'El pare de l'esperança'. Reportatge de La Vanguardis sobre el Pare Josep Costa
1
DIUMENGE, 13 JULIOL 2014 RELIGIÓ LA VANGUARDIA 57 El negoci del tràfic de persones LAURA GUERRERO E l sentit social del papa Francesc té una de les seves manifesta- cions en la preocupació pel feno- men de l’anomenat tràfic de persones. Els especialistes de Nacions Unides i de la Unió Europea estimen –i és només la punta de l’iceberg– que avui pateixen aquesta situació al món uns 30 milions d’éssers humans i que aquesta xifra s’in- crementa cada any en dos milions més. El tràfic de persones és el negoci més gran de la globalització. Alguns observa- dors afirmen que per al crim organitzat comença a ser ja més lucratiu dedicar- se al tràfic de persones que al tràfic d’ar- mes o de droga. El 80% d’aquestes per- sones acaben dins el món de la prostitu- ció i el 20% restant en el treball forçat. Aquestes xifres, les va donar l’arque- bisbe argentí Marcelo Sánchez Soron- do, compatriota del papa Francesc i can- celler de les Pontifícies Acadèmies de Ciències i de Ciències Socials de la San- ta Seu, el qual ha explicat que el Papa els ha demanat que estudiïn el proble- ma del tràfic de persones com una for- ma d’esclavitud moderna. L’esclavatge sempre ha existit, però es va anar abolint com a sistema legal. Ara, però, la globalització deixa uns in- tersticis que els governs no poden con- trolar i els traficants se n'aprofiten. Llavors es dóna l’esclavitud moderna, sobretot en dues situacions: el tre- ball forçat, és a dir, aquell en el qual no es respecta l’ordre natu- ral de les coses, sigui per excés d’hores, sigui per la duresa de les condicions, sigui perquè s’explota in- fants; i la prostitució. La prostitució és un drama que no està vinculat només a la immigració, tot i que és cert que mol- tes noies i dones de països pobres aca- ben exercint-la en països rics; tanma- teix, també es dóna en el si de la pobla- ció autòctona de les grans ciutats. Potser el lector u oient pensi que no hi ha res a fer. Però no podem caure en l’anomenat pessimis- me dels bons. Les per- sones veritablement bones, de totes les con- fessions cristianes i re- ligions, són les que han donat suport a aquesta iniciativa tan valenta del papa Francesc. M’ha impressionat, en aquest sentit, el fet –que va explicar en una en- trevista a La Vanguardia l’arquebisbe Sánchez Sorondo durant la seva estada recent a Barcelona– que el Papa ha elo- giat el treball de les religioses davant d’aquest problema. “Quan el Papa ens va rebre per segona vegada, va anar di- recte a les religioses i va lloar-les per es- tar en primera línia contra aquest pro- blema”. Elles són un exemple de corat- ge i no creuen que no hi hagi res a fer, que el problema no tingui solució. Em plau destacar i agrair el treball que fan les religioses de diverses congregacions a la nostra diòcesi en favor de les noies i les dones explotades sexualment. Ll. MARTÍNEZ SISTACH, cardenal arquebisbe de Barcelona El franciscà Josep Costa, amb una treballadora de l’empresa social Mansol SOLIDARITAT Lluís Martínez Sistach RAÚL MONTILLA Badalona E ls jardins de la masia Can Ba- nús queden aliens a l’activi- tat de Badalona, al pas cons- tant de cotxes de la propera B-20. El franciscà Josep Costa, de 73 anys, mostra la masia, un dels emble- mes de la Fundació Acollida i Esperan- ça que tan sols l’any passat va ajudar mig miler de persones a recuperar la il·lusió, la seva vida. Això sí, al fran- ciscà li costa de dissimular certa preo- cupació: la crisi s’està menjant els estal- vis de la institució. Amb el descens d’ingressos, especialment de donatius particulars, tenen per a dos anys. No més. “Esperem que la cosa canviï. No s’ha de perdre l’esperança”, diu amb un somriure. L’esperança ha estat un dels motors de la seva vida, la que ha transmès al llarg d’ella. Esperança i tran- quil·litat és el que hi ha a la masia per la qual camina, on viu una vintena de per- sones afectades per la sida. Les portes d’aquest edifici, de tota la institució, fa anys