El lladre de bicicletes

download El lladre de bicicletes

If you can't read please download the document

Transcript of El lladre de bicicletes

1. EL LLADRE DEEL LLADRE DE BICICLETESBICICLETES EL LLADRE DEEL LLADRE DE BICICLETESBICICLETESMarina MartnezMarina Martnez Estela MartnezEstela Martnez 20152015 Marina MartnezMarina Martnez Estela MartnezEstela Martnez 20152015 2. NDEXNDEXNDEXNDEX El moviment cinematogrfic en qu sinscriu.El moviment cinematogrfic en qu sinscriu. El context cultural i socioeconmic de lpoca.El context cultural i socioeconmic de lpoca. El director.El director. Les circumstncies del rodatge.Les circumstncies del rodatge. Les valoracions crtiques (qu nhan dit els especialistes, com va ser rebuda pel pblic,Les valoracions crtiques (qu nhan dit els especialistes, com va ser rebuda pel pblic, quins premis ha rebut...)quins premis ha rebut...) La temtica.La temtica. Largument.Largument. Les caracterstiques esttiques i formals (plans, llum, moviments de cmera, localitzacions,Les caracterstiques esttiques i formals (plans, llum, moviments de cmera, localitzacions, etc.)etc.) El moviment cinematogrfic en qu sinscriu.El moviment cinematogrfic en qu sinscriu. El context cultural i socioeconmic de lpoca.El context cultural i socioeconmic de lpoca. El director.El director. Les circumstncies del rodatge.Les circumstncies del rodatge. Les valoracions crtiques (qu nhan dit els especialistes, com va ser rebuda pel pblic,Les valoracions crtiques (qu nhan dit els especialistes, com va ser rebuda pel pblic, quins premis ha rebut...)quins premis ha rebut...) La temtica.La temtica. Largument.Largument. Les caracterstiques esttiques i formals (plans, llum, moviments de cmera, localitzacions,Les caracterstiques esttiques i formals (plans, llum, moviments de cmera, localitzacions, etc.)etc.) 3. El moviment cinematogrfic en qu sinscriuEl moviment cinematogrfic en qu sinscriuEl moviment cinematogrfic en qu sinscriuEl moviment cinematogrfic en qu sinscriu Han passat m's de seixanta anys des que Vittori De Sica, iniciador junt amb RobertoHan passat m's de seixanta anys des que Vittori De Sica, iniciador junt amb Roberto Rossellini i Luchino Visconti del moviment cinematogrfic anomenat neorealisme,Rossellini i Luchino Visconti del moviment cinematogrfic anomenat neorealisme, rodsrodsEl lladre de bicicletesEl lladre de bicicletes, i en tot aquest temps resulta impossible superar la frescor, i en tot aquest temps resulta impossible superar la frescor esttica i la fora moral d'aquest film que marca un abans i un desprs en el tractamentesttica i la fora moral d'aquest film que marca un abans i un desprs en el tractament del drama i en la concepci d'espai fsic, la ciutat convertida en aparador de ladel drama i en la concepci d'espai fsic, la ciutat convertida en aparador de la deshumanitzaci ms trivial i constant, en la que els seus protagonistes sobreviuen endeshumanitzaci ms trivial i constant, en la que els seus protagonistes sobreviuen en prou feines.prou feines. Han passat m's de seixanta anys des que Vittori De Sica, iniciador junt amb RobertoHan passat m's de seixanta anys des que Vittori De Sica, iniciador junt amb Roberto Rossellini i Luchino Visconti del moviment cinematogrfic anomenat neorealisme,Rossellini i Luchino Visconti del moviment cinematogrfic anomenat neorealisme, rodsrodsEl lladre de bicicletesEl lladre de bicicletes, i en tot aquest temps resulta impossible superar la frescor, i en tot aquest temps resulta impossible superar la frescor esttica i la fora moral d'aquest film que marca un abans i un desprs en el tractamentesttica i la fora moral d'aquest film que marca un abans i un desprs en el tractament del drama i en la concepci d'espai fsic, la ciutat convertida en aparador de ladel drama i en la concepci d'espai fsic, la ciutat convertida en aparador de la deshumanitzaci ms trivial i constant, en la que els seus protagonistes sobreviuen endeshumanitzaci ms trivial i constant, en la que els seus protagonistes sobreviuen en prou feines.prou feines. 