El món

Casteller

Oriol Cañellas

Júlia Carreras

Gisela Pallejà

Índex

Introducció ......................................................................... 4

Una mica d’història... ......................................................... 6

Els valors socials del fet casteller ...................................... 8

Els castells, pis a pis........................................................ 11

Colles castelleres ............................................................ 12

Vestuari casteller ............................................................. 13

La música als castells ...................................................... 14

Fites assolides ................................................................. 15

Les places més Castelleres ............................................. 16

Annex .............................................................................. 17

Fonts documentals: ......................................................... 18

4

Introducció

Els castells són una de les

manifestacions culturals

més genuïnes i singulars

d’Europa, consistent en la

construcció de torres

humanes de fins a nou i

deu pisos d’alçada. Sota el

tradicional lema

identificatiu “força, equilibri,

valor i seny”, els castells

constitueixen una

excel·lent targeta de

presentació de Catalunya

al món. Contemplar una

exhibició castellera i,

especialment participar-hi

és una experiència

apassionant que permet

posar de manifest la lluita

per l’auto superació

individual i col·lectiva,

l’esforç per assolir un

objectiu, la solidaritat i la

integració de gent de totes

les edats, condicions i

capacitats sota un mateix

projecte.

El 16 de novembre de

2010, a Nairobi (Kenya), la

Unesco va aprovar la

inclusió dels castells en la

llista representativa del

Patrimoni Cultural

Immaterial, atorgant així un

reconeixement universal a

aquest element. La

declaració de la Unesco

assenyalava: "Els castells

són reconeguts pels

catalans com una part

integral de la seva identitat

cultural, transmesa de

generació en generació

proporcionant als membres

de la comunitat un

sentiment de continuïtat,

cohesió social i

continuïtat."

Els castells són una

activitat que, en bona

mesura, es mantenen

fidels a l'esperit i la

pràctica que presentaven

fa 200 anys: el fet de ser

part fonamental de la festa

major, l'acompanyament

de la música o la pròpia

tipologia dels castells són

alguns dels elements que

5

s'han transmès de

generació en generació.

Aquest pòsit de tradició no

vol dir, però, que els

castells no hagin estat

capaços de canviar i

adaptar-se als nous temps.

De fet, és això el que

n'explica la pervivència i la

vitalitat sense precedents

que demostren en

l'actualitat.

Aquests canvis han estat

tant tècnics com socials,

com ara la incorporació de

la dona que es va donar a

partir dels anys 80. A més,

els castells han estat

objecte de nombrosos

estudis de tipus científic

per tal de millorar la

seguretat dels participants.

Fruit d'aquestes

investigacions, per

exemple, s'ha dissenyat un

casc protector que utilitzen

els més petits.

Finalment, els castells són

presents de forma notable

en els mitjans de

comunicació fins al punt de

convertir-los en un dels

aparadors de les seves

innovacions .

6

Una mica

d’història...

La pràctica dels castells té

més de 200 anys

d’antiguitat. Originària de

l’àrea del camp de

Tarragona , amb Valls com

a centre principal, ha

experimentat en els darrers

anys una època de gran

expansió. L’adopció

d’aquesta manifestació

festiva per part de diverses

poblacions ha fet que el

seu àmbit territorial s’hagi

ampliat a gairebé tot

Catalunya i a altres zones

de parla catalana, com les

Illes Balears o la Catalunya

Nord. Hi ha més de 8.000

castellers, agrupats en les

més de 60 colles o grups

registrats, que

setmanalment assagen les

seves construccions per tal

d’aixecar-les en les

actuacions que es realitzen

normalment el cap de

setmana. Cada any

s’enlairen aproximadament

uns 8.000 castells.

Els castells van néixer a

finals del segle XVIII i inicis

del XIX a Valls, derivats de

la dansa anomenada Ball

de Valencians. Durant la

segona meitat del XIX van

viure el que s'anomena

primera Època d'Or dels

castells, quan ja es van

aconseguir les primeres

construccions de nou

pisos.

3d9f simultanis per les dues colles de Valls a Vilafranca del Penedès. (1862)

7

Coincidint amb l'arribada

del segle XX els castells

van viure un important

període de decadència, en

què van estar a punt de

desaparèixer. Van

ressorgir a partir del 1926

amb l'aparició de colles

fora de Valls. Potenciats

amb l'arribada de la

democràcia i l'autonomia a

finals dels anys 70, els

castells van viure una

explosió de popularitat als

anys 90 amb la creació de

colles arreu del país,

l'assoliment de

construccions d'alta

dificultat i l'atenció dels

mitjans de comunicació.

3d8 carregat per la Colla Vella de Valls

al 1966.

8

Els valors

socials del

fet casteller Els castells es construeixen

amb l’esforç i la coordinació

d’un grup de persones que

s’agrupen en diferents colles,

en les quals la tradició,

l’amistat, la identitat i la cultura

fan de nexe d’unió. El fet

casteller i les colles són el

resultat d’una evolució que els

ha permès adaptar-se amb èxit

a la societat catalana actual.

