa i enigmàtica, la Diana. Amaga alguna cosa darrere l’esquena.

DianaTinc un regal per a tu.

FernandoPer a mi?

La Diana es posa a sobre del Fernando,de manera que els ulls d’ell queden just a sotala faldilla d’ella. Ella li entrega el paquet. Quan el Fernando descobreix



el contingut del paquet,aixeca el cap i veu el canó que l’apunta.La Diana prem el gallet.

DianaUn a zero!

La Diana es posa a córrer.El Fernando treu una pistola de boles de plàsticde dins del paquet.Munta l’arma i s’incorpora.

FernandoEt posaré el cul com un tomàquet.

Dispara.

DianaSí, sí. Això ja ho veurem!

FernandoUn a un!I prepara’t que aquesta nitte’n vas a dormir calenta.

DianaAixò acaba de començar, rei. Dos a un!

Mentre això passa, l’Àlex s’ha acostat als post-its.Llegeix sorprès alguns dels papers grocs.

ÀlexVenda de Lexpa Systems a Síria. Estimació de 400.000 euros en productes de doble ús. Alta conflictivitat interna i externa. Incompliment dels criteris 2, 3, 4, 6 i 7.

CatSabies que LEXPA SYSTEMS va estar a punt de realitzar una acció de venda de més de 200 tancs Leopard a Aràbia Saudita?

Àlex Què busques?



Cat El seu punt dèbil.

Àlex T’ha posat el dit a l’ull.

CatI molesta,no saps fins a quin punt.

La Diana tira una bala, el Fernando cau a la trampa i surt del seu amagatall cridant...

FernandoMeva!

DianaTres a un!

A partir d’aquest moment els espais se solapen,les escenes s’intercalen i tot es barreja.

ÀlexAràbia Saudita: 545 milions d’Euros. Com?

CatÉs molt bèstia. No compleix els Drets Humans. Alta conflictivitat interna i externa. Que és una dictadura, collons!Incompliment criteris 2, 3 i 4i de tota lògica humanitària.

ÀlexMali: armes de “caça”,3 milions d’Euros.

CatIncompliment del criteri 3.Es multiplica per quatrela mitjana d’armes que rep el paíscoincidint amb la guerra a Líbia.

ÀlexBahréin: 6.350.000 euros.Munició, dispositius i components.



CatIncompliment dels criteris 2, 3 i 4.

ÀlexPakistán: 390.000 Euros.Pólvora, escopetes i pistons.

CatIncompliment dels criteris 2, 3 i 4.

Diana i FernandoGrrrr

Àlex Iran: 916.000 Euros.Armes lleugeres.

Cat País embargat.Criteri 1.

ÀlexAzerbaidjan i Zimbàbue: 22.200 Euros.

CatArmes pertanyents al capítol 93 del codi TARIC. Països embargats per la OSCE i la UE.Criteri 1.Aquestes vendes no apareixen als informes del Ministeri,però sí al registre de les duanes.

ÀlexEspera un moment. Tot això són vendes que ja s’han fet?

CatSón vendes que Lexpa Systems ha fet. Malgrat no complir cap de les condicions que són necessàries perquè una venda sigui autoritzada.

Al Fernando no li funciona l’arma, la Diana dispara.

Fernando Ah!

Diana (fregant-se el cul)Ai, ai...



ÀlexBotswana: 45.000 Euros.

CatPaís d’extrema pobresa,sense garanties d’acompliment del criteri 8.

ÀlexRuanda: 15.000 Euros.

CatPaís d’extrema pobresa,incompliment del criteri 8.

ÀlexKenya: 200.000 Euros.


ÀlexTrinitat i Tobago: 600.000 Euros.


ÀlexSri Lanka: 484.000 Euros.


ÀlexGhana: 600.000 Euros.Armes lleugeres.

CatLa mateixa xifra d’una operació denegada a Burkina Fasofent referència als criteris 1, 2, 3 i 4.

ÀlexNo et segueixo.

CatSe sap que a Ghana



és habitual la re-exportació.Que és com dir tràfic,però més suau.

ÀlexOn vols anar a parar?

CatNo només aguantem el finançament públici les condicions de privilegi,sinó que els Estats es passenpel folre dels collons els acordsque ells mateixos han signat.Es ven indiscriminadamenta països que incompleixen un o tots els punts,totes les condicions que la UEexigeix per donar el vistiplaua una venda d’armament.I què passa quan finalmentuna d’aquestes operacions sí que és aturada?Res. Cap empresa no posa el crit al celperquè hi ha milers de maneres de saltar-se un embargament.

Fixa’t!Hi ha més d’una, i més de deu operacions,on no coincideixen els números de les duanesamb les xifres oficials que el Ministeri de Defensaha autoritzat.I això ho he pogut comprovar jo mateixa,no és un secret d’Estat.

ÀlexCat...

CatDeixa’m acabar!

ÀlexNo em cridis.

CatSaps qui és Víctor Bout?



ÀlexNo.

CatAndrei Kosolapov?Sergei Denisenko?

ÀlexNo.No en tinc ni idea,de qui són aquestes persones.

CatSón intermediaris,persones que faciliten aquestes operacions.Gent que té “comissions” per fer arribar material de defensaa llocs on els embargamentsno ho permeten.Que faciliten la venda directaentre l’empresa legali la guerrilla paramilitar clandestina.

ÀlexTraficants?

CatExacte!I estic convençudaque hi ha una relació entre Lexpa Systems i algun traficant.I la trobaré.

ÀlexT’estàs embalant una mica,no trobes?

CatPer què?

ÀlexInvestigar traficants d’armes?!

CatNecessito trobar-me amb Julius.

ÀlexNo sé de qui em parles.



CatEll sap com funciona,segur que m’ho pot explicar.

ÀlexQui?

CatEl Julius.

ÀlexQui és?Pots deixar d’escriurea la llibretai concentrar-te un minuten el que t’estic dient?

DianaHas estat dolent.Et castigaré.

FernandoNo, no.

DianaEt faré mal...Puja els braços, passa.

FernandoSí, sí.

DianaPerquè... Qui mana?Eh?Qui mana?

FernandoTu, tu.

DianaEts el meu presoner, ara. T’hauré de fer mal.

Cat Guardant-se la llibreta a la butxaca del cul.Què et semblaria anar a veure la Torre Eiffelaquest cap de setmana?



ÀlexTu m’escoltes?

Cat Fent broma per trencar la tensió.La cité de l’amouret la lumière.

La Cat s’acosta a l’Àlex, conciliadora.Li fa pessigolles, l’abraça.El Fernando i la Diana continuen amb el seu joc sexual,ja a terra, a punt de culminar.



Escena 3. La Fira dels horrors

París. Fade in projecció: Imatges entrellaçades que ens expliquenel poder de les armesi l’eròtica de la destrucció.Quatre personatges que camineni reprodueixen progressivamentallò amb el que ensopeguen a una fira d’armamentfins a reproduir imatges periodístiquesde les conseqüències de vendre focper utilitzar contra les persones.

La Cat passeja fent fotografiesa tot allò que la sorprèni a tot aquell de qui vol saber més.Sense adonar-se, un personatge misteriósl’observa de prop.

PillatPim, pam, pum!Brutal! 100 repeticions en 2 segons.És conscient de què significa, això?Això, representa 100 oportunitatsd’abatre l’objectiuen només dos segons.Sap què són dos segons?

Espera dos segons que compta amb els dits.

Ja està! Pam! 100 bales!És al·lucinant. Estic al·lucinant.Vostè no està al·lucinant?

Pausa.

És la seva primera vegada, ho noto.Està flipant,



un xic espantada i tot.Fa por notar el pessigolleigde l’adrenalina davantd’una demostració de destrucciótan aclaparadora, oi?Però deixi’s portar, no passa res.Ens agrada, és atractiu.El poder ens posa una mica calents,ens humiteja una mica.I una arma és poder.Una arma ens dóna poder, no?Ha vingut sola?

CatSí.

Pillat(Escenificant-ho) Imagini’s el següent:en mig del carrer, per una banlieue qualsevol de París.

Pausa. El Pillat mira la Cat.

Perdó, d’on és?