4. El context cultural i socioeconmic de lpocaEl context cultural i socioeconmic de lpocaEl context cultural i socioeconmic de lpocaEl context cultural i socioeconmic de lpoca Es fon amb la vida i la mort de l'home com i deixa a un costat les gestes heroiques iEs fon amb la vida i la mort de l'home com i deixa a un costat les gestes heroiques i imperials de cart pedra, els deliris sentimentals, les pugnes pel benestar econmic i elsimperials de cart pedra, els deliris sentimentals, les pugnes pel benestar econmic i els embolics amorosos d'una burgesia i unes classes mitjanes que viuen allunyades de laembolics amorosos d'una burgesia i unes classes mitjanes que viuen allunyades de la realitat gens prometedora contra la que lluita una ampla majoria de la poblaci. Elsrealitat gens prometedora contra la que lluita una ampla majoria de la poblaci. Els carrers abarrotats, el bullici a vegades infernal, a vegades angoixant i palpitant per encarrers abarrotats, el bullici a vegades infernal, a vegades angoixant i palpitant per en qualsevol cas omnipresent i continu i la brutcia.qualsevol cas omnipresent i continu i la brutcia. Es fon amb la vida i la mort de l'home com i deixa a un costat les gestes heroiques iEs fon amb la vida i la mort de l'home com i deixa a un costat les gestes heroiques i imperials de cart pedra, els deliris sentimentals, les pugnes pel benestar econmic i elsimperials de cart pedra, els deliris sentimentals, les pugnes pel benestar econmic i els embolics amorosos d'una burgesia i unes classes mitjanes que viuen allunyades de laembolics amorosos d'una burgesia i unes classes mitjanes que viuen allunyades de la realitat gens prometedora contra la que lluita una ampla majoria de la poblaci. Elsrealitat gens prometedora contra la que lluita una ampla majoria de la poblaci. Els carrers abarrotats, el bullici a vegades infernal, a vegades angoixant i palpitant per encarrers abarrotats, el bullici a vegades infernal, a vegades angoixant i palpitant per en qualsevol cas omnipresent i continu i la brutcia.qualsevol cas omnipresent i continu i la brutcia. 5. El directorEl directorEl directorEl director Vittorio de SicaVittorio de Sica(Sora, Itlia, 7 de juliol del 1901 Neuillv-sur-Seine, Frana, 13 de(Sora, Itlia, 7 de juliol del 1901 Neuillv-sur-Seine, Frana, 13 de noviembre, del 1974) fou un director de cinema neorrealista, itali i actor.noviembre, del 1974) fou un director de cinema neorrealista, itali i actor. Vittorio de SicaVittorio de Sica(Sora, Itlia, 7 de juliol del 1901 Neuillv-sur-Seine, Frana, 13 de(Sora, Itlia, 7 de juliol del 1901 Neuillv-sur-Seine, Frana, 13 de noviembre, del 1974) fou un director de cinema neorrealista, itali i actor.noviembre, del 1974) fou un director de cinema neorrealista, itali i actor. 6. Les circumstncies del rodatgeLes circumstncies del rodatgeLes circumstncies del rodatgeLes circumstncies del rodatge Aquest neorealisme alletat en el si d'una revista de crtica cinematogrfica dirigidaAquest neorealisme alletat en el si d'una revista de crtica cinematogrfica dirigida nogensmenys que pel fill del dictador Benito Mussolini, els quals redactors, entre els quenogensmenys que pel fill del dictador Benito Mussolini, els quals redactors, entre els que figuraven no pocs dels grans noms del cinema itali del segle XX, criticaven encara enfiguraven no pocs dels grans noms del cinema itali del segle XX, criticaven encara en temps del feixisme l'escassa credibilitat dels films rodats en els estudis de Cinecitt.temps del feixisme l'escassa credibilitat dels films rodats en els estudis