el Peix republicàNúmero 7Febrer de 2005

B U T L L E T Í D E L A S E C C I Ó L O C A L D ’E R C D E M O L L E T D E L VA L L È S

editorial . . . .

Aquest ha estat un bon any per a EsquerraRepublicana de Catalunya. A Mollet, hem anat com-plint tots els objectius que ens havíem marcat: enshan acompanyat els resultats electorals, hem multi-plicat per tres el nombre de militants i hem aconseguittenir representació en tots els òrgans de direcciód’ERC. A l’Executiva Comarcal hi ha ingressat enXavier Fenosa; a la Regional, hi tenim al nostre com-pany Oriol Bargalló. I com a conseller nacional va serescollit l’Oriol López.

Però hi ha per davant un nou objectiu, possiblementmes difícil que els anteriors. Fins ara hem aixecat unaestructura d'organització potent. A partir d'ara, el nos-tre treball passarà per desenvolupar una política muni-cipal més àmplia que haurà d’aportar encara mésdels nostres programes a l’Entesa. Això ens duu adesenvolupar un projecte de futur amb una àmpliarepresentació de la gent, les entitats i les associa-cions de tota mena. La participació ciutadana, fona-mental dintre de qualsevol democràcia avançada imadura, i que se li ennuega contínuament al nostregovern municipal, hauria de ser escoltada de debò iser vinculant quant a les decisions. Però el camí quetracen socialistes i convergents molletans no va peraquí.

A Mollet, des d’ERC sempre evidenciem la vergonyosai contínua actuació del govern municipal sempre que

es resisteix a pronunciar amb claredat que Mollet ésuna ciutat que pensa i parla en català. Es continuaamb el menyspreu a la campanya "Un país, una ban-dera", que està ja secundada pel 91% dels ajunta-ments catalans i per 37 dels 41 consistoris del VallèsOriental. Aquest any, Convergència tampoc ha pogutfer que el govern canviés de parer. El suport a lesseleccions nacionals catalanes i al retorn dels paperscatalans que són a Salamanca s’ha fet en veu baixa.Denunciem els discursos en espanyol de l’alcaldeMonràs cada vegada que acudeix a actes on ell creuque no ha d’utilitzar la llengua catalana. Això és trac-tar alguns ciutadans com si fossin de segona i noentenguessin la llengua del país, que comprèn gaire-bé el 100% de la població. Monràs i el PSC creuenarreplegar així vots, quan no és així. A més, es fa unflac favor a la normalització lingüística. I tot això ambla complicitat de Convergència, que per assessors iper poca cosa més ha pactat amb el PSC a Mollet.

Ara, se’ns obren noves expectatives per al país. I desde Mollet no podem restar-hi d’esquena. Una consti-tució europea que és només dels estats i ens ignoracom a poble i que és un retrocés a nivell social i unreforçament de tot allò militar, ha de ser rebutjada desde Catalunya. Per aconseguir aquest i d’altres objec-tius que tenim a la nostra agenda és fonamental obte-nir el vostre suport, els vostres consells, i també lesvostres crítiques. Comptem amb vosaltres.

el Peix republicàha estat realitzat per la Secretaria d’Imatge i Comunicació d’ERC de Mollet i pels militants i col·laboradors (agraïmles fotos cedides per Ester Pérez i J. E. Fernández).Àngel Guimerà, 12, baixos, 08100 Mollet del Vallès - Tel. 93 579 26 97 - molletvalles@esquerra.orgwww.esquerra.org

Tiratge: 13.000 exemplarsImprès en paper reciclat

Edita: Fundació Josep Irla

3

gent d’esquerra . . . .

Bona salutEl passat desembre es va celebrar l’Assemblealocal, on cal destacar dos punts d’especial interès ique vénen a reflectir el bon estat de salut de la sec-ció local d’ERC a Mollet del Vallès.

