EL MON MEDIEVAL 8

164,50 €

www.monmedieval.cat

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLSSANT JULIà DE VILATORTA • FRANcESc D’ASSIS • LES ESPÈcIESLA PASQUA • L’ARMAMENT HOSPITALER • L’AVORTAMENTSANT JULIà DE VILATORTA • FRANcESc D’ASSÍS • LES ESPÈcIESLA PASQUA • L’ARMAMENT HOSPITALER • L’AVORTAMENT

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

4 EL MÓN MEDIEVAL 5 www.monmedieval.cat

Seccions 06 LA FOTO DEL LECTOR

07 NOTÍCIES

12 AGENDA

14 MÚSICA

16 GENEALOGIA

17 NUMISMÀTICA

18 QUADERN DE CAMP

20 FESTES, FIRES I FESTIVALS

22 CUINA MEDIEVAL

24 CASTELLS ROMÀNICS CATALANS

26 LLIBRES / CD / DVD

Articles 28 VIATGES

Albaida, joies medievals al peu de les muntanyesAlbaida, joies medievals Albaida, joies medievals

36 DRETEls Usatges de Barcelona i l’article 24 de la Constitució de 1978Els Usatges de Barcelona i l’article Els Usatges de Barcelona i l’article

48 SEXUALITATL’Homosexualitat a l’Edat Mitjana

62 NOUS TEMESLa veritable història de La Capella de Santa Llúcia

74 DISPOSITIUS DE PODERExpressions de la violència a la conquesta de MallorcaExpressions de la violència Expressions de la violència

84 MONUMENTSRipoll,el gran monestir Ripoll,el gran monestir Ripoll,el gran monestir

98 RUTESCastells:Tarragonès, el Catllar, Torredembarra, Ferran,Altafulla, Castells:Tarragonès, el Catllar, Castells:Tarragonès, el Catllar,

Tamarit, el Rei (Tarragona)

Sumari Número 8 Sumari Número 8

José Enrique Ruiz-DomènecCatedrático de Historia Medieval en la Universitat Autònoma de BarcelonaDirector de l’Institut d’Estudis Medievals

Dr. Flocel Sabate i Curull

Dep. d’Història, Universitat de Lleida

Marta SanchoProfessora d’Arqueologia i Història Medieval,Universitat de Barcelona

Carles Vela Aulesa Professor d’Història Medieval,Universitat de Girona

Lluís TudelaProfessor tutor del Centre UNED Illes Balears

Lydia Gordo Ribas

Ariadna Lluís i Vidal i FolchHistoriadora d´Art Medieval

Juan F. Alarcón GutiérrezArqueòleg i historiador

Jorge Maíz ChacónProfessor tutor de l’UNED Illes BalearsEditor de medievalismo.org

Josep Maria Sans i TravéHistoriador i director de l’Arxiu Nacional de Catalunya

Francesc Xavier Altarriba i MercaderDoctor en Sociologia

Miquel Hernández i BronchudDoctor en Medecina i Historiador

Maria Jesús Torres i FerrerDoctor en Història MedievalConsultora de la UOC

Carles ManchoProfessor d’Història de l’Art de l’Alta Edat MitjanaDirector de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM)Universitat de Barcelona

Daniel Piñol i Alabart

Vicedirector de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM)Universitat de Barcelona

Meritxell Simó i TorresProfessora de Literatures

en Cultures Medievals (IRCVM)Universitat de Barcelona

Comitè assessor

TEXT: ROSARR GOSAOSA IBERT

FOTOS: AJUNTAMENT: A: A AJUNTAMENTJUNTAMENT LBAIDA

Viatges Viatges

lbaida, co-neguda per ser la porta de les mun-tanyes, ha destacat des de fa dèca-des per ser la

ciutat del tèxtil per al calderer. Esta localitat valenciana no tan sols brilla per la seua tradicio-nal producció de veles; també compta amb un ric patrimoni cultural que s’obre cada vegada més al turisme. Ubicada entre Ontinyent, Xàtiva i Alcoi, Albaida dóna nom a la comarca, deno-minació que procedix de l’àrab “al-Baydà” (terres blanques).Era presidida per un senyorial castell de moros que Jaume I va substituir per una nova vila cristiana l’any 1244.

El nucli turístic d’Albaida es troba en la Plaça Major, on recau l’impressionant Palau dels Marquesos d’Albaida, juntament amb l’Església de l’Assumpció de Nostra Senyora i la casa museu dedicada a l’il·lustre pintor local José Segrelles.

El Palau dels Milà i Aragó, ubicat al costat de l’església, és

és monu-mental i emblemàtic de la ciutat d’Albaida i un símbol de l’antic poder feudal, transformat ara en espai públic. Les seues sales estan decorades per múltiples

S.XVII, obra de Bertomeu Albert. Són especialment rellevants les sales del Tron, de la Música, del Crist, la Blanca, el dormitori i la sala del Marquès.

