Cinquena cita al Principat Pàgina 2 Història del ciclisme Pàgina 4 Jiménez i Anquetil, la cara i la creu de l’estrena del 1964 Pàgina 5 Les altres cites amb el ciclisme d’aquest estiu Pàgina 6 La importància de tenir controlats els horaris de la caravana i la carrera Pàgina 6 El Tour de França en xifres Pàgina 8

el Periòdicd'A

ndo

rra

8dv.

Especial TourEl Tour de França arriba a Andorra

TONY LARA

La novena etapa del Tour de Fran-ça 2016 serà recordada per ser el cinquè final de la cursa france-sa en territori andorrà. Ja ho va fer en 1964, 1993, 1997 i 2009.

Els guanyadors van ser l’espanyol Ju-lio Jiménez, el colombià Oliverio Rincón, l’alemany Jan Ullrich i el francès Brice Feillu, respectivament.

Però la cursa francesa deixa un es-pai per a les històries paral·leles, i en ca-da jornada n’hi va haver. Perquè el Tour és el Tour. Des de la batalla de l’espa-nyol Bahamontes per voler seguir la ro-da de Jiménez en el 64, camí d’Envalira, a la ‘pàjara’ de Jacques Anquetil en sor-tir dos dies després cap a Tolosa, patint per Envalira mentre el grup de favorits marxava sense que l’estómac del fran-cès, que finalment guanyaria aquell Tour (el seu cinquè) hagués assimilat el festi-val del dia anterior, en la jornada de des-cans a Radio Andorra.

Va ser al 93, quan va guanyar Rincón, de l’Amaya espanyol, quan la batalla es-tava al darrera. Els Rominger, Chiappuc-ci, Mejía, Jaskula i companyia lluitaven contra la bèstia navarra. Miguel Indurain controlava, la resta es trobava un mur de contenció. Pal va viure triomfar el colom-bià Rincón, però també va experimentar la mà de ferro amb què Indurain imposa-va el seu domini.

Una cosa similar va passar al 97, amb Ullrich en mode campió derrotant Viren-que i Pantani. L’alemany va guanyar aquell dia amb més d’un minut de dife-rència i també ho va fer a París. Però l’al-tra batalla per a la història d’aquesta cur-sa es va escriure el 2009, quan Conta-dor i Armstrong eren companys d’equip i l’espanyol va desobeir el segon, que tor-nava després dels seus set Tours con-secutius vençuts per demostrar –abans de declarar-se un dopat– que era un su-perhome. Contador el va atacar, va obrir una escletxa en l’equip, i va treure 30 se-gons que van ser el principi del final de l’americà. L’espanyol va vèncer a Pa-rís, amb Armstrong tercer, tot i que des-prés va ser eliminat en confessar el seu dopatge.

ELS CINC PORTS D’ENGUANY

L’etapa andorrana del Tour 2016 és senzilla d’explicar, tot i que si algun cor-redor llegeix aquestes línies s’empre-nyarà, perquè de fàcil no té res, sinó tot el contrari. La sortida des de Vielha po-sa en l’horitzó 184,5 quilòmetres amb cinc ports, el primer només sortir, el de la Bonaigua, que rebrà els corredors als seus 2.072 metres d’altitud després de 13,7km d’ascensió. Des d’allà, un frenè-tic descens cap a Sort, on començarà

de cop el segon port del dia, el del Can-tó, el més llarg de la jornada amb 19 qui-lòmetres, però amb una ascensió no tan dura, sinó irregular, fins i tot amb algun tram de descans. Des del cim, descens que obliga a pedalejar, especialment al principi, per arribar a Adrall, d’allà bus-car la Seu d’Urgell i entrar en territori del Principat d’Andorra.

En territori andorrà la cursa haurà completat ja 125 quilòmetres. Restaran una seixantena terribles, amb les cames cansades i l’esforç acumulat. A més, els corredors vindran de dues etapes ante-riors també molt dures per les carrete-res del Pirineu francès, amb ascensions en dos dies al coll d’Aspin, Tourmalet, Peyresourde... Estaran desitjant el dia de descans que els espera el dilluns (11 de juny), però abans hauran d’arribar a Arcalís. A 2.240 metres d’altitud.