La Cat es disposa a contestar,quan és interrompuda.

Italiana? Espanyola? Portuguesa?

CatDe Barcelona.

PillatBarcelona! Bum!Doncs imagini’s:carrer fosc de Barcelona, fanals espatllats.Pocs cotxes circulant.Nit. No, matinada!Se senten veus de dins els edificis,crits carrers enllà,alguna corredissa.Camina i un grup de persones l’aturen.La intimiden. Qui té el poder?

Pausa.



Llavors vostè treu un revòlver.Qui té el poder, ara? Eh? Qui?L’arma té el poder!Vostè té el poderperquè posseeix l’arma.Vostè es pot defensarperquè ha comprat la seva quota de poder.

Se sent una música.

Brutal!M’encanten aquestes presentacions.

Una projecció ens ensenya una armaMentre la Cat i el Pillat observen les imatges.La Diana espera al balcó del primer pis,observant com París s’omple d’estels caiguts.Fernando l’observa.

FernandoQuè hi fas, aquí fora?

DianaTinc un atac de mandra. Necessito descansar una estona.

FernandoAgafaràs fred, entra amb mi.

DianaAquesta nit hi ha pluja d’estels. Els vull veure caure tots i demanar molts desitjos.

FernandoVols dir que et queden tantes coses per demanar?

DianaLa meva capacitat de desitjarés gairebé infinita!Ho hauries de saber, a aquestes alçades!



FernandoHo sé. El poder de la imaginació ens fa infinits.

DianaVull descansar una estona. Torna tu a dins, ocupa’t de tot. Jo t’espero aquí, comptant estels caigutsi agafant forces per passejar demàfins l’Arc de la Défense.

FernandoSaps per què li diuen La ciutat de les llums?

DianaPerquè va ser la primera ciutata ser il·luminada...

Fernando (tallant-la)No només per això.

Diana...i perquè París ha estat sempre el centre culturalde tota Europa.La capital on van néixer els drets humans.La dels grans museus, les òperes,el teatre.

FernandoJa t’ho havia explicat.

Diana Assentint amb el cap.Aprofita que hi són tots i enllesteix ràpid.Ja tens l’ok del banc. I després vine a seure al meu costat.

FernandoHe de trobar el millor momentper parlar amb ells.

Diana Els tens tots aquíi comptes amb la meva col·laboraciói la de tot el banc.



FernandoHo sé. Ho sé.

DianaEl senyor Villar està a prop de la jubilació.Si li dones un manager consultant a Lexpa Systems, activarà l’interès del govern pel vostre producte,que també és nostre.Els galons donen confiançai el Ministre segur que veurà amb bons ullsactivar les ajudes en I+Dque la producció necessitai, d’aquesta manera,ajudar a modernitzarles nostres obsoletes Forces Armades.T’he sentit tantes vegadesexplicar-hoque podria fer-la jo mateixa,la reunió.A les oficines del banctenim els papers preparats per signar els acords necessaris de col·laboraciói avançar els dinersun cop el govern es decideixi a obrir l’aixeta.Nosaltres posarem el nostre granet de sorraperò el gruix de l’operació l’ha d’aportar l’Estat.Si cal, els podem recordar quines són les obligacionsd’un Estat que ha de vetllar pel benestar de la seva població.Que va, que vull devorar una crèpede la Rue Béarnabans d’emborratxar-nos .

La Diana i el Fernando es queden mirant el cel de la ciutat francesa,mentre dins la firala presentació ja ha acabat.

PillatSí! Genial!Bé, les dels tancs són encara millors. Aquí hi ha les d’armament lleuger.Són menys espectaculars.Jo sóc col·leccionista,d’air soft.



CatCat.

PillatLes armes de veritat són una mica més cares,no gaire més,però és un “marron” aconseguir-les.Eh, que no vol dirque jo no pugui aconseguir-les.Que tinc els meus contactes.

Silenci. El Pillat mira a la Cat.

Què? No s’ho creu?

Acostant-se a ella i en veu baixa.

Tinc una M16 a casa.De detonació, no dispara.Tampoc no necessito que dispari,en tinc d’altres per defensar-me.Un parell de revòlversque en realitat eren armes d’Air Soft,rèpliques,però les vaig modificar.Per defensar-me.En aquesta merda de paísun ciutadà no pot defensar-se.Això no és Estats Units o CanadàI així ens va.A no ser que cacis.Llavors pots tenir un arsenalde pólvoraa casa teva.Aquí hem de confiar en la policiaI qui confia en la policia?Jo no.Vostè?Veu? Tampoc no hi confia,normal.Nosaltres ho tenim molt pelut, per muntar una revolució.El monopoli de les armesés dels Estats,del poder.Però el poder és del poble, no?



O així hauria de ser.L’estic atabalant?

CatNo.

PillatÉs usuària?Aficionada?Tafanera?

CatPeriodista.

PillatEspecialitzada?

CatMés o menys.

PillatAquí hi ha una mica de tot.Jo puc… Algun problemasi li parlo de tu?

CatCap.

PillatCat, cap... Et puc explicar moltes cosesd’aquesta fira.M’agrada molt conèixer totes les novetatsi vulguis que no aquí sempre hi hala mateixa gent.Militars d’alta graduacióamb rangs elevats, dels que opinen i recomanen.N’hi ha de tots els països.Aquí no hi ha fronteresni enemics.Hi ha directius importants,els dissenyadors.Aquests són uns monstres,són els que fan possible això!Es posen al costat de les ties en biquini



i et parlen, micròfon en mà, de les característiques de les armes.Són uns freaks, els cabronassos.Després estem nosaltres,els aficionats a les armes,els que cacen,els de l’Air Soft.Jo vinc aquí cada dos anysi ens trobem amb la mateixa penya.I, per suposat,els senyors de la guerra.

CatQuè vols dir?

PillatSí dona.Com el Nicolas Cage en aquella pel·li.Quan s’acosta al Ian Holmi aquest l’envia a la merda.Aquí també n’hi ha d’aquests.

CatCom ho saps?

PillatNo ho sé.M’ho imagino.Hi ha persones que sempre hi són,que es passegen a prop dels que maneni sempre marxen sols.Són com els hipopòtams,aparentment inofensius,però els animals més temiblesde tot l’Àfrica.

CatEls podries assenyalar?

PillatSegur.Però... res és gratis,en aquesta vida!

CatQuè vols?



PillatUna cervesai una foto amb qui jo et demani.

Mentre parla, el Fernando s’ha acostat a ells sense que el pillat el pugui veure.

CatFernando Baisel.

PillatPer exemple.Seria una bona opció!

FernandoSenyoreta Ortega.No sabia que la trobaria aquí.

La Diana es fa present.

DianaFernando,tens dues opcions: La primera és quedar-te aquíamb tots aquests senyors. La segona és espavilar i sortir d’aquíamb la teva mà arrambant el meu culper sota les calces.

FernandoLa meva dona.

CatHo sé.Diana García.

DianaPerdoni.Fa estona que intento arrencar-lo d’aquíi la meva missióm’ha convertit en una mal educada.Vostè deu ser la Catalina Ortega,periodista de l’ABC.



PillatJo sóc col·leccionista.

DianaLi va fer una entrevistaexcel·lent al meu marit.Un plaer.

PillatSense l’espai per parlar i sense ser escoltat.D’Airsoft.

CatIgualment.Tot i que ja no hi treballo.

DianaUna llàstima.M’agrada l’estil incisiuque utilitza.

CatGràcies.Ja que tinc el privilegi de reunir-los en una conversa,potser els podria fer una fotografia,pel meu reportatge.La banca i les armesamorosament plegats.

FernandoPotser demà.Abans hauré de satisferles necessitats de la meva empresa.I les de la meva dona.

DianaCatalina,un plaer conèixer-la en persona.

CatIgualment.

La Cat es queda mirant com els dos negociantss’allunyen.

Fernando camina cap a la banyera.



Diana, marxa poc a poc mentre parla.

DianaFernando,si encara no has parlatamb l’home de corbata d’elefants,no triguis a fer-ho.Els peus em pesen.Vull desconnectar per unes horesi notar-te l’alè a prop l’orella.