Les colles castelleres han

tingut una gran acceptació en

la societat catalana, un alt grau

d’identificació col·lectiva que

amb els castells han assolit i la

responsabilitat que s’assumeix

com a conseqüència del seu

reconeixement com a

Patrimoni Cultural Immaterial

de la Humanitat per part de la

UNESCO. Per tant, les colles

hauran de tenir en compte els

punts de vista de les altres

persones que s’identifiquen

amb el que fan.

Els castellers constitueixen

una activitat col·lectiva que es

desenvolupa en un espai

públic a través de l’esforç

coordinat d’un conjunt de

persones organitzades en una

colla castellera, les quals

enlairen unes construccions

humanes de característiques

predeterminades, que

requereixen habilitat pràctica i

preparació, i promouen una

unió comú basada en uns

sentiments compartits pels

castellers i el públic que hi ha a

l’actuació.

9

Les colles castelleres són un

tipus de lleure no consumista i

participar-hi consisteix en una

participació directa i activa en

la festa i ofereix una alternativa

a altres propostes de lleure

que només ofereixen un paper

d’espectadors.

Les colles són obertes i

inclusives i desenvolupen una

activitat on tothom és

necessari i poden aportar

alguna cosa sense que es doni

cap tipus de diferenciació

d’edat, raça, gènere, creences

religioses i polítiques, condició

social, etc.

Constitueixen espais de

comunicació i convivència

plural, on el buit generacional

no hi té cabuda, ofereixen una

oportunitat única per al lleure

familiar i creen relacions

interpersonals de gran valor.

Han esdevingut espais de

cohesió social, solidaritat i

integració de persones a les

qual ofereixen la possibilitat de

relacionar-se, comprendre

millor els trets propis i els

costums de la societat

catalana i participar en una

activitat vinculada a la cultura

popular i tradicional del nostre

país.

El fet casteller treballa i

desenvolupa una gran

quantitat de valors: el treball en

equip, les relacions

interpersonals, el compromís

personal envers la resta del

10

col·lectiu, la solidaritat

personal i col·lectiva, la

capacitat de comunicar-se, el

treball ben fet, l’esperit de

superació, etc. Les colles

castelleres promouen el

civisme perquè fonamenten i

posen de manifest un conjunt

de valors humans que haurien

de ser fonamentals en la

societat.

Les colles castelleres ens

comprometen amb els nostres

castells i la nostra societat ja

que estan decidides a mantenir

i desenvolupar els vincles

d’identificació amb el municipi

o el barri on es troben

arrelades, tan en moments

d’esplendor o de crisi de les

colles.

Campanya pels nouvinguts “Tots som colla” a

favor de l’integració d’aquests a les diferents

colles d’arreu de Catalunya.

11

Els castells,

pis a pis

12

Colles

castelleres Una colla castellera és una agrupació

de persones que es reuneix un parell

de dies a la setmana per fer castells.

Totes aquestes parteixen d'un nivell

mínim, que són els castells de sis

pisos, i a mesura que van millorant la

seva tècnica i creixent en nombre de

participants, poden arribar a fer castells

de nou i deu pisos (l'alçada màxima

que s'ha vist fins ara). Actualment

podem trobar unes 60 colles

castelleres.

També, a part de les colles de cada

poble, trobem colles universitàries.

Aquestes, es diferencien de les colles

castelleres convencionals sobretot en

un aspecte: l'edat dels castellers, que

en les colles universitàries sempre està

formada per membres en edat

universitària. Això suposa certes

limitacions pel que fa a l'alçada dels

castells, ja que el pom de dalt dels

castells (els tres pisos superiors) és

molt pesat. Els membres de les colles

universitàries poden ser, alhora,

membres de colles castelleres

convencionals.

Quan es celebren les diades? Les

actuacions castelleres se celebren en

dies festius o diades, tot i que cada

vegada més es poden veure castells

fora de l'entorn tradicional festiu. A la

zona més purament castellera de

Catalunya els actes de la festa major

compten amb actuacions de Castellers.

Des dels seus inicis els Castellers

formen part del seguici festiu, com

altres espectacles i balls, que

acompanya les romeries i processons

de sants i santes. Els castells eren el

darrer acte de tota la celebració,

després de les litúrgies religioses

corresponents. Per això, normalment,

els castellers actuen en diumenge i a

primeres hores de la tarda.

13

Vestuari casteller

Cada colla castellera té un color diferent de camisa, tot i que hi ha

algunes accepcions, en que és repeteixen. Tot i així, el distintiu de

cada colla és l’escut. La faixa i el mocador més que per estètica,

han de ser-hi per protecció. La faixa protegeix la zona de les

lumbars a la vegada que ajuda a pujar als més menuts. El mocador

té moltes més utilitats: com a canellera, a la cintura per aguantar la

faixa, al cap per protegir els cabells, com a diadema, als genolls per

a que la canalla pugi millor, etc.