El primitiu palau naix a partir de les primeres muralles que els musulmans construïren el segle

de defensa: la de Ponent, la Cen-tral i la Torre Palatina. Construït ïï

amb l’aparença d’una residència

37 www.monmedieval.cat

36 EL MÓN MEDIEVAL

KAYKK SAYAY UENAGA PORTUGU ÈS

AVUI EN DIA, EL DRET A UN JUDICI AMB TOTES LES GARANTIES ÉS CONSIDERAT UN DELS DRETS FONAMENTALS MÉS IMPOR-

TANTS DE TOT CIUTADÀ EN UN ESTAT MODERN I DEMOCRÀTIC. EN L’ÀMBIT ESPANYOL, ESTÀ DEFINIT EN L’ARTICLE 24 DE LA

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE L’ANY 1978.

ontràriament al que podria semblar, el dret a la defensa no és una formulació moder-na: el dret romà ja el con-templava. Malauradament, va patir un retrocés important amb l’adveniment de l’Edat Mitjana, i caldria esperar fins

al final de l’Antic Règim per a tornar-lo a assolir. Durant aquest període, l’estructura feudal de la societat medieval limitava els drets de l’individu en funció de l’estament al

qual pertanyia. A l’Europa medieval, les classes populars tenien els seus drets molt limitats i, en moltes ocasions, l’acusat era sentenciat sense rebre l’oportunitat de defensar-se de les causes que se li imputaven.

Tot i això, a Catalunya i, per extensió, en l’àmbit de la Corona d’Aragó, els Usatges de Barcelona van permetre certa cobertura legal en l’aspecte jurídic. Als Usatges hi ha gran quantitat d’articles que regulaven els processos judicials i les garanties que havia de tenir un acusat.

48 EL MÓN MEDIEVAL

Sexualitat

’homosexuali-tat ha estat un dels fenòmens menys estudi-ats pels me-dievalistes i els histo-riadors

en general. Segura-ment, els preju-dicis morals de la cultura ca-tòlica occi-dental i la falta d’inte-rès hi tenen molt a veu-re, així com

d’estudiar els homose-xuals com a grup a causa de la seva dis-gregació: altres col·lectius margi-nats, com els jueus o musulmans, vivien en comunitat, mentre que els homosexuals ho feien en secret.

John Boswell (1947-1994), professor d’Història Medieval de la Universitat de Yale, tren-cà aquesta barrera l’any 1980

en publicar el seu estudi sobre els gais a l’Europa Occidental

provocà debats intensos dintre

de la comunitat de medievalis-èrica com a Eu-

ropa. Boswell va trencar el mur però, de moment, la seva feina

no ha tingut gaire continuïtat. ïïPer què és difícil parlar de

la homosexualitat? En el pre-sent article no volem polemit-zar sobre el tema, sinó aportar-hi una visió rigorosa, centrant-nos en l’Edat Mitjana.

Per arribar-hi, peròPer arribar-hi, perPer arribar-hi, per , primer cal fer escala a la Grècia

clà -ta aturada ens ajudarà ta aturada ens ajudarta aturada ens ajudarespolsar-nos algunes

idees occidentals preconcebudes i a entendre que la visió de l’ho-mosexualitat ha evolucionat molt des de l’antiga Grècia.

L’ANTIGUITAT CLÀSSICA:

GR ÈCIA I ROMAL’homosexuali-

tat era un fet quoti-dià a la Grècia antiga.

Les relacions entre ho-mes eren un fet acceptat

socialment. Es parlava i s’es-crivia de l’homosexualitat i de les relacions entre dos homes amb tota naturalitat. Es reco-neixia la perspectiva, en molts pobles antics, de l’interès erò-

ROGERRR BENITO JULIÀ

HISTORIADOR

DR. MIQUEL HERNÁNDEZ-BRONCHUD

DOCTOR EN MEDECINA PER LA UNIVERSITAT D’OXFORD

[email protected]

Nous Temes Nous Temes

l Barri Gòtic és el nucli on va néixer la ciutat de Barcelona, i alhora és allà on es troben els principals

edificis públics: el Palau de la Generalitat, l’Ajuntament, el Palau Reial i la Catedral. Mal-grat les inevitables transfor-macions que ha sofert, el Bar-

ri Gòtic és ple d’empremtes dels romans, jueus, cristians, comtes, reis d’Aragó i esta-ments eclesiàstics i burgesos de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. En aquest pe-tit escrit, només comenta-rem uns petits detalls que sovint passen desapercebuts, i procurarem estimular els lectors a visitar novament i amb nous ulls aquest magnífic entorn.

LA CATEDRAL GÒTICA DE BARCELONAEls turistes que visiten el barri gòtic de Barcelona, i els mateixos barcelonins, en contemplar la façana de la catedral de Barcelona queden meravellats per una obra que consideren original, gairebé mil·lenària i comparable a d’altres catedrals gòtiques d’Europa, com la de Notre Dame de París o la catedral de Colònia.

