Número 70 / Juliol - Agost 2015

El mal d’esquena en nens i adolescents. Malaltia o mal hàbit?

PSA i càncer de pròstata

El pacient com a centre del sistema de salut

Les persones són, en essència, éssers socials: vivim en comunitat i ens relacionem amb els altres. Tothom aporta i rep quelcom de la societat en la qual viu. De vegades es tracta de contribucions positives, i a voltes negatives.

I és que els vincles que s’estableixen en qualsevol comunitat es veuen marcats per l’estat de salut físic, mental i social dels mem-bres que la integren. Així doncs, d’una manera constant tot i que no sempre evident a curt termini, nosaltres influïm en la salut de la resta de membres i ens veiem afectats o afavorits per l’estat de salut dels nostres conciutadans.

I d’exemples en tenim molts i diversos: a nivell mental, el canvi de conducta que viuen els assistents a un concert o a un esdeveniment esportiu, amb sentiments d’alegria o ràbia que els “encomana” la resta de públic; a nivell físic, aquella malaltia contagiosa que un individu no patirà gràcies a la pro-tecció indirecta que li ofereix el fet que força persones del seu entorn se n’ha-gin vacunat prèviament fins a fer-ne inviable la transmissió, encara que la persona en qüestió no s’hagi vacunat; i a nivell social, un exemple clar pot ser la situació de vulnerabilitat que pateixen els habitants de zones precàries sense els mínims serveis de salubritat (barris de xaboles, per exemple).

Coneixedors d’aquest fet, els Centres d’Atenció Primària del país destinem molts recursos materials i humans a tenir cura d’aquest aspecte que, no massa anys enrere, era sovint menystingut. Avui dia treballem coordinada-ment amb Ensenyament, l’Agència de Protecció de la Salut, Ajuntament i molts d’altres agents amb capacitat d’incidir en la salut col.lectiva.

Al CAP Muralles duem a terme diversos programes alineats amb aquest ob-jectiu: revisions de salut bucodental a les escoles del nostre àmbit d’influ-ència, programa Salut i Escola, grup d’Alletament Matern, Programa d’Ac-tivitat Física i Salut, xerrades de puericultura, de nutrició, de vacunacions...

Com a especialista en Medicina Familiar i COMUNITÀRIA, em sento orgu-llós dels avenços que a poc a poc, però de manera inexorable, anem fent per millorar la salut més enllà de l’individu.

Benvinguts al número 70 de Fer Salut; la revista de tots.

Comunitat i salut: una relació inequívoca

Ramon Monegal Calduch

Metge de família i Conseller delegatMuralles Salut, SLP

CAP Muralles (EAP Tarragona-8)

Editorial2 www.fersalut.org

Sumariwww.fersalut.org 3

Mal d’esquena: malaltia o mal hàbit?El mal d’esquena és freqüent en èpoques de creixement. És important conèixer les causes, els factors de risc i les principals recomanaci-ons per prevenir-lo.

CRÈDITSFerSalut és una publicació gratuïta, promo-guda per l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA) amb l’objectiu de prevenir malalties i d’impulsar l’autocura i els hàbits saludables de la població.

EDITA: ACEBA, Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa

DIRECCIÓDra. Rosario Jiménez

COORDINACIÓLaura Aranaldelaranalde@aceba.catAnna Ramisanna.ramis@quae.es

COMITÈ EDITORIALSara Argelés. EAP Albera SalutMaria Josep Guinovart. ABS Alt Camp OestOlalla Monton. EAP Dreta de l’EixampleLourdes Tuneu. EAP Osona Sud-Alt CongostMònica Coll. EAP Poble SecAnna Cladera. EAP SardenyaRoger Vinyeta. EAP Sarrià, Vallvidrera, Les PlanesRosario Jiménez. EAP Vallcarca-Sant GervasiÒscar Autet. EAP VicRosa Margarit. Muralles SalutRaúl Yuste. Prevenció, Assistència i Seguiment (PAS)Pablo Ercoli. Pediatria dels Pirineus

HA COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Dra. Roser Vallès Navarro. Directora general d’Ordenació i Regulació Sanitàries. Departa-ment de Salut - Generalitat de CatalunyaATENCIÓ AL LECTORlectors@fersalut.org

EDICIÓ, DISSENY I PRODUCCIÓQUAE Soluciones creativas a medidaTel. 93 174 00 64 - www.quae.es

Dipòsit legal: B-41601-2003

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial-ment sense el consentiment de l’editor.

