EL MON MEDIEVAL 14

EL

MÓ

N M

ED

IEV

AL

16

164,50 €

www.monmedieval.cat

EL

MO

NE

ST

IR D

E S

AN

T F

EL

IU D

E G

UÍX

OL

S

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLSSANT JULIà DE VILATORTA • FRANcESc D’ASSIS • LES ESPÈcIESLA PASQUA • L’ARMAMENT HOSPITALER • L’AVORTAMENTSANT JULIà DE VILATORTA • FRANcESc D’ASSÍS • LES ESPÈcIESLA PASQUA • L’ARMAMENT HOSPITALER • L’AVORTAMENT

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

Seccions 06 LA FOTO DEL LECTOR

08 NUMISMÀTICA

10 MÚSICA

12 CUINA MEDIEVAL

13 SAPS ON ÉS?

14 GENEALOGIA

16 CASTELLS ROMÀNICS CATALANS

18 LLIBRES / CD / DVD

Articles 20 L’ENTREVISTA Colom podria ser català i jueu

30 PIRATES El terror del mar, la pirateria d’Al-Andalus

34 RECUPERANT EL PASSAT L’enigma de Marco Polo

48 MONUMENTS La seu episcopal d’Ègara

60 EL PERSONATGE El rei Pere III el Gran

72 HISTÒRIA MILITAR La batalla de Muret

86 ART El tapís de Bayeux

98 BÀRBARS Genseric saqueja Roma

Sumari Número 14

PÀGINA 48: LA SEU EPISCOPAL D’ÈGARA

PÀGINA 60: EL REI PERE III EL GRAN

PÀGINA 72: LA BATALLA DE MURET

PÀGINA 86: EL TAPÍS DE BAYEUX

5 www.monmedieval.cat

L´Editorial

Ramon Rovira

Des d’aquestes pàgines sempre hem intentat contribuir a trencar el tòpic d’una Edat Mitjana obscura, monolítica i bàrbara, però sense oblidar les terribles injustícies socials que s’hi produïen, si és que es poden valorar amb els paràme-

tres que fem servir avui en dia.

Potser els historiadors del futur hauran de fer re-flexions similars quan analitzin una societat com la nostra, en què els banquers semblen haver-se convertit en els nous senyors feudals.

Només cal que llegim algunes notícies que han sortit a la premsa els últims dies: “El sou dels di-rectius de banca augmenta el doble que els bene-ficis. Les remuneracions de les juntes directives de les entitats financeres puja un 45% entre el 2004 i el 2010, per un 27% dels guanys”; “Els cinc principals bancs espanyols atresoren a les seves caixes fortes 576,9 milions d’euros per fer front a indemnitzacions per cessament i, sobretot, a les jubilacions dels seus principals directius”.

I tot això quan es debat si la Unió Europea –és a dir, els seus ciutadans- haurà de tornar a injectar diners a la banca. Realment, això queda tan lluny del que havien de patir els tribulats camperols en els temps més durs de l’Edat Mitjana?

Almenys, llavors la usura era perseguida, tant al món cristià com al musulmà, i només cal recordar com Dante, ja en el Renaixement, feia cremar els usurers al setè cercle de l’infern, juntament amb els blasfems i els sodomites. Ara es vesteix amb una pàtina de respectabilitat i fa moure el món al ritme que marca, amb els governs com a titelles.

Potser hi hauríem de reflexionar. Qui sap si no estem més a prop que no ens pensem d’aquella època que intentem retratar des d’aquestes pàgines.

Però deixarem aquestes qüestions per a la seva reflexió. Mentrestant, els proposem un nou re-corregut pel nostre passat medieval. En aquesta edició, descobriran l’impressionant conjunt ar-quitectònic de la seu episcopal d’Ègara; viuran la caiguda de l’Imperi Romà, que va donar pas al període medieval; i també podran valorar els arguments a favor i en contra de la catalanitat de Cristòfor Colom i conèixer la història bèl·lica que hi ha darrere del Tapís de Bayeux.

Esperem que en gaudeixin. Atentament,

Equip El Món Medieval

Retorn al passat?

