EL NOSTRE AJUNTAMENT• Visita de l’Ajuntament i explicació del funcionament de l’OAC •...

� EL NOSTRE AJUNTAMENT �

CURS 2010 – 2011

EL NOSTRE AJUNTAMENT CURS 2010-2011 3

ÍNDEX

Índex 3

Salutació 4

Introducció 5

Valoració de l’activitat 6

Trobada de l’alumnat amb l’equip de govern

Escola l’Aragai 7

Escola l’Arjau 8

Escola Cossetània 10

Escola Divina Providència 10

Escola la Ginesta 11

Escola Ítaca 11

Escola Llebetx 12

Escola Pompeu Fabra 12

Escola Sant Bonaventura 13

Escola Sant Jordi 14

Escola Santa Teresa 15

Recull de Premsa 16


SALUTACIÓ

Amb aquesta publicació volem agrair el fet que la vostra escola hagi estat partícip de l’activitat

Coneix el nostre Ajuntament, que es duu a terme en el marc del PAE, i dins l’apartat Coneixement

de la Ciutat a l’ Escola. Aquesta activitat, adreçada a l’alumnat de Cicle Superior de Primària i que

s’ofereix des del departament de Participació de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, ens permet

aprofundir en la història de l’Ajuntament, conèixer la seva organització política i administrativa, però

sobretot donar a conèixer el sistema democràtic local.

En aquest sentit, i amb la intenció de crear un canal real de coneixement mutu entre l’alumnat i el

professorat amb l’Ajuntament, vam instaurar com un dia molt important en la nostra agenda la

trobada anual entre els representants de l’alumnat i l’equip de govern de la ciutat.

Volem resumir la trobada que es va dur a terme el dia 9 de maig de 2011 al Saló de Plens del nostre

Ajuntament, on els vostres representants van poder preguntar a l’equip de govern i als regidors i

regidores presents, sobre algunes de les coses que us preocupen, i que a la fi repercuteixen també en

tots nosaltres.

Vull agrair a tot el professorat, en nom meu, dels meus companys i companyes de govern, i de tots els

que fan possible l’activitat Coneix el nostre Ajuntament, la vostra indispensable implicació i

animar-vos a participar-hi també en els propers cursos.

Iolanda Sánchez i Alcaraz

Primera tinent d’alcalde i

regidora de Participació


INTRODUCCIÓ

Des de la Regidoria de Participació Ciutadana s’impulsa el programa educatiu “Coneix el nostre

Ajuntament”, amb l’objectiu d’aprofundir en la història de l’ajuntament i en especial de la Planta

Noble, alhora que és dóna a conèixer l’organització polític administrativa i el funcionament del sistema

democràtic a l’administració local.

Els nois i les noies que a través de les seves escoles han participat de l’activitat han pogut gaudir de :

• Benvinguda a la plaça de la Vila de l’equip tècnic municipal que els han fet una introducció

històrica sobre la ciutat, l’Ajuntament i la importància de la figura de Josep Tomàs i Ventosa

en el creixement de la ciutat i la construcció de l’Ajuntament.

• Visita de l’Ajuntament i explicació del funcionament de l’OAC

• Visita comentada a la Planta Noble ( Saló de Plens, Sala de Comissions i despatx noble de

l’alcalde)

• Visualització d’un DVD explicatiu de les competències i organització municipal, així com els

mecanismes de decisió local.

• Espai obert de preguntes

• Presència de representants polítics de la ciutat sempre que ha estat possible

Aquest programa pretén anar més enllà i potenciar-lo com a espai de trobada entre el consistori i els

infants de la ciutat, instaurant una trobada anual dels càrrecs electes amb els representants de les

escoles participants, entenent-ho com a base d’un futur nou òrgan participatiu que permeti fer sentir

també als infants de la ciutat la seva pròpia veu.


VALORACIÓ DE L’ACTIVITAT

Aquest curs 2010-2011 l’activitat que preparem des de la regidoria de Participació ha continuat amb

l’estructura del curs anterior i han participat un total de 637 nens i nenes de 1r. d’ESO de la USE de l’IES

Manel de Cabanyes i 28 grups d’alumnes de 4t., 5è, 6è de primària de 12 escoles: Aragai, Arjau, Cossetània,

Divina Providència, Ginesta, Ítaca, Llebetx, Pia, Pompeu Fabra, Sant Bonaventura, Sant Jordi i Santa

Teresa.

Un cop acabada la sessió, demanem als mestres que avaluïn l’activitat i que ens facin arribar les seves observacions 1. OBJECTIUS - L’activitat ha respost a les expectatives previstes per l’escola?

