El marc normatiu actual. Eficiència en l’àmbit marc normatiu.pdf · 2013. 10. 31. · El marc...

Fòrum empresarial

d’energies renovables

Joan Josep EscobarCap de la Divisió de Gestió Energètica

Institut Català d’Energia (ICAEN)

Badalona

25 d’octubre de 2013

Expo de l’estalvi energètic.Jornada tècnica “Com estalviar en

la factura energètica municipal.

El marc normatiu actual. Eficiència en l’àmbit

municipal.

Estalvi en la factura energètica municipal

Els ajuntaments catalans paguen uns 750M€/any en concepte

d’energia:

• Enllumenat públic (aprox. 50% de la factura energètica total)

• Edificis i dependències municipals

• Flotes de transport (si existeixen)

• Altres consums (bombament, ...)

Aquesta factura energètica es pot reduir a partir de tres tipus

d’actuacions bàsiques:

• La millora en la contractació de l’energia.

• L’adopció de mesures d’estalvi i eficiència energètica.

• La implantació de les energies renovables.

Mesures d’estalvi en la factura elèctricaCOM ESTALVIAR EN LA FACTURA ENERGÈTICA MUNICIPAL?

Millores en la contractació de

l’energia

Mesures d’estalvi en la factura elèctrica

Millora en la contractació de l’energia (1)

• Cal negociar el contracte de subministrament amb les empreses

comercialitzadores d’energia (energia elèctrica i gas), segons els següents

criteris:

Intentar negociar amb consums agrupats. Cada usuari tindrà el seu propi

contracte, però es pot negociar que el preu sigui igual per a tots. Creació

de plataformes de licitació (o subhasta) de preus.

Agrupar els contractes a negociar en funció dels horaris de consum,

homogeneïtzant les corbes de demanda en cada lot.

(Ara més que mai) contractar la potència que es vagi realment a utilitzar

de forma continua i no la potència pic màxima. És millor pagar un

recàrrec puntual pel fet d’haver precisat puntualment una potència major

que pagar cada mes per la potència suplementària no utilitzada.

Revisar el recàrrec per energia reactiva. Valorar la instal·lació de bateries

de condensadors per compensar l’energia reactiva.

Mesures d’estalvi en la factura elèctricaMILLORES EN LA CONTRACTACIÓ DE L’ENERGIA

Millores en la contractació de l’energia (2)

• Criteris de negociació dels contractes de subministrament energètic

(segueix):

Valorar la contractació de l’energia elèctrica en mitja / alta tensió.

Comparar ofertes a baixa i alta tensió.

Posteriorment a la contractació, cal ajustar els consums a la

discriminació horària triada (períodes punta, pla i vall).

No és necessari ni obligatori contractar amb l’empresa

comercialitzadora del mateix grup empresarial de l’empresa

distribuïdora de la zona.

Sovint, les ofertes que es reben són molt semblants pel que fa al preu

i només es diferencien pels “serveis extraordinaris” que contenen:

atenció al client, diagnòstics o auditories energètiques, ...

És molt important mantenir una comptabilitat energètica.

Contractar l’energia no és senzill. Convé confiar en un assessor

energètic extern a les empreses comercialitzadores.

Mesures d’estalvi en la factura elèctricaMILLORES EN LA CONTRACTACIÓ DE L’ENERGIA

Estalvi i eficiència energètica.

Enllumenat públic.

El model de contractació ESE en enllumenat públic.

• Tipologia de contracte: Administratiu especial o mixt de subministraments i

serveis, que inclou el manteniment, les inversions en millores i la gestió del

subministrament energètic.

• Durada: entre 8 i 15 anys

• Estalvis energètics: superior al 40%

• Estalvis econòmics: En funció del potencial d’estalvi i les baixes en la

licitació poden arribar al 20% de la despesa inicial, el punt de partida és la

despesa inicial de forma que les inversions en renovacions son absorbides

per l’estalvi energètic

• Pagament de l'energia: Inicialment l’energia estava inclosa en els

contractes, actualment es comencen a licitar contractes sense incloure el

pagament de l’energia, disminuint el risc per l’ESE.

• Projecte de millores: En general l’auditoria prèvia planteja un projecte de

millores però les ESE tenen la possibilitat de incloure modificacions i noves

propostes.

Serveis energètics als enllumenats públics

ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. SERVEIS ENERGÈTICS


Certificació energètica.


CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICIS

L’aplicació de la certificació energètica

•La certificació energètica és una de les mesures incloses en la

Directiva 2010/31/UE de 19 de maig de 2010 relativa a l’eficiència

energètica dels edificis, coneguda, sobretot, per la seva referència als

edificis de consum d’energia quasi nul.

•Més de dos anys més tard, amb caire d’urgència, el govern central

publica amb data 13 d’abril el RD 235/2013 de 5 d’abril, que obliga a

les CCAA a implementar un sistema de certificació energètica a partir

de l’1 de juny.

•El sistema es basa en el càlcul dels consums i emissions dels edificis

utilitzant diversos programes de càlcul homologats, per tal d’atorgar

una qualificació a l’edifici (de la A a la G) en funció de les seves

emissions de CO2.

MESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. CERTIFICACIÓ

ENERGÈTICA


Quins edificis tenen l'obligació de tenir un certificat

d'eficiència energètica?

• Els edificis de nova construcció.

• Els edificis o parts d’edificis existents que es venguin o lloguin a un

nou arrendatari. S'entén per part d’un edifici la unitat, planta,

vivenda o apartament en un edifici o locals destinats a ús

independent o de titularitat jurídica diferent, dissenyats o modificats

per a la seva utilització independent.

• Els edificis o parts d’edificis existents en els què una entitat

pública ocupi una superfície útil total superior a 250 m2 i que

siguin freqüentats habitualment pel públic.


ENERGÈTICA

NO S’HA DE CERTIFICAR...

• Edificis i monuments protegits oficialment o pel seu particular valor

arquitectònic o històric.

• Edificis utilitzats com a llocs de culte.

• Construccions provisionals – termini d’utilització < a 2 anys.

• Edificis industrials, de la defensa i agrícoles.

• Edificis o unitats d’edificis aïllats amb una superfície útil menor de

50m².

• Edificis que es comprin per a reformes importants o per enderrocar.

• Edificis o habitatges amb un ús inferior a 4 mesos l’any, i amb un

consum previst d’energia < 25% del consum anual.

CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICISMESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. CERTIFICACIÓ

ENERGÈTICA

PUNTS CLAU:

• Classificar els edificis en base al

criteri energètic.

• Mostrar informació d’una forma

entenedora

• Fomentar la construcció d'edificis

més eficients.

• Impulsar la rehabilitació

energètica.

CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICISMESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. CERTIFICACIÓ

ENERGÈTICA

USUARISInformació i recomanacions de millora de

l’eficiència energètica.

PROMOTORSAtribut diferenciador a l’apostar per edificis

d’alta eficiència.

ADMINISTRACIÓ

Conscienciació ciutadana.

Fomentar la construcció i la rehabilitació

energètica.

Millora del disseny de les mesures per

fomentar l’estalvi.

Punt de partida per arribar als edificis de

consum quasi zero (NZEB).


OPORTUNITAT


ENERGÈTICA


PROCEDIMENT – WEB ICAEN – Canal Empresa - Oficina de

Gestió Empresarial


ENERGÈTICA

A0%

B1%

C4% D

11%

E45%

F13%

G26%

QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA EMISSIONS

A 119 0,13

B 672 0,72

C 3534 3,79

D 10601 11,36

E 41719 44,72

F 12349 13,24

G 24303 26,05

Total general 93297


ENERGÈTICA

QUI POT CERTIFICAR?

• Arquitectes

• Arquitectes Tècnics, Aparelladors i Enginyers d’Edificació

• Enginyers Industrials

• Enginyers Agrònoms

• Enginyers Navals i Oceànics

• Enginyers de Telecomunicació

• Enginyers Tècnics Industrials

• Enginyers Tècnics Agrícoles

• Enginyers Tècnics i de Grau en Mines i Energia

• Enginyers Tècnics d’Obres Públiques

• Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació


• Enginyers de Camins, Canals i Ports

• Enginyers de Mines

• Enginyers de Forest

• Enginyers Tècnics Topògrafs

• Enginyers en Organització Industrial

• Pèrits i Enginyers Tècnics Navals

• Enginyers Tècnics Aeronàutics

• Enginyers Químics

• Enginyers Tècnics Forestals

• Enginyers Geòlegs

• Enginyers de grau en energia


ENERGÈTICA

La certificació energètica com a generadora del mercat de

rehabilitació energètica

•La certificació energètica ha d’incorporar de forma obligada un

conjunt de recomanacions de millora de l’edifici, avaluades en termes

econòmics i d’estalvi energètic.

