El mite de Píram i Tisbe

5
EL MITE DE PÍRAM I TISBE MARCEL CASTILLEJO. Institut Escola Industrial de Sabadell

Transcript of El mite de Píram i Tisbe

Page 1: El mite de Píram i Tisbe

EL MITE DE PÍRAM I TISBE

MARCEL CASTILLEJO. Institut Escola Industrial de Sabadell

Page 2: El mite de Píram i Tisbe

EL MITE DE PÍRAM I TISBE

Thisbe, de John Watherhouse

Píram i Tisbe babilonis que vivien en cases veïnes i

s’estimaven bojament, tot i la prohibició dels seus pares.

Es comunicaven amb mirades i signes fins que van descobrir

una escletxa al mur que separava la casa d’un i de l’altre.

Només la veu podia travessar-la, però gràcies a això els

enamorats van poder parlar. Cada vegada es desitjaven

més intensament.

Van decidir que, una nit, es trobarien al costat

d’una font, a les afores de la ciutat, i fugirien junts.

Page 3: El mite de Píram i Tisbe

EL MITE DE PÍRAM I TISBE

Tisbe va arribar primer, però una lleona amb les

dents ensangonades la va espantar i ràpidament es

va amagar rere una roca, deixant caure el seu vel.

La lleona va tacar de sang el vel de Tisbe...

Pyramus and Thisbe, de Abraham Hondius

Quan Píram va arribar i el va veure, va creure

que la bèstia havia matat la seva estimada i va

clavar-se el seu punyal al pit (en algunes repre-

sentacions artístiques, una espasa o una llança).

Page 4: El mite de Píram i Tisbe

EL MITE DE PÍRAM I TISBE

Pyramus and Thisbe, de Lucas Crannac

Tisbe va sortir del seu amagatall i va veure el seu estimat

cobert de sang, amb el punyal al pit i, desesperada per

haver-lo perdut, agafa l’arma i també es lleva la vida.

La seva sang va tenyir de vermell els fruits fins llavors

blancs d’un arbre que avui coneixem com a “morera”.

Segons Ovidi, aquesta història és l’origen del color

de les mores. En llatí s’utilitza el terme “Pyramea

arbor” (arbre de Píram), per designar la morera.

Els déus, compungits per la tragèdia, van fer que els

pares enterressin junts els cossos dels enamorats.

Page 5: El mite de Píram i Tisbe

EL MITE DE PÍRAM I TISBE

Pyramus and Thisbe, de Andreas Nesselthaler

En la majoria de pintures es representa l’escena

en què Tisbe es retroba amb Píram, ja moribund.

El noi capta l’atenció del quadre ja sigui pel el color

de la pell o per les robes vermelles que porta.

El bosc on es troba la parella és fosc i tenebrós. De

vegades apareix un tercer personatge, Cupido, i en

un pla allunyat, la lleona, a més de la font.

La imatge de Tisbe a punt de suïcidar-se és

molt impactant i per això molts pintors hi recorren.

Shakespeare es va inspirar en aquest mite

per escriure l’obra teatral Romeu i Julieta.