661

Joa

n-L

luís

Llu

ís

El

na

veg

an

t

Nascut a Perpinyà a mig segle xix, el jove Assiscle Xatot té un do insòlit, gairebé sobrenatural. És un do que el durà per camins que mai no hauria sospitat, començant pel París encès de la guerra francoprussiana i la revolució frustrada de la Comuna. El seu desig més profund és estudiar llengües, però haurà de dedicar la seva energia a no morir en una ciutat de la qual sortirà només per anar a provar bona i mala sort a les illes de l’altra punta del món.

El navegant és el viatge d’un aventurer a desgrat seu, que passa per la vida sense entendre-la gaire, ni tan sols quan l’ame-nitzen una història d’amor o algunes amistats improbables. És una novel·la sovint trepidant, de vegades picaresca, però també puntuada de consideracions sobre el geni dels humans quan parlen llengües per intentar entendre’s, o desentendre’s.

Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) ha publicat, entre altres obres, les novel·les El dia de l’ós (premi Crexells), Aiguafang (premi de la Crítica Serra d’Or) i Les cròniques del déu coix (premi Lletra d’Or); l’assaig pamfletari Conversa amb el meu gos sobre França i els fran-cesos, i el joc literari titulat Xocolata desfeta. Ha conreat gairebé tots els gèneres i registres, sempre de manera personal.

SEGELLCOL·LECCIÓ

ProaA tot vent

FORMAT TD cartonétripa 130 x 205

CORRECCIÓ: PRIMERES

DISSENY

REALITZACIÓ

EDICIÓ

CORRECCIÓ: SEGONES

DISSENY

REALITZACIÓ

135 mm27 mm135 mm

TB

211

mm

9 788475 886336

10164041www.proa.cat

Facebook.com/edicions.proa

@Ed_proa

Joan-Lluís Lluís El navegant

Joan-Lluís Lluís

El navegant

Dietari 1986-1990

034-124393-EL NAVEGANT.indd 3 03/10/16 15:40

ProaA Tot Vent

Primera edició: novembre del 2016

© 2016 Joan-Lluís Lluís

© del disseny de la coberta: Planeta Art & Disseny© de la il·lustració de la coberta: @ prima linea productions/album

Drets exclusius d’aquesta edició:Raval Edicions SLU, ProaDiagonal, 662-66408034 Barcelonawww.proa.cat

ISBN: 978-84-7588-633-6Dipòsit legal: B. 20.892-2016Composició: Ātona Víctor Igual, SLImpressió: Egedsa

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita del’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicaciópública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a lessancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro(Centro Español de Derechos Reprográficos, wwww.cedro.org)si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra(www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).Tots els drets reservats.

034-124393-EL NAVEGANT.indd 4 03/10/16 15:40

sumari

Nouméa, Nova Caledònia, 1935 . . . . . . . . . . . . . . . 11

primera part:el quadern de perpinyà, 1852-1870

1. Nuvolet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152. Petit Nuage . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 223. Tikno Marut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264. Nubecula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 295. Μικρο Συννεφο. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 356. Kiçik Bulud . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 417. Mała Chmurka . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 468. Shaba Zghira . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 519. קטן ענן . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

10. Jisq’a Urpu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6211. Kis Felhő. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6712. Kùmhòkwtët . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7113. 小さな雲 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8014. Wa Ie Awe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8515. Koumoulennig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

034-124393-EL NAVEGANT.indd 5 03/10/16 15:40

segona part:el quadern de parís, 1870-1872

16. Nivolet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9517. Kleine Wolke . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10218. 小雲 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10819. Nuvujakallak . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11820. Tjliene Woltj . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12621. Igicu Gitoyi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13422. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14223. Gubijanha Garndara. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15324. ווָאלקן קליין . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16025. Aoli’i. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16826. Nubinha . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18227. Малы Воблака . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18628. Mākonῑtis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19129. Mahpiya Chistinna. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19630. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20431. Pitschna Nüvla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21032. Đám mây nhỏ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217

tercera part:el quadern de nouméa, 1872-1879

33. Nuvulinu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22334. Ingarnaka Yooraatha . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22935. 작은구름 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23436. Liten Sky . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24237. Dïï kwa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 245