TORNEM AL PRESENT

ÀlexAllà va ser quan la Catva signar la seva sentència de mort.

FernandoNo sé de què em parla.Les seves paraules són fosques i aspresi no les puc entendre.

ÀlexNo m’entens?Em va trucar des de París. Et va veure a l’Eurosatory. Tu també la vas veurei vau parlar. Sabies que t’investigava. Et va molestar que sabés més coses de tu de les que convenia.

FernandoEm vaig trobar la Cat a París. I què?Vam parlar.

ÀlexOmple’t la boca de sabó i empassa-te’l.

FernandoEn qualsevol momententraran per aquella porta.Encara és a temps de rectificar.



ÀlexQue no em sents?A veure si així se’t passen les ganesd’inventar històries.

FernandoLa casa està plenad’elements de seguretat.No podrà...

Àlex Tallant-lo.Agafa el puto Mousseli menja-te’l.Empassa.

FernandoPer què hauria de mentir?La Cat em semblava una noia intel·ligenti la seva manera de pensar,la seva valentia,la seva insistència, em cridaven l’atenció.

Pausa.

Anava fent fotografiesper tot arreu,no passava desapercebuda.

ÀlexMenteixes.

FernandoSobre què?

ÀlexSobre tot. Ets fosc, amagues coses. Et va veureparlar amb Denisenko.

FernandoQui?

ÀlexNo facis veure que no



saps qui és.

FernandoQuè vol de mi?

ÀlexDigue'm que no vas veure a Denisenko.O a Kosolapov.

FernandoEls vaig veure.

ÀlexI que la Catus va veure junts.

FernandoAixò ja li va dir ella.

ÀlexAgafa una mica més de sabó.

FernandoSi us plau.

ÀlexEncara no saps què és el dolor.

FernandoS’equivoca.

ÀlexSi?Empassa-te’n una mica més i calla.

El Fernando s’empassa una mica més de sabó.

Ja no la vaig tornar a veure mai més.

FernandoEm sap molt greu.

La disculpa de Fernando desperta la fúria de l’Àlex, que l’agredeix.

S’està equivocant!Jo no sé res!Què collons vol que li digui?



ÀlexVull que almenysno despleguis el teu cinismesobre el seu cadàver.

FernandoEm va veure amb Denisenko.Vam dinar junts i sé que ella estava a prop.

Àlex I?

FernandoQuè més volque li digui?

ÀlexQuè va descobrir a Ghana?



4. No hauries d’haver vingut o el plor de les pedres sobre la terra esquerdada

Una música africanaens porta a Ghana. Sol, calor. Julius i CatParlen a través de la webcam.

CatJulius.Ja he arribat.

JuliusNo hauries d’haver vingut.

CatSóc aquí i et vull veure.

JuliusÉs perillós.

CatHe vingut expressament. Necessito que m’ajudis.

JuliusNo hauries d’haver vingut.

CatOn et puc trobar?

JuliusAlgunes nits, en el silenci del desert, sento el plor de les pedres. Silenci. Un país sencer vençut per la ràbia i la violència. El dolor ocupant tots els racons de les cases,



buidant els rostres de somriures.

CatAlguna cosa haurem de fer.

JuliusQue tu i jo ens trobemno canviarà res. I és perillós. CatAbans que tot sigui trist. (Si us plau) JuliusAbans que plorin també els arbres? (Fins on estàs disposada a arribar?)

CatAbans que les nostres llàgrimes siguin eixutes. (Fins el final)

La Cat ha convençut al Juliusper a una trobada. Negra nit.Un cementiri.Una sensació de clandestinitatinunda el cos de la Cat.

Julius Arriba un avió procedent d’una empresa de Johannesburg.

CatT’escolto. JuliusEn realitat està controlada per empreses britàniques que a la vegada han firmat un contracte amb una companyia de transports ubicada a Tel Aviv.

CatA Tel Aviv?

JuliusEspera. L’avió ha estat adquiritals Estats Units per tan sols 10 dòlars. L’avió rep l’ordre de volar directament



des de Johannesburg fins a Tirana, a Albània. La càrrega de les armes a l’avióés supervisada per uns homes de negocis israelians, i l’únic que tenim, al final, és la direcció d’un advocat a Panamà.

CatNo et segueixo.

JuliusEl nom d’una de les empreses figura registrat a les Illes Verges, que són Britàniques i un paradís d’ombres sota el sol.

CatNo entenc res.

JuliusSovint una simple placa amb el nom d’una empresa serveix per blanquejar els diners. Del que estem parlant aquí, és d’un sistema internacional d’intermediaris, una xarxa de subministrament i transportque opera en tots els racons del móni fa arribar les armes al continent africà. Com es controla una cosa així?!

CatPer això estic aquí.Vull denunciar-ho.

JuliusEl problema amb el tràfic és l’absoluta falta de transparència i de responsabilitats.

CatEn la venda legaltambé hi ha una absoluta falta de control.

JuliusCada operació de compra venda la pots dividir en dotze o catorze transaccions diferents i cap d’elles és aparentment il·legal. No s’hi pot fer res.



L’únic que pots fer és conscienciar els africans que així no podem seguir. Que ens estem enfonsant nosaltres mateixos.

CatNo és veritat. Julius, tu em pots dir noms concrets. El que jo vull són proves que una venda denegada a Burkina Fasso l’any 2010s’ha efectuat a Ghana,i que a través del tràfic l’armament ha arribat al seu destí original. Sé que aquestes armes estan a Burkina Fasso, i ho vull demostrar. Digues amb qui puc parlar, on he d’anar. No cal que segueixis amb això. Agafa aquesta llibretai escriu-hi allò que creguis.Després deixa-laallà on jo pugui trobar-la. Vull intentar-ho.

El Julius agafa la llibreta.

JuliusHas vist les esquerdesa la terra vermella?

CatOn he d’anar?

El Julius desapareix.La Cat, alterada, parla per telèfonamb un Àlexque no la segueix.

CatEls avions aterraven aquí, a Ghana,i segurament ho segueixen fent, però ell no en té evidènciesi no en vol saber res. I després els avions se’n vani deixen les armes al costat de l’ajuda humanitària,



tot viatja al mateix avió, és indecent, Àlex.És molt macabre!

ÀlexCat, frena, estàs molt embalada! Vés per parts!

CatM’ho va reconèixer tot, Àlex. M’ha posat en contacteamb un pilot rus que efectuavaoperacions amb Viktor Bout, i possiblement ara amb Denisenko, i ell mateix havia recollit caixes plenes d’armes que després feia passar per la frontera i arribaven al comprador real. Ara, però, no vol saber-ne res, viu molt espantat, s’amaga de tot, de tothom. Em va fer anar al cementiri per trobar-me amb ell, diu que és l’únic lloc segur. “S’ha de tenir por dels vius, no dels morts.”Tot és a la meva llibreta,escrit amb la seva lletra.

ÀlexPerò, concretament, què et va dir?

CatEm va explicar algunes rutes.Hi ha apuntats alguns contactes.

ÀlexQuines rutes?

CatImagina que ets pilot d’avió. Vas a l’hangar on la teva empresaaparca els avions. Fas totes les comprovacions necessàries, comproves que no portes càrrega,



perquè tu et dediques a anar a buscar peix del llac Victòria. L’empresa per la que treballesdesprés el ven a Europa. Quan ho tens tot comprovat, el teu avió sempre va buit, t’agafa caguera. Són les normes, t’ha d’agafar caguera quan hagis comprovat que l’avió va buit. Si l’omplen mentre estàs al lavabo tu no hi tens res a veure. Entres de nou a l’hangaron has deixat el teu avió comprovat. Els tècnics et diuen que tot és a punti tu comences el viatge.Destí final: Tanzània. Saps que hauràs de fer una aturada per proveir l’avió de combustiblesempre en algun punt d’Uganda. T’atures i, mentre s’omple el dipòsit,vas a menjar alguna cosa. Saps que, de nou, has de desaparèixer. Tornes a l’avió. Quan arribes a Tanzània les autoritats registren a fons la màquina. No hi trobaran res i tu podràs carregar l’avió de peix i tornar cap a casa, aquesta vegada sense fer escales.