Si 2. PARTICIPANTS - Interès demostrat pels participants

Alt Mitjà

- Adequació de l’activitat al perfil general dels participants

Bona Adequada

3. METODOLOGIA I DESENVOLUPAMENT - Valoració de la metodologia usada durant l’activitat

Bona Adequada

- Valoració del vídeo didàctic Bona Adequada

OBSERVACIONS I SUGGERIMENTS RECOLLITS: Escola l’Aragai, 4t: El vídeo va ser una mica llarg, però a part d’això l’organització de l’activitat va estar molt bé i també la durada. Escola St. Bonaventura, 4t: : Activitat molt interessant per als alumnes perquè apropa una mica més una part molt important de la nostra ciutat: l’ajuntament. Suggerim millorar l’audiovisual per a respondre les inquietuds dels alumnes, més actual, més atractiu per la canalla. Escola St. Jordi, 5è: És interessant que els nens coneguin elements tan propers de la seva localitat com és l’Ajuntament. Escola Ginesta, 6è: Activitat molt adequada per als nens i nenes de sisè curs, ja que poden conèixer de primera mà l’Ajuntament, tant per la vessant social com política. Potser les explicacions, així com el vídeo, es podrien adaptar més a l’edat de l’alumnat. Podria sortir al vídeo alguna imatge d’un ple per veure com funciona l’Ajuntament. Per millorar l’activitat coordinar millor les dates de l’activitat amb els tutors i tutores, per així haver realitzat el quadernet “Descobrim Vilanova” abans de la visita. IES Manuel de Cabanyes, USEE: En general la valoració que fem és positiva. Per millorar l’activitat dur a terme alguna activitat de tipus més pràctic com per exemple els passos a seguir per demanar i entregar una instància, etc Escola Sta. Teresa, 4t: Als alumnes els ha interessat molt l’activitat.


♦ TROBADA DE L’ALUMNAT AMB L’EQUIP DE GOVERN

Com a cloenda de l’activitat Coneix el nostre Ajuntament, el dia 9 de maig, cinquanta-quatre nens i nenes de les

escoles de la ciutat que han participat en l’activitat es van trobar amb representats de l’equip de govern.

Els joves s’han reunit al Saló de Plens amb l’alcalde de la ciutat, Joan Ignasi Elena, la primera tinent d’alcalde, Iolanda

Sánchez, la regidora d’Educació, Míriam Espinàs, el regidor de Serveis Viaris, Juan Luis Ruiz i el regidor d’Urbanisme i

Planejament, Joan Martorell. A continuació veiem les preguntes que els alumnes han realitzat i les respostes que

l’equip de govern ha donat:

♦ ESCOLA l’ARAGAI 4t

Miguel A. Rivero i Gisell Camuñas

Pregunta: Com es podria millorar l’estat dels parcs i jardins de la ciutat? Respon: SRA. IOLANDA SÁNCHEZ I ALCARAZ

La nostra ciutat té bons parcs i jardins. Per una part, hi ha una empresa de jardineria que fan el mantinent: tallen les flors, fan replantades, cuiden els arbres, tallen la gespa i nosaltres creiem que ho fan bé i que s’està notant a la nostra ciutat. Però és cert que tenim alguns problemes que se’n diuen civisme, i és que a vegades la gent no entenem que la ciutat és de tots, els parcs i jardins també són de tots. Alguns deixem anar al gos pels jardins, i deixem que facin les seves necessitats i fan

malbé la gespa, altres fem moltes tonteries en l’espai públic. Hem de treballar per fer molta pedagogia, molta explicació de que la ciutat ens l’hem d’estimar com si fos casa nostra. A ningú li agradaria que si tenim un balcó amb plantetes vingués algú altre i les arrenqués, o si té un jardí a casa vingués algú altre i el fes malbé. Doncs si tot és de tots, com pot ser que a algú se li acudeixi fer malbé el que és de tots? Hem de treballar, perquè és cert que hi ha persones que això no ho respecten i hem de fer possible que amb molta prevenció, amb molta educació, que ho aprengueu vosaltres de ben petits a l’escola, que sapigueu estimar la ciutat.

Yaiza Ruiz i Asier Gonzalez

Pregunta: Quin Consell em donaries si volgués ser alcalde? Respon: SR. JOAN IGNASI ELENA I GARCIA El consell que donaria a algú que volgués ser alcalde és que s’estimi molt a la ciutat i sobretot a la gent, a les persones perquè això l’ajudarà a escolar tothom, a respectar-lo i a treballar molt per Vilanova. Si t’estimes a la gent, amb independència del que pensi, és la base per poder ser alcalde. Si no existeix això t’has de dedicar a una altra cosa.