Antigament, tothom feia castells amb la roba de treball, normalment

eren camises de pagès, pescadors, etc. La faixa ja la duien també

de la feina. Amb el pas dels anys i amb la consolidació de les colles,

és va començar a crear el vestuari propi de cadascuna d’elles.

14

La música

als castells

Els instruments emprats són la

gralla i el timbal, instruments

tradicionals de Catalunya.

La música que s’anomena dels

castells o castellera, és tot el

conjunt de cançons que és toquen

abans, durant i després d’una

jornada de castells. El toc més

popular és el toc de castells, ja que

és el tocat mentre es duu a terme

una construcció castellera. A part de

la funcionalitat musical, també

serveix per anar informant a la colla

com va desenvolupant-se el castell,

ja que té diverses parts

diferenciades, com la pujada, l’aleta,

la baixada i la sortida.

Altres tocs de la música castellera

són,el toc de matinades, que és

toca normalment a les 7 del matí i

anuncia que serà un dia de castells;

el toc de pilar caminant, que com bé

diu el seu nom, és tocat quan es

duu a terme un pilar caminant que

finalment és portat al balcó.

L’entrada a la plaça, que es toca

quan la colla entra a plaça abans de

l’actuació; el Toc de vermut, que és

toca al acabar-se l’actuació

castellera, i finalment el toc de

processó que és toca durant les

processons de les festes majors

dels diferents pobles i ciutats.

Hem de dir que cada colla té les

seves particularitats en les seves

partitures, però la base es sempre la

mateixa, a part de que cada una

d’elles moltes vegades també tenen

alguna altre cançó no esmentada

anteriorment que utilitzen per

celebrar el final d’ una gran diada.

Exemples d’aquestes són l’Amparito

Roca, l’Escurçó negre, la Manta al

coll, Becquetero, etc.

15

Fites

assolides Les fites més importants assolides

fins ara al món casteller són: 9d8,

p8fm, 4d9sf, el 3d10fm, 2d8sf, 2d9f,

3d9fa i 4d9fa1.

Aquests castells són els anomenats de

gamma extra, que és el sostre

casteller, i només sis colles de la

seixantena existents actualment, han

pogut realitzar un o més d’ ells.

Aquestes colles són: Castellers de

Vilafranca, Colla Vella dels Xiquets de

Valls, Colla Joves dels Xiquets de

Valls, Minyons de Terrassa, Colla Jove

Xiquets de Tarragona i Capgrossos de

Mataró.

1 En l’ últim apartat de la revista, s’explica la

nomenclatura castellera.

16

Les places

més

Castelleres Cada plaça on almenys un cop

s’han realitzat construccions

castelleres s’anomena “Plaça

Castellera” i segons hagi estat el

màxim castell, és una plaça de sis,

de set, de vuit, de nou i fins hi tot de

deu, segons l’alçada del castell.

Les places més destacades del món

casteller són: La plaça del Blat de

Valls, la Plaça de la Vila de

Vilafranca, la Raval de Montserrat

de Terrassa, la plaça de la Font de

Tarragona, i la plaça Mercadal de

Reus. Totes elles tenen una gran

tradició castellera, sent totes de nou

o de deu.

17

Annex VOCABULARI CASTELLER

Pinya: Conjunt de persones que

sostenen el basament d'un castell

Folre (f): Conjunt de castellers que

reforcen la pinya d'un castell i que

serveixen de suport als terços.

Agulla (a): Pilar que es forma a

l'interior d'un castell construït amb

tres o quatre castellers per pis.

Manilles (m): Grup reduït de

castellers que, situats al nivell dels

terços i pel damunt del folre,

serveixen de suport als quarts.

Carregat (c): Arribar, l'enxaneta, al

capdamunt d'un castell, encavalcat

damunt l'aixecador amb els peus

sobre les espatlles dels dosos o

damunt dels peus de l'aixecador.

Descarregat: Desfer un castell

sense fer llenya, després d'haver-lo

carregat.

Intent: Caiguda d’un castell abans

de ésser carregat.

Intent desmuntat: Desmuntar un

castell havent sonat gralles abans

d’ésser carregat.

Net (n): Dit del castell que

s'aconsegueix bastir sense el suport

de la pinya, o sense folre en cas

que habitualment es construeixi

amb folre.

+ Per a més concreció visiteu

aquest diccionari casteller en

línia:

http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_E

n_Linia/2/

18

Fonts documentals: PALOMAR, S. El ball de valencians a Reus, al Baix Camp i al Priorat. Ed

Carrutxa. 2002. Reus.

BOFARULL SOLÉ, J. L’ origen dels castells. Anàlisis tècnica i històrica.

Col·lecció L’ aixecador. Edicions Cossètania. 2007. Valls

MIRALLES, E. , Fem pinya! Els castells, símbol i expressió del nostre poble ,

Diàfora. Barcelona, 1981.

BROTONS, X. , Castells i castellers. Guia completa del món casteller, Lynx Edicions.

Barcelona, 1995.

TERRAZA, S. , 50 actuacions castelleres del segle XX. Diades que han fet

història. , Edicions El Mèdol, 2000, Tarragona.