034-124393-EL NAVEGANT.indd 6 03/10/16 15:40

38. Кiшкентай Бұлт . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25339. Nue Pitica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26240. პატარა ღრუბელი . . . . . . . . . . . . . . . . . 27341. Picio Nio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27942. Ikuukuu Kekere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28443. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29044. He Kapua Iti . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29645. Atebreh . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30346. Hedoiño . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31147. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31848. Juesari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32449. Cwmwl Bach. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33050. Naye Neeny. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 338

Nouméa, Nova Caledònia, 1935 . . . . . . . . . . . . . . 343

Agraïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 349

034-124393-EL NAVEGANT.indd 7 03/10/16 15:40

15

1. nuvolet

Nuvolet, m’anomenaran un dia, més de vint anys des-prés que hagi començat aquesta història. Serà llunyd’allà on comença, serà entre gent ferrenya, potserbàrbara, gent fosca i primmirada. Més tard, quanhauré deixat aquesta gent, ningú, mai més, no em diràaixí, però sovint pensaré que Nuvolet representa allòque sóc molt més que el meu nom legal. Per aixòaquest sobrenom m’acompanyarà al llarg d’aquest re-lat, que comença en una vila plantada prop de la Me-diterrània i dels Pirineus, una vila ataronjada i blanca;ataronjada per les muralles que l’estrenyen, blancaper l’aire esqueixat que tot sovint hi deixa caure la tra-muntana. Li diuen Perpinyà. Només, però, hi passaréels meus primers anys, la deixaré poc després d’haverperdut, per fi, la meva virginitat, i per això tan solsapareixerà en el primer dels tres quaderns que inten-taré emplenar amb les meves penoses aventures.

Són les aventures d’Assiscle Xatot, conegut al carrerde la Fusteria com en Lluciet. També van dir-me enXatot de l’Aigat, però en aquells anys, molt abans quese li acudís a ningú anomenar-me Nuvolet, només elnom de Lluciet permetia a tots saber que estaven par-

034-124393-EL NAVEGANT.indd 15 03/10/16 15:40

16

lant de mi. M’ho deien per ma mare, que, de tan prima,pàl·lida i silenciosa, s’assemblava a l’estàtua de santaLlúcia de l’església de la Ral. Com la santa de fusta, mamare feia la impressió d’estar sempre a punt de desma-iar-se. S’aguantava dreta per l’amor que jo li inspirava iper la cotilla que tothora li cenyia el cos. També perquèdesplomar-se hauria fet malparlar els veïns.

Jo, fill menut, germà darrer vingut després dequatre germanes, era el més pàl·lid també, el menysvisible, cosit de boira. No sé a quina edat vaig co-mençar a observar-me les mans per veure si eren fe-tes d’una altra matèria que carn sota la pell. Parlavasol per intentar que la meva veu ressonés com les al-tres, i mai no ho aconseguia del tot. A casa, miravales meves germanes i no entenia com podia ser tandiferent, no pas pel sexe, sinó per la manca d’energia.Corrien, intrèpides i mentideres, ploramiques i ingè-nues; dibuixaven al meu voltant corbes i espirals fe-tes de curses, de xiscles, d’estrebades, com si l’estatnatural de les nines de la família fos el movimentperpetu, i jo, sol, hagués de lluitar per no ser immò-bil per sempre.

Els primers anys de la meva vida només ma maresemblava adonar-se sense esforç de la meva presència;per això provava de no perdre-la mai de vista. M’esta-va a prop seu quan descansava, la seguia mentre ron-dava a poc a poc per la cuina amb la criada; devíemsemblar dos esperits vagament materialitzats.

Em dic Assiscle Xatot i vaig néixer el divuit de

034-124393-EL NAVEGANT.indd 16 03/10/16 15:40

17

març del 1852, un dia conegut a Perpinyà com el del’Aigat d’en Tomàs.

Havia plogut durant més d’una setmana, i quan lapluja es va aturar tothom va córrer a contemplar To-màs Payrot, un pagès presoner dalt d’un cirerer de lavora de la Tet. S’havia salvat, tres dies abans, grimpanta l’arbre i evitant així una onada que es va endur dosjornalers. Era l’atracció de la vila.