Pregunta: Quines mesures esteu utilitzant per a sortir de la crisi? Respon: SR. JOAN IGNASI ELENA I GARCIA

Sara Portoles i Marc López

Com ja saps, la crisi afecta a tot Catalunya, a tot Espanya i, malauradament, a una gran part del món, llavors les possibilitats que tenim a l’Ajuntament per resoldre la crisi són reduïdes amb els mitjans que tenim, perquè les nostres competències són unes altres. Però bàsicament hem intentat fer tres. Una és augmentar els ajuts a les persones que es queden en condicions de dificultats com a conseqüència de l’atur, o de la pèrdua de recursos. L’altre és, generar molta activitat econòmica. Si hi ha activitat econòmica a la ciutat, entorn a aquesta activitat econòmica l’hostaleria, la restauració, els hotels, els serveis, les botigues també se’n beneficien. I per altra banda, intentar generar llocs

on es creïn empreses i es generi activitat econòmica, que això ja no des de l’Ajuntament, sinó des de les empreses, donar suport a les persones que volen crear una empresa, que volen obrir una botiga, que volen obrir un negoci, sobretot buscar activitat que estiguin en altres llocs i que es puguin instal·lar a la nostra ciutat.


ESCOLA l’ARJAU 4t

Gerard Martorell i Joan Cristian Illies

Pregunta: Com es reparteixen els diners per tota la ciutat? Respon: SR. JOAN IGNASI ELENA I GARCIA Els diners arriben de tres llocs diferents: dels impostos que paguen els ciutadans a l’Ajuntament, de l’Estat i els altres arriben de la Generalitat, que normalment arriben en forma de subvenció per coses concretes. Aleshores l’Ajuntament fa dos tipus de coses. Una és que la llei diu que té unes obligacions que fer: netejar els carrers, la il·luminació, el transport públic, les biblioteques, el servei d’aigua, l’asfaltat, el clavegueram. Aquests són bàsicament les obligatòries. I després n’hi ha unes altres de voluntàries: determinades coses de serveis socials, d’educació, de cultura,

moltes activitats que es desenvolupen. Qui decideix com es reparteixen els recursos és el Ple Municipal aprovant el pressupost municipal en el que hi ha els diners que té l’Ajuntament i en què se’ls gastarà. El govern municipal fem una proposta de com gastar aquest s recursos i el Ple Municipal és qui l’aprova. Depenent de l’època, es gasten més diners en una cosa o en una altra. Ara, per exemple, que estem en un moment de crisi, es destinen més diners a les persones que tenen dificultats per tirar endavant. I això genera molta més despesa i hi ha altres activitats que s’han hagut de reduir perquè el moment és difícil. Però clar, cadascun pensem d’una manera diferent, i alguns fem una proposta, altres en fan una altra i els qui sumen més vots en aquest consistori és el document que al final s’aprova.

Pregunta:

Pere Ferré i Clara Bardí

Costa triar quin regidor es dedicarà a cada cosa? Respon: SR. JOAN IGNASI ELENA I GARCIA No massa, perquè quan ja es fan les candidatures, més o menys ja penses amb que farà cadascú, i desprès perquè hi ha persones amb una formació i n’hi ha amb una altra i aleshores s’adeqüen més a cadascuna de les feines que hi ha a l’Ajuntament. Desprès molts dels regidors són persones que han estat ja vinculades a les feines que fan desprès a l’Ajuntament, per exemple en el món de l’educació, de la cultura, en fi, cadascú en el seu àmbit i altres perquè tenen una formació molt en l’àmbit de la feina que desprès tenen a l’ajuntament, per exemple el

regidor d’hisenda. Has de mirar molt com és aquella persona, quines són les seves característiques de formació i de professió i després què tenen ganes de fer. Perquè no necessàriament ha de ser la seva feina habitual, pot haver casos que no sigui així, i a vegades això també es bo.