20 EL MÓN MEDIEVAL

L’Entrevista


L’Entrevista

Colompodria ser català i jueu

A FINALS DE 2009 ES VA PUBLICAR A L’ESTAT ESPANyOL L’OBRA DE DOS AU-TORS NORD-AMERICANS SOBRE COLOM QUE DONAVEN UNA gRAN CREDIBI-LITAT A LA POSSIBILITAT QUE EL DESCOBRIDOR D’AMÈRICA FOS CATALÀ. DE FET, ALgUNS DELS DARRERS ESTUDIS APUNTEN A LA POSSIBILITAT QUE CO-LOM APRENgUÉS CATALÀ ABANS QUE CASTELLÀ. QüESTIONS DE CARÀCTER FILOLògIC AL MARgE, REPASSEM AMB EL PRESIDENT DEL CENTRE D’ESTUDIS COLOMBINS, FRANCESC ALBARDANER, QUINS SÓN ELS PRINCIPALS ARgU-MENTS SOBRE ELS QUE S’ASSENTA UNA TEORIA QUE, JUNTAMENT AMB LA gENOVESA, ÉS, SEgONS LES SEVES PARAULES, LA QUE COMPTA AMB MÉS

PROVES I RAONAMENTS MÉS SòLIDS.

Text i fotografíes: Ignasi RobledaPeriodista

Dues novetats editorials re-cents sobre l’origen català de Colom: d’Estelle Irizarry (Universitat de Georgetown) i Charles J. Merrill (Mount Saint Mary de Washinton). Un bon suport a les tesis que des del Centre defensen des de ja fa un temps.Vam tenir la sort que coinci-dís la publicació de dos autors nord-americans sobre Cristò-for Colom; concretament, la traducció catalana de l’obra del doctor Merrill amb la ver-sió anglesa i castellana de la de la doctora Estelle Irizarry. El de Merrill s’ha col·locat en-tre els llibres de no ficció més venuts, darrere d’obres com les memòries de Jordi Pujol.Evidentment, estem encan-tats que defensin la tesi de la catalanitat de Colom. So-bretot, perquè són dos autors

nord-americans, professors universitaris i amb títol de doctor. Quelcom que nosaltres estàvem buscant des de la creació de l’Institut d’Estudis Colombins: provocar l’interès de la universitat per aquesta temàtica. Cosa en la qual hem d’admetre que hem fracassat.

De l’obra de Charles J. Mer-rill es destaca que és el re-sultat de vint anys de feina.Té una bibliografia de més de trenta pàgines. I segur que els ha llegit tots! Es tracta d’un llibre que ens ha anat com anell al dit. I especialment la versió en català, perquè últimament havien sortit una sèrie de llibres espantosos de cientí-fics que ens tiraven per ter-ra la poca fama que havíem aconseguit.

Tan malament estava la situ-ació?Quan vaig començar a estudi-ar els orígens de Colom, l’any 1986, si deies a la gent que Colom era català se te’n re-ien a la cara, parlant clar. No tenia cap tipus de prestigi ni res. Havies d’armar-te de pa-ciència. El que volíem era que la universitat s’impliqués en aquests estudis. També anà-vem a simposis internacionals preparats perquè es riguessin de nosaltres...

I realment era així?No! El 1992 vaig anar a Sicília, a un simposi seriós organitzat pel Consell d’Investigacions Científiques d’Itàlia i la Uni-versitat de Palermo. Tot molt pro-italià, però estaven tan avorrits de parlar sempre del mateix –perquè ells tenien

Francesc Albardaner, president del Centre d’Estudis Colombins

Pirates

El terror del mar, la pirateria d’ Al-Andalus

David Tella Ruiz

30 EL MÓN MEDIEVAL


El terror del mar, la pirateria d’ Al-Andalus

David Tella Ruiz

Ja en èpoques clàssi-ques, la pirateria era un fet a les costes mediterrànies, com

demostra la “Lex gavinia” de l’any 67 dC, per la qual es donen poders a Pompeu per acabar amb aquesta activitat.

Després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, el Mare Nostrum va ser fre-qüentat, cada cop més, per naus islàmiques, com a conseqüència de l’expan-sió àrab pel nord d’Àfrica i per la península Ibèrica. Aquestes naus podien ser comandades per mercaders, per militars andalusins o per pirates, tot i que en moltes ocasions seria més correc-te anomenar-los “corsaris” (la diferència entre corsaris i pirates rau en el fet que els primers tenien cobertura política i els segons, no).

