C M Y CM MY CY CMY K

Prevenció, Seguretat i Mobilitat

Juliol 2009 - Núm. 32

www.bcn.cat/bombers

Bombers posa la 1apedra del Parc del Port

Benvinguda al Liceuper a la nova lleva

Coordinació màximaen l’Operació Estiu Fo

to: À

lex

Pal

au

El nou Pla Directorprojecta l’SPEISdel segle XXI

El nou Pla Directorprojecta l’SPEISdel segle XXI

El nou Pla Directorde Bombers:un pas endavantMantenir els nivells d’eficàcia iadaptar els procediments d’ac-tuació als canviants escenarisde risc del municipi, és l’objectiuque dia a dia hem d’afrontar a Bom-bers de Barcelona.

La implantació del nou Pla Di-rector ens ha de permetre assolirl’equilibri entre les demandes cons-tants i canviants de l’entorn d’inter-venció a la ciutat, i el manteniment ila millora dels estàndards de segu-retat per als ciutadans i per als pro-pis bombers. Malauradament, aquestequilibri esta sotmès a constantspressions derivades de la gran va-rietat d’incidències que, a vegades,el fan inestable.

El passat mes de juny, Bom-bers va participar en l’acte proto-col·lari de col·locació de la primerapedra del que serà el futur Parc delPort, peça fonamental de la xarxade sis parcs tipus que estableix elnou Pla Director. Uns parcs que

seran autosuficients per resoldreles emergències fins a nivell 3,amb capacitat d’intervenció imme-diata i amb millores qualitativesmolt importants, en comparacióamb la xarxa actual. El Parc de lesDrassanes, tot i donar una respos-ta immediata amb un bon tempsd’arribada, moltes vegades reque-reix el suport addicional d’altresparcs. El nou Parc del Port compli-rà amb els requeriments d’una ins-tal·lació moderna i adaptada a lesnecessitats futures com a equipa-ment específic adaptat per donarresposta a les emergències a l’en-torn de Ciutat Vella, el Poble Sec,l’Eixample, la Barceloneta i el re-cinte del Port autònom.

El Pla Director és l’eina vàlidaper regular la transició de l’actualmodel, a un model de futur adaptata les necessitats ciutadanes. Alhora,els canvis organitzatius suposen unpas endavant cap a l’assoliment de

la carrera professional del bomber,dins d’un nou marc legal que plan-tegi noves escales i categories apartir del màxim reconeixement deles capacitats dels professionals in-tegrats al Cos.

Tot plegat ens ha de permetrecontinuar participant en la construc-ció de Barcelona, amb un Serveiadaptat, modern i amb voluntat deservei al ciutadà. �

3

EDITORIAL

Nota de condolDes de Bombers de Barcelona volemfer arribar el nostre condol i suport in-condicional a tots els companys deBombers de la Generalitat i a les famí-lies dels bombers que van perdre lavida en servei durant l’incendi del pas-sat 21 de juliol a Horta de Sant Joan.

FRH 32-p.02 a 03 ok 24/7/09 16:56 Página 3

CANDENT

El Pla Director aposta per la inBombers de Barcelona tindrà aprovat un nou PlaDirector la propera tardor. El document, presentat el23 de juny coincidint amb la primera pedra del Parcdel Port, estableix les prioritats organitzatives i fun-cionals de cara als propers anys.

4

Bombers i comandaments van contribuir en la posadade la primera pedra del Parc del Port, el 23 de juny,un element clau del compromís del nou Pla Director

Establir una xarxa de sis parcstipus i una nova estructura decomandament adaptada a lesnecessitats de la Barcelonad’avui, apostant per la tecnologiaen els equips, la capacitació delsbombers i la coordinació entre ser-veis. Aquestes són algunes de lesprioritats que fixa el nou Pla Direc-tor de l’SPEIS, el document marcque ha de servir de guia per moder-nitzar el Cos de Bombers de Barce-lona a tots els nivells i que, nomésen els dos propers anys, comptaràamb una inversió al voltant dels 11milions d’euros.

Parcs autosuficientsUn dels primers compromisos delnou Pla Director és el de configuraruna xarxa de parcs ‘tipus’. És a dir,parcs dotats dels equips humans itècnics necessaris per fer front demanera autònoma a qualsevol tipusde servei que es presenti en el seuradi d’acció. El nou model preveucobrir tot l’àmbit urbà a partir de sisgrans parcs: els actuals de Llevant,Sant Andreu, Vall d’Hebron i ZonaFranca; més el Parc del Port –enconstrucció– i el futur nou Parc del’Eixample. Així, es passarà de l’actualsistema en què els serveis sovint re-quereixen recolzament per part d’uno més parcs, a un model de centresautosuficients que permetrà guanyaren eficàcia i, alhora, reduir el tempsd’arribada de les dotacions en lesemergències fins a nivell 3.

10 anys per renovar la flotaLa millora dels equipaments ha estatun element d’avenç constant en latasca de Bombers de Barcelona alllarg de la nostra dilatada història. Iaixí ho serà –encara més si cap–durant els propers anys.

FRH 32-p.04 a 07 ok 24/7/09 16:58 Página 4

5

a innovació al CosLa regidora Assumpta Escarp va anunciar l’exhaustiupla de millores que guiarà l’SPEIS en els propers anys

Entre el 2009 i el 2011, l’Ajuntamentde Barcelona té previst invertir 4,10milions d’euros en l’adquisició denous Equips de Protecció Individual, ien la compra de noves autobombesurbanes i vehicles de salvament. L’ob-jectiu és continuar amb el procés derenovació total de la flota de vehiclesendegat el 2006, i que, previsible-ment, s’assolirà de forma completal’any 2016.

Tecnologia puntaEl nou Pla Director fixa també coma prioritat la millora tecnològica iorganitzativa del Servei. La futuraestrena del Mycelium 2, la versióactualitzada i ampliada del progra-ma informàtic que permet gestionarels serveis des del CGE, posarà al’abast dels bombers una informaciómés precisa en temps real sobre

l’entorn d’intervenció on estiguemtreballant. El nou aplicatiu, que jas’està desenvolupant, incorporaràuna extensa i detallada base dedades sobre la cartografia digital deBarcelona. Sobre aquesta, i a travésd’un únic programa, els caps de salapodran consultar des de quants

ocupants hi ha en una residènciad’avis on s’estigui actuant, fins ambquins productes treballa una empre-sa química afectada per una fuita oincendi, o quins edificis i serveispropers a una zona d’intervenciórequereixen una atenció especial encas de sinistre.Seguint dins de l’àmbit tecnològic, elnou Pla Director també preveu millo-rar el sistema de corredors verds od’emergència, així com la compatibili-tat amb el sistema GPS que duenintegrat els vehicles d’intervenció.

Més i millor preparatsLa preparació dels bombers és clauper donar resposta a les necessitatsd’una ciutat tan canviant i exigentcom Barcelona. En aquesta línia, elredactat del Pla Director de l’SPEISincorpora els darrers acords de for-mació per al personal de nou ingrés.Uns acords, consensuats amb la partsocial del Servei, que es tradueixena la pràctica en un increment del45% en les hores de formació quehauran de cursar tots els nous bom-bers de Barcelona.

A nivell de recursos humans, el PlaDirector també preveu continuaramb el procés de rejoveniment i dedimensionament de l’SPEIS, mitjan-çant la incorporació de 105 nousbombers –a raó de 35 per any– d’a-quí al 2011.

Sumant esforçosLa coordinació amb altres serveisd’emergència ha resultat un factorclau per potenciar la nostra tascaen tot tipus d’intervencions, demos-trant-se de gran valor tant en inter-vencions habituals com en la gestióde situacions excepcionals. En aquesta línia, durant els propersanys s’aprofundirà en la redacció deprocediments d’intervenció conjun-ta entre Bombers de Barcelona i dela Generalitat, i es donarà una relle-

Barcelona comptarà ambuna xarxa de sis parcs tipustotalment autosuficients percobrir el terme municipal

El nou Pla Directorpreveu invertir 11 milionsd’euros per modernitzarl’SPEIS a tots els nivells

FRH 32-p.04 a 07 ok 24/7/09 16:58 Página 5

CANDENT

6

vància especial als protocols i plansmunicipals d’emergència de Pro-tecció Civil. Alhora, s’incidirà en larealització de simulacres conjuntsamb altres serveis, en l’adopció deconvenis de col·laboració amb al-tres entitats –com l’Autoritat Por-tuària o TMB– i en la digitalitzacióde les dades per facilitar l’intercan-vi i l’accés conjunt per part de totsels serveis que actuen al nostremunicipi.

Estructura intermèdiaUn dels canvis menys visibles, peròque tindrà més incidència internaen el funcionament diari de Bom-bers de Barcelona, és la nova con-figuració de l’escala de comanda-ments. Seguint el model del nouPla Director, en els propers dosanys es passarà dels 120 coman-

daments actuals a 140. La funció decap de torn recaurà efectivament enels sergents, mentre que els actu-als caps de parc assumiran de for-

Dibuixant l’SPEIS del segle XXI

En poques dècades, Barcelona s’ha convertit en un nou escenari d’intervenció.L’antic caràcter industrial i residencial ha donat pas a un enclavament logístic ide serveis que, tanmateix, encara conserva la seva condició de ciutat residen-cial i comercial. Per adaptar-nos a les necessitats de la Barcelona del segle XXI,el Pla Director fixa sis grans objectius:a Establir una xarxa de sis parcs tipus que cobreixin de forma autònoma totsels serveis que es produeixin en el seu territoria Configurar una estructura de comandaments encara més eficaça Introduir noves tecnologies de comunicacióa Invertir en nous vehicles i equips d’intervencióa Crear un pla de carrera professional per als bombers, potenciant la formaciói la qualificacióa Potenciar la coordinació amb la resta de serveis i amb el 112

ma rotatòria la tasca de referent deguàrdia dels parcs i diversos nivellsde gestió operativa del servei.Aquesta nova organització reforçael nexe d’unió entre l’estructura di-rectiva i l’estructura operativa, i hade permetre un funcionament internmés àgil i eficaç –aprofitant millorles capacitats del cos de comanda-ments– garantint els mínims de co-mandaments estratègics presentsa Barcelona les 24 hores del dia iels 365 dies de l’any.El nou Pla Director de Bombers deBarcelona es va presentar com amesura de govern el passat 26 dejuny. Durant els propers mesos, elsdiferents punts del document se-ran presentats i debatuts amb elssindicats i en el si del Consell Mu-nicipal, pel que es preveu que elredactat final estigui aprovat a mit-jans de la tardor. �

Els propers anys, l’SPEISadquirirà noves autobombesi vehicles de salvament. ElPla Director preveu renovartota la flota d’aquí al 2016

Fins al 2011s’incorporaran 105 nousbombers i s’ampliarà un45% la formació de totel personal operatiu

FRH 32-p.04 a 07 ok 24/7/09 16:58 Página 6

Comencen les obres del Parc del Port

7

El Parc del Port ja és més aprop de convertir-se en el refe-rent palpable de la nova xarxaoperativa de Bombers de Barce-lona. El 23 de juny, es va donar altret de sortida a la construcció delfutur parc amb un simbòlic acte deposada de la primera pedra en quèvan participar el president de l’Auto-ritat Portuària, membres de l’SPEISi autoritats municipals.El Parc del Port donarà resposta ala totalitat d’emergències i serveisde caire preventiu que reclami laseva extensa àrea, amb un alt graud’especialització dels seus recursosoperatius atenent a la varietat delsriscos a cobrir. A nivell ciutadà, lesdotacions del futur parc assumiran iampliaran el radi d’intervenció del

Parc de les Drassanes, donant ser-vei a l’entorn dels districtes de Ciu-tat Vella i de Sants-Montjuïc, aixícom al barri de Sant Antoni.