De primer cal valorar l’increment del nombre devots que ha rebut la nostra formació en els darrerscomicis (al Parlament de Catalunya amb 2.520 votsi un 11,7%, al Congrés de Madrid amb 2.996 vots iel 10,4%, i al Parlament europeu amb un 8,14%), aixícom l’augment de militants a la nostra ciutat passantde 8 a 26. Coincidint amb aquest suport portat aterme pels molletans a les urnes, cal afegir-hi elsnomenaments d’en Xavier Fenosa com a secretari deFinances de la Comarcal, de l’Oriol Bargalló com asecretari d’Implantació Territorial de la Regió 1, d’enMarc Candela com a portaveu comarcal de les JERC,de Roger Candela com a secretari de Comunicació iPremsa Comarcal de les JERC i d’Oriol López com aConseller Nacional.

El segon punt, que tindrà una conseqüència méspropera i significativa en els propers mesos, és el dela composició de la nova Executiva local.Independentment dels noms s’ha de destacar la cre-ació de tres noves secretaries de cabdal importàn-cia: la Secretaria de la Dona, la d'Acció Política i lad'Acció Institucional. La Secretaria de la Dona seràl’encarregada de promoure una major participació ipresència de les dones al si de la secció local, aixícom la de portar a terme el debat, impuls i assump-ció del compromís feminista i d’esquerra dins i forad’ERC. Les secretaries d’Acció Política i d’AccióInstitucional seran les encarregades de coordinar leslínies d’actuació marcades per l’Executiva i de dur aterme l’estratègia de política municipal en els pro-pers anys. L’establiment de vincles de diàleg amb

les entitats socials, culturals, veïnals, empresarials iesportives molletanes; i, sobretot, la continuació deltreball diari dins de l’Entesa per Mollet són elsaspectes a potenciar en aquesta nova etapa queEsquerra Republicana s’ha marcat.

Som conscients, també, que en els propers mesoss’haurà de treballar de valent si tenim en compte ques’apropa una nova cita amb les urnes, el referèndumdel 20 de febrer, el debat sobre el Nou Estatut deCatalunya i la revalidació del pacte amb l’Entesa decara a les properes municipals. Per altra banda,volem consolidar i ampliar la confiança que ensdonen els molletans i molletanes continuant amb ladefensa dels drets individuals de les persones, i tre-ballant per fer una ciutat sostenible, emprenedoraeconòmicament, al servei dels ciutadans i oberta ala participació de tots.

Executiva Local d’ERC a Mollet

• President i portaveu: Xavier Fenosa

• Secretaria d’Organització: Albert Biescas

• Secretaria de Política Municipal: Dídac Pérez

• Secretaria d’Acció Institucional: Txell Pi

• Secretaria de la Dona: Arantxa Sánchez

• Secretaria d’Imatge i Comunicació: Oriol López

• Secretaria de Finances: Emili Lazaro

• Secretaria Tècnica i del local: Carles Pérez

• JERC (Joventuts): Roger Candela

per moltes raons, aquesta Constitució no . . . .

És indubtable que la Unió Europea ha representat unespai de pau, llibertat i progrés que ha permès supe-rar conflictes històrics. En aquest sentit, ERC com apartit catalanista i amb una llarga vocació europeis-ta, entén que l’elaboració d’una Constitució Europeaés un pas necessari per construir una Europa mésforta dins i fora de les seves fronteres.

Però la Constitució que se’ns proposa, la que hau-rem de votar el 20 de febrer, ha estat feta d’esquenaals ciutadans i als pobles d’Europa. No ha inclòs capde les 80 propostes de la Convenció Catalana per aldebat sobre el futur de la Unió Europea. Les sevesmancances socials i democràtiques, la seva aposta pelmilitarisme i el nul reconeixement de l’àmplia pluralitatnacional, cultural i lingüística del nostre continent, fanimpossible que l’esquerra nacional dels PaïsosCatalans pugui donar suport a aquesta Constitució.

El No dels Països Catalans serà un No europeista,que exigeix una nova proposta de ConstitucióEuropea i que planteja un debat seriós sobre quinshan de ser els fonaments de la Unió Europea queuna Constitució ha de consolidar. Nosaltres ho tenimclar: democràcia, pau, benestar i diversitat.