En canvi, la façana de la catedral de Barcelona, d’es-til neogòtic, és molt més mo-derna: del segle XIX. Va ser obra de Josep Oriol Mestres i August Font, i apadrinada pel famós empresari catalàManuel Girona. Aquest pro-hom, nascut a Tàrrega el 1818, va fundar el 1844 el primer banc privat del país, el Banc de Barcelona, del qual va ser director. També es va dedicar a negocis com la construcciódel Canal d’Urgell i la creació de la companyia General de Tabacs de Filipines. Amb molts dels seus diners, va participar com a benefactor a l’Expo-sició Universal de Barcelona de 1888. La finalització de la façana i el cimbori de la catedral foren una de les se-ves obres filantròpiques. En reconeixement, al claustre d’aquest temple es troba el

Monuments Monuments

85 www.monmedieval.cat 84 EL MÓN MEDIEVAL

TEXT: ANTONI LLAGOSTERA FERNÁNDEZ, PERIODISTA I PRESIDENT DEL CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL RIPOLLÈS

FOTOS: JULIAN GUISADO

EL MÓN MEDIEVAL 99

CASTELL DEL CATLLAR Molts dels elements de defensa dels castells han anat desapareixent en temps de pau, a mesura que queien en desú -tava a les noves funcions. Així, per exemple,

per donar cabuda a les primeres armes de foc i, més tard, als canons, i van acabar desapa-

-bé van perdre utilitat les portes caladisses, els ponts llevadissos i altres elements, però sobretot foren els fossats els que causaven una veritable incomoditat. A poc a poc es van

èixer. Al

de la fortalesa i s’ha netejat el fossat.

A LA RIBA DRETA DEL GAI ÀAquesta població ó de només 59 metres d’alçada vora el riu Gaià, respira història per totes bandes; la presèn-cia de les construccions de defensa de l’an-

carrers: les torres altives, els panys de mura-

pedra, donen fe que el lloc ha estat especial òria.

Les excavacions fetes a la vila van des-

lles feudals que avui encara planten cara es -

perposició de construccions militars demos-tra que el lloc havia estat un enclavament defensiu de primer ordre.

Els documents més antics que parlen del castell són del 1066, temps en què el lloc formava part del territori cedit pel comte

al 1351, any en què va passar als Olzine-lles. Més tard, el 1375, va passar a Guerau de Queralt, senyor de Santa Coloma, i entre

-ors, els comtes de Santa Coloma de Queralt

LES PEDRES PARLENó

han estat molt treballades. Durant els últims anys, l’Ajuntament, propietari actual del castell, ha comprat i enderrocat les cases adjacents a les torres i la muralla, cosa que ha permès recuperar-la i també poder tornar a fer ús del pont de pedra que travessa el fossat, construï -balls també

pou, coronat per una volta impressionant a 12 metres d’alç

www.monmedieval.cat www.monmedieval.cat 99 99

TEXT I FOTOGRAFIES:RAMONRR ORPINELL VILARROIG

DIRECTOR GIRECTORIRECTOR ERENT DE FUNDACIÓ CASTELLS CULTURALS DE CATALUNYA

WWW.CASTELLSCATALUNYA.COM

Seccions 06 LA FOTO DEL LECTOR

07 NOTÍCIES

12 AGENDA

14 MÚSICA

16 GENEALOGIA

17 NUMISMÀTICA

18 QUADERN DE CAMP

20 FESTES, FIRES I FESTIVALS

22 CUINA MEDIEVAL

24 CASTELLS ROMÀNICS CATALANS

26 LLIBRES / CD / DVD

Articles 28 VIATGES

Albaida, joies medievals al peu de les muntanyesAlbaida, joies medievals Albaida, joies medievals

36 DRETEls Usatges de Barcelona i l’article 24 de la Constitució de 1978Els Usatges de Barcelona i l’article Els Usatges de Barcelona i l’article

48 SEXUALITATL’Homosexualitat a l’Edat Mitjana

62 NOUS TEMESLa veritable història de La Capella de Santa Llúcia

74 DISPOSITIUS DE PODERExpressions de la violència a la conquesta de MallorcaExpressions de la violència Expressions de la violència

84 MONUMENTSRipoll,el gran monestir Ripoll,el gran monestir Ripoll,el gran monestir

98 RUTESCastells:Tarragonès, el Catllar, Torredembarra, Ferran,Altafulla, Castells:Tarragonès, el Catllar, Castells:Tarragonès, el Catllar,

Tamarit, el Rei (Tarragona)

Sumari Número 8 Sumari Número 8

José Enrique Ruiz-DomènecCatedrático de Historia Medieval en la Universitat Autònoma de BarcelonaDirector de l’Institut d’Estudis Medievals

Dr. Flocel Sabate i Curull

Dep. d’Història, Universitat de Lleida

Marta SanchoProfessora d’Arqueologia i Història Medieval,Universitat de Barcelona

Carles Vela Aulesa Professor d’Història Medieval,Universitat de Girona

Lluís TudelaProfessor tutor del Centre UNED Illes Balears

Lydia Gordo Ribas

Ariadna Lluís i Vidal i FolchHistoriadora d´Art Medieval

Juan F. Alarcón GutiérrezArqueòleg i historiador

Jorge Maíz ChacónProfessor tutor de l’UNED Illes BalearsEditor de medievalismo.org