que estan obertes per a aquests malalts, per a tot aquell que pateix. A vides trencades que es reconstru- eixen. Del pou se’n surt. “Tot va començar amb un pis en els anys vuitanta, en el Raval, impulsat amb sor Genoveva, de les Filles de la Caritat –explica el pare Costa–. Per què ens vam de- dicar als malalts de sida? Perquè llavors eren com le- prosos. El que fèiem era acompanyar-los a morir. Eren situacions molt dures. Ara, amb els fàrmacs, la situació ha canviat molt. També la percepció cap aquests malalts”. Aquest religiós ha dedicat to- ta la seva vida a la pobresa, als més des- favorits. “És el que va fer sant Francesc de Asís, el que també ens de- mana el nou Papa que és un jesuïta, de cap, però un franciscà de cor”, diu amb un somriure. Josep Costa va marxar a Bolívia quan tan sols tenia 28 anys, a finals dels anys seixanta. “És que llavors a Es- panya ja hi havia molts capellans”, con- tinua somrient. Allà va començar a tre- ballar amb la població indígena, una feina evangelitzadora que en més d’una ocasió va topar amb els interes- sos de l’home blanc. Anys difícils, d’ex- trema injustícia que denunciava quan podia a través d’una emissora de ràdio de La Paz. El 1983, per un problema de salut, va tornar a Catalunya. “Mai no he tornat a Bolívia”, diu, mentre repas- sa velles fotos de la seva llarga estada en aquell país, sense amagar certa enyorança. “Però per què he de tor- nar? Aquí tinc molta feina, i més ara, amb la crisi i la caiguda d’ingressos”, afegeix. Al poc de tornar va començar en el projecte del pis del Raval, que en- cara funciona. De fet, aquest pis va ser el germen de la Fundació Acollida i Es- perança, que va néixer a partir d’una comunitat cristiana de base que va ge- nerar l’activitat d’aquell habitatge, on hi havia dolor, crits, desesperació i també amor. La missió de la fundació va ser, i continua sent, promoure es- pais d’acollida per a persones en situa- ció d’exclusió social, amb la finalitat d’acompanyar-les i donar-los les opor- tunitats que facin falta perquè guanyin en qualitat de vida i en la seva promo- ció com a persones. La sida com a malaltia ja no genera exclusió social, però sí que sol ser pre- sent entre part de les persones que s’han quedat al marge de la societat. Can Banús va entrar en funciona- ment el 1996. El 2003, la fundació va incorporar un convent de franciscans de la Bisbal de l’Empordà. La fundació va crear l’empresa social Mansol, el 1999, per aconseguir ingressos i donar feina als qui tenen més difícil accedir a un lloc de treball.. El franciscà passeja pels jardins de la masia de Badalona. “De vegades –diu– només es necessita companyia per recuperar una vida”.c PETICIONS: 819. Parella amb dos fills. Cap dels dos no té feina. Viuen de lloguer, i en deuen bas- tants mesos. Necessiten 380 ¤ per a la guar- deria del petit i així poder buscar feina. 820. Senyora sense xarxa social i familiar. Els seus únics ingressos provenen d’una pensió. Necessita 299 ¤ per als electrodo- mèstics. 821. Parella amb dos fills. Ell estudia Dret i s’ocupa de les nenes. Ella treballava a ho- res en un domicili, però ho ha hagut de deixar perquè necessita ser intervinguda quirúrgicament per un trasplantament de medul·la. Necessiten 300 ¤ per a aliments. 822. Jove separat i amb dos fills. Recollia ferralla, però per una lesió no ho pot conti- nuar fent. No té cap ingrés. Necessita 240 ¤ per pagar l’habitació de relloguer on viu amb els nens. 823. Parella amb dos fills. Només treballa ella, en el servei domèstic. Ell feia feines d’electricista, però fa temps que no li surt res. Viuen en pis de lloguer social. Ne- cessiten 237,50 ¤ per pagar una cangur mentre el pare busca feina. 824. Parella amb tres fills. Cap dels dos no treballa des de fa temps. Cobren una aju- da familiar. Viuen en un pis amb hipoteca que paguen amb dificultats. Necessiten 220 ¤ per a les colònies d’estiu. 825. Mare amb tres fills. Viuen en un pis de lloguer. Treballa a hores en el servei do- mèstic. Necessita 451,52 ¤ per pagar els deutes pendents de subministraments. 