1. No s’ha vertebrat el model social europeu al noreconèixer drets fonamentals -com al treball, a lasalut o a l’habitatge- ni estendre uns nivells de pro-tecció i benestar social comuns a tota la Unió.

2. No reconeix la diversitat nacional de la Unió.Parla d’una Unió de ciutadans i d’estats, però noreconeix l’existència de les nacions sense estat ni elseu paper en la construcció europea.

3. No contempla el dret fonamental de tots elspobles a l’autodeterminació.

Aquest dret ha de poder ser exercit de manerapacífica i democràtica. La Unió ha de respectar-ho ifacilitar la incorporació de nous estats que sorgeixindels ja existents.

4. No es permet la participació de les nacionssense estat en els processos de decisió a nivelleuropeu i no podem defensar els nostres interessoscom a país.

5. El català ha de ser llengua constitucional iplenament oficial de la Unió.

Ara té un reconeixement insuficient a Europa, tot iser una llengua demogràficament més forta i mésusada que moltes de les que ja són oficials.

6. L’increment de la despesa militar no pot seruna obligació de la Unió.

Si es vol competir en capacitat militar amb els EUAno es pot desenvolupar un mètode basat en el dià-leg per resoldre conflictes internacionals.

7. La UE continuarà tenint dificultats per poderactuar al món amb una sola veu. Les decisions enpolítica exterior s’han d’aprovar per unanimitat. Unsol Estat pot bloquejar que la Unió es posicioni con-tra la guerra a l’Iraq o Txetxènia. Totes les deci-sions, a més, estaran supeditades a l’estratègia del’OTAN.

8. Continuen existint masses àmbits, com la fis-calitat, la política social o determinades qüestionsde política mediambiental, on un sol estat pot blo-quejar qualsevol avenç cap a una major integracióeuropea. Això afavoreix la deslocalització d’empre-ses que busquen pagar menys impostos o regula-cions laborals i mediambientals precàries a d’altrespaïsos.

9. El Parlament Europeu, única institució escollidadirectament per la ciutadania europea, no té lescompetències pròpies d’una cambra legislativa.

10. El rígid procediment de reforma del Tractat fapràcticament impossible que en el futur es puguinintroduir les millores que proposem.

Si es volen fer canvis només un NO ara, en aquestreferèndum de ratificació, podrà forçar-los.

4

5

l’Europa que volem . . . .

Després de tants anys d’atribuir totsels problemes i mancances de la naciócatalana a les actituds i decisions deles classes dirigents espanyoles, ja éshora que siguem capaços d’admetre

que la culpa, la principal culpa, no l’hem d’anar abuscar a Madrid sinó a casa nostra. La classe políti-ca que ha governat el nostre país s’ha caracteritzatdurant anys per una immensa falta de valentia políti-ca. Hem pidolat més que hem exigit. Fins i tot en elsmoments decisius hem acotat el cap en lloc de plan-tar-nos. Hem estat incapaços de fer sentir la nostraveu amb fermesa, amb la seguretat del qui vol elmillor per al seu poble, per a la seva gent. I la covar-dia ens ha dut on som ara. O on no som, si parlemdel marc europeu.

El referèndum del dia 20 de febrer hauria de mos-trar clarament que la nostra actitud com a poble hafet un gir decisiu. Des d’ERC entenem aquesta con-sulta com el referèndum de l’autoestima, que ens hade permetre posar-nos en una situació de força al’hora de reclamar el que ens pertoca, el que enspertany: el nostre propi espai a la nova Europa ques’està construint, a una Europa en la qual hem cre-

gut històricament.A aquestes alçades del debat encara no hem sen-

tit cap argument de pes que expliqui per què elscatalans hem de votar 'sí'. Les forces polítiquescatalanes que defensen el vot afirmatiu ho fan méscom un gest de pura obediència, sense creure-hi,sense il·lusió, sense convenciment. Potser per porde ser qualificats d’antieuropeus, sense entendreque és precisament pel nostre europeisme històric iconvençut que hem de treballar per construirl’Europa en què hem cregut sempre, ben diferent dela que es construeix a mida dels estats-nació tradi-cionals. La nova Constitució europea consolida unestat de coses que no ens satisfà, ni com a partit nicom a poble, i no sols pel que fa a la qüestió prò-piament nacional. El reconeixement de drets socialsi el model econòmic que consagra per a Europaaquesta Constitució compta amb aspectes molt criti-cables des de la perspectiva d’un partit d’esquerrescom el nostre.Fem un gest de dignitat nacional: diguem no.