•ICAEN està treballant amb els col·legis professionals per a que

aquestes recomanacions siguin de qualitat i puguin evidenciar

propostes de millora viables.

•La certificació energètica només es justifica des d’aquests dos punts

de vista:

Perquè dóna informació al propietari de l’edifici sobre el seu

consum energètic

Perquè identifica propostes de millora viables


ENERGÈTICA


Serveis energètics.

19

6. LA CREACIÓ DEL MERCAT DE SERVEIS ENERGÈTICS

EL MODEL DELS SERVEIS ENERGÈTICS

•Una forma decisiva d’impuls de l'eficiència energètica als edificis és la

creació d’un mercat madur d’empreses de serveis energètics. Les

empreses de serveis energètics aporten coneixement energètic i

interès, ja que la seva remuneració depèn dels resultats obtinguts.

•A més, però no és obligat, les empreses de serveis energètics poden

aportar tot o part del finançament de les inversions, recuperant-lo a

partir dels estalvis aconseguits. Això és un factor molt important per al

sector públic, que disposa d’edificis i dependències amb un alt

potencial d’estalvi, però no disposa de recursos econòmics per

afrontar les inversions.

20


EL MODEL DELS SERVEIS ENERGÈTICS

•La Generalitat de Catalunya aposta per la creació d’un mercat

d’empreses de serveis energètics, a partir del propi sector públic:

De les inversions en eficiència energètica en els propis edificis

de la Generalitat de Catalunya, arran del Pla d’Eficiència

Energètica als seus edificis, aprovat amb un acord de govern

l’agost de 2011.

De les inversions en eficiència energètica en el sector municipal

i, de forma especial, en les instal·lacions d’enllumenat públic.

21

EL PLA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ALS EDIFICIS DE LA

GENERALITAT DE CATALUNYA

•El Pla té com a objectiu reduir el consum d’energia del conjunt

d’edificis de la Generalitat en un 12% en l’horitzó del 2014 i es

desenvolupa en dues línies d’actuació:

La millora de la contractació d’energia

oCompra agregada mitjançant subhasta dels

subministraments d’energia elèctrica i de gas.

oOptimització de la contractació: ajustament de la potència

elèctrica contractada i eliminació dels recàrrecs per energia

reactiva.

L’impuls de les inversions en eficiència energètica, a partir de les

empreses de serveis energètics.


22

L’IMPULS DE LES INVERSIONS EN EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELS

EDIFICIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

• L’ICAEN, en col·laboració amb la intervenció general i amb els diferents

departaments, ha desenvolupat els plecs de licitació en la modalitat de serveis

energètics per diferents casos:

•Inversions en canvis d’equips: edificis o grups d’edificis amb consums

d’energia significatius i amb possibilitat de que els estalvis puguin pagar

les inversions en canvis d’equips. Estalvis potencials a l’entorn del 20 al

30%.

•Gestió energètica: monitoratge i gestió en edificis amb consum

d’energia modest o amb equips relativament nous. Estalvis potencials a

l’entorn del 10 al 15%.

•Instal·lacions de producció d’energia a partir de fonts renovables:

especialment, amb utilització de calderes de biomassa.


23



• El contracte utilitzat és l’administratiu especial, que inclou dos serveis:

El servei d’eficiència energètica, on es defineix una quota màxima que

paga el retorn de les inversions realitzades per l’ESE adjudicatària i el

treball de la pròpia empresa.

El servei de manteniment (integral o no en funció del client), amb una

quota màxima que paga a l’ESE els treballs de manteniment realitzats.

•En els casos d’inversions en canvi d’equips (i amb energies renovables) es

preveu incloure habitualment el manteniment en la licitació de les millores, per

tal de minimitzar el risc de l’ESE a l’hora de garantir els estalvi a assolir i per a

fer la licitació més atractiva.

•En el cas de gestió energètica les inversions són menors i els estalvis a

assegurar també, de forma que no s’inclou el servei de manteniment


24



• La licitació es realitza en base a tres criteris fonamentals:

La puntuació de la credibilitat de la solució tecnològica aportada en

l’oferta per tal de garantir l’estalvi d’energia. Cal dir que la licitació no fixa la

tecnologia a utilitzar, que depèn de la pròpia oferta de l’ESE.

La puntuació de les baixes realitzades en les quotes màximes

d’eficiència energètica i de manteniment.

La puntuació de la maximització del percentatge d’estalvi d’energia

garantit, expressat en termes energètics i econòmics

• No s’inclou habitualment en la licitació el subministrament d’energia.