de Cinecitt. Aquest neorealisme alletat en el si d'una revista de crtica cinematogrfica dirigidaAquest neorealisme alletat en el si d'una revista de crtica cinematogrfica dirigida nogensmenys que pel fill del dictador Benito Mussolini, els quals redactors, entre els quenogensmenys que pel fill del dictador Benito Mussolini, els quals redactors, entre els que figuraven no pocs dels grans noms del cinema itali del segle XX, criticaven encara enfiguraven no pocs dels grans noms del cinema itali del segle XX, criticaven encara en temps del feixisme l'escassa credibilitat dels films rodats en els estudis de Cinecitt.temps del feixisme l'escassa credibilitat dels films rodats en els estudis de Cinecitt. 7. Les valoracions crtiquesLes valoracions crtiquesLes valoracions crtiquesLes valoracions crtiques La revista Sight & Sound ha realitzat enquestes a ms deLa revista Sight & Sound ha realitzat enquestes a ms de358 directors358 directors contemporanis,contemporanis,demanant-los lelaboraci duna llista amb les seves 10 pel lculesdemanant-los lelaboraci duna llista amb les seves 10 pel lcules predilectes. En la llista depredilectes. En la llista deWoody AllenWoody Allen apareix El lladre de bicicletesapareix El lladre de bicicletes.. Va guanyar lOscar a la millor pel lcula de parla no anglesa, daquest any, a ms delsVa guanyar lOscar a la millor pel lcula de parla no anglesa, daquest any, a ms dels premis BAFTA a la millor pel lcula i Globus dOr a la millor pel lcula estrangera. premis BAFTA a la millor pel lcula i Globus dOr a la millor pel lcula estrangera. La revista Sight & Sound ha realitzat enquestes a ms deLa revista Sight & Sound ha realitzat enquestes a ms de358 directors358 directors contemporanis,contemporanis,demanant-los lelaboraci duna llista amb les seves 10 pel lculesdemanant-los lelaboraci duna llista amb les seves 10 pel lcules predilectes. En la llista depredilectes. En la llista deWoody AllenWoody Allen apareix El lladre de bicicletesapareix El lladre de bicicletes.. Va guanyar lOscar a la millor pel lcula de parla no anglesa, daquest any, a ms delsVa guanyar lOscar a la millor pel lcula de parla no anglesa, daquest any, a ms dels premis BAFTA a la millor pel lcula i Globus dOr a la millor pel lcula estrangera. premis BAFTA a la millor pel lcula i Globus dOr a la millor pel lcula estrangera. 8. TemticaTemticaTemticaTemtica Drama / neorealisme Drama / neorealisme 9. ArgumentArgumentArgumentArgument Roma, segona postguerra: Antonio, un desocupat troba feina enganxant cartells, la qualRoma, segona postguerra: Antonio, un desocupat troba feina enganxant cartells, la qual cosa s una gran fita en la situaci de postguerra que viu el pas, on el treball escasseja icosa s una gran fita en la situaci de postguerra que viu el pas, on el treball escasseja i obtenir-ho s un xit excepcional. Per per treballar ha de tenir una bicicleta.obtenir-ho s un xit excepcional. Per per treballar ha de tenir una bicicleta. Desafortunadament, el primer dia de treball li roben la bicicleta mentre enganxa unDesafortunadament, el primer dia de treball li roben la bicicleta mentre enganxa un cartell cinematogrfic.cartell cinematogrfic. Antonio persegueix el lladre sense cap resultat. Decideix denunciar el robatori davant laAntonio persegueix el lladre sense cap resultat. Decideix denunciar el robatori davant la policia, per s'adona que les forces de l'ordre no poden ajudar-lo a trobar la seva bicicleta.policia, per s'adona que les forces de l'ordre no poden ajudar-lo a trobar la seva bicicleta. Desesperat, busca el suport d'un company de partit, que al seu torn mobilitza els seus amicsDesesperat, busca el suport d'un company de partit, que al seu torn mobilitza els seus amics escombriaires. A l'alba, Antonio, al costat dels seus companys i al seu fill