Port compartitPel que fa a la zona portuària, lanova instal·lació s’ocuparà específi-cament dels serveis a l’àrea de lesterminals de viatgers (Moll Adossat)i a les terminals de contenidors si-tuades més al nord. La resta de ser-veis, com la majoria de les reguar-des de càrrega i descàrrega demercaderies perilloses i les inter-vencions al ZAL, seguiran sent atri-bució dels efectius del Parc de laZona Franca.La distribució dels serveis dins del’àmbit portuari entre dos parcs farà

més eficaç la tasca de l’SPEIS, tantper proximitat a l’entorn d’interven-ció com, en especial, a l’hora d’a-frontar les exigències de creixe-ment del Port. El pla d’ampliació dela zona portuària, les obres del qualja s’estan duent a terme, preveuduplicar en vuit anys la superfície iel volum d’activitat actual del Portde Barcelona. �

Un parc ‘tipus’ complet i funcional

3.012 m2 d’instal·lacionsCapacitat per a 34 efectius per tornSala d’útils per a 14 vehicles7 portes de sortida de vehicles3 magatzems (171,5 m2 en total)2 portes d’entrada de material2 vestuaris independents1 gimnàs (106 m2)1 torre de pràctiquesA més d’oficines, una zona de des-cans, un gran menjador i diverses sa-les polivalents

El nou parc es repartiràels serveis amb el de ZonaFranca i garantirà laseguretat davant de lafutura ampliació del Port

La construcció i equipament de l’edifici costarà 5,85 milionsd’euros i estarà acabat durant el primer semestre del 2011

El Parc del Port s’aixecarà sobre el solar de l’antic aparcament d’autobusos situat al peu de Montjuïc, entre elpasseig del mateix nom i el de Josep Carner

FRH 32-p.04 a 07 ok 28/7/09 11:14 Página 7

NOTÍCIES

Collserola i les platgesavancen l’operació estiu

La matinera arribada de la calor avança l’inici de lacampanya estival. Els parcs de Vallvidrera, Valld’Hebron i Sant Andreu continuen comptant amb elreforç de l’Eixample per cobrir Collserola, mentreque Llevant prioritzarà el servei al litoral.

8

La dotació de Vallvidrera recorre cada matí i cadatarda la multitud de camins que travessen Collserola

Coincidint amb l’inici de la cam-panya d’estiu, decretada pelPatronat de Collserola, l’SPEISva activar el 4 maig el dispositiuespecífic per als mesos de méscalor. Un dispositiu que reorganitzaels recursos per donar servei a lesdemandes concretes d’aquesta èpo-ca de l’any, vinculades en especialamb el risc d’incendis forestals i l’úsintensiu del litoral. La campanya du-rarà previsiblement fins a finals desetembre o principis d’octubre, enfunció de la meteorologia. Durant tots

aquests mesos està actiu el Parc deVallvidrera, s’organitzen reguardesperiòdiques i constants a la zona deCollserola i s’inicien els recorregutspreventius per l’entorn del parc.Pel que fa a les platges, l’Ajunta-ment va endegar oficialment l’Ope-ració Estiu a tota Barcelona el pas-sat 15 de juny. Des d’aquesta data,i en coordinació amb la resta deserveis d’emergència, la dotaciódel Parc de Llevant assumeix lesfuncions d’intervenció prioritària ala zona litoral.

Vigilància intensivaLa campanya d’estiu estipula tressituacions a partir de les quals s’or-ganitza el servei a l’entorn de Coll-serola: situació normal, pre-alerta(meteorològica o crítica) i alerta (encas d’emergència declarada).En situació normal, l’objectiu és co-brir de forma preventiva la vessantbarcelonina de la serra amb majorrisc d’incendi, amb especial incidèn-cia sobre els nuclis habitats. La dota-ció de Vallvidrera té assignada lazona alta, Vall d’Hebron s’ocupa de lazona mitja occidental, Sant Andreude la zona mitja oriental i l’Eixampledels accessos als punts de concen-

FRH 32-p.08 a 09 ok 24/7/09 17:01 Página 8

9

tració dels PAU d’onze barris situatsa la cara sud i nord. Mentre duri lacampanya d’estiu, un vehicle de cadaparc recorrerà diàriament el territoriassignat, per conèixer millor elsaccessos a la zona i per comprovarl’estat dels camins i dels hidrants.

Situació de pre-alertaDurant tota la temporada d’estiu, l’Ob-servatori Fabra mesura permanent-ment les condicions de temperatura,vent i humitat de la serra. Aquestesdades s’envien al Patronat de Coll-serola, qui estableix uns valors límitpel que fa al risc d’incendi: velocitat

del vent superior als 5 m/s amb com-ponents d’est a oest, humitat relativainferior al 50% i temperatura persobre dels 27 graus. Quan dos valorscoincideixen durant 10 minuts esdecreta l’estat de pre-alerta meteoro-lògica, mentre que quan coincideixenels tres valors o quan tots els mitjansde la Generalitat estan dispersos enaltres incendis forestals, s’entra enestat de pre-alerta crítica. La pre-aler-

ta es desactiva quan ja no es donenles condicions durant 30 minuts.A partir de l’activació de la pre-alerta,el vehicle de Vallvidrera i el de SantAndreu limiten els seus recorreguts,fixant l’entorn d’estacionament alsrespectius parcs, mentre que un vehi-cle de Vall d’Hebron es desplaça a lacarretera de les Aigües. En cas depassar a pre-alerta crítica, a més, unaautobomba de l’Eixample es desplaçacom a reforç preventiu al Parc de laVall d’Hebron.

TorresEls focs forestals s’han anat reduint aBarcelona. L’any passat se’n van de-clarar 43 (menys de la meitat que el2007), gràcies en part a la vigilànciacoordinada entre SPEIS, Guàrdia Ur-bana, Generalitat, Mossos i Patronat.En cas d’incendi, qualsevol punt de laserra està vigilat, com a mínim, desde dues torres de guaita per detectaramb exactitud la posició del foc. �

Els incendis forestalss’han reduït de formadràstica durant l’últimadècada. El 2008 nomésse’n van registrar 43

Revisar el bon funcionament dels hidrants és clau decara a una hipotètica emergència per foc forestal

Cinc mesos a Collserola

Matí i tarda, la dotació de Vallvidrera fa un recorregut d’unes dues hores per re-visar els camins que travessen la zona alta de Collserola i els accessos als bar-ris, i per comprovar el funcionament dels hidrants. La dotació està formada perquatre bombers i un caporal desplaçats des dels diferents parcs, que roten ca-da 15 dies (a raó de quatre guàrdies consecutives). “El servei a Vallvidrera ésmolt tranquil, però quan et toca un foc la calma es trenca de cop”, explica JaumeLoscos. Els incendis forestals requereixen sovint abundants reforços, però, comapunta el caporal: “La primera bufetada se l’enduu Vallvidrera”.

Mas Guimbau, Les Planes... Collse-rola està salpicada de barris de ca-rrers estrets i costeruts. Una parti-cularitat que obliga als conductorsa fer autèntiques filigranes per ma-niobrar. “Hi ha barris complicadís-sims, com el de Rectoret, que sóngairebé laberints i on ens les hemde veure per passar amb el camió”,explica des dels seus 31 anys d’ex-periència el conductor FranciscoVelasco. Tanmateix, els bomberscomptem amb aliats a la serra. Elspropis veïns, conscienciats de lanecessària tasca que fa el Servei,col·laboren amb indicacions o reti-rant els vehicles que tallen el pas.

Conductors tot-terreny

FRH 32-p.08 a 09 ok 24/7/09 17:01 Página 9

NOTÍCIES

El Liceu acull la novalleva de bombers icomandaments

El Liceu acull la novalleva de bombers icomandaments

15 anys després de la tragèdia, el Gran Teatre delLiceu es va tornar a omplir de bombers. En aquestaocasió, però, 45 nous companys, 21 caporals, 7 ser-gents i 3 nous tècnics de l’SPEIS van ocupar el patide butaques per rebre la benvinguda oficial al Cos.

10

La platea del Liceu es va omplir de gom a gom en lapresentació oficial del passat 2 de juliol

La promoció 2008 de Bombersde Barcelona va ser presentadaoficialment el passat 2 de juliola l’emblemàtic escenari del Li-ceu. Els 45 bombers de nou ingrésvan compartir protagonisme amb els28 comandaments resultants de ladarrera promoció interna i els 3 noustècnics de l’SPEIS, així com amb 204nous guàrdies urbans. Dalt l’escena-ri, i entre els aplaudiments del milerllarg d’amics i familiars que omplienel teatre, els nous bombers van re-collir el carnet que els acredita coma membres del Cos de mans de l’al-calde Jordi Hereu, el gerent de l’Àreade Prevenció, Seguretat i Mobilitat,

Albert Dalmau, la regidora Assump-ta Escarp, el regidor Francesc Nar-váez, el cap de Bombers de Barce-lona, Joan Pedreny, i el cap de laGuàrdia Urbana, Xavier Vilaró.De la mateixa manera, els nous 21caporals, set sergents i tres tècnicsdel Servei van rebre els distintius dela seva nova categoria professional.Un cop finalitzat l’acte institucional,els companys van celebrar la gra-duació entre les mítiques butaquesvermelles, amb un intent de foto defamília que va acabar amb el popularhimne Bomberos de Barcelona res-sonant a la cúpula del teatre ambmés solera de la ciutat.

El trimestre dels novellsEl proper 1 de setembre, els bombersde nou ingrés començaran un períodede pràctiques de tres mesos alsparcs. Un trimestre, durant el qualadaptaran els coneixements adquiritsa l’Institut de Seguretat Pública deCatalunya a les especificitats de Bar-celona, sempre amb l’ajuda i consellsdels companys del Cos. Els qui supe-rin aquest període, s’incorporaran l’1de desembre a Bombers de Barce-lona ja com a funcionaris de carrera iamb un torn i parc assignats. L’accésdels 45 bocos segueix les directriusdel nou Pla Director de l’SPEIS, queaposta per renovar el 30% de la plan-tilla. Fins el 2011, Bombers veuràaugmentat el seu capital humà amb105 noves places. �

FRH 32-p.10 a 11 ok 24/7/09 17:02 Página 10

11

Els 45 bombers de nou ingrés estaranen pràctiques als parcs des de l’1 desetembre i fins a l’1 de desembre

Sergio Ayuso Gemma Mallofré Raúl Núñez Lluís Crispi J. Luis Orozco Sergi BrutauSergio Andrés

Jaume Batlle Óscar Morillo Óscar Romera Sergi Richart Óscar Pérez Santiago AraguzJ. Luis Padilla

Aleix Porta Miquel Camós David Saura Carlos Agud Eduard Palau Jaume DomínguezAlberto López

Martí Costas Jaume Caba Albert Flores Héctor Abad David Guinart Marcos ArroyosJosep Cunill

Daniel Trullols Roger Nadal

Xavier Martínez Víctor Velázquez J. Maria Vives

Pau Serra Daniel Ros Xavier Moya J. Manuel Cano Joan Maestre

Albert Gutiérrez Joaquín Jiménez Francesc Plana Salvador Martí Óscar Hernández Roger CanalsCristian Rodríguez

FRH 32-p.10 a 11 ok 28/7/09 11:37 Página 11

NOTÍCIES

El Parc de l’Eixamples’instal·larà a Joan MiróLes obres del parc provisional començaran aquestagost perquè les dotacions s’hi puguin traslladar elprimer trimestre del 2010. Les instal·lacions estaranoperatives durant uns tres anys, fins que s’acabi deconstruir el parc definitiu.

Les obres del parc provisional començaran aquestagost perquè les dotacions s’hi puguin traslladar elprimer trimestre del 2010. Les instal·lacions estaranoperatives durant uns tres anys, fins que s’acabi deconstruir el parc definitiu.