Els més atrevits, fent gala d’un coratge poc sincer,provaven d’entrar dins l’aigua per llançar-li aliments.Alguns havien encès un foc sota un cobert de fusta,prop de la riba, i hi passaven la nit. S’hi cantava, s’hibevia vi negre, s’hi parlava baixet de política, s’hi feia lavida de gent que espera, contents d’estar junts. La marei el pare hi van anar, també, amb les seves quatre filles,i jo dins el cos de ma mare, esdevinguda per culpa mevaun embalum de pal·lidesa. Hi havien anat sense barre-jar-se amb els altres; però, com els altres, s’apropaven al’aigua per veure millor Tomàs Payrot dalt del cirerer,que ja no s’amagava quan havia de pixar.

Escric «La mare i el pare hi van anar» i deu sem-blar normal llegir una cosa així, però encara avui,tants anys després, no aconsegueixo imaginar-me lamare allà, a la vora del riu, envoltada de perpinya-nencs riallers. La mare no sortia gairebé mai de casa.Semblava disposar d’un nombre limitat de passes afer cada dia i no podia malgastar-les amb el propòsitdesmesurat d’aventurar-se fora del barri. La mare nopassejava, no es distreia; romania, quan podia no fer

034-124393-EL NAVEGANT.indd 17 03/10/16 15:40

18

res, a la seva butaca sota la finestra, i es dissolia a l’om-bra de la cortina. Podria jurar haver vist, alguna vega-da, un raig de sol travessar-la com si no hagués estatmés resistent a la llum que un vidre una mica brut.

No, no ho entenc, però haig de creure allò que vadir-me la meva germana gran, i, doncs, tot i el meuescepticisme, reitero que la mare hi va anar quan l’ai-gua començava a baixar.

Tot d’una, però, prop de l’aigua fosca de la Tet,l’estat d’esperança de la mare es transforma en mo-ment de parir, tot i que falten, en principi, tres oquatre setmanes de resignada paciència. El xoc deles entranyes que comencen a actuar l’obliga a seu-re. En pocs segons, el tremolor del seu cos es trans-met a la família, tot seguit als badocs que els envol-ten, i aviat tots obliden Tomàs Payrot. Ell, dalt del’arbre, deu adonar-se que l’atenció s’ha desviat capa un punt que no pot veure, i li deu néixer un ram-pell de gelosia.

Fan venir un carro. Tots els que eren a la vora delriu formen un seguici, empenyent el carro els homesmés cepats, corrent al davant la mainada, intentantcridar paraules d’ajut les dones. Tot i que molts vanendiumenjats són de barri ras, no deuen ser gaire nets,però escorten la meva família com si fos normal perals meus pares fregar roba d’obrer.

Aviat, una corrua de vilatans els envolta; el cavallrenilla, avança a batzegades, no és un cavall soldat fetper caminar sota les canonades, és una bèstia mansa

034-124393-EL NAVEGANT.indd 18 03/10/16 15:40

19

que intueix que un dia acabarà precisament així, sotala mà dels humans.

Els militars que vigilen les muralles tampoc no sa-ben què pensar quan apareix aquesta desfilada. Sónquatre joves de França endins que no entenen res ensentir els brams dels que els demanen que surtin deldavant, i encara menys les imprecacions dels de dar-rere que criden Avanceu!, mecagonlou!, avanceu! No-més saben respondre Arrêtez-vous! Au nom de l’Empe-reur, arrêtez-vous!

Arriben més soldats amb baionetes que els apuntenpanxes, pits i cares; el cavall, sempre renillant, s’ha aturatper força. La mare, si es pogués aixecar, ensenyaria elventre a tall de contrasenya, i els soldats es traurien elbarret abans d’apartar-se, saludant l’enormitat de la vidaa punt de descloure’s. Però la mare està ajaguda al fonsdel carro, envoltada per un manat de velles que, haventabolit la distància social que les separa, li eixuguen lasuor, li parlen de les oracions obligades, dels dolors de lesseves pròpies parides, de les herbes que cal cremar enentrar a casa: herba de poniol sota el llit de la mare i ta-rongina sota el bressol. Deixeu-la passar!, criden de nouels homes, però l’excitació col·lectiva sembla impedir-losd’adonar-se que aquests soldats només saben francès.