2003. Premi “Jaume Aiguader i Miró” a la mi-llor comunicació sanitària.

“Un estiu ben fresc”

Durant l’estiu, l’excés de ca-lor pot ser un perill per la sa-lut. Us presentem un recull de consells preventius per minimitzar els seus efectes.

El PSA i el càncer de pròstataEl PSA és un marcador de ma-laltia prostàtica que no permet fer diagnòstic precoç de càn-cer. Us expliquem els motius i els perjudicis del cribatge.

El pacient com a centre del sistema de salutL’octubre de l’any 2012 es va crear el Consell Consultiu de Pacients de Catalunya que permet donar veu directa als pacients i fer-los partícips en les polítiques sanitàries.

Pàg 4 - 7

Pàg 10 - 11

Pàg 8 - 9

Pàg 12 - 15

Nens Gent gran

Salut

Revista impresa en paper reciclat

Família

Nenswww.fersalut.org4

Nens i adolescents amb mal d’esquena: malaltia o mal hàbit?El mal d’esquena, encara que lleu, pot afectar per anar a l’escola o per fer activitats esportives.

Nenswww.fersalut.org 5

Per què el mal d’esquena?

El mal d’esquena és freqüent a la infància i, sobretot, a l’adolescència. Segons els autors pot variar entre un 7% i un 70%, ja que moltes vega-des no es consulta, restant per aquest motiu infraregis-tat.

És un motiu de consulta fre-qüent en èpoques de crei-xement, sobretot en nenes (d’1,5 a 3 vegades més que en nens) i pot derivar en el mal d’esquena de l’adult.

Hem de diferenciar dos tipus de mal d’esquena: mecànic i no mecànic. El primer és el més freqüent i clarament influenciable amb les activi-tats dels nens i adolescents i serà al que dedicarem aquest article.

El dolor mecànic d’esque-na apareix sobretot a partir dels 10 anys, en adolescents entre 13 i 15 anys, i la loca-lització més freqüent és la zona lumbar (lumbàlgia). En realitat parlem de dolor muscular al voltant dels os-sos de la columna i que pot tenir diferents causes i tam-bé factors o conductes de risc per aquest mal d’esque-na que hem de conèixer per evitar-lo.

Tipus de mal d’esquenaMecànic• Poc intens.• Inconstant.• Relacionat amb l’exercici, canvi de postura, activitat intensa.• No desperta per la nit.• És difícil de localitzar.• Millora amb el repòs i els canvis posturals.

No mecànic• Constant.• Independent de l’activitat.• Desperta per la nit.• No cedeix amb el repòs ni amb canvis posturals.• Més freqüent en nens menors de 10 anys. • Pot tenir relació amb malalties importants.• Es pot acompanyar de signes d’alarma com febre, pèrdua de

pes, infeccions, etc.• Pot aparèixer en nens que reben tractament amb corticoides.

Nenswww.fersalut.org6

Causes i factors de riscLes causes implicades en el mal d’esquena són de dife-rents orígens:

•Desequilibri de la muscu-latura que ajuda al suport de la columna.

•Sobrepès/Obesitat.•Sedentarisme.•Factors psicològics que po-

den desencadenar símpto-mes per imitació.

•Períodes d’estrès.

Els factors de risc que poden desencadenar o empitjorar el mal d’esquena i sobre els que hauríem d’actuar a ni-vell de prevenció serien, en-tre d’altres:

•Els hàbits posturals en ca-minar.

•La postura en treballar da-vant de l’ordinador, cadira i taula de treball adequa-des, etc.

•Motxilla amb excessiu pes i mal col.locada.

•Esports amb molta fle-xo-extensió i de molt im-pacte.

ConseqüènciesLa repercussió d’aquest mal d’esquena pot ser important i afectar a:

• L’absentisme escolar.• Limitació de l’activitat

física, imprescindible pel desenvolupament en aquesta edat.

• Repercussió en la quali-tat de vida.

• Sedentarisme i ma-jor risc de sobrepès i obesitat.

