El paradís terrenal
25
Marc Dominguez Guillem Cunill Adrià Torrens EL PARADÍS TERRENAL
-
Upload
marta-torres -
Category
Documents
-
view
758 -
download
1
description
Fet per Adrià Torrens, Marc Domingez i Guillem Cunill
Transcript of El paradís terrenal
Marc DominguezGuillem CunillAdrià Torrens
EL PARADÍS TERRENAL
LÍNIA DEL TEMPS
Miocè Pleistocè
LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA
Grans selves tropicals Comoditat
Aliments
DESCRIPCIÓ DEL BIOMA
El nivell del mar era més elevat que ara
Els casquets polars eren petites taques de gel
L’aigua del mar era tant calenta com la que hi ha als tròpics actualment.
DESCRIPCIÓ DEL BIOMA
La calor al voltant de l’equador era especialment alta.
El clima humit i càlid va donar origen a les grandioses selves equatorianes i tropicals.
Boscos impenetrables i clima constant.
DESCRIPCIÓ DEL BIOMA
En aquest escenari els aliments i les condicions eren immillorables per la reproducció del nostre avantpassat.
La seva presència portava riscos, principalment depredadors.
DESCRIPCIÓ DE L’HOMÍNID
L’Ardipithecus ramidus:
És de tots els homínids fòssils el que s’assembla més als monos actuals.
No tenia problemes per pujar als arbres gràcies a la seva constitució física.
DESCRIPCIÓ DE L’HOMÍNID
No podien córrer gaire ràpid
El seu cervell tenia una capacitat d’uns 400cm3
Tenia el pèl fort i espès, adaptat al clima
DESCRIPCIÓ DE L’HOMÍNID
Predominava el sentit de la vista més que el de l’olfacte. L'oïda tampoc estava gaire desenvolupada.
El gust depenia dels altres sentits.
Tot i la seva capacitat cerebral, és possible que fessin servir utensilis.
DESCRIPCIÓ DE L’HOMÍNID
Posseïa un aparell digestiu molt semblant als dels grans primats actuals. L’estómac era format només per una sola cavitat
L'intestí gros tenia una gran capacitat.
DESCRIPCIÓ DE L’HOMÍNID
No necessitaven acumular grans reserves de grassa.
Els Ardipithecus ramidus menjava quan tenia gana i deixava de fer-ho quan estava tip. Aquests instints venien de l’hipotàlem
Centre de la gana.
Centre de la satisfacció.
DESCRIPCIÓ DE L’HOMÍNID
El mecanisme que els permetia fugir amb rapidesa i eficàcia és el mateix que posseïm ara nosaltres. Hipotàlem
Sistema simpàtic
CANVIS GENÈTICS I LES SEVES CAUSES
Un dels canvis que va provocar el començament de la nostra evolució va ser la dentadura.
El clima havia canviat i els aliments no abundaven tant.
Venim d’un avantpassat de 36 dents.
CANVIS GENÈTICS I LES SEVES CAUSES
En l’Ardipithecus ramidus s’havia desenvolupat uns ullals no tant grans ni tallants.
S’havien d’alimentar d’arrels i fulles.
La mandíbula desenvolupada per l’Ardipithecus ramidus estava molt més preparada que la dels altres primats.
DIETA DE L’HOMÍNID
Ingerien principalment: Fruites
Fulles
Insectes
Rèptils
Rosegadors
(abans del canvi en les seves dents)
DIETA DE L’HOMÍNID
Quan es va provocar el canvi en les seves dents era capaç d’ingerir tot tipus d’aliments, com arrels i aliments encara més durs.
DIETA DE L’HOMÍNID
Aquests aliments:
Eren rics en hidrats de carboni Aquests carbohidrats són molt difícils de digerir.
La quantitat de proteïnes era insuficient.
Gran quantitat de vitamines, minerals i aigua.
DIETA DE L’HOMÍNID
L’Ardipithecus ramidus processava els aliments dins l’aparell digestiu fins a transformar-los en:
Glucosa
Àcids grassos
Aminoàcids
DIETA DE L’HOMÍNID
Aquestes molècules passaven a l’interior de l’organisme a través de la paret de l’intestí i eren distribuïdes per els diferents òrgans.
L’aportació de glucosa era continua i aquesta mateixa en aparèixer en la sang estimulava la secreció d’insulina.
Els nostres avantpassats tenien una elevada sensibilitat a la insulina, aquesta en actuar sobre el fetge assimilava la glucosa per transformar-la en glucògens.
DIETA DE L’HOMÍNID
DIETA DE L’HOMÍNID
La glucosa s’acumulava com glucogen muscular, per proveir a les fibres contràctils energia de primera mà.
Una part importat de glucosa es reservava per ser consumida pel cervell.
EFECTES DELS CANVIS GENÈTICS EN L’ACTUALITAT
La dentadura.
Està formada tant per dents afilades com per dents especialitzades en la trituració de vegetals.
L’aparell digestiu.
Incapaç d’albergar una càmera de fermentació.
Un intestí gros molt més petit que l’intestí prim.
CONCLUSIONS
Era una habitant dels boscos tropicals de fa cinc milions d’anys
S’alimentava de forma continua mitjançant una dieta rica en hidrocarbonats, la major part d’ells complexes i molt abundants en fibra.
Era un vegetarià frugívor i folívor.
Ocasionalment menjava insectes, rèptils o petits mamífers.
CONCLUSIONS
En el medi en que vivia l’aigua era abundant i la temperatura constant.
La seva vida transcorria entre les branques dels arbres
El seu nivell d’activitat física era alt
És defensava amb un sistema d’alerta i de resposta dissenyat per sobreviure de les amenaces. Lluitant o fugint.
.
