El món dels professionals

16
EDITORIAL Coneixement i innovació: la clau de l’èxit En el context socioeconòmic actual, el gran objectiu que es planteja per als despatxos professionals se centra en desxi- frar què és el que necessita el client i el seu entorn. I per asso- lir aquest objectiu es fa indispensable recórrer a la innovació. Les grans firmes professionals, i també algunes de petites i mitjanes, estan invertint cada vegada més diners i recursos en implantar sistemes d’innovació que permetin reinventar serveis i que, al mateix temps, els ajudin a anticipar-se a les necessitats dels seus clients i del mercat. Amb tot això es tracta de donar resposta a unes quantes preguntes que engloben tot el que un professional necessita conèixer: Què necessiten els nostres clients? Com volen relacionar-se amb el nostre negoci i amb els nostres professionals? El nostre entorn i mercat, cap a on evoluciona? Com ens veuen els nostres clients?, o el que és el mateix, per què dipositen la seva confiança amb nosaltres? Sovint, arribar a conèixer la resposta d’aquest tipus de pre- guntes requereix un gran esforç i dedicació. I aquesta realitat s’ha fet més palpable que mai en els darrers anys, quan la crisi econòmica, la globalització i la irrupció de nombrosos avenços tecnològics han canviat tot el panorama econòmic i social en el que ens movem. Per aquest motiu, des dels despatxos professionals es busquen cada vegada amb major freqüència altres opinions i experiències noves que ajudin a veure el negoci d’una manera diferent. El gran repte con- sisteix en estar disposat a anar més enllà dels models tradi- cionals i provar formes noves i creatives d’oferir serveis de qualitat. I aquí és on entren en joc els sistemes d’innovació. En definitiva, avui més que mai es fa imprescindible per a un negoci, sigui de la mida que sigui, bolcar-se a intentar esbri- nar què necessiten els seus clients i el seu entorn. Per això és de vital importància observar-los, comprendre’ls i desxifrar el context en que utilitzen els nostres serveis i com ho fan. És a dir, esbrinar què volen els nostres clients per oferir-los allò que necessiten, fins i tot, abans que ens ho demanin. Aquest és el mètode per trobar necessitats no cobertes i crear noves oportunitats de negoci. El món dels professionals Del 8 de maig a l’1 de juny Gaudeix del Tour Gastronòmic per Salou 2014 • 3a edició San Miguel recomana el consum responsable 5,4 o AJUNTAMENT DE SALOU Per als més petits busca la tapa

description

Monogràfic especial sota el títol "El món dels professionals" que ha sortit publicat al diari La Vanguardia el dia 5 de maig de 2014.

Transcript of El món dels professionals

Page 1: El món dels professionals

EDITORIAL

Coneixement i innovació: la clau de l’èxitEn el context socioeconòmic actual, el gran objectiu que es planteja per als despatxos professionals se centra en desxi-frar què és el que necessita el client i el seu entorn. I per asso-lir aquest objectiu es fa indispensable recórrer a la innovació.

Les grans firmes professionals, i també algunes de petites i mitjanes, estan invertint cada vegada més diners i recursos en implantar sistemes d’innovació que permetin reinventar serveis i que, al mateix temps, els ajudin a anticipar-se a les necessitats dels seus clients i del mercat. Amb tot això es tracta de donar resposta a unes quantes preguntes que engloben tot el que un professional necessita conèixer: Què necessiten els nostres clients? Com volen relacionar-se amb el nostre negoci i amb els nostres professionals? El nostre entorn i mercat, cap a on evoluciona? Com ens veuen els nostres clients?, o el que és el mateix, per què dipositen la seva confiança amb nosaltres?

Sovint, arribar a conèixer la resposta d’aquest tipus de pre-guntes requereix un gran esforç i dedicació. I aquesta realitat

s’ha fet més palpable que mai en els darrers anys, quan la crisi econòmica, la globalització i la irrupció de nombrosos avenços tecnològics han canviat tot el panorama econòmic i social en el que ens movem. Per aquest motiu, des dels despatxos professionals es busquen cada vegada amb major freqüència altres opinions i experiències noves que ajudin a veure el negoci d’una manera diferent. El gran repte con-sisteix en estar disposat a anar més enllà dels models tradi-cionals i provar formes noves i creatives d’oferir serveis de qualitat. I aquí és on entren en joc els sistemes d’innovació.

En definitiva, avui més que mai es fa imprescindible per a un negoci, sigui de la mida que sigui, bolcar-se a intentar esbri-nar què necessiten els seus clients i el seu entorn. Per això és de vital importància observar-los, comprendre’ls i desxifrar el context en que utilitzen els nostres serveis i com ho fan. És a dir, esbrinar què volen els nostres clients per oferir-los allò que necessiten, fins i tot, abans que ens ho demanin. Aquest és el mètode per trobar necessitats no cobertes i crear noves oportunitats de negoci.

El món dels professionals

Del 8 de maig a l’1 de juny

Gaudeix del Tour Gastronòmic per Salou

2014 • 3a edició

San

Mig

uel r

ecom

ana

el c

onsu

m re

spon

sabl

e 5,4

o

AJUNTAMENT DE SALOU

Per als més petits busca la tapa

Page 2: El món dels professionals

El món dels professionals

www.advocatstarragona.com

IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE TARRAGONA Manel Albiac Cruxent. Degà

Que l´advocat és un element essencial de qualsevol sistema democràtic i la salvaguar-da dels drets i llibertats dels ciutadans és una qüestió que no planteja cap dubte, com així ho ha reconegut inclús el propi Tribunal Suprem en diverses sentències, però que els advocats necessiten dels Col·legis professio-nals per portar a terme aquest servei social tampoc suposa una qüestió que es pugui po-sar en dubte.

Com tots sabem, són temps difícils per tots els col·lectius, també pels advocats. En aquest context, el Col·legi d’Advocats de Tarragona té el deure d’estar al servei dels seus col·legiats i facilitar el desenvolupament de l’exercici de l’activitat profes-sional. Per aconseguir aquests objectius, el Col·legi està treballant sobre diferents aspectes de la gestió col·legial, com aconseguir millorar la seva carta de serveis, optimitzar els recursos col·legials i adaptar les despeses a la realitat que ens envolta. Pensem que estem en aquest camí. Durant el primer any de mandat, vàrem oferir més formació, més difusió de notícies, es varen comprar ordinadors per la biblio-teca, es va ajustar el pressupost col·legial als mo-ments actuals, tot això per reduir la quota col·legial. Ja podem anunciar que aquesta reducció de la quota col·legial no serà l’última.

La gestió col·legial no ens fa oblidar els drets dels ciutadans i la tasca pública que desenvolupen els col·legiats, la seva involucració amb la societat civil, signant convenis de col·laboració amb enti-tats sense ànim de lucre, com ara Càritas, la Fun-dació Bona Nit, la Fundació Onada, Fundació Gineac o portant a terme l’assessorament jurídic d’incapacitacions de la Fundació La Muntanyeta. També amb col·laboració del servei d´ajuda als des-nonats de l´Ajuntament de Tarragona, conscients que els advocats juguem un paper important amb l’assessorament jurídic i el suport necessari en la defensa dels interessos de les persones menys afa-vorides.

El Col·legi ha de compaginar la cartera de serveis als propis advocats i els oferts als justiciables amb tots els nous reptes normatius que s’albiren. No po-dem oblidar tampoc que, amb les exigències de la nova Llei de Serveis Professionals, el Col·legi ha de ser cada cop més atractiu i, perquè no dir-ho, més competitiu pels seus col·legiats, oferint una resposta

ràpida i eficaç a les necessitats dels seus col·legiats, com ara formació de qualitat i, al mateix temps, co-brir les necessitats del dia a dia.

L‘ ICAT facilita i col·labora amb l’accés a la Jus-tícia dels ciutadans amb les seves seus al Palau de Justícia de Tarragona i al Vendrell, on el ciutadà pot fer tots els tràmits necessaris per a l’obtenció de l’ajut d’un professional que lluiti pels seus drets. Podem anunciar que estem treballant per obrir una nova seu col·legial a altres edificis judi-cials per tal de que els usuaris no s’hagin de des-plaçar a Tarragona per tramitar els seus expedients d’assistència jurídica gratuïta.

Aquesta voluntat d’apropament al ciutadà de la Justícia col·lisiona frontalment amb els pro-jectes legislatius que duu a terme el poder le-gislatiu, com el projecte de Llei de Nova Plan-ta Judicial, la llei de Taxes i la Nova Llei de Justícia Gratuïta; tots ells suposen posar traves a l’accés a la justícia en establir el pagament per determinats recursos i limitacions territo-rials. Certament, hi ha motius per oposar-nos a altres projectes normatius com, per exemple, la reforma de l´article 23 de la LOPJ sobre la Justícia universal, la reforma del Codi Penal o l´Avantprojecte de Llei de jurisdicció volun-tària, entre d’altres.

Entenem, des del nostre Col·legi, que eliminar la vinculació territorial de l’advocat amb el ser-vei públic d’assistència jurídica gratuïta perjudi-ca greument els sol·licitants del torn d’ofici, com allunyar els tribunals al ciutadà impedeix l’exercici efectiu dels seus drets, sense oblidar que les taxes suposen una barrera econòmica que impedeix que molts justiciables acudeixin als tribunals per fer efectives les seves pretensions, amb l’agreujant de que s’enduriran els requisits per obtenir un advo-cat d’ofici, reduint-ne en molts casos els supòsits que donen lloc a l’obtenció del benefici de justícia gratuïta. Els inconvenients pels ciutadans semblen clars, però també suposen un repte pels col·legis, ja que haurem de portar a terme moltes més ges-tions per poder tramitar els expedients de justícia.

Afortunadament, el nostre col·lectiu no defalleix mai i comptem amb professionals que honoren la nostre professió, contribuint a fer-la més gran i respectada, com la tasca desenvolupada per la companya que va aconseguir que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea declarés el cèntim sanitari contrari a la normativa comunitària.

El futur ens planteja canvis i des de l’ICAT estem compromesos a trobar noves solucions i a lluitar pels drets dels col·legiats i dels justiciables.

Nous reptes per

l’advocacia. Nous reptes

per tots

Són temps difícils per tots els

col·lectius, també pels advocats

S’enduriran els requisits per

obtenir un advocat d’ofici

Vine a celebrar amb els Advocats de Tarragona la festivitat del nostre patró, Sant Raimon de Penyafort

www.advocatstarragona.com

Informa’t a la seu del Col·legi o al telèfon 977 21 23 60

Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona

Durant la setmana del 19 al 23 de maig organitzarem moltes activitats per a gaudir tots plegats

Page 3: El món dels professionals

El món dels professionals

Durant molts segles, la navegabilitat del riu Ebre va ser el principal eix de desenvolupa-ment de la Ribera d’Ebre. La navegació fluvial s’havia utilitzat, en un primer moment, per al transport de mercaderies; però des dels anys no-ranta es comença a impulsar la navegació orien-tada a l’oci i el turisme. Així doncs, el turisme fluvial vol tornar a ser un motor de desenvolu-pament econòmic que, sumat a l’agricultura i la indústria, posin de manifest el potencial de la comarca.

