EL MOIANÈS EL LLUÇANÈS VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA EL...
2
Un itinerari per caminar en calma Serè: sense cap núvol; absent de torbament; inalterable; tranquil. Aquestes són algunes de les accepcions que té el terme segons el diccionari. I aquest és l’adjectiu que hem escollit un conjunt de territoris per definir com som i com volem ser en el futur. Posem l’accent en la voluntat de potenciar un conjunt de pobles i paisatges. Però també en una manera de fer, de con- viure i de treballar. Un viure arrelats a la terra i a la seva història, però oberts al món i a les noves oportunitats. Som conscients que el segle XXI ens suposa enormes incerteses i amena- ces. Els excessos immobiliaris, els atacs constants contra el medi ambient, la pèrdua de personalitat que implica la globalització. Per mantenir el nostre patrimoni, la vida als nostres pobles, no podem ser passius, cal fer noves apostes, nous plantejaments. No ens volem quedar enrere a l’hora de modernitzar els nostres municipis. Però els passos de futur els hem de fer conservant els valors que hem heretat. Som territoris serens perquè procurem que els nostres pobles creixin me- surats. El paisatge és una riquesa que tractem amb molta cura. Construïm infraestructures noves que ens fan falta i conservem amb orgull les pedres antigues. Donem valor als aliments que es produeixen a les nostres terres. En el nostre dia a dia és molt important el veïnatge i l’actitud noble, confiada i desinteressada. El Cabrerès, la Vall del Ges, Orís i el Bisaura, el Moianès i el Lluçanès hem firmat la “Declaració de Lluçà”, que ens compromet a desenvolupar un projecte innovador en l’àmbit rural tenint en compte el territori i l’entorn, el treball i l’economia i el cicle de vida. Aquest projecte està obert a altres territoris que comparteixin aquestes inquietuds i interessos. Com a símbol modest d’aquest treball conjunt, presentem un camí que ens uneix i ens tra- vessa. Un itinerari per caminar amb calma i per descobrir les veritables raons que fan que ens puguem anomenar, sense enganyar ningú, Territoris Serens. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES I RECOMANACIONS Aquest itinerari està pensat per fer-lo amb calma, sense pressa, recorrent antics ca- mins ja existents: la ronda del Moianès, el camí de Sant Jaume, els camins rals o ramaders del Lluçanès i diversos senders de gran i petit recorregut (GR i PR). Hem buscat enllaços entre ells per fer-ne una sola ruta de 160 km, que hem marcat amb el distintiu de “Camins Serens”. Aquesta és una breu descripció dels principals senders que recorren l’Itinerari per facilitar l’orientació del caminant. Al Moianès, el camí surt de Monistrol de Calders cap a la feréstega i alhora serena vall de Marfà, seguint el GR-3 –excepte el tram de Marfà i Molí de Brotons, que es desvia a la dreta– fins a Moià i l’Estany. Per enllaçar amb el Lluçanès sortim de l’Estany seguint el camí de Sant Jaume, just fins a la part alta del serrat gran de Postius, on el deixem per recórrer tota la carena seguint els senyals blaus del camí Moià-França. En arribar a Fontfreda trobarem el camí ramader central del Lluçanès. El Lluçanès, el travessarem tot passant per Olost, Santa Creu de Jutglar, Sant Martí d’Albars, Santa Eulàlia de Puig-oriol fins a arribar a Alpens. Des d’Alpens ens dirigirem, seguint el GR-1, a Sant Martí de Vinyoles. Aquí enlla- çarem amb un PR que passa pel coll de Boixadors i porta fins a Sora. A Sora continuarem pel PR fins a enllaçar amb el GR-3. Trobarem pals de senya- lització de la Diputació de Barcelona fins a arribar a Vidrà, passant per Sant Quirze de Besora, el castell de Montesquiu, Santa Maria de Besora i Bellmunt. A Vidrà podem optar per fer una ruta circular de 16 km marcada com a sender local, o continuar cap a Sant Pere de Torelló, passant pel Forat Micó i l’Esquirol. Anem seguint el PR del camí de Cabrera que enllaça amb el camí de l’Esquirol a la serra del Feu. Des de l’Esquirol marxarem seguint el camí de l’Abat Oliba fins a la part alta del carrer del Pont. A l’esquerra, prendrem el camí de la Foradada per arribar a Cantoni- gròs. Al poble continuarem pel camí dels Enamorats i el pla d’Ardura, i seguirem la direcció de Tavertet per arribar al poble. A Tavertet seguim el GR-2.2, que ressegueix tota la cinglera de l’Avenc fins al collet de Rajols, des d’on baixa a Rupit. Encara que aquest itinerari està pensat per fer-lo a peu, ja que hi ha petits trams no ciclables, podeu trobar-ne la versió per fer en BTT al web www.rutabike.com, des d’on us podreu descarregar els tracks, els mapes i la descripció de la ruta. MÉS INFORMACIÓ: www.consorcidelmoianes.cat www.consorci.llucanes.cat