A Andorra, tres ports els esperaran: la Comella, Beixalís i Ordino-Arcalís. La Comella, catalogat de segona catego-ria, es pujarà amb calma tensa. Després Beixalís, de primera categoria, posarà la tensió màxima, però el plat fort, ja amb els cossos cansats, serà l’ascensió final a Ordino-Arcalís, de categoria especi-al, o com diu el Tour, un ‘hors catégorie’.

Què passarà és una incògnita, pe-

rò la història diu que s’ha d’esperar una cursa dura especialment perquè encara estarà la carrera en la primera setmana, quan tots tenen forces i ho volen provar. Així que pot haver-hi un atac llunyà d’un grup de ciclistes que no compten per a la general i busquen el triomf d’etapa, pot haver un control de la jornada de l’equip Sky, que és el gran favorit amb Chris Fro-ome al capdavant, o pot haver un intent d’atac d’aquests de llegenda, dels que agraden. Corredors per fer-ho, n’hi ha, i alguns com l’espanyol Alberto Contador o el mateix resident Joaquim Purito Ro-dríguez en són capaços. H

L’ascensió a la Comella serà la tercera de la jorna-da i la més curta. Després que el pilot superi la Bonaigua (13,7km al 6,1% de desnivell mitjà) en el quilòmetre 19 i el port del Cantó en el 87,5 (19km al 5,4%), tot dos en ter-ritori lleidatà, entraran a Andorra per ascendir el primer test andorrà: 4,2km al 8,2%. És un port que el Tour qua-lifica de segona categoria, que es corona a 1.347 metres d’altitud i en el punt quilomètric de l’etapa 143. L’ascen-sió s’inicia en la mateixa rotonda de baix amb uns primers 500 metres de fort pendent que s’han d’agafar alerta.

+ La Comella

La Collada de Beixalís es va estrenar l’any passat en la Vuelta a Espanya. Destaquen els seus primers tres quilò-metres, duríssims amb trams del 18%. A partir de les bor-des que hi ha passat Vila d’Encamp, suavitza molt. En to-tal són 6,4km d’ascensió (des de la rotonda de Vila, abans hauran pujat des d’Escaldes-Engordany una vegada bai-xada la Comella), amb un desnivell mitjà de 8,5%, el més important de tota l’etapa. Es corona a 1.796 metres en el punt quilomètric 157. La primera part és realment dura i estreta, per la qual cosa els favorits hauran d’estar atents.

+ Collada de Beixalís

Ordino-Arcalís serà el final d’etapa. La traca final. Des-prés de baixar Beixalís, s’iniciarà l’ascens que el Tour cal-cula en 10,1 quilòmetres al 7,2% de desnivell mitjà. És un port fora de categoria, no per les seves rampes sinó per la seva distància, per l’altitud a què s’arriba (2.240 me-tres) i perquè és final d’etapa. Arcalís ha vist vèncer l’ale-many Jan Ullrich a l’edició del 1997 i al francès Brice Feillu al 2009, i va viure l’atac d’Alberto Contador al seu cap de files, Lance Armstrong, aquell mateix any. És un port llarg i el cinquè de la jornada. Decisiu en tots els sentits.

+ Ordino-Arcalís

DIVENDRES, 8 DE JULIOL DEL 2016Tour de França2

En territori andorrà es

completaran uns 60 quilòmetres

L’etapa sortirà de Vielha i

completarà184,5 quilòmetres

El Tour de França visita Andorra amb la intenció de traslladar al món la imatge d’un país tranquil, maco, ple de natura i muntanyes, però amb les ganes incloses de transmetre que l’esport d’elit té també el seu espai reservat al millor ciclisme del planeta.