EXEMPLE DE LICITACIÓ AMB INVERSIÓ EN CANVI D’EQUIPS: EL

CENTRE D’ALT RENDIMENT DE SANT CUGAT

• Edifici d’ús esportiu amb una despesa energètica i manteniment de

787.000 €/any (735.000€ en energia i 52.000€ en manteniment)

• Durada del contracte 10 anys

• Inversió estimada: 1,2M€

• Licitació publicada el 14 de març (concurs europeu)

• 8 ofertes presentades

• Adjudicació: juliol 2013

• Estalvi energètic garantit: 39%

• Estalvi econòmic en energia i manteniment del 12% (94.000 €/any)

• Renovació de les instal·lacions i canvi de gasoil a gas natural


EXEMPLE DE LICITACIÓ AMB INTRODUCCIÓ DE CALDERES DE BIOMASSA

PER PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA PER CALEFACCIÓ I ACS: CENTRE

PENITENCIARI DE QUATRE CAMINS (licitació en preparació).

• Edifici d’ús penitenciari, per tant en funcionament 24h al dia, 365 dies a l’any.

Consum anual de l’ordre de 5.500.000kWh, amb un cost de més de

250.000€/any.

Potència instal·lada per calefacció i ACS de 4.000kW amb gas natural.

• Contracte de servei de manteniment i subministrament de calor

Estalvi inicial del 10% respecte al cost actual (manteniment + gas).

Reducció del preu de producció de calor amb biomassa del 58% en €/kWh

de calor útil.


EXEMPLE DE CAS TIPUS DE LICITACIÓ DE GESTIÓ ENERGÈTICA EN LA

MODALITAT DE SERVEIS ENERGÈTICS.

• Contracte administratiu de serveis o especial que habitualment no

inclou el manteniment de les instal·lacions.

• Durada màxima 4 anys.

• Despesa energètica anual del centre: 50.000 a 150.000 €.

• Pressupost màxim anual per la gestió energètica: 15.000 €

(60.000 € en 4 anys).

• Estalvis estimats: 15% ( entre el 5% i el 25%)



Flotes de transport.


EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN FLOTES DE VEHICLES:

• Programa d’auditories de gestió energètica.

• Incorporació de tecnologies de gestió energètica.

• Cursos de conducció eficient.

• Cursos de gestió de flotes.

• Renovació del parc de vehicles.

• Vehicles de propulsió alternativa: estacions de recàrrega

elèctriques, de GN i GLP.

MESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: FLOTES DE VEHICLES


Bombament d’aigua.

Mesures d’estalvi i eficiència energètica (1)

• Automatització, regulant el règim de les bombes (p. ex. amb variadors de

velocitat) a partir de la instal·lació de sondes de pressió.

• Gestió i control de les instal·lacions

Incorporar sistemes de gestió i control que permetin la identificació i actuació

ràpida sobre avaries i trencaments.

• Protocols de manteniment.

Manteniment periòdic de les instal·lacions (protocols de manteniment),

prenent cura especialment de les vàlvules d’aspiració de les bombes, que es

poden obturar parcialment, precisant major consum d’energia.

Mesures d’estalvi en la factura elèctricaMESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: BOMBAMENT D’AIGUA



• Evitar el sobredimensionat de la potència dels grups de bombament

Si es dimensionen per l’època de màxima demanda, estaran poc temps

treballant amb el màxim rendiment. Es pot afegir un altre grup de

bombament de menor potència que funcioni a ple rendiment aportant menys

cabal a la pressió demanada. Així, tots els grups incrementaran el seu

rendiment i, en època punta, poden funcionar les bombes originals.

• Utilització de variadors de velocitat en les bombes

Així, es podran adaptar a les necessitats variables de cabal. Cal equipar els

variadors de velocitat (quan no els tinguin ja de sèrie) amb filtres per evitar la

generació i injecció a la xarxa d’harmònics.

MESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: BOMBAMENT D’AIGUA


• Control de pics d’arrencada

Instal·lar equips de control electrònic per evitar els pics d’intensitat en

l’arrencada dels equips de bombament. Poden ser arrencadors estàtics (que

apliquen la tensió de forma progressiva) o variadors de freqüència.

• Anàlisis o diagnòstics energètics

No hi ha dues instal·lacions de reg que siguin iguals. Les tecnologies d’estalvi

i eficiència són les mateixes, però l’estalvi possible en cada una d’elles depèn

de les característiques de cada cas.