En especial, l’ajuntament d’Ascó des de l’any 2012 va decidir impulsar “Lo Roget”, un llaüt que fa viatges turístics entre Ascó, Móra d’Ebre i Miravet. Batejada amb el nom d’un bandoler morisc que va evitar la seva expulsió l’any 1609, és una rèplica moderna dels llaüts de transport fluvial que eren utilitzats a l’Ebre segles enrere.

Gairebé 15 metres d’eslora per 4 de mànega, nou nusos de velocitat màxima, capacitat per

transportar 53 passatgers, dos tripulants i un calat de mig metre de profunditat són les ca-racterístiques tècniques d’aquest nou atractiu d’Ascó. “Lo Roget” és a la vegada un vaixell museïtzat, que promou viatges turístics durant la campanya de navegabilitat fluvial (aproxima-dament de Setmana Santa a Tots Sants). Mentre dura el trajecte, els passatgers poden disposar d’auriculars a través dels quals, en diferents idiomes -castellà, anglès, italià i rus- rebran una explicació de com l’Ebre va constituir durant segles una autèntica autopista comercial i cul-tural.

Navegar pel riu a la Ribera d’Ebre s’ha con-vertit en una activitat lúdica i turística de primer ordre que permet gaudir d’un paisat-ge fluvial excepcional, amb boscos de ribe-ra exuberants que són l’hàbitat d’espècies com el bernat pescaire, el rossinyol, la cue-reta blanca, la mallerenga, el martinet o l’abellerol.

A més, aquesta activitat acosegueix posar en va-lor la història de molts pobles que tenen el com-promís de recuperar el seu patrimoni cultural i arquitectònic. Sense anar més lluny, aquest és

el cas de l’Ajuntament d’Ascó, que recentment ha adquirit el Castell d’aquest municipi amb la voluntat que sigui un nou atractiu turístic per la zona. Des del riu es pot observar una torre àrab de reconstrucció carlista del segle XIX i la ga-rita, part d’una torre gòtica, que conformen les restes que romanen avui dia d’aquest Castell.

Així doncs, navegar per l’Ebre ofereix la possibilitat de descobrir als visitants tot un seguit d’actius turístics vinculats al riu.

Navegar per descobrirAJUNTAMENT D’ASCÓ Implicats en el desenvolupament de la Ribera

Navegar per l’Ebre és una activitat lúdica i

turística de primer ordre

ENTREVISTA Núria Barcelona, directora del Centre de Fisioteràpia que porta el seu nom

Núria, quant de temps porteu al món de la fi-sioteràpia?15 anys d’experiència treballant per millorar la salut del client. Som un equip de treball en el que, gràcies a la formació i especialitat de cadascuna de nosaltres, podem fer front a diferents branques de la fisioteràpia com traumatologia, massatge, osteopatia, incontinència urinària, gimnàstica hi-popressiva, bruxisme, magnetoteràpia i, des de fa aproximadament un any, tenim gran experiència i formació en ONES DE XOC, tècnica que es va iniciar a Suïssa fa 20 anys.

La taxa d’èxit als tractaments és molt elevada amb aquesta tècnica? Sí, d’un 90%! Els resultats són ràpids! En una mitja de 5 sessions podem solucionar el proble-ma.

Quins beneficis s’obtenen? S’ha demostrat científicament l’efecte analgèsic, antiinflamatori i de regeneració.

En quines patologies està indicat aquest trac-tament?En epicondilitis, calcificacions, tendinitis, espo-ró, fascitis plantar i punts gatell.

I la magnetoteràpia, què és? Quan està indi-cada?És un mètode terapèutic natural que implica l’ús de camps magnètics sobre el cos, també hi ha es-tudis científics al respecte. Està indicada sobretot en consolidació de fractures, edemes ossis, artro-si, osteoporosi…

Aquests i altres serveis específics, els podeu con-sultar a www.fisioterapianuriabarcelona.com, trucant al 977 24 11 18 o passant per Rambla Nova 78.

Pionera a Tarragona en

l’aplicació d’Ones de

Xoc

Un equip de treball amb diferentes especialitats

Nuestro proyecto, su empresaNuestra pasión, los resultados

Estrategias y presencia onlineMarketing digital

Poscionamiento SEOCreación de páginas web

Identificación de nuevas oportunidades

iniciatives mediterrànies de comunicació

www.inimed.com

C. Frederic Mompou, 5 43005 TARRAGONATel: 977 24 44 78 - Fax 977 24 19 97E-mail: [email protected] • www.inimed.com

Page 4: El món dels professionals

El món dels professionals

El pasado 29 de abril se celebró en el hotel Mas Passamaner, en La Selva del Camp, la primera actividad que la Asociación Españo-la de Directivos (AED) ha llevado a cabo en Tarragona. En ella se presentaron las claves del programa de acción de la entidad para los próximos meses y la aportación de valor que la asociación quiere ofrecer a los ejecutivos de este ámbito territorial.

En consonancia con el destacable peso econó-mico que ostentan las empresas ubicadas en la provincia de Tarragona, la AED ha decidido impulsar un programa de actividades y pro-yectos centrados en el desarrollo de la función directiva dirigido a los directivos que operan

en sus comarcas. Para desarrollar y liderar este programa, la asociación ha creado un consejo territorial presidido por Josep Andreu, presi-dente ejecutivo del Port de Tarragona, y com-puesto por reconocidos profesionales de dis-tintos sectores económicos.

El acto comenzó con las intervenciones de Pau Herrera, presidente de la AED, y de Jo-sep Andreu. Además, para este primer evento se contó con la participación como ponente invitada de Amparo Moraleda, presidenta de la AED Madrid. Moraleda ha sido la presi-

denta de IBM España de 1998 a 2009, tuvo la responsabilidad de internacionalizar Iberdro-la entre el 2009 y el 2013, y ahora forma par-te de diferentes consejos de administración como CaixaBank, Melià Hoteles, Alstom y Solvay. En esta ocasión, Moraleda pronunció la conferencia: ’Nuevos retos para la función directiva: la gestión de la ilusión y del com-promiso’.

Tras la conferencia, se ce-lebró una cena coloquio en la que los asistentes pudie-ron intercambiar ideas e impresiones con los parti-cipantes del acto.

La Asociación Española de Directivos celebra su primera actividad en Tarragona

La Asociación Española de Directivos es una entidad que reúne cerca de 2.000 socios en todo el estado. Las principales inquietudes de la AED son contribuir a la mejora de las competencias profesionales de los directivos a través de actividades que favo-rezcan el intercambio de ideas, conocimientos y experiencias entre cuadros directivos. Su principal objetivo es hacer networking y generar oportunidades de negocio. A nivel territorial, la AED está presente en Barcelona, Madrid, Valencia y ahora también se ha creado un consejo territorial en las comarcas de Tarragona y Terres de l’Ebre que tiene previsto desarrollar actividades formativas y relacionales.

Las sociedades profesionales se reglamentaban

para protegerlas

Juan Ballester, Registrador Mercantil de Tarragona

Ley de Sociedades

profesionalesLa Ley de Sociedades Profesionales or-denó la disolución de pleno derecho de aquellas sociedades profesionales que no se adaptaron a la ley el 15 de diciembre de 2008 y la inmediata cancelación de oficio por los registradores mercantiles.

Hace aproximadamente veinte años un Cole-gio profesional me pidió consejo. Una socie-dad -creo que de aparejadores- había solicita-do su colegiación y, aunque no se admitía que en el objeto social figuraran actividades pro-fesionales, eran una realidad las sociedades de medios y las de intermediación, en las que la sociedad factura al cliente y el profesional, vinculado a la compañía por cualquier título (socio, asalariado, etc.), resuelve el asunto.

Analizando las pocas actividades reguladas a la sazón (seguros, viajes, auditores), com-prendí que las sociedades profesionales se reglamentaban para protegerlas -exigiendo la inclusión de la profesión en la denominación social, el objeto exclusivo, mayoría de capital social en manos de profesionales o la necesi-dad de que la administración esté reservada a ellos y evitar así que la inversión de capital

no profesional se comiera el pastel hasta en-tonces reservado a las profesiones.

Por entonces se iniciaba un fenómeno por el cual las actividades profesionales, antes or-ganizadas de forma personal y artesana, co-menzaban a ejercerse en grandes despachos, siendo ejemplos las agencias de verificación de datos, abogados, auditores, gestores... Si por entonces la captación del cliente, la in-fraestructura y la actuación profesional ‘va-

lían’ un tercio cada una, hoy el capital o las influencias han ido desplazando a la pericia.

Tras seis años de la entrada en vigor de la Ley de Sociedades Profesionales, los registradores mercantiles no hemos cumplido la obligación de cancelar de oficio las que no se adaptaron transcurrido el plazo legal. Y es que la norma ha sido interpretada de forma distinta por la Dirección General de los Registros y por los Tribunales, que sí declaran la disolución.

La razón formal de la disparidad es que se establece un elemento subjetivo en la configuración de las sociedades profesio-nales, que los registradores no podemos valorar y los jueces sí. Pero la de fondo es que esta ley, al regular las sociedades profesionales strictu sensu, pero permitir sin limitar fuera de su paraguas las de in-termediación, se ha quedado como sucede últimamente, muy lejos de donde debería haber llegado.

www.aed96.es

Josep Andreu, presidente del C.T. de AED en Tarragona y Pau Herrera, presidente de AED Consejo Territorial de AED en Tarragona

Page 5: El món dels professionals

El món dels professionalsEl món dels professionals

ENTREVISTA Bernat Marsal, gerent de Gestiomàtica

Qué ofereix Gestiomàtica?Des del seu origen, Gestiomàtica ha estat un referent a la ciutat de Reus en la reparació i venda de maquinària d’oficina. Avui en dia, gràcies a les noves instal·lacions ubicades a la Plaça Víctor núm. 7, Gestiomàtica amplia ho-ritzons i ofereix tot un seguit de multiserveis informàtics per a tota la província.

Quin tipus de formació ofereixen als seus clients?La manca de temps o el desconeixement dels productes adquirits per part del client fa que, des de Gestiomàtica, ens plantegéssim donar solució a aquestes necessitats. És per això que

vam posar a l’avast dels nostres clients, mit-jançant la formació, les tècniques i les eines amb les que podran resoldre els dubtes que tinguin, de forma col·lectiva i personalitzada.