Josep Maria Sans i TravéHistoriador i director de l’Arxiu Nacional de Catalunya

Francesc Xavier Altarriba i MercaderDoctor en Sociologia

Miquel Hernández i BronchudDoctor en Medecina i Historiador

Maria Jesús Torres i FerrerDoctor en Història MedievalConsultora de la UOC

Carles ManchoProfessor d’Història de l’Art de l’Alta Edat MitjanaDirector de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM)Universitat de Barcelona

Daniel Piñol i Alabart

Vicedirector de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM)Universitat de Barcelona

Meritxell Simó i TorresProfessora de Literatures

en Cultures Medievals (IRCVM)Universitat de Barcelona

Comitè assessor

TEXT: ROSARR GOSAOSA IBERT

FOTOS: AJUNTAMENT: A: A AJUNTAMENTJUNTAMENT LBAIDA

Viatges Viatges

lbaida, co-neguda per ser la porta de les mun-tanyes, ha destacat des de fa dèca-des per ser la

ciutat del tèxtil per al calderer. Esta localitat valenciana no tan sols brilla per la seua tradicio-nal producció de veles; també compta amb un ric patrimoni cultural que s’obre cada vegada més al turisme. Ubicada entre Ontinyent, Xàtiva i Alcoi, Albaida dóna nom a la comarca, deno-minació que procedix de l’àrab “al-Baydà” (terres blanques).Era presidida per un senyorial castell de moros que Jaume I va substituir per una nova vila cristiana l’any 1244.

El nucli turístic d’Albaida es troba en la Plaça Major, on recau l’impressionant Palau dels Marquesos d’Albaida, juntament amb l’Església de l’Assumpció de Nostra Senyora i la casa museu dedicada a l’il·lustre pintor local José Segrelles.

El Palau dels Milà i Aragó, ubicat al costat de l’església, és

és monu-mental i emblemàtic de la ciutat d’Albaida i un símbol de l’antic poder feudal, transformat ara en espai públic. Les seues sales estan decorades per múltiples

S.XVII, obra de Bertomeu Albert. Són especialment rellevants les sales del Tron, de la Música, del Crist, la Blanca, el dormitori i la sala del Marquès.

de defensa: la de Ponent, la Cen-tral i la Torre Palatina. Construït ïï

36 EL MÓN MEDIEVAL

KAYKK SAYAY UENAGA PORTUGU ÈS

AVUI EN DIA, EL DRET A UN JUDICI AMB TOTES LES GARANTIES ÉS CONSIDERAT UN DELS DRETS FONAMENTALS MÉS IMPOR-

TANTS DE TOT CIUTADÀ EN UN ESTAT MODERN I DEMOCRÀTIC. EN L’ÀMBIT ESPANYOL, ESTÀ DEFINIT EN L’ARTICLE 24 DE LA

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE L’ANY 1978.

ontràriament al que podria semblar, el dret a la defensa no és una formulació moder-na: el dret romà ja el con-templava. Malauradament, va patir un retrocés important amb l’adveniment de l’Edat Mitjana, i caldria esperar fins

al final de l’Antic Règim per a tornar-lo a assolir. Durant aquest període, l’estructura feudal de la societat medieval limitava els drets de l’individu en funció de l’estament al

qual pertanyia. A l’Europa medieval, les classes populars tenien els seus drets molt limitats i, en moltes ocasions, l’acusat era sentenciat sense rebre l’oportunitat de defensar-se de les causes que se li imputaven.

Tot i això, a Catalunya i, per extensió, en l’àmbit de la Corona d’Aragó, els Usatges de Barcelona van permetre certa cobertura legal en l’aspecte jurídic. Als Usatges hi ha gran quantitat d’articles que regulaven els processos judicials i les garanties que havia de tenir un acusat.

48 EL MÓN MEDIEVAL

Sexualitat

’homosexuali-tat ha estat un dels fenòmens menys estudi-ats pels me-dievalistes i els histo-riadors

d’estudiar els homose-xuals com a grup a causa de la seva dis-gregació: altres col·lectius margi-nats, com els jueus o musulmans, vivien en comunitat, mentre que els homosexuals ho feien en secret.

John Boswell (1947-1994), professor d’Història Medieval de la Universitat de Yale, tren-cà aquesta barrera l’any 1980

de la comunitat de medievalis-èrica com a Eu-

no ha tingut gaire continuïtat. ïïPer què és difícil parlar de

Per arribar-hi, peròPer arribar-hi, perPer arribar-hi, per , primer cal fer escala a la Grècia

clà -ta aturada ens ajudarà ta aturada ens ajudarta aturada ens ajudarespolsar-nos algunes

GR ÈCIA I ROMAL’homosexuali-

ROGERRR BENITO JULIÀ

HISTORIADOR

[email protected]

l Barri Gòtic és el nucli on va néixer la ciutat de Barcelona, i alhora és allà on es troben els principals

edificis públics: el Palau de la Generalitat, l’Ajuntament, el Palau Reial i la Catedral. Mal-grat les inevitables transfor-macions que ha sofert, el Bar-

ri Gòtic és ple d’empremtes dels romans, jueus, cristians, comtes, reis d’Aragó i esta-ments eclesiàstics i burgesos de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. En aquest pe-tit escrit, només comenta-rem uns petits detalls que sovint passen desapercebuts, i procurarem estimular els lectors a visitar novament i amb nous ulls aquest magnífic entorn.