Els diagnòstics energètics han de valorar l’estalvi energètic i econòmic que es

pot aconseguir amb cada millora i prioritzar les actuacions en funció de la

seva amortització.

Mesures d’estalvi en la factura elèctricaMESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: BOMBAMENT D’AIGUA

Energies renovables.

Producció elèctrica mitjançant fonts renovables

INSTAL.LACIONS AÏLLADES DE LA XARXAELÈCTRICA

• Electrificació de petits nuclis rurals, granges, refugis demuntanya...

• Bombament d’aigua

• Senyalització

• Repetidors de telecomunicacions

Possibilitat de fer sistemes híbrids (p.e. eòlic-fotovoltaic) imicro-xarxes

ENERGIES RENOVABLES. ENERGIA ELÈCTRICA.

Instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica• Parcs eòlics

• Plantes solars

• Centrals de biomassa (amb producció d’energia elèctrica)...


LA “REFORMA ELÈCTRICA”

• El govern central està tramitant un conjunt de mesures conegut com la

reforma elèctrica, destinada a solucionar l’anomenat dèficit de tarifa.

•Pel que fa a les energies renovables, la “reforma elèctrica” vol certificar el

que ja havien avançat el RDL 1/2012 i el RDL 2/2013: s’elimina definitivament

el règim de primes per les energies renovables.

•Les noves instal.lacions hauran de vendre a mercat en iguals condicions que

les convencionals.

•Per les instal·lacions ja existents es proposa uns pagaments que

garantitzin una rendibilitat mínima “raonable” (actualment a l’entorn d’una

TIR del 7,5% abans d’impostos – tipus d’interès del deute + 300 punts

bàsics).

•Aquesta rendibilitat es calcularà suposant uns teòrics projectes eficients que

no s’han definit encara.


BALANÇ NET: UNA ALTERNATIVA DE FUTUR

• L’autoconsum instantani ara és possible, malgrat la problemàtica

associada a la venda d’excedents:

- Allargament del retorn de la inversió per la diferència entre el preu de

l’energia produïda (pagada a preu de mercat) i el preu de l’energia

consumida (més cara).

- Es fa necessari comptar amb un Representant a Mercat que

transaccioni diàriament l’energia al mercat.

• Hi ha una proposta de RD (actualment en informació pública) per regular

“l’autoconsum diferit” (compensar producció i consum al llarg de tot l’any).

Aquesta proposta desincentiva l’autoconsum, ja que incorpora per al productor

d’energia l’obligació de pagar un “peaje de respaldo”.


Xarxa de calor municipal amb biomassa a Ribes de Freser (Girona)

39

• Projecte promogut per l’ajuntament de Ribes

de Freser

• Execució: any 2012

• Contracte de construcció, instal·lació i

explotació a 20 anys amb una ESE (Empresa

de Serveis Energètics).

• 7 edificis municipals

• Potència instal·lada: 750 kW

• Demanda energètica: 752.783 kWh/any

• Consumo de biomassa: 340 tones/any

d’estella forestal

• Estalvi d’emissions: 310 tones CO2/any

• Inversió total: 964.000 €

• Subvenció: 271.394 €

ENERGIES RENOVABLES. ENERGIA TÈRMICA.

40

Lloc: Queralbs (Girona)

Edifici: Hotel Vall de Núria (FGC)

Any construcció: 2009-2011

Superfície: 3.000 m2

Potència: 4x60 kW

Configuració: Terra radiant + fan-coils + ACS

Intercanvi geotèrmic: Vertical 3.200 m

Instal·lació geotèrmica a l’hotel Vall de Núria

ENERGIES RENOVABLES. ENERGIA TÈRMICA.

Ejemplos

41

Lloc: Barcelona

Edifici: Fàbrica del Sol (serveis

municipals i divulgació d’energies

renovables)

Any construcció: 2010

Superfície: 375 m2

Potencia: 1x50 kW

Configuració: fan-coils

Intercanvi geotèrmic: vertical 770 m

Instal·lació geotèrmica a la Fàbrica del Sol

ENERGIES RENOVABLES. ENERGIA TERMICA.


Gràcies per la vostra atenció!

El marc normatiu actual. Eficiència en l’àmbit marc normatiu.pdf · 2013. 10. 31. · El marc...

Documents

Transcript of El marc normatiu actual. Eficiència en l’àmbit marc normatiu.pdf · 2013. 10. 31. · El marc...