Bruno comena laescombriaires. A l'alba, Antonio, al costat dels seus companys i al seu fill Bruno comena la seva recerca, primer a la Piazza Vittorio i ms tard a Porta Portese, on tradicionalment van aseva recerca, primer a la Piazza Vittorio i ms tard a Porta Portese, on tradicionalment van a parar els objectes robats.parar els objectes robats. Roma, segona postguerra: Antonio, un desocupat troba feina enganxant cartells, la qualRoma, segona postguerra: Antonio, un desocupat troba feina enganxant cartells, la qual cosa s una gran fita en la situaci de postguerra que viu el pas, on el treball escasseja icosa s una gran fita en la situaci de postguerra que viu el pas, on el treball escasseja i obtenir-ho s un xit excepcional. Per per treballar ha de tenir una bicicleta.obtenir-ho s un xit excepcional. Per per treballar ha de tenir una bicicleta. Desafortunadament, el primer dia de treball li roben la bicicleta mentre enganxa unDesafortunadament, el primer dia de treball li roben la bicicleta mentre enganxa un cartell cinematogrfic.cartell cinematogrfic. Antonio persegueix el lladre sense cap resultat. Decideix denunciar el robatori davant laAntonio persegueix el lladre sense cap resultat. Decideix denunciar el robatori davant la policia, per s'adona que les forces de l'ordre no poden ajudar-lo a trobar la seva bicicleta.policia, per s'adona que les forces de l'ordre no poden ajudar-lo a trobar la seva bicicleta. Desesperat, busca el suport d'un company de partit, que al seu torn mobilitza els seus amicsDesesperat, busca el suport d'un company de partit, que al seu torn mobilitza els seus amics escombriaires. A l'alba, Antonio, al costat dels seus companys i al seu fill Bruno comena laescombriaires. A l'alba, Antonio, al costat dels seus companys i al seu fill Bruno comena la seva recerca, primer a la Piazza Vittorio i ms tard a Porta Portese, on tradicionalment van aseva recerca, primer a la Piazza Vittorio i ms tard a Porta Portese, on tradicionalment van a parar els objectes robats.parar els objectes robats. 10. ArgumentArgumentArgumentArgument Per no hi ha res a fer: la bicicleta segurament ja estigui desmuntada i ser impossible dePer no hi ha res a fer: la bicicleta segurament ja estigui desmuntada i ser impossible de trobar. En Porta Portese Antonio veu el lladre de la seva bicicleta, mentre negocia ambtrobar. En Porta Portese Antonio veu el lladre de la seva bicicleta, mentre negocia amb un vell rodamn. El persegueix sense aconseguir-ho, segueix el rodamn fins a unun vell rodamn. El persegueix sense aconseguir-ho, segueix el rodamn fins a un menjador social. All li pregunta per la seva bicicleta, per no obt cap resultat.menjador social. All li pregunta per la seva bicicleta, per no obt cap resultat. Exasperat, Antonio acudeix a una vident, per la resposta d'aquesta s una presa de pl: "o laExasperat, Antonio acudeix a una vident, per la resposta d'aquesta s una presa de pl: "o la trobes ara o no la trobars mai". En sortir de la casa de la vident, es troba amb el lladre de latrobes ara o no la trobars mai". En sortir de la casa de la vident, es troba amb el lladre de la bicicleta que al final s defensat per tots els seus col legues. Antonio parla amb un carrabinerbicicleta que al final s defensat per tots els seus col legues. Antonio parla amb un carrabiner per explicar-li la situaci. Aquest li contesta que sense testimonis del robatori no es pot fer res.per explicar-li la situaci. Aquest li contesta que sense testimonis del robatori no es pot fer res. Finalment, mentre Antonio i Bruno esperen l'autobs per tornar a casa, el pare se n'adona deFinalment, mentre Antonio i Bruno esperen l'autobs per tornar a casa, el pare se n'adona de l'existncia d'una bicicleta que ning sembla custodiar. Intenta robar-la per la multitud esl'existncia