www.lesquirol.cat www.gesbisaura.cat Amb el suport: EL MOIANÈS Camins de pedra. Camins vells i savis, han vist traginar la pedra amunt i avall. L’han treta dels camps per fer-ne marjades i barraques de vinya, basses de molins i poues de gel. Mans esforçades, expertes i endurides van saber aprofitar les lloses de qualsevol mida per aixecar-ne les construccions més diverses. Amb pedra seca es van fer les barraques de vinya per guardar les eines i trobar aixopluc en cas de pluja o de sol massa exigent. També amb pedra es van construir les poues de gel. Entre els segles XVIII i XX, el Moianès va ser un dels principals subministradors de barres de glaç natural als vaixells, peixate- ries, hospitals i fabricants de gelats barcelonins. Parlem de les tombes megalítiques que ens han deixat els antics. Del delicat treball dels capitells que decoren el claustre de Santa Maria de l’Estany. O del disseny impecable de la mina que va dessecar uns aigua- molls insalubres davant del monestir. Amb pedra s’han fet moles de molins, tancats per al bestiar i taules de berenada en nombroses fonts. El Moianès està tenint molta cura del seu patrimoni. Els pobles, la indústria i les infraestructures han crescut en la mida justa. Les pedres antigues s’han respectat. I ara s’ensenyen i s’expliquen a través de l’Ecomuseu del Moianès. El camí serè passa per un terreny ondulat, un mosaic de pobles i masies, conreus i boscos. Si escolteu bé, encara sentireu la remor d’uns camins fressats per pagesos i traginers, menestrals i mestres d’obra. EL LLUÇANÈS Camins de llana. Camins fressats per pastors i ramats, que han guiat el bestiar des dels estables de la plana fins a les pastures fresques del Pirineu. A mig viatge els han ofert aixopluc i descans. Pel Lluçanès hi han passat quatre rutes de transhumància importants, que travessen de sud a nord i d’est a oest. Algunes ja han desaparegut sota l’asfalt de les carreteres, però d’altres encara es conserven. Molts pastors feien parada en aquest territori. Eren a mig camí. De pujada, entre el maig i el juny, ho aprofitaven per esquilar el ramat. I la llana va donar feina a la gent d’aquí: tonedors, filadores i paraires. També als pagesos, que feien menjar calent als pastors. I els venien sal per als animals i permetien abeurar a les seves basses. Diversos nuclis del Lluçanès van créixer a tocar d’un camí ramader, d’una parada, els masos convertits en hostals per allotjar els pastors. En aquest tram de camí serè trepitjareu vivències. Potser trobeu fites, pedres dretes que delimiten els camins transhumants i els emprius, els llocs de recer on passar la nit. I potser trobeu petjades del temible bandoler Perot Rocaguinarda, fill d’Oristà. Pareu bé la orella per si sentiu el murmuri de les bruixes que ronden pel Lluçanès. Algunes van ser penjades al Serrat Forques de Sant Feliu Sasserra per conjurar pedregades contra les collites. Quan els exorcismes no fan efecte, els camps que envolten els grans masos es pinten, segons l’època, del groc intens de la colza, les bales de palla o els gira-sols. VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA Camins de fusta. Camins que travessen boscos de tots els colors, que canvien amb el pas de les estacions. Del verd tendre i aromàtic de la primavera als ocres i els vermells intensos de la tardor. La forest és present per tot arreu, en aquesta terra endins. Hi ha rouredes i extensions de pi roig, fagedes humides i fràgils franges de bosc de ribera. Un paisatge esquitxat, de tant en tant, per cases pairals i les seves pastures. L’entorn ha proveït sempre, prou bo i abundant. Fusta per fer bigues i mobles, tronxos convertits en carbonet, soques per tallar pipes i culleres, rames per alimentar els animals. Molts dels oficis que han mantingut la Vall del Ges, Orís i el Bisaura tenen a veure amb el medi i amb el riu Ter. Esteu en terra de fargues, de fàbriques tèxtils i de torneries. I com que els arbres donen vida, es protegeixen i es procura que estiguin sans i vigorosos. Una bona part de l’itinerari travessa l’Espai d’Interès Natural de les Serres de Milany-Santa Magdalena i de Puigsacalm-Bellmunt. I també moltes finques que es mantenen endreçades gràcies a un sector econòmic forestal i agrícola que procura mantenir-se al dia. Aquest és un territori serè, d’espès brancatge i arrels fondes. Travessareu boscos an- tics i pobles mil·lenaris. Molts van veure néixer Catalunya, sota la protecció de bisbes, aba- desses i comtes. Busqueu la història als castells de Besora, de Milany o de Montesquiu. Aquest últim casal és avui un equipament cultural i pedagògic. EL CABRERÈS-COLLSACABRA Un plaer per als sentits. Mesura, proporció i harmonia