Entre tota aquesta gent, el pare s’ha desdibuixat,com ho devia haver fet a cada part precedent, reti-rant-se per deixar pas a les que en saben. Ningú nosembla veure’l, fins i tot alguns diuen que caldria anara avisar-lo. És dins el carro, però, provant de tocar

034-124393-EL NAVEGANT.indd 19 03/10/16 15:40

20

amb la punta d’un dit la mà de la seva dona, malgrat lesvelles que s’interposen per tal que no faci nosa entre ellai els seus amonestaments. De sobte s’aixeca. Puja al se-ient del carreter. Li faltaria poc per esdevenir el generald’aquesta brigada improvisada, amb el cap alt i l’ull so-birà, monarca nostrat. Però no el descriuran així aquellsque en parlaran més tard: hi poso jo les paraules mésescaients per parlar d’un moment en què, gairebé nas-cut, hauria necessitat creure que el meu genitor sabriaprotegir-me dels mals del món. Calleu!, crida el pare, iho repeteix tres, potser quatre o cinc vegades, aixecantels braços. Calleu!, deixeu-me parlar!, però només li fancas els soldats, que ara l’apunten a ell. Baixa del carro,comprovant que els botons de la seva jaqueta siguincordats de bona manera, però no el deixen parlar.

De la panxa materna estant no puc tenir una ideagaire completa de la situació i no m’adono, doncs, queen aquest instant el pare em fa fora de la seva vida. Emfa fora quan tot d’una obrers i soldats s’increpen de ve-ritat, quan un obrer empenta un soldat o un soldatdóna un cop de culata a un obrer, i comença una insur-recció, allà a la porta de Bompàs, que no s’escamparàprou per tombar l’imperi, però que durarà el que calguiperquè el pare, identificat com a cap dels insurgents,sigui copejat, arrabassat, arrestat i dut a la caserna.

No el retindran gaires hores, i una vegada desfet elmalentès correrà fins a casa per acostar-se al bressolon dormo el meu primer son de nadó deslliurat,m’acariciarà la galta i la punta dels dits i m’incrustarà

034-124393-EL NAVEGANT.indd 20 03/10/16 15:40

21

a la memòria paraules de benvinguda murmuradesamb la veu una mica tremolosa.

Però no, m’invento jo la carícia i la veu tremolosa.El pare, amb la cara macada i l’orgull engrunat, em mi-rarà en silenci, de lluny, i en lloc de palesar la satisfaccióde tenir per fi un fill mascle a qui podrà ensenyar l’ofici,m’acusa sense dir-ho d’haver precipitat la seva derrota.Cada vegada que pensarà en la cel·la on el van fer entrara coces mentre ell somicava de por i vergonya, no po-drà impedir de tornar a tenir, encara que fugaçment, lamirada compungida d’un ca quan caga. I si no semblagaire respectuós per a un fill parlar així del pare, hauréde repetir-ho per evidenciar fins a quin punt ja no séres del respecte; així doncs, el meu pare tenia per mo-ments la mirada compungida d’un ca quan caga.

El seu empresonament, per breu que hagi estat, hafet malbé tot allò que havia edificat amb paciència ireverències. Per culpa meva no serà president del gre-mi de rellotgers de Perpinyà, no formarà part del con-sell municipal de la vila ni podrà ser delegat cantonal,i el governador no el convidarà a la festa d’aniversaride l’emperador. A la solapa hi durà per sempre unataca de fang, tirat pel seu fill.

He nascut, però, i m’han dit Assiscle perquè el paredel pare, mort feia pocs anys, s’havia dit així. A mim’hauria semblat més apropiat que em diguessin To-màs, com aquell del cirerer, però ningú de casa bona nodóna al primer fill mascle de la família el nom d’un pa-gès que pixa dalt d’un arbre a davant de tothom.

034-124393-EL NAVEGANT.indd 21 03/10/16 15:40