Quan parla de botiga… suggereix un hora-ri comercial?Sí. Aquest és un dels canvis adoptats. Ges-

tiomàtica, com a distribuïdor i servei tèc-nic d’Apple, tenia clar que volia oferir als seus clients un ampli ventall de possibilitats horàries per cobrir les seves necessitats. Per això obrim els dissabtes, tan pel matí com per la tarda. D’aquesta manera vam decidir apostar per un horari comercial, de dilluns a dissabte.

Quins serveis ofereixen a les empreses?La nostra cartera de serveis per empreses té un ampli ventall d’ofertes. Des d’aquesta ves-sant, ajudem a l’actualització de les infraes-tructures i arquitectures de les organitzacions, que van derivant cap els nous models de ges-tió i treball basats en els clouds i les aplica-cions per dispositius mòbils.

Com resumiria la nova gestió empresarial de Gestiomàtica? A Gestiomàtica treballem, dia a dia, per ser un referent en serveis que, a diferència d’altres serveis tècnics competidors, destaca per una resposta immediata gràcies a la disponibilitat de tècnics certificats in situ.

Nova direcció com a Distribuïdor i

Servei Tècnic Oficial Autoritzat d’Apple

Gestiomàtica neix l’any 1983 per proporcionar subministraments, serveis i reparacions de productes informàtics i ofimàtics. Actualment, pertany al Grup d’empreses Pintaluba i des de la gerència en Bernat Marsal defineix les fites a aconseguir per mantenir i millo-rar el seu estatus dins del món empresarial.

Plaza el Victor, 7 - Reus Tel. 977 338 584

El principal actiu de Gestiomàtica és un equip

tècnic molt qualificat

2 de juliol de 2014Monestir de Santa Maria de Poblet (Patrimoni Mundial de la Humanitat)

LA FELICITAT I L’EMPRESA

FORUM ANIVERSARI

Antonio Garrigues Walker, advocat

Pedro Nueno, professor IESE

Enric Crous, director General de Damm

Leopoldo Abadia, professor i escriptor

Manel Jadraque, CEO Desigual

Inscripció Gratuïta a: [email protected] • Places limitades • Cost Dinar: 40€ • Horari: d’ 11:00 a 16:00 h

Keynote-speakers

Page 6: El món dels professionals

El món dels professionals

David, com va néixer la idea de tenir el vostre propi celler?El meu germà i jo vam néixer i ens vam criar en aquestes terres i en aquestes terres ha treballat la nos-tra família des de temps immemorials. Hem viscut des de petits l’amor al vi i la vinya. Va ser una idea, latent en les nostres vides i que el 2008 vam fer reali-tat l’Òscar, que és l’enòleg del celler, i jo. Un projecte per a nosaltres emocionant, que cuidem en tot detall i que està començant a donar-nos bons fruits. Aquest any hem obtingut una excel·lent valoració en els pre-mis de la guia de vins “Wine Up”, amb 91,62 punts per al nostre 6Roure, el que ens atorga l’esment “Gold Taste 91+ 2014. Wine Up Club”.

Parla’ns dels vinyers…La finca està molt estesa. Són 70 hectàrees de terreny vitivinícola, distribuïdes en sòl i terrasses i amb dife-rents tipus de terra, la qual cosa ens dóna una àmplia varietat de raïm: parellada, macabeu, xarel·lo, mos-catell i chardonnay, pels blancs, i ull de llebre, merlot i pinot noir, pels negres. El clima també variat, doncs

estem entre els 200 i els 450 metres d’altitud. I mal-grat estar a gairebé 40 quilòmetres del Mediterrani, la brisa del mar arriba als vinyers. Aquestes condi-cions (sòl, clima i ubicació) afavoreixen la qualitat dels vins. Els nostres vinyers són un lloc idoni on el vi pot reposar i prendre un caràcter propi.

I com no, els vins. Què ens pots explicar d’ells?Tenim una producció petita, però molt cuidada,

amb D.O Catalunya. Són vins singulars, vins jo-ves en la seva majoria perquè som un celler jove, però ja tenim un criança al mercat, un reserva que llançarem aquest any, altres gran reserva a mig ter-mini i dos espumosos fermentats com a cava (un any d’envelliment) que estan esperant la seva D.O. per ser caves de ple dret. Des del principi la nostra filosofia ha estat molt clara: crear vins fàcils de beure, amb una gamma versàtil i que puguin arri-

bar tant al públic de 20, 30 i 40 anys com al de 45 a 60. Tant el meu germà com jo som de la generació del “refresc”, per això vam entendre que les ca-racterístiques dels nostres vins havien de satisfer a nous paladars i els nostres preus ser assequibles pel consumidor.

Projectes a curt termini?Bé, a més dels reserva que segueixen envellint en barrica, hem apostat per l’Enoturisme. Un projec-te que també comença a donar els seus fruits, amb visites guiades al celler i oferint diversos menús degustació i calçotades, però que volem consoli-dar entorn al Monestir de Santes Creus i la Ruta del Cister. Podem oferir així, tant turisme cultural o familiar, amb naturalesa i espais visitables, com el nostre celler per a esdeveniments per a empre-ses i activitats d’Enoturisme a la carta.

“Hem viscut des de petits l’amor pel vi” Viticultor, Tècnic Agrari i Cellerer, David Sendra prové d’una família amb una llarga tradició vitivinícola. Quan el 1986 els pagesos d’Aiguamúrcia compren les terres que dues aristocràtiques famílies havien posat a la venda, la família Sendra va passar a ser propietària dels camps on Bodegues Visendra produeix els seus vins i que, anteriorment, generació després de generació, havien conreat.

ENTREVISTA David Sendra, de Bodegues Visendra. Les Pobles (Aiguamúrcia).

Aquest any hem obtingut una excel·lent valoració en els premis de la guia de vins “Wine Up”

www.bodeguesvisendra.com

www.labadiasantescreus.com

David i Òscar Sendra, copropietaris de Bodegues Visendra Treballant les vinyes

L’Abadia de Santes Creus ofereix un allot-jament únic en un lloc i entorn singulars, al terme municipal d’Aiguamúrcia (comarca de l’Alt Camp), on predomina el cultiu de la vinya, el bosc de pi blanc i d’àlber, acollits a la riba del riu Gaià. Una construcció en pedra, d’agradables proporcions i simetria, d’habitacions àmplies amb alcova, amb bal-conades i finestres de grans dimensions i vi-sió panoràmica; sostres embigats i trespols de rajola que formen els típics paviments de Santes Creus.

Desconnectar de la rutina i envoltar-se d’història i naturalesa, encara que solament sigui per uns dies, és experimentar la vida con-templativa dels seus antics habitants. La casa es va projectar tenint en compte la seva finalitat, d’aquí les seves proporcions, mai estridents; l’altura de les seves habitacions impedia la sen-sació d’opressió i elevava l’esperit; l’existència d’espais amplis permetia als seus hostes ca-pbussar-se en alguna cosa que era molt més gran que ells mateixos. Així doncs, per a la

seva rehabilitació, es va respectar tot l’edifici en la seva globalitat, des dels paviments i els embigats a les portes i finestres.

La casa disposa també d’una zona verda d’uns 3.000 m2, formada pel jardí de l’abadia i els an-tics horts. La vegetació la formen espècies bàsi-cament arbòries com el llorer, el xiprer, el saüc o la noguera. Una bassa i un sortidor recorden els dos usos que ha tingut aquest espai verd: hort i jardí. Tot aquest entorn permet, sense ha-

ver de sortir de casa, donar un llarg i tranquil passeig envoltats de naturalesa i gaudint, alho-ra, de les velles pedres del monestir.

L’edifici és de tres plantes amb 365 m2 i sostres de 3,8 m d’altura. La casa té 6 ha-bitacions, 3 d’elles amb alcova de 24 m2 cadascuna, un menjador, 3 sales d’estar, 4 banys i un lavabo i una cuina totalment equipada; té una capacitat per 15 persones. I encara que la història està present en cada racó de la casa, no s’han descurat els ser-veis tecnològics d’avui: Internet i televisió.

La zona, en el cor de la Ruta del Císter: San-tes Creus-Poblet-Vallbona de les Monges, ofereix múltiples escapades culturals. Sense oblidar altres rutes, com la Ruta de les barra-ques de pedra seca, la Ruta dels castells de Gaià, al llarg de tota la conca del riu Gaià, i les rutes enològiques pels cellers del municipi i les poblacions veïnes. Senderisme i esports a l’aire lliure són les altres activi-tats que es po-den practicar en un radi de pocs quilòmetres.

L’ Abadia de Santes Creus convertida a casa rural

L’experiència de viure història i naturalesa en una casa singular i antiga, al costat de les velles parets del monestir de Santes Creus.

L’abadia de Santes Creus, juntament amb la casa veïna, conegudes com a “Cases dels monjos jubilats”, es van construir a mitjans del segle XVIII. Més tard passaria a ser habitatge del rector de la parròquia de Santes Creus, sent la seva casa la situada al costat de l’església major del monestir. La seva rehabilitació com a allotjament rural es va portar a terme a l’any 2010.

TEMA CENTRAL Turisme rural en un lloc singular

Desconnectar de la rutina i envoltar-se d’història i naturalesa

Page 7: El món dels professionals

El món dels professionals

www.advocatstarragona.comLo Roget és una embarcació promocionada per l’Ajuntament d’Ascó que fa viatges turístics entre Ascó i Miravet. www.asco.cat

Vine amb Lo Roget a navegar per l’Ebre

Matias Vives. Advocat i Economista

La Deessa de la Justícia porta una espasa, per indicar el seu poder coactiu; una ba-lança, que vol simbolitzar l’equilibri entre els litigants, i una vena als ulls, símbol d’imparcialitat.

El seu intèrpret a la Terra, el Jutge, s’esforçarà en donar i treure raó i raons. Massa sovint allunyat del problema. A cops, fins i tot desconegut pels ciutadans problemàtics. El justiciable rep la Sentèn-cia; si li donen la raó inflama el pit sentint-se guanyador; si li treuen cerca pels pas-sadissos algú que fingeixi escoltar-lo en la seva dissort, vençut.

És cert que, en una controvèrsia, sovint hi ha qui té raó i qui no. Però: això sempre és així, al 100%?. I ... què fem quan hi ha concurrència de raons?. Anem a la confron-tació o cerquem el punt de trobada? Les societats rurals de principis del segle XX tenien, sense que ho hagués decidit ningú, els seus propis “cercadors de punts de tro-bada”. Eren el mestre, el capellà, el farma-cèutic... Les societats urbanes tendeixen a compactar els habitatges, les persones, però

a individualitzar les vivències, a perdre re-ferents de bàlsams col·lectius que no s’han generat a cop de disposició oficial. D’aquí la necessitat de regular la mediació, els punts de trobada.