ÀlexÉs molt difícil seguir-te, Cat. Quan tornes?

CatSi el viatge de tornada el pots fer de seguit, per què collons t’has aturat a Uganda a l’anada?

L’Àlex no contesta.

I després hi ha el temadels certificats de destinatari final.Les empreses



es renten les mans,però ho saben!Collons si ho saben!En Julius m’ho ha explicat tot.I tinc noms. He d’anar a Tanzània i vull que hi anem junts.

ÀlexA Tanzània?

CatFes les vacances amb mi.

ÀlexFes-les tu amb mi. Em vas dir que anaves a París.Estàs a Ghana ,em dius que vas a Tanzàniai en realitat t’és igual on sóc jo. Torna a Barcelonai parlem.Parlem d’això que dius,del que has descoberti de què és el millor que pots fer.

CatFem-ho a Tanzània. Tanzània!Dormirem al Pundamilia. Esmorzarem papaia i guaiaba al pati de la pensió.

Pausa.

He d’anar-hii no puc estar anant i venint, no tindria sentit. He trobat un fil i l’he d’estirar del tot per arribar fins al final.

ÀlexQuin fil? De què estàs parlant?

CatVine i t’ho explico en persona.



ÀlexNo ho sé, Cat. Tot això que diusem sona a irreal, crec que t’estàs obsessionanten una història que no té cap sentit.

La Cat es gira de cop.

Què passa?

CatHan picat a la porta.

ÀlexQui és?

CatNo ho sé.

ÀlexEsperes algú?Cat, ves en compte.

CatVaig a obrir.Parlem més tard.No pateixis.

ÀlexCat?Merda!

A l’altre costat de l’escenariel Fernando ha encès algunes espelmes al voltant de la banyera. Se sent un tango de fons, fluix. La Diana entra.

FernandoCom ha anat?

DianaBé.

FernandoSegur?



DianaSí. Ja hem signat.

FernandoI aquesta cara?

DianaM’agradaria que tot fos una mica més natural. Més transparent.Per què no es fa un comunicat, o una roda de premsacom amb la resta d’operacions?És com si reconeguéssimque no està bé.Si des del banc hi invertimés perquè creiem que ésun bon negoci.De la mateixa manera queinvertim en...

Fernando No hi pensis, ara.Respira tranquil·la.Ets a casa.

La música puja de volum. Un tango.El Fernando i la Diana ballen, mentre parlen, sensualment i amb els ulls tancats.

FernandoTinc un regal per a tu.

DianaM’agrada que pensis en mi quan no estem junts.

FernandoSeu.

La Diana s’asseu al marge de la banyera. El Fernando li dóna unes sabates de nadó. A la Diana li desapareix el somriure del rostre.

DianaQuè és, això?



FernandoNo m’he pogut resistir.

DianaAmor...

FernandoTenim molta sort,Diana.Per què no?Estar entre els teus braços és estar a casa.

DianaA mi m’agrada més quan estàs entre les meves cames.

FernandoEstic parlant seriosament.Vull que tinguem un fill. DianaNo vull que res canviï massa.

FernandoImagina: El millor de tui el millor de mien una sola persona.

DianaBuah! Buah!

FernandoNo t’haurà passat res millor a la vida.

DianaM’han passat moltes coses maques.

FernandoAixò serà encara millor. Tu i jo, per sempre.

DianaAmb els teus ulls?



FernandoI la teva boca.

Silenci. La Diana torna a somriure. Ell li agafa la cara a ella, li petoneja. Ella l’abraça amb les cames.

FernandoSi véns una mica més a prop et xiuxiuejo coses maques a cau d’orella.

DianaMés a prop és a sobre teu.

FernandoAixò mateix.

TORNEM AL PRESENT.

El Fernando estès a terra, esgotat, mig despullat iamb evidents signes de violència.L’Àlex al seu costat, també cansat.

ÀlexNo tens remordiments?

FernandoPer?

ÀlexQuan et poses al llit,al seu costat, i la nuesa dels cossos deixa al descobert tot el que amaguem sota la roba. El moment dels secrets a cau d’orella. La mires als ulls i travesses les fronteres físiques per arribar a dir: Estàs bé? T’estimo. I ella? Què veu ella a través dels teus ulls?



FernandoEl present.

DianaA una ombra que transporta foc.

1(Transcripció fonètica)Mne nravitsa nazivat tebja mikrovolnovkoi,potomu cto ti rabotaes na macsimalnoi moscnosti i razmorazivais v nuznoe vremja te chasti cto bili zabiti v dalece morozilnika. Vse vmeste eto tak subjektivno i mi svjazani takimi raznimi virjevkami. Pravila igri uze ne javljaytsja objazatelnim dopolneniem kogda sudja nespravedliv.Kogda oni ne dlja vseh ravni.

TORNEM AL PRESENT

ÀlexLa teva dona deu ser una ingènua,o potser el seu cervellés més retorçat que el teu.No se m’acudeixen més opcionsper entendre com algúpot sentir el més mínim amorcap al responsable de tantes morts.

FernandoDe quines morts?Té el vici de creure’s per sobre meu i per sobre de tot.

ÀlexNo vull estar per sobre teu,de fet no vull estar de cap maneraen relació amb tu.

1) M’agrada anomenar-te microones, // perquè funciones a la màxima potència // i descongeles en el moment precís // aquelles peces que havien quedat oblidades // al fons d’uncongelador ple d’incongruències. // Tot plegat és tan subjectiu // i estem lligats per cordes tan diferents. // Les regles del joc deixen de ser // d’obligat compliment // quan no són un àrbitre just. // Quan no són per tots iguals.



FernandoEl que li passa a la gent com vostèés que ho jutja tot tenint en compte els seus valors,pressuposant que són els correctes.

ÀlexEl que em passa a miés que el record de Tanzàniaem va canviar per semprequan vaig haver d’anara recollir les restes de la meva dona.El que em passa a miés que l’última cosa que vaig conèixer d’ellava ser la seva obsessió per tu.El que em passa a miés que no sé com esborrardel meu cervellla imatge de l’habitació de pensióquan vaig haver-la de buidar de les seves coses...

Comencem a sentirde molt lluny, però també de molt a propuna música africanacantada a cappella.

... mentre una cançóse m’instal·lava a dins per sempre més.El què em passa a miés que no sé com acabarà la nitni què faré amb tu.



Escena 5. Qui transporta la foscor del vermell

Un bar de Mwanza,planta baixa d’un motel,fosc i brut i suat.Tanzània.Últimes hores de la matinada.La Cat a la barra.Al seu costat una prostituta.Noia de pell nocturnai vida fosca .Ja deu fer estona que estan juntesperquè la complicitatde les copess’ha apoderat de les dues.

CatCantant.Tanzània, Tanzània

Riu la prostituta.Somriure blancde pell torrada.

ProstitutaCantant. Afinant.Tanzania, Tanzania.Nakupenda kwa moyo wote.Tanzania, Tanzania.

La prostiuta de somriure nevatse li afegeix a la segona frasei acabarà cantant solamentre la Cat contempla i mal repeteixparaules de les que desconeix tot significat literari,però entén per la suor de la pell que fa olor d’Àfrica.Escolta el fil de veu de l’amiga de tots els homes.



Cat&ProstitutaTanzania Tanzania.Nakupenda kwa moyo wote.Nchi yangu, Tanzania.Jina lako ni tamu sananilalapo nakuota weweNiamkapo ni heri mama wee.Tanzania Tanzania.Nakupenda kwa moyo wote.

CatEsperes algú?

ProstitutaSempre espero algú, fins i tot quan no en sóc conscient. I tu?

CatEspero algúde qui no conec el rostre,ni la veu.Només el seu nomi el seu número de telèfon.

ProstitutaCom es diu?

CatEl cafè d’aquesta ciutatés igual que a la resta del país?

ProstitutaSí.Tens nòvio?

CatSí.

ProstitutaCom és?

CatUn home fort amb ànima noble.

ProstitutaQuants fills teniu?



CatCap.

ProstitutaQuants anys tens?

Cat36. I tu?

Prostituta Preguntes molti respons poc.