• Deteriorament de la relació pares-fills.

• Fer-se crònic i aug-mentar durant l’edat adulta.

Nenswww.fersalut.org 7

Com prevenir el mal d’esquenaRecomanacions generals:

•Evitar sobrepès.•Higiene postural (postura

ergonòmica), tenir l’esque-na ben alineada.

•Exercici físic adequat, no massa intens per provocar lesions.

•Motxilla adequada.

Recomanacions posturals correctes davant l’ordinador:

•Distància del nen a l’ordi-nador d’uns 40 cm.

•Vora superior de l’ordina-dor al nivell dels ulls.

•Descansar entre hores.•Bona il.luminació.•Adequar el nivell de la cadira.

•Les espatlles no han d’es-tar molt altes.

•Bon recolzament dels bra-ços.

•Cadira amb suport lumbar.

Recomanacions per una motxilla adequada:

•Dos compartiments com a mínim amb cinta de sub-jecció.

•Tirants amples, encoixi-nats i regulables.

•Corretges per cintura i pit.•Base rígida inclinada.•Esquena encoixinada.•Màxim 10-15% del pes del

nen.•Mida que recolzi a la zona

lumbar.

TractamentEl tractament passarà en primer lloc per identificar el possible desencadenant del mal d’esquena i d’aquesta manera evitar la causa si és possible. Es poden fer servir analgèsics si cal amb indicació del pediatre o metge de referència i s’ha vist que és contraproduent fer repòs, de manera que cal recomanar que es mantingui l’activitat física moderada.

Dra. Gloria Ruiz AragónCAP La Seu

Pediatria dels Pirineus S.C.C.L.

Podràs trobar informació addicional d’interès a:lapediatriadeldiaadia.blogspot.com.es La pediatria del dia a dia

www.miquelrius.comMotxilles ergonòmiques Miquelrius.

Gent granwww.fersalut.org8

El PSA: un marcador de malaltia prostàtica que no permet fer diagnòstic precoç de càncerAvui en dia no hem de realitzar la determinació del PSA com a prova per a detectar càncer de pròstata en persones sense símptomes, per-què no aporta beneficis i pot provocar perjudicis importants.

El PSA (antigen específic prostàtic) és una substàn-cia específica de la pròstata però inespecífic de patologia cancerígena, per això la seva determinació no es considera un mètode de diagnòstic pre-coç de càncer de pròstata.

A Catalunya, el càncer de pròstata és el més freqüent

en homes. El principal fac-tor de risc és l’edat i per tant és més freqüent en homes d’edat avançada, però no té gaire impacte sobre els anys potencials de vida perduts. En un petit percentatge (5-10%) hi ha història familiar prèvia. La major part de casos de càncer de pròstata tenen un bon pronòstic i no són

la causa de mort del pacient que el pateix.

Les proves de cribratge de càncer o diagnòstic precoç han de servir per diagnosticar els tumors malignes en fases menys avançades i així millo-rar el pronòstic de la malaltia gràcies a un tractament més efectiu.

El PSA i el càncer de pròstata

Gent granwww.fersalut.org 9

Quan cal demanar el PSA a l’analítica?

• A partir dels 40-45 anys si hi ha antecedents famili-ars de càncer de pròstata.

• Entre els 50-70 anys si hi ha símptomes de prosta-tisme: dificultat a l’orinar, raig d’orina entretallat, lle-var-se sovint per la nit per necessitat d’orinar, etc.

• En el seguiment de càncer de pròstata ja diagnosticat.

El PSA no serveix per fer cri-bratge, ja que:

• Revisant els estudis més re-cents i importants sabem que diagnostiquem més ho-mes amb càncer de pròsta-ta, però no hem disminuït la mortalitat global (seguim curant els mateixos que abans).

• Molts homes asimptomàtics tenen un càncer a nivell de pròstata que mai donarà pro-blemes. A aquests pacients no caldria fer-los res. Si gràcies a una determinació aixecada de PSA diagnostiquem aquest càncer, farem un tractament, sovint amb força efectes se-cundaris, que en realitat no calia.

• Per fer-ho més entenedor, hi hauria 1 mort menys per càncer de pròstata si 1.410 homes es fessin cribratge, però d’aquests hi hauria 48 homes tractats innecessà-riament amb les potencials complicacions de les tèc-niques diagnòstiques i del tractament referides en el següent punt.