LA CATEDRAL GÒTICA DE BARCELONAEls turistes que visiten el barri gòtic de Barcelona, i els mateixos barcelonins, en contemplar la façana de la catedral de Barcelona queden meravellats per una obra que consideren original, gairebé mil·lenària i comparable a d’altres catedrals gòtiques d’Europa, com la de Notre Dame de París o la catedral de Colònia.

En canvi, la façana de la catedral de Barcelona, d’es-til neogòtic, és molt més mo-derna: del segle XIX. Va ser obra de Josep Oriol Mestres i August Font, i apadrinada pel famós empresari catalàManuel Girona. Aquest pro-hom, nascut a Tàrrega el 1818, va fundar el 1844 el primer banc privat del país, el Banc de Barcelona, del qual va ser director. També es va dedicar a negocis com la construcciódel Canal d’Urgell i la creació de la companyia General de Tabacs de Filipines. Amb molts dels seus diners, va participar com a benefactor a l’Expo-sició Universal de Barcelona de 1888. La finalització de la façana i el cimbori de la catedral foren una de les se-ves obres filantròpiques. En reconeixement, al claustre d’aquest temple es troba el

Monuments Monuments

FOTOS: JULIAN GUISADO

EL MÓN MEDIEVAL 99

CASTELL DEL CATLLAR Molts dels elements de defensa dels castells han anat desapareixent en temps de pau, a mesura que queien en desú -tava a les noves funcions. Així, per exemple,

per donar cabuda a les primeres armes de foc i, més tard, als canons, i van acabar desapa-

-bé van perdre utilitat les portes caladisses, els ponts llevadissos i altres elements, però sobretot foren els fossats els que causaven una veritable incomoditat. A poc a poc es van

èixer. Al

de la fortalesa i s’ha netejat el fossat.

A LA RIBA DRETA DEL GAI ÀAquesta població ó de només 59 metres d’alçada vora el riu Gaià, respira història per totes bandes; la presèn-cia de les construccions de defensa de l’an-

carrers: les torres altives, els panys de mura-

pedra, donen fe que el lloc ha estat especial òria.

Les excavacions fetes a la vila van des-

lles feudals que avui encara planten cara es -

perposició de construccions militars demos-tra que el lloc havia estat un enclavament defensiu de primer ordre.

Els documents més antics que parlen del castell són del 1066, temps en què el lloc formava part del territori cedit pel comte

al 1351, any en què va passar als Olzine-lles. Més tard, el 1375, va passar a Guerau de Queralt, senyor de Santa Coloma, i entre

-ors, els comtes de Santa Coloma de Queralt

LES PEDRES PARLENó

han estat molt treballades. Durant els últims anys, l’Ajuntament, propietari actual del castell, ha comprat i enderrocat les cases adjacents a les torres i la muralla, cosa que ha permès recuperar-la i també poder tornar a fer ús del pont de pedra que travessa el fossat, construï -balls també

pou, coronat per una volta impressionant a 12 metres d’alç

www.monmedieval.cat www.monmedieval.cat 99 99

TEXT I FOTOGRAFIES:RAMONRR ORPINELL VILARROIG

DIRECTOR GIRECTORIRECTOR ERENT DE FUNDACIÓ CASTELLS CULTURALS DE CATALUNYA

Albaida,TEXT: ROSA GIBERT

FOTOS: AJUNTAMENT ALBAIDA

Viatges Viatges

Albaida, co-neguda per ser la porta de les mun-tanyes, ha destacat des de fa dèca-des per ser la

ciutat del tèxtil per al calderer. Esta localitat valenciana no tan sols brilla per la seua tradicio-nal producció de veles; també compta amb un ric patrimoni cultural que s’obre cada vegada més al turisme. Ubicada entre

dóna nom a la comarca, deno-minació que procedix de l’àrab “al-Baydà” (terres blanques). Era presidida per un senyorial castell de moros que Jaume I va substituir per una nova vila cristiana l’any 1244.

es troba en la Plaça Major, on recau l’impressionant Palau dels

Nostra Senyora i la casa museu dedicada a l’il·lustre pintor local José Segrelles.

ubicat al costat de l’església, és -

mental i emblemàtic de la ciutat

poder feudal, transformat ara en espai públic. Les seues sales estan decorades per múltiples

Són especialment rellevants les sales del Tron, de la Música, del Crist, la Blanca, el dormitori i la sala del Marquès.

