Jacques-Louis David: El jurament dels Horacis

Fitxa tècnica

Títol: El jurament dels Horacis.

Autor: Jacques-Louis David (París, 1748 – Brussel·les, 1825).

Cronologia : 1784.Tècnica: oli sobre tela.Dimensions: 3,30 x 4,25 m.Estil: neoclàssic.Tema: literari.Localització: Musée du

Louvre (París).

Obres del mateix autor:

Els lictors porten a Brut els cadàvers dels seus fills (1789).

Les sabines (1799)

Biografia de l’autor

Jacques-Louis David és una de les figures centrals del Neoclassicisme. Va fer el seu aprenentatge amb Boucher, i l’any 1776 va viatjar a Itàlia, on va poder l’antiguitat clàssica, que va marcar l’estil de la seva obra. Quan va tornar a París, el 1780, David, que, amb la seva obra i especialment amb els seus quadres de temàtica històrica, es va erigir com el millor representant contra la frivolitat del Rococó, va ser nomenat acadèmic l’any 1784. Posteriorment, va participar de manera activa en la Revolució el 1789, de la qual va ser considerat l’artista oficial.

François Boucher: El Bany de Diana.

La mort de Marat (1793)

Després de la mort de Robespierre a la guillotina el 1794, va ser empresonat. Amb l’arribada de Napoleó, que el va nomenar pintor de cambra, va recuperar el prestigi. David va pintar per a Napoleó un nombre important de quadres que cal situar dins l’anomenat estil Imperi.Després de la caiguda i el desterrament de Napoleó, David es va exiliar a Brussel·les, on es va dedicar principalment a pintar petites teles de temàtica mitològica i retrats d’altres exiliats napoleònics.

Consagració de l’emperador Napoleó I i Consagració de l’Emperatriu Josefina (1805-07)

Mart desarmat per Venus i les Tres Gràcies(1824)

Descripció formal

David organitza amb gran equilibri tota la composició, mostra una perfecta integració de les figures dins d’un espai arquitectònic i assigna a cada figura o grup una de les tres arcades del fons. Aquesta separació permet ordenar tots els personatges i assumeix així un dels preceptes de la pintura neoclàssica: la claredat expositiva.David mostra un estil depurat i subordina el color al dibuix. El pintor té molta cura de perfilar amb una gran delicadesa totes les figures a través d’un modelatge anatòmic perfecte, que recorda la puresa acadèmica de l’escultura clàssica. És interessant percebre com el pintor prioritza la línia recta en els personatges masculins i la línia ondulada en els femenins, fet que reforça visualment l’actitud més agressiva dels homes i la més sentimental de les dones.

Pel que fa al cromatisme, a les escenes hi predominen les tonalitats grises, ocres i vermelles. Els colors foscos són utilitzats per al fons, i els clars per les figures. Cal fer esment de la manera especial del vermell, que és utilitzat en les tres parts en què es divideix el quadre i permet al pintor equilibrar cromàticament l’escena. Tanmateix, malgrat que és un color cridaner i intens, David el converteix en un color fred, subordinat estrictament a la línia, detall que il·lustra els nou gustos de l’època.

Tota l’escena està banyada per una llum tènue, que entra des de l’esquerra sense que hi hagi ap focus lumínic visible, solució inspirada en Caravaggio.

Temàtica

L’obra s’inspira en la tragèdia literària Horaci del dramaturg francès del segle XVII Pierre Corneille, basada, al seu torn, en la Història de Roma de Tit Livi. En aquest tema, que es refereix a un episodi situat al segle VII a. C., David evoca el moment en què els tres Horacis –fills de roma- juren davant el seu pare que combatran fins a la mort contra els tres guerrers de la ciutat veïna d’Alba Longa, el germans Curiacis, per decidir quin bàndol serà el vencedor de la guerra pel control de la Itàlia central. En un segon pla, a la dreta apareixen tres dones ploroses: de blanc, Camil·la, una de les germanes Horaci, casada amb un dels Curiacis; al seu costat, Sabina, una germana dels Curiacis, casada amb un Horaci; al fons, la mare dels germans Horaci amb els dos fills de Sabina.

El pintor francès no va voler reproduir un episodi històric, sinó reflectir el culte a les virtuts cíviques més estrictes de l’autosacrifici, l’honor i la lleialtat, personificades en l’actitud dels Horacis. A l'època, alguns van veure reflectides al quadre, les simpaties revolucionàries de l’autor, perquè el profund sentiment del deure amb la pàtria que suscita l’obra va ser interpretat com un atac contra l’autoritat de l’Estat monàrquic.

Jurament del joc de la pilota (1791)

Models i influències

La cultura i l’art clàssics de Grècia i Roma van ser, sense cap dubte, el punt de referència principal de l’obra neoclàssica de David, tant des del punt de vista formal com temàtic. No obstant això, també és evident la influència de Rafael, Poussin i Caravaggio. Dels dos primers, n'assumeix la perfecció de la línia i l’ús de composicions equilibrades sobre estructures geomètriques, mentre que el tractament de la llum mostra la influència de Caravaggio. La seva pintura va ser punt de referència obligat per a molts altres pintors neoclàssics. Per exemple, fou molt copiada la diferent actitud emocional dels personatges: d’energia i resolució en els homes i profundament dolorosa en les dones.

Nicolas Poussin: El rapte de les sabines (1637-38)

Caravaggio: Mort de la Mare de Déu (1602-1606)

Antoine-Jean Gros: Napoleó Bonaparte visitant els apestats de Jaffa (1804)