naturals, són els components del paisatge del Moianès La geologia ha estat molt capriciosa en aquest altiplà. L’erosió ha creat un paisatge singular, amb precipicis d’impressió que contrasten amb unes valls verdíssimes on pastura, més que tranquil, el bestiar. El vent i l’aigua, escultors de mena, han obert balmes i coves. Han foradat rieres i han creant gorgs fondos i salts d’aigua preciosos. No és estrany que sigui país de bandolers. Aquest terreny feréstec és ple de passos estratègics per parar emboscades. I és farcit d’amagatalls segurs i de senders que garanteixen la fugida, en cas que vagin mal dades. I quins viatgers s’aventuraven a viatjar pel Cabrerès, on sovint actuava en Serrallonga? L’altiplà, el travessa el camí ral d’Olot a Vic. Els hostals que hi havia a peu de trajecte tenien feina. Al costat d’una casa se n’hi va posar una altra i així van néixer l’Esquirol o Cantonigròs. Heu arribat a una terra serena suspesa entre els núvols. Fixeu-vos en l’ermita de Cabrera penjada dalt d’un espadat. I en el pantà de Sau, que brilla als vostres peus, al capdavall de la cinglera de Tavertet. Penjat sobre el no-res també trobareu el pont que travessa la riera de Rupit. Els habitants del Cabrerès humanitzen tanta natura salvatge amb pessebres, danses i llibres. Amb carrers de pedra i balcons florits. D.L.: B-0000 Disseny: Eumogràfic Cartografia:
Transcript of EL MOIANÈS EL LLUÇANÈS VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA EL...
Un itinerari per caminar en calma
Serè: sense cap núvol; absent de torbament; inalterable; tranquil.
Aquestes són algunes de les accepcions que té el terme segons el diccionari. I aquest és l’adjectiu que hem escollit un conjunt de territoris per definir com som i com volem ser en el futur. Posem l’accent en la voluntat de potenciar un conjunt de pobles i paisatges. Però també en una manera de fer, de con-viure i de treballar. Un viure arrelats a la terra i a la seva història, però oberts al món i a les noves oportunitats.
Som conscients que el segle XXI ens suposa enormes incerteses i amena-ces. Els excessos immobiliaris, els atacs constants contra el medi ambient, la pèrdua de personalitat que implica la globalització.
Per mantenir el nostre patrimoni, la vida als nostres pobles, no podem ser passius, cal fer noves apostes, nous plantejaments. No ens volem quedar enrere a l’hora de modernitzar els nostres municipis. Però els passos de futur els hem de fer conservant els valors que hem heretat.
Som territoris serens perquè procurem que els nostres pobles creixin me-surats. El paisatge és una riquesa que tractem amb molta cura. Construïm infraestructures noves que ens fan falta i conservem amb orgull les pedres antigues. Donem valor als aliments que es produeixen a les nostres terres. En el nostre dia a dia és molt important el veïnatge i l’actitud noble, confiada i desinteressada.
El Cabrerès, la Vall del Ges, Orís i el Bisaura, el Moianès i el Lluçanès hem firmat la “Declaració de Lluçà”, que ens compromet a desenvolupar un projecte innovador en l’àmbit rural tenint en compte el territori i l’entorn, el treball i l’economia i el cicle de vida. Aquest projecte està obert a altres territoris que comparteixin aquestes inquietuds i interessos. Com a símbol modest d’aquest treball conjunt, presentem un camí que ens uneix i ens tra-vessa. Un itinerari per caminar amb calma i per descobrir les veritables raons que fan que ens puguem anomenar, sense enganyar ningú, Territoris Serens.
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES I RECOMANACIONS
Aquest itinerari està pensat per fer-lo amb calma, sense pressa, recorrent antics ca-mins ja existents: la ronda del Moianès, el camí de Sant Jaume, els camins rals o ramaders del Lluçanès i diversos senders de gran i petit recorregut (GR i PR). Hem buscat enllaços entre ells per fer-ne una sola ruta de 160 km, que hem marcat amb el distintiu de “Camins Serens”. Aquesta és una breu descripció dels principals senders que recorren l’Itinerari per facilitar l’orientació del caminant.
Al Moianès, el camí surt de Monistrol de Calders cap a la feréstega i alhora serena vall de Marfà, seguint el GR-3 –excepte el tram de Marfà i Molí de Brotons, que es desvia a la dreta– fins a Moià i l’Estany.
Per enllaçar amb el Lluçanès sortim de l’Estany seguint el camí de Sant Jaume, just fins a la part alta del serrat gran de Postius, on el deixem per recórrer tota la carena seguint els senyals blaus del camí Moià-França. En arribar a Fontfreda trobarem el camí ramader central del Lluçanès.
El Lluçanès, el travessarem tot passant per Olost, Santa Creu de Jutglar, Sant Martí d’Albars, Santa Eulàlia de Puig-oriol fins a arribar a Alpens.