12

El parc provisional s’ubicarà a la cantonada del carrerTarragona amb Aragó. Al solar de l’actual edifici s’hiconstruirà l’ampliació del Clínic i un nou i modern parc

Era un fet anunciat des de feiadècades, “inevitable”, i els ru-mors havien agafat encara mésforça els darrers mesos. El parcdel carrer Provença deixarà de fun-cionar a principis de l’any que ve. Alsolar que ocupa s’hi construirà l’am-pliació de l’Hospital Clínic i un nou idefinitiu parc ‘tipus’ de Bombers.A l’agost començaran les obres perconstruir el parc provisional de l’Ei-xample al recinte de Joan Miró, alxamfrà que formen els carrers d’Ara-gó i de Tarragona. L’edifici serà unaconstrucció modular de formigó itindrà una superfície total d’uns2.500 metres quadrats, repartits en

dues plantes, sala d’útils i pati demaniobres. La dotació diària delparc serà d’entre 24 i 31 bombersi 11 vehicles. La sortida es farà através del carrer Aragó i s’habilita-ran dos corredors verds per facili-tar la circulació en direcció als car-rers de Tarragona i de Llançà.

Descentralitzar l’SPEISEls torns de l’Eixample es trasllada-ran al parc provisional entre gener imaig del 2010. Les instal·lacionsestaran operatives, com a mínim,durant els propers dos o tres anys.El temps suficient perquè es cons-trueixi el nou i definitiu parc del car-

rer de Provença. Un edifici modern iamb unes dimensions similars a lesdel parc provisional. A dia d’avui, en-cara resta per determinar quina seràla ubicació definitiva dels serveiscentrals de l’SPEIS, actualment em-plaçats al Parc de l’Eixample. �

FRH 32-p.12 a 14 ok 24/7/09 17:04 Página 12

La promoció 2008 encara no hacomençat el seu període depràctiques als parcs, que ja hi hauna nova fornada d’aspirants compe-tint per accedir a Bombers de Barce-lona. Les proves del concurs públic2009 d’oposició a l’SPEIS van co-mençar al maig amb els exàmens deconeixements, i van acabar la segonasetmana de juliol amb les entrevistespersonals. El darrer pas, la revisiómèdica, es farà al setembre. Els 35nois i noies amb millor puntuació se-ran els seleccionats per començar laformació a l’Institut de Seguretat Pú-blica de Catalunya, previsiblement amitjans d’octubre. �

13

Un grup d’aspirants espera per fer les proves de conducció al Parc de Llevant, el passat 29 de juny

L’SPEIS selecciona la fornada del 2009Al setembre es coneixeran els 35 nous aspirantsde la promoció 2009 de Bombers de Barcelona

Xerrades sobre hàbits saludables als parcsLa iniciativa vol reduir els accidents laborals imillorar la salut general de la plantilla operativa

El servei mèdic de l’SPEIS, coor-dinat pel doctor Juan IgnacioPaso, duu a terme una campan-ya de xerrades per conscienciara tots els bombers sobre els riscoslaborals associats a la nostra tascaprofessional, així com per inculcar i

reforçar hàbits de vida saludables en-tre la plantilla.De moment, s’han fet xerrades en dostorns de l’Eixample, però la voluntat ésfer-les extensives a tots els torns iparcs de Barcelona. La iniciativa volreduir la quantitat i gravetat dels acci-dents laborals, millorar la salut generalde la plantilla i disminuir el risc de patirAccidents laborals a

l’SPEIS segons l’edat(Sobre 127 accidents el 2007)> 60: 5%50–59: 53%40–49: 19%31–39: 11%25–30: 12%< 25 : 0%

termopaties durant els serveis. Lesrecomanacions prenen com a basel’estudi de les lesions i baixes sofertesper membres del Cos durant els dar-rers anys.Els companys entre 50 i 59 anys d’e-dat acumulen més de la meitat delsaccidents laborals, mentre que elsmenors de 40 registren la taxa mésreduïda. La durada mitjana de les bai-xes és d’uns 23 dies i, en contra delque es podria pensar, la majoria d’acci-dents laborals tenen lloc als parcs. �

FRH 32-p.12 a 14 ok 28/7/09 11:19 Página 13

NOTÍCIES

14

Miquel Àngel Sanz s’enduu elsetè concurs literari de BombersLa narració titulada Les duescares del foc, de Miquel ÀngelSanz, ha guanyat el setè Premide Narració Curta de Bombersde Barcelona. El text explica latruncada relació d’amistat entre dosbombers i com el foc retorna lacompanyonia als dos amics en elmoment més difícil.14 bombers van presentar enguanyles seves narracions a concurs. Elsegon premi se’l va endur Josep Gi-meno per No és fàcil oblidar, mentreque el tercer va ser per a Dubtes, deFrancesc Prat. Josep Barjuan i VíctorDobaño van obtenir respectivamentel primer i segon accèssit. A més de

Un record pels companysd’Horta de Sant Joan

representants de Bombers i de l’Àreade Prevenció, Seguretat i Mobilitat,l’edició 2009 va comptar entre els

membres del jurat amb l’escriptor ilingüista Màrius Serra (a la foto, feli-citant al guanyador del concurs). �

L’estàtua del carrer Villarroel vaomplir-se de flors el passat 21de juliol en record pels com-panys de la Generalitat que vanperdre la vida en l’incendi d’Hor-ta de Sant Joan. Amb aquest petitgest, el Cau del Jubilat, així com tot elcos de Bombers de Barcelona, varetre un sentit homenatge als cincjoves bombers del Grup d’Actuacions

Forestals (GRAF) de la Generalitatque van morir en acte de servei men-tre intentaven extingir el foc. Lesaltes temperatures, la complicadaorografia de la zona i el fort vent vanpropiciar la tragèdia. Al tancamentd’aquesta revista, un company de laGeneralitat continuava a l’HospitalVall d’Hebron en estat molt greu acausa de les cremades sofertes. �

Pendents del TourBarcelona es va bolcar amb laprova ciclista més importantdel món organitzant un dispo-sitiu format per 5.000 policies,bombers, personal dels serveismunicipals i voluntaris. Coinci-dint amb el Tour de França, l’SPEIS

va establir un servei especial durantels dies 9 i de 10 de juliol pergarantir la seguretat i el temps d’ar-ribada de les dotacions a tots elspunts de la ciutat afectats pel pasde la caravana. Es va constituir unCECOR específic, es van assignar

zones de cobertura no habituals alsparcs –doncs cap vehicle podia tra-vessar l’impermeable traçat urbà delTour– i es van desplaçar de formapreventiva unitats de l’Eixample i dela Zona Franca a l’entorn del PobleSec i de Montjuïc. �

FRH 32-p.12 a 14 ok 24/7/09 17:05 Página 14

15

SERVEIS DESTACATS

Revetlla de baixa intensitatRevetlla de baixa intensitat

La nit del 24 de juny va ser una guàrdia en la líniadels últims anys: intensa en nombre de serveisperò tranquil·la pel que fa a la seva magnitud. SantJoan va deixar un balanç de 204 intervencions, lamajoria a la via pública.

La Revetlla sempre és una jor-nada especial a Bombers deBarcelona. Afortunadament, però,la celebració d’enguany no passaràals annals de la història del Cos perles seves conseqüències. Sumantels serveis que vam dur a termeentre les vuit del matí del 23 de junyi les vuit del matí del dia 24, elsbombers de Barcelona vam actuaren 178 sortides per incendis i/o

explosions. Una xifra molt per so-bre de la mitjana diària de focsd’un dia habitual –que ronda ladesena de serveis–, però similar ala de revetlles passades.

Foguera de contenidorsUn any més, el mobiliari urbà va serla llenya de la majoria d’incendis alcarrer. En conjunt, els efectius delsdiferents parcs de Barcelona vamactuar en 84 serveis de foc encontenidors, sis de bústies de cor-reus i 10 de vehicles, així com –enmenor mesura– en diversos focselèctrics exteriors i per flames ensolars, matolls o arbres. També vamser requerits en 10 ocasions perfogueres descontrolades.Dins del capítol dels incendis a ve-hicles cal destacar els serveis rea-litzats al carrer Capità Arenas, on

van cremar vuit motocicletes esta-cionades una al costat de l’altra, iel de l’avinguda Mare de Déu deMontserrat, on van resultar cre-mats dos cotxes, dos ciclomotors iquatre motos. Sant Joan també vadeixar la seva dosi d’incendis enedificacions i zones forestals, tot ique en tots dos casos van ser depoca consideració, així com un to-tal de 15 salvaments i 11 assis-tències tècniques. �

Els incendis a la viapública van ser elsprotagonistes de Sant Joan,amb 84 serveis per foc encontenidors i desenes devehicles cremats

La llenya de Sant Joan

178 incendis i/o explosionsFoc contenidor: 84Foc matolls i arbres: 27Foc vehicles: 10Fogueres: 10Altres focs: 47

FRH 32-p.15 a 19 ok 24/7/09 17:09 Página 15

SERVEIS DESTACATS

16

Crema una nau en construccióL’enorme columna de fum, visible a quilòmetres dedistància, va provocar una allau de trucades al CGE

Un espectacular incendi va afec-tar, el matí de l’1 de juny, unanau industrial en construcciósituada al carrer L de la Zona Franca,davant per davant de Mercabarna.La causa més probable del foc va seruna espurna que va saltar d’unaradial mentre uns operaris tallavenplanxes per instal·lar la cambra frigo-rífica que havia d’ocupar la pràcticatotalitat de la nau. El fet que el ma-gatzem fos obert –cosa que propiciàl’entrada d’aire– i que hi hagués di-vers material de combustió molt ràpi-da –com aïllants per a frigorífics–, vaafavorir la veloç propagació de lesflames. L’incendi va obligar a evacuar

El material inflamable emmagatzemat va convertir lanau en un autèntic polvorí

Explosió al carrer RomaníEls focs provocats no són, ma-lauradament, un fet excepcio-nal. Sense anar més lluny, el 20 demaig vam intervenir per una explo-sió de gas presumptament inten-cionada en un pis del carrer Romaní.El resident, al que se li atribueixendiversos intents de suïcidi, va patircremades en el 70% del cos, peròl’ona expansiva no va afectar a ter-ceres persones. �

EL SERVEI CURIÓS A la caça del senglarAl torn E de Sant Andreu li va tocar, elpassat 1 de juny, una missió peculiar:la de perseguir i capturar un senglarque, recent baixat de Collserola, vadecidir donar-se una volta pel barri,creant estupefacció i algun lleu es-pant entre els veïns.

FRH 32-p.15 a 19 ok 24/7/09 17:09 Página 16

17

cció a la Zona Franca

els treballadors d’un magatzem pro-per i a tallar l’accés al polígon, i vagenerar una enorme columna defum visible des de mitja ciutat. En l’extinció van participar fins a 11vehicles de Bombers de Barcelona i7 de la Generalitat. L’edifici va que-

dar pràcticament destrossat i el sos-tre es va enfonsar, sense que es pro-duïssin víctimes de cap tipus. La nau,amb una superfície en planta de4.000 m2 i gestionada per l’empresaFrigorífics Collbatallé S.A., havia deser inaugurada al juliol. �

Flames a lacambracuirassadadel BBVAEl 30 d’abril es va calar foc al’interior de la sucursal delbanc BBVA de plaça Catalun-ya. A l’arribada de les cinc dota-cions, l’edifici estava sent desallot-jat i de la porta de seguretat de lacambra cuirassada sortia fum. Elsresponsables de l’entitat ens vaninformar de la impossibilitat d’obrirla cambra fins al dilluns següent peldispositiu de seguretat antiobertu-ra, així que vam fer l’extinció mitjan-çant una BIE semirígida per sota dela porta. Apagat el foc arran deterra, vam aconseguir accedir a lacambra, on vam descobrir que partde la instal·lació elèctrica de la llumd’emergència estava cremada. �

Una fincade rècordEl 234 del carrer Doctor Truetaamenaça amb fer-se famós aBombers de Barcelona: fins asis vegades hem prestat servei enaquest immoble. El motiu, tal i comapuntaven amb preocupació algunsveïns, és un dels estadants, JLF,sobre qui pesen diverses denúnciesper piròman. Segons tots els indicis,aquest mateix veí seria el causantdel darrer conat d’incendi que es vaproduir a la finca el passat 22 dejuny. A dia d’avui, l’estat de la caixade l’escala de l’edifici, amb les por-tes i instal·lacions rosegades per lesflames, revela els reiterats intentsd’incendi. �

El 16 de juny, es va declarar un incendi en un local situat al carrer Vallirana amb General Mitre. El foc va afectaruns 20 m2 i vam rescatar amb símptomes d’intoxicació als dos llogaters, que s’havien refugiat de les flamessobre la cabina de l’ascensor. A la foto, dos bombers retiren part del material inflamable emmagatzemat als bai-xos, fonamentalment trastos antics.