d'una bicicleta que ning sembla custodiar. Intenta robar-la per la multitud es llana a atrapar-lo. Noms els plors de Bruno aconsegueixen frenar i impedir que el seu parellana a atrapar-lo. Noms els plors de Bruno aconsegueixen frenar i impedir que el seu pare vagi a la pres. Antonio es troba ara tan pobre com abans per amb la vergonya d'haver-sevagi a la pres. Antonio es troba ara tan pobre com abans per amb la vergonya d'haver-se col locat al nivell de qui li havia robat.col locat al nivell de qui li havia robat. Per no hi ha res a fer: la bicicleta segurament ja estigui desmuntada i ser impossible dePer no hi ha res a fer: la bicicleta segurament ja estigui desmuntada i ser impossible de trobar. En Porta Portese Antonio veu el lladre de la seva bicicleta, mentre negocia ambtrobar. En Porta Portese Antonio veu el lladre de la seva bicicleta, mentre negocia amb un vell rodamn. El persegueix sense aconseguir-ho, segueix el rodamn fins a unun vell rodamn. El persegueix sense aconseguir-ho, segueix el rodamn fins a un menjador social. All li pregunta per la seva bicicleta, per no obt cap resultat.menjador social. All li pregunta per la seva bicicleta, per no obt cap resultat. Exasperat, Antonio acudeix a una vident, per la resposta d'aquesta s una presa de pl: "o laExasperat, Antonio acudeix a una vident, per la resposta d'aquesta s una presa de pl: "o la trobes ara o no la trobars mai". En sortir de la casa de la vident, es troba amb el lladre de latrobes ara o no la trobars mai". En sortir de la casa de la vident, es troba amb el lladre de la bicicleta que al final s defensat per tots els seus col legues. Antonio parla amb un carrabinerbicicleta que al final s defensat per tots els seus col legues. Antonio parla amb un carrabiner per explicar-li la situaci. Aquest li contesta que sense testimonis del robatori no es pot fer res.per explicar-li la situaci. Aquest li contesta que sense testimonis del robatori no es pot fer res. Finalment, mentre Antonio i Bruno esperen l'autobs per tornar a casa, el pare se n'adona deFinalment, mentre Antonio i Bruno esperen l'autobs per tornar a casa, el pare se n'adona de l'existncia d'una bicicleta que ning sembla custodiar. Intenta robar-la per la multitud esl'existncia d'una bicicleta que ning sembla custodiar. Intenta robar-la per la multitud es llana a atrapar-lo. Noms els plors de Bruno aconsegueixen frenar i impedir que el seu parellana a atrapar-lo. Noms els plors de Bruno aconsegueixen frenar i impedir que el seu pare vagi a la pres. Antonio es troba ara tan pobre com abans per amb la vergonya d'haver-sevagi a la pres. Antonio es troba ara tan pobre com abans per amb la vergonya d'haver-se col locat al nivell de qui li havia robat.col locat al nivell de qui li havia robat. 11. Caracterstiques esttiques i formalsCaracterstiques esttiques i formalsCaracterstiques esttiques i formalsCaracterstiques esttiques i formals Tcnicament,El lladre de bicicletessi compleix amb les normes esttiques del moviment al qual pertany, aquest neorealisme alletat en el si d'una revista de crtica cinematogrfica dirigida nogensmenys que pel fill del dictador Benito Mussolini, els quals redactors, entre els que figuraven no pocs dels grans noms del cinema itali del segle XX, criticaven encara en temps del feixisme l'escassa credibilitat dels films rodats en els estudis de Cinecitt. Tcnicament,El lladre de bicicletessi compleix amb les normes esttiques del moviment al qual pertany, aquest neorealisme alletat en el si d'una revista de crtica cinematogrfica dirigida nogensmenys que pel fill del dictador Benito Mussolini, els quals redactors, entre els que figuraven no pocs dels grans noms del cinema itali del segle XX, criticaven encara en temps del feixisme l'escassa credibilitat dels films rodats en els estudis de Cinecitt.