Em centraré en tres as-pectes dels pirates i dels corsaris: els indicis del corsarisme, l’existència de dues etapes diferents dins del marc cronològic que estic estudiant i, per úl-tim, la possible participació d’aquests mariners en expe-dicions militars oficials.

CORSARISMEPer comentar la qüestió del corsarisme em centraré pels volts del 800, quan s’ob-serven diverses expedicions de pirates organitzades per les classes governants an-dalusines; expedicions com la de Còrsega, Sardenya o Niça, organitzades per Abd Allah Al-Balansi o pel mateix emir de Còrdova, Al-Hakam I (796- 822).

Aquestes expedicions in-teressaven a les classes di-rigents perquè, a banda dels interessos religiosos i propa-gandístics entorn al gihad, n’obtenien beneficis eco-nòmics, ja que mitjançant les ràtzies o saquejos im-portaven esclaus i material

robat. Tenien, també, inte-rès polític i militar, perquè mitigaven les defenses dels cristians i facilitaven punts a la costa per a possibles desembarcaments o per es-devenir centres comercials. Quan el corsarisme va dei-xar d’interessar a les classes dirigents, en canvi, l’emir va signar un seguit de pactes amb els regnes més atacats pels corsaris i l’activitat es va reduir.

PERÍODESCal diferenciar dos períodes de l’activitat dels pirates al Mediterrani. El primer té lloc entre el 796 i el 825, després que els bizantins aturessin momentàniament els islàmics gràcies a una re-organització de les defenses i de la flota. És un període en què els pirates o corsaris es dediquen a saquejar la part occidental del Mediterrani, refugiant-se principalment al port de Tortosa, que, a més de tenir una gran im-portància econòmica com a port principal d’Al-Andalus, oferia una bona localització geogràfica, car els atacs es donaven sobretot en la zona del Mediterrani sota domini cristià més propera a aques-ta localitat. Després de dur a terme les ràtzies, els pira-tes o corsaris es refugiaven en aquest port de l’Ebre, on venien els productes robats.

La diferència entre un port principal i un de secun-dari és que el primer té més infraestructura destinada a la càrrega i descàrrega de mercaderies, i aglutina co-merç a més gran escala. Hi havia rutes directes entre ports principals de diversos regnes, i també rutes de redistribució entre un port principal i ports secundaris o d’altres enclavaments del mateix regne.

El segon període es donà entre el 819 i el 961 (amb una etapa de transició entre

Pirates

34 EL MÓN MEDIEVAL

Recuperant el passat

L’ enigma

de Marco Polo

Van ser els seus viatges com creiem?


Recuperant el passat

Per: Jordi Bilbeny. Cap de Recerca

de l’Institut Nova Història

Un dels fets més impor-tants a l’hora de tenir present la biografia de Marco Polo és que

el manuscrit original comen-çat a gènova no ha sobrevis-cut; i, dels textos, d’uns 150 manuscrits que queden s’ha dit que no n’hi ha dos que si-guin iguals. El fet, que en sí no ha de ser cap alarma per sospitar res d’especial, tin-dria ara una transcendència capital si es pogués donar el cas que el Marco Polo de què parlen els manuscrits no fos exactament el Marco Polo real i darrere d’aquest nom s’hi amagués un altre personatge de carn i ossos.

Així m’ho fan entreveure un seguit de dades, moltes de les quals les dóna John Lar-ner a la seva biografia sobre aquest gran viatger, intitulada Marco Polo y el descubrimi-ento del mundo, car, segons ell, tota la seva vida és plena de controvèrsies i ja al segle XVIII es va escriure que el lli-bre és un engany i que el seu autor és un mentider i que ni Marco Polo ni els seus famili-ars no viatjaren mai a la Xina. Dada que ha estat refermada per l’argument aparegut re-centment a favor de la tesi que tota la història sobre l’empresonament de Marco a gènova i la seva cooperació amb Rustichello (que és qui va redactar el llibre, seguint els dictats d’en Polo) és un mite.