826. Família amb tres fills. Viuen de llo- guer. Per diferents problemes de salut no treballen. No tenen ingressos. Necessiten 13,96 ¤ per a medicaments. 827. Mare sola amb dos fills. Viuen en una habitació que els relloga una amiga. Ella treballa mitja jornada en un domicili par- ticular. Per al menjador dels petits ne- cessita 70,40 ¤. 828. Parella amb quatre fills. La mare treba- lla en servei a domicili i el pare recull fer- ralla. Situació econòmica molt precària. La filla gran té problemes dentals. Ne- cessita 180 ¤ per al dentista. PARAULA I VIDA La prostitució i el treball forçat són dues formes d’esclavitud moderna El franciscà Josep Costa va impulsar la Fundació Acollida i Esperança per a persones en risc d’exclusió social, una tasca que ara també pateix la crisi El pare de l’esperança Plaça Nova, 1. 08002 BARCELONA Tel. 93-301-35-50. Feiners de 8 a 14h. CC.'la Caixa' 2100-0965-56-0200027605 Costa se’n va anar a Bolívia amb 28 anys, i en tornar va començar a ajudar malalts de sida SERVEI D'AJUDA ECONÒMICA
-
Upload
fundacio-acollida-i-esperanca -
Category
Documents
-
view
220 -
download
3
description
Â
Transcript of 'El pare de l'esperança'. Reportatge de La Vanguardis sobre el Pare Josep Costa
DIUMENGE, 13 JULIOL 2014 R E L I G I Ó LAVANGUARDIA 57
Elnegoci del tràfic depersones
LAURA GUERRERO
E l sentit social del papa Francescté una de les seves manifesta-cions en la preocupació pel feno-
men de l’anomenat tràfic de persones.Els especialistes de Nacions Unides i dela Unió Europea estimen –i és només lapunta de l’iceberg– que avui pateixenaquesta situació al món uns 30 milionsd’éssers humans i que aquesta xifra s’in-crementa cada any en dos milions més.El tràfic de persones és el negoci mésgran de la globalització. Alguns observa-dors afirmen que per al crim organitzatcomença a ser ja més lucratiu dedicar-se al tràfic de persones que al tràfic d’ar-mes o de droga. El 80% d’aquestes per-sones acaben dins el món de la prostitu-ció i el 20% restant en el treball forçat.Aquestes xifres, les va donar l’arque-
bisbe argentí Marcelo Sánchez Soron-
do, compatriota del papa Francesc i can-celler de les Pontifícies Acadèmies deCiències i de Ciències Socials de la San-ta Seu, el qual ha explicat que el Papaels ha demanat que estudiïn el proble-ma del tràfic de persones com una for-ma d’esclavitud moderna.L’esclavatge sempre ha existit, però
es va anar abolint com a sistema legal.Ara, però, la globalització deixa uns in-tersticis que els governs no poden con-trolar i els traficantsse n'aprofiten. Llavorses dóna l’esclavitudmoderna, sobretot endues situacions: el tre-ball forçat, és a dir,aquell en el qual no esrespecta l’ordre natu-ral de les coses, sigui
per excés d’hores, sigui per la duresa deles condicions, sigui perquè s’explota in-fants; i la prostitució. La prostitució ésun drama que no està vinculat només ala immigració, tot i que és cert que mol-tes noies i dones de països pobres aca-ben exercint-la en països rics; tanma-teix, també es dóna en el si de la pobla-ció autòctona de les grans ciutats.Potser el lector u oient pensi que no
hi ha res a fer. Però no podem caure enl’anomenat pessimis-me dels bons. Les per-sones veritablementbones, de totes les con-fessions cristianes i re-ligions, són les quehan donat suport aaquesta iniciativa tanvalenta del papa
Francesc. M’ha impressionat, en aquestsentit, el fet –que va explicar en una en-trevista a La Vanguardia l’arquebisbeSánchez Sorondo durant la seva estadarecent a Barcelona– que el Papa ha elo-giat el treball de les religioses davantd’aquest problema. “Quan el Papa ensva rebre per segona vegada, va anar di-recte a les religioses i va lloar-les per es-tar en primera línia contra aquest pro-blema”. Elles són un exemple de corat-ge i no creuen que no hi hagi res a fer,que el problema no tingui solució. Emplau destacar i agrair el treball que fanles religioses de diverses congregacionsa la nostra diòcesi en favor de les noies iles dones explotades sexualment.