Marina LlansanaDiputada d’ERC al Parlament de Catalunya

Montilla i la veu de la porA pocs dies per començar la campanya pelreferèndum europeu, el ministre Montilla titllavaels partits catalans que aposten pel no de posar-se al costat de la ultradreta europea. A nosal-tres, però, no ens agafarà complexe i seguiremdefensant els nostres plantejaments. Ara, reco-manem l’article d’aquesta mateixa pàgina a qui,com Montilla, tingui por de votar no.

La societat civil es mouJa han aparegut moltes plataformes que demanen el no ala Constitució europea per tot un seguit de raons, des denacionals, a socials o antibel·licistes. A Catalunya, enti-tats com ara Òmnium Cultural, entre moltes altres, tambédemanen un vot negatiu a la ciutadania amb un manifestque duu per títol “Cap a Europa, amb el no”. També aMollet, amb un ric teixit associatiu, s’està tirant endavantuna coordinadora d’entitats en contra del tractat.

El referèndum de l’autoestima

6

les coses clares . . . .

El POUM (Pla d'Ordenació Urbanística de Mollet) vaser una de les actuacions del govern municipal mésdestacables del passat any. I lamentablement va seruna nova mostra del govern militaritzat de què dis-posem, que oblida la participació de la gent i noescolta les minories. Com sabeu, l'Entesa va votar-hinegativament, després de fer-ne una anàlisi profun-da. Vam fer propostes però va ser totalment inútilqualsevol intent de diàleg amb el PSC i CiU.

No podem entrar en una anàlisi fil per randa de totallò que ens va obligar a votar en contra del POUM,però les afirmacions més clares són les següents:• No és acceptable un model de ciutat que només

potencia un creixement desmesurat de la població. • No podem acceptar un creixement que no estudiï i

proposi solucions a les necessitats socials i alsserveis (d’alguns ja en som ara deficitaris) que escrearan a partir d'aquesta crescuda.

• Disposar d’espais comuns és important, peròs’haurien de cercar les millors solucions per talque els particulars afectats siguin els mínims.

• No ens agrada ni el projecte del Tabaran (un pegatper fer callar els votants de CiU), ni el del Pla deles Pruneres.

• No ens agrada veure perjudicat el comerç tradicio-nal molletà.

Podríem seguir amb els "no ens agrada" però aca-barem amb un "no ens agrada que el futur de Molletl’escriguin aquells que permeten que la nostra ciutates vagi degradant i despersonalitzant dia rere dia”.

Un POUM per a Mollet

“Gallecs salvat”. “Hem salvat Gallecs!”. Són frasesque darrerament hem sentit molt i que ens omplend’alegria. Però des d’ERC creiemque cal analitzar una mica més afons aquestes expressions i, depas, rebaixar una mica l’eufòria. Éscert que s’ha tancat definitivamentl’ACTUR que condemnava Gallecs, itambé és veritat que s’ha iniciat uncamí per protegir aquest territori.Introduir Gallecs al Pla d’Espaisd’Interès Natural (PEIN) és real-ment esperançador.

Però és només el PSC local qui ha salvat Gallecs?I la immensa quantitat de persones que porten mésde 30 anys de lluita reivindicativa? Perquè

l’Ajuntament de Mollet no ha deixat participar ningúen l’elaboració inicial del Pla Director, ni tan sols als

legítims representants del poble? I,a més, realment podem assegurarque està salvat?