Cinquena cita al Principat

DIVENDRES, 8 DE JULIOL DEL 2016Tour de França 3

DIVENDRES, 8 DE JULIOL DEL 2016Tour de França4

Al 1903 es va disputar la primera edició. Abans les curses eren de llarga distància sense etapes.El Tour de França de 1903 va ser

la primera competició ciclista per etapes de la història. Recal-car «per etapes», perquè abans hi havia les jornades aquelles

maratonianes del segle XIX, amb curses en velòdroms que acollien desenes de milers de persones per verure uns herois pedalejant hores i hores fent voltes i fins i tot menjant i dormir en el centre del recin-te. Anteriorment s’havien realitzat com-peticions que cobrien enormes distànci-es, com el recorregut París-Brest-París de 1.200 km el 1891 o Bordeus-París de 576 km també el 1891. No obstant això, va ser el periodista francès Géo Lefèvre qui va desenvolupar la idea de crear una competició per etapes que transcorre-gués per part del territori francès.

Lefèvre va proposar al director del diari esportiu L’Auto, Henri Desgrange, crear una competició ciclista per promo-cionar el diari. Així, el 19 de juliol de 1903 el primer Tour de França va començar a Montgeron, prop de París, on van pren-dre la sortida 60 ciclistes que van cobrir l’etapa inaugural de 467 km fins a Lió. El recorregut constava de sis etapes en un total de 2.428 km. El francès Maurice Garin va ser el vencedor del primer Tour de la història, completant la prova a una velocitat de 25 km / h. Va rebre un premi de 6.075 francs.

Les següents edicions van estar mar-cades per escàndols que van culminar en l’exclusió dels quatre primers de la classificació general del Tour del 1904, en part com a resultat de l’ús no auto-ritzat de la via fèrria. El període anterior a la Primera Guerra Mundial es veu en re-trospectiva com una època heroica, ja que en aquest moment es van cobrir re-gularment distàncies diàries de 400 qui-lòmetres. Des de la perspectiva actual, sembla sorprenent si es té en compte el modest equip tècnic d’aquella època i la mala qualitat de les carreteres, que soli-en ser de llambordes.

Posteriorment van entrar en escena les etapes de muntanyes. Així, el 1905 es va produir la primera pujada al Ballon d’Alsace. Més tard, al 1910, es va as-cendir per primera vegada el Tourma-let, als Pirineus, i al 1911 es van iniciar

El nombre d’etapes de la carrera va

augmentar amb el pas dels anys

HISTÒRIA

CICLISMEDEL

SFG

els ascensos als Alps. D’aquesta èpo-ca destaquen ciclistes com el belga Phi-lippe Thijs, qui va ser el primer ciclista a aconseguir tres victòries en el Tour. La-mentablement la seva carrera, com la de molts ciclistes professionals a Europa, es va veure interrompuda per l’esclat de la Primera Guerra Mundial al 1914, que va provocar la suspensió de la competi-ció durant quatre edicions. Després de la guerra, el Tour va tornar el 1919 amb la novetat del mallot groc per a distingir el líder de la cursa, en honor del color de les pàgines del periòdic L’Acte. El ciclis-ta francès Eugène Christophe va ser el primer corredor que va lluir aquesta ves-timenta.

Originalment, el Tour es disputava de manera individual, i estava prohibit el treball en equip. Els ciclistes podien optar per comptar o no amb patrocina-dor. El 1930 es van legalitzar els equips nacionals. El nombre d’etapes es va in-crementar gradualment a onze (1905), quinze (1910), divuit (1925) i, finalment, a vint etapes (1931). La longitud total de la cursa va continuar augmentant fins als 5.500 quilòmetres. Ja en les primeres

edicions el Tour va passar per altres paï-sos veïns de França. Així, des de 1905 es van començar a disputar etapes a Ale-manya, i el 1906 va transcórrer per pri-mera vegada per Espanya i Itàlia.Amb el temps, es van anar incloent etapes de manera molt més regular en tots els veïns actuals de França com Suïssa (primera vegada el 1913), Bèlgica (des de 1947), Luxemburg (1947), Mònaco (1952) i An-dorra (1964). També s’han disputat eta-pes en països no fronterers amb França com ara els Països Baixos, Gran Breta-nya i Irlanda. El 1933 es va introduir la dis-tinció al millor escalador i es van atorgar bonificacions als ciclistes que arribessin els ports en primer lloc.