CatM’hi sento com a casa.

ProstitutaPer què no n’heu fet un?

CatHauria de fer la trucada.

ProstitutaI pronunciar el nomque no té rostre.

CatExacte.

La Cat treu el telèfon mòbil i marca un número.Sona un telèfon de dins la bossa de la noia de pell torrada.

CatTu?

Mentre pronuncia aquestes paraules,un personatge vestit amb una disfressa de zebrase’ls acosta lentament,titubejant,com un cavall acabat de néixero com una zebra també acabada de néixer.S’acosta donant l’esquena al públic.

ProstitutaNo tot el que porto a sobreem pertany.Ni tot el que em pertanyho porto a sobre.



La ZebraEl tens tu.Em desperto i res.Ningú.I el telèfon el tens tu.Espero una trucada, saps?Una trucada important.Potser demà ja he de tornar.Quan passo massa dies aquí se m’encomanen tots els malsde les vostres malaltiesperò no enganxo resdel vostre ritme,ni del vostre somriure.Ni de la teva alegria de viure.Has dormit bé?Dóna’m el telèfon.

La prostituta dóna el telèfon a la zebra,just davant la mirada sorpresa de la Cat.La zebra contesta.

La zebraDigui?

CatHem de parlar.

La zebra mira directamenta la Cat.Cap de les dues deixa anar el telèfon.

La zebraSi insisteix...

CatInsisteixo, doncs.Ara és un bon moment.

La zebraI demà al matíserà encara millor.Hem begut i és tardi la suor de la nitno em deixa obrir els ulls.El cafè del matí segur li semblarà glòria.Demani fruita si no he arribat,



papaia i guaiaba.Segur que després d’aquesta nitli farà béi li servirà d’esmorzar.

CatAquí mateix?

La zebraNo, creuant el carrer,a l’altra banda del món.

CatCom?

La zebraJa ho entendrà.

Amb les últimes paraules,una música ascendent comença a apoderar-se de tot l’espai i, a poc a poc,dels cossos de la Cat i la seva nova amiga.Tot es transforma en líquid.Bogeria alcohòlica.Poc a poc,la nit es transforma en matí.La foscor s’aclareix entre la densitat de la calor.La prostituta marxa.La Cat es recompon i s’acosta a la zebra.Parlen en el hall d’un hotel internacional.

ZebraQuan vaig arribar a l’Àfrica per primer cop,a aquesta Àfrica,ja sap, per sota dels marroquins, tunissians,egipcis,libis...Em refereixo a l’Àfrica negra.Quan hi vaig arribarper primer cop,em va fascinar.Després t’estàs més de tres dies



en una mateixa ciutati comença la depressió.La calor em supera.El ritme m’exaspera.I la solitudm’evoca a noves coneixences,no cent per cent sinceres.

CatS’hi ha d’estar gaires més diesdels previstos?

La ZebraA vegades.Mai no depèn de mi.Hi ha dies que volo de retorn a casadues hores després d’haver arribat.Altres vegades,la majoria d’elles, m’hi estic una setmana sencerao més.Quasi mai per voluntat pròpia.

CatSempre ha pilotatavions d’aquestes característiques?

La zebraQuan vaig començar a estudiarvolia traslladar persones.El meu somni era viatjari que em paguessin per fer-ho.Però és la vida la que et portaI no sempre pots...

CatQuines mercaderies transporta des d’Europa?

La zebraAra cap.Porto peix d’aquí a allà.Això és el que faig.Peix. D’aquí a allà.



CatI abans?

La zebraAbans? Què vol dir, abans?Vinc a buscar el peixque compren els europeusals supermercats.Perca.Li agrada la perca?És un bon peix.

CatAbans ha dit,ha matisat,que ARA no porta resdes d’Europa.

Pausa.

Tinc el seu telèfonperquè algú que vostè coneixi que jo conecens ha posat en contacte.Perquè jo tinc preguntesi vostè té les respostes,algunes d’elles.Tinc el seu telèfon i sóc aquí.Sóc aquí perquè vostèvol dir alguna cosa.

La zebraUn amic meu,ja fa anys,em va dir...Jo llavors treballava per una empresa que traslladava armament pesata Àfrica.Blindats.I després, amb l’avió ja buitde carros de combat,carregàvem fruita. Fruita africanadirecció al vell continentper aprofitar el viatge.



Em va dirque aquell Nadalels nens d’Angola rebrien un tanc de regali que els nostres nensmenjarien pinya de postres.

Pausa

Jo no sóc qui vol.Jo no tinc allò que busca.

CatCom pot saber què buscosi encara no m’ha deixat acostar-me a vostè.Busco el que sé que té.

La zebra Porto peix a Europa.Porto caixes a Àfrica.Aterro en descampatsi camions atrotinats recullen la càrrega.I ja està.No tinc res més.

CatMentida.Menteix.Vostè sapperò calla.I amb el seu silenci,mata.

La ZebraJo no sé res més.

CatLi ensenya unes fotos.Reconeix algú en aquestes fotografies?Observi els rostres,els perfils de les personesque parlen a cau d’orella.Amb qui parlaria vostè?

La ZebraNo conec a ningú.



Mai no he vistaquestes persones.

CatUn cop d’ulltan ràpid no pot definircap resposta. Sisplau, miri-ho bé.

ZebraHe de marxar.L’avió no pot esperar.M’enlairo jacarregat de perca.Europa ha de menjar.Res del que jo diguicanviarà les coses.Torni a casa,segur que hi téun plat a taulai algú que l’està esperant.I faci’s un favor,oblidi els senyors de les fotografies.

La zebra marxa lentament.La Cat remira les fotografies.Es desespera iles fa volar.Les fotografies queden escampades per terra.Abans de desaparèixer,la zebra es creua amb la Prostituta.La Prostituta recollirà una a una totes les fotos escampades a terra per la Cat.

TORNEM AL PRESENT

L’Àlex recull una de les fotos que han quedat escampades pel terra.

FernandoÀlex, no sé on vol anar a parar.

ÀlexQuan us vau endur l’ordinadorpensàveu que s’havia acabat.



FernandoEl què?Què pensàvem que havia acabat?Està “desquiciat”,veu fantasmes on no n’hi ha.Potser sí:a la seva dona la van matar.O potser es va treure la vidadesprés de dedicar massa tempsa trobar allò que no existeix.M’agradaria saber-ho.M’agradaria entendre si jo hi tinc res a veure. Del que aquí estem parlantja no és de la Cat,ni de mini de què faig o deixo de fer.Vostè, aquí i ara,sosté una arma,m’apunta de tant en tanti em fa capbussar-me entre la por i l’aigua.Té una fotografia.Felicitats.Si ara algú ens fes una instantània,si algú gravés això que està passant,quina lectura en faria?

ÀlexAmaga la llengua.Potser encara no t’has empassat prou sabó.

FernandoS’omple de paraulesi em jutja.Jutja els meus negocis,la meva forma de guanyar-me la vida.Però jo mai no he empunyatuna arma amb la intenciód’utilitzar-la.

ÀlexEncara pitjor.Tu ets el covardque fabrica foci s’envolta d’aigua.Això, aquí i ara,



s’ha acabat.

L’Àlex s’aixeca arma en mà.El Fernando es fa petit dins la banyera.L’Àlex apunta i avança caminant lentament.Ofega al Fernando.

Des de Tanzàniai amb una fotografia entre les mansla noia amiga de tots els homes i de la Cats’acosta per descobrir qui s’amaga a les imatges.

CatLes coses no sempre surtencom una ho espera.

ProstitutaQue no surtin com esperesno significa que surtin malament.

CatMe’n torno a casa.Una ha de ser conscientquan la realitat la venç.I fa calor.I tinc set.I estic cansada.

ProstitutaL’home del cabell ros,clenxa a la dreta,bigoti frondósi corbata d’elefants.El conec.

CatQui és?

ProstitutaUn amic.

CatUn Client?

ProstitutaSí.



CatHabitual?

ProstitutaDepèn.

CatDe què?

ProstitutaDel que vulguisque t’expliqui d’ell.

CatNomés et demanoun lloci una hora amb ell.Res més.

