ELDOMADOR

DEPARAULES

ELDOMADOR

DEPARAULES

Primera edició: novembre del 2012

Edició: David MonserratCoordinació editorial: Anna Pérez i MirDirecció editorial: Iolanda Batallé Prats

Agraïm a l’editorial Baula que ens hagi permès la publi-cació del llibre “Bestiolari de la Clara” en aquest recull.

© 2012, Miquel Desclot, dels textos© 2012, Mercè Galí, de les il·lustracions© 2012, La Galera, SAU Editorial, de l’edició en llengua catalana

La Galera, SAU EditorialJosep Pla, 95 – 08019 Barcelonawww.lagalera.catlagalera@grec.cat

Imprès a NovagraficVivaldi, 5Pol. Ind. Molí d’en Bisbe08110 – Montcada i Reixac

Dipòsit legal: B-19.749-2012Imprès a la UEISBN: 978-84-246-4470-3

Qualsevol mena de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra resta rigorosament prohibida i estarà sotmesa a les sancions establertes per la llei. L’editor faculta el CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogrà-fics, www.cedro.org) perquè n’autoritzi la fotocòpia o l’escaneig d’algun fragment a les persones que hi estiguin interessades.

ELDOMADOR

DEPARAULES

Poesies incompletes de Miquel Desclot

Il·lustracions de Mercè Galí

ELDOMADOR

DEPARAULES

Poesies incompletes de Miquel Desclot

Il·lustracions de Mercè Galí

Miquel Desclot

7

El llibre que teniu a les mans ha sortit tan grui-xut perquè, en realitat, és un aplec de cinc. Tres d’aquests cinc llibres ja han corregut molt de món pel seu compte. Primer, va ser el que vaig escriure per a la meva filla, Bestiolari de la Cla-ra, amb seixanta-tres poesies. Després, el que vaig escriure per al meu fill, Oi, Eloi?, també amb seixanta-tres poesies (perquè no hi hagués raons). I finalment, encara, el llibre Més música, mestre!, escrit sobre tota mena d’instruments musicals que m’hauria agradat saber tocar.

A aquests tres, però, s’hi han afegit ara dos llibres nous: El domador de paraules i Com si fóssiu a casa vostra, que plegats sumen més d’un centenar de poesies. Aquestes poesies, justament perquè són noves i tenen pressa per sortir de l’ou, s’han afanyat a posar-se a prime-ra fila sense gaires contemplacions.

En canvi, no s’hi ha inclòs el llibre Guia poca-solta, perquè s’acaba de publicar en una altra editorial i encara ha d’aprendre a anar pel món tot sol. És un recull de seixanta-tres lime-rics, que algun dia també es deurà venir a reunir amb els seus companys (ara que ho dic: què deu tenir el 63, múltiple de 3 i de 7, que se’m fiqui pertot arreu?).

ELDOMADOR

DEPARAULES

ELDOMADOR

DEPARAULES

ALCEL

ALCEL

12

Cançó d’engegar estels

Estel gabriel,ets l’ull de la terraal cel mirofelque espies la vidade mel tiraveli esborres del mapael fel santicel.

Cançó de la lluna una

La lluna s’engrunaen vida del soli es fa l’adormidaal pic del seu vol.

La lluna, a la una,vestida de sol,rodola eixeridapel camp de futbol.

La lluna, més bruna,s’abriga de doli espera la cridadel duc i el mussol.

13

Menú d’astronauta

El dilluns, càpsules de llegums,el dimarts, xarop de cards(i ja en comencem a estar farts),el dimecres, polsim de nespres,el dijous, somni de truita de dos ous,el divendres, pastilles de mongetes tendres,el dissabte, olor de coca de recapte,i el diumenge… és el dia que no es menja.

14

Notícia dels marcians

Diu que al planeta Mart, els marcianscaminen amb les mansi mengen amb els dits dels peusles tallarines i els fideus;es netegen les ungles amb el nasi es pentinen els pèls del braç;es corden el rellotge en un turmelli tenen pessigolles al clatell;es fan petons amb les orellesfins que els queden vermellesi es donen el peu en senyal de pauprou estona perquè se’ls torni blau;llegeixen les novel·les amb les dentsi sonen instrumentsde qualsevol estilnomés mirant-los de perfil.No semblen, doncs, gent tan estranyani es veu que tinguin mala entranya;no llueixen antenes de cargol al capni la pell de color de col-i-nap:gent normal i corrent,ja es veu, del cos i de la ment.

15

Això sí, prenen més cervesa que xampanyper celebrar el Cap d’Anyi hamburgueses amb poca salper festejar el dinar del dia de Nadal.Van de vacances a les seves llunesi s’estiren al sol entre les dunes(i en tornen tots pintats de taques brunesgrosses com prunes).Es disfressen d’humans per Carnestoltesper fer carallotades poca-soltes.Reciten poesies quan s’enfadeni canten havaneres quan s’acomiaden.I el dia que els convoquen a eleccionstrien sempre els més ximples i lirons.

A la seva manera, ells són feliços—tant com nosaltres, a la nostra, uns infeliços.El dia que ens hi presentemés ben segur que ens entendrem.Ehem, ehem!

16

Forats al cel?

Un forat negre és negreperquè hi ha massa massa;i un no-forat és blancper massa poca massa.

Si entrar en un no-foratés més que un cop de maça,furgar en un forat negrevaldria un cop de massa.