FRH 32-p.15 a 19 ok 24/7/09 17:09 Página 17

SERVEIS DESTACATS

18

Trimestre d’excarceracionsQuatre morts i tres ferits greus a Barcelona en dosforts accidents a la ronda Litoral i a la C-16

Accident de trànsit amb víctimes a la ronda delLitoral, l’11 d’abril passat

Aquest trimestre ha tingut coma protagonista un vell –i sovinttràgic– conegut d’aquesta ca-sa: el rescat en accidents detrànsit. La matinada de l’11 d’abril,un BMW que circulava entre lessortides 25 i 26 de la ronda delLitoral es va sortir del carril i vaenvestir la mitjana a tota velocitat.Dos dels ocupants van morir a l’ac-te, mentre que un tercer va haverde ser excarcerat i se’l va traslladaren estat molt greu a l’hospital. Elquart ocupant també va patir impor-

tants ferides. El fort impacte va fercaure algunes parts de les tanquesde protecció daltabaix de la ronda,sobre el carrer d’Eduard Maristany,motiu pel qual es va sanejar part dela mitjana i es va tallar i retirar unfanal afectat.

Rescats complexosEls sinistres viaris també van salpi-car en diferent mesura els següentsmesos. El 24 de maig, vam intervenirper una col·lisió múltiple entre quatreturismes a prop de la sortida 8 de la

ronda de Dalt. Dos dels cotxeshavien quedat un sobre l’altre i vacaldre excarcerar al conductor delvehicle de dalt. Només 48 horesdesprés, vam alliberar el conductord’un camió atrapat a la cabina des-prés de bolcar en una corba al carrer3 de la Zona Franca.La tragèdia es va repetir el 30 dejuny, quan vam haver d’excarcerarels dos ocupants –ja èxitus– d’unRenault Megane accidentat a la C-16. El vehicle havia topat amb unaltre turisme, la conductora del qual,de només 18 anys, va ingressar al’hospital amb pronòstic reservat. �

El fragor blaugrana mobilitza l’SPEISEl flamant final de temporadadel Barça es va deixar sentirtambé als parcs de Bombers.Un exemple: les celebracions per laconsecució de la Copa del Rei, el14 de maig, van motivar una vinte-na de sortides amb el resultat de12 contenidors i dos vehicles cre-mats, quatre semàfors trencats idiverses fogueres a la via pública

afectant al mobiliari urbà. I és que,en un eufòric mes de maig, els afi-cionats blaugrana van envair elcentre de la ciutat per celebrar lesvictòries del seu equip fins a cincvegades. La primera, coincidintamb el 2 a 6 del Bernabéu, i ladarrera per festejar la Lliga deCampions. L’experiència i el fortdispositiu de prevenció organitzat

per l’Ajuntament van fer que els avi-sos a l’SPEIS anessin disminuintcelebració rere celebració. �

FRH 32-p.15 a 19 ok 24/7/09 17:09 Página 18

19

Foc de llampLes possibilitats que et caigui unllamp són d’1 entre 4,3 milions.Però aquesta va ser la causa del focde pis que va produir-se el 26 d’abrilal c/ Escoles Pies. L’antena de televi-sió va fer de conductor del llamp, queva rebentar l’aparell i originà l’incendi.Alertats pel soroll i l’olor a fum, els dosresidents, que dormien, es van confi-nar a l’habitació i van demanar auxiliper la finestra. En pocs minuts vandesplaçar-s’hi quatre dotacions, quees van dividir per contenir les flamesexteriors, extingir el foc interior i acce-dir a la vivenda per rescatar, il·lesos,els dos veïns i la seva mascota. �

Dos companys retiren objectes i mobiliari calcinat d’unpis del carrer Beret, després de l’aparatós incendi que vadestruir bona part d’aquesta vivenda el passat 13 de juny.

Servei al detall

Un incendi per causes desconegudesafecta nou vivendes al barri de Les CortsUna columna de fum sortint pel terrat va ser el primer senyal de què alguna cosa no anava bé. Els veïns del 215 de l’avin-guda de Madrid van començar a trucar un rere l’altre al 080. Quan vam arribar, totes les galeries que donaven a un pati dellums interior estaven cremant: des de la primera fins a la novena planta. Vam muntar una línia de mànegues de 25mm perl’interior de l’escala de veïns, per extingir un foc que s’alimentava dels molts plàstics, roba estesa i fins i tot rentadoresallotjades a les galeries. Per arribar a tots els pisos –dels quals els veïns havien fugit– i rematar la complexa extinció, vacaldre que alguns bombers es despengessin amb cordes pel pati de llums.

15 de juny Av. Madrid 215-217Durada: 90 minuts Vehicles: 4 Personal: 17

Els altres Serveis Destacats

Abril05/04 Cremen 120 m2 de l’Escola Calderón de la Barca, al carrer Orduña17/04 Foc de pis al numero 22 del carrer Vallespir23/04 Incendi en una plataforma semiremolc amb bobines de paper i feixos decartró al Moll de Sant Bertran

Maig04/05 Desallotjats els veïns d’un immoble del carrer Anna Piferrer per un foc alsbaixos de la finca17/05 Un ferit en un foc de pis al c/ Princesa per una cigarreta mal apagada22/05 Col·laboració amb la Generalitat en l’incendi de 80 cotxes en un dipòsitde vehicles de L’Hospitalet de Llobregat24/05 Crema la cuina d’un restaurant al carrer Mare de Déu de la Salut

Juny17/06 Explosió d’un transformador en un pàrquing del carrer Muntaner

Un sofà en flames va fer saltar l’alarma entre els veïns del 90 del carrer Sant Fruitós, el passat 28 de maig. Laràpida sortida de l’SPEIS va evitar que el foc s’estengués més enllà del vestíbul de la finca. El fum i la tempera-tura van provocar també danys a la caixa de l’escala i a la instal·lació elèctrica, però no va caldre desallotjar capde les vivendes.

FRH 32-p.15 a 19 ok 24/7/09 17:09 Página 19

Equip per a treballs en alçadaAscensors bloquejats, focs en pisos tancats, salvaments en pous... Bombersafronta molts serveis que requereixen l’ús d’elements singulars, els quals, jun-tament amb les autoescales, ens permeten realitzar treballs i rescats en alçada.

A l’SPEIS realitzem uns 500 res-cats l’any. Moltes vegades, aquestesoperacions de salvament s’efectuenen alçada i cal utilitzar un equip espe-cífic. Gràcies al material que us deta-llem a continuació, Bombers millora laseva eficàcia, guanyant velocitat enl’accés i minimitzant els danys a les vi-vendes o instal·lacions sobre les queintervenim. Tot, en benefici tant delciutadà com de la nostra pròpia se-guretat. Escales, plataformes, civeres,descensors, trípodes i material d’es-calada conformen l’equipament detreball en alçada del Servei. �

MATERIALS I EQUIPAMENTS

20

Escala colissa de fibra• De dos trams extensibles

manualment

• Fibra aïllant elèctrica

• 13 graons a cada tram

• Longitud estesa: 7 m

• Longitud plegada: 4 m

Plataforma de rescat• 5 possibles nivells d’alçada

• Potes d’extensió independent per

a superfícies irregulars

• Alçada màxima de treball: 1,80 m

• Pes màxim suportat: 350 kg

Escala colissa metàl·lica• De dos trams extensibles

manualment

• 11 graons a cada tram

• Longitud estesa: 5,25 m

• Longitud plegada: 3 mEscala de cable• Longitud: 10 m

• Amplada: 12,5 cm

• Pes: 2 kg

Escala de garfi• Un tram amb un garfi únic central

• 13 graons

• Longitud: 3,50 m

• Longitud del garfi: 65 cm

Escala articuladade quatre trams• Ús polivalent com escala o com a

plataforma de rescat

• De quatre trams de 65 cm

• Alçada màxima: 1,30 m

• Pes / amplada: 14 Kg / 76 cm

FRH 32-p.20 a 21 ok 28/7/09 11:23 Página 20

ada

21

Material d’escalada• Arnés de cintura

• Politja simple

• Vuit

• Gri-gri

Trípode de salvament (pous)• Càrrega màxima amb persones:

150 quilos

• Càrrega màxima amb altres tipus

de càrregues: 300 kg

• Accesoris:

- 3 mosquetons de seguretat

- Corda estàtica de 60 m

- 5 politges

- Triangle d’evacuació

- Dispositiu de salvament

Descensor auto Protecta• Velocitat de descens: 1,20 m/s

• Pes mínim d’evacuació: 20 kg

• Pes màxim d’evacuació: 136 kg

• Corda de 30 m de llargada amb

ànima d’acer

Descensor auto Davy• Velocitat de descens: 1 m/s

• Corda de 30 metres de llargada

amb ànima d’acer

• Accesoris:

- Caixa limitadora de velocitat

- Mosquetó de seguretat per

a fixació en un suport fix

- Cinturó de cotó ajustable al

cos amb anell lliscant

Civera de rescat• D’utilització universal

• Permet la mobilització en posició

vertical

• Indicada per a evacuacions en

espais confinats

Sac de salvament• Sac-motxilla per a treballs de res-

cat en alçada

• Contingut: cintes planes, escala

de cable, corda dinàmica i semies-

tàtica, shunt, arnès, descensor, tri-

angle d’evacuació, gri-gri, mosque-

tons i politges

• Pes del conjunt: 9 Kg

FRH 32-p.20 a 21 ok 28/7/09 11:23 Página 21

EINES DE PREVENCIÓ

Prevenció a la xarxaferroviària (i III): ADIF

La construcció de la línia d’alta velocitat i l’enllaç de la Sagrera són alguns delsprojectes que ADIF executa a Barcelona. La Divisió de Protecció Civil i Prevencióparticipa activament en el control del disseny d’aquestes infraestructures.

22

Obres de prolongació de la línia d’alta velocitat aSant Andreu

ADIF (Administrador de Infraes-tructuras Ferroviarias) és l’em-presa pública que administra lainfraestructura ferroviària i gestionala circulació de trens a les línies detitularitat estatal. És una xarxa com-plexa, amb línies que s’entrellacen imoltes correspondències amb Metroi Ferrocarrils de la Generalitat (FGC),i per on passen trens de diferentsoperadors. Així, RENFE és l’únic ope-rador de transport de viatgers, mentreque en el cas de les mercaderies (untransport que es troba liberalitzat atota Europa des del 2005), operendiverses empreses diferents.