La qualifiació del sòl continuasent urbanitzable. No creieu quequan es desenvolupin els plansterritorials i es necessiti un tros deterra per edificar, potser es ficaràcullerada a Gallecs, que és unbombonet al mig de l’àrea metropo-litana? Cal pensar que els socialis-

tes són especialistes en aquest tipus d’accions...Gallecs està definitivament salvat? Ja ho veurem d’a-quí a 30 anys!

Està realment salvat Gallecs?

7

ha anat així . . . .

Els assessors de l’alcalde – A Mollet, després de leseleccions municipals, hi tenim 3 assessors d’alcal-dia. Fa poc, el senyor Monràs, preguntat pel motiud’aquestes assessories que no assessoren res i javisiblement atabalat que sempre se li recordi eltema, deia que “tot i que el seu nom sigui el d’as-sessors d’alcaldia treballen per als grups municipalsminoritaris”. Molt bé, és allò que volíem sentir. Aixídoncs, clar i català, la ciutadania paga el sou de lasecretària d’Organització del PP i dels presidentslocal i comarcal de Convergència.

Les presentacions de Monràs – Fa un parell demesos ens visitava el Conseller en Cap de laGeneralitat, el republicà Josep Bargalló. A la rebudainstitucional hi varen anar membres de tots els par-tits, menys del PP esclar. L’alcalde presentava unper un els regidors pel seu nom, càrrec i partit. Alarribar als dos membres de l’Entesa presents, enJosep Cot i l’Oriol Bargalló, Monràs va espetar: “Unsmembres de l’Entesa”. Ni el nom ni de quin partiteren. Bargalló va haver de presentar-se ell tot sol al’altre Bargalló. No cal dir que la mala educació del’alcalde va sorprendre el Conseller en Cap.

Busca l’alcalde als Quatre Cantons – Els mitjans decomunicació municipals no destaquen per la sevaimparcialitat política. L’antiga RàdioteleTura ja hapassat a ser propaganda per al Monràs, que s’ha defer conèixer. Al darrer Quatre Cantons hi trobem elnostre alcalde a llocs i en situacions diversos. Coma balanç final: de 13 fotografies a l’interior de larevista el podem trobar en 7. Més de la meitat.

La Brunete Guillaumes – Continuen declaracions ter-tulianes a la Brunete mediàtica molletana. El cap deCiU diu que “Carod és un entrebanc per a Catalunyai que ens ha portat de mal borràs”. Com a mínim en

Carod no s’ha quedat assegut entre bancs durant 23anys veient-les passar i cobrant.

Els prínceps borbons ens visiten – Vam veure moltcontents l’alcalde i la plana major socialista, i tambéels regionalistes de Convergència, rebent en Felip ila Leti a Mollet. On són les herències republicanesdel PSC? Nosaltres, que no tenim herències i que ensom, de republicans, els vam rebre com calia. I laconsellera Tura va poder treballar tal i com a ella liagrada: intimidant, com sempre.

Esborradors de pintades – Ja ho dèiem: si en unacosa el govern de PSC-CiU-(PP) ha estat ràpid és enesborrar una pintada autoritzada pel propietari enuna cèntrica paret molletana i que no els agradava.Era bonic, el dibuix. I ens ho vam passar molt bé pin-tant, els entesos. Vam acabar amb una xocolatada itot. I ja se sap que la xocolata calenta, POUM!

Del Trillo al Bono – En ministre de Defensa hempassat de l’ultracatòlic Trillo al simpatiquíssim Bono.El desembre passat recordava que Espanya “es lapatria comuna e indivisible de todos los españoles”.Gràcies, però ens sona a antic. També deia que “elejército es garante de la unidad de España”. Moltesmercès per avisar.

Salamanca, Fresno i el valencià – Sembla que si hiha valentia els papers catalans que són aSalamanca tornaran; que nosaltres encara no somprou granadets per tenir seleccions esportives nacio-nals (ja creixerem, no patiu pas) i que ara el valenciàés diferent del català que es parla al Vallès. Des dela secció local d’ERC de Mollet ens oferim d’intèr-prets d’andalús, de riojà i murcianu per al Parlamenteuropeu. Sinó el Mayor Oreja i el Borrell encaraentendran menys del que comprenen ara.