La Mediació, privada o pública, també por-ta una balança d’igualtat entre les parts, però no porta vena als ulls ni espasa a la mà. Els litigants no només coneixen al me-diador: l’escullen. La Sentència és acor-dada -quan és possible- entre les parts, de manera que els índexs de satisfacció o d’insatisfacció acostumen a equilibrar-se. No hi ha vencedors ni vençuts. Hi ha ciu-tadans i ciutadanes lliures, madurs, que no necessiten de tercers per tal que els regulin l’exercici dels drets que tenen disponibles. I, a més, els treuen feina als Jutges.

Sense vena als ulls, ni espasa

És necessesari regular la mediació, els punts

de trobada

ENTREVISTA Rafael Matamoros, director de les agències MRW de Tarragona, Reus, Salou i Cambrils

Rafael Matamoros, Director de les agències MRW de Tarragona, Reus, Salou i Cambrils, destaca la important implantació d’oficines a Tarragona província, el desenvolupament de nous serveis com el Burofax, la innovació d’aplicacions tarifàries com E-Commerce, Sectorials i Expedicions i l’aposta pel desen-volupament tecnològic com els grans eixos estratègics de MRW per millorar l’ eficàcia i l’optimització de costos dels seus clients.

Quina és la implantació d’oficines a la província de Tarragona i quines variacions s’han produït al llarg de la crisi? Quina serà l’estratègia futura al territori? Actualment tenim agències a El Vendrell, Valls, Montblanc, Tarragona (Vidal i Barraquer i Pol. Riu Clar), Reus (Riera de Miró i Passeig Sunyer), Salou, Cambrils, Ametlla de Mar, Amposta, Tortosa i Mora d’ Ebre.Tot i que hem reordenat el mapa d’oficines territo-rialment, el nombre de punts de servei s’ha mantin-gut estable reforçant aquelles poblacions que han tingut un comportament alcista demogràficament.Cal tenir en compte que amb l’explosió del comerç electònic és vital una dispersió geogràfica el més extensa possible per una òptima gestió de les entre-gues. Aquest factor és, sens dubte, el millor actiu de la companyia.Les previsions són les d’ obrir una tercera oficina a Rambla Nova, a Tarragona, i una altra a Vila-seca en els propers mesos.

Quines són les dimensions de MRW i quins ser-veis i millores oferiu actualment? MRW és una companyia de capital 100% català i la seu es troba a Barcelona. Actualment disposem de gairebé 700 oficines a la Península Ibèrica i les Illes Balears i Canàries, el que ens sitúa en el lide-ratge absolut en aquesta àrea geogràfica, triplicant la mitjana del sector. Si sumem la implementació

internacional, arribem a les 1.300 oficines.Pel que fa a serveis nous, destacaria el Servei Buro-fax, que s’està convertint en una eina eficaç i còmo-da pels nostres clients, a la vegada que econòmica-ment força competitiva.Respecte als Productes Tarifaris, que mantenim amb la qualitat de servei de sempre, destacaria el Servei E-Commerce, per la seva relació preu/qualitat, i el servei Expedicions, per necessitats d’enviaments multibulto. Pels sectors d’activitats com Recanvis, Clínic, Òp-tica, Fruto-horticola i Gourmet, que dóna cobertura a la resta de productes alimentaris com ara el vi, de tanta importància al nostre territori, hem creat les Tarifes Sectorials que són molt competitives.

Per últim, com veu la nostra economia i quines expectatives contempla? Veig un període d’estabilització econòmica a on l’ajustament demogràfic a la baixa, unit a un cert manteniment del PIB, donarà com a conseqüència una millora del PIB per càpita. A les nostres terres, el sector del turisme serà el gran protagonista i el més actiu en quant a inversions. Dels altres sectors destacaria el logístic: Tarragona, gràcies al seu Port i la seva competitivitat en quant al sòl industrial, tindrà un pes específic im-portant en el sector logís-tic vers els fluxos comer-cials Asia/Europa.

El valor essencial a MRW és

l’extensa xarxa d’oficines

www.mrw.cat

Page 8: El món dels professionals

El món dels professionals

Experiència en assessorament de PIMES

Xavier Jou Mirabent. Fiscal en cap de la Fiscalia Provincial de Tarragona

La Fiscalia Provincial de Tar-ragona exerceix les seves fun-cions en els 71 òrgans judicials (67 jutjats i 4 seccions de l’ Audiència), constituïts a Tar-ragona i als partits judicials de Reus, Falset, Tortosa, Am-posta, Gandesa, Valls i el Ven-drell. La seu de la Fiscalia és a Tarragona i també a les ciutats de Reus, Tortosa i el Vendrell. La plantilla, amb 46 Fiscals, és la setzena en nombre d’efectius entre les 50 Fiscalies d’àmbit provincial d’Espanya. Actual-ment totes les places estan co-bertes per Fiscals titulars (37 dones i 9 homes).

La important litigiositat del territori obliga als integrants de la Fiscalia a assistir a un gran nombre de ju-dicis i a estar presents als jutjats de guàrdia. Cada setmana 11 fiscals assumeixen 11 serveis de guàrdia als jutjats d’instrucció i de violèn-cia sobre la dona de la demarcació, així com la guàrdia de la secció de menors de la Fiscalia. També cada setmana uns altres 11 fiscals assu-meixen el servei d’assistència als judicis per delicte que convoquen els 8 jutjats penals, les dues sec-cions penals de l´Audiència i el jut-jat de Menors.

A la Fiscalia hi ha seccions i serveis especialitzats: menors, medi am-bient, violència sobre la dona, sinis-tralitat laboral, estrangeria, segure-tat vial, delinqüència informàtica, àrea de dret civil i discapacitat.

Durant l’any 2012, pels Fiscals, s’ha assistit a 3.287 judicis per de-licte, 6.826 judicis de faltes i 1.788 judicis civils. Exercint l’acció pe-nal, l’any 2012 es van formalitzar 6.795 escrits de qualificació provi-sional. Quan al nombre d’escrits de qualificació provisional, que consti-tueix una dada important en ordre a mesurar l’activitat d’una Fiscalia, la de Tarragona, el mateix any, va ocu-par la posició 12 entre les Fiscalies Provincials d’Espanya i la segona entre les de Catalunya.

La plantilla és la setzena en nombre

d’efectius

El Ministeri Fiscal a

Tarragona

G A R D E N C E N T E R

Córcega, 29 · VILAFORTUNY · CAMBRILSTel. 977 377 083 · [email protected]

•VENTA DE TODO TIPO DE FLOR DE TEMPORADA••COMPLEMENTOS • ABONOS• •PRODUCTOS FITOSANITARIOS•

•GRAN VARIEDAD DE MACETEROS•

Asesoramiento y servicio de jardineríacon 30 años de experiencia

ENTREVISTA M. Reyes Pino. Regidora de Comerç i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Salou

Sitúenos, M. Reyes, ¿qué es “Gatrotour Salou”?GASTROTOUR Salou es una iniciativa impulsa-da desde el Ayuntamiento de Salou, que cuenta con la colaboración de la Aso-ciación de Empresarios y Comerciantes de Salou, la Asociación Hotelera de Salou-Cambrils-La Pine-da y el patrocinio de Cervezas San Miguel.

Podríamos decir que se trata de un programa gastronómico diseñado para degustar la cocina de los restaurantes de Salou e ir de tapas; es de-cir, un tour para satisfacer paladares. Además de bares y restaurantes, también forman parte de esta ruta gastronómica pastelerías y helade-rías del municipio, que ofrecen sus dulces más selectos a todos los visitantes.

Por otro lado, este atractivo tour trata de poten-ciar y dinamizar la restauración y el comercio, al tiempo que promover la gastronomía y el tu-rismo de nuestro municipio.

¿Cuándo se celebra?Desde sus inicios, en 2011, creímos que la me-jor época para poner en marcha este tour gas-tronómico era la primavera, cuando empeza-mos a disfrutar del buen tiempo, de los paseos

o de la compañía de los amigos y la familia. Yo diría incluso que es una propuesta de temporada para dejar que sea el pa-ladar quien experimente la primavera. Este año, en concreto, se celebra del jueves 8 de mayo al

domingo 1 de junio.

Háblenos de la oferta para familias con niños.

Cuando pensamos en salir de tapas o en ir a ce-nar con amigos, a menudo descartamos la idea de ir con nuestros hijos. En Gastrotour al con-trario, pues hemos optado por un evento para toda la familia y para que los niños puedan disfrutar tanto o más que los mayores. Por ello hemos creado BABY TOUR, un tour paralelo para ellos, con menús de degustaciones y tapas saludables y divertidas.

Además, los restauradores de Gastrotour ofre-cen a todos los visitantes un sorteo con diferen-tes premios. Este año se ha incorporado también un concurso fotográfico con el que se puede ga-nar un iPad. Solo hay que entrar en nuestra web para ver las condiciones del sorteo y del concur-so. Animo a todos a participar, disfrutar y ganar.

Un tour gastronómico por SalouBABY TOUR: para

que los niños puedan disfrutar tanto o más

que los mayores

Page 9: El món dels professionals

El món dels professionals

www.advocatstarragona.com

Els dos grans motors que alimenten el talent i el fan tan decisiu son la informació, amb els nous recursos, i el coneixement. Aquest són els dos factors que li donen valor perquè potencien els altres actius intangibles que conformen el capital humà. Concretant-ho en el món de l’economia productiva, els proces-sos de transformació que estimulen especial-ment les noves tecnologies, estan propiciant un canvi de paradigma: d’empreses intensi-ves en mà d’obra, avancem cap a organitza-cions intensives en coneixement.

Això requereix una adaptabilitat que obliga a sacsejar els referents des dels que actuem i incorporar nous coneixements que ens ajudin a definir altres estratègies. Però aquestes s’han de renovar amb més freqüència que abans per-què la gran diversitat de mitjans tecnològics permeten millorar models de gestió i aquests exigeixen revisar la capacitació anterior-

ment assolida. Ja fa uns anys ho advertia Tom Peters, expert en identificar factors d’excel·lència. Els empresaris i directius -deia- han de portar sempre damunt seu dos objectes: una goma i un llapis; la goma per esborrar aquells criteris de gestió que van perdent valor i el llapis per anotar les noves

idees i coneixements que generen millors pràctiques.

També Laurence Prousak diu que, cada vegada més, el valor de les persones residirà en el que sàpiguen, en com aprofitin el que sàpiguen i en la seva capacitat d’aprendre coses noves.