Estacions de pasLa xarxa de trens de viatgers a Bar-celona –de Rodalies i de mig i llargrecorregut– suma uns 34 quilòmetres

de vies, dels quals 20 Km transcorrenen túnel. En tots els casos, excepte enl’AVE, l’ample de via és de 1.668 mm il’energia de tracció s’agafa de catenà-ria a 3.300 volts de corrent contínua.Actualment, funcionen nou estacions,totes subterrànies a excepció de lesde Sant Andreu Comtal i de França.La distància entre elles varia dels800 metres als tres quilòmetres, i, adiferència de les d’FGC, gairebé encap cas són començament o final delínia, sinó estacions de pas. En casd’emergència, l’entrada i sortida a lazona de vies es pot fer a través de lesestacions, les diverses boques de tú-nels o les 12 sortides d’emergènciaque hi ha distribuïdes per la ciutat.Totes les línies de viatgers que pas-sen per Barcelona, independentmentdels orígens i destinacions, travessenla ciutat per dos grans traçats. Desdel nord, les vies que venen de Vic i

Per ampliar la informació sobre les característi-

ques de les línies d’ADIF, podeu consultar el se-

güent lloc a la intranet: Z:\Quota\PLANS_CAR-

TOGRAFIA_PARCS\PEEM Accident Tunels

Ferroviaris\pwpTransport_Ferroviari

Per Antoni Cabeza

FRH 32-p.22 a 23 ok 24/7/09 17:12 Página 22

23

del Vallès (C3, C4 i C7) s’uneixenper entrar a Barcelona a través del’estació de Torre del Baró, seguei-xen per Sant Andreu Arenal, Arc deTriomf, Catalunya i Sants, i, des d’a-quí, marxen cap al sud en direcció aL’Hospitalet. Part d’aquest traçat ésel que utilitza la línia de la costa nord(C1), que entra per Sant Adrià.El segon traçat (C2) entra des delBesòs –pel nus de la Trinitat– i técom a primera parada Sant AndreuComtal. Després, recorre les esta-cions del Clot, Passeig de Gràcia iSants, des d’on marxa cap a Bell-vitge. Per últim, hem de citar la líniaque té per origen i final l’estació deFrança, va per Pg. de Gràcia i Sants,i surt en direcció sud. Des de l’esta-ció de ‘término’ –com s’anomena enargot ferroviari a estacions com la deFrança–, també es podria anar capa Sant Andreu Arenal, tot i que avuien dia no es fa servir aquesta ruta.

L’alta velocitatEn l’apartat de transport de viatgersno podem oblidar l’arribada de l’AVE.El tren d’alta velocitat accedeix aBarcelona pel sud (des de L’Hospi-talet), a través d’un túnel que entradirectament i de forma independent

a l’estació de Sants. Enaquest cas, l’ample dela via és de 1.435 mm il’alimentació elèctrica esfa mitjançant catenàriaen corrent alterna a25.000V. L’estació del’AVE a Sants disposade tres sortides d’emer-gència, dos de les qualssón en rampa amb pos-sibilitat d’entrada de ve-hicles pesats al túnel.

MercaderiesLes línies d’ADIF tenen un granmoviment de mercaderies de moltdiversa tipologia. Totes les línies demercaderies venen segregades deles de viatgers i sempre entren aBarcelona pel túnel de Can Tunis,una infraestructura de 1.430 m dellargada i dues sortides d’emergèn-

cia que comunica la llera del Llo-bregat, passa pel costat del carrer43 i surt a l’estació de Can Tunis.En aquesta estació es classifiquenles mercaderies que duen els trensi s’envien bé cap a la terminal decontenidors del Morrot, bé cap alcarrer 4 i, des d’aquí, a les diferentsterminals del Port.L’alimentació dels trens es fa mit-jançant catenària a 3.300V de cor-rent alterna, i l’ample de les vies ésde 1.668mm, tot i que en l’actualitats’estan fent obres per adaptar-les al’amplada UIC (1.435mm) mitjan-çant la tècnica de tres carrils. Desde l’estació de Can Tunis, la tracciódels trens és dièsel.

Control descentralitzatEl centre que controla la circulaciódels trens que passen per Barcelonaestà a l’estació de França, mentreque el centre de protecció i segure-tat es troba a l’estació de Sants. Enel cas de l’AVE, el control es fa desde Saragossa. Cal dir que RENFE,en tant que operadora de la xarxade Rodalies, té un centre de controlpermanent ubicat a l’estació de Clot.Dintre del municipi de Barcelonatambé hi ha tallers d’ADIF-RENFEa la zona de Sant Andreu Comtal i al’estació de Can Tunis. �

Les línies Regionals i deRodalies compten amb 12sortides d’emergència aBarcelona, i tres més per ala línia d’alta velocitat

ADIF és una entitat pública que depèn del Ministeri de Foment.PPrriinncciippaallss ffuunncciioonnss::• Administrar la infraestructura ferroviària propietat de l’Estat (vies, esta-cions, terminals de mercaderies, etc).• Gestionar la circulació ferroviària. • Adjudicar la capacitat als operadors ferroviaris. • Percebre els cànons per l’ús de la infraestructura, estacions i terminalsde mercaderies.PPrroojjeecctteess aa BBaarrcceelloonnaa::- Prolongació de la línia d’alta velocitat de Sants fins a la Sagrera, i, desd’aquí, fins a sortir pel Nus de la Trinitat. - Construcció de l’estació d’enllaç de la Sagrera on confluiran AVE, trenconvencional, Metro i autobusos.- Reforma d’estacions com Arc de Triomf, Sant Andreu Comtal, Sants, etc.- Millora general de la infraestructura (catenària rígida, sortides d’emer-gència, etc.).

Recreació virtual de la futura macro estació d’enllaçde la Sagrera. Font: Dotoka

FRH 32-p.22 a 23 ok 24/7/09 17:13 Página 23

FORMACIÓ

Procediment d’Intervenció eTúnels Viaris

Mitre, Vallvidrera, la Rovira... la vintena de túnels de laxarxa viària de Barcelona poden esdevenir puntscomplicats i de difícil accés en cas d’accident. L’SPEIS compta amb pautes d’actuació senzilles iefectives per intervenir-hi.

24

Un accident múltiple en un túnel de la ronda Litoral,l’abril del 2007

“Tot túnel de més de 300 metrespot ser conflictiu pel volum detrànsit que acull, sobretot enhores punta. Així que era neces-sari crear unes pautes bàsiquesd’actuació”, afirma el cap de parcJosep Ramon Carme. Basant-se encasos com l’accident del 1999 al tú-nel del Mont Blanc, on van perdre lavida 39 persones, i en situacions suc-ceïdes arreu d’Espanya, un equip detreball format per cinc comandamentsi una sanitària de Bombers va estu-diar els errors més freqüents que es

produïen en intervencions en túnelsi les passes per evitar-los. Així, iadaptant la pauta operativa a lamorfologia dels túnels urbans deBarcelona, l’any 2003 es va crear elProcediment d’Intervenció en TúnelsViaris de l’SPEIS.

Col·lapse i autonomiaA Barcelona hi ha 12 túnels urbans iuna desena més al llarg del traçat deles rondes de Dalt i del Litoral. A l’ho-ra d’actuar en túnels, Bombers ensenfrontem principalment a dues difi-

cultats: la cua de vehicles que col·lap-sa els accessos i impedeix el pas deltren d’auxili fins a l’accident, i l’autono-mia del bomber per realitzar el rescati l’extinció en condicions de seguretat.La primera situació es resol enviant alsinistre dues dotacions des de parcsdiferents, per tal que accedeixin alho-ra una per cada costat del túnel. D’a-questa manera, garantim que, com amínim, un dels dos camions evitarà lacua de vehicles posteriors a l’acci-dent, guanyant un temps clau en casd’existir víctimes atrapades.

FRH 32-p.24 a 25 ok 24/7/09 17:16 Página 24

25

ó en

Respecte de la seguretat del bomber,el PROCOP contempla que l’autono-mia de les ampolles d’aire no presen-ta dificultats fins als 150 metres. Apartir d’aquesta distància, hem d’estarmolt pendents de donar suport alscompanys, sobretot en casos en quès’hagi de realitzar un rescat de perso-nes, donat que suposa un esforç físicmés alt que no pas una extinció.

Alarma des del CGEEl túnels de la ciutat es divideixen entres tipus: bidireccional, unidireccio-nal i compartimentat. El Procedimentrecull una fitxa tècnica de cadascuni l’operativa que s’emprarà en cadacas. “Deixem de banda l’enginyeriadel túnel perquè, tant si funcionenels sistemes de seguretat com si no,la nostra actuació seguirà la mateixapauta”, comenta Carme. El documenttambé estableix una base senzilla iefectiva per actuar en col·lisions, in-cendis, rescats, i en les combinacionsd’aquests tres escenaris.Quan es detecta una emergència enun túnel, des del CGE es dóna l’alar-ma, s’activen els sistemes de ventila-ció per evacuar el fum i s’envien lesdotacions dels dos parcs més pro-pers. Actualment, es treballa per mi-llorar la coordinació amb Guàrdia Ur-bana i Mossos per afinar la detecciói localització dels accidents, i, així, re-duir el temps d’arribada dels equips.

Com ho vàrem fer

El PROCOP d’Intervenció en TúnelsViaris va ser elaborat l’any 2003 perun equip de treball format pels capsde parc Albert Gaspart, Josep Ra-mon Carme (a la foto), Ferran Agua-do i Jorge Aparicio, juntament ambel caporal David Ortega i la tècnicasanitària Assumpta Siscart.

Nivell 1: Incendi d’un turisme o d‘una instal·lació del túnel (poca càrrega de foc)Nivell 2: Incendi de diversos turismes

Incendi de vehicle pesant (alta càrrega de foc)Nivell 3: Accident múltiple amb incendi

Localització de l’incident en un punt del túnel que requereix eldesplaçament dels equips de rescat a més de 150 metres endins

Nivells d’activació del PROCOP

Vallvidrera, un cas a partEn cas d’accident en aquest punt,l’operatiu es coordina amb el propiPla d’Emergència del túnel. El CGEactiva l’alarma de la mateixa mane-ra, però a partir de la informació re-buda des del Centre de Control deltúnel i no de la Sala Conjunta. �

Una millor coordinacióamb GUB i Mossos permetràafinar la localització i ladetecció dels accidents ireduir el temps d’arribada

FRH 32-p.24 a 25 ok 24/7/09 17:16 Página 25

COS A COS

Guardians de l’aireGuardians de l’aireLa Unitat de Mitjans Aeris (UMA) dels Bombers dela Generalitat és un aliat clau de l’SPEIS en la lluitacontra els temuts incendis forestals. A l’estiu, fins anou helicòpters i avions estan actius a l’entorn méspròxim de Barcelona en cas d’emergència.

26

Un avió de la UMA descarrega sobre un incendi

La Unitat de Mitjans Aeris delsBombers de la Generalitat de-pèn estructuralment de la Divi-sió de la Sala Central i té la sevaseu operativa al Parc de Bombersde Bellaterra (Cerdanyola del Va-llès). A escassos quilòmetres, a l’Ae-roport de Sabadell, la unitat hi tél’hangar i una base d’aterratge per aavions i helicòpters.Durant l’estiu, un total de nou mit-jans aeris estan actius a l’entornmés pròxim de Barcelona per assis-tir des de l’aire a qualsevol incendique ho requereixi. Són els tres heli-còpters i els dos avions en servei a

la Regió Metropolitana Nord, i elsdos helicòpters i dos avions assig-nats a la Regió Metropolitana Sud.Tanmateix, en cas de produir-se unaemergència de gran magnitud, totesles dotacions aèries de Catalunyapoden ser mobilitzades cap al destínecessari.“Aquest any és molt similar pel quefa a condicions climàtiques al 2003,així que esperem que es comportiigual”, explica el sergent Joan Pozo,responsable operatiu de la UMA. Fasis anys, es van declarar a la ciutatde Barcelona un total de 145 focsforestals de diversa magnitud.