Des d’Alpens ens dirigirem, seguint el GR-1, a Sant Martí de Vinyoles. Aquí enlla-çarem amb un PR que passa pel coll de Boixadors i porta fins a Sora.
A Sora continuarem pel PR fins a enllaçar amb el GR-3. Trobarem pals de senya-lització de la Diputació de Barcelona fins a arribar a Vidrà, passant per Sant Quirze de Besora, el castell de Montesquiu, Santa Maria de Besora i Bellmunt.
A Vidrà podem optar per fer una ruta circular de 16 km marcada com a sender local, o continuar cap a Sant Pere de Torelló, passant pel Forat Micó i l’Esquirol. Anem seguint el PR del camí de Cabrera que enllaça amb el camí de l’Esquirol a la serra del Feu.
Des de l’Esquirol marxarem seguint el camí de l’Abat Oliba fins a la part alta del carrer del Pont. A l’esquerra, prendrem el camí de la Foradada per arribar a Cantoni-gròs. Al poble continuarem pel camí dels Enamorats i el pla d’Ardura, i seguirem la direcció de Tavertet per arribar al poble.
A Tavertet seguim el GR-2.2, que ressegueix tota la cinglera de l’Avenc fins al collet de Rajols, des d’on baixa a Rupit. Encara que aquest itinerari està pensat per fer-lo a peu, ja que hi ha petits trams no ciclables, podeu trobar-ne la versió per fer en BTT al web www.rutabike.com, des d’on us podreu descarregar els tracks, els mapes i la descripció de la ruta.
MÉS INFORMACIÓ:
www.consorcidelmoianes.cat
www.consorci.llucanes.cat
www.lesquirol.cat
www.gesbisaura.cat
Amb el suport:
EL MOIANÈS Camins de pedra. Camins vells i savis, han vist traginar la pedra amunt i avall. L’han treta dels camps per fer-ne marjades i barraques de vinya, basses de molins i poues de gel.
Mans esforçades, expertes i endurides van saber aprofitar les lloses de qualsevol mida per aixecar-ne les construccions més diverses. Amb pedra seca es van fer les barraques de vinya per guardar les eines i trobar aixopluc en cas de pluja o de sol massa exigent. També amb pedra es van construir les poues de gel. Entre els segles XVIII i XX, el Moianès va ser un dels principals subministradors de barres de glaç natural als vaixells, peixate-ries, hospitals i fabricants de gelats barcelonins. Parlem de les tombes megalítiques que ens han deixat els antics. Del delicat treball dels capitells que decoren el claustre de Santa Maria de l’Estany. O del disseny impecable de la mina que va dessecar uns aigua-molls insalubres davant del monestir. Amb pedra s’han fet moles de molins, tancats per al bestiar i taules de berenada en nombroses fonts. El Moianès està tenint molta cura del seu patrimoni. Els pobles, la indústria i les infraestructures han crescut en la mida justa. Les pedres antigues s’han respectat. I ara s’ensenyen i s’expliquen a través de l’Ecomuseu del Moianès.
El camí serè passa per un terreny ondulat, un mosaic de pobles i masies, conreus i boscos. Si escolteu bé, encara sentireu la remor d’uns camins fressats per pagesos i traginers, menestrals i mestres d’obra.
EL LLUÇANÈSCamins de llana. Camins fressats per pastors i ramats, que han guiat el bestiar des dels estables de la plana fins a les pastures fresques del Pirineu. A mig viatge els han ofert aixopluc i descans.
Pel Lluçanès hi han passat quatre rutes de transhumància importants, que travessen de sud a nord i d’est a oest. Algunes ja han desaparegut sota l’asfalt de les carreteres, però d’altres encara es conserven. Molts pastors feien parada en aquest territori. Eren a mig camí. De pujada, entre el maig i el juny, ho aprofitaven per esquilar el ramat. I la llana va donar feina a la gent d’aquí: tonedors, filadores i paraires. També als pagesos, que feien menjar calent als pastors. I els venien sal per als animals i permetien abeurar a les seves basses. Diversos nuclis del Lluçanès van créixer a tocar d’un camí ramader, d’una parada, els masos convertits en hostals per allotjar els pastors.
En aquest tram de camí serè trepitjareu vivències. Potser trobeu fites, pedres dretes que delimiten els camins transhumants i els emprius, els llocs de recer on passar la nit. I potser trobeu petjades del temible bandoler Perot Rocaguinarda, fill d’Oristà. Pareu bé la orella per si sentiu el murmuri de les bruixes que ronden pel Lluçanès. Algunes van ser penjades al Serrat Forques de Sant Feliu Sasserra per conjurar pedregades contra les collites. Quan els exorcismes no fan efecte, els camps que envolten els grans masos es pinten, segons l’època, del groc intens de la colza, les bales de palla o els gira-sols.
VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA
Camins de fusta. Camins que travessen boscos de tots els colors, que canvien amb el pas de les estacions. Del verd tendre i aromàtic de la primavera als ocres i els vermells intensos de la tardor.
La forest és present per tot arreu, en aquesta terra endins. Hi ha rouredes i extensions de pi roig, fagedes humides i fràgils franges de bosc de ribera. Un paisatge esquitxat, de tant en tant, per cases pairals i les seves pastures. L’entorn ha proveït sempre, prou bo i abundant. Fusta per fer bigues i mobles, tronxos convertits en carbonet, soques per tallar pipes i culleres, rames per alimentar els animals. Molts dels oficis que han mantingut la Vall del Ges, Orís i el Bisaura tenen a veure amb el medi i amb el riu Ter. Esteu en terra de fargues, de fàbriques tèxtils i de torneries. I com que els arbres donen vida, es protegeixen i es procura que estiguin sans i vigorosos. Una bona part de l’itinerari travessa l’Espai d’Interès Natural de les Serres de Milany-Santa Magdalena i de Puigsacalm-Bellmunt. I també moltes finques que es mantenen endreçades gràcies a un sector econòmic forestal i agrícola que procura mantenir-se al dia.
Aquest és un territori serè, d’espès brancatge i arrels fondes. Travessareu boscos an-tics i pobles mil·lenaris. Molts van veure néixer Catalunya, sota la protecció de bisbes, aba-desses i comtes. Busqueu la història als castells de Besora, de Milany o de Montesquiu. Aquest últim casal és avui un equipament cultural i pedagògic.
EL CABRERÈS-COLLSACABRA
Un plaer per als sentits. Mesura, proporció i harmonia naturals, són els components del paisatge del Moianès
La geologia ha estat molt capriciosa en aquest altiplà. L’erosió ha creat un paisatge singular, amb precipicis d’impressió que contrasten amb unes valls verdíssimes on pastura, més que tranquil, el bestiar. El vent i l’aigua, escultors de mena, han obert balmes i coves. Han foradat rieres i han creant gorgs fondos i salts d’aigua preciosos. No és estrany que sigui país de bandolers. Aquest terreny feréstec és ple de passos estratègics per parar emboscades. I és farcit d’amagatalls segurs i de senders que garanteixen la fugida, en cas que vagin mal dades. I quins viatgers s’aventuraven a viatjar pel Cabrerès, on sovint actuava en Serrallonga? L’altiplà, el travessa el camí ral d’Olot a Vic. Els hostals que hi havia a peu de trajecte tenien feina. Al costat d’una casa se n’hi va posar una altra i així van néixer l’Esquirol o Cantonigròs.
Heu arribat a una terra serena suspesa entre els núvols. Fixeu-vos en l’ermita de Cabrera penjada dalt d’un espadat. I en el pantà de Sau, que brilla als vostres peus, al capdavall de la cinglera de Tavertet. Penjat sobre el no-res també trobareu el pont que travessa la riera de Rupit. Els habitants del Cabrerès humanitzen tanta natura salvatge amb pessebres, danses i llibres. Amb carrers de pedra i balcons florits.