El 1936 Jacques Goddet va substitu-ir a Desgrange en la direcció del Tour de França, càrrec que ocuparia fins a 1987. Goddet sempre va ser favorable a les innovacions tècniques en les compe-ticions i va introduir la classificació per punts, així com el pròleg al principi de la cursa. L’italià Gino Bartali va guanyar amb autoritat l’edició de 1938, l’última abans de la Segona Guerra Mundial. A la represa de 1948 va repetir triomf el ve-terà escalador de la Toscana i va aparèi-xer en escena el seu compatriota Faus-to Coppi, Il Campionissimo, que va gua-nyar al 1949 i 1952 sent un precursor de les tècniques de treball en equip, l’entre-nament i la dieta del ciclista de carretera. En els anys següents, destaquen noms com els de Kübler i Koblet, Louison Bo-bet, o Jacques Anquetil i la seva època daurada sent el primer quíntuple cam-pió de la ronda francesa. Després vindria el belga Eddy Merckx, el francès Ber-nard Hinault i Miguel Indurain, tots amb cinc Tours. L’altra gran època va ser la de Lance Armstrong (7), però en assu-mir que es va dopar, el Tour va oblidar el seu palmarès en etapes individuals i tam-bé en la classificació general. H

Julio Jiménez va ser el vencedor. Espanyol de la generació de Federi-co Martín Bahamontes, Jiménez va fer una etapa de les que els cronis-tes cataloguen de llegenda. Tot sol va arribar a la meta del carrer Merit-xell després de venir de França per Envalira. Va superar els favorits en 8min 52s. Després d’aquell dia, el Tour va tenir un dia de descans i al migdia següent va sortir camí d’En-valira, amb Anquetil protagonista.

Primer final a Arcalís i victòria per a l’alemany Jan Ullrich. El del Telekom es va imposar en una etapa memo-rable aa dos fenòmens de l’escalada com eren Marco Pantani (només un Tour al 2000 tot i tenir-ne classe per més) i Richard Virenque (l’etern líder de la muntanya). Als dos els va treure 1min 08s i, a més, Ullrich va aconse-guir aquí el mallot de líder en desban-car Cédric Vasseur. El Tour va sortir al dia següent cap a Perpignan.

29 anys després, la ronda francesa va tornar a tenir un final d’etapa al Principat. El colombià de l’equip es-panyol Amaya, Oliverio Rincón, s’im-posava en la meta situada a Pal. El corredor va vèncer superant en 1min 50s els favorits al triomf final a París: l’espanyol Miguel Indurain, el polac Zenon Jaskula, el suís Tony Romin-ger, el danès Bjarne Riis, l’italià Clau-dio Chiappucci i el colombià Álvaro Mejía. Tots vigilaven ‘Miguelón’.

Dues històries paral·leles. Una, la de la victòria d’etapa per al francès Bri-ce Feillu després de culminar una es-capada nombrosa. Altra, la batalla entre els líders de l’equip Astana, Al-berto Contador i Lance Armstrong. El nord-americà, després dels seus set Tours consecutius, havia tornat per (voler) demostrar que era un su-perheroi, però el madrileny, desobe-int la tàctica de l’equip va atacar i va treure-li 30 segons. Dinamita.

1964

1997

1993

2009

edicionsedicions

L’últim guanyador d’una etapa del Tour a Andorra, el francès Brice Feillu, a Arcalís el 10 de juliol del 2009.