Coordinats en l’emergènciaLa sortida tipus de Bombers de laGeneralitat en cas d’incendi forestalestà formada per un helicòpter bom-barder, un helicòpter de comanda-ment i tres Bombes Rurals Pesades.En cas d’incendi, els límits municipalsdeterminen la responsabilitat de cadaservei. Així, al vessant sud de Collse-rola l’SPEIS serà el responsable degestionar l’emergència amb el reforçdels efectius de la Generalitat, men-tre que, si l’alerta salta a la cara nord,és el servei autonòmic qui té la com-petència i Barcelona qui prestarà re-forç en cas necessari. “Des que tots

FRH 32-p.26 a 27 ok 24/7/09 17:18 Página 26

27

compartim el TETRA com a canal decomunicacions ha millorat molt lacoordinació durant les emergències”,explica el cap de la Divisió de la SalaCentral, Bienvenido Aguado. Un granpas endavant, doncs abans cada ser-vei de Bombers feia servir els seuscanals i les respectives sales de con-trol feien de pont per a les comunica-cions, fet que alentia i dificultava l’o-perativa sobre el terreny._____...___

Sempre a l’aguaitCada dia, la Sala Central de Bom-bers de la Generalitat elabora el ma-pa de risc d’incendis de tota Catalu-nya. “Actualment les zones amb unmajor risc són el sud de Tarragona il’àrea de Ponent. La Serra de Collse-rola no té un alt risc d’incendi a diad’avui”, explica Aguado.Els avions de la UMA volen una mit-jana de 4 hores i mitja cada dia, fentrutes de reconeixement. “La tasca devigilància correspon als avions per-què són més ràpids i volen més alt–fet que permet un major abastvisual– que els helicòpters. En casde foc, a més, són capaços de deixaranar de cop 3.500 litres d’aiguasobre les flames”, explica Joan Pozo,sergent i responsable operatiu de laUnitat de Mitjans Aeris. L’objectiu ésevitar que un foc incipient acabi con-

vertit en un gran incendi forestal comel que es va produir a l’Empordà el2006 o a Sant Llorenç el 2004, en-cara en la memòria col·lectiva.La seguretat en un servei de bom-bers és fonamental. Però encara hoés més quan el treball té a lloc a cen-tenars de metres d’alçada. Per evitarqualsevol ensurt i per tenir la maqui-nària en perfecte estat, els avions ihelicòpters de la UMA passen revi-

sions periòdiques cada 100 horesde vol. Pel que fa a la plantilla opera-tiva, la unitat compta amb un equipfix format per 10 pilots, 11 opera-dors de vol, un sergent –responsableoperatiu– i un sotsinspector en cap.Tanmateix, cada helicòpter i avió ‘ex-tra’ que s’afegeix a la flota durant lacampanya forestal duu el seu propiequip integrat per un pilot i un opera-dor de vol experts. �

Durant la campanyad’estiu la UMA cobreixCatalunya des del cel ambuna dotació extraordinàriade 22 helicòpters i vuitavions d’extinció

La Sala Central controla la posició i disponibilitat demitjans de Bombers de la Generalitat a tota Catalunya

La Unitat de Mitjans Aeris té unadotació ‘pròpia’ de cinc helicòptersi quatre avions 802-T d’extinció, re-partits entre els aeròdroms deSabadell i d’Igualada. Durant lacampanya forestal, Bombers de laGeneralitat suma a aquesta flota11 helicòpters bombarders i sis decoordinació (un per cadascun delscaps de guàrdia), els quals s’assig-nen al llarg i ample de les set re-gions en què el servei divideix Ca-talunya. A més, per reforçar la UMAdurant els mesos de més calor, elMinisteri de l’Interior cedeix des del’1 de juliol i fins el 30 de setembrequatre avions d’extinció: dos ambbase a Reus i dos més ubicats aEmpuriabrava.

Reforç d’estiu

FRH 32-p.26 a 27 ok 24/7/09 17:18 Página 27

BOMBERS DEL MÓN

Apagafocs a la vora del Pacíf

Amb un percentatge de bombers voluntaris quetriplica el de professionals, a Equador ser bomberés pura vocació. Creuem mig món per conèixer larealitat dels companys d’aquest país sud-americà,que conjuguen el present tecnològic més punteramb els inicis més humils.

28

Les ambulàncies dels Bombers de Cuenca, la terceraciutat d’Equador, són alhora unitats d’excarceració

Equador viu a ritme de cúmbia iflautes andines, amb el volcàTungurahua fumejant de fons il’aroma a plàtan fregit inundantels carrers de les seves ciutats.La seva capital, Quito, compta ambun cos de bombers que va sorgir encondicions precàries l’any 1921. Nicaserna, ni uniformes, ni material. Nohi havien mitjans econòmics per po-der sostenir el servei i les institucionses passaven la pilota de la seva de-pendència administrativa. Un parellde dècades més tard, gràcies a undecret de creació d’impostos ordenatpel president de la república per fi-

nançar el servei, va començar el re-clutament de personal: joves d’entre18 i 20 anys amb bon estat físic,alçada mínima d’1,55 metres i certifi-cats d’honradesa i honorabilitat, elrequisit més valorable.

El camió del paL’any 1944 el Cos començava a tenirforma. La caserna, un antic magatzemde mercaderies, acollia la primera lle-va de 35 joves, que havien superat lainstrucció paramilitar i disciplinària, isota els seus porxos es protegia elprimer vehicle de la brigada: un camióde repartiment que el forner del barri

els havia cedit, que va ser repintat devermell i al que van adaptar una cam-pana. Els mesos següents es va ad-quirir una autobomba i es va instal·laruna alarma de gran potència a l’esco-la del barri per alertar els bombers deles emergències.

Evolució88 anys després, la situació del Cosde Bombers de Quito ha canviat radi-calment. L’any 1979 va iniciar-se laprofessionalització dels bombers al’escola de formació oficial, on s’entre-nen durant sis mesos en règim d’inter-nament, i l’any 2000 es va institucio-nalitzar oficialment com a Cos deBombers del Districte Metropolità deQuito. Actualment, la capital té 12casernes que donen servei als seus

FRH 32-p.28 a 29 ok 28/7/09 11:24 Página 28

29

acíficmés de dos milions d’habitants. A ban-da de l’àmbit de la prevenció, el controli l’extinció d’incendis, els companysequatorians compten amb un grup deresposta a emergències amb mate-rials perillosos, un grup especialitzaten salvament i rescat en medi urbà,espais confinats, alçades, vehicles imedi aquàtic, i una unitat d’atencióprehospitalària.

Voluntaris i professionalsI de Quito, al nord del país, passem aCuenca, al sud, la tercera ciutat mésimportant d’Equador. L’any 1945, a-rran d’un incendi de dimensions titàni-ques que va carbonitzar diversos edi-ficis i comerços i que va acabar ambla vida d’un jove, es va crear constituirun cos de bombers voluntaris queamb el transcurs dels anys es va pro-fessionalitzar parcialment. En l’actuali-tat, el Cos de Bombers de Cuenca elformen 60 bombers assalariats distri-buïts en quatre parcs, amb guàrdiesde 12 hores i 24 hores de descans.La ciutat té una població de gairebémig milió de persones, quantitat a laque la seixantena de bombers no pot

fer front. Per aquest motiu, tal i compassa a la majoria de ciutats del con-tinent sud-americà, els bombers deCuenca compten amb la col·laboracióde 190 voluntaris que fan torns a latarda-vespre i un dia sencer al mes.

Tecnologia de la NASAA nivell de material, els companysequatorians compten amb la tecnolo-gia més puntera als seus parcs. ACuenca, la flota del Cos està formadaper vehicles americans i europeus dedarrera generació. Les autoescales-bomba amb càmera tècnica a l’inte-rior de la cabina (similar a la dels tancspesants de l’SPEIS), els remolcs ambgrups electrògens i amb compres-sors per carregar les ampolles d’aire,les pinces d’excarceració elèctriquesamb les mateixes frontisses que faservir la NASA als transbordadors es-pacials, o les bombes amb capacitatde succió fins a 30 metres de profun-ditat, en són un tastet. Les ambulàn-cies, els vehicles estrella del Servei,tenen suspensió neumàtica, lliteraelèctrica i estan equipades amb ma-terial d’excarceració.

Bombers a les onesA Cuenca donen prioritat a la cons-cienciació ciutadana com a principaleina de prevenció, tal i com afirma eltinent Sixto Heras, cap de formació delServei: “Estimulem constantment lapoblació per evitar negligències: revi-sem la ciutat pam a pam, examinemsistemes de seguretat de vivendes,comerços, indústria i transports, i ensformen contínuament per estar al diade noves tecnologies i normatives”. Percomplementar la tasca de consciencia-ció, el Servei participa setmanalmenten l’espai radiofònic El Club del Hogar,on tracten els aspectes de prevenció iactuació en emergències que podentenir lloc a la llar, i amb un espai obertde preguntes per part dels oients. �

Per sortejar un trànsitcaòtic, els Bombers de Quitotenen un grup motoritzatper atendre emergències enprimera instància

Les congestions de trànsit són unsdels principals problemes a quès’enfronten els bombers davantd’una emergència. Els companysde Quito, però, han trobat la solu-ció: la moto. El GREMM (Grupd’Emergències Mèdiques Motorit-zades) s’encarrega d’estabilitzarles víctimes d’un sinistre fins quearriba l’ambulància del Servei. Lesmotocicletes van equipades ambextintors i amb un equip bàsic quepermet realitzar una avaluació pre-liminar de l’emergència. D’aquestamanera, els bombers motoritzatsestan preparats per atendre fuitesde gas, incendis en vehicles, ober-tura de portes, petits incendis isalvaments.

A l’escola de formació, els bombers reben instruccióparamilitar durant sis mesos en règim d’internament

FRH 32-p.28 a 29 ok 24/7/09 17:23 Página 29

APRÈN A CUIDAR-TE

Som el que mengem

Cada dia, i en especial durant els torns de guàrdia,l’alimentació és un aspecte fonamental per mante-nir-se en forma i per millorar el rendiment físic enels serveis. A continuació et donem alguns consellsper millorar els teus hàbits nutricionals.

30

A l’hora d’alimentar-nos durantles guàrdies és recomanableevitar els àpats copiosos, ja quel’organisme ha de treballar molt perdigerir-los i això disminueix el regsanguini cerebral, fet que comportala baixada del nivell de reacció d’a-larma. Una situació molt perillosa enuna professió en què cal prendredecisions en qüestió de segons quepoden significar la diferència entre

la vida i la mort. D’altra banda, elsdinars contundents amb molts grei-xos provoquen la retenció de líquidsal cos, que es tradueix en una malacirculació, pesadesa i baixa tole-rància a l’esforç físic. Les hores pos-teriors a la ingesta, a més, tindremuna sensació de set contínua, ja queel cos accelera els requerimentsmetabòlics d’aigua, amb el risc dedeshidratació que això comporta, imés en situacions en què es treba-lla amb altes temperatures.

Mens sana in corpore sanoLa dita popular afirma que s’ha d’es-morzar com un rei, dinar com unpríncep i sopar com un captaire, iaquesta és la base de la dieta equili-brada. L’esmorzar és l’àpat més im-portant del dia i ha de comprendrelàctics (iogurt, llet, formatges), cere-als (pa, galetes, avena) i fruita fresca(sencera, trossejada, sucs). La restad’àpats s’han de basar en els carbo-hidrats, ja que els esforços físics re-quereixen aliments que proporcionin

La piràmide alimentària indica els valors adequats perseguir una dieta equilibrada

Dr. Juan Ignacio Paso

FRH 32-p.30 a 31 ok 24/7/09 17:25 Página 30

31

molta energia. Així doncs, els dinarsi els sopars hauran de ser rics enfruites i verdures, pa, pastes, arròs,farines, cereals i patates. Aquestsaliments s’han de combinar amb lle-gums, peix i carns blanques (pollas-tres, gall d’indi), evitant repetir ali-ments i preparacions. Els pastissos iels dolços s’haurien d’eludir, i, a l’ho-ra de preparar els aliments, és con-venient prioritzar l’oli d’oliva enfrontdel de girasol o els greixos animalscom la mantega. És convenient dis-tribuir la ingesta d’aliments en cincàpats diaris: esmorzar, mig matí, di-nar, berenar i sopar. D’aquesta ma-nera, el metabolisme estarà actiudurant tot el dia i, d’altra banda, evi-

tarem la sensació de gana que potdesembocar en dinars i sopars mas-sa abundants.