-tral i la Torre Palatina. Construït

joies medievals al peu de les muntanyes

Albaida,TEXT: ROSA GIBERT

FOTOS: AJUNTAMENT ALBAIDA

Viatges Viatges

Albaida, co-neguda per ser la porta de les mun-tanyes, ha destacat des de fa dèca-des per ser la

ciutat del tèxtil per al calderer. Esta localitat valenciana no tan sols brilla per la seua tradicio-nal producció de veles; també compta amb un ric patrimoni cultural que s’obre cada vegada més al turisme. Ubicada entre

dóna nom a la comarca, deno-minació que procedix de l’àrab “al-Baydà” (terres blanques). Era presidida per un senyorial castell de moros que Jaume I va substituir per una nova vila cristiana l’any 1244.

es troba en la Plaça Major, on recau l’impressionant Palau dels

Nostra Senyora i la casa museu dedicada a l’il·lustre pintor local José Segrelles.

ubicat al costat de l’església, és -

mental i emblemàtic de la ciutat

poder feudal, transformat ara en espai públic. Les seues sales estan decorades per múltiples

Són especialment rellevants les sales del Tron, de la Música, del Crist, la Blanca, el dormitori i la sala del Marquès.

-tral i la Torre Palatina. Construït

joies medievals al peu de les muntanyes

36 EL MÓN MEDIEVAL

Els Usatges de Barcelona i l’article 24 de la Constitució de 1978

KAY SUENAGA PORTUGUÈS

Contràriament al que podria semblar, el dret a la defensa no és una formulació moder-

-templava. Malauradament, va patir un retrocés important amb l’adveniment de l’Edat Mitjana, i caldria esperar fins

assolir. Durant aquest període, l’estructura feudal de la societat medieval limitava els drets de l’individu en funció de l’estament al

populars tenien els seus drets molt limitats i, en moltes ocasions, l’acusat era sentenciat sense rebre l’oportunitat de defensar-se de les causes que se li imputaven.

Tot i això, a Catalunya i, per extensió,

de Barcelona van permetre certa cobertura

gran quantitat d’articles que regulaven els processos judicials i les garanties que havia de tenir un acusat.

36 EL MÓN MEDIEVAL

Els Usatges de Barcelona i l’article 24 de la Constitució de 1978

KAY SUENAGA PORTUGUÈS

Contràriament al que podria semblar, el dret a la defensa no és una formulació moder-

-templava. Malauradament, va patir un retrocés important amb l’adveniment de l’Edat Mitjana, i caldria esperar fins

assolir. Durant aquest període, l’estructura feudal de la societat medieval limitava els drets de l’individu en funció de l’estament al

populars tenien els seus drets molt limitats i, en moltes ocasions, l’acusat era sentenciat sense rebre l’oportunitat de defensar-se de les causes que se li imputaven.

Tot i això, a Catalunya i, per extensió,

de Barcelona van permetre certa cobertura

gran quantitat d’articles que regulaven els processos judicials i les garanties que havia de tenir un acusat.

48 EL MÓN MEDIEVAL

Sexualitat

L’homosexuali-tat ha estat un dels fenòmens menys estudi-ats pels me-dievalistes i els histo-riadors

d’estudiar els homose-xuals com a grup a causa de la seva dis-

col·lectius margi-nats, com els jueus o musulmans, vivien en comunitat, mentre que els homosexuals ho feien en secret.

John Boswell (1947-1994), professor d’Història Medieval

-cà aquesta barrera l’any 1980

de la comunitat de medievalis--

no ha tingut gaire continuïtat. Per què és difícil parlar de

Per arribar-hi, però, primer cal fer escala a la Grècia

-ta aturada ens ajudarà espolsar-nos algunes

GRÈCIA I ROMAL’homosexuali-

L’Homosexualitat a l’Edat Mitjana

ROGERRR BOGEROGER ENITOTT JULIÀ

HISTORISTST ADOR

48 EL MÓN MEDIEVAL

Sexualitat

L’homosexuali-tat ha estat un dels fenòmens menys estudi-ats pels me-dievalistes i els histo-riadors

d’estudiar els homose-xuals com a grup a causa de la seva dis-

col·lectius margi-nats, com els jueus o musulmans, vivien en comunitat, mentre que els homosexuals ho feien en secret.

John Boswell (1947-1994), professor d’Història Medieval

-cà aquesta barrera l’any 1980

de la comunitat de medievalis--

no ha tingut gaire continuïtat. Per què és difícil parlar de

Per arribar-hi, però, primer cal fer escala a la Grècia

-ta aturada ens ajudarà espolsar-nos algunes

GRÈCIA I ROMAL’homosexuali-

L’Homosexualitat a l’Edat Mitjana

ROGERRR BOGEROGER ENITOTT JULIÀ

HISTORISTST ADOR

[email protected]

El Barri Gòtic és el nucli on va néixer la ciutat de Barcelona, i alhora és allà on es troben els principals

Palau Reial i la Catedral. Mal-grat les inevitables transfor-macions que ha sofert, el Bar-

ri Gòtic és ple d’empremtes dels romans, jueus, cristians,

-ments eclesiàstics i burgesos de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. En aquest pe-tit escrit, només comenta-rem uns petits detalls que sovint passen desapercebuts, i procurarem estimular els lectors a visitar novament i amb nous ulls aquest magnífic entorn.