Ll. MARTÍNEZ SISTACH, cardenal arquebisbede Barcelona
El franciscà Josep Costa, amb una treballadora de l’empresa social Mansol
S O L I D A R I T A T
Lluís Martínez Sistach
RAÚL MONTILLABadalona
E ls jardins de lamasiaCanBa-nús queden aliens a l’activi-tat de Badalona, al pas cons-tant de cotxes de la propera
B-20. El franciscà Josep Costa, de 73anys, mostra la masia, un dels emble-mes de la Fundació Acollida i Esperan-ça que tan sols l’any passat va ajudarmig miler de persones a recuperar lail·lusió, la seva vida. Això sí, al fran-ciscà li costa de dissimular certa preo-cupació: la crisi s’estàmenjant els estal-vis de la institució. Amb el descensd’ingressos, especialment de donatiusparticulars, tenen per a dosanys. No més. “Esperemque la cosa canviï. No s’hade perdre l’esperança”, diuamb un somriure.L’esperança ha estat un
dels motors de la seva vida,la que ha transmès al llargd’ella. Esperança i tran-quil·litat és el que hi ha a lamasia per la qual camina,on viu una vintena de per-sones afectades per la sida.Les portes d’aquest edifici,de tota la institució, fa anysque estan obertes per aaquests malalts, per a totaquell que pateix. A videstrencades que es reconstru-eixen. Del pou se’n surt.“Tot va començar amb unpis en els anys vuitanta, enel Raval, impulsat amb sorGenoveva, de les Filles dela Caritat –explica el pareCosta–. Per què ens vamde-dicar als malalts de sida?Perquè llavors eren com le-prosos. El que fèiem eraacompanyar-los a morir.Eren situacions molt dures. Ara, ambels fàrmacs, la situació ha canviatmolt. També la percepció cap aquestsmalalts”. Aquest religiós ha dedicat to-ta la seva vida a la pobresa, alsmés des-favorits. “És el que va fer santFrancesc de Asís, el que també ens de-mana el nou Papa que és un jesuïta, decap, però un franciscà de cor”, diu ambun somriure.Josep Costa va marxar a Bolívia
quan tan sols tenia 28 anys, a finals
dels anys seixanta. “És que llavors a Es-panya ja hi haviamolts capellans”, con-tinua somrient. Allà va començar a tre-ballar amb la població indígena, unafeina evangelitzadora que en mésd’una ocasió va topar amb els interes-sos de l’homeblanc. Anys difícils, d’ex-trema injustícia que denunciava quan
podia a través d’una emissora de ràdiode La Paz. El 1983, per un problema desalut, va tornar a Catalunya. “Mai nohe tornat a Bolívia”, diu,mentre repas-sa velles fotos de la seva llarga estadaen aquell país, sense amagar certaenyorança. “Però per què he de tor-nar? Aquí tinc molta feina, i més ara,amb la crisi i la caiguda d’ingressos”,afegeix. Al poc de tornar va començaren el projecte del pis del Raval, que en-cara funciona. De fet, aquest pis va ser
el germen de la Fundació Acollida i Es-perança, que va néixer a partir d’unacomunitat cristiana de base que va ge-nerar l’activitat d’aquell habitatge, onhi havia dolor, crits, desesperació itambé amor. La missió de la fundacióva ser, i continua sent, promoure es-pais d’acollida per a persones en situa-ció d’exclusió social, amb la finalitatd’acompanyar-les i donar-los les opor-tunitats que facin falta perquè guanyinen qualitat de vida i en la seva promo-ció com a persones.La sida com a malaltia ja no genera
exclusió social, però sí que sol ser pre-sent entre part de les persones ques’han quedat al marge de la societat.
