Un món al revés

Escrit per:Els Súper 3 de 3r, Castellana escola de Barcelona3 º, escola Jacint Verdaguer de CastelldefelsCan Saladrigas, escola Pere IV de Barcelona

A la ciutat del Dret i del Revés, un dia calorós que nevava molt, en Xavi va decidir quedar-se a casa ja que tots els seus amics estaven de vacances.

Però tenia un problema, i es que s’avorria molt i molt i no sabia què fer.

Així doncs, va decidir anar a l’habitació del seu germà petit a molestar-lo.

Quan va arribar va veure al seu germà petit plorant perquè estava molt content i va decidir escapar-se de casa per avorrir-se més.

El Xavi anava passejant per la plaça de la ciutat i es va trobar a la seva mare:

- Què fas al carrer Xavi?- li diu la seva mare.

- M’he escapat de casa perquè no estava avorrit!- li contesta el Xavi.

- Ah! Molt bé! Et dono dues monedes d’or per ser tan bo i escapar-te de casa. Estic molt contenta perquè has deixa’t al teu germà petit sol a casa! Molt bé! Té les dues monedes d’or.

- No vull mare. No m’agraden les monedes d’or prefereixo les de xocolata. Adéu!!!!

- Hola Xavi!!!

El Xavi continua caminant i es troba una pastanaga. Aquest com no té gens de gana li dona una mossegada ben gran:

- Oh!!!!! Sap a xocolata! A mi no m’agrada la xocolata!

El Xavi continua caminant mentre es menja la pastanaga que no li agrada i

de cop i volta es fa de nit. El Xavi mira el rellotge i veu que són les dues del migdia.

Se’n va anar corrents cap a casa, a poc a poc i quan va arribar, va veure que l’havien preparat una festa molt avorrida, on tots s’ho estaven passant pipa per celebrar que s’havia escapat i havia deixat, tot sol, al seu germà. Quan va acabar la festa a les 12 de la nit, ja s’havia fet de dia i es van anar tots a dormir.

- Bon dia, pares – va dir en Xavi

- Adéu Xavi, fins ahir.

El seu món era així i ningú el pot canviar .