La veritable història de

La Capella de Santa Llúcia

LA CATEDRALGÒTICA DE BARCELONAEls turistes que visiten el barri gòtic de Barcelona, i els mateixos barcelonins, en contemplar la façana de la catedral de Barcelona queden meravellats per una obra que consideren original, gairebé mil·lenària i comparable a d’altres catedrals gòtiques d’Europa, com la de Notre Dame de París o la catedral de Colònia.

En canvi, la façana de la catedral de Barcelona, d’es-til neogòtic, és molt més mo-

obra de Josep Oriol Mestres

pel famós empresari català -

hom, nascut a Tàrrega el 1818, va fundar el 1844 el primer banc privat del país, el Banc de Barcelona, del qual va ser director. També es va dedicar a negocis com la construcció del Canal d’Urgell i la creació de la companyia General de

dels seus diners, va participar com a benefactor a l’Expo-sició Universal de Barcelona de 1888. La finalització de la façana i el cimbori de la catedral foren una de les se-ves obres filantròpiques. En reconeixement, al claustre d’aquest temple es troba el

[email protected]

El Barri Gòtic és el nucli on va néixer la ciutat de Barcelona, i alhora és allà on es troben els principals

Palau Reial i la Catedral. Mal-grat les inevitables transfor-macions que ha sofert, el Bar-

ri Gòtic és ple d’empremtes dels romans, jueus, cristians,

-ments eclesiàstics i burgesos de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. En aquest pe-tit escrit, només comenta-rem uns petits detalls que sovint passen desapercebuts, i procurarem estimular els lectors a visitar novament i amb nous ulls aquest magnífic entorn.

La veritable història de

La Capella de Santa Llúcia

LA CATEDRALGÒTICA DE BARCELONAEls turistes que visiten el barri gòtic de Barcelona, i els mateixos barcelonins, en contemplar la façana de la catedral de Barcelona queden meravellats per una obra que consideren original, gairebé mil·lenària i comparable a d’altres catedrals gòtiques d’Europa, com la de Notre Dame de París o la catedral de Colònia.

En canvi, la façana de la catedral de Barcelona, d’es-til neogòtic, és molt més mo-

obra de Josep Oriol Mestres

pel famós empresari català -

hom, nascut a Tàrrega el 1818, va fundar el 1844 el primer banc privat del país, el Banc de Barcelona, del qual va ser director. També es va dedicar a negocis com la construcció del Canal d’Urgell i la creació de la companyia General de

dels seus diners, va participar com a benefactor a l’Expo-sició Universal de Barcelona de 1888. La finalització de la façana i el cimbori de la catedral foren una de les se-ves obres filantròpiques. En reconeixement, al claustre d’aquest temple es troba el

JORGE MAÍZ CHACÓN

HISTORIADOR,EDITOR I DIRECTOR DE WWW.MEDIEVALISMO.ORG

FOTOS CEDIDES PER: GETTY CENTER MUSEUM DE LOS ÀNGELES.

En el present text, analit-zem des d’una altra òptica els fets que condue ixen

el seu relat i

cristiana de les Balears a par-tir de 1229. Utilitzant com a rerefons el Llibre dels Feyts de Jaume I el Conqueridor, evidenciem l’existència d’un missatge i discurs que estaria més enllà del mateix procés de conquesta. Un llenguatge emprat que es repeteix en in-comptables cròniques i fets medievals, en els quals, darrere d’un al·legat dels mateixos, s’expressa l’argument habitu-al de la superioritat, del bé, de l’altre; en definitiva, de la violència psíquica, física i mental.

Rarament l’àmbit de la violència és analitzada com a concepte general expres-siu d’una societat. Ja hi ha interessants estudis sobre la violència urbana, la seva aparició en els àmbits ru-rals, la violència marginal, les lluites de bàndols i vio-lència antisenyorial, violèn-cia antisemita, la violència de la legalitat, la quotidia-na, la feudal, etc. que sota els pretextos habituals són analitzats a partir de les fonts documentals tradicio-nals de la justícia criminal, i que generalment oferei-xen el denominador comú de l’òptica materialista de la lluita de classes. O, per exemple, aquells estudis que analitzen la literatura o les expressions artístiques contemporànies als fets i tracten d’enumerar els fets

i les paraules més habitual-ment emprades, conformant bons exemples de l’erudició i la nova interpretació soci-al/mental del subjecte his-tòric.

Lli-bre dels Feyts, evidencia-rem allò que fa que el poder se sostingui, la producció de discursos més enllà de la seva acceptació únicament com a potència militar. En definitiva, la concepció i alteració d’un procés crea-tiu en torn a l’al·legat d’uns actes de marcat sentit do-minador. Funció que es duu a terme en el marc expansiu de les naixents i complexes monarquies feudals.