Tot s’atura.La Cat i l’Àlex es troben en la distància,es miren.S’acaricienen la intenció i en el record.Una projecció d’un ditque recorre una galta.Un peu entre llençolsacaricia els pèls d’una cama.

ÀlexCat, torna sisplau.

CatAra no puc.Ho tinc a tocar.Tinc un nom.

ÀlexCat...

CatLa veritat és que tot és molt complicat.A mi també em costa.A estones em semblaque per fi arribo al finali només és un revolta la carretera.



ÀlexTorna.

CatNo puc, Àlex.

ÀlexHan entrat a casa.S’han endut l’ordinador.

Pausa.

M’estàs escoltant?Han entrat a casa.Han trencat les nostres coses.Han forçat la porta.

Pausa.

Sí, estic bé.Gràcies per preguntar.

CatPerdona.Estàs bé?

ÀlexEstic sencer.Estic cagat.Deixa estar allò que estiguis fenti agafa un vol cap aquí.

CatJo també et trobo a faltarperò ja s’acaba.I que hagin entrat a casanomés pot voler dirque sóc al camí correcte.

ÀlexPerò tu t’estàs sentint?No sé què pretens demostrar,no ho sé...De debò creus que res del que puguis ferfarà que algúcanviï alguna cosai, d’un dia a l’altre,



deixi de fondre els llumsdels altres?

CatI tu ets sents?Tens por i ho entenc.I per això faré veure que no he sentitla llista de tonteriesque acabes de pronunciar.He de penjar.T’estimo molt.

Desapareix la projecció.L'Àlex queda sol.



6. Orelles mudes

ÀlexLa primera vegada que va sonar el telèfon va passar una cosa molt estranya. Era una noia, una nena. Per la veu semblava molt jove. Era en una festa,ho vaig deduir per l’enrenou. Deia que se sentia aïllada i buscava el seu pare. S’havia equivocat de telèfon, però suposo que estava beguda i no se n’adonava. Cridava “Papa, Papa!” Somiquejava, plorava. Jo li deia “no, t’equivoques”, però ella no m’escoltava. “Papa, vine’m a buscar, Papa.”I va penjar. Em va entrar un mal cos neguitejant,una por absurda d’aquelles que et fan tenir l’esquena a cobert. I en aquell instant precís vaig enyorar la Cat més que mai. Volia compartir la trucada, la desolació que m’havia traspassat aquella nena. Però el buit em va posar els pèls de punta i em va fer sentir més sol que mai.

Telèfon.

Quan va tornar a sonar el telèfon vaig pensar que tornava a ser ella, i vaig estar a punt de no contestar. Però vaig despenjar. No, no era la nena. Era una veu freda,greu,



pesada. “Àlex Noguera?” Formigó, plom, cada partícula del meu cos, del cervell a les ungles i als talons, es desintegrava i queia amb el pes dels morts, però lentament, sobre l’interior de les plantes dels meus peus. Encara no m’havien dit res, però ja ho sabia. Ho sabia.Ho endevinava per tot allò que no deia la veu del telèfon. Una veu masculina, mecànica: “Àlex Noguera?”. “No, no hi és.”Si no hagués anat a casamai m’haurien trobat, no hauria calgut que mentís per evitar sentir les paraules. “És vostè família de Catalina Ortega?” “No, s’equivoca.”

Àlex penja el telèfon.

L’endemà no vaig saber evitar les explicacions. Em van dir que estava a Tanzània, a Dar es-Salam. Coneixia pam a pam l’habitació número tres de la pensió Pundamilia, cada racó, cada moble, cada color. Em van dir que havien trobat el cos sense vida de Catalina Ortega Vanjoreck penjant d’una de les bigues del sostre. Recordava perfectament les bigues del sostre, ens les havíem mirat durant hores del llit estant, mentre el sol entrava per la finestra a quarts de set. “De quina de les bigues?” No ho sabien. I jo no podia imaginar-me, doncs, si s’havia enfilat al llit o a la taula, ni com ho havia fet per quedar penjant. Penjant d’una de les bigues del sostre,



deien. A quina hora? Quants centímetres feia la corda? Era una corda d’escalar? De color fosc o clar? “Hauria de venir a reconèixer el cos.”Com anava vestida? Què hi havia, sobre el llit? Quants clips van trobar sobre la taula? Per quina pàgina tenia el llibre obert a la tauleta de nit? No em menteixis, sé que l’habitació no té tauletes de nit. La temporada que més temps hi vam passar deixàvem els llibres a terra, i ells mateixos es convertien en tauleta de nit. “De totes maneres, degut a les causes de la mort, es realitzarà una autòpsia.”Tenia música posada? Havia desfet la maleta? Es veia si havia plorat? Restes de begudes? S’havia rentat les dents?Què havia menjat? On havia menjat? S’havia emborratxat? Portava calces? La samarreta vermella? L’anell que li vaig regalar? Penjant d’una de les bigues del sostre, collons! Però quina? Quina biga? Si no em dius de quina biga penjava, jo no puc imaginar a quin tros de l’habitació estava, i necessito veure-ho, necessito veure-ho!

Pausa

Perdó. Necessito veure-ho per poder començar a creure que una sola paraula de les que em dius és veritat. On havia deixat l’ampolla d’aigua sense tapar? S’havia fet la ratlla dels ulls? Com va pujar? Com va pujar? De quina biga penjava?



Alguna ferida nova a algun lloc? Alguna rascada? S’havia mossegat l’ungla? S’havia arrencat alguna pell? Qui va ser l’última persona amb qui va parlar? Què li va dir? Li va parlar de mi?Semblava trista? Xiulava? Tenia el Nasonex a la tauleta de nit? No em menteixis, sé que no hi ha tauletes de nit. De quina biga penjava, collons. Quina cançó sonava, quin minut?

“Hi havia la tele encesa, senyor, i una nota de suïcidi.”La tele? Una nota de suïcidi?



7. L’explicació del que no és

L’Àlex al centre de l’escenari.Derrotat per la calori la realitat.Mirant a tot arreui alhora no mirant enlloc.A les seves mans una llibreta vermella.A un costat apareix la Prostituta,se li acosta en el silenci de la nit.

ÀlexHola.No sabia com atraurela teva atenció.

ProstitutaDoncs és molt senzill.No has de fer res mésque el que has fet.Esperar, colze en barra,que m’acosti a tui et demani que em convidisa una beguda amb aroma de festa.

ÀlexAixí de fàcil?

ProstitutaPer què hauria de sermés difícil?Busques el que jo ofereixo.

ÀlexPotser el que et vull demanarno entra en el teu catàleg.

ProstitutaEt sorprendria tot el que puc arribar a fer.



ÀlexNomés tinc preguntesque busquen respostes.I potser no ets tula persona que em pot ajudar.

ProstitutaPreguntes i respostes.Estàs de sort.Tinc moltes habilitatsamb la llengua.I una d’elles és la parla.

ÀlexHe vingut a emportar-meel que queda de la meva donaen aquesta ciutat suada.Va deixar poques coses,la gran majoria es podien llençar.S’hi va deixar la pell, també.I m’han fet venir fins aquí per tornar-la a casa nostra.Entre els objectes que he recollita la funda del coixí,hi havia una llibreta vermellaon hi descrivia i dibuixava les personesamb qui havia compartitles estones.

Llegint la llibreta vermellaque ha tret de la butxaca.

“L’amiga de tots els homesamb pell de niti rialla nevada.”

ProstitutaI per què penses que aquestaque la teva dona va descriuresóc jo?

ÀlexNo ho sé.Podries ser tui podrien ser tantes altres.Però tu ets aquí i et pregunto a tusi vas compartir



un tros de la seva vida,un dels últims.

ProstitutaSi em demanes una begudai em descrius la teva donaés possible que et pugui donar una resposta.

ÀlexLa meva donano era ni molt altani molt baixa.Era prima,lleugera com la brisa.Tenia ulls de mari pell de muntanya nevada.I t’enamorava amb les paraules.

ProstitutaMolta gent passa per aquí i després marxa.I qui més qui menysté algú que la descriucom si es tractés d’un àngel.Hauràs de ser més eficaç en la teva descripció.