♦ ESCOLA L’ARJAU – 5è

Andrea Pascual i Ezequiel Hernández

Pregunta: És difícil fer d'alcalde? Ha de treballar els caps de setmana? Té temps per veure a la seva família? Respon: SR. JOAN IGNASI ELENA i GARCIA Totes les feines son difícils i la de l’alcalde també, però no més que altres feines, com la de mestre o director de l’escola, tot té les seves dificultats. Potser la diferència és que quan tu treballes en una empresa, normalment la feina fa efecte en aquella empresa. La feina d’alcalde el que tu decideixes afecta a més persones de la ciutat, de forma que té més pressió, o té més responsabilitat, o has de vigilar més perquè el que tu fas afecta a més gent. Però dificultat tota la feina en té si la vols fer

bé, si la fas amb responsabilitat té la seva dificultat. Aquesta és una característica, i una altra és que la feina d’alcalde és més desendreçada en els horaris, és a dir caps de setmana lliures en tinc pocs. I l’horari és més variable, ara matí, ara tarda, ara nit, ara diumenge. I jo intento tenir un cap de setmana lliure al mes, i els demés tinc coses. I això fa que a la meva família la vegi molt menys del que crec que ells volen i el que en tot cas segur que jo vull. Però estic molt content de fer la feina que faig i estic aquí perquè jo vull i per tant és una satisfacció.


Ariadna Pascual i Alba Martínez

Pregunta: Hem observat que els fanals dels carrers estan encesos tant al matí com a les 5 de la tarda, com és això? Respon: SRA. IOLANDA SÁNCHEZ I ALCARAZ Per veure que tot el sistema d’il·luminació de tota la ciutat estigui bé, a vegades podem tenir avaries, hem de tenir un moment de reparació. Els hem de tenir encesos per la nit, això és prioritari, i per arreglar alguna avaria els operaris abans, han d’encendre, veure que estan funcionat bé o malament, comprovar, i per això de vegades heu vist que en algun punt de la ciutat és de dia i hi ha els llums encesos. O bé perquè estan fent manteniment o bé perquè hi ha hagut una avaria i ha fallat

alguna cosa del sistema. L’enllumenat a vegades s’espatlla, com passa a casa. Però s’han fet dues coses molt importants en aquest temps: hem fet un gran manteniment i un gran canvi en l’enllumenat, concretament en el barri de Sant Joan, perquè era molt vell i s’havien de canviar els fanals i el cablejat perquè no consumissin tanta energia i per tenir una bona il·luminació. També a Ribes Roges i on hem fet noves urbanitzacions, com al nucli antic.

♦ ESCOLA L’ARJAU – 6è

Paula Moreno i Cèsar Cano

Pregunta: A l'escola treballem l'estalvi d'energia. Com és que hi ha doble il·luminació al carrer Canàries per la nit? Respon: SRA. IOLANDA SÁNCHEZ I ALCARAZ Abans d’aquestes obres, allà hi havia un torrent, el torrent de la Pastera. Un torrent que ha donat molts problemes i els veïns del barri del mar es queixaven que aquest torrent feia pudor, no era gaire maco... Històricament la ciutat ha anat reivindicant que cobríssim aquest torrent i que féssim un espai per utilitzar-lo tots els ciutadans i poder gaudir d’un passeig, una rambla. Des del govern hem treballat per fer-ho possible, i gràcies a uns diners que van venir del govern de l’estat, vam

poder fer el cobriment. Per fer aquestes obres vam fer un procés participatiu per decidir entre tots com volíem que fos aquest espai. Una de les coses que va sortir en aquest procés participatiu era que volien que estès ben il·luminat. I s’ha posat una il·luminació que ara és doble pel passeig. Per aquesta raó considerem que havíem de fer aquest increment d’il·luminació i en aquest sentit hem treballat molt per fer possible que féssim les nostres llums més sostenibles, i cada cop que fem una obra instal·lem llums que tinguin eficiència energètica. Si que hem doblat llums, però realment no suposen una despesa energètica molt important.

Mireia Blázquez i Iker Lafiguera

Pregunta: Hem fet un taller d'educació viària, i sabem que amb el patinets no podem circular per la calçada. Però per la vorera molestem i ens agrada molt anar a l'escola en bicicleta i patinet però sense perill, s'ha pensat de fer més carrils de bicicletes? Respon: SRA. MÍRIAM ESPINÀS I RIERA Està pensat que tota la ciutat tingui carrils bici a la llarga. S’ha fet un mapa de tota la ciutat i s’ha mirat per on es vol que vagin els carrils bici. Aleshores ara, com que fer el carril bici val uns diners, no és només pintar, s’ha d’acomodar, s’ha de mirar que no molesti a les persones que van caminant, que si hi ha terrasses dels bars tampoc molestin, s’han de

mirar moltes coses i val uns diners fer-ho. I per tant, a mida que es van tenint diners es van fent trossets de la ciutat. Es va fer el tros de la carretera, de la ronda Ibèrica, alguns llocs de pujar i baixar, i poc a poc s’anirà ampliant aquest carril bici per tota la ciutat. Perquè a nosaltres també ens agrada que pugueu anar en bicicleta i que pugueu anar en patinet, i sobretot ens agrada que pugueu anar segurs. Si aneu per la calçada us pot atropellar un cotxe, si aneu per la vorera, i no hi ha carril bici, podeu atropellar vosaltres a la gent i algú pot prendre mal, i per això ens agradaria molt que a tota la ciutat hi hagués carril bici, i poc a poc ho anirem fent.