H2O, el millor complementL’aigua és l’acompanyament ideald’un àpat sa i equilibrat. Les begudesrefrescants, amb o sense gas, conte-nen una gran quantitat de sucres icalories buides, mentre que el vi i la

cervesa afavoreixen la deshidratació.L’aigua depura l’organisme, no contécalories, afavoreix el sistema digestiui la regularitat de l’organisme, milloral’aspecte de la pell, elimina les toxi-nes del cos i evita la retenció de lí-quids, a més de reduir el risc de patirpedres al ronyó. Els especialistesrecomanen ingerir entre sis i vuitgots al dia (entre 1 i 1,5 litres). En elcas dels bombers, aquesta quantitataugmenta i es complementa ambbegudes isotòniques, molt recoma-nables especialment després d’unservei, ja que ajuden a recuperar elsminerals perduts per l’esforç físic.

A l’estiu, menja verdEn èpoques de calor el cos demanaàpats lleugers i refrescants. És unmoment immillorable per a la fruita ila verdura, amb un elevat contingutd’aigua i altres nutrients essencials,ja que sacien la gana i la set de for-ma gustosa gràcies a la gran quan-titat de fibra que contenen. Elssucs, els sorbets, els liquats i lessopes i cremes fredes d’hortalissesens aporten grans quantitats d’ai-gua, vitamines, minerals, hidrats decarboni i antioxidants naturals, queens protegeixen de les malaltiescardiovasculars i altres patologiescom el càncer o les alteracions delsistema nerviós. �

Evita els àpats copiosos,menja força fruita, verdura icarbohidrats i acompanyaels dinars amb aigua

Fruites i verdures de temporada

FFRRUUIITTAA:: alvocat, albercoc, gerd, cirera,pruna, maduixa, figa, préssec, meló,nespre, síndria.

VVEERRDDUURRAA:: albergínia, carbassó, xampi-nyons, espinacs, enciam, tomàquet, pe-brot verd, pastanaga, mongeta verda,ceba, cogombre.

Les proporcions adequades

Una alimentació equilibrada comprèn les proporcions següents:Grup 1: 20% làctics - Grup 2: 10% carnis - Grup 3: 50% vegetals - Grup 4: 20% cereals

aGrup 1. Làctics. Rics en calci, proteïnes d’alt valor biològic, vitamines A, B i D,però pobres en ferro, niacina, fibra i vitamina C.aGrup 2. Carns, ous i peix. Rics en proteïnes d’alt valor biològic, vitamines delgrup B, especialment niacina i B12, així com en ferro, iode i fòsfor. Són relativa-ment pobres en calci, vitamines A, D i C i en fibra.aGrup 3. Hortalisses, llegums, tubercles i fruites. Molt rics en fibres i vitamina C,magnesi, àcid fòlic i aigua. La seva aportació proteica és menor i tenen manca devitamina B12.aGrup 4. Cereals. Destaquen per la seva aportació de glúcids. Els integrals, a més,complementen l’aportació de fibra i vitamines del grup B, excepte la vitamina B12.

Font: Consell Alimentari de la Mediterrània (CAM)

FRH 32-p.30 a 31 ok 28/7/09 11:26 Página 31

SOM BARCELONA

32

El Nacional de Rescates resisteix a l’SPEIS

Més de 200 bombers d’arreu d’Es-panya es van donar cita a Màlagaper participar en la cinquena edi-ció del Nacional d’Excarceració.Els 20 equips, d’11 comunitats autò-nomes, es van enfrontar a dues simu-lacions d’accidents viaris amb víctimesatrapades, amb l’objectiu de compartirtècniques i experiències. Enguany, laclassificació general la van encapçalarels Bombers del Consorci de València,seguits dels del Consorci de Toledo idels companys de la Generalitat. Elstres equips participaran a la final inter-nacional del World Rescue Challenge,que tindrà lloc del 21 al 24 d’octubre aFrankfurt. La formació de Barcelonano va poder repetir l’èxit de l’any pas-sat, i va acabar fora dels 10 primersllocs. L’any vinent, Tarragona serà laseu de l’Encontre Nacional i els bom-bers de la Generalitat seran els amfi-trions de l’esdeveniment.

Intern amb pocs equipsPrevi al Nacional, Bombers de Barce-lona havia celebrat el Torneig Internels dies 15 i 16 d’abril al Parc de Lle-vant. Dels cinc equips participants, elmillor valorat pels jutges de l’APRATva ser el capitanejat per GermanMoreno, i format per Lluís López, IvánCasanovas, Herminio Pauner i Fran-cisco Manuel Requena. �

Un moment del Torneig Intern de Rescat de Bombersde Barcelona, celebrat a l’abril al Parc de Llevant

El 7 i 8 de maig es va celebrar a Màlaga el V Encon-tre Nacional de Rescat en Accidents de Trànsit. Elsrepresentants de València, Toledo i la Generalitatvan aconseguir el passi a la final internacional quese celebrarà del 21 al 24 d’octubre a Frankfurt.

FRH 32-p.32 a 35 ok 28/7/09 11:28 Página 32

ACTIVITATS

33

Final stair race a Collserola

El proper 6 d’octubre tindrà lloc la fi-nal de les Gore-Tex Series-VerticalRunning 2009. Els 60 atletes que s’ha-gin classificat en les diferents provesdisputades al llarg de l’any a Benasc(Osca) i Grandvalira (Andorra) com-petiran en una ascensió a la Torre deCollserola, on es decidirà el campióabsolut. La cursa serà una cronoes-calada per l’escala exterior de la Tor-re, des de la base fins al mirador situ-at a 115 m d’alçada de la muntanya.

530 esglaons, 27 plantes i 25 qui-los de pes a sobre a més de 30ºde temperatura. Aquestes són lesdificultats que van haver de superarels 73 bombers que, el 5 de juliol, van

participar a la primera CCuurrssaa VVeerrttiiccaallddee BBoommbbeerrss disputada a l’HesperiaTower de L’Hospitalet. El guanyador,Mario Verdugo, bomber de la Comu-nitat de Madrid, va completar l’as-censió en un temps de 4:10 minuts,seguit molt de prop pel company del’SPEIS Víctor Dobaño, que va serbronze amb un crono de 4:14 minuts.La victòria femenina va ser per a latambé bombera de Barcelona Míri-am Galisteo. En total, 29 companysde Barcelona i 44 d’altres cossos del’Estat es van atrevir amb el repte depujar l’Hesperia carregats amb ERAi superant un recorregut que, per pri-mer cop en aquest tipus de competi-ció, comprenia dos trams horitzontalsi un canvi d’escala. A més de la provaper a bombers, es va fer una cursavertical oberta a tots els públics. �

Campions a la sorra

Els bombers de Barcelona Car-los Pérez i Alfonso Quintana vanfer-se amb la victòria al I Torneig2x2 de Vòlei Platja, organitzat per

l’ACE a la platja de la Nova Icària, elpassat 2 de juliol. La competició vareunir 25 parelles de diferents cossosd'emergències de la ciutat (Guàrdia

Urbana, SEM, Mossos d'Esquadra iBombers de Barcelona), que van llui-tar pel podi sota un sol de justícia. Elssegons classificats del torneig van serla parella formada per Óscar Suárez,de la Guàrdia Urbana, i Laura Mata,del SEM, i el bronze va ser pels com-panys de l’SPEIS Jordi Matador i LlucArtís. La vocalia de la secció de vòleivol agrair als inscrits i a la organitzacióla seva col·laboració per contribuir aque aquesta primera edició hagi estatun èxit rotund, i us anima a participaren les properes edicions. �

Algunes de les 25 parelles participants en el I Torneigde Vòlei Platja organitzat per l’ACE a la Nova Icària

Gran estrena de la CursaVertical de Bombers

FRH 32-p.32 a 35 ok 24/7/09 17:27 Página 33

ACTIVITATS

34

Èxit de medalles aquàtiquesTot i que el foc és l’àmbit natu-ral del bomber, el juny passat vamdemostrar que a l’aigua també ens hisentim a gust. Els 12 participants del’SPEIS al I Campionat d’Espanya deNatació i Waterpolo per a Policies iBombers es van endur un bon feixde medalles. La competició, celebra-da el 26 i 27 de juny al Club NatacióBarcelona, va ser un èxit i va reunirnedadors de cossos de tot l’Estat. �

Barranquisme d’alt nivellals Alps MarítimsLa regió dels Alps Marítims, fron-tera entre França i Itàlia, va serl’enclavament escollit per a l’es-tada anual de barranquisme or-ganitzada per la secció de mun-tanya de l’ACE. Tres companys vanrealitzar nou descensos en poc mésd’un setmana. La Bollène, l’Aiglum oel Buggia van ser alguns dels bar-rancs de què van gaudir, enmig d’unincreïble paisatge dominat per pro-fundes valls, extenses zones de bosci meravellosos pobles de muntanya.Els rius de la regió acostumen a durbastant cabal i els barrancs desta-quen per tenir llargues zones estre-tes amb amples d’un metre i paretsde més de 100 metres d’alçada. Laprincipal dificultat va presentar-se albarranc de la Maglia, un dels descen-sos més tècnics on el grup va invertirgairebé el doble de temps habitual(de 4 a 6:30 hores) a causa de l’e-norme cabal d’aigua que duia. Elscompanys van cremar molta adrena-lina i van viure experiències increï-bles en una de les millors zones debarrancs d’Europa, que els ha carre-gat les piles per començar a prepararja el proper viatge. �

10.000 bombers i pJocs Mundials de Va

Torna l’emoció dels Jocs Mun-dials de Policies i Bombers i,de nou, ho fa a l’altra punta demón. Si l’anterior edició s’havia ce-lebrat a Adelaida (Austràlia), en-guany la seu de la competició seràVancouver. Del 31 de juliol al 9 d'a-gost, la ciutat canadenca reunirà amés de 10.000 atletes procedents

I Campionatd’Espanyade BTT aMontjuïcEl dissabte 18 de juliol, va tenirlloc el primer campionat estatalde bicicleta de muntanya per aPolicies i Bombers. La prova vainiciar-se a les 10 del matí al Sot delMigdia, i els participants van recórrervuit kilòmetres de vies forestals iurbanes a través de la muntanya deMontjuïc. El dia anterior van tenir llocels entrenaments oficials, així com larecepció dels participants amb unavisita al Museu Olímpic de la ciutat.La jornada va acabar amb un sopar al’Hotel Barceló Atenea Mar durant elque es van entregar els trofeus i esva sortejar material ciclista. �

FRH 32-p.32 a 35 ok 24/7/09 17:27 Página 34

35

Escalada sota zero

Les gèlides terres de Noruegavan rebre la visita de quatre com-panys de l’ACE que van voler gaudirde l’escalada en condicions límits: so-ta zero i sobre gel. Pau Herrero, MarcLuque, Jordi Primo i Francesc Prat,juntament amb dos companys de laGene i les seves parelles van visitar la

regió de Rjukan on van realitzar viesde gel esportives, vies de llargadadiversa, i fins i tot van atrevir-se ambnoves modalitats d’escalada com eldry-tooling. La setmana que van pas-sar entre piolets i estalactites va sermolt profitosa i ja estudien dates per auna futura nova escapada. �

Quatre companys de l’SPEIS van organitzar un viatgea Noruega per practicar l’escalada en gel

Doble podi aFigueres i al’AmpollaEl passat 18 d’abril es va dispu-tar el Campionat de Ciclisme enCarretera per a Policies i Bom-bers. Gairebé 100 ciclistes van par-ticipar a la cursa, amb sortida i metaal castell de Figueres i amb un reco-rregut de 88,5 quilòmetres. Bombersde Barcelona va pujar al podi endues ocasions gràcies als companysAlbert Cantenys, qui va quedar terceren la categoria A, i Guillem Castaño,qui també va endur-se el bronze peròen la categoria C (ambdós a la foto).