ELS RITMESDE LA VIOLÈNCIA

-lització d’uns qualificatius

Dispositius de poder

EL MÓN MEDIEVAL 74

Expressions de la violència

a la conquesta de Mallorca

JORGE MAÍZ CHACÓN

HISTORIADOR,EDITOR I DIRECTOR DE WWW.MEDIEVALISMO.ORG

FOTOS CEDIDES PER: GETTY CENTER MUSEUM DE LOS ÀNGELES.

En el present text, analit-zem des d’una altra òptica els fets que condue ixen

el seu relat i

cristiana de les Balears a par-tir de 1229. Utilitzant com a rerefons el Llibre dels Feyts de Jaume I el Conqueridor, evidenciem l’existència d’un missatge i discurs que estaria més enllà del mateix procés de conquesta. Un llenguatge emprat que es repeteix en in-comptables cròniques i fets medievals, en els quals, darrere d’un al·legat dels mateixos, s’expressa l’argument habitu-al de la superioritat, del bé, de l’altre; en definitiva, de la violència psíquica, física i mental.

Rarament l’àmbit de la violència és analitzada com a concepte general expres-siu d’una societat. Ja hi ha interessants estudis sobre la violència urbana, la seva aparició en els àmbits ru-rals, la violència marginal, les lluites de bàndols i vio-lència antisenyorial, violèn-cia antisemita, la violència de la legalitat, la quotidia-na, la feudal, etc. que sota els pretextos habituals són analitzats a partir de les fonts documentals tradicio-nals de la justícia criminal, i que generalment oferei-xen el denominador comú de l’òptica materialista de la lluita de classes. O, per exemple, aquells estudis que analitzen la literatura o les expressions artístiques contemporànies als fets i tracten d’enumerar els fets

i les paraules més habitual-ment emprades, conformant bons exemples de l’erudició i la nova interpretació soci-al/mental del subjecte his-tòric.

Lli-bre dels Feyts, evidencia-rem allò que fa que el poder se sostingui, la producció de discursos més enllà de la seva acceptació únicament com a potència militar. En definitiva, la concepció i alteració d’un procés crea-tiu en torn a l’al·legat d’uns actes de marcat sentit do-minador. Funció que es duu a terme en el marc expansiu de les naixents i complexes monarquies feudals.

ELS RITMESDE LA VIOLÈNCIA

-lització d’uns qualificatius

EL MÓN MEDIEVAL 74

Expressions de la violència

a la conquesta de Mallorca

Monuments Monuments

FOTOS: JULIÁN GUISADO

Ripoll,el gran monestir romànic de Catalunya

Monuments Monuments

FOTOS: JULIÁN GUISADO

Ripoll,el gran monestir romànic de Catalunya

CASTELL DEL CATLLAR Molts dels elements de defensa dels castells han anat desapareixent en temps de pau, a mesura que queien en desús i l’edifici

exemple, les espitlleres per a les fletxes es van fer grans per donar cabuda a les prime-res armes de foc i, més tard, als canons, i van acabar desapareixent, sovint converti-des en finestres. També van perdre utilitat les portes caladisses, els ponts llevadissos i altres elements, però sobretot foren els fossats els que causaven una veritable inco-

de vegades, amb els mateixos enderrocs del

Catllar s’ha rehabilitat gran part de la for-talesa i s’ha netejat el fossat.

A LA RIBA DRETA DEL GAIÀ

de només 59 metres d’alçada vora el riu Gaià, respira història per totes bandes; la presència de les construccions de defensa de l’antiga vila fortificada domina el paisat-

de muralla i, sobretot, els llargs fossats ex-cavats a la pedra, donen fe que el lloc ha estat especial al llarg de la història.

Les excavacions fetes a la vila van des-cobrir que ja hi havia hagut un poblat en els

segles VII i V abans de Crist, i que les mu-ralles feudals que avui encara planten cara

superposició de construccions militars de-mostra que el lloc havia estat un enclava-ment defensiu de primer ordre.

Els documents més antics que parlen del castell són del 1066, temps en què el lloc formava part del territori cedit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I a Ponç de Montoliu. Els Montoliu el van conservar fins al 1351, any en què va passar als Olzine-lles. Més tard, el 1375, va passar a Guerau de Queralt, senyor de Santa Coloma, i en-tre guerres, destruccions i restauracions posteriors, els comtes de Santa Coloma de Queralt van habitar el castell fins al segle XVIII.

LES PEDRES PARLENLes torres i la part central de la fortificació han estat molt treballades. Durant els úl-

del castell, ha comprat i enderrocat les ca-ses adjacents a les torres i la muralla, cosa que ha permès recuperar-la i també poder tornar a fer ús del pont de pedra que traves-

treballs també s’ha recuperat el pou de gel, a l’obaga, a la cara nord, sota el castell.

Ruta de Castells:Tarragonès, el Catllar,

Torredembarra, Ferran,Altafulla, Tamarit, el Rei (Tarragona)

www.monmedieval.cat 99

TEXT I FOTOGRAFIES:RAMON ORPINELL VILARROIG

DIRECTOR GERENT DE FUNDACIÓ CASTELLS CULTURALS DE CATALUNYA