D.L.: B-0000 D
isseny: Eumogràfic C
artografia:
Rie
ra d
e le
s G
orgu
es
Riera de Vallfo
gona
Mon
tesq
uiu
Sora
Sta.
Mar
iade
Bes
ora
Vidr
à
Borg
onyà
St. V
icen
ç de
Tor
elló
Sta.
Cec
ília
de V
oltre
gà
Orís
Viny
oles
Les
Mas
ies
de V
oltre
gà
Les
Mas
ies
de R
oda
Vila
-sec
a
Ciu
ret
la C
reu
de l'A
rç
Cas
tell
de M
ilany
Cas
tell
de B
esor
a
Sant
And
reu
de la
Vol
a
la G
leva
Sant
Qui
rze
de B
esor
a
Man
lleuTo
relló
St. H
ipòl
itde
Vol
tregà
Rod
a de
Ter
Vic
Cal
ldet
enesFo
lgue
role
s
Sant
Jul
iàde
Vila
torta
Vila
nova
de S
au
Sant
a Eu
gèni
ade
Ber
ga
Tara
dell
Tona
Seva
els
Hos
tale
tsde
Bal
enyà
Cen
telle
s
Aigu
afre
da
Col
lsus
pina
el B
rull
Vila
drau
Espi
nelv
es
Sant
Hila
riSa
calm
Arbú
cies
Tave
rtet
Rup
it
l'Esq
uiro
l
Can
toni
gros
Sant
Bar
tom
eude
l Gra
u
Gur
b
Sant
a Eu
làlia
de R
iupr
imer
Mal
la
Mun
tany
ola
Olo
st
Oris
tà
Sant
a M
aria
d'O
ló
l'Est
any M
oià
Mon
istro
lde
Cal
ders
Cal
ders
Cas
tellt
erço
lC
aste
llcir
Gra
nera
Sant
Fel
iude
Cod
inesSa
nt Q
uirz
eSa
faja
Gal
lifa
Rie
lls
Bigu
es
Sant
Llo
renç
Sava
ll
Mur
a
Tala
man
ca
Avin
yó
Sant
Fel
iuSa
sser
ra
Prat
s de
Lluç
anès
Sant
Mar
tíd'
Alba
rs
Pera
fita
Sobr
emun
t
Sant
Boi
de L
luça
nès
Sant
a Eu
làlia
de P
uigo
riol
Lluç
à
Sant
Agu
stí
de L
luça
nès
Alpe
ns
Rip
oll
Cam
pdev
ànol
la F
arga
de B
ebié
Vallf
ogon
ade
Rip
ollè
s
Olo
t
Joan
etes
Sant
Est
eve
d'en
Bas
les
Pres
esSa
nt P
rivat
d'en
Bas
Riu
daur
a
Borre
dà
Sant
Jau
me
de F
ront
anyà
les
Llos
ses
el F
igar
ó la G
arrig
a
Mon
tsen
y
Rip
oll
Sant
Rom
àde
Sau
Sant
Fel
iude
Pal
lero
ls
les
Plan
esd'
Hos
tole
s
els
Hos
tale
tsd'
en B
as
Vila
lleon
s
Sant
Sad
urní
d'O
sorm
ort
Sent
fore
s
Mon
t-rod
on
Sant
Joa
nde
Fàb
regu
es
la S
alut
Prui
t
Sant
Per
ede
Cas
serre
s
Sant
a M
aria
de M
erlè
s
la T
orre
d'O
ristàSa
nta
Cre
ude
Jut
glar
Urb
isol
Sant
Mar
tíde
Cen
telle
s
Taga
man
ent
Sant
Miq
uel
de B
alen
yà
Sant
Mar
tíSe
scor
ts
el M
allo
ll
Tavè
rnol
es
la C
osta
del M
onts
eny
Cam
pins
Gua
lba
Mos
quer
oles
Sant
Est
eve
de P
alau
tord
era
Rie
lls
Rie
lls d
el F
ai
Gua
lba
de B
aix
Sant
a Fe
del M
onts
eny
Mon
tman
y
Sant
a Eu
gèni
ade
l Con
gost
Rav
al d
ela
Rov
irola
Para
dor
de S
au
Bojo
ns
Sava
sson
a
Sant
Jul
iàSa
ssor
ba
Car
aüll
Albo
quer
s
Beul
aigu
a
la B
lava
Sant
Cris
tòfo
lde
les
Font
s
Mon
tdoi
s
Cam
í del
sEn
amor
ats
i fag
edes
Sant
And
reu
de P
ruit
Mol
íBe
rnat
Cam
í Ral
de
Vic
a O
lot
LLUÇ
ANÈS
MOI
ANÈS
VALL
DEL
GES
I BIS
AURA
CABR
ERÈS
Mat
agal
ls
Turó
de l'
Hom
eles
Agu
des
Puig
saca
lm
Cab
rera
Puig
de
la C
arita
t
Serr
at
de B
aion
es
Puig
de
Mira
Puig
Orio
l
Puig
Rod
ó
Gro
nyde
l'O
ller
Font
fred
a
Serr
atde
ls O
us
el P
erm
anye
r
Cel
de
Cru
ells
Serr
at d
eFe
nosa
Sera
t de
laR
odor
eda
Puig
Esp
eltó
s
Turó
de
Bel
lver
Sant
Seb
astià
Serr
atde
l Mas
Torr
espa
ia
la C
aset
ad'
en F
erm
í
els
Mun
ts
Bel
lmun
t
Mila
ny
Roc
alla
rga
Puig
del
Bos
c
Turó
del C
aste
ll
Puig
de
la G
uard
iola
Mon
tcau
Puig