Can Banús va entrar en funciona-ment el 1996. El 2003, la fundació vaincorporar un convent de franciscansde la Bisbal de l’Empordà. La fundacióva crear l’empresa social Mansol, el1999, per aconseguir ingressos i donarfeina als qui tenenmés difícil accedir aun lloc de treball..El franciscà passeja pels jardins de
la masia de Badalona. “De vegades–diu– només es necessita companyiaper recuperar una vida”.c
PETICIONS:
819. Parella amb dos fills. Cap dels dos no téfeina. Viuen de lloguer, i en deuen bas-tantsmesos.Necessiten 380¤per a la guar-deria del petit i així poder buscar feina.
820. Senyora sense xarxa social i familiar.Els seus únics ingressos provenen d’unapensió. Necessita 299 ¤ per als electrodo-mèstics.
821. Parella amb dos fills. Ell estudia Dret is’ocupa de les nenes. Ella treballava a ho-res en un domicili, però ho ha hagut dedeixar perquè necessita ser intervingudaquirúrgicament per un trasplantament demedul·la. Necessiten 300 ¤ per a aliments.
822. Jove separat i amb dos fills. Recolliaferralla, però per una lesió no ho pot conti-nuar fent. No té cap ingrés. Necessita 240¤ per pagar l’habitació de relloguer on viuamb els nens.
823. Parella amb dos fills. Només treballaella, en el servei domèstic. Ell feia feinesd’electricista, però fa temps que no li surtres. Viuen en pis de lloguer social. Ne-cessiten 237,50 ¤ per pagar una cangurmentre el pare busca feina.
824. Parella amb tres fills. Cap dels dos notreballa des de fa temps. Cobren una aju-da familiar. Viuen en un pis amb hipotecaque paguen amb dificultats. Necessiten220 ¤ per a les colònies d’estiu.
825.Mare amb tres fills. Viuen en un pis delloguer. Treballa a hores en el servei do-mèstic. Necessita 451,52 ¤ per pagar elsdeutes pendents de subministraments.
826. Família amb tres fills. Viuen de llo-guer. Per diferents problemes de salut notreballen. No tenen ingressos. Necessiten13,96 ¤ per a medicaments.
827.Mare sola amb dos fills. Viuen en unahabitació que els relloga una amiga. Ellatreballa mitja jornada en un domicili par-ticular. Per al menjador dels petits ne-cessita 70,40 ¤.
828.Parella amb quatre fills. Lamare treba-lla en servei a domicili i el pare recull fer-ralla. Situació econòmica molt precària.La filla gran té problemes dentals. Ne-cessita 180 ¤ per al dentista.
PARAULA I VIDA
La prostitució i eltreball forçat sóndues formesd’esclavitud moderna
El franciscà Josep Costa va impulsar la Fundació Acollida i Esperança pera persones en risc d’exclusió social, una tasca que ara també pateix la crisi
Elparede l’esperançaPlaça Nova, 1. 08002 BARCELONATel. 93-301-35-50. Feiners de 8 a 14h.
CC.'la Caixa' 2100-0965-56-0200027605
Costa se’n va anar aBolívia amb 28 anys, i entornar va començar aajudar malalts de sida
SERVEID'AJUDAECONÒMICA