ÀlexParlava, escrivia sobre tu,o sobre algú que se t’assembla.I descrivia aquest indret on l’alcohol, la suor i el desiges fonen en la teva mirada.Vau cantar i vau ballari després ella va marxaramb algú que tu,o l’algú que se t’assembla, coneixiai que, segurament, va ser l’última personaque va veure la Cat amb els peustocant el terra.

Pausa.

Avui he entrat a la sala més freda de tot Àfricai se m’han glaçat els pensaments i la poca vida que em quedava.



Aquesta llibretai la teva descripció,el teu dibuix,o la descripció i el dibuix d’algú que se t’assembla,és tot el que em quedaper poder seguir endavant.

Li ensenya el dibuix d’ella a la llibreta vermella.

Ets tu?

ProstitutaNo sé de què em parlesni si vaig conèixer la teva donai encara espero la begudaque em retingui al teu costat.

L’amiga de tots els homesi la seva porarranquen a caminardirecció lluny d’allà.

ÀlexEs deia Catalinaperò tothom l’anomenava Cat.Esperaré aquí tants dies com faci faltafins que aparegui la persona que em doni respostes.

La Prostituta s’atura.Es gira.Fa unes passes cap a l’Àlex.

O fins que tu me les donis.Seré una presència constant,No tinc res més a fer.

ProstitutaAcosta’t a mi.Posa’m la mà a la teta dretai parla’m a cau d’orellamentre ballem aquesta cançó.

ÀlexCom?



ProstitutaNo vull que em diguis res.Escolta el llocon em trobaràsi on arribarem per separat.

L’Àlex s’acosta dubitatiua l’amiga de tots els homes.Li posa la mà a la teta dretai acosta l’orella a la seva boca. Mentre ballen tot es transforma.L’espai es fa petit.L’humitat respira cert aire.Els mateixos sonsamb menys intensitatsonant des de lluny.Habitació nocturnad’hotel per hores.

L’Àlex treu d’entre la llibreta vermella una fotografia.Silenci.

ProstitutaQuan els homes beuen,quan els homes trempen,parlen més del compte.Sé moltes cosesque les meves orellespreferirien no haver escoltat mai.

ÀlexEntenc per les teves paraulesque em pots explicar imatgesque m’ajudin a seguir endavant.No et quedis els secrets d’alcoholnomés per tu.

ProstitutaNo t’embalis.No sé què séni si el que séet servirà de res.

ÀlexEnsenyant-li la fotografia



que la Cat havia deixata la llibreta vermella.Qui veig quan miroaquesta foto?

ProstitutaCalma.M’has exposatdavant de tothom.Ara no em parlis com si tinguessis pressa.Quan la gent entra per aquesta portatriga una estona a sortir-ne.I tu seràs un amic standard,m’escoltaràs o parlaràso escoltarem junts el silencil’estona que triga de mitjanaun home blanc.Ni un minut més,ni un minut menys.

ÀlexHo sento.Perdona.

ProstituaDisculpes acceptades.Se’t llegeix la pressai la ràbiaals ulls.Quan estiguis solpodràs triar si vols que aquests dos sentiments que t’acompanyensegueixin amb tu.Mentre siguis amb mi, no.Tu i jo no haurem parlat de res.Sortiràs de l’habitacióhavent acomplert desitjos sexuals.I jo havent rebut la meva tarifa habitual.

Pausa.

Has parlat amb algúabans no ho has fet amb mi?



ÀlexAmb el noi de la barra.

ProstiutaNingú més?

ÀlexNingú més.

ProstitutaNingú que se m’assembli?

ÀlexNingú que se t’assembli.

ProstitutaI què li has dit?

ÀlexA qui?

ProstitutaA l’home de la barra.

ÀlexRes.

ProstitutaBé li hauràs dit alguna cosa,sinó no estaríem ara parlant d’ell.

ÀlexHe demanat un rom amb geli he preguntat pels teus serveis.

ProstitutaPels meus serveis?No he pronunciat ni una lletradel meu nom.Com has parlat de mi?Què li has dit exactament?De quina manera m’has assenyalat?

ÀlexNo t’he assenyalat de cap maneraperquè no sabia que et buscavaconcretament a tu.Només he preguntat en genèrici he esperat a la barra



a que algú com tu,i he tingut molta sort que no fos ningú diferent,se m’apropés com ho has fet.Tal com aquell home m’ha dit que passaria.

Silenci.

Estava contenta?Et va parlar de mi?

ProtitutaVa parlar d’un Àlex amb paciència infinita i els braços més càlids que mail’havien abraçat.D’un Àlex que la feia riure.Suposo que ets tu.

ÀlexDe què més vau parlar?

ProstitutaDe tot. Era molt divertida. Em va ensenyar un ball molt estrany.Li vaig donar el meu mocadori ella em va regalar sabó.

ÀlexTens por?

ProstitutaNomés una mica.La por és proporcionalal que pots perdre.I jo,ara mateix,no tinc res.

ÀlexQuè et fa por perdre?

ProstitutaMés del que realment tinc.Un nen que ronda les selvesi espanta les hienes.

ÀlexTens fills?



ProstitutaEn tenia.Un.

ÀlexCom es deia?

ProstitutaEs diu.No crec que li hagin canviat el nomo potser sí.Potser té un pseudònim,un àlies de guerrer.Davant meu i davant de Déues diu i es dirà Lucien.

ÀlexQuan fa que no en saps res?

ProstitutaDes que érem una família.Més temps del que és suportablesense tornar-se boja.

ÀlexI com saps que encara...

ProstitutaEl vaig veure de llunyenfilat en un camióamb una cinta al capi una arma a la mà.No vaig tenirvalor suficientper recuperar-lo.I ara espero el miracle;tinc fe que ell també plori a les nitsamb la necessitat de recuperarqui el va veure néixer.

ÀlexLa meva esperançaÉs posar pau a la seva memòria.Res més.

Silenci.



Qui se’l va emportar?

ProstitutaLa nit més fredaque ha viscut mai Àfricavan matar tots els homes del nostre poblei es van emportar els nens i les nenes.Es van introduir dins de les donesi ens van robartanta vida com van poder.I ens van torturaramb la nostra supervivènciai el dolor infinit.

ÀlexHo sento.I sento haver-teexposat.

ProstitutaTorna a ensenyar-me la foto.

L’Àlex estén la fotografia.

Sí, sé qui són.Un d’ells ha estat asseguta la mateixa cadiraon ara estàs tu.Beu més del comptei xerra pels descosits.

Intentant recordar.

I l’altre...Àlex

Qui és l’altre i “a qui se li escapen les paraules”?Senyala a la fotografiasisplau.

Prostituta Assenyalant la fotografia que l’Àlex li ha confiat.D’aquest homeno en sé res.I aquest que xiuxiueja a l’orella,amb corbata d’elefants,és qui fa portar caixesplenes de foc



i qui té la boca molla.Ja li vaig dir a la teva dona.

ÀlexNecessito saberquè fan plegats.

Silenci.L’Àlex s’aixeca d’una revoladaenvaït per la irai apropant bruscamentla fotografiaa la cara de la noia.

Va! Segur serà l’última vegadaque em veuràs.Pagaré l’estona que m’estàs regalanti no et buscaré més problemes!Només digues-mesi els has vist sovint plegats.Si els has vistprenent un cafèo amb papers pel mig.Si han estat els teus amicsi han jugat plegats amb el teu cos.Digue'm que els has vist als dos junts aquí!!



8. El cicle de la vida

L’Àlex dret estira el braçque sosté la fotografia.El braç i l’armaapunten al Fernando,que mig s’encongeix dins la banyera.

FernandoQuè vol saber?

ÀlexVull saber la veritatd’una vegada!Que acceptis,que reconeguis la teva responsabilitat!Vull que pateixis el que estic patint jo!

FernandoM’ensenya la mateixa imatge,cada vegada més a prop,cada vegada cridant més fort.Però no puc donar-li la resposta que busca.No he fet res.Sóc una bona persona.No, no he mort ningú.Sóc incapaç de matar ningú.S’ha equivocat.S’està equivocant.S’està equivocant.No sé de què em parla.