DIVENDRES, 8 DE JULIOL DEL 2016Tour de França 5

L’espanyol va vèncer en baixar Envalira. Després, el francès va patir pujant-lo

Jiménez i Anquetil, la cara i la creu de l’estrena del 1964

El debut d’Andorra en la histò-ria del Tour de França va ser de llibre: llegenda pura. El dia del final d’etapa, la 13a d’aquella edició, el 4 de juliol, amb me-

ta a la capital després de venir de Fran-ça pujant Envalira, l’espanyol Julio Ji-ménez va ser el vencedor. Aquest lluita-dor incansable que va viure a l’ombra de Federico Martín Bahamontes, el rei de la muntanya d’aquells anys, va ser la cara de la moneda. La creu era per a Jacques Anquetil, que buscava la seva cinquena victòria a la ronda francesa –la va assolir a París– i que sortint d’Andorra, dos di-es després de la gesta de l’espanyol, es va veure tallat, potser indigest de l’àpat al qual va ser convidat a Radio Andorra, i va haver de fer una de les remuntades mítiques fins contactar amb els favo-rits abans d’arribar a la meta de Tolosa.

Andorra va viure també, com farà en aquest 2016, tres dies de Tour. L’arri-bada va ser el dia 4, el 5 va ser jornada de descans, i el 6 la sortida del país di-recció Envalira i Tolosa. En aquells di-es, va passar de tot. Andorra es va bol-

car amb l’esdeveniment, i els corredors amb el país. Les cròniques de periò-dics de l’època com El Mundo Depor-tivo parlen d’un país tranquil i verd, ple de pau entre muntanyes, i fan gran la re-buda de la cursa francesa tot i que l’eta-pa, segons asseguren, no va ser exces-sivament dura: «Una etapa de coll de camisa».

De fet, va ser Jiménez qui la va fer espectacular amb un atac a 100 qui-lòmetres de l’arribada, deixant fora de joc Bahamontes, que el buscava amb més ganes que sentit tàctic. L’espanyol va arribar sol a meta amb 8min 52s so-bre els favorits –més un minut de boni-ficació. El líder, Joseph Groussard, va aguantar el mallot groc de líder.

PUBILLES, 1965 I LLUÍS MOLNÉ

El Mundo Deportivo va dedicar a aque-lla jornada tres pàgines. Signaven les in-formacions, enviades per via telefònica a la redacció de Barcelona, Carlos Par-do i Juan Plans. Els dos analitzen la jor-nada amb aquell llenguatge del NO-DO espanyol, però amb detalls. Tenint en

compte les dificultats per visualitzar les etapes en directe (no hi havia la cobertu-ra televisiva actual), tot un mèrit.

Entre les pàgines, ‘perles’ per a la història. Escriuen sobre les «pubilles» que eren «a la tribuna de meta». «Fe-ia goig veure-les», escriu Pardo. O de les informacions d’aquell mateix dia que apuntaven al retorn (que no va ser) del Tour l’any següent: «Planegen per

CLAUDE BENET

a 1965 una nova arribada a Andorra, amb les etapes Tolosa-Andorra, Andor-ra-Barcelona per la collada de Tosses, i Barcelona-Perpignan».També destaca la presència de l’andorrà Lluís Molné, «excampió d’Espanya d’esquí» –An-dorra no competia encara internacio-nalment–, que hi va ser en la seva condi-ció de «delegat de Turisme i Esports del Consell de la Vall». H

33 El dia de la sortida de l’etapa 14, el 6 de juliol de 1964, amb Anquetil a l’esquerra envoltat d’aficionats.

La premsa escrivia sobre les pubilles i el

possible retorn al 1965

DIVENDRES, 8 DE JULIOL DEL 2016Tour de França6

El foc l’obre la Volta als Ports i el tanca la Copa del Món de btt

Les altres cites amb el ciclisme d’aquest estiu

Coneix les nostres rutes ciclo-turístiques i sent-te com un campió recorrent una de les etapes de muntanya de les mi-llors competicions: La Vuelta a

Espanya o El Tour de França. La duresa dels nostres ports de

muntanya, l’espectacularitat dels nos-tres paisatges naturals i la riquesa del patrimoni cultural i natural són, sens dubte, els principals atractius per a la pràctica del cicloturisme a Andorra.

Si allò que et va és l’asfalt, t’oferim multitud de rutes cicloturístiques amb les quals recórrer paisatges infinits i gaudir d’una escapada d’allò més emo-cionant. Així que et plantegem el repte d’aconseguir superar un dels nostres 21 ports de muntanya, el somni de tot amant del ciclisme.

