El monjo jardinerLlegenda japonesa

2013

En un antic monestir, hi havia un monjo jardiner preocupat per la visita d’un abat d’un altre monestir que tenia un jardí amb molta reputació, i no volia quedar malament.

Per això, el monjo estava perfeccionant el microcosmos del seu jardí. Repassava les ones de sorra finíssima que representaven l’oceà.

Tallava el boix delimitador. Esclarissava la molsa i els líquens que envellien la pedra central, símbol de la muntanya sustentadora del cel.

A la vigília de la visita, el seu abat el va felicitar, però el monjo estava inquiet mentre observava el seu jardí:hi faltava alguna cosa.

De sobte, va tenir una inspiració:Va sacsejar un cirerer que hi havia al jardí perquè caigués la primera fulla tocada per la tardor.

La fulla va descendre lentament i es va convertir en una taca groguenca enmig del verd immaculat de la gespa.El monjo va somriure: el jardí perfecte quedava completat amb la imperfecció. Ara sí que representava el cosmos.