8

a Mollet hem fet . . . .

Presentació d’El cas Carod. 50 dies de linxamentpolític a una nacióAl novembre vam presentar, amb la presència del’autor, Víctor Alexandre, el llibre que relata els fetsocorreguts ara fa un any. Després de l’entrevista deJosep-Lluís Carod-Rovira amb ETA, tot l’aparell del’Estat va estar destinat a fer caure el govern de laGeneralitat i a atacarEsquerra, una organitzaciópolítica que té les cosesclares i que fa por a ladreta reaccionària de sem-pre. L’acte es va celebrar ala Marineta amb uns 50assitents. Víctor Alexandre,periodista i escriptor, va dirque en moments com elsque hem viscut i viuremcalen polítics amb valentiai dignitat.

Sopar de comiat a enJaume SolàFa pocs dies vam celebrarun sopar de comiat per enJaume Solà. Va servir dereconeixement per la tascaduta a terme com a presi-dent de la secció locald’Esquerra entre els anys

1993 i 2003. A més, Solà va ser un dels refundadorsd’Esquerra a Mollet el 1992. Al sopar hi van assistiruna cinquantena de companys de partit de Mollet ide la comarca, així com amics i representants d’al-tres partits molletans. Arantxa Sànchez, militantd’ERC també des del 1992 ha escrit en una cartapublicada a la premsa: “Des de la secció local, ine-

vitablement, sempre el recordarem ja que l’emprem-ta que ha deixat entre nosaltres -com a amic i com acompany de militància- és inesborrable. Fins aviat,Jaume.

Ens visita en PereEsteveDesprés de l’èxit atots nivells que vamtenir a les eleccionsal Congrés, varenarribar les elec-cions al Parlamenteuropeu, que van contrastar amb les anteriors per lapoca participació que hi va haver. Com a acte centralvam tenir entre nosaltres en Pere Esteve, que lla-vors era conseller de Comerç, Consum i Turisme dela Generalitat. Esteve va visitar diversos comerçosde la ciutat i va parlar en un acte al Casal Cultural.Ara, Esteve, per raons de salut ha hagut de deixar laConselleria, que ocupa Josep Huguet. Des de Molletestem contents de poder gaudir al nostre costat d’unhome amb aquesta gran integritat, tant personal compolítica.

Experts en botifarradesJa ens ho diuen que ens agraden les botifarres. I pot-ser és cert que hi tenim la mà trencada amb les bra-ses i el pa amb tomàquet. Durant el 2004 en vam ferdues i totes a la cèntrica plaça Catalunya. Una va serel ja tradicional esmorzar que oferim l’11 de setem-bre. L’altra, amb motiu de la boda de l’any o delsegle, com diuen alguns. Al maig es van casar el prín-cep Borbó amb la senzilla Letizia. Els republicans,però, no ens vam quedar a casa i vam rostir 170botifarres, tot esmorzant en un ambient festiu i tran-quil. Desitgem, però, molta sort a la parella.

Alexandre a la Marineta

Xavi Fenosa i Jaume Solà

9

la veu del jovent . . . .

Per l’Europa dels pobles, NO a la Constitució europea

Aquest dia 20 de febrer no votemuna constitució sinó un tractat. LaConstitució europea és un acordentre els diferents estats mem-bres de la Unió per millorar elsseus interessos. És per això, per-què ha estat dissenyada pels iper als Estats, que creiem ques’hi ha de votar en contra. El trac-tat està basat en el sistema capi-talista i neoliberal més dur,

manté un desenvolupament quedestrueix el medi, no té en comp-te els drets socials, les llibertatsde la democràcia, la solidaritat, elpacifisme, i finalment fomenta ladiferència de gènere entre lespersones.

Com que no tenim estat, someuropeistes i volem dir la nostrasobre el futur de la Unió de laqual formem part, és necessari

que tinguem un estat propi.L’Estat de Catalunya es l’e-lement que ens ha de donarveu i vot a la Unió Europeaactual. Fins que això nosigui possible els catalans icatalanes hem de votar NOa la Constitució europea,que no ens reconeix com apoble i que ens margina perla nostra posició i gèneresocial.No feu cas als càntics desirena que emeten el PP iels seus companys delPSOE-PSC. Per un futur mésjust per als joves i els tre-balladors, per l’Europa delspobles lliures, ajudeu-nos aconstruir l’Estat Català,voteu NO a la Constitucióeuropea.