•Un resultat alterat en el PSA conduirà a la biòpsia pros-tàtica. Un 70% dels casos amb PSA alt en els que es fa biòpsia, aquesta resulta ne-gativa, però no podem obviar l’angoixa que aquest procés d’espera ha pogut generar.

•Les possibles complicaci-ons de la biòpsia són: sang a l’orina (14-20%), sang a l’es-perma (38-50%), dolor (8%), febre (4%) i en un petit per-centatge retenció urinària o infeccions generals que re-quereixen hospitalització.

•Sobrediagnòstic: per la de-tecció de càncer de pròstata que no arribarien a donar

simptomatologia, com expli-càvem prèviament.

•Sobretractament: secunda-ri al sobrediagnòstic es fa tractament quirúrgic, radio-teràpic i/o farmacològic. La infecció, el sagnat, la impo-tència (40-80%) i la inconti-nència urinària (5-25%) són complicacions de la cirurgia, i la inflamació de bufeta i rec-te (5-10%) de la radioteràpia.

En qualsevol cas, a causa dels possibles beneficis i perjudicis associats a aquesta prova, la seva realització sempre s’hau-ria de dur a terme després d’in-formar-ne al pacient de mane-ra exhaustiva i detallada.

Per què no serveix el PSA?

Perjudicis del cribratge

Dr. Lluís Parra HorraMetge de Família CAP Vallcarca-Sant Gervasi

10Família

www.fersalut.org

“Un estiu ben fresc”. Consells per evitar els efectes de la calorDurant els mesos d’estiu, l’excés de calor i les temperatures molt extremes poden ser un perill per a la salut. L’organisme pot patir una pèrdua de líquids i de sals minerals (clor, potassi, sodi, etc.) provocant deshidratació, esgotament o inclús un cop de calor, una situació que pot acabar sent greu.

Com protegir-se del sol i de la calor Des de fa anys, s’han descrit els efectes negatius de la calor excessiva i sostinguda sobre la salut, amb un augment de la mortalitat i un increment en el nombre d’ingressos hospi-talaris. Per aquest motiu, any rere any, es posa en marxa un Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor

sobre la salut (POCS), que s’ac-tiva des de l’1 de juny fins al 30 de setembre. Aquest Pla pre-tén minimitzar els seus efectes especialment en els grups de major risc: gent gran, nadons, malaltscrònicsoaltrescol·.lec-tius vulnerables, com la gent que viu sola o els que pateixen una discapacitat física.

Les persones amb més risc són la gent gran, persones amb discapacitats, infants i persones amb malal-ties cròniques

11www.fersalut.orgFamília

Principals recomanacions

•A casa, controlar la tempe-ratura: tancar les persianes quan hi toca el sol, obrir les finestres a la nit, estar a les estances més fresques i usar algun tipus de climatització.

•Al carrer, evitar el sol direc-te: no sortir al carrer quan fa més calor, portar un bar-ret i roba lleugera, caminar per l’ombra, usar para-sol a la platja i descansar en llocs frescos o climatitzats.

•Beure molta aigua o sucs de fruita, fins i tot sense tenir set.

•Vigilar l’alimentació: evitar els menjars molt calents i els que aporten moltes calories.

•No prendre begudes alcohò-liques.

•Refrescar-se sovint: mu-lleu-vos la cara i la roba.

•Vigilar els trajectes en cotxe durant les hores de més sol i no deixar les finestres tan-cades si algú es queda a dins.

•Limitar l’activitat física inten-sa a les hores de més calor.

Què és el cop de calor

El cop de calor o hipertèrmia és un increment de la tempe-ratura corporal per sobre dels 40 ºC (la temperatura normal és de 36-36,9 ºC). Això passa quan una persona produeix una quantitat de calor que no pot eliminar a través de la suor i el cos ja no pot refre-dar-se per si mateix, com a conseqüència de l’exposició a la calor ambiental o a l’exer-cici físic extrem. És possible-ment la conseqüència més greu de l’excés de calor i cal aplicar al pacient un tracta-ment mèdic immediat.