♦ ESCOLA COSSETÀNIA -6è

Jana Alonso i Omar Sánchez

Pregunta: És adequat els pressupost dedicat a les Escoles? Respon: SRA. MÍRIAM ESPINÀS I RIERA Tan de bo n’hi hagués més, sempre com més diners hi ha més coses es poden fer. El que si que és veritat és que en un moment de retallades com estem ara, que sembla que els diners s’hagin fet petits, també l’ajuntament té menys diners, i s’han de fer moltes coses amb pocs diners. Nosaltres hem intentat, perquè ens sembla que l’educació és molt important, a l’hora de repartir el pressupost en les diferents àrees, el que hem fet és que amb educació no hem baixat, hem posat una mica més que l’any passat, no gaire, però s’ha baixat d’altres llocs per posar una

mica més a educació. Ens agradaria tenir més perquè algunes escoles necessiten obres, algunes estan més noves, però altres estan més velletes i ens agradaria fer-hi coses, però els diners que hi ha són els que es recullen dels ciutadans, són els que hi ha i per tant els hem de repartir per totes les àrees, i el que hem fet es que almenys educació no en tenim menys i per tant podem anar fent coses que són importants per vosaltres i per nosaltres. Per tant puc dir que és raonablement adequat el pressupost d’educació.

♦ ESCOLA DIVINA PROVIDÈNCIA 4t

Rubén Martínez i Lídia Vicente

Pregunta: Per què es fan alhora, i sobretot a l'estiu, tantes obres públiques a Vilanova i la Geltrú? Respon: SR. JOAN IGNASI ELENA I GARCIA Perquè per millorar els carrers s’han de fer en algun moment, i de fet en aquests últims anys se n’han fet moltes a tota la ciutat i a vegades coincideixen amb moltes coses alhora. I en concret, vosaltres que sou de la Divina Providència, l’estiu passat es van fer unes obres al carrer Providència, que es van fer des del dia 7 d’agost fins al dia 10 de setembre justament perquè és l’època que no hi ha escola i hi ha menys tràfic, i si que genera alguna dificultat però vam valorar que menys que

les que pot generar durant l’any. Les obres sempre porten problemes i el que s’ha de fer és ràpid i bé i això no sempre s’aconsegueix. Però lo més important és que les obres, quan s’acaben, hagin millorat l’estat de la ciutat, i aquest és l’objectiu i intentar que faci els menys perjudicis possibles. A vegades passa que en fem vàries a l’hora i genera un cert caos, però a fi de bé, que es diu.

♦ ESCOLA DIVINA PROVIDÈNCIA 5è

Giannina Galián i Jan Lozano

Pregunta: Quines actuacions es fan per conservar l´entorn natural de la ciutat? Respon: SRA. IOLANDA SÁNCHEZ I ALCARAZ Preservar i protegir el nostre entorn natural implica varies coses. Una és posant normes d’urbanisme per protegir l’espai natural, que no es facin malbé els espais. Per altra banda, fem vigilància. Per exemple, la part de la Talaia, és una zona natural nostra i a l’estiu, tenim una torre de guaita i posem uns vigilants perquè no es provoquin incendis i estigui ben vigilat, perquè l’espai natural l’usem les persones i s’ha de vigilar. També tenim un espai que és la Platja Llarga, allà també posem

vigilància. Intentem anar controlant, seguint, informant i explicant des de Medi Ambient fem xerrades a la ciutadania perquè s’estimin molt l’espai natural i quan l’usin el cuidin i sàpiguen cuidar-lo i valorar-lo que és el més important, així no caldria posar vigilants ni normes. Si tots fóssim molt conscients de que ho hem de protegir, no caldria tot això, però mentrestant hem de posar unes normes i hem de vigilar-lo.