Els professionals eficaços tenen clar que el seu millor aliat és la formació perquè els permet estar al dia i ser competitius. Amb freqüència ens fem massa dependents d’allò que dominem, però en un context de reptades i canviant com l’actual, aquesta no sempre és la millor opció. D’altre banda, la proximitat a problemes i situacions crítiques que hem

de gestionar, ens generen una tensió a vega-des bloquejadora que pot inhibir millors so-lucions.

La formació ens ajuda a posar distància en les situacions que ens preocupen, a objectivar el context. La incorporació de coneixements tècnics o de gestió ens obren la ment i ens aporten noves visions i millors pràctiques sobre com afrontar amb competència i èxit el futur.

Però la formació ha de tenir un enfocament adequat perquè incrementi valor i impuls innovador: ha de ser pràctica, orientada a l’acció, centrada essencialment en la solució de problemes concrets i impartida per profes-sionals qualificats i experimentats.

Sóc coneixedor d’una nova i interes-sant iniciativa en el camp de la formació d’empresaris i directius. Es tracta de l’OEI. Bussines School. Per l’enfocament que hi vo-len donar i per l’alta qualificació dels experts que en formaran part com professors, puc afirmar que serà representativa dels condicio-nants de valor que abans he esmentat.

Barcelona s’ha apuntat dos èxits: la rellevància mundial del Mobile World Congress i la seva distinció com a capital europea de la innovació. Prenc aquests dos exemples perquè els podrem senyalar com dos marcadors de la societat tecnològica que s’està configurant i que posa el talent, i no el capital material, en el centre neuràlgic de les noves realitats que ja s’han començat a construir.

Una reflexió sobre el valor estratègic de la formació

empresarial

Jordi Balcells, psicòleg i pedagog

Els empresaris i directius han de portar sempre

damunt seu una goma i un llapis

Els dos grans motors que

alimenten el talent són la informació i

el coneixement

Enviales teves notif icacionscertif icades a través de la nostra plataforma 100% en líniaal millor preu i amb validesa legal

La tranquil·litat de saber que les teves notif icacions arribaran de manera ràpidai segura en el format que tu vulguis:

Contracta’l a: www.mrwburofax.esPer a més informació truca’ns al 902 501 350 o contacta amb la teva of icina MRW:

BUROFAX POSTAL BUROFAX MOBILEBUROFAX ELECTRÒNIC

Tarragona: 977 222 522 - 977 206 826 · Reus: 977 770 663 - 977 323 102 · Tortosa: 977 444 379 · Valls: 977 609 455 · Amposta: 977 706 372Mora d’Ebre: 977 403 158 · Montblanc: 977 863 113 · El Vendrell: 977 668 095 · L’Ametlla de Mar: 977 493 729 · Salou: 877 012 967

Page 10: El món dels professionals

El món dels professionalsEl món dels professionalsEl món dels professionals

Como resultado, Factorenergia es la prime-ra empresa eléctrica independiente de nueva creación nacida en el mercado liberalizado de electricidad, al obtener la primera licencia de comercialización otorgada por el Ministerio de Industria.

Actualmente cuenta con más de 40.000 clien-tes, principalmente empresas industriales y comerciales repartidas por todo el territorio nacional. Cuenta con oficinas en Barcelona, Madrid y Valladolid, así como delegados co-merciales en Sevilla y Valencia.

Factorenergia considera como una misión estratégica su compromiso de velar por los intereses de las empresas, suministrándoles electricidad a precios altamente competiti-vos, con importantes descuentos sobre tarifa, y defendiendo sus derechos en el mercado eléctrico.

Es conocida, sobre todo, por ser una compañía eléctrica transparente, de respuesta rápida y per-

sonalizada, ágil y dinámica, y totalmente enfo-cada a dar servicio y defender a sus clientes.

Está posicionada como una compañía eléc-trica que se fundamenta en unos valores muy definidos, como es la excelencia en el servicio. Al mismo tiempo, su misión es aportar productividad a sus clientes, desa-rrollar unas relaciones fundamentadas en la

transparencia y promover la sostenibilidad medioambiental.

Energía renovableFactorenergia trabaja también para productores de renovables y cogeneradores, dando servicio a más de 2.500 productores de energías reno-vables independientes, representándoles en el mercado eléctrico. Promueve el consumo de energía verde, garantizando su origen renova-ble mediante la entrega de un certificado emi-tido por la Comisión Nacional de Energía. En 2013, suministró a sus clientes más de 1.000 millones de kWh, de los que más de 400 millo-nes procedían de fuentes renovables.

Desde su fundación, Factorenergia ha registrado un gran crecimiento fruto tanto de sus precios

altamente competitivos en el suministro de elec-tricidad como por su excelencia de servicio.

FuturoFactorenergia ha diseñado un Plan Estratégico para el período 2013-2018 que prevé alcanzar un volumen de facturación de 2.000 millones de euros en 2018, frente a los 426 millones de euros con los que cerró el año 2013. Asimismo, espera aumentar sus clientes hasta los 150.000. En la actualidad, la cuota de mercado de Facto-renergia en pymes es de un 3,5%, una cifra que espera elevar a entre el 9% y el 10% en 2018.

Quince años iluminando las empresas

Factorenergia nació en 1.999, de la mano de Emili Rousaud, bajo la premisa de orien-tarse hacia el cliente, rompiendo la dinámica de baja calidad de servicio propia de los sectores monopolísticos, basando la diferenciación en la transparencia y la calidad en el servicio, que tiene como fin la búsqueda de una relación de partner con sus clientes del segmento empresarial.

Emili Rousaud, socio fundador y director general de Factorenergia

El compromiso de Factorenergia es velar por los intereses de las

empresas

www.factorenergia.es

ENTREVISTA Jordi Martí Sugrañes. Soci-Director General GRUP VISSEGUR

Què és GRUP VISSEGUR?Quasi bé fa dos anys ens vàrem fer càrrec d’una empresa dedicada, exclusivament, a instal·lacions d’alta seguretat. Ara creiem que és el moment de traslladar aquesta experiència a un nombre més important de clients i a altres camps del sector. Després d’haver observat les formes més avança-des que tenen diferents països en l’àmbit de la se-guretat privada, hem agafat la millor experiència know how i l’hem adoptat per la nostra empresa. Hem tancat acords i convenis amb les millors em-preses que ens complementen, ens potencien i ens fan ser una empresa molt competitiva.

El passat més de desembre es va fer una remo-delació accionarial de l’empresa i es va crear un nou òrgan d’administració. Fruit d’aquest tre-ball neix GRUP VISSEGUR SECURITY SYS-TEMS. Volem ser el màxim exponent de la segu-retat intel·ligent.

El principal actiu que podem oferir és la nostra professionalitat, el convenciment que ens llevem cada dia per fer una bona feina i el desig de ser mereixedors de la confiança dels nostres clients.Podem resoldre problemes en qualsevol àmbit de la seguretat.

Amb quina estratègia pensen assolir els seus objectius? A quin públic estan dirigits?El target o públic objectiu és força universal, pel fet que, qualsevol persona, empresa o institució susceptible de tenir algun problema en l’àmbit de la seguretat, és potencialment un client pel Grup Vissegur.

En els últims temps, algunes companyies, a tra-vés d’importants campanyes de publicitat anun-ciant kits d’alarma han obert un procés de socialitza-ció dels sistemes de seguretat, similar a quan aquest país va passar de tenir les cases amb les claus al pany a instal·lar portes que se’n deien blindades amb an-coratge a diferents punts. Aquestes mesures gene-ralitzades tenen una certa eficàcia al començament, però a llarg termini no resulten efectives, perquè els lladres aprenen com anul·lar-les.

L’estandardització de sistemes és un concepte opo-sat a la seguretat, ja que el fet de poder preveure les característiques, el número d’elements i la ubi-cació dels detectors fa que, a la pràctica, perdin tota l’efectivitat.

La nostre empresa, per defugir aquest handicap, par-teix del principi que, per qualsevol tipus de sistema, realitza un projecte individualitzat.Les permanències que es signen amb aquestes com-panyies també són un tret diferenciador de Vissegur. Donem als nostres clients llibertat de permanència. Ens agrada que ens fiscalitzin dia a dia i aquest fet ens esperona a fer la feina encara millor.

Quins són els seus punts forts?Uns dels nostres punts forts seria el d’instal·lar sistemes de seguretat individualitzats segons les necessitats dels nostres clients. El fet de dispo-sar d’una estructura empresarial dimensionada a l’actual conjuntura econòmica ens permet, sense menysvalorar la qualitat, donar uns serveis amb uns preus molt acurats.La bona relació qualitat / preu seria un altre dels nostres trets estratègics. Grup Vissegur ha nascut en un moment econò-micament molt complicat. Amb poc temps, ha tingut importants increments de personal. Aquest fet només ha estat possible mitjançant el corres-ponent ajust dels marges comercials. El nostre personal valora l’esforç que fa l’empresa. La motivació del nostre personal és un fet que juga a favor nostre.

L’ús de les noves tecnologies és fonamental per a nosaltres a l’hora de comunicar les característiques dels nostres productes i serveis als clients potencials. Estem al Facebook, al Linkedin i a diferents xarxes

que ens ajuden a donar a conèixer la nostre empresa. També ens ajuda el fet que els consumidors, cada vegada més, abans de fer una instal·lació cerquen a la xarxa l’opinió d’altres usuaris d’aquest productes. Haver agafat els tren de les TIC ens fa més visibles.

Hem ampliat al nostre camp d’activitat a tots els àmbits de la seguretat. Així mateix, ens hem ho-mologat per poder treballar en el camp de la pro-tecció contra incendis. Comencem a treballar amb instal·lacions de domòtica i la integració dels dife-rents sistemes de control.La diversificació i l’aprofitament de sinèrgies ens fa més competitius.

Per tot el que ens està explicant podem enten-dre que la discreció i la confidencialitat ocupa un lloc important en aquest sector?Sí, òbviament, ens és difícil parlar dels nostres clients i del tot impossible de les mesures que s’han adoptat a les instal·lacions. No obstant, tre-ballem per l’Administració i recentment s’ha fet públic que hem guanyant els concurs per gestionar els Sistemes de seguretat (alarmes, CCTV, control d’accessos) de l’Ajuntament de REUS. Aquest és un fet recent que podem donar com a referència del nostre “bon fer”.