Símptomes d’alerta:•Temperatura molt alta.•Mal de cap.•Nàusees.•Set intensa.•Convulsions.•Somnolència o pèrdua

del coneixement.

Primers auxilis:•Traslladar la persona a un

lloc fresc i ventilat.•Col·locar-la estirada boca

amunt o semi asseguda.•Donar-li aigua en petits glops.•Mullar-la, aplicant compre-

ses d’aigua freda al cap.•Contactar amb el centre sa-

nitari de referència o trucar al 061 CatSalut Respon.

Podràs trobar informació addicional d’interès a:canalsalut.gencat.cat/ca/La salut de la A a la Z (la calor)

canalsalut.gencat.cat/ca/Pla d’actuacio per prevenir els efectes de l’onada de calor sobre la salut

Salutwww.fersalut.org12

El pacient com a centre del sistema de salut

El Pla de salut de Catalunya 2011-2015 va fer un pas enda-vant per situar al pacient com a centre del sistema de salut a tra-vés de la creació del Consell Con-sultiu de Pacients de Catalunya, el 2 d’octubre de 2012, un òrgan permanent d’informació, asses-sorament i participació entre els ciutadans i l’Administració.

D’aquesta manera, el Consell Consultiu de Pacients, d’ara en-davant CCPC, té com a princi-pals funcions:

1. Compartir amb els pacients la informació del sistema català de salut, de forma transparent, accessible i fàcilment compren-sible.

2. Vetllar per què els pacients dis-posin del suport i assessorament necessari sobre les qüestions re-lacionades amb la prestació pú-blica de serveis de salut.

3. Facilitar la participació de les associacions de pacients en el procés d’elaboració, decisió i

desenvolupament de polítiques d’atenció sanitària del Departa-ment de Salut.

4. Canalitzar les propostes i re-comanacions dels pacients i fa-miliars cap al Departament de Salut.

L’octubre de 2012 es va crear el Consell Consultiu de Pacients de Catalunya, un òrgan representatiu de les associacions de pacients davant l’Administració catalana que permet donar veu directa als pacients i fer-los partícips en les polítiques del Departament de Salut.

La veu dels pacients a Catalunya

Salutwww.fersalut.org 13

Per tant, el CCPC actua com a òrgan representant de les associacions de pacients da-vant l’Administració catalana per tal de donar veu directa als pacients perquè exposin les seves recomanacions per a la millora dels serveis pú-blics de salut. També propo-sa actuacions per potenciar l’ús de les noves tecnologies en l’atenció sanitària, la cre-ació de consells tècnics per a col.lectius concrets de paci-ents de diferents patologies i desenvolupa un important paper en la conscienciació de l’ús adequat dels recursos públics i en l’autorespon-sabilitat dels pacients en la cura de la seva salut.

El CCPC és l’òrgan que dóna veu a la ciutada-nia de Catalunya en matèria de política sanitària

El balanç dels primers 2 anys és molt satisfacto-ri, amb gairebé 300 enti-tats de pacients adherides, que representen més de 250.000 persones. Alguns dels resultats més destaca-bles són:

• La Targeta Cuida’m per a persones vulnerables que necessiten una atenció es-pecial.

• La Targeta Sanitària Indi-vidual del CatSalut en llen-guatge Braille per a perso-nes invidents.

• La normalització de la do-nació de sang dels pacients amb hemocromatosi.

• Major visibilitat a determi-nades malalties com la fi-bromiàlgia o la síndrome de fatiga crònica.

El balanç dels dos primers anys

Salutwww.fersalut.org14

La seva creació forma part del Pla Estratègic aprovat pel Go-vern de la Generalitat i el De-partament de Salut que pretén, entre altres voluntats:

1. Promoció de l’apoderament i l’autonomia del pacient, com a actor principal del procés assistencial. Un paci-ent ben informat gestionarà millor la seva malaltia i utilit-zarà els recursos del sistema d’una forma més eficient.

2. Promoció dels aspectes ètics relacionats amb l’atenció. El pacient ha de tenir infor-mació al seu abast sobre els seus deures en relació amb els serveis de salut, la història clínica, les voluntats antici-pades, etc.

3. Promoció de la seguretat de l’atenció mitjançant la par-ticipació activa del pacient. Actuacions com la formació i participació dels pacients són claus en processos com la prevenció de les infeccions, la gestió segura

dels medicaments que es pren, etc.