♦ ESCOLA LA GINESTA 6è

Cristian López i Kristel González

Pregunta: A qui se li va ocórrer construir el "skate-park"? Com va ser? Respon: SRA. MÍRIAM ESPINÀS I RIERA Era una demanda de nois i noies que els agrada molt anar amb monopatí i sempre ho demanaven perquè no tenien un lloc on fer-ho, i ho feien a la plaça de la Vila, la policia els feia fora perquè trenquen el mobiliari, els bancs, les rajoles i intentaven fer-ho a qualsevol lloc perquè no tenien llocs adequats per fer-ho. I per tant es va treballar i es va buscar pressupost per poder-ho fer. I ara, va haver una possibilitat de tenir diners per fer-ho i s’ha fet perquè tots els nois i noies que volen

puguin gaudir-ne. I la veritat és que teníem una mica de por de com funcionaria, perquè un espai obert, on tothom pot anar-hi quan vulgui, a veure si hauria baralles, o voldrien estar-hi tot el dia i no deixarien que hi anessin altres. Però estem molt contents perquè hi ha molt respecte, perquè tothom que vol pot anar-hi a l’hora que vulgui, perquè patinen sense problema, es distribueixen l’espai sense problema i per tant estem molt contents de l’ús que tots els skaters fan d’aquest espai. I si gaudeixen així dels espais, a nosaltres ens animen a poder-ne fer més.

Pregunta:

Adrià Sánchez i Nadia Touil

Per què vam haver d'anar al'escola les tardes de la merengada i l'Arrivo? Respon: SRA. MÍRIAM ESPINÀS I RIERA A Vilanova tenim una particularitat, que també tenen altres localitats però no tot Catalunya, i és que celebrem molt el Carnaval. Si nosaltres demanem més tardes de festa, vol dir que fem més dies de festa que la resta de nens i nenes de Catalunya, i el que fèiem era aquetes dues tardes de festa a canvi de dues tardes de juny que no fèiem festa. Però això és una cosa que ens ha d’autoritzar el departament d’Ensenyament, la Generalitat de Catalunya, que és qui mana al tema

de les escoles, és qui ens ha de donar permís per fer horaris diferents, i aquest any el departament va considerar que, com que teníem la setmana blanca, no era prudent fer a més dues tardes més de vacances, i per tant que els nens i nenes anessin a l’escola. L’ajuntament l’únic que va poder fer va ser arreglar una miqueta els horaris de les activitats de carnaval, i així la merengada en lloc de començar a les 5 va començar a dos quarts de sis, per donar temps. També és veritat que als nois de l’institut els van donar festa, però als nens de primària no ens van deixar.

♦ ESCOLA ÍTACA – 4t A

Irene Reñé i Oscar Martínez

Pregunta: Com ho fan els regidors per posar-se d'acord a l'hora de prendre decisions? Respon: SR. JOAN IGNASI ELENA I GARCIA Per prendre decisions, els regidors parlem. Les decisions al final es prenen aquí en el Ple municipal, i prèviament hi ha un govern municipal que som els qui primer parlem les coes, cadascú dóna el seu punt de vista, i al final arribem a un acord tots plegats, i amb el diàleg bàsicament. És com amb els teus companys , quan decidiu si feu una cosa o en feu una altra, cadascú diu la seva i al final s’intenta arribar a un acord, El diàleg és la clau per prendre les decisions, i quan no hi ha acord es prenen les

decisions democràticament votant, i al Ple municipal hi ha 25 regidors i si hem de prendre una determinació sobre una cosa i no hi ha acord de tots plegats, es produeix una votació i el que té més regidors per defensar la seva posició s’acaba prenent aquella decisió.


Jan Vergés i Blanca Navarro

Pregunta: Cada quant netegen els lavabos públics? Respon: JOAN IGNASI ELENA És que no n’hi ha. Els lavabos públics existien fa molts anys, i vam decidir, fa molt temps, que no acaben de funcionar bé, perquè s’embruten molt, són molt difícils de mantenir nets i en condicions perquè la gent els pugui usar amb tranquil·litat i amb higiene perquè la neteja hauria de ser permanent, vol dir no cada dia, cada instant. I desprès perquè els lavabos públics ocupen uns espais a la ciutat que no sempre són acceptats per tots, i provoquen moltes dificultats. El que si que hem fet és que tots els lavabos dels equipaments públics (centres cívics,

ajuntament, dels espais públics) puguin ser usats pels ciutadans, i aquests si que es netegen cada dia una o dues vegades. I desprès a la platja que també n’hi ha i són netejats permanentment amb una persona que està allà fixa perquè sinó enseguida queden fets “una olla”.