Volem ser el màxim exponent de la seguretat intel·ligent

www.grupvissegur.com

Page 11: El món dels professionals

El món dels professionalsENTREVISTA Joan-Andreu Reverter. Advocat titular Bufet Reverter

Vostè, com a professional del Dret, considera que aquest sentit de la impunitat és veritable-ment un problema greu, dins de la crisi que actualment vivim?Considero que efectivament ho és. De fet, si vi-vim en una societat és perquè estem disposats a acceptar unes normes i les normes són accep-tades pels individus perquè la seva infracció té unes conseqüències: una sanció, un càstig, el rebuig social... Així, el fet que algunes persones o empreses o grups d’individus tinguin un sen-timent d’impunitat, és a dir, que poden fer allò que els vingui en gana, sense haver de patir les conseqüències dels seus actes, fa que el nostre sistema social trontolli i s’esquerdi.

Pot ser una mica més explícit?Podríem parlar dels polítics, però jo prefereixo parlar del sistema bancari, la qual cosa sí que ha tingut una incidència directíssima en l’actual si-tuació de crisi i encara la té. Fins fa pocs anys les entitats bancàries eren un referent de la nostra societat i, de fet, l’honorabilitat és un requisit per a exercir la professió de banquer. Això sembla una paradoxa o un contrasentit, però és real.

El problema radica en què els bancs van creure que ho podien fer absolutament tot, al marge i en perjudici dels ciutadans. Encara avui, després de tota la repercussió mediàtica que ha tingut el cas de les participacions preferents i del deute subor-dinat, s’estan descobrint nous casos de productes bancaris tòxics.

A quins s’està referint?Per exemple, la Comissió Nacional del Mercat de Valors ha imposat una multa de gairebé dis-set milions d’euros al Banco Santander per la Comissió de dues infraccions, una molt greu i una altra de greu. La base d’aquestes sancions és no disposar de la informació necessària sobre els seus clients en el procés de subscripció de l’emissió de “Valores Santander” i, encara pitjor, per haver incomplert algunes de les obligacions que imposa la Llei del Mercat de Valors, com és el cas d’haver permès la subscripció entre els seus clients sense haver informat adequadament sobre la naturalesa i riscos del producte.

El banc al·lega que, malgrat la multa imposada, ha guanyat molts judicis en referència a aquests valors. Desconec la realitat d’aquesta afirmació, però sí que tinc coneixement d’una sentència del Jutjat de Primera Instància número 9 de Granada i una altra del Jutjat de Primera Instància número 10 de Santander que són contundents i demoli-dores.

Quins altres casos semblants li han arribat?Últimament, ha transcendit a la premsa el cas del Fons CX Propietat, FII. L’entitat Catalunya Banc, S.A., abans Catalunya Caixa, va comercialitzar com un producte d’estalvi (i no com una inver-sió) un fons de capital no garantit que invertia en immobles per al seu lloguer. Al fullet comercial utilitzat per l’entitat bancària es deia que el perfil de risc era prudent (ara apareix a la pàgina web requalificat com a agressiu). El problema se l’han trobat aquells estalviadors que van invertir-hi amb la creença que era producte d’estalvi i ara resulta que la gestora de Catalunya Banc, S.A., que com tothom sap està intervinguda pel FROB, ha decidit liquidar el fons i ha suspès els reemborsaments, a fi de procedir a la dissolució i vendre els actius de manera ordenada i així, amb el diner que es pugui obtenir d’aquestes vendes, retornar en la mesura que pugui el diner als inversors. Aquest procés pot durar anys i està ple d’incerteses.El problema sempre és el mateix, la manca d’informació i l’aprofitament de la confiança que la gent tenia en el personal de la caixa o banc.

És com si darrera de tot hi hagués una estratè-gia dels bancs...Certament, crec que així és. Hi ha un detall im-portant, referit sobretot a les participacions pre-ferents i al deute subordinat, i és que la venda a clients minoristes d’aquests instruments financers estava prohibida a la majoria de països de la Unió Europea; aquesta prohibició alguna raó tenia de ser. La clau, al meu parer, està en què les entitats

bancàries tenien clar que els era molt més profitós captar el diner dels petits estalviadors i convertir-los, malgrat seu, en una mena d’accionistes de baixa qualitat, que anar a buscar el diner en altres entitats bancàries. Això és una conseqüència de la crisi immobiliària, que finalment ha esdevingut una crisi financera amb unes dimensions més enllà de qualsevol previsió. La idea d’una estratègia bancària també la trobem a les clàusules-sòl o topall als préstecs o crèdits hi-potecaris. Els bancs dissenyen aquestes clàusules, igual que la venda de certs productes financers, dins de la seva política d’optimització de resultats i obtenció de beneficis. Res passa per casualitat, sinó que és conseqüència directa o indirecta d’una mala pràctica i d’una falta absoluta de principis.

I no havia ningú que controlés als bancs, com per exemple el Banc d’Espanya? De fet, el control de les entitats bancàries no radica-va només en el Banc d’Espanya, sinó també d’una manera molt important en la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Podrem criticar la passivitat o la desídia del Banc d’Espanya i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, però encara és més greu que davant d’aquestes institucions i dels seus advertiments les entitats financeres fessin cas omís.

Què vol dir amb això?Tornem a la idea de la impunitat. Els jerarques de les entitats bancàries tenien el ple convenci-ment que les lleis i les normes en general només s’apliquen als ciutadans comuns, però no a ells. La prova d’això la trobem al cas de BANKIA i de l’antiga CAJA MADRID. Així, amb data 17 de maig de 2010 la Comissió Nacional del Mercat de Valors va emetre un informe adreçat al director de Cumplimiento normativo de l’antiga CAJA MA-DRID i on li deia que les avaluacions de convenièn-cia que practicaven als clients, per a col·locar-los participacions preferents i deute subordinat, no eren correctes, ja que no exposaven ni les característi-ques ni els riscos d’aquests productes. Tot i aquest

advertiment, durant la resta de l’any 2010 CAJA MADRID va continuar fent ús i abús d’un test de conveniència incorrecte i, durant l’any 2011, ho va continuar fent BANKIA.

En què va quedar tot això?És cert que després s’han interposat accions judi-cials contra els responsables de BANKIA, S.A., però encara són poques, donat l’abast de l’abús que ha perpetrat aquesta entitat. Però encara hi ha un fet més greu, donat que l’11 de febrer de 2013 la Comissió Nacional del Mercat de Valors va emetre un altre informe en el que afirmava que tant CAJA MADRID com BANCAJA i final-ment BANKIA, van permetre que, quan les coses ja no anaven bé, certs clients poguessin recuperar el cent per cent (o més) de la quantitat invertida en participacions preferents o en deute subordi-nat i van col·locar aquests productes financers (ja fallits) a terceres persones, que han acabat sent les víctimes o bocs expiatoris d’aquesta mala pràctica bancària. Aquests fets estaven essent investigats per la Fiscalia Anticorrupció a fi de determinar si els fets poden ser considerats com a delicte; en concret, s’estan referint a les vendes de parti-cipacions preferents i de deute subordinat que BANCAJA i CAJA MADRID, de manera inde-pendent, van fer entre el 21 de juny de 2010 i el 22 de maig de 2011 i, ulteriorment, BANKIA, S.A. des del 23 de maig de 2011 fins el 15 de novembre de 2011.

I de tot això ve la referència a la impunitat?Així és; els cervells de les entitats financeres que van dissenyar totes aquestes estratègies per a cap-tar el diner dels particulars, amb vulneració de la llei, ho van fer amb la creença i el convenciment que eren intocables. Això és el que s’ha d’acabar i mentre hi hagi persones que creguin que poden fer el que vulguin i que no els passarà res, la nostra societat no avançarà i no aconseguirem una societat més justa per als nostres fills.

I què hem de fer?No resignar-nos, interposar accions judicials, pro-testar, manifestar-nos, reclamar a les Administracions... Hem d’actuar, però sobretot no ens hem de resignar, sinó tota aquesta gent se’n sortirà amb la seva.

Cal acabar amb el sentit

d’impunitat perquè la

societat avanci

El problema és la manca d’informació i l’aprofitament de

la confiança

Un sentiment d’impunitat fa que el nostre

sistema trontolli i s’esquerdi

La idea d’una estratègia bancària també la trobem a les clàusules-sòl

www.bufetreverter.cat

Page 12: El món dels professionals

El món dels professionalsEl món dels professionalsEl món dels professionals

OPEN ENERGY INSTITUTE Con sede en Tarragona, es un “think-tank” para favorecer el debate social y actuar como centro de pensamiento

El Open Energy Institute nace en Tarragona como iniciativa independiente, de carácter privado, que se constituye como un espacio de análisis y reflexión sobre la contribución de la energía al bienestar y cuyo objetivo es poder alcanzar un futuro socialmente efi-ciente. El OEI fue pensado también como una herramienta para comprender mejor la energía, difundir sus características y con-vertirse en un referente en el campo del de-bate energético, el desarrollo de la industria, la contribución social y la educación para su uso adecuado. Pretende promover el debate social y actuar como un centro de pensami-ento, así como un motor dinámico de activi-dades tales como foros, congresos, jornadas, almuerzos-coloquio, etc. para promover la eficiencia energética.

Dentro de este marco de actividades, los últimos ac-tos llevados a cabo por el OEI tienen como objetivo común la presentación de ideas y el debate sobre la eficiencia energética y la sostenibilidad ambiental.

II Congreso Mediterráneo de Eficiencia Ener-gética y Smart Green CitiesMás de 350 personas asistieron el pasado mes de noviembre de 2013 a la II edición del Congreso Mediterráneo de Eficiencia Energética y Smart Green Cities, impulsado por el OEI y en colabora-ción con el Ayuntamiento de Tarragona, para cono-cer los retos que existen en el ámbito de la eficien-cia energética y las ciudades inteligentes.Durante el II Congreso intervinieron destacadas per-sonalidades, como Kent Larson del Massachussets Institute of Technology (MIT) de Boston o Steven Weissman de la Universidad de Berkeley. Además, contó entre otros ponentes con: Tatiana Márquez, de la Dirección General de Energía de la Unión Eu-ropea; Salvador Sedó, Europarlamentario miembro (entre otras) de la Comisión de Industria, Investiga-ción y Energía; Florencio Manteca, del Centro Na-cional de Energías Renovables (CENER); Pedro A.

Prieto, Director de Ahorro y Eficiencia Energética del Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE); Pilar Martínez, Directora General de Arquitectura, Vivienda y Suelo del Ministerio de Fomento; Maite Masià, Directora del Instituto Catalán de la Energía (ICAEN); Senén Florensa, Presidente Ejecutivo del IEMed; Anwar Zibaoui, Coordinador General de la Asociación de Cámaras de Comercio e Industria del Mediterráneo (ASCA-ME) y Teresa Ribeiro, Subsecretaria de Energía de la Unión para el Mediterráneo.El encuentro iba dirigido a emprendedores, em-presarios, administraciones públicas, colegios profesionales, la comunidad universitaria, etc. in-teresados en debatir y poner en común ideas sobre los sectores de la energía, la construcción sosteni-ble, la arquitectura, la vivienda, la rehabilitación,

los nuevos materiales, el sector químico o las TIC. Tras el éxito de los dos primeros congresos, el OEI ya está preparando la tercera edición de este encu-entro internacional, que tendrá lugar en Tarragona el próximo 22 de octubre.