sec
la C
reu
del R
abad
à
Puig
Cor
nado
rSa
nta
Mar
garid
ade
Vin
yole
s
Puig
don
Pedr
ó de
Mat
amal
a
Serr
atde
ls T
udon
s
l'Alz
ina
Gro
ssa
Puig
Mar
tore
ll
Serr
at d
el M
oltó
Puig
Miró
Puig
Alig
uer
Puig
bò
Puig
del C
atlla
r
Pedr
ó d'
Arq
uers
Sant
Mar
c
les
Roq
uete
res
la C
abra
ssa
Puig
corn
ador
Vila
mor
ena
Serr
at d
eFe
rrer
ons
Puig
sago
rdi
el C
aste
llar
Puig
fred
la M
irand
ael B
ofí
Puig
Cas
tella
r
Puig
de
la B
icoc
a
Puig
de
Mira
lles
Puig
del
Tos
sell
Gro
s
Puig
sagu
ardi
a
Mon
tdoi
s
Turó
d'A
rmad
ans
Puig
Rod
óPu
ig L
ladr
e
els
Mun
ts
Turó
de F
aig
Verd
Mun
tany
ade
la C
oma
Turó
de
Cre
mad
a
Turó
de
la G
uàrd
ial'E
nclu
sa
Puig
Dra
u
Turó
del P
i Nov
ell
Turó
de T
agam
anen
t
Turó
de
Mor
ou
Serr
at d
ele
s Pe
dres
la M
ola
el C
aste
llar
Mas
saga
lls
el S
ui
Roc
aC
ente
lla
Puig
cim
ós
Sant
Ben
et
Sant
Mar
c
Turó
de
laC
reu
de G
urb
Serr
at d
e la
Serr
a de
l'O
rato
ri
Serr
at d
ele
s A
rnes
Volc
à de
Mon
tsac
opa
Puig
de
l'Ofr
ena
Puig
de
Col
lsap
lana
Puig
de
l'Abr
ic
Puig
de
la F
orça
1697
1706
1706
1515
1306
1010
694
681
980
1056
1046
939
738
853
950
849
733
802
851
1008
1046
788
741
685
1059
1247
1526
1187
1150
851
1122
1153
1010
1251
1228
1208
1205
1363
905
939
960
1212
1309
1068
1116
1112
1244
1191
1241
1017
633
581
926
978
1017
947
918
743
1255
1445
1435
1456
819
930
1154
936
908
862
1187
1149
1039
1129
868
1344
1344
1056
1307
954
951
833
1034
1322
1000
908
1149
580
905
765
538
1349
1235
1335
C-2
5
C-2
5
C-2
5
C-2
5
C-1
7
C-1
7
C-1
7
C-1
7
C-5
9
C-5
9
N-1
41c
N-1
41c
C-6
51
C-1
54
BV-
4405
BP-
4653
C-1
54
B-4
31
B-4
31
B-4
31
B-1
24
C-1
413b
BV-
5301
BV-
5301
BV-
5303
GI-5
20
GI-5
43
B-5
20
B-5
20
BV-
5305
C-1
53
C-1
53
C-1
53C-1
53
B-5
22BV-
5224
C-3
7
C-3
7
C-2
6
C-1
7
C-2
6
N-1
41c
C-6
3
A-2
6
GI-5
50 C-3
5
GI-5
24
el Fluvià
Riera Gavarresa
Riera de Merlès
Riera de Lluçanès
Pan
tà d
e R
eixa
ch
Riera Gavarresa
Rier
a d'
Oló
Pan
tà d
eS
au
Pan
tà d
eS
usqu
eda
el T
er
el Ter
el Mèd
er
Rie
ra d
e So
rreigs
Sal
t de
Sal
lent
el Gurr
i
el Gurri
Riera Major
Riera M
ajor
el G
es
el Ges
el Congost
la Tordera
Pan
tà d
eS
anta
Fe
Riera de
Sora
Rie
ra d
e le
s Ll
osse
s
la To
rder
a
Pan
tà d
eVa
llfor
nés
Riu Sec
Riera d'
Oso
r
Riera de Merlès
els
Gor
gsB
laus
Gol
esde
Fum
anya
Sal
t de
laC
ua d
e C
aval
l
Est
any
del C
oll
Col
l de
laPo
llosa
Col
lada
de B
raco
ns
SERR
A DE
M
ILAN
Y SERR
A DE
SAN
TA M
AGDA
LENA
Col
l de
Con
dreu
Pla
d'Ai
ats
Col
let d
eSa
nt J
oan
Col
let d
ele
s M
oles
SER
RA
DE
BUFA
DO
RS
SERR
A DE
BEL
LMUN
T
SERR
A DE
CUR
ULL
SER
RA
DEL
S LL
ANC
ERS
SERRA DE CABRERA
CING
LES
DE T
AVER
TET
CING
LES
D'AI
ATS
CINGLES DE VILANOVA
Col
l de
Rev
ell
Col
lform
ic
MO
NT
SE
NY
la C
alm
a
Col
let d
eSa
nt A
gust
í
SER
RA
DE
SOVE
LLES
Col
l Grie
ll
Pla
dela
Val
l
Plan
a de
Vi
c
LE
S
GU
ILL
ER
IES
CINGLES DE BERTÍ
Col
let d
eM
as G
üell
Col
l Sob
irà
Col
l de
Rom
egat
s
CINGLE DEL GRAU
SERR
AT D
ELS
TUDO
NS
Col
l de
Bas
Col
l de
Ciu
ret