♦ ESCOLA LLEBETX 5è

Jan Bernal i Maële Segalen

Pregunta: Com és lògic, no pots treure el teu gos lliurement pels carrers de la ciutat per a que jugui, faci les seves necessitats, etc. Teniu pensat fer més espais per a gossos? Respon: SRA. IOLANDA SÁNCHEZ I ALCARAZ La ciutat la fem per les persones i sabem que és evident que hi ha moltes persones que volen tenir un gos. Normalment entenem que quan una família vol tenir un gos el que ha de fer és que, a l’espai públic, aquest gos vagi lligat, que si fa les seves necessitats, siguin recollides, i per tant no entenem que haguem de fer espais exclusivament pels animals sinó que els han de fer passejar, hi ha espais a la ciutat, l’espai natural que tenim al voltant de la ciutat. Bàsicament el que ens diu la normativa és que el

gos quan es treu a passejar ha d’anar lligat, encara que ens agradi molt el gos, de vegades es posen nerviosos i poden mossegar o si fan les seves necessitats s’han de recollir. En aquest sentit no es té pensat fer espais exclusius pels gossos, els espais són per tothom, i hem de saber conviure, també amb els animals, respectant un seguit de coses.

♦ ESCOLA POMPEU FABRA – 4t

Guillem Ximénez i Maya Solsona

Pregunta: Com es pot aconseguir una ciutat més neta i segura? (grafittis lletjos, falten pipi-cans, més il·lumniació, contenidors més baixos, més vigilància...) Respon: SR. JOAN IGNASI ELENA I GARCIA I embrutar menys. La neteja es basa en dues coses: en embrutar menys i en netejar més. I per tant, per tenir una ciutat més neta, endreçada i polida és necessari que l’ajuntament posi molts recursos per netejar: personal, mitjans, vehicles, etc... però alhora és necessari que els ciutadans embrutem menys. Es d’aquestes dues coses que podem aconseguir l’èxit Més civisme, més ús raonable de la ciutat, més neteja, més mitjans. Això ho hem intentat posar, sempre en pots posar més però

penso que estem en una qualitat raonable de persones dedicades en això, i sobretot, en el que hem de posar molt l’accent, és en la necessitat de reduir la brutícia que generem els altres, la brutícia desendreçada, la brutícia que llancem al terra, els grafittis mal fets, les pintades, i aquestes coses.


♦ ESCOLA POMPEU FABRA - 4t

Nair Galindo i Pablo Berberana

Pregunta: L'alcalde té alguna altra feina? Respon: SR. JOAN IGNASI ELENA I GARCIA No. Bé si la tinc però no l’exerceixo. Jo sóc advocat i he treballat tota la vida d’advocat fins fa 6 anys que em van nomenar alcalde, i ara, temporalment, no exerceixo d’advocat. Ara només em dedico a fer d’alcalde i quan deixi de ser alcalde tornaré a fer d’advocat.

♦ ESCOLA POMPEU FABRA – 5è

Bernat Ortega i Mariona Santolalla

Pregunta: Com van ser els seus primers dies com alcalde? Que va sentir? Respon: SR. JOAN IGNASI ELENA I GARCIA Doncs van ser bastant complicats, difícils. Perquè, a més, va donar la casualitat que jo venia d’estar 8 setmanes fora de Vilanova i la Geltrú i concretament en un país molt llunyà i quan vaig tornar, als 5 dies vaig ser alcalde, i aleshores van ser uns inicis bastant complicats perquè s’hi sumaven altres coses. I vaig sentir molt orgull perquè si ets vilanoví, aquí tots ho som, doncs ser alcalde de la ciutat on vius, la teva ciutat, la ciutat que estimes és un sentiment d’orgull molt gran i de satisfacció. I a l’hora... de por, es diu? O de nervis, de responsabilitat. Perquè ser alcalde té les seves complicacions, i a més, la gent espera de tu, i genera una certa por. I van ser dies molt, molt intensos, de molta activitat, de moltes emocions,

Laura Escofet i Blai Hernández

també. Pregunta: Què canviaria de la ciutat? Respon: SR. JOAN IGNASI ELENA I GARCIA Canviaria una cosa, si estigués a la meva mà, que és l’atur, que és una cosa de la ciutat i del país, que és una cosa que pateix tantíssima gent. I una cosa de la ciutat, de l’espai físic de la ciutat, és la via, que passés per sota o pel costat, que no tallés la ciutat en dos, aquestes dues coses.