Seminario de Energía y Medio AmbienteEl primer evento que ha tenido lugar este año 2014 ha sido el “Seminario Energía y Medio Ambiente”, celebrado el 28 de enero en el municipio de Salou.

El seminario se organizó con la colaboración del Ayuntamiento de Salou, que manifestó así su vo-luntad de poner en valor la importancia de trabajar por la eficiencia energética y la mejora del medio ambiente. Se trató de una iniciativa de carácter téc-nico y totalmente gratuita para las más de ochenta personas que asistieron. El seminario puso a debate la eficiencia energética, la sostenibilidad y el me-dio ambiente, así como la generación de energía a partir de residuos urbanos. Para ello, contó con la

presencia de expertos en temas energéticos, que es-tructuraron los asuntos a tratar alrededor de mesas redondas.El presentador y moderador de la primera mesa re-donda fue Santiago Castellà, director de proyectos de la Fundación Tarragona Smart Mediterranean City y profesor de Derecho y Relaciones Interna-cionales de la URV. Ramon Pascual, concejal de Salud Pública y Calidad Ambiental de Salou, fue el encargado de dar la bienvenida a los asistentes. A continuación, Elvira Carles, directora de la Fun-dación Empresa y Clima y experta a nivel interna-cional de los efectos del cambio climático, ofreció la conferencia “El Cambio Climático. Ahora y en adelante” al auditorio. Después, tomó la palabra Ramon Nadal, licenciado en química y gerente del consorcio Sirusa, con la ponencia “Energia, resi-duos y medio ambiente. Una apuesta del Camp de Tarragona por la sostenibilidad”. Por último, fue el turno de un experto en la temática energética y, en concreto, sobre el cambio climático, como es el catedrático de Ingeniería Ambiental de la UPC y director del Área de Ciencias de la Tierra del BSC, José M. Baldasano, que con la conferencia “La energía como base de la sostenibilidad”, ofreció su visión de futuro sobre las implicaciones del cambio climático en nuestro territorio.

Cambrils Smart 2014El 27 de febrero fue el turno de Cambrils. Con la colaboración del Ayuntamiento del municipio se celebró el encuentro Cambrils Smart 2014, que tuvo como temas protagonistas la eficiencia ener-gética y la sostenibilidad dentro de un entorno tu-rístico. El acto contó con numerosos expertos en el sector, y fue también de carácter gratuito para los asistentes, entre los que se encontraban más de un centenar de profesionales de la materia, empresari-os del sector turístico, hotelero, gastronómico, cole-giados y técnicos de las administraciones públicas. Uno de los objetivos que perseguía esta jornada era no solo mejorar la eficiencia energética, sino tam-bién economizar los recursos, aportando un valor

El Open Energy Institute organiza diferentes actos para promover la eficiencia energética

Cambrils Smart 2014 situó al municipio de Cambrils al frente de las smart cities

turísticas y mediterráneas

El OEI pretende promover el debate

social y actuar como un centro de

pensamiento

Page 13: El món dels professionals

El món dels professionals

añadido al visitante y permitiendo la perdurabilidad y viabilidad en el futuro de los recursos turísticos, ambientales, culturales y sociales. El municipio de Cambrils manifestaba así su voluntad de ponerse a la cabeza en temas de eficiencia energética y soste-nibilidad dentro del marco de los municipios turís-ticos y mediterráneos, consiguiendo un desarrollo turístico innovador y responsable con el entorno.

La presentación corrió a cargo de Mercè Dalmau, Alcaldesa de Cambrils, quien dio la bienvenida a los participantes de este encuentro. A la inaugura-ción también asistieron Josep M. Cruset, vicepresi-dente de la Diputación de Tarragona, Misericordia Carles, vicerrectora de Transferencia e Innovación de la URV, y Maite Masià, directora del Instituto Catalán de Energía (ICAEN). La jornada se es-tructuró alrededor de tres mesas redondas dedica-das a diferentes temas. La primera trató sobre la Eficiencia Energética y para ello se contó con la participación de Antoni Solanas, arquitecto de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Bar-celona (ETSAB), Pep Salas, cofundador y director de Innovación de Enerbyte, Rudi Loosens, consul-tor senior en Bax & Willems Consulting, y Alba Brulles, del departamento de Régimen Especial de Factorenergia, presentados y moderados por Manel Sastre, delegado de Cataluña Radio en Tarragona. A continuación fue el turno de Josep Ramon Cor-real, director del Diari de Tarragona, que moderó la mesa redonda dedicada a las Smart Cities Turísticas y Mediterráneas, donde hubo cinco participantes expertos en la materia como son Manel Sanromà, Jefe de Información (CIO) del Ayuntamiento de Barcelona, Salvador Anton, catedrático y deca-no de la Facultad de Turismo y Geografía de la

URV, Josep Francesc Valls, catedrático y profesor del Departamento de Dirección de Marketing de ESADE, Jordi Dalmau, director del Proyecto de Smart City de Endesa y Toni Mascaró, fundador y director general de eMascaró Crossmedia. Despu-és tuvo lugar la última mesa redonda, dedicada al Progreso y la Sostenibilidad y presentada por Josep Ramon Fuentes, director del Departamento de De-recho Público de la URV y director de la Cátedra Pedrol i Rius de Estudios Jurídicos Locales y en la que intervinieron Francesc Garriga, cuarto teniente de alcalde de Cambrils y concejal de Planificación de Ciudad y Cultura, Arnau Queralt, director del Consejo Asesor para el Desarrollo Sostenible de Cataluña (CADS), Josep M. Prunera, jefe del ser-vicio de Medio Ambiente, Salud Pública y Territo-rio de la Diputación de Tarragona, Jordi Ciuraneta, director general de Pesca y Asuntos Marítimos de la Generalitat de Catalunya, y Joan Basora, director

de Desarrollo Corporativo del Puerto de Tarragona.

Por último, la clausura del acto estuvo a cargo de Robert Moragues, presidente ejecutivo del OEI, Jo-aquim Calatayud, presidente del Consejo Comarcal del Baix Camp y Pedro A. Prieto, director de Ahor-ro y Eficiencia Energética del IDAE, Ministerio de Industria, Energía y Turismo.

“Energía e Innovación en Europa”El mes de marzo, el Monasterio de Poblet, aco-gió un almuerzo-coloquio titulado “Energía e In-novación en Europa”. El acto completó el aforo máximo previsto, de 40 personas, y contó con la participación del Sr. Philip Lowe, experto en polí-tica energética y Director General de Energía de la Comisión Europea durante el período de febrero a diciembre de 2013, quien explicó a los asistentes las líneas estratégicas a seguir por la Unión Europea

y los Estados Miembros en relación a la energía. Presentó el acto el Sr. Ferran Tarradellas, Director de la Representación de la Comisión Europea en Barcelona. Se trataba del tercer almuerzo-coloquio de estas características que ha organizado el OEI desde su existencia.

Seminario de Eficiencia Energética y Ciudades y Pueblos InteligentesEl pasado 28 de abril de 2014, el Ayuntamiento de Alpicat organizó el Seminario de Eficiencia Ener-gética y Pueblos y Ciudades Inteligentes, en el que se trataron temas como la reducción de la factura eléctrica, un uso más racional de la energía y las ventajas de convertirse en un pueblo o ciudad in-teligente.

Este encuentro contó con dos ponentes de primer nivel, como son Jordi Dolader, consejero de la CNE entre 1999 y 2005 y consultor energético y Eduard Martín, director de Innovación, Sociedad del Conocimiento y Arquitecturas TIC de Hàbitat Urbà del Ayuntamiento de Barcelona.

Philip Lowe, experto en política energética, fue el ponente del último

almuerzo-coloquio celebrado en Poblet

El seminario de Salou puso a

debate la eficiencia energética

www.openeneryinstitute.com

Page 14: El món dels professionals

El món dels professionalsEl món dels professionals

iniciatives mediterrànies de comunicació

www.inimed.com

C. Frederic Mompou, 5 43005 TARRAGONATel: 977 24 44 78 - Fax 977 24 19 97E-mail: [email protected] • www.inimed.com

Diagonal 47708036 - BarcelonaTel. 93 344 30 00Fax. 93 344 31 95

Producción Editorial: Iniciatives Mediterrànies de Comunicació (IMC). Dirección: Robert Moragues. Coordinación: Narcís Domingo. Redacción: Mar Moragues Colaboradora: Cristina Perelló Fotografía: Iolanda Domènech. Maquetación: Pau Roig, David Francès

Camp de Tarragona • Lleida • Terres de l’Ebre Camp de Tarragona • Lleida • Terres de l’Ebre

Camp de Tarragona • Lleida • Terres de l’Ebre

Camp de Tarragona • Lleida • Terres de l’Ebre Camp de Tarragona • Lleida • Terres de l’Ebre

Camp de Tarragona • Lleida • Terres de l’Ebre

EMPRESA - JOVES EMPRENEDORS - PROFESSIONALS

EMPRESA - JOVES EMPRENEDORS - PROFESSIONALS

EMPRESA - JOVES EMPRENEDORS - PROFESSIONALS

EMPRESA - JOVES EMPRENEDORS - PROFESSIONALSEMPRESA - JOVES EMPRENEDORS - PROFESSIONALS

SIMPOSID’INTERNACIONALITZACIÓ

SIMPOSID’INTERNACIONALITZACIÓ

Montblanc, 9 de maig de 2014

4t

SIMPOSID’INTERNACIONALITZACIÓ

Montblanc, 9 de maig de 2014

4t

4t

SIMPOSI D’INTERNACIONALITZACIÓ4t

SIMPOSID’INTERNACIONALITZACIÓ

4t

SIMPOSID’INTERNACIONALITZACIÓ

4t

20 de juny de 2014

Montblanc Església de Sant FrancescEMPRESA

JOVES EMPRENEDORSPROFESSIONALS

@simposi #simposi

Informació i inscripcions:mail: [email protected]. 977 24 44 78 - Fax. 977 24 19 97

inscripcions: 30€Dinar inclòs

Direcció tècnica

www.inimed.com

Amb la col·laboració

Amb el patrocini

Forns exerceix de tarragonina molt més enllà de la

seva figura políticaDivuit persones representant divuit àmbits de la ciutat de Tarragona ben diferents i davant d’elles, Victòria Forns. Aquesta és l’essència del llibre que protagonitza la por-taveu de CiU a l’Ajuntament de Tarragona i que ha titulat “Parlem de Tarragona”, en clara referència a aquesta simbiosi entre ella, els convidats i la pròpia ciutat.