A més a més, el llibre d’en Marco Polo ens diu que tant ell com el seu pare i un germà d’aquest són els protagonistes d’un dels viatges a la Xina més importants de l’Edat Mitjana. Nogensmenys, per Larner, a les fonts xineses no s’hi ha

MINIATURA QUE REPRESENTA gENgHIS I kUBLAI kHAN CONCEDINT ALS POLO UN PASSAPORT PER ALS SEUS VIATgES A MONgòLIA.

48 EL MÓN MEDIEVAL

Monuments

La seu episcopald’Ègara


Monuments

La seu episcopald’Ègara

Carles Sánchez i Márquez Historiador de l’art

Projecte d’investigació Magistri Cataloniae.

Universitat Autònoma de Barcelona

L a designació de l’antic municipi hispanoro-mà d’Ègara (Terrassa) com a seu episcopal

per part del bisbe Nundina-ri de Barcelona, entre els anys 450 i 460, va propiciar la creació d’un gran con-junt religiós, presidit per la catedral (Santa Maria), amb un baptisteri als seus peus; el martyrium (Sant Miquel); l’edifici parroquial (Sant Pere) i d’altres dependènci-es. Art, arqueologia i història es fonen en aquest conjunt monumental únic a Europa.

Des de la revaloració per part de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa (seu d’Ègara), ha estat objecte d’estudi per part d’especia-listes de la història de l’art i l’arquitectura (fou declarat Monument Històrico-Artístic d’Interès Nacional el 3 de juny de 1931, i Bé d’Interès Cultural, el 1985). En aquest sentit, el 1991 va tenir lloc el Primer Simposi Internacional sobre les Esglésies, que va finalitzar amb el desig d’ini-ciar una campanya arqueo-lògica en el conjunt. Aquest desig es va fer realitat el 1995, quan es van iniciar les diverses campanyes ar-queològiques, primer en el marc del Projecte d’Inte-gració Urbana del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa i, tres anys més tard, sota el Pla Director. En aquest període, comprès entre els anys 1995 y 2009, s’han dut a terme successives campa-nyes arqueològiques que han permès la reinterpretació del cran complex episcopal de mitjan segle V, així com

INTERIOR DE SANT MIgUEL

60 EL MÓN MEDIEVAL

El Personatge

El Personatge


Jaume MirasPeriodista

El reiPere III el Gran

Pere III fou fill de Jaume I el Conqueridor i de la seva segona esposa

Violant d’Hongria. Va néixer a València el 1240.En virtut de l’últim testa-ment del seu pare (162), després de la mort de l’infant Alfons va rebre Catalunya, Aragó i València, mentre el seu germà Jaume rebia les Balears, els com-tats de Rosselló i Cerdanya i el senyoriu de Montpeller. Aquest testament va desa-gradar a l’infant Pere, però va haver de cedir, mantenint dissimulada la rancúnia.

El 1262 es va casar amb Constança de Sicília. Va par-ticipar a la campanya de Múrcia, especialment en la primera etapa (entre 1265 i començaments de 1266). El 1272 es va distanciar del seu pare i fou privat de tot càr-rec i renda, fins que es van reconciliar l’any següent. El 1275 va participar en la reducció de la revolta del seu germà Ferran Sanxís de Castre i altres nobles.

Es va coronar rei a Saragossa, el 16 de novem-bre de 1276, en una tre-va de la segona campanya contra el segon alçament

d’al-Arzaq, denominada dels Sarraïns Valencians, que va poder dominar defi-nitivament amb la presa de Montesa, el 1277. Aquesta victòria li va permetre en-frontar-se a una lliga de ba-rons rebels, la major part, de les terres de l’Urgell, el Pallars i Foix (les ciutats i viles de les quals estaven, però, amb el rei), lluita que va acabar amb la victòria de Pere en el setge de Balaguer, on s’havien fet forts els no-bles, gràcies a una acció dels seus habitants, que van oferir a Pere la rendició de la vila (1280).

En el procés que va se-guir, el rei va perdonar els nobles i els va tornar els castells capturats, amb l’ex-cepció del comte de Foix. Va intervenir en el conflic-te dels Infants de la Cerda, amb èxit, mantenint a presó honrada al castell de Xàtiva els infants, que a la mort del seu pare havien fugit de Castella, conduïts per la seva mare Blanca de França i la seva àvia Violant d’Aragó.