ÀlexL’any 2011la teva empresava tancar una venda d’armament lleuger a Ghana.

FernandoI què vol dir, amb això?!



ÀlexNo m’interrompis!No he acabat!

Pausa.

Mesos enrere la lleide la que tantes vegadesdeus haver renegat,t’havia prohibit aquesta venda.

FernandoAixò no és possible.No pot sortir res ...

ÀlexAquí és on entra el teu amic,l’home misteriós de la fotografia.L’amic del xiuxiueigque t’esforces a no reconèixer.Només els amicso els amantsacosten la bocaa l’orella de l’altred’aquesta manera.

L’Àlex agafa els cabells del Fernandoi li enfonsa el capentre la por, l’aigua i la munició.

Accepta les teves trampes i la por que us feia algú com la Cat.

FernandoTreient el cap de sota l’aigua.Àlex,dispara.

ÀlexEm tuteges?

FernandoSí.I m’atreveixo a demanar-teun favor.Dispara.



ÀlexNo sense saber.Sense conèixer.

FernandoRes del que et diguino servirà perquè abaixis l’arma.Res del que sentis de la meva boca,absolutament res,et farà canviar l’objectiuamb el que has entrat fa unes horesper la porta de casa.La ira t’ennuvola el pensamenti la meva mort la portes escrita a la mirada.Només un ingenuno veuria que ja venies amb la decisió presa.Dispara!

ÀlexLa teva mort?Em preocuparia que deixessis de respirar.

FernandoEstà bé.T’explicaré el que vols saber.

ÀlexNo deixis de parlar. / Parla.

FernandoAbans seria bo que entenguessisque res del que diguino modificarà el fetque la Cat és morta.Que res no te la farà tornar.

L’Àlex s’acosta al cos atemorit del Fernandoi la punta del fusell prem fort la clavícula del segon.

ÀlexParla.

FernandoA la fotografia



m’hi veus amb un homeque es fa dir Carlos Pérez,tot i el seu marcat accent rus.Ell s’encarrega de fer possibleel que nosaltres no podem fer.La venda de què parlavesla va dur a terme ell.

ÀlexQuina venda?

FernandoGhana.2011.

ÀlexSí.

FernandoAquesta venda.

ÀlexQuina? Ghana figura en el certificat d’últim destinatari.Però el seu destí final era un altre.

FernandoNo sé on vols anar a parar.

ÀlexVull que m’expliquisquè feia la Cat a Tanzània.Per què la seva veu sonavatan llunyana l’últim copque vaig sentir-la?

FernandoEm seguia la pista.Aquesta venda de Ghana encobria una operació de tràfici a Tanzània ens reuníem ambl’anomenat Carlos Pérez.Ara, sisplau,dispara.

ÀlexNo.



FernandoQuè més vols saber?

ÀlexTanzània.Vull saber de quina bigala vau penjar.Vull saber si t’hi vas embrutar les manso si vas deixar que uns altresho fessin per tu.Si vas ser tu qui va dictar la nota de suïcidii després la vas posar tu mateixsobre la taula.

FernandoVaig veure com ella l’escriviai com la deixava sobre la tauleta de nit.I em vaig girar per no veure res més.No sé ni vull saberd’on va quedar penjantel seu cos.

ÀlexMenteixes.

FernandoEt juro que aixòés tot el que recordo.

ÀlexA l’habitació on s’estava la Catno hi havia tauletes de nit.

FernandoDispara d’una vegada,has sentit les paraulesque volies escoltar.DISPARA!

ÀlexQuan venia cap aquíem preguntava si era millormatar-te amb el teu fusello matar allò que més estimes.



La presència d’algú que arriba.La mirada desconcertada del Fernando.La punta de l’arma assenyalael lloc per on entraràla tercera persona.

ÀlexAra ja hi som tots.

FernandoElla no hi té res a veure!

ÀlexAbans t’he ditque volia que patissiscom jo ho estic fent.

Apareix la Diana,just a la línia que traçaria la bala del fusell de l’Àlex.Tot es congelaal voltant d’ella.Només la Diana es mou per l’espai i observa la imatgede dos homes separats per una arma.Apareix la Cat.

DianaEm costa d’entendre que la teva imatgesigui tan clara dins del meu cap.

CatI això que només ens vam veure una vegada.

Pausa.

DianaPer què?

CatPer què?

DianaMai no entendréla teva obstinacióen aquesta història.

CatÉs una filosofia, una manera de veure el món,



el que es premia.

DianaHa valgut la pena?

CatDes del teu cap no pucrespondre una pregunta com aquesta.

DianaCreus que hauria canviat alguna cosa?

CatSí.

DianaHauries d’haver fet cas de les advertències. Vas perdre el món de vista.

CatLes dues el vam perdre.

DianaO tu o nosaltres.

CatEstàs perdent amb miel minut on repassartot el que has fet els últims 40 anys.Espero que sigui tan plàcidcom va ser el meu.

L’escena recupera la velocitat normal.

ÀlexNo se t’acudeixi cridar.

Pausa.

FernandoÀlex,no hi tenim res a veure.

DianaPerò sí que hi tenim a veure.

FernandoQuè estàs fent?



ÀlexT’escolto.

DianaNosaltres som els responsablesde la mort de la Cat.

ÀlexDe quina biga la vau penjar?

FernandoJa t’he dit que no ho sé!No vam ser nosaltres!

ÀlexEmpassa’t la llengua.(A Diana) Contesta’m.

DianaQuant pesa el teu dolor?Quanta estona trigaràs a ofegar la culpa?

L’Àlex envesteix amb la culatala cara del Fernando.La Diana crida,el Fernando es dol.

DianaProu.Deixa-ho estar!

ÀlexParla!

DianaT’he dit que som els responsables,però no els assassinsde la teva dona.I si va ser ella mateixaqui va posar fi a tot plegat?Potser va trobar la manerade donar visibilitat a la seva croada!

ÀlexEts un escurçó.Ni se t’acudeixi seguiramb aquestes insinuacions.



DianaLa Cat sabia, com saps tu ara,coses de nosaltresque en un altre món servirien per enfonsar-nos.Però no en aquest.Pots explicar tot el que saps,publicar l’article que la Catva deixar a mitges,parlar de les nostres irregularitats,ensenyar els números,mostrar fotografiesi, malgrat tot,malgrat uns quants et creguini donin ressò a les teves paraules,tot continuarà igual.Nosaltres no som tan importants!En quin món et penses que vius?

Àlex (assenyalant-li la banyera)Passa cap aquí.

La Diana s’aproxima a la banyera.

I qui va ser? Qui ho va fer per vosaltres?

DianaNi ho sé, ni vull saber-ho. Què vols? Què volia ella?Què pretens aconseguir?

ÀlexVull que reconeguis que et feia nosa!

DianaEm feia nosa. I què?Això no prova res!Mata’l a ell, mata’m a mi… I què?Què passarà?Aquest és el món on vivim, Àlex.Aquestes són les persones que fan possible que tu puguis viure com vius.

ÀlexPer això,



el millor que pot passarés que desaparegueu.

DianaPer això la Cat es va suïcidar.Perquè no va acceptar la realitat.Perquè sabia el que passaria. No ho vaig veure venir.A tu tampoc no t’he vist venir.

Pausa.

Quan vam entrara la seva habitaciója penjava d’una corda.

ÀlexAixò és mentida!

DianaD’acord.Mata’m.Descansaràs tranquil?

ÀlexI tu?Descansaràs tranquil·la?

DianaNo vam ser nosaltres.

ÀlexA partir d’ara tot serà silenci.

L’Àlex es prepara per agredir.

CatTorna a mirar al fons.Què hi veus?

L’Àlex dubta, abaixa l’arma.

Abans que tot sigui trist.Abans que que plorin també els arbres. Abans que les nostres llàgrimes siguin eixutes.

ÀlexFins aquí.



Fosc.Un tret.Silenci.

FI


El pes del plom - irp-cdn.multiscreensite.com · De nou el mateix so. I la ràfega de llum. Els...

Documents

Transcript of El pes del plom - irp-cdn.multiscreensite.com · De nou el mateix so. I la ràfega de llum. Els...