A més, comptes amb diferents ho-tels especialitzats en ciclisme on po-dràs descansar i mantenir el teu equi-pament ben guardat i a punt. Alhora, et proposen menús adaptats a la teva di-eta de ciclista.

VOLTA ALS PORTS

La marxa cicloturista amb més tradi-ció del país ha arribat aquest darrer cap de setmana a la seva 39a edició amb energies renovades després de batre el rècord de participants l’any passat.

L’organització proposa tres itinera-

ris que es desenvolupen per carrete-res obertes al trànsit. El llarg de 109 km amb un desnivell positiu de 3.232 m, el curt de 81 km amb un desnivell positiu de 2.322 m i el solidari de 27 km amb un desnivell positiu de 1.109 m.

COPA DEL MÓN DE BTT

El Bikepark de Vallnord de l’estació de Pal acollirà per quarta vegada en la seva història una prova de la Copa del Món de BTT, després de les que s’hi van celebrar els anys 2008, 2009 i 2013 i el Campionat del Món de l’any passat.

La cita andorrana tancarà el calen-dari de la UCI d’aquesta competició, que es disputarà en dues modalitats: Descens (DHI) i Cros Country Olímpic (XCO). La cursa comptarà amb la pre-sència dels millors riders en les diverses categories en joc, tant en competició masculina com femenina.

La cita és al Bikepark de Vallnord, es-tació de Pal, sector de la Caubella. De l’1 al 4 de setembre de 2016.

Viu en directe tot el vertigen de la Co-pa del Món de BTT!

La importància de tenir controlats els horaris de la caravana i la carrera

Si es vol seguir l’espectacle, s’han de tenir molt en comp-te els horaris. El Tour de Fran-ça ho té tot calculat, fona-mentalment perquè manen

les televisions i, per tant, els punts qui-lomètrics estan controlats en tres pos-sibles mitjanes de velocitat que porta-

rà la carrera. Dues hores abans, però, la caravana publicitària obrirà la festa amb tot els anunciants que, entre mú-sica, clàxons i balls obsequiaran els espectadors que esperen el pas dels corredors amb els seus productes. És el màrqueting que mou el Tour i que forma part de l’espectacle.

EL PERIÒDIC

LA PURITO

La marxa cicloturista promoguda pel ciclista català Joaquim ‘Purito’ Ro-dríguez, la Purito Andorra 2016 –Gran Premi Andbank–, amplia dates i activi-tat amb una cronoescalada, que es du-rà a terme el dissabte 13 d’agost al ma-tí. Els afeccionats més competitius te-nen un nou desafiament per superar, i això seran els 9,7 km que hi ha des del poble d’Encamp, punt de sortida situ-at a 1.267 m d’alçada, fins a l’arribada, ubicada al cim de la carretera dels Cor-tals, a 2.087 m d’alçada. És la novetat de la segona edició d’aquesta festa del cicloturisme.

Diumenge serà el torn per a la mar-xa cicloturista. Es farà exactament so-bre el recorregut dissenyat pel mateix ‘Purito’, que segueix el traçat de l’on-zena etapa de l’edició 2015 de la Vuel-ta a Espanya. Com en l’anterior cursa, aquesta es disputarà en tres distàncies diferents per encabir el màxim nombre d’afeccionats de tot nivell. La sortida es farà a Sant Julià de Lòria i l’arribada als Cortals d’Encamp. H