Ja tenim web Les JERC de Mollet, juntament ambles seccions locals de les JERC deMartorelles i Sant Fost, tenim desdel novembre passat pàgina web.L’adreça a què us podeu adreçarés www.jerc.net/baixvalles

Els prínceps borbons visitenMolletEl passat dia 10 de novembre lesJERC, juntament amb altres joves,ens vam manifestar contra la visitaa Mollet del príncep espanyol Felipede Borbón i la seva esposa Leti.Van venir a inaugurar les noves ins-tal·lacions d’una empresa. Cal quesiguin ells els qui vénen a inaugurarres. Fora els borbons i la monar-quia dels Països Catalans!

El Consell de Joventut localEl Consell Municipal de Joventut,un orgàn obsolet i controlat perl'Ajuntament socialista-convergentque l’ajuntava un cop l'any per apa-rentar un mínim d'interès inexistentcap al jovent, es va reunir el passatdimarts 11 de gener, segons elgovern local per dinamitzar elConsell i formular un bon Pla Localde Joventut. Les JERC estem dis-posades a col·laborar i a fer unaproposta ben fonamentada. Peròpensem ser crítics si veiem qualse-vol intent de control o d’inoperàn-cia volguda.

10

una mica d’història . . . .

La refundació de l’esquerra molletanaERC es va presentar l’any 1991 per primera vegadaa les eleccions municipals, després de ser l’eix cen-tral de la política municipal a l’època republicana. Lallista l’encapçalà l’independent Josep Maria Berché.La secció local, però, es constituïa a principis de1992. El primer president fou Josep Antoni Sànchez;l’any següent el succeí Jaume Solà. Tot i les dificul-tats objectives a què s’enfrontà ERC a Mollet desd’un principi (derivadesde la singular configura-ció social de molts barrismolletans i de l’existèn-cia d’un mapa políticlocal ja molt estable sor-git de la transició), el par-tit gaudeix d’una presèn-cia mediàtica i socialconstant. Per primeravegada des de l’èpocarepublicana s’aconse-gueix normalitzar lapresència de l’indepen-dentisme a Mollet.

A les eleccions de1995 Esquerra presentàuna llista encapçaladaper Josep Antoni Sànchez. Tot i no obtenir represen-tació al Consistori, durant el quatrienni 1995-1999 lasecció local s’enforteix a nivell organitzatiu i reforçala seva presència mediàtica i institucional. D’aquestperíode cal destacar-ne l’oposició al Pla Estratègic dela Ciutat (el qual consolidà un model residencial) o lapresentació de moltes iniciatives per pal·liar elsgreus dèficits en infraestructures i equipaments(ERC fou el primer partit que demanà la línia Mollet-

el Papiol i el tercer CAP quan tot just s’acabava d’a-provar el projecte del segon, escoles bressol a cadabarri, la potenciació dels polígons industrials, etc).Des de la secció local es van impulsar vàries pro-postes al Parlament de Catalunya per aconseguir laprotecció íntegra de Gallecs i ERC va ser un dels par-tits fundadors (juntament amb entitats i associa-cions) de la Taula Pro Referèndum per Gallecs.

Encapçalada per CarmeSolà, l’any 1999 la llistaintegra, a més de mili-tants, un nombre d’inde-pendents amb llarga tra-jectòria a entitats de laciutat. Després d’unaexcel·lent campanya elec-toral, la falta de mitjansimpedeix arribar a tots elsbarris i reeixir en el tercerintent per aconseguirrepresentació institucio-nal.