PERE III EL gRAN D’ARAgÓ (PERE I DE VALÈNCIA, PERE II COMTE DE BARCELONA) FOU UN DELS REIS MÉS INFLUENTS DE LA CORONA CATA-LANOARAgONESA, I PROTAgONITzÀ L’EXPANSIÓ TERRITORIAL PEL ME-DITERRANI. VA CONQUERIR SICíLIA LLUITANT CONTRA ELS FRANCESOS I EL PAPAT, VA FLEXIBILITzAR EL PODER AUTOCRÀTIC REIAL I VA FER EL PRIMER PAS PER ALLUNyAR L’ESgLÉSIA DEL PODER POLíTIC A EUROPA.

72 EL MÓN MEDIEVAL

David Odalric de Caixal i Mata d’ ArmagnacProfessor d’Història i Protocol Eclesiàstic de l’ESPRI

La batallade Muret13 de setembre de 1213

CROATS DURANT LA BATALLA. QUADRE DE CHARLES-PHILIPPE LARIVIÈRE. MUSEU DE VERSALLES.


Història Militar

L a batalla de Muret va consistir en l’esca-ramussa decisiva de l’anomenada croada

albigesa. Va tenir lloc el 13 de setembre de 1213 en una planura de la localitat occi-tana de Muret, uns 12 quilò-metres al sud de Tolosa de Llenguadoc. La contesa va enfrontar Pere II d’Aragó, els seus vassalls i els seus aliats, entre els quals es tro-baven Raimon VI de Tolosa, Bernat V de Comenge i Raimon Roger I de Foix, con-tra les tropes croades i les de Felip II de França, lidera-des per Simó IV de Montfort. El triomf va correspondre a aquestes últimes, i Simó de Monfort es va convertir en duc de Narbona, comte de Tolosa, vescomte de Besiers i vescomte de Carcassona. Les tropes aragoneses i occi-tanes van patir unes pèrdues de 15.000 a 20.000 homes, i Pere II d’Aragó, conegut com el catòlic, va morir a la batalla. El seu fill de cinc anys, el futur rei Jaume I d’Aragó, que era sota la custòdia de Simó de Monfort

–amb la filla del qual s’ha-via concertat matrimoni, en un intent de resoldre el conflicte-, va haver de res-tar un any com a hostatge fins que, per ordre del papa Innocenci III, Monfort el va entregar als templers.

La batalla va marcar l’ini-ci de la dominació dels reis francesos sobre Occitània. Fou, també, el comença-ment de la fi de l’expansió aragonesa a la zona. Abans de la batalla, Pere II d’Aragó havia aconseguit el vassallat-ge del comtat de Tolosa, de Foix i de Comenge. Després de la seva derrota i mort, el seu fill i hereu Jaume I tan sols va conservar el se-nyoriu de Montpeller per herència de la seva mare, Maria de Montpeller. A partir d’aquesta data, l’expansió aragonesa es dirigiria cap a València i les Balears.

A principis del segle XIII, l’heretgia càtara s’havia fi-ançat pel territori d’Occità-nia, amenaçant la doctrina de l’Església Catòlica. El papa Innocenci III, després de llançar una croada fallida

contra els càtars, va intentar reconciliar-se amb el comte Raimon VI de Tolosa. Malgrat tot, Arnau Amalric, llegat papal, i Simó IV de Monfort sempre van actuar per tren-car les negociacions, exigint a Raimon VI unes condicions molt dures. Aquest va cercar aliats amb una ortodòxia ca-tòlica indubtable i, després d’entrevistar-se amb diver-sos monarques europeus, es va aliar amb el seu cunyat Pere II d’Aragó. Aquest rei va actuar com a intermedi-ari amb l’objectiu d’assolir la reconciliació, però final-ment el papa Innocenci III es va posar de part de Simó de Monfort i va proclamar la croada, pensant que així eradicaria l’heretgia de ma-nera definitiva.

Aquesta va començar amb la massacre de Besiers i el setge de Carcassona de 1209, i va continuar l’any següent amb l’atac a les for-taleses de Minerva, Termes i Cabaret. El 1213, Simó de Monfort va recomençar la campanya contra el comte Raimon IV de Tolosa. Aquest

EL PAPA INOCENCI III. IMATgE DEL PAPA DEL MESTRE CONXOLUS, S.XIII.

