El passat i el futur en el present...

Autors: Carla Castellanos i Bruna Català2on C

 Carli-Bruni, va invetar una màquina: La Màquina del temps.

Ella sempre havia somiat en viatjar, i segur que encara més per l'espai.Al final de molts esforços ho va

aconseguir.Va aprendre una cosa. Avui en dia, si

algú es proposa algu, ho pot aconseguir.

En el 2.038, hi havia una noia, Carli-Bruni, que vivia

en una ciutat, New York, que era molt luxosa, amb molts

colors i moltes llums.

Estava un dia passejant pel bosc, quan de sobte va caure en un cau

de conill.Ell no sabia el que li passava.

 

Per altra banda, al 1.978, hi havia un noi, en Quil, que vivia en un poble que es deia Rupit. La veritat és que no era com la ciutat de la Carli-bruni...

Quan en Quil i la Carli-Bruni es van veure no van parar de fer-se preguntes.

Entre ells es va produïr una amistat especial, però en cap moment ho van transmetre l'un a l'altre.

 Tot el que en Quil i la Carli-Bruni veien, no els hi semblava familiar.Els seus cotxes no eren com els del 2.008. 

Eren més antics i més moderns.

Cotxe d'en Quil

Cotxe de la Carli-Bruni

No sabien ben bé, què hi feien allà, però cada vegada que es volien arribar a conèixer més, aquella amistat s'engrandia...

Al final, van arribar a una conclusió, ni més ni menys eren avi i néta!!

Un dia, quan en Quil caminava, va caure, no sap com, per un clavagueram, i va aparèixer al seu present, el 1978.

I, aquella mateixa nit, la Carli-Bruni, dormia tranquilament dins la màquina, i quan va moure un braç per posar-se còmoda, va

moure una palanca.Quan es va despertar, tornava a ser al seu present, el 2038...

- Algun dia s'arribarien a trobar en el mateix any, però que fos real?

Sempre van quedar una sèrie de preguntes en l'aire, que no se sap si algú les va acabar de respondre:

- I aquella amistat que va sorgir al principi, què se'n va fer?

- Perquè els hi va passar a ells, això?

- Potser, va ser el destí, que ho va triar així?...

FI