Tot i la lògica desmora-lització entre la militància,la secció local aconse-gueix superar la crisi; el

període 1999-2003 es caracteritza per un augmentsignificatiu de militància i de simpatitzants i per laincorporació de joves, provinents de les JERC i delmón associatiu, a llocs de responsabilitat dinsl’Executiva local. Aquest fet i els bons resultatsd’ERC a nivell nacional i estatal obren una novaetapa que cristal·litza a les eleccions de l’any 2003on finalment s’aconsegueix representació institucio-nal; dos regidors dels set que obté l’Entesa.

Paradeta per a les eleccions municipals de 1999

11

la vinyeta republicana . . . .

Alguns membres del nou govern socialista de Madridparlen que cal avançar cap a l’Espanya plural. Peròper fer aquesta reformulació de l’Estat cal valentia. Iels cants de sirena de pacte d’immobilitat que fa elPP al PSOE poden fer que tot se’n vagi en orris. O elPSOE pacta amb les forces de tradició democràticaque hi ha a l’Estat, o pacta amb el PP i la dreta ràn-cia que representa. I és que és ara que cal fer pas-sos endavant i amb fermesa per tal de canviar elmodel d’Estat; si no es perdrà la darrera oportunitatper aconseguir-ho.

Des d’ERC vam recolzar la investidura de Zapateroi donem, de moment, suport a algunes actuacionsd’un govern que ens va treure del damunt l’ombra de8 anys del PP d’un Aznar autoritari, gens dialogant ibèl·lic com qui més (i amb el suport de Convergènciai Unió). Però no tot són flors i violes i en els dos grans

partits espanyols hi ha personatges centralistes iimmobilistes que per tal de no arribar a fer veritablescanvis. Fins i tot s’atreveixen a invocar l’exèrcit. Peròés clar que o hi ha un canvi en la relació entreCatalunya i l’Estat del qual forma part o, com deia l’a-vui conseller de Comerç, Consum i Turisme JosepHuguet en un dels seus llibres, els catalans un dia endirem prou de ser cornuts i, a més, de pagar el beure.

Potser algun dia es podrà acusar l’Esquerra nacio-nal catalana d’haver fet massa de pressa passesendavant cap a un procés de veritables canvis ambmolta candidesa i ingenuïtat; però ens ho creiem. Ara,per sobre de tot, no oblidem que som republicans,d’esquerres, catalans i europeus. I no renunciaremmai, quan la ciutadania ho decideixi de forma majo-ritària, a ser un nou estat de ple dret a l’Europa sociali dels pobles.

referèndum Constitució europea . . . .

Vull rebre informació d’ERC

Esquerra Republicana de CatalunyaMollet del VallèsÀngel Guimerà, 12 (baixos). - 08100 Mollet del Vallès - Obert de dimarts a divendres de 18h. a 20h.Tel: 93 579 26 97 - www.esquerra.org - molletvalles@esquerra.org

Vull col·laborar amb ERC Vull adherir-me a ERC

Nom i cognoms

Adreça Telèfon

Correu electrònic

Butlleta de contacteSi vols col·laborar, de la manera que sigui, en el nostre projecte, fes-nos arribar aquesta butlleta

• Dissabte 5 de febrer a les 20h. al centre cultural la Marineta. “Per moltes raons,aquesta Constitució no”, acte-míting amb Bernat Joan, eurodiputat d’ERC al Parlamenteuropeu.

• Divendres 11 de febrer a les 20.00 h. al centre cívic Joana Barcala (c/Àngel Guimerà,15). Xerrada-col·loqui sobre les raons pel NO organitzat per les JERC. Hi intervindranOriol Jonqueras (professor d’Història a la UAB) i Arnau Albert.

• Dimarts 8 de febrer a les 19.30 h. Míting central al Vallès Oriental “Per moltes raons,aquesta Constitució no”. A càrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira, president d’ERC. Al Teatre Municipal de Montornès del Vallès.

• Donem suport a la plataforma d’entitats molletanes que aposten pel NO al tractatconstitucional europeu. Dimarts 8 de febrer a les 19.30 h. a la Marineta. Xerrada-debatsobre la Constitució. Diumenge 13 de febrer a les 12.00 h. a la Plaça Catalunya Acteunitari d’entitats i partits.