Dobaño, campió de l’IroncatEl caporal va ser el primer atleta cata-là i el setè en la general del triatló dellarga distància Ironcat, celebrat aL’Ampolla. Dobaño va finalitzar la pro-va en 9 hores i 30 minuts. Per acon-seguir-ho, va superar 3.800 metresde natació a mar obert, 180 quilòme-tres de ciclisme en circuit tancat i vacórrer 42 quilòmetres. �

Nedant, apeu i sobredues rodesQuatre companys van participaral Mundial de Triatló de mitjadistància de Bombers i Policiesque va celebrar-se el passat 24 demaig. Els 121 inscrits van haver desuperar 1,9 km de natació, 90 en bicii 21 de marató. Víctor Dobaño va serel millor de l’SPEIS acabant en el lloccinquè. Carlos López va patir un es-quinç al turmell en la mitja marató i vahaver de retirar-se quan corria entreels cinc primers. Raúl Gómez, amb eltercer millor parcial en aigua, va aca-bar 29è, i el debutant Jordi Martínezva finalitzar en un meritori lloc 62. �

rs i policies alsde Vancouver 2009

de 70 països. En l’edició 2007, els21 companys de l’SPEIS que hi vanparticipar van sumar un total de 24medalles (nou ors, quatre plates i11 bronzes), un extraordinari balançque enguany intentaran superar. ElsJocs Mundials presenten prop de60 modalitats esportives –des de lesmés tradicionals fins a d’altres rela-cionades amb l’activitat professio-nal– dividides en fins a nou catego-ries d’edat i gènere. �

FRH 32-p.32 a 35 ok 24/7/09 17:27 Página 35

AIXÍ SOM

Qüestió de seguretatNo fa tant d’ençà que els bombers entràvem a foc amb poc més que un moca-dor i un jaquetó de pell. Els sistemes per protegir-nos han evolucionat demanera extraordinària. Però, i la nostra mentalitat? Com veuen la seguretat elsjoves i els veterans de l’SPEIS?

36

Els anys no passen en va. I resmillor per comprovar-ho que lesparaules d’un veterà amb 31 a lacasa, en José Luis Manzanares:“Quan vaig entrar dúiem un jaquetócom de plàstic, amb una funda interiorde ‘borreguito’ per quan feia fred, i asota la camisa. La cosa no trigava adesfer-se si li donava el foc”.Fins no fa gaire, els bombers tampocdúiem ni sobre-pantalons, ni guants,ni visera al casc... però les flames erenles mateixes. “Ara anem molt protegits.El jaquetó té un munt de capes i potsestar a gust i tot en un foc... Si notes lacalor a dins és que ja t’estàs cremant–explica Toni Ollé, de la promoció del2003–. Fins i tot anem massa prote-gits per alguns serveis: en un saneja-ment o una excarceració pots acabarxop de suor. Estaria bé tenir un altrevestit per aquestes intervencions”.

El termòmetre de l’orellaUn dels elements de l’EPI que més hacanviat les últimes dècades és el casc.Dels tradicionals de ferro colat ambcresta, s’ha passat a utilitzar-ne de moltmés lleugers i segurs. Però no totes lesnovetats són unànimement ben rebu-des. Com el ‘verdugo’, que protegeix elcap de la temperatura: “Els nous el du-em sempre, tot i que alguns veteransopinen que és un error ficar-se’l”, cons-tata Ollé. “Vas més protegit però tapales orelles, que són el teu termòmetreper notar les sensacions reals”, rebatManzanares. Avui en dia, per substituiraquesta ancestral tècnica sense pres-cindir del protector facial, tenim la ICU(Unitat de Control Integrat) a l’aparell

respiratori, que registra la temperaturaestimada del nostre cos sota l’EPI.Debats a part, fins i tot els companysamb pocs anys a la casa han notatmillores en la seguretat. “Des que vaigentrar –repassa Ollé– ha canviat el ja-quetó i els sobre-pantalons, l’ampollad’aire (més lleugera), el sistema de co-municacions i cada cop hi ha més pro-tocols. També s’està intentant introduirel tauler de control, però és complicat”.

Molt “machos”La norma dels bombers era que, quanmés “macho”, millor. I ser ben masclevolia dir, segons els veterans, que si elfoc no era realment fort, som-hi a perell a pit descobert i un mocador a lacara. “Si et posaves l’ampolla per entrara un foc et deien que si eres de l’altraacera”, recorda Manzanares. Afortu-nadament per als nostres pulmons, lamentalitat ha canviat: “Ara la gent està

“Els nous sempre duem el‘verdugo’, però els veteransdiuen que et tapa el teu únictermòmetre real: les orelles”

Toni OlléToni Ollé (Algerri (Lleida), 1976), va en-trar a Bombers de Barcelona el 2003,quan la mitjana d’edat del Servei enca-ra rondava els 50. La seva promocióeren “els nous” –gairebé els únicsnous– i ha viscut de ple el canvi gene-racional d’aquesta casa.

“Ara anem molt protegits,a vegades massa i tot.Estaria bé tenir un altrevestit per a certs serveis”

FRH 32-p.36 a 37 ok 24/7/09 17:29 Página 36

37

conscienciada i en un foc de pistothom es posa l’EPR”, apunta Ollé.L’equip respiratori s’ha perfeccionatenormement d’unes dècades fins ara.Abans, l’ampolla duia una vareta quecalia estirar quan entrava en reserva,i, si te’n oblidaves, et podies trobar decop que ja no et quedava aire. Avui dia,l’EPR incorpora un sistema que aler-

ta de la quantitat d’aire que queda als150 Kg de pressió, als 100 i, amb unxiulet constant, dels 50 en avall.

Amb la lliçó apresaDes del 2002, totes les promocionspassen per una completa formació denou mesos. Gràcies a això, els nousintegren des del primer dia els proce-diments més segurs per treballar. “Elsjoves sortim de l’Escola amb el protocola la mà. Però amb el temps et vas fentel teu propi protocol a base d’expe-riències. Aquí la seguretat del carrerno val, i a vegades te l’has de jugar unamica”, afirma Ollé. Res a veure ambquan va començar Manzanares i moltscontractats: “En un parell de mesos ala Zona Franca t’ensenyaven quatrecoses, què duia cada vehicle i... apa, asortir”. Amb les dades a la mà, elsdarrers anys la suma de veterania ijoventut ha fet millorar de forma relle-vant els indicadors d’intervenció.

Corda i avall“Quan havíem d’entrar per una finestraagafàvem el company que menys pe-sava, li passàvem una corda gruixudaper la cintura, li fèiem un nus i el baixà-vem a pols. Sense arnès ni Electron.Gràcies a Déu no hi havia massesaccidents”, explica Manzanares.A partir del 1981, amb la creació dela Brigada Especial de Rescat, es vananar incorporant tècniques modernesde treball en alçada. Les cordes de cà-nem van deixar pas a les actuals, mésprimes i resistents, que combinen ma-terials com acer, nylon o poliamides.I els guants? Doncs abans qui en voliase’ls duia de casa. “Si te’n donavenera per a les matèries perilloses i erenuna mena de guants de fregar la cuina–recorda Manzanares–. I sí, de tant entant et cremaves”. Quan els guants esvan implantar com un element bàsicde l’EPI, molts veterans se sentien méscòmodes sense. “Ara ningú discuteixque te’ls has de posar. Els veteranshem après el valor de protegir-nos”.�

“Per entrar a una finestrapassàvem una corda per lacintura al més lleuger, fèiemun nus i el baixàvem a pols”

José Luis ManzanaresJosé Luis Manzanares (Barcelona,1954) va entrar al Cos el 1978 i va for-mar part de la lleva dels contractats.Avui fa de cantiner a l’Eixample, peròguarda a la memòria com n’era de di-ferent l’equip (a la foto) i la formad’actuar quan va començar fa 31 anys.

“Si et posaves l’ampollaper entrar a un foc et deienamanerat... et lligaves unmocador i, apa, cap a dins”

Anys enrere, als bombers que entra-ven nous se’ls donava un parell debotes. Eren “les” botes, les úniquesque hi havia per a qualsevol tipus deservei, i les que els bombers estavenobligats a dur –fins i tot al parc– du-rant les 7 o 10 hores que duraven elstorns. Res a veure amb la separació

de zones netes i zones brutes queexisteix actualment als parcs, ni ambels quatre parells de sabates –d’es-port, d’intervenció, de parc i fores-tals– que ara guarda cada bomber ala seva guixeta.

“Les” botes

FRH 32-p.36 a 37 ok 24/7/09 17:29 Página 37

L’instantEl Liceu va ser l’espectacular escenari per presentar la nova lleva de bombersi comandaments. La del 2 de juliol serà una jornada difícil d’oblidar. Darreres baixes

del Servei• Pedro Tomás Montoliu• Amado Ares Díaz• Fernando García Muñoz• Josep Soler Grau• Antonio Botella Conrado• Víctor Cavallé Sabaté(en excedència)

• Xavier Sánchez Román(en excedència)

• Francisco García Muñoz(en excedència)

CALAIX DE SASTRE

38

Animalari bomber. L’Arcade Noè, la històrica entitatbarcelonina fundada el 1927

pel pintor i dramaturg Santiago Rusiñol,ha nomenat Animal honoris causa alCos de Bombers de Barcelona. Cadadistingit membre de l’Arca, entre els quefiguren referents socials, polítics i intel-lectuals de les últimes vuit dècades, repper pseudònim el nom d’un animal. Comno podia ser d’altra manera, el nostreServei ha estat batejat com “La llama”.

La Genoveva, de festa en festa.El mític camió va ser l’atracció prin-cipal de la mostra de vehicles d’è-poca organitzada per la Festa Majorde la Dreta de l’Eixample, del 22 al24 de maig. Una setmana abans,els veïns de Sants també havien po-gut contemplar la joia històrica delCos a la Festa de Comerç del barri.

La guixeta del bomber

Participa!Vols recomanar un llibre, una pel·lícula o un web sobre el

món bomberil? Estàs muntant un equip esportiu o orga-nitzant un viatge i vols animar als companys a partici-par-hi? Tens alguna anècdota de servei curiosa? Noho dubtis: el Calaix de sastre és el teu espai.Escriu-nos un correu-e a: fahrenheit451@bcn.cat

De Barcelona a Ses IllesSantiago Rovira, Cap d’Unitat de l’SPEIS,dirigeix des de desembre passat el Cos deBombers del Consell de Mallorca. La sevamissió: revolucionar un servei que comptaamb unes 210 persones i 8 parcs per cobrir4.500 serveis anuals a tota l’illa (exceptePalma), i que, fins l’any passat, gestionavaun pressupost per habitant de poc més de lameitat del que disposen cossos com el deBarcelona o la Generalitat.

Els bombers de Madrid han

estrenat la primera unitat per

ensorraments. El camió consta de

tres contenidors equipats amb eines

d’apuntalament, una petita excava-

dora, potents equips de tall, trenca-

ment i moviment de grans pesos, i

material per intervenir amb agents

contaminants. La unitat ha costat 1

milió d’euros i és una rèplica de les

que es van desenvolupar als Estats

Units arrel dels atemptats de l’11-S.

FRH 32-p.38 a 40 ok 24/7/09 17:31 Página 38

39

L’ICEBERG

Per David Zapater

FRH 32-p.38 a 40 ok 28/7/09 13:09 Página 39

FRH 32-p.38 a 40 ok 24/7/09 17:31 Página 40