ITINERARI KM. A META CARAVANA 35 KM/H 33 KM/H 31 KM/HEspanya Província de Lleida Vielha Val d’Aran (VC-C28) 0.0 09h55 11h55 11h55 11h55Vielha Val d’Aran 184.5 10h05 12h05 12h05 12h05Garos 183.5 10h06 12h06 12h06 12h06Arties 182.0 10h10 12h09 12h09 12h10Salardù 179.5 10h14 12h13 12h14 12h14Tredos 178.0 10h19 12h17 12h18 12h19Baqueira 175.5 10h26 12h23 12h24 12h26Port de la Bonaigua (2.072 m) 165.5 10h56 12h48 12h52 12h56Valencia d’Aneu 149.5 11h13 13h04 13h08 13h13Esterri d’Aneu 146.0 11h16 13h07 13h11 13h16La Guingueta d’Àneu 144.5 11h18 13h08 13h13 13h18Escalo 139.0 11h26 13h16 13h20 13h26Llavorsí 131.0 11h40 13h28 13h33 13h40Rialp 120.5 11h57 13h43 13h50 13h57Sort 117.0 12h03 13h49 13h55 14h03Vilamur 107.0 12h32 14h13 14h22 14h32Rubio 99.0 12h56 14h33 14h44 14h56Port del Cantò (1.721 m) 97.0 13h02 14h38 14h49 15h02Pallerols 84.0 13h16 14h52 15h03 15h16Avellanet 82.5 13h18 14h53 15h04 15h18La Parroquia d’Horto 74.5 13h27 15h02 15h13 15h27Adrall 71.5 13h30 15h05 15h17 15h30Montferrer 68.5 13h36 15h10 15h22 15h36Castellciutat 66.5 13h39 15h12 15h24 15h39

LA SEU D’URGELL(N260-N145) 65.5 13h41 15h14 15h26 15h41Tunel del Bordar 64.0 13h44 15h17 15h29 15h44

PRINCIPAT D’ANDORRA 0.0 Sant Julià de Lòria 52.5 14h04 15h34 15h48 16h04

ANDORRA LA VELLA 46.5 14h14 15h44 15h58 16h14Coll de la Comella (1.347 m) 41.5 14h29 15h57 16h12 16h29La Plana (CS101-CS200) 40.0 14h31 15h58 16h14 16h31

ESCALDES-ENGORDANY 38.0 14h33 16h01 16h16 16h33

ENCAMP 37.0 14h35 16h02 16h17 16h35Cruïlla Vila 34.0 14h40 16h07 16h22 16h40Vila 33.5 14h43 16h09 16h25 16h43Col de Beixalis (1.796 m) 27.5 15h01 16h24 16h42 17h01

ORDINO 18.5 15h19 16h40 16h58 17h19La Cortinada 16.0 15h23 16h44 17h02 17h23Arans 14.5 15h26 16h46 17h05 17h26Llorts 13.0 15h29 16h49 17h07 17h29Les Salines 10.5 15h33 16h53 17h12 17h33El Serrat 10.0 15h34 16h54 17h13 17h34Arcalis (1.940m) 4.0 15h53 17h09 17h29 17h53La Coma d’Arcalís (2.240m) 0.0 16h05 17h19 17h41 18h05

www.sanitat-house.comsanitat-house@andornet.ad - 728 808

Sanitat House

ASSESORAMENT I VENDA DE SUPLEMENTACIÓ I NUTRICIÓ ESPORTIVAPowergym és una empresa espanyola amb més de 25 anys d’experiència en el sector dels suplements i nutrició esportiva.

Oferim suplements elaborats a base de nutrients concentrats com els que trobem en els aliments que ingerim i, per descomptat, no contenen cap substància dopant o prohibida.

L’eficàcia i qualitat dels nostres suplements fa que siguem l’empresa de nutrició esportiva més prestigiosa d’Espanya, amb referències tan importants com el CAR de Sant Cugat del Vallès o el pilot Nani Roma.

ASSESORAMENT I VENDA DE PRODUCTES MÈDICS I ESPORTIUSSanitatHouse és Distribuïdor de Compex i DJO.

Som representants de marques com POLAR, I-TECH, KEISER, BH Fitness,i de les marques referents en ortopèdia com MEDI, GIBAUD o CEP Compression.

COMPEX PRESENTA LES NOVES LÍNIES DE

PROTECCIONS ESPORTIVESLes trobaràs en exclusiva per a

Andorra a Sanitat House

DIVENDRES, 8 DE JULIOL DEL 2016Tour de França 7

DIVENDRES, 8 DE JULIOL DEL 2016Tour de França8