Col
l de
Vidr
à
SER
RA
DE
MAT
AMAL
A
el S
alt
del M
irSa
ltde
l Mol
í
Ras
osde
Man
ter
Alzi
naBo
nica
l'Agu
llola
de R
upit
Vall
de la
Ca
Rot
llada
la F
orad
ada
Car
ena
del F
eu
Sot d
eBa
laM
orro
de l'A
bella
Bedo
llar
Fage
dade
Cab
rera
Col
lsac
abra
Barra
de F
erro
Sant
a M
agda
lena
Cas
tell
de C
larà
Sant
Fel
iuet
de T
erra
ssol
a
Sant
a M
aria
de l'E
stan
y
Sant
a M
aria
de L
luçà
Sant
Jau
me
d'Al
boqu
ers
Sant
Sal
vado
rde
Ser
rade
llops Sa
nt P
ere
de F
erre
rons
Sant
Per
ede
Mar
fàM
arfà
Cas
tell
d'O
rís
Cas
tell
de M
onte
squi
u
Sant
Miq
uel
del F
ai
Cas
tell
de C
aste
llcir
Sant
Joa
nd'
Oló
Mar
e de
Déu
del
s M
unts
Sant
a M
arga
rida
de V
inyo
les
Mar
e de
Déu
del
Con
sol
Sant
Mar
çal
del M
onts
eny
Mar
e de
Déu
de M
ontd
ois
Sant
Jul
iàde
Cab
rera
Mar
e de
Déu
de C
abre
ra
Sant
uari
de P
uig-
agut
Sant
Sal
vado
rde
Bel
lver
Mar
e de
Déu
de
Lurd
es
Sant
a M
agda
lena
de C
ambr
ils
Mar
e de
Déu
de B
ellm
unt
Sant
a M
aria
de le
s Ll
osse
s
Sant
Bar
tom
eude
Cov
ildas
es
Sant
a M
arga
rida
de C
abag
és
Mol
í d'e
n Br
oton
s
Poue
s de
la G
ineb
reda
el R
enta
dor
de la
Lla
naEspl
ugue
s
Sant
a C
olom
aSa
sser
ra
Cov
esde
l Tol
l
el M
olí
Nou
Sant
Cug
atde
Gav
adon
s
Sant
a Ll
úcia
de S
obre
mun
t
Sant
Per
ede
Ser
rallo
nga
Sant
Cris
tòfo
lde
Bor
rass
ers
Cas
tell
de L
luçà
Sant
Jau
me
de F
enol
let
Pont
de
Sant
Mar
tí d'
Alba
rs
Esgl
ésia
Vella
Cas
tell
de T
orna
mira
Mar
e de
Déu
de
la T
osca
Cas
tell
de G
rane
ra
Dol
men
de
Puig
Rod
ó
Pont
de
Sant
aM
aria
de
Mer
lès
Esgl
ésia
de
Sant
Mar
tí Se
scor
ts
Prat
s de
Llu
çanè
s
Rie
ra M
ajor
Sentfores
SER
RA
D'H
EUR
ES
cap
de m
unic
ipi
altre
s un
itats
mun
icip
als
serra
lade
s
elem
ents
del
relle
u
pics
hidr
ogra
fia
Turó
Mas
d'en
Col
l
Col
l de
Rev
ell
Lleg
enda
Auto
via
Car
rete
ra x
arxa
bàs
ica
Car
rete
ra c
omar
cal
Car
rete
ra lo
cals
Pist
a fo
rest
al
Lím
it co
mar
cal
C-2
5
GI-5
43
C-1
53
C-1
7
Rut
a
Varia
nts
per a
BTT
Altimetria
100
m
300
m
400
m
500
m
600
m
700
m
800
m
900
m
1000
m
1100
m
200
m
1200
m
1300
m
1400
m
1500
m16
00 m
1700
m
Rie
ra d
e R
upit
Mon
estir
Erm
itaC
aste
llÁr
ea d
e pi
cnic
Run
esD
olm
enC
ova
Res
taur
ant,
allo
tjam
ent i
bot
iga
GR
PR PR Cam
í de
Moi
à a
Fran
ça
Cam
í Ram
ader
Cam
í de
Sant
Jau
me
Aten
ció,
car
rete
ra!
Espa
is S
eren
s
© In
stitu
t Car
togr
àfic
de
Cat
alun
yaBa
se to
pogr
àfic
a pr
opie
tat d
e l’in
stitu
t Car
togr
àfic
de
Cat
alun
ya, c
edid
a gr
atuï
tam
ent p
era
la ra
litza
ció
d’aq
uest
fulle
tó, d
ispo
nibl
e a
ww
w.ic
c.ca
t10
00m
2000
m30
00m
4000
m0m
500m
Parc
del
Cas
tell
de M
onte
squi
u
Espa
i d'In
teré
s Na
tura
l Ser
res
de M
ilany
-Sa
nta
Mag
dale
na-P
uigs
acal
m-B
ellm
unt
10
1.20
0
1.10
0
1.00
0
900
800
700
600
500
2030
4050
6070
8090
100
110
120
130
140
150
Monistrol de Claders
Moià
L’Estany
Olost
Santa Creu de Jutglars
Alpens
Sora
Sant Quirze de Besora
Santa Maria de Besora
Vidrà
Sant Pere de Torelló
L’Esquierol
Cantonigròs
Tavartet
Rupit