86 EL MÓN MEDIEVAL

Art

El tapís de


Art

Josep Torroella Prats Llicenciat en Història

Bayeux és una petita i bella ciutat de la Baixa Nor-mandia on es conserva i s’exhibeix un tresor únic

de l’art medieval del segle XI: el Tapís de Bayeux, també anomenat “Tapís de la reina Matilde”. Es tracta d’una llarguíssima i estreta tela que descriu amb minuciositat la conquesta d’Anglaterra duta a terme per guillem de Nor-mandia l’any 1066. La peça és molt més que una notable obra artística medieval; és també un document històric d’excepcio-nal valor, una font primària que proporciona molta informació sobre diversos aspectes de la vida d’aquella època: les armes ofensives i defensives, l’arqui-tectura militar, les tècniques de guerra, la construcció naval, els vestits, els costums, les eines, les tasques del camp, etc.

Al llarg d‘uns 70 metres surten, en aquest famós ta-pís, més de 600 figures hu-manes: reis, bisbes, soldats, missatgers, camperols, cava-llerissos, palafreners, cuiners, astròlegs, fusters, portadors, etc, però també molts animals domèstics, salvatges i, fins i tot, fantàstics (som a l’Edat Mitjana), a més de vaixells, edificis militars i civils, arbres, armes, estris, arreus, mobles, etc. Fins i tot hi surt alguna dona, figura poc freqüent a les representacions bèl·liques. Al final, el tapís descobreix el fet bèl·lic que modificaria el curs de la història d’Anglaterra: la batalla de Hastings, lliurada el 14 d’octubre de 1066 a unes sis milles al nord-est d’aques-ta ciutat. En suma, el Tapís de Bayeux ens ofereix una profu-sió d’imatges que ens aproxi-men a una època i a uns fets més o menys històrics. A més d’imatges, hi ha succintes explicacions en llatí, escrites sobre les escenes. Amb raó hi ha qui ha definit aquest tapís com la primera “bande dessi-

Bayeux

98 EL MÓN MEDIEVAL

Bàrbars

Gensericsaqueja Roma

EL REI VÀNDAL gENSERIC, FEDERAT DE L’IMPERI ROMÀ, SAQUEJA LA CIUTAT ETERNA EL 455 DC. AQUEST ESDEVENIMENT RESPON A LA LLEIALTAT DE gEN-SERIC AL FOEDUS, TRACTAT SUBSCRIT AMB L’EMPERADOR ROMÀ VALENTINIÀ III EL 435, QUE LI HAVIA PERMÈS INSTAL·LAR-SE AL NORD D’ÀFRICA. EL REI VÀNDAL DESITJAVA VENJAR LA MEMòRIA D’AQUELL EMPERADOR I PROTEgIR

LA SEVA FAMíLIA, SOBRETOT, A LA SEVA VíDUA I A LA SEVA FILLA.

Gonzalo FernándezUniversitat de València


Bàrbars

Gensericsaqueja Roma

Subscripció

Puedes enviarnos la suscripción por u

Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)

DADES PERSONALSNOM ____________________________________________________________________________________________________________________COGNOMS __________________________________________________________DNI ___________________________DOMICILI ____________________________________________________________________________________________ CP _________________POBLACIÓ ____________________________________________________ PROVÍNCIA ________________________________________________TFN. ______________________ DATA NAIXEMENT______________________ MAIL ____________________________________

(NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA)NOM I COGNOM TITULAR ______________________________________________________________________________________________________BANC/CAIXA ___________________________________________________ENTITAT OFICINA D.C.:NºCOMPTE

Firma

DOMICILIACIÓ BANCARIA

Subscrigui’s a

Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.

Oferta,4 exemplars per només 16€ (en lloc de 18€)

Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció

PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S:CORREU ELECTRÒNIC [email protected]

TELèFON 93 530 78 36CORREU ORDINARI: MóN MEDIEVAL c/ TAMARIT 108,2º1ª 08015 BARCELONA

16

14

15

3

4 9

5

1

2

11

7

6

12

8 13

10

EL MON MEDIEVAL 14

Documents

Transcript of EL MON MEDIEVAL 14