♦ ESCOLA ST. BONAVENTURA – 4t

Àlex León i Pau Yuste

Pregunta: Per què al Col·legi Sant Bonaventura no ve un policia local cada dia a controlar les entrades i sortides? Respon: SRA. MÍRIAM ESPINÀS I RIERA La ciutat ha anat creixent i ara tenim 23 escoles. Hi ha molts centres educatius a la ciutat i a tots els agradaria que pogués haver cada dia un policia a la porta per controlar les entrades i sortides. Però clar, no hi ha tants policies com perquè puguin estar tots els matins. Per tant, el que fa la policia local és mirar a cada escola quins perills hi ha, quina circulació hi ha, com és l’entrada de l’escola, i segons això valoren en quines escoles és imprescindible que hi hagi un policia perquè hi passa una carretera amb molt de trànsit , o perquè hi ha una cantonada difícil que els cotxes giren molt ràpid i podrien no veure els nens,... i en canvi la

vostra escola, com que té una rambla al davant, la vorera tampoc no és massa estreta i hi ha bandes sonores perquè els cotxes no corrin molt, la policia ha valorat que a la vostra no hi ha gaire perill, és per això que no venen. Si un dia hi ha una cosa en concret, que hi ha uns autocars que hagin de pujar, es pot demanar i vindrien.


♦ ESCOLA ST. BONAVENTURA 4t

Andreu Ballestín i Ona Almagro

Pregunta: Què es fa per evitar els graffittis/pintades? Respon: SRA. MÍRIAM ESPINÀS I RIERA Per una banda hi ha la part preventiva. Per tant, en els cursos d’educació viària, a través de les escoles, els vostres mestres, s’intenta ensenyar als nois i noies que s’ha de tenir respecte per les coses que són de tots, en aquest cas les parets i la ciutat són de tots i per tant, segur que des de casa us ho ensenyen, des de l’escola us ho ensenyen, la policia local quan ve a fer educació viària també us ensenyen, per tant això és preventiu, és intentar que a la gent ja no se li acudeixi fer pintades. Tots estem d’acord que no ens agraden les pintades lletges. Una cosa és que ens demanin pintar una paret amb un grafiti xulo, això d’acord, Què

passa quan es fan? La policia, cada cop que hi ha una pintada li fa una foto i la guarden, aleshores quan enganxen a algú fent una pintada, pel tipus de pintada pots saber si aquella persona n’havia fet d’altres, i miren si el noi que han enganxat, que ara ja saben qui és perquè ha fet una pintada, pel tipus de pintada que es fa és possible que hagi fet aquesta o aquella, i per tant segons la magnitud del que hagi fet se li pot aplicar una sanció o una altra. Pot ser una multa que hagin de pagar amb diners o també podem fer-li fer treballs a la comunitat, que vol dir ajudar a millorar la ciutat arreglant una altra cosa que també és de tots. I per tant, se’ls hi pot demanar que en lloc de pagar la multa, si ells volen, ajudin a arreglar els bancs de la rambla, o pintar-los, o fer altres coses que facin un bé a la ciutat. Per tant, és una manera que compensin el mal que han fet. I a més, el que fa la policia és, amb el policia de barri, vigilen i intenten enganxar als nois per poder explicar-els-hi que això no s’ha de fer i paguin pel que han fet.

♦ ESCOLA ST. JORDI – 5è

Virginia Soler i Jordi Sánchez

Pregunta: Per què han tret les rotondes de l'AKI i han posat semàfors? Respon: SR. JOAN IGNASI ELENA I GARCIA Per seguretat dels veïns que viuen a les Llunes i a Solicrup, els veïns que estan a l’altre cantó de la ronda Europa que per creuar tenien moltes dificultats i era molt perillós Perquè allà hi ha molts carrils i traspassar era molt perillós i els veïns ens havien vingut a veure infinitat de vegades demanant-nos que poséssim semàfors per seguretat al traspassar. És veritat que això ha generat dos problemes: un, que a vegades es fa una mica de cua, i dos, que els qui venen de les Roquetes han d’anar fins a dalt per donar la volta a la rotonda, per poder anar cap a mar, que em sembla que són 45 segons de cotxe, i això ha generat molt enrenou. Però a mi em sembla que val la pena pensar una mica més en general i no

tant en el que a un li passa, i veure que es necessita que la gent pugui creuar amb seguretat. Al principi van haver molts problemes perquè els semàfors no estaven adequats a la sincronització, és a dir que duraven massa estona en vermell. Ara s’han adequat.

ERROR: undefined

OFFENDING COMMAND: f‘~

STACK:

EL NOSTRE AJUNTAMENT• Visita de l’Ajuntament i explicació del funcionament de l’OAC •...

Documents

Transcript of EL NOSTRE AJUNTAMENT• Visita de l’Ajuntament i explicació del funcionament de l’OAC •...