4. Donar resposta a les neces-sitats dels pacients, famílies i entitats de pacients.

5. Millorar la comunicació en-tre les entitats de pacients, el Departament de Salut i la ciutadania, mitjançant els canals existents i les noves tecnologies (internet, xarxes socials).

6. Millorar la gestió de les or-ganitzacions, en termes de qualitat, per afavorir la seva sostenibilitat.

7. Extensió de la representa-tivitat del CCPC al nombre més elevat de pacients de Catalunya, donant a conèi-xer l’existència d’aquest or-ganisme a tota la ciutadania en general i, en especial, a les

entitats de pacients que en-cara no hi són representades.

8. Internacionalització del CCPC i de les organitzacions, a través d’aliances entre enti-tats de les mateixes malalties

en l’àmbit internacional o la participació en pro-

jectes europeus.

El perquè del CCPC: potenciar el rol actiu dels pacients

Aquesta via directa amb els responsables de salut suposa un canvi cultural que només és possible mitjançant una relació ba-sada en la transparència, la confiança i la correspon-sabilitat entre:

- Administració- Pacients, familiars i entitats- Professionals sanitaris

Cal treballar conjuntament

Salutwww.fersalut.org 15

2a Jornada del Consell Con-sultiu de Pacient de Catalunya

Durant els mesos d’abril, maig i juny de 2015 s’han ce-lebrat les jornades territori-als a Tortosa, Lleida, Girona i Manresa amb el lema “Com-partir per avançar”.

Hi han intervingut agents lo-cals, pacients, entitats i pro-fessionals sanitaris que han posat en comú experiènci-es, coneixements i reflexi-ons amb l’objectiu de seguir avançant en la necessitat d’integrar la visió del pacient en el sistema sanitari i en la necessitat de les associacions d’avançar en matèria de qua-litat, ètica i transparència.

Enquesta: Els pacients i les TIC en la cura de la salut

Aquesta enquesta permetrà sa-ber quin coneixement i ús fan de les noves tecnologies per potenciar aquelles que siguin accessibles i útils tant pels paci-ents com per les seves famílies.

Document de voluntats anticipades

El Consell Consultiu de Paci-ents de Catalunya promou el Document de voluntats anti-cipades. Que els pacients ho coneguin ajudarà al fet que la seva implantació abasti cada cop més els processos assis-tencials on la decisió i la volun-tat dels pacients és primordial.

Activitats més destacables Xerrades formatives sobre Bioètica

Xerrades mensuals per refle-xionar sobre els drets i deures dels ciutadans, les voluntats anticipades, les noves tecno-logies envers la recerca, etc. Sessions de 30 minuts amb debat posterior. Es poden se-guir per vídeo-conferència a les seus de les regions sanità-ries del CatSalut.Lloc: Sala d’actes del Departa-ment de Salut. Travessera de Les Corts 139-151. Barcelona. Hora: segon dimarts de cada mes, d’11 h. a 13 h.

• 15 setembre de 2015El malalt en l’entrevista clínica (Ponent: Marc A. Broggi)

• 13 d’octubre de 2015El Comitè d’Ètica dels cen-tres com a garantia (Ponent: Pablo Hernando)

• 10 de novembre de 2015Institució i intimitat (Ponent: Begoña Román)

• 15 de desembre de 2015 L’equitat i el sistema (Ponent: Àngel Puyol)

Adreces de contacte:Si tens una malaltia o tens algun familiar malalt, el CCPC i les associacions de pacients poden ajudar-te.

• Podeu contactar amb el CCPC enviant un mail a:consellpacient.salut@gencat.cat

• Podeu realitzar la cerca per nom de les associacions, per la descripció o per la localitat del seu domicili social a través del Directori d’associacions del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya que trobareu a la web: canalsalut.gencat.cat/ca

• Podeu donar d’alta una nova associació de pacients omplint el Formulari de petició de la pàgina web:www.gencat.cat/salut/form/associacionspacients/

Entitats proveïdores del Servei Català de la Salut (CatSalut)

Clica al teu centre de salut i consulta les revistes publicadeswww.fersalut.org

eap sardenya

ABS DE PERALADAALBERA SALUT