La universitat i la recerca, la sanitat i la gent gran, el mercat i la pesca, la pagesia i el sector del taxi, el patrimoni i la cultura, les

dones o l’urbanisme són alguns dels temes de conversa en aquesta obra que a més té un caire social, ja que tots els guanys de la venda del llibre es destinaran al menjador social de Bonavista.

Forns exerceix de tarragonina molt més en-llà de la seva figura política; escolta i aporta idees, propostes, alternatives per millorar la ciutat de Tarragona. La Casa Canals, espai es-collit per la presentació del llibre, es va quedar petita el passat 22 d’abril amb l’assistència de

més de 250 persones. La ciutat, que Victòria Forns defineix com pròspera, tolerant, amable i atractiva, va respondre a la cita.

Entre els convidats i convidades a la presenta-ció, el rector de la URV, Xavier Grau; la pre-sidenta del CBT, Loli Salas; l’exsubdelegada del govern, Teresa Pallarès o la primera regi-

dora en època democràtica, Teresa Batet. I al seu costat, la peixatera Cinta Comí, el pagès Pere Leal o el taxista Jesús Expósito. Tots han tingut el mateix protagonisme perquè, com explicava Victòria Forns, tots i totes for-men part de la ciutat i la fem créixer des dels nostres àmbits.

Per Forns, la importància del llibre és que parla de Tarragona i amb Tarragona, amb persones de procedència i professions diver-ses tot reivindicant el paper de la ciutat com un actiu en el procés de construcció nacio-nal que viu Catalunya.

El llibre ha estat editat per La Banya Edi-cions, coordinat pel periodista Òscar Ramí-rez i compta amb el pròleg de Mercè Cone-sa, alcaldesa de Sant Cugat del Vallès. És a la venda a les principals llibreries de Tarra-gona al preu de 10 euros.

“Parlem de Tarragona”, un diàleg directe amb la ciutat

Victòria Forns és diputada i escriptora

iniciatives mediterrànies de comunicació

www.inimed.com

Page 15: El món dels professionals

El món dels professionalsEl món dels professionalsSantiago Castellà es professor de la Universitat Rovira i Virgili y director de proyectos de la Fundación Tarragona Smart Mediterranean City

Es algo propio de nuestro tiempo que los Estados hayan dejado de tener el protagonismo y el mono-polio exclusivo de las relaciones internacionales al haber emergido nuevos actores con más capaci-dad de dinamismo y flexibilidad para operar en un mundo globalizado. Efectivamente, el mundo glo-bal es mucho más variado, diverso y complejo que el viejo orden bipolar de antes de la década de los 90. Así, la diplomacia universitaria, la diplomacia corporativa practicada por las empresas, la acción exterior de entes subestatales, las relaciones entre sociedad civil transnacional…se suman con fuer-za al panorama de las relaciones internacionales contemporáneo. En este momento no es nada des-deñable la llamada diplomacia local y el papel que

juegan las ciudades en este nuevo contexto mun-dial. Las ciudades han pasado de limitar su activi-dad exterior exclusivamente a la cooperación para el desarrollo y a los hermanamientos con otras ciudades, a desarrollar actividades exteriores en campos tan variados y multidimensionales como la

atracción de inversiones económicas, de industria y comercio, la generación de conocimiento y la atrac-ción de talento o la promoción de las oportunidades internacionales de sus ciudadanos y empresas. En torno a la idea de ciudad inteligente, smart city, se ha construido una nueva visión de las ciudades y sus entornos regionales como potenciadoras y cata-lizadoras de un complejo sistema de sinergias que encuentran en la ciudad su razón de ser. Una ciudad inteligente es aquella que persigue la mejora de la calidad de vida de sus ciudadanos, el crecimiento económico y de oportunidades de la ciudad, el aho-rro y la eficiencia energética y un uso de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación como mecanismo para una toma de decisiones más

adecuada para dar respuesta real a las necesida-des planteadas. Modelo que, con diferentes nom-bres y perspectivas, se está imponiendo en todo el mundo, donde las smarts cities o las cities in motion lideran muchas de las transformaciones tecnológicas del planeta.

Y este contexto, las ciudades precisan de un nue-vo tipo de profesionales, caracterizados por la flexibilidad y el dinamismo, por la versatilidad y rapidez para adaptarse a los cambios, pero al tiempo también por la capacidad para el traba-jo en equipo y colaborativo. Pero -insisten los expertos- las corporaciones productivas, ya sean públicas o privadas, deberán organizar el trabajo facilitando y alentando la creatividad y la inno-vación, generando espacios de pensamiento dis-ruptivos, que presientan las nuevas tendencias y generen más valor añadido a los productos.

Lejos de pensar, como indican los primeros in-formes existentes (es interesante ver el informe sectorial que en el 2013 hizo sobre Smart Cities y oportunidades de trabajo Barcelona Activa) que la cuestión de las Smarts Cities afectará no tan solo a los profesiones de las TIC y al sec-tor de la eficiencia energética, la realidad nos muestra como se produce, progresiva e inexo-rablemente, un cambio de mentalidad global en la percepción del trabajo, al tiempo que emergen

nuevas necesidades multidimensionales. Así, los operadores jurídicos deberán dar respuesta a nuevas formas de colaboración publico/priva-da y, conjuntamente con economistas, deberán abordarse imaginativas formas de financiación e inversión; la educación y la formación deberán plantearse como habilidades de respuesta inte-gradora a la realidad; el sector de la salud se verá notablemente transformado por las nuevas tecnologías... Pero quizás lo más curioso será la aparición (a la que ya estamos asistiendo) de nuevos creativos y emprendedores, que en base a la valoración de datos accesibles en abierto por los modelos de Open Data, y gracias tam-bién al tratamiento de grandes volúmenes de datos (Big Data), generen soluciones eficaces y mucho menos costosas a las viejas necesidades y retos que la convivencia urbana tiene plantea-dos. En definitiva, la ciudad inteligente plantea nuevas oportunidades a todos los sectores pro-fesionales, al tiempo que conllevará cambios en la misma concepción del trabajo y en el enfoque necesariamente integrador de conocimientos.

Nuevos profesionales para las ciudades inteligentes

Una ciudad inteligente es aquella que persigue la mejora de la calidad de vida de sus ciudadanos, el crecimiento económico y de oportunidades de la ciudad, el ahorro y la eficiencia energética y un

uso de las nuevas tecnologías

Sr. Farré, quin projecte consideren vostès prioritari en aquests moments?Les telecomunicacions són serveis d’interès general, per tant, el marc regulador de les co-municacions electròniques ha d’incloure les bases legislatives que promoguin la protecció del menor. No obstant això, en el projecte de llei que està en aquests moments en el Senat, no s’ha tingut en compte la prohibició dels ser-veis de telecomunicacions i aparells electrònics que no garanteixin la protecció dels nostres menors i que el nostre Col·legi/Associació va proposar al Congrés dels Diputats. La Fede-ració d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) tenen coneixement de la nostra iniciativa. Avui ningú discuteix que Internet és un mitjà indispensable per a la comunicació, l’educació i l’entreteniment. Quan parlem de prohibició, parlem especialment –encara que no solament- d’accessos indesitjables per als menors que po-den portar als anomenats ciberassetjament o als contactes d’adults amb l’objectiu de guanyar-se

l’amistat d’un menor grooming. Avui dia ja no és suficient la conscienciació de la societat o la denúncia: es fa necessària una legislació que, a través de la identificació dels usuaris, anul·li

els riscos derivats de l’ús d’Internet. Les solu-cions existents són, doncs, mers pal·liatius, in-complets i temporals, i per res estan resolent els problemes d’una societat que ha de progressar amb una tecnologia amb multitud de serveis i en contínua evolució.

Podem parlar d’un altre tema polèmic, com les antenes de telefonia en pobles i ciutats o en l’entorn natural?Milers de suports de telefonia mòbil envaeixen el nostre entorn. La nostra proposta és estudiar de quina manera es pot evitar la saturació d’antenes que desplega la xarxa d’infraestructures dels ope-radors i com minorar l’ impacte en l’entorn perquè s’integrin en el paisatge, tant urbà com natural. Es tractaria de canviar la cara a les antenes de telefo-nia mòbil, perquè aquestes formin part del lloc on estan allotjades i que, en lloc de generar contami-nació visual o efectes negatius, puguin tractar-se com a oportunitats per a un millor entorn.

Telecomunicacions i eficiència energètica. Què ens pot explicar sobre aquest tema?Les telecomunicacions poden ajudar a reduir el consum d’energia en altres sectors de l’activitat industrial. Em refereixo a l’electricitat o el gas i a

l’arquitectura sostenible. La gestió energètica ha de permetre la producció eficient al mateix temps que el consum responsable. Alemanya, Itàlia, Di-namarca, Japó, Austràlia, Estats Units i a altres in-drets, utilitzen un concepte poc conegut al nostre país: el balanç net o mesurament net d’electricitat. Es tracta d’un sistema d’ús i pagament de recur-sos pel qual tothom pot produir energia de forma individual per al seu propi consum, compatibilit-zant la seva corba de producció amb la seva cor-ba de demanda. És a dir, es pot abocar a la xarxa elèctrica l’excés produït amb la finalitat de poder fer ús d’aquest excés en un altre moment, quan la demanda sigui superior a la producció del sistema d’autoconsum. Així, la companyia descompta de la factures els excessos abocats a la xarxa amb an-terioritat. A Espanya, el balanç net està pendent de regulació.

Vista la varietat de matèries i assumptes que abasten les telecomunicacions, què és, llavors, l’essència de la seva professió? En molt poques paraules: garantir el secret tèc-nic de les telecomunicacions amb els límits de la ciència en tot moment.

El passat 23 d’abril, la Junta general del Col·legi va aprovar la constitució de les de-marcacions de Catalunya, Andalusia i Canàries, sumant-se a la ja existent de València.

És necessària una llei que garanteixi la protecció del menor

ENTREVISTA Jordi Farré, degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions a Catalunya (COETTC) i President de “1844, AssociacióCatalana d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació” (ACETT)

La gestió energètica ha de permetre la

producció eficient al mateix temps que el consum responsable

S’ha de reduir l’ impacte de les

antenes en l’entorn perquè s’integrin en el paisatge, tant urbà

com natural

www.acett.cat www.coitt.es

Page 16: El món dels professionals